2. El realisme
El realisme és un corrent artístic que pretén plasmar la realitat de la forma
més exacta possible a les obres d'art. Si bé la majoria d'obres han buscat
assemblar-se al model imitat (tret de l‘art abstracte), el realisme
prescindeix de símbols i esquemes i busca el detall, la màxima proximitat.
Per això com a moviment autònom se situa al segle XIX, tant en escultura i
en pintura com en la literatura..
Característiques generals
- Es caracteritza per la recerca de l'objectivitat i el rebuig al món de la
fantasia i dels somnis.
- Pretén fer una representació de la realitat el més acurada possible,
sense embellir-la; els paisatges són representats mitjançant una natura
humanitzada.
- Els temes són contemporanis de la seva època, i solen mostrar una critica
social.
- Fa un ús minuciós de la descripció, per a mostrar perfils exactes dels
temes, personatges, situacions i fins i tot llocs; el quotidià i no l'exòtic és el
tema central, exposant problemes polítics, humans i socials. (Viquipèdia)
3. El realisme pictòric
Context històric general:
El romanticisme, amb la seva idealització de la natura, de la història... Deixà
pas, cap a mitjans del segle XIX, a un nou corrent interessat en la realitat
concreta. El principals fets que hi varen contribuir van ser:
• La burgesia ja havia aconseguit triomfar definitivament, després de les
revolucions de 1848. L’idealisme romàntic de l’època revolucionaria va
deixar d’interessar-li.
• El positivisme filosòfic d’Auguste Comte, que considerava l’observació i
l’experiència les fonts úniques de coneixement. El realisme també s'estén
a la literatura (Zola).
• La conscienciació dels artistes dels greus problemes socials plantejats per
la industrialització i les desigualtats.
• El desencís pels fracassos revolucionaris del 1848. L’art deixa de banda els
temes polítics i es centra en temes socials.
4. Realisme
•
El Realisme pictòric sorgeix a mitjans segle XIX. (Revolució burgesa de 1848)
La industrialització ha TEMES SOCIALS
provocat l’aparició del
PROLETARIAT que pateix les La gent humil, la seva
conseqüències del capitalisme. feina, la vida a l’aire
Jornades extenuants, treball lliure (platja, picnic), la
de dones i infants, pèssimes ciutat (carrers, cafès,
condicions d’habitacle... balls), els paisatges, són
la temàtica preferida.
Prenen força les doctrines Realisme
de MARX i ENGELS.
descripció objectiva
El 1848 es l'any del de la realitat
Aparició de FOTOGRAFIA
“Manifest comunista"
Creació de les Els artistes compromesos
ORGANITZACIONS davant els grans problemes
OBRERES polítics i socials.
(acusats de socialistes i
revolucionaris)
5. El francès Louis Jacques Mandé Daguerre
(1787-1851), fou el primer divulgador de la
fotografia. Era pintor i decorador teatral.
El 1839 inventà el daguerreotip, precursor
de la fotografia moderna. El presentà al
gener a l’Acadèmia de Ciències i Arts de
París, aconseguint una pensió vitalicia de
l’Estat, junt amb el fill de Niépce, que també
havia contribuït a l’invent.
6. “Boulevard du Temple” taken by Daguerre in late 1838 or early 1839 in Paris, was the first
photograph of a person. The image shows a street, but because exposure time was over ten
minutes, the traffic was moving too much to appear. The exception is the man at the
bottom left, who stood still getting his boots polished long enough to show.
7. Context històric a França
Al febrer de 1848 esclatà a París la revolució que va dur a la creació de l’efímera
II República. Durant varis mesos els ideals socialistes y republicans es
manifestaren en tots els àmbits i en particular en l’art. La República va sol·licitar
la participació dels artistes en el seu projecte social. El concepte modern,
d’artista compromès neix, probablement, en aquesta època.
En matèria d’art el 1848 coincidí amb una situació nova. Molts artistes
abandonen la visió romàntica i s’inspiren en la nova societat per triar els seus
temes. Se separen de les normes definides des de dalt, com l’Acadèmia.
Revolució de París, 1848. Napoleó III
8. El Saló i l’Acadèmia franceses
A França, al segle XIX, només aquells artistes que presentaven les seves obres
al Saló (Exposició oficial d’art, celebrada cada dos anys) podien tenir alguna
oportunitat al mercat d’art francès. L’admissió al Saló depenia de la decisió
dels membres de l’Académie des Beaux Arts, nomenats de manera vitalícia
per l’Estat. La tutela del poder sobre els artistes datava de l’època de Lluís
XIV. Des de 1673 es varen anar celebrant aquestes exposicions de manera
regular, controlades per l’Acadèmia reial al Salón Carré, una sala del Louvre.
Aquest és l'origen dels mots Saló o “art de saló” o acadèmic, és a dir, art que
s’ajustava a les normes oficials.
1863, Venus. Obra
de Cabanel que
s’ajustava a les
normes marcades
per l’Acadèmia
9. A França, en l’origen de la pintura realista influí la pintura barroca espanyola. La
divergència entre art oficial i noves tendències es va fer cada cop més gran.
Per un costat hi havia l’art oficial, exposat als salons, i per l’altre un art més
independent que evolucionà cap a temàtiques i tècniques noves. Aquests últims
començaren a exposar a salons extraoficials independents.
Un altre precursor del moviment realista fou Goya (Capritxos i Desastres). Els
pintors realistes no seleccionaven els temes, sinó que presentaven fidelment el
que tenien al davant. La pintura era causa i finalitat en si mateixa. L’artista
pintava allò que veia, però elegia allò que mirava.
El paisatge realista s’inicia a l’escola de Barbizon, a partir de 1830, a França.
10. El realisme no volia idealitzar cap imatge. Homes i dones es representen fent
les feines quotidianes; la fatiga també fou un tema molt tractat. França lidera
aquesta renovació pictòrica amb 3 grans artistes:
Jean-François Millet fou l’iniciador d’aquesta línia. Fou fill d’una
família camperola, ell mateix treballà la terra. Els seus quadres són senzills,
inspirats en la tranquil·litat de la natura. Res a veure amb la teatralitat i
l’efectisme romàntics.
16. Honoré Daumier (1808-1877)
Fou un dels millors dibuixants de la seva
generació. Posà el seu realisme al servei de
la causa republicana i en contra de l’ordre
establert.
Capitulació de
Sedan, 1870
Caricatura de Víctor
Hugo
