2. Alguns dels llocs més bonics són els
següents:
Racó de Corretja
Itinerari per gaudir de l'olor del bosc i la natura salvatge. I entre els
pins, els roures i l'alzinar, el rastre de l'home, un forn de calç i
masos en ruïnes. Fins als anys seixanta del segle XX aquesta zona
va ser un pas de ramats transhumants entre el Baix Aragó i les
terres catalanes.
3. Penya Gall
T u ró d 'u n s 6 8 0 m s itu a t a l d a v a n t d e le s R o q u e s d e B e n e t. H i p o d e m tro b a r u n p o b la t
ib e r d e l q u a l e n c a ra s ó n v is ib le s a lg u n e s re s te s . E ls s e u s h a b ita n t h a v ie n d is p o s a t e l
p o b la m e n t e n te rra s s e s i u n c a m í d 'a c c é s e n fo rm a d e z ig a -z a g a q u e a rrib a v a fin s la
m u ra lla - d e la q u a l e n c a ra q u e d e n u n s p o c s m e tre s . P e r le s re s te s tro b a d e s e s p o t a firm a r
q u e e l s e u p o b la m e n t a rrib à a l'è p o c a b a ix im p e ria l.
4. Roques De Benet
P o ssib le m e n t la m u n ta n y a m é s e m b le m à tic a d e ls P o rts. L ’ In stitu t C a rto g rà fic i
G e o lò g ic re c o n e ix le s R o q u e s d e B e n e t c o m u n d e ls 1 0 0 c im s m é s e le v a ts d e C a ta lu n y a
a m b u n a a lç a d a d e 1 0 1 7 m e tre s. É s u n p u n t g e o d è sic .
E stà fo rm a d a d e c o n g lo m e ra ts i té u n e s p a re ts q u e su p e re n e ls 2 5 0 m e tre s e n v e rtic a l
5. Cova De Les Piletes
P e tita c o v a a m b u n d e s n iv e ll d 'u n s 3 m e tr e s q u e f o r m a d if e r e n ts b a s s io ls . E l s e u n o m li
v e p e r la f o r m a q u e te n e n a q u e s ts .
S h i a c c e d e ix p e r la p is ta q u e v a a l m a s d e Q u iq u e t, llo c d 'in s p ir a c ió d e P ic a s s o e n la
s e u a p r im e r a e s ta d a a H o r ta ( e s tiu d e 1 8 9 8 a f e b r e r d e 1 8 9 9 ) , a l C o ll d e l L l o p .
6. Carrer Ample
És un dels barrancs més feréstecs i espectaculars del Massís del
Port. A la base del Carrer Ample i formant les seues parets
trobem la marbrera. L'extracció del material (a cel obert) es
remunta al 1966. Gràcies a les accions de protesta de la gent del
territori, l'explotació d'aquesta marbrera mai es va completar. A
parir de la marbrera continuem per la llera pedregosa del riu Sec i
encetem el Barranc del Carrer Ample flanquejat d'altes parets
rocalloses amb algunes agulles, balmes i formacions capricioses
producte de l'erosió, característiques i comunes dels terrenys
calcaris. Llevat d'èpoques plujoses o de tempesta el barranc baixa
sec, amb algunes surgències i tolls esporàdics de poca
importància.
7.
8. Lo Ventador
El riu Canaletes s'obre camí erosionant les moles
calcàries, salvant un fort desnivell, transcorrent
encaixonat entre la roca i produint un gran salt d'aigua.
9. Tossal D'en Grilló
Cim del Montsagre que es troba a 1.073 m d'alçada.
Hi ha un piló que assenyala la partició dels termes
municipals d'Alfara de Carles, Paüls i Horta de Sant
Joan. És un vèrtex geodèsic.
10. Salt De Sotorres
El Salt de Sotorres es troba a la part on el riu Canaletes
travessa i busca la sortida als Ports. En aquest tram el
riu ha erosionat les roques i s'han format salts d'aigua,
el Ventador i el Salt de Sotorres. Antigament hi havia
un molí de farina que es movia gràcies al salt de l'aigua
i estava situat al mateix costat del Salt .
11. Salt de Ferrassó
El Salt de Ferrassó té una alçada de 70 metres. Recull l'aigua de
la Pineda i l'aboca al riu Canaletes. Podem veure aigua
després de la pluja o quan es desfà la neu.
L'aigua és de mineralització dèbil i molt adequada pels que
pateixen problemes de ronyó.
Conten que era un lloc on es desfeien dels animals vells i els que
no eren útils per a treballar.
12. Estrets de Lliberós
Formació geològica que el riu Estrets ha anat formant al
seu pas entre Les Moles del Don i La Gronsa. Compta
amb bonics tolls per banyar-se, com el Toll Blau, i parets
on poder practicar l'escalada.
Escenari de la pel·lícula " El Bruc " (2010) del director
Daniel Benmayor.
13. La font de la Pineda
Bosc amb predomini de pi negre situat entre les Roques de
Benet, Punta de Gall i els Cucons.
Les seues fonts van subministrar aigua al poble d'Horta de
Sant Joan fins la dècada dels 60.
Actualment les seues aigües arriben a la font artificial de la
Pineda.
14. Les Muntanyoles
Destaquen els boscos de pi negre que coexisteixen amb
alzines, aurons, boix, arç blanc, manxiulot , viola de
roureda, peònia de muntanya,..
Destaca per la anomenada, no per les dimensions, la cova
de Panxampla. S'explica que el famós bandoler s'hi
amagava dels seus perseguidors.
15. Los Bassis /Los Bàcins
Aquestes basses són abastides per una font. Abans es
feien servir per donar aigua als ramats i actualment per
tenir subministrament d'aigua en cas d'incendi.
Una de les basses data de la dècada dels 70 i la més actual
dels anys 1990-1991.