2. L’expressionisme
A Alemanya el gran desenvolupament industrial de finals
del segle XIX va produir una gran deshumanització social.
El règim que governava era militarista i autoritari. Tot
plegat va crear un estat d’ànim tens i angoixant que es
reflecteix en la pintura expressionista. Aquesta vol
expressar el descontentament social, l’angoixa i la
desesperança individual.
L’obra d’art expressionista va ser l’expressió d’una realitat
viva: la por, la misèria del proletariat, la desesperació
davant la immobilitat de les estructures socials, l'angoixa
de l’existència... Tot el que és advers de la vida, i la soledat
interior, es reflecteix en aquestes obres.
El punt de partida d’aquest moviment va ser el pintor
noruec Edvard Munch i la seva obra El crit, com a exemple
de l’emoció que s’havia introduït en l’obra d’art. Va ser més
tard, cap a l’any 1905, quan un grup de pintors alemanys van
voler donar a la pintura un contingut revolucionari.
3. Característiques de l’expressionisme:
1. Temes: intenten representar els problemes socials i col·lectius de la
societat en que viuen. Reivindiquen també nous temes (eròtics...)
perquè busquen la llibertat total de l’individu, expressant també el
món interior d’aquest, les seves angoixes, les seves pors...
Destaca la temàtica de crítica social: condemnen la industrialització
per la seva deshumanització i falta de creativitat. Tracten amb
ironia les classes altes, estudien els personatges del carrer,
successos de la vida quotidiana... Escenes de la ciutat...
Ernst Ludwing
Kirchner
4. 2. Formes: no pinten les coses
que els envolten, sinó les que ells
senten en el seu interior, per això
les imatges són esquemàtiques,
com caricatures. Redueixen la
figura humana a elements simples
(simplicitat, esquematisme)
Exageren els elements lineals
(geometria molt marcada, triangles
molt aguts...) Violència
expressiva, exageració de línies.
Tenen dues tendències
expressives, inspirades en:
- L’art gòtic
- L’art negre africà (talles de
fusta).
3. Els colors són forts i violents.
Predilecció pels fons foscos. Usen
el negre.
Ernst Ludwing Kirchner
5. Entre els anys 1893 i 1895, Munch s’instal·la a Berlín, on
influencià enormement els pintors expressionistes (Die
Brücke). Die Brücke
Ernst Ludwig Kirchner
6. L’expressionisme va tenir a Alemanya dos nuclis força diferents entre si
Die Brücke (El pont) Der Blaue Reiter (El
Dresde i Berlín, 1905 Genet Blau) Munich,
1911
Combatius
Impulsos primaris Poètics
Colors violents Refinament intel·lectual
Figura humana Color harmònic
Valoren més el Diferents temàtiques
contingut que la forma Combinació harmònica
No abandonen la de les formes
figuració.
Evolucionen cap a
Representants: l’abstracció
Kirchner Representants:
Rotluff
Heckel Kandinsky
Nolde Mark
Macke
7. Emil Nolde: Santa Cena, 1909
Emil Nolde Maskenstilleben
(Masks Still Life),
watercolor on paper, 1911
8. El crit
Documentació general
Catalogació:
Autor: Edvard Munch (1863-
1944)
Títol: El crit
Cronologia: 1893
Localització:Nasjonalgalleriet
(Oslo) (hi ha unes 50còpies)
Estil: expressionisme
Anàlisi material:
Dimensions: 91 cm x 73,5 cm
Suport: cartró
Tècnica: oli i tremp
9. Edward Munch (1863-1944)
pertanyia a una família de classe mitjana de
Noruega. Però ja a la seva infància, patí
molt, ja que a l’edat de cinc anys, morí la
seva mare, i pocs anys més tard la seva
germana gran, totes dues de tuberculosi. El
seu pare, metge cirurgià de l’exèrcit, i el
seu germà, també van morir quan ell encara
era jove, i una germana seva tenia una
malaltia mental. Tot això, quasi de cop,
feren que Munch, ja de jove tingués una
visió tràgica de la vida, es tornà una persona
trista, solitària i torbada.
L’any 1880 va començar el seu aprenentatge
artístic a l’Escola Reial d’Art i Disseny de
Christiania (anomenada després Oslo). Ja
establert a Oslo va començar a relacionar-se
amb un grup d’artistes i escriptors,
anomenats “Christiania Bohème”, els quals
es caracteritzaven pels ideals d’amor lliure i
una gran oposició a la mentalitat burgesa de
l’època.
http://www.mundofree.com/pinturanordica/edvard_munch.html
10. “L’obligació de l’artista és la donar, a través dels seus
quadres, tot allò més estimat que hi ha dins seu; la
seva ànima, les seves penes, les seves alegries, la
sang del seu cor”.
11. “ Vaig començar com a
impressionista, però quan van arribar
les violentes tempestes i les
vicissituds de l’època bohèmia,
l’impressionisme no em va servir.
Vaig intentar traduir el neguit de la
meva ànima” .
“Prou de pintar interiors amb senyores
que llegeixen i senyores que fan mitja.
Hem de representar éssers humans que
respiren, senten, estimen i pateixen.
Pintaré un seguit de quadres d’aquest
tipus. La gent entendrà el seu
caràcter sacre i es traurà el barret
com si estigués a l’església”.
12. Anàlisi formal El dibuix és
aparentment descurat i
Elements plàstics de traços maldestres.
El traç li serveix a
El conjunt d’elements plàstics se supedita a Munch per alliberar les
l’expressivitat de l’obra seves pròpies ànsies.
La línia dominant
en el quadre és
la corba, que
dóna una
sensació de
dinamisme i
neguit.
La línia recta i
Exterioritzen el
diagonal de la
malestar vital
barana de la
del protagonista
passarel·la posa
en evidència la
solitud de la
figura i el buit de
l’espai que
l’envolta.
Línia i dibuix
13. Color i pinzellada
Cal senyalar: els
colors vermells i
grocs del cel, que a
l’esquerra dibuixen
un ull amb unes
pinzellades de blau. Els contrastos
cromàtics extrems,
fets de colors purs,
revelen la profunda
Subratllar influència de
l’onada de blau Gauguin. La gamma
fosc que envolta emprada és reduïda
una illa de groc
pràcticament als
en el mar. colors primaris: el
La pinzellada blau, el groc, el
és ample i pel vermell.
que fa al color,
Munch emprà
tons agressius, Per últim cal
irreals, que destacar el fort
reforcen la idea contrast del groc
del rostre damunt
d’angoixa vital. del blau fosc del
paisatge.
14. Fiord noruec al
Composició fons i dues
siluetes de
vaixells
Dos Tots els elements
personatges de la natura tenen
passegen formes sinuoses,
indiferents a igual que el
l’altra banda personatge central
del pont. Són
dues ombres
fosques
Baranes, formen
una diagonal que
Un ésser humà al separa els dos
primer pla, amb les ambients
mans a la cara i la
boca oberta,
cridant molt fort
15. Composició Compositivament l’eix central
de la pintura és la figura
perquè totes les línies
semblen convergir cap al cap
que crida, el rostre del qual
és falsejat com si es tractés
d’una caricatura.
Tot la mancança de
perspectiva cal destacar-ne la
profunditat produïda per la
barana del pont que creua
violentament i de biaix
l’escena. Dues siluetes
passejant pel pont
contribueixen a donar més
profunditat al llenç.
16. Interpretació
Originàriament es titulà
Desesperació
“Caminàvem amb dos amics pel
passeig, el sol es ponia, de
sobte el cel es tornà roig, jo
em vaig parar, cansat em vaig
recolzar a la barana, sobre la
ciutat i el fiord blau fosc només
veia sang i llengües de foc, els
meus amics continuaven
caminant i jo seguia parat al
mateix lloc tremolant de por, i
sentia un bram infinit que
travessava tota la natura “
“Vaig pintar aquest quadre, vaig
pintar els núvols com a sang
autèntica. Els colors cridaven”
E.Munch
17. Munch volia reflectir als seus quadres els racons més profunds de l’ànima
humana. La realitat es transforma per exterioritzar els que es porta a
dins. El crit reflexa el món interior del pintor i també la soledat de l’ésser
humà en la societat moderna. Les desgràcies que va patir marcaren la seva
vida i el seu art.
El paisatge del fons, la cala i el pont, se sap que l’escena es pintà a la
ciutat de Nordstrand. A més de la versió exposada a la Galeria Nacional
d’Oslo, n’hi al voltant de 50 còpies.
Buscava expressar el seu món
individual, ple d’angoixa i sofriment.
Es considera un reflex de les pròpies
frustracions de l’artista.
Munch s’inspirà per pintar els seu
personatge central en una mòmia
peruana que s’exposà a París.
18. Models i influències
Munch opinava que així com Leonardo da Vinci va estudiar l’anatomia
humana i va fer disseccions de cadàvers, ell va intentar fer disseccions
de les ànimes.
Va rebre influències de Van Gogh, el qual es fixava, com ell, en
l’interior del seu propi jo. També de Gauguin i Toulouse-Lautrec,
exemples tots de captació d’estats d’ànim.
La seva estètica és tètrica i pessimista, inspirada en la filosofia
nihilista de Nietzsche i Kirkegaard. També dins d’aquesta línia trobem
el model de Goya i les seves pintures negres.
La seva distorsió violenta de colors
i formes fou un clar referetn pels
expressionistes alemanys de principis
del segle XX, sobre tot en el grup
Die Brücke.
“L’Aquelarre” o “El gran cabró”
1820-1823. Quinta del Sordo.
22. La nena malalta
1885-1886
Aquesta obra
està inspirada
en la mort, per
tuberculosi, de
la seva germana
23. Edward Munch és
el líder de la
revolta contra un
art buit,
academicista,
sense sentiments
La mort a l’habitació de la malalta 1893
24. Evening on Karl Johan
1892; Oil on canvas, 84.5 x 121 cm; Rasmus Meyer Collection, Bergen
25. Per Munch, l’objectiu de l’art és
transmetre essencialment els
sentiments d’angoixa, de
pessimisme, de temor, de solitud,
de buidor, d'incomprensió que
sorgeixen davant de la realitat,
com li passa a aquesta jove que
encara es sent perduda davant el
canvi que significa el pas de la
infantesa a l’edat adulta.
La pubertat
1894
26. El fet de poder fer arribar la
seva obra a tothom, el va portar a
l’experimentació artística amb el
gravat, utilitzant tècniques com la
xilografia.
Ansietat 1894
29. " He començat un nou quadre, La dansa de la vida. Una nit lluminosa d’estiu, al
bell mig d’un prat, un capellà jove balla amb una dona de cabellera llarga i
sinuosa. Es miren fixament als ulls i els cabells d’ella s’embullen al voltant del
cap d’ell. El fons és una massa de gent arremolinada –homes grassos que
mosseguen les dones al coll. Caricatures i homes fornits estrenyent dones entre
els braços "
Edvard Munch
La dansa
de la
vida
1899 -1900
30. En el camp conceptual
influïren en la seva
producció l’atreviment dels
plantejaments teòrics de
filòsofs com Kierkegaard i
Nietzsche
1904, Retrat de Friedrich Nietzche
31. 1919, L’assassí
1940-42, Entre el llit i el rellotge
1920, Nit estelada
