SlideShare a Scribd company logo
1 of 14
L’arquitectura del segle XX Al segle XX es revisa el significat de tots els mitjans d’expressió artística, inclosa l’arquitectura. La pintura és sobretot color, l’escultura volum i l’arquitectura espai, espai interior, espai habitable. Això significa que s’acabà imposant la funció bàsica: l’habitabilitat, a les funcions secundàries, l’ornamentació, l’estètica. La bona arquitectura és la FUNCIONAL, idea defensada sobretot a la primera meitat de segle. La nova estètica del segle XX es basa en la funció. Si la distribució interior és harmoniosa, la llum matisada, està integrat l’edifici en l’entorn... es pot considerar bell.
Racionalisme Es caracteritza per la simplicitat de formes, el retorn als volums elementals (cub, cilindre, con i esfera) i la lògica constructiva, la funcionalitat per davant de l’ornamentació. L’arquitectura racionalista també es coneguda per “moderna” i “funcionalista”. El gran moment del seu desenvolupament fou l’època d’entreguerres. Els principals arquitectes són:  Le Corbusier Mies van der Rohe Walter Gropius
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Ville Savoie (Poissy,França), 1929-31. Predominen línies rectes i volums elementals. Destaquen els  pilotis  que aixequen l’edifici per sobre del terra.
1947, participa en el projecte de l’edifici de les Nacions Unides, a Nova York, amb altres arquitectes 1946-1952, Casa de pisos a Marsella
Església de Ronchamp, França, 1952. Aquí ja s’ha perdut l'interès pels volums cubistes, creat edificis més expressius i de línies corbes.
Walter Gropius Va crear a Weimar la primera escola de disseny on els alumnes realitzaven tot el que projectaren. Fou el Bauhaus, on s’hi investigava tota activitat plàstica relacionada amb la indústria (mobles, tapissos, llums...) L’arquitectura de Gropius s’ajustà a cada necessitat concreta, fugint de qualsevol compromís amb posicions preestablertes. La seva arquitectura es basa en la lògica, es defineix com tranquil·la i sense estridències. Oficines dels tallers Fagus  (1911-1914) Aquí trobem la puresa de formes i l’ús del vidre en grans superfícies. Els diferents cossos del taller estan articulats amb gran senzillesa. Les cantonades fetes amb vidre foren considerades una gran troballa.
 
Casa de Gropius, a Lincoln, Massachusets, 1937
 
Bauhaus, de Dessau, 1919. L’obra més coneguda de Gropius, on els volums es direccions contràries.
Dues vistes de la Bauhaus, amb un corredor aeri, que passa per sobre d’un passadís subterrani.
L’últim treball de Gropius,  L’ambaixada d’EE.UU . a Atenes
L’arquitectura orgànica La II Guerra Mundial va aturar tota activitat constructiva a Europa. En canvi als EE.UU. es va seguir innovant, dins una societat desitjosa de novetats que acollí tots els creadors que fugiren de la guerra a Europa.  El nou moviment arquitectònic, sorgit a EE.UU. creu que els edificis són com organismes, la forma dels quals ha d'adequar-se a la seva funció, a l’entorn i als materials utilitzats en la construcció. El principal arquitecte d’aquest corrent va ser  Frank Lloyd Wright

More Related Content

What's hot

Boccioni: Formes úniques de continuïtat en l'espai
Boccioni: Formes úniques de continuïtat en l'espaiBoccioni: Formes úniques de continuïtat en l'espai
Boccioni: Formes úniques de continuïtat en l'espai
Carme Aranda- Mònica Navarro
 

What's hot (20)

Manet: El dinar campestre
Manet: El dinar campestreManet: El dinar campestre
Manet: El dinar campestre
 
Mies Van der Rohe: Pavelló Alemany
Mies Van der Rohe: Pavelló AlemanyMies Van der Rohe: Pavelló Alemany
Mies Van der Rohe: Pavelló Alemany
 
GARGALLO: EL PROFETA
GARGALLO: EL PROFETA GARGALLO: EL PROFETA
GARGALLO: EL PROFETA
 
Leandre Cristòfol: Nit de lluna
Leandre Cristòfol: Nit de llunaLeandre Cristòfol: Nit de lluna
Leandre Cristòfol: Nit de lluna
 
Una i tres cadires
Una i tres cadiresUna i tres cadires
Una i tres cadires
 
KANDINSKY: COMPOSICIÓ IV
KANDINSKY: COMPOSICIÓ IVKANDINSKY: COMPOSICIÓ IV
KANDINSKY: COMPOSICIÓ IV
 
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES II
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES IIART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES II
ART SEGLE XX: PRIMERES AVANTGUARDES II
 
Boccioni: Formes úniques de continuïtat en l'espai
Boccioni: Formes úniques de continuïtat en l'espaiBoccioni: Formes úniques de continuïtat en l'espai
Boccioni: Formes úniques de continuïtat en l'espai
 
ARQUITECTURA SEGLE XIX
ARQUITECTURA SEGLE XIXARQUITECTURA SEGLE XIX
ARQUITECTURA SEGLE XIX
 
Gargallo. El Profeta
Gargallo. El ProfetaGargallo. El Profeta
Gargallo. El Profeta
 
E.Munch. El Crit
E.Munch. El CritE.Munch. El Crit
E.Munch. El Crit
 
David. Jurament Horacis
David. Jurament HoracisDavid. Jurament Horacis
David. Jurament Horacis
 
Tour Eiffel
Tour EiffelTour Eiffel
Tour Eiffel
 
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
PALAU DE LA MÚSICA CATALANA (1905-1908)
 
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)
 
BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913
BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913
BOCCIONI: FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT...1913
 
Courbert: Enterrament a Ornans
Courbert: Enterrament a OrnansCourbert: Enterrament a Ornans
Courbert: Enterrament a Ornans
 
Bourgeois: Maman
Bourgeois: MamanBourgeois: Maman
Bourgeois: Maman
 
Arquitectura del segle XIX
Arquitectura del segle XIXArquitectura del segle XIX
Arquitectura del segle XIX
 
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
SULLIVAN: MAGATZEMS CARSON
 

Viewers also liked

Viewers also liked (6)

L'arquitectura del segle xx (primera i segona meitat)
L'arquitectura del segle xx (primera i segona meitat)L'arquitectura del segle xx (primera i segona meitat)
L'arquitectura del segle xx (primera i segona meitat)
 
A. Calder: Stabile-mobile
A. Calder: Stabile-mobileA. Calder: Stabile-mobile
A. Calder: Stabile-mobile
 
Nova Figuració
Nova FiguracióNova Figuració
Nova Figuració
 
De Kooning: Dona II
De Kooning: Dona IIDe Kooning: Dona II
De Kooning: Dona II
 
H.Moore: Figura ajaguda
H.Moore: Figura ajagudaH.Moore: Figura ajaguda
H.Moore: Figura ajaguda
 
SEGONES AVANTGUARDES
SEGONES AVANTGUARDESSEGONES AVANTGUARDES
SEGONES AVANTGUARDES
 

Similar to Arquitectura S. XX

Arquitectura del segle xx i part
Arquitectura del segle xx i partArquitectura del segle xx i part
Arquitectura del segle xx i part
balvare6
 
85. VILLE SAVOIE. LE CORBUSIER
85. VILLE SAVOIE. LE CORBUSIER85. VILLE SAVOIE. LE CORBUSIER
85. VILLE SAVOIE. LE CORBUSIER
Assumpció Granero
 
Arquitectura del segle xx iii part
Arquitectura del segle xx iii partArquitectura del segle xx iii part
Arquitectura del segle xx iii part
balvare6
 
47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER
47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER
47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER
Assumpció Granero
 
Unitat 45. l'arquitectura del segle xx
Unitat 45. l'arquitectura del segle xxUnitat 45. l'arquitectura del segle xx
Unitat 45. l'arquitectura del segle xx
tomasggm
 
Arquitectura dels nous materials
Arquitectura dels nous materialsArquitectura dels nous materials
Arquitectura dels nous materials
historialavilaroja
 
Mies van der Rohe
Mies van der RoheMies van der Rohe
Mies van der Rohe
campa01
 
Arquitectura i societat en el segle xix
Arquitectura i societat en el segle xixArquitectura i societat en el segle xix
Arquitectura i societat en el segle xix
Rosa Curto
 

Similar to Arquitectura S. XX (20)

Arquitectura S XX
Arquitectura S  XXArquitectura S  XX
Arquitectura S XX
 
Pavello alemany mies
Pavello alemany miesPavello alemany mies
Pavello alemany mies
 
Arquitectura del segle xx i part
Arquitectura del segle xx i partArquitectura del segle xx i part
Arquitectura del segle xx i part
 
Arquitectura s. xx
Arquitectura s. xx Arquitectura s. xx
Arquitectura s. xx
 
Arquitectura s. xx (3)
Arquitectura s. xx (3)Arquitectura s. xx (3)
Arquitectura s. xx (3)
 
85. VILLE SAVOIE. LE CORBUSIER
85. VILLE SAVOIE. LE CORBUSIER85. VILLE SAVOIE. LE CORBUSIER
85. VILLE SAVOIE. LE CORBUSIER
 
Pavello alemany
Pavello alemanyPavello alemany
Pavello alemany
 
Arquitectura del segle xx iii part
Arquitectura del segle xx iii partArquitectura del segle xx iii part
Arquitectura del segle xx iii part
 
Les Primeres Avantguardes material d'aula.pdf
Les Primeres Avantguardes material d'aula.pdfLes Primeres Avantguardes material d'aula.pdf
Les Primeres Avantguardes material d'aula.pdf
 
47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER
47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER
47. VILLE SAVOYE. LE CORBUSIER
 
Fa . 1es avant. arquitectura
Fa . 1es avant. arquitecturaFa . 1es avant. arquitectura
Fa . 1es avant. arquitectura
 
Arquitectura Contemporània I
Arquitectura Contemporània IArquitectura Contemporània I
Arquitectura Contemporània I
 
Unitat 45. l'arquitectura del segle xx
Unitat 45. l'arquitectura del segle xxUnitat 45. l'arquitectura del segle xx
Unitat 45. l'arquitectura del segle xx
 
El Funcionalisme ArquitectòNic
El Funcionalisme ArquitectòNicEl Funcionalisme ArquitectòNic
El Funcionalisme ArquitectòNic
 
Arquitectura Renaixement
Arquitectura RenaixementArquitectura Renaixement
Arquitectura Renaixement
 
Arquitectura Segle XX primera part ).ppt
Arquitectura  Segle XX primera part ).pptArquitectura  Segle XX primera part ).ppt
Arquitectura Segle XX primera part ).ppt
 
Carpeta D’Arquitectura
Carpeta D’ArquitecturaCarpeta D’Arquitectura
Carpeta D’Arquitectura
 
Arquitectura dels nous materials
Arquitectura dels nous materialsArquitectura dels nous materials
Arquitectura dels nous materials
 
Mies van der Rohe
Mies van der RoheMies van der Rohe
Mies van der Rohe
 
Arquitectura i societat en el segle xix
Arquitectura i societat en el segle xixArquitectura i societat en el segle xix
Arquitectura i societat en el segle xix
 

More from Carme Aranda- Mònica Navarro

6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
Carme Aranda- Mònica Navarro
 

More from Carme Aranda- Mònica Navarro (20)

Arquitectura del Renaixement
Arquitectura del RenaixementArquitectura del Renaixement
Arquitectura del Renaixement
 
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
 
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
 
4.Orígens de Catalunya
4.Orígens de Catalunya4.Orígens de Catalunya
4.Orígens de Catalunya
 
Art gòtic
Art gòticArt gòtic
Art gòtic
 
Art romànic
Art romànicArt romànic
Art romànic
 
Unitat 13. Un món dividit en blocs
Unitat 13.  Un món dividit en blocsUnitat 13.  Un món dividit en blocs
Unitat 13. Un món dividit en blocs
 
Unitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupament
Unitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupamentUnitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupament
Unitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupament
 
Unitat 11. Lla guerra freda
Unitat 11.  Lla guerra freda Unitat 11.  Lla guerra freda
Unitat 11. Lla guerra freda
 
1.3r ESO. L'Islam
1.3r ESO. L'Islam1.3r ESO. L'Islam
1.3r ESO. L'Islam
 
3.3r ESO. La ciutat medieval.
3.3r ESO. La ciutat medieval.3.3r ESO. La ciutat medieval.
3.3r ESO. La ciutat medieval.
 
2.3r ESO. Europa feudal.
2.3r ESO. Europa feudal.2.3r ESO. Europa feudal.
2.3r ESO. Europa feudal.
 
Unitat 9: Els moviments totalitaris
Unitat 9: Els moviments totalitarisUnitat 9: Els moviments totalitaris
Unitat 9: Els moviments totalitaris
 
Unitat 10: La Segona Guerra Mundial
Unitat 10: La Segona Guerra Mundial Unitat 10: La Segona Guerra Mundial
Unitat 10: La Segona Guerra Mundial
 
Unitat 8: El crac del 29
Unitat 8: El crac del 29Unitat 8: El crac del 29
Unitat 8: El crac del 29
 
Unitat 7: La Revolució Russa
Unitat 7:  La Revolució RussaUnitat 7:  La Revolució Russa
Unitat 7: La Revolució Russa
 
Unitat 6: La Gran Guerra
Unitat 6: La Gran GuerraUnitat 6: La Gran Guerra
Unitat 6: La Gran Guerra
 
Unitat 5: L'imperialisme
Unitat 5:  L'imperialismeUnitat 5:  L'imperialisme
Unitat 5: L'imperialisme
 
Unitat 4: Moviment obrer
Unitat 4: Moviment obrerUnitat 4: Moviment obrer
Unitat 4: Moviment obrer
 
Unitat 3: Liberalisme i nacionalisme
Unitat 3:  Liberalisme i nacionalismeUnitat 3:  Liberalisme i nacionalisme
Unitat 3: Liberalisme i nacionalisme
 

Arquitectura S. XX

  • 1. L’arquitectura del segle XX Al segle XX es revisa el significat de tots els mitjans d’expressió artística, inclosa l’arquitectura. La pintura és sobretot color, l’escultura volum i l’arquitectura espai, espai interior, espai habitable. Això significa que s’acabà imposant la funció bàsica: l’habitabilitat, a les funcions secundàries, l’ornamentació, l’estètica. La bona arquitectura és la FUNCIONAL, idea defensada sobretot a la primera meitat de segle. La nova estètica del segle XX es basa en la funció. Si la distribució interior és harmoniosa, la llum matisada, està integrat l’edifici en l’entorn... es pot considerar bell.
  • 2. Racionalisme Es caracteritza per la simplicitat de formes, el retorn als volums elementals (cub, cilindre, con i esfera) i la lògica constructiva, la funcionalitat per davant de l’ornamentació. L’arquitectura racionalista també es coneguda per “moderna” i “funcionalista”. El gran moment del seu desenvolupament fou l’època d’entreguerres. Els principals arquitectes són: Le Corbusier Mies van der Rohe Walter Gropius
  • 3.
  • 4. Ville Savoie (Poissy,França), 1929-31. Predominen línies rectes i volums elementals. Destaquen els pilotis que aixequen l’edifici per sobre del terra.
  • 5. 1947, participa en el projecte de l’edifici de les Nacions Unides, a Nova York, amb altres arquitectes 1946-1952, Casa de pisos a Marsella
  • 6. Església de Ronchamp, França, 1952. Aquí ja s’ha perdut l'interès pels volums cubistes, creat edificis més expressius i de línies corbes.
  • 7. Walter Gropius Va crear a Weimar la primera escola de disseny on els alumnes realitzaven tot el que projectaren. Fou el Bauhaus, on s’hi investigava tota activitat plàstica relacionada amb la indústria (mobles, tapissos, llums...) L’arquitectura de Gropius s’ajustà a cada necessitat concreta, fugint de qualsevol compromís amb posicions preestablertes. La seva arquitectura es basa en la lògica, es defineix com tranquil·la i sense estridències. Oficines dels tallers Fagus (1911-1914) Aquí trobem la puresa de formes i l’ús del vidre en grans superfícies. Els diferents cossos del taller estan articulats amb gran senzillesa. Les cantonades fetes amb vidre foren considerades una gran troballa.
  • 8.  
  • 9. Casa de Gropius, a Lincoln, Massachusets, 1937
  • 10.  
  • 11. Bauhaus, de Dessau, 1919. L’obra més coneguda de Gropius, on els volums es direccions contràries.
  • 12. Dues vistes de la Bauhaus, amb un corredor aeri, que passa per sobre d’un passadís subterrani.
  • 13. L’últim treball de Gropius, L’ambaixada d’EE.UU . a Atenes
  • 14. L’arquitectura orgànica La II Guerra Mundial va aturar tota activitat constructiva a Europa. En canvi als EE.UU. es va seguir innovant, dins una societat desitjosa de novetats que acollí tots els creadors que fugiren de la guerra a Europa. El nou moviment arquitectònic, sorgit a EE.UU. creu que els edificis són com organismes, la forma dels quals ha d'adequar-se a la seva funció, a l’entorn i als materials utilitzats en la construcció. El principal arquitecte d’aquest corrent va ser Frank Lloyd Wright