1. L’Impressionisme
Claude Monet:
Passarel·la
sobre l'estany
de nimfees (El
pont japonès)
http://www.xtec.es/~mmoron/L'ARTdelsegleXXal'ESCOLA/MovimentsArtistics/Antecede
2. L’Impressionisme i l’art de la fi del segle XIX
El context històric
Després del fracàs de la Comuna de París (1871) i la brutal repressió de les
classes populars, la burgesia francesa es consolidà en el poder amb la III
República. El capitalisme, que s’havia començat a desenvolupar amb el 2n
Imperi, es consolidà a França. Les forces productives van créixer com mai, els
avenços en la investigació científica i la creació de nous materials
transformaren radicalment l’aspecte d’Europa.
La concepció de la realitat, de la naturalesa i de l’home canvià a un ritme
vertiginós, que en molts aspectes no s’havia produït des del Renaixement. Tots
aquests canvis afectaren profundament l’art.
Els conceptes d’espai i temps es transformen, les comunicacions són cada
vegada més ràpides i fàcils, la fotografia permet veure coses que l’ull humà no
percebia... Davant aquesta realitat canviant, la pintura de la segona meitat del
XIX ofereix dos camins: l’impressionisme i el simbolisme, que per una banda
suposen el final del cicle pictòric iniciat al Renaixement i, per l’altra, l'origen de
l’art contemporani després dels postimpressionistes.
3. Característiques de l’Impressionisme:
L'Impressionisme és una escola pictòrica nascuda a França que es va manifestar
sobretot, de 1974 a 1886 i va marcar la ruptura de l’art modern amb
l‘academicisme. Destaca la seva tendència a recollir les impressions fugitives, la
mobilitat dels fenòmens més que l'aspecte estable i conceptual de les coses.
L'impressionisme és considerat el moviment més important a la pintura de les
últimes dècades del segle XIX. (Viquipèdia)
Amb l’Impressionisme culminà la tendència a unir visió i llum, iniciada al
Renaixement. Sempre s’havia buscat captar la llum amb tocs de color solts.
La societat rebutjà als impressionistes,
els qual consideraren iniciador del
Moviment innovador a Manet, que
presentà el 1863 “El dinar campestre”,
que va escandalitzar als sectors
academicistes i conservadors.
En canvi va tenir un gran èxit entre
els renovadors de la pintura.
4. Cada pintor impressionista dedicava
temps a l’estudi de la tècnica pictòrica.
No va existir una escola impressionista,
però els artistes es reunien en cafès i
tertúlies per discutir sobre pintura. El
seu estil ha perdurat fins l’actualitat.
Monet, Renoir i Sisley van anar al poblet
del nord de París, Argenteuil, per pintar
plegats a l’aire lliure i experimentar amb Monet
les impressions lumíniques.
Durant la guerra de 1870, Monet, Pissarro
i Sisley van anar a Anglaterra, on
admiraren l’obra de Constable i Turner. En
tornar treballaren junts a la vora del
Sena i les seves obres mostren elements
comuns durant un temps.
Sisley
5. Característiques de l’Impressionisme
a) Teoria dels colors: de Newton sobre la descomposició dels colors, i de
Chevreul (colors primaris i complementaris). L'associació de dos colors
primaris dona com a resultat el complementari del tercer color primari. La
fusió no es fa al pinzell sinó a la retina de l’espectador, que confon tocs
pròxims de colors primaris. La “llei dels contrastos simultanis” de
Chevreuil, els colors difonen una orla del cromatisme complementari.
b) Plasmació de la llum: Els objectes només es veuen en la mesura que la llum
hi incideix. Al revés de Newton, el pintor recompon els colors per crear
sensació lluminosa.
c) Aparences successives: Pintaren repetidament el mateix tema, canviant els
matisos d'il·luminació cromàtica, intensitat solar, boira...
d) Coloració de les ombres: aquestes deixen de ser fosques i es redueixen a
espais acolorits amb tonalitats complementàries. Desapareix el clarobscur i
el dibuix, o queda diluït entre el color.
e) Pinzellada solta: feta de taca pastosa i gruixuda, sense retocar-la, per
traduir les vibracions atmosfèriques més fidelment.
f) Sortida a l’aire lliure: van fugir dels tallers i es traslladaren al camp.
6. Teoria del color
Pinzellades soltes i lliures
Tècnicament
aplicaven els
colors sobre la
tela, sense
barrejar-los a la
paleta.
llum color
El impressionistes coneixen
les teories de Newton
sobre la descomposició de
la llum
La teoria del color de Chevreul
P = Primaris o
generadors
S = Secundaris o
complementaris
Les pinzellades eren soltes (punt, coma,
esborrany) i a certa distància del llenç els colors
Cadascun dels colors secundaris és el es barregen en la retina de l’espectador “trompe
complementari del color primari
l’oeil”.
7. «Société Anonyme des artistes»
Paul Cézanne
Auguste Renoir
Claude Monet
Camille Pissarro
Alfred Sisley
La història de l’Impressionisme comença a París,
el 15 d’abril de 1874 quan una colla de
joves pintors rebutjats del Saló Oficial d’aquell
Edgar Degas
any, decidiren, malgrat tot, d’exposar llurs
Berthe Morisot creacions en la galeria-saló del fotògraf Nadar,
9. Auguste Renoir
(1841-1919)
Le Moulin de la Galette
1876
Fou un revolucionari i al mateix temps mantingué el pes de
la tradició (Ticià, Rubens). Amb tonalitats intenses
reflecteix les vibracions de la llum ondulant entre les
fulles, com es pot comprovar en la seva obra més famosa,
on les formes semblen tremolar plenes de dinamisme (Moulin
de la Galette). Totes les seves teles són plenes de
flamarades de color. Les figures humanes són també molt
importants en la seva obra.
El gronxador 1876
12. Edgar Degas
A partir de 1862 es convertí en un defensor de les teories impressionistes, després
d’haver passat per altres fases pictòriques. El seu és un impressionisme més de la
forma que del color. La llum sorgeix en reflexos de faldilles de ballarines, captades
en un instant fugaç. Té gran interès en la figura humana, en les seves múltiples
posicions. També representà curses de cavalls, on el moviment era element bàsic.
La classe de dansa
1873 -1876
13. L’estrella
1878
L’assaig
1873-1878
Dos planchadoras, 1884
15. Curses de cavalls davant les tribunes
1866-1868
A les curses. 1879
Curses de cavalls
1885-1888
16. Alfred Sisley Sisley, pintor anglès resident a
França, va viure durant uns
anys en aquest poble i va pintar
diferents versions de Port-
Marly inundat.
Alfred Sisley: Inundació a Port-Marly
Pont a Villeneuve-la-Garenne. 1872 1876
17. Berthe Morisot
Retrat de
Eduard Manet a
Berthe Morisot.
Fou la cunyada i
l’alumna de
El bressol. 1872 Manet.
18. Berthe Morisot va pintar el seu entorn social, sobretot dones, nens, escenes
domèstiques... Pertanyia a l’alta burgesia i pintava el seu entorn, com tots els
impressionistes. Estava casada amb el germà de Manet.
En el balcó, 1873 La lectura, 1870
19. Mary Cassatt (1844-1926). Pintora americana que vingué a Europa i es relacionà
amb els impressionistes. Pintà sobretot escenes domèstiques, plenes
d'espontaneïtat i naturalitat. Mares amb els seus fills, retrats plens de llum...
Després evolucionà cap a diferents tècniques (postimpressionisme).
Autoretrat, 1878
Mare després del bany, 1880 Nen a l'habitació blau
fosc, 1889
20. Camille Pissarro
Del seu període anomenat de Pontoise daten
les seves millors obres inspirades en Monet i
Cézanne: Després d'un període
neoimpresionista, va tornar al lirisme i a
l'esplendor cromàtic de l'impressionisme. El
1895, un empitjorament de la malaltia ocular
que patia el va obligar a pintar paisatges
urbans de París des de la finestra: Avinguda
de l'Òpera, Jardí de les Tullerías i Efecte de
neu.
El Jardí de Pontoise (1877)
21. Neoipressionisme, Divisionisme o Puntillisme
Tarda de diumenge a l’illa del Grande Jatte.
Seurat. 1884-1886
· Es basen en les teories dels contrast
simultanis de Chevreul. · donen un fonament
teòric i científic al procés artístic. · el color
pur és situat sobre la tala en forma de punts.
· La mescla de colors es realitza en la retina
de l’espectador.
El circ. Seurat. 1891
