1. La poesia
de Salvador Espriu
Ariadna Albertos, Helena de Torres,
Sara Garcia, Alba Nicola i Maria Nieto
2. Índex
Context històric
Un nen prodigi
Característiques poètiques d‟Espriu
Temàtica
Influència d‟Arenys de Mar en la seva obra
Cicle líric: Cementiri de Sinera
Algunes claus
Les hores
Mrs. Death
El caminant i el mur
Final del laberint
3. Context històric
Primera guerra mundial
• Engloba tots els països
• Gran perdedora Alemanya
Guerra civil espanyola
• Guerra interna
• Perden els republicans
Segona guerra mundial
• Aparició dels feixismes
• Gran perdedora Alemanya
4. Context històric
Guerra civil espanyola
República •17 de juliol Melilla
•18 de juliol Península
•19 de juliol republicans
s‟armen
Republicans Nacionals •1 d’abril de 1939 va
acabar la guerra
França
Gran Bretanya Alemanya
pacte no- Itàlia
intervenció Suport
militar
5. Un Nen Prodigi
S‟endinsà en la lectura durant la seva llarga
malaltia
Als 16 anys va publicar el seu primer llibre
anomenat Israel, en castellà
• 1930 entra a la Universitat de Barcelona
Molts dels companys de classe d‟Espriu
conreen la poesia
• Amb Roselló- Pòrcel tindrà una gran amistat i
l‟ajudarà amb la literatura catalana
6. Les
Cementiri
cançons Obra lírica
de Sinera
d'Ariadna
El caminant Final del
Mrs. Death
i el mur laberint
Per al llibre de
La pell de Llibre de Salms d'aquests
vells cecs,
brau Sinera Qüestions de la
vida cristiana
Setmana Formes i Per a la
Santa paraules bona gent
7. Característiques poètiques
En termes Creació i Estil simbòlic i
Pàtria relacionada amb l‟obra
Presència de mites
Filosofia i simbologia
transcendents la presència de al·legòric,
història mites personals símbols propis
col·lectiva Natura, infantesa i
Clau patriòtica tradicions de l’autor
Relació de la vida Constant
Densitat del seu quotidiana amb preocupació pel
estil els mites clàssics destí de
To noble, inèdit a i els tòpics Catalunya
l‟Espanya de literaris en un joc després de la
postguerra complex de guerra
desmitificació i
Intel·lectualisme de valoració
extrem Nou punt de vista
Complexitat ètic: abandona la
temàtica i de Referències sàtira inicial i
fonts culturals i passa a una fase
literàries (Bíblia, ascètica.
Barroc, antic Egipte)
8. Cicles
Cicle líric Cicle
• Metafísic, realista
Cementiri de • Civil, de
Sinera, Les percepció
hores, Mrs. social
Death, El • La pell de
caminant i el brau
mur, Final del
Laberint
9. Temàtica
Preocupació
per Catalunya
Pas del i el seu destí
temps Clau
Record patriòtica
Mort Paisatges
Classicisme
Déu (mitologia)
10. Influència d’Arenys de Mar en la seva obra
Mite de Sinera
Casa Peiral (C/Bisbe Català-Arenys de Mar)
Casa d’estiu
Paradís perdut
Infància Guerra civil
Adolescència
Cementiri de Sinera
El mar d‟Arenys
Tereseta que baixava les escales Escales de la plaça de l'església
“I jo he estimat tothora Arenys, en la mida de les meves molt limitades forces.
Ho proven més de cinquanta anys d´aprenentatge literari.
He pensat sempre en la nostra Vila i en la nostra gent. De dies i de nits he mirat
sense treva la nostra terra, el nostre suau, serè, civilitzat, bellíssim paisatge.”
(Salvador Espriu, 1980)
11. Cementiri de Sinera 1946
A la vora del mar.
Tenia
una casa, el meu somni, Avui cau nit de fosca
a la vora del mar. damunt la meva casa.
Alta proa. Per lliures Ran de la mar tenia
camins d’aigua, una casa, un lent
l’esvelta somni.
barca que jo manava.
Salvador Espriu
Els ulls sabien
tot el repòs i l’ordre
d’una petita pàtria.
12. Cementiri de Sinera
«Sinera», anagrama d‟«Arenys»
“És la vila d‟on procedeixen tots els meus llinatges”
“Allí vaig passar els llargs estius de la meva infantesa”
Localitzaci
ó del seu “Arenys és una molt bonica població i encara ho és
mite
més el seu paisatge” PARADÍS
Cementiri „lloc dels morts‟ ≠ Sinera „lloc dels
vius‟
El lema del llibre “I totes les filles de cançó seran humiliades”
Referència a la llengua catalana
13. Cementiri de Sinera
Valor Fidelitat
Elegia
moral al país
“Patria es, para el genuino griegoPunt
Punt de
(quizá también, en general,
d‟arribada
para el auténtico mediterráneo), la ciudad donde nacieron y
sortida
murieron los antepasados, donde él nació y morirá en su día,
y el terreno circundante que el ojo abarca sindels
Motiu Espai esfuerzo y
central fets
comprende hasta en susCEMENTI
menores detalles: la fuente, el suelo
casi yermo, sol en el polvo, RIcipreses, el reducido trigal, junto
al camino, entre olivos plomizos“.
Llibre de Poemes en Diversos
caràcter xifres moments d‟un
unitari romanes sol text
14. Adjectivació, camp
semàntic Un itinerari real i explicitat
Lentitud
Passejaré
“Instantànies d‟una
pel·lícula a càmera
lenta”
Invitació al lector a
Lluita contra el pas compartir el viatge
del temps
Passejada real per Sinera,
Voluntat de fixar el que té com a destí el
temps de l‟Arenys cementiri
mític: Sinera.
Elements presos
Geografia física
del paisatge de Xiprers Barques
i la vegetació
Sinera
15. • I-VII • VIII-XXI • XXVI-XXX
_
_
_
• Cementiri vist • Elements de fora i • Constatació
des de fora de dins d’aquest fracàs
• «Petita pàtria» • Temps • No lluito / contra
del passat, meteorològic l‟esforç de viure /
actualitzada a • Temps cronològic no sabent com
través del • Estacions de l‟any
record • Cançó anuncia • L’acceptació del
• «Pàtria» actual, l‟aparició de la propi final
«que mor amb mort «la veu de la • Quan et deturis /
mi» dama» on el meu nom et
• Fidelitat al • Per sobre del crida»
país temps i del món
• «Quina petita de Sinera • Pròpia
pàtria encercla • Assumir el fracàs col·lectivitat
el cementiri. • Inutilitat d‟aquest • Pàtria / que mor
No estimo / res esforç amb mi»
més»
• Necessitat
16. Algunes claus
Mots Llum i fosca Símbols
emprats • Xiprer és
• Unívocs cementiri,
• Paraules mort
senzilles. • Vida, bellesa • Camí i viatge
Mar, sorra, • Temps dolents són la
rials trajectòria
i mort vital
• Simbòlics • Mar, cel són
però de l‟eternitat
diferent
significat
17. Les hores
Crea un món literari Inspirat en l'
amb el qual explica idealisme Alemany
la realitat (kantià i hegelià)
L‟obra representa el La sàtira de la
Etapa de nostàlgia i cicle de la mort que tradició
negativitat segueix un esquema cultural
circular
La condició
El cicle de 5 obres es humana
Recurrències
pot considerar
temàtiques El paradís
orgànic
perdut
La mort
18. Mrs Death
ADVERS AL VENT
No preguntis si penso encara
en els vells dies dels senyors,
si recordo com lentament
Enyorança morien els jardins, les
paraules. He perdut. Ai,
• Amb molt simbolisme caiguda de l'allunyat per
l'íntim camí que només porta
on ja no sóc, designi
Referència a la Natura d'oblidar hores, núvols, el
meu nom de naufragi!
• Jardins, núvols… Vençudíssim, sentint-me
advers al vent, segura presa
del mar, no vulguis saber si
penso encara en la llum dels
vells dies.
19. El caminant i el mur (1954)
Les ombres, el riu i el somni perdut
43 poemes dividits Cançons de la roda del temps
en El minotaure i Teseu
• Meditació sobre la mort
• Solidaritat del poeta amb el seu poble
• El Déu amagat i silent
• El record com a salvació
• La solitud
• L'ordre natural de les coses
• El pas del temps
• Estroncats per la mort
• El no-res
20. El caminant i el mur (1954)
Les ombres, NO T’HE iDE DONAR ACCÉS AL MEU SECRET
el riu el somni perdut
Enllà de l’odi altíssim de la presó, potser
els tendres camps encara són caminats pel sol?
4 temes en 12 poemes
Si retornava als ulls l’or enyorat dels dies, si
m’allunyava endins del gran triomf del groc!
I. Introducció Moment existencial en què es troba
Enfrontament
Preguntes fredament com estimo la vida, quan no
vols escoltar el que diria un crit. No sabràs mai dels
arbres ni de profundesmateix del jardí perdut
Si deus, ni
darrera les muntanyes, ni del record dels llavis que
lector
amb la mort vaig besar.
II. Buit del passat Escenari ja buit
Viatge interior Es fidel i callat el meu antic dolor:
no t’ha d’obrir la porta deals ombres i el clos ombres
Evocació les morts Les
on tinc només amb mi els laments de Gadara
«Les roses recordades» Amor salvífic de la mare
«Des del mateix teatre»
«Aquest Nadal prop del mar»
21. El caminant i el mur (1954)
Evocat a Bartomeu Rosselló (amic mort)
III. Mort
El riu
Tornat al pes
El curs de la vida
Sí a la cendra
IV. Meditació sobre la mort del mateix jo poètic i el somni
perdut en què sobreviu aquest jo
«Thànatos»
«Encara no»
«Prec de Nadal»
22. El caminant i el mur (1954)
Cançons de la roda del temps
“Les cançons són dotze i constitueixen una meditació lírica del pas del temps
i de la presència eterna de la mort al llarg del dolorós, confús, esbalandrat
camí de l‟home. Des de l‟alba al tercer nocturn, quan torna a apuntar, en
acabar-se la vigília, la llum d‟una nova aurora, la mort té triada sempre la
presa, en qualsevol instant caurà damunt ella i l‟arrabassarà. L‟home
endevina que no ha de defugir mai l‟esguard impassible, que és inútil que
busqui enlloc un refugi segur, ni en la conducta, ni en el valor, ni en la
passivitat, ni en els mancaments, ni en l‟oblit, ni en l‟escepticisme, ni en les
creences. Perquè tal vegada la vida de l‟home és només una mort itinerant, i
que se‟m permeti d‟adjectivar-la així, amb un terme que no és inventariat al
Fabra. [...] Expressada a través d‟unes poques i senzilles paraules, d‟unes
despullades paraules que gairebé son silenci, que postulen en tot cas la plena
acceptació del silenci, la meditació invita tanmateix l‟home a mirar i
comprendre mentre fa la seva via”.
23. El caminant i el mur (1954)
Roda temporal de 4 eixos 1 eix= 3 cançons
progressió en espiral que
4 eixos relacionats pel nucli temporal:
Roda del temps
assumeix la vida dins la mort
• 2 d‟alba
Mort de la nit i la mort dins la vida, sense
• 3 del matí al migdia
• 3 de la tarda al capvespre que sigui possible establir-ne
• 3 de la nit els límits entre l‟una i l‟altra.
• Just abans de laudes (comença el cicle diürn
• Segons Busquets i Grabulosa
<<Figuracions successives de la mort des de l‟alba al tercer nocturn, que sintetitzen una
triple concepció del pas del temps solar: l‟egípcia, seguint el cicle navegatori del déu
Ra; la zodiacal, ja que dotze són els signes del Zodíac, i la cristiana, d‟acord amb el
Breviari canònic o la Litúrgia de les hores»
•
24. El caminant i el mur (1954)
El minotaure i el Teseu El títol remet a Les cançons d‟Ariadna que dedica als am
Objectiu: teixir una xarxa de relacions entre prosa i poesi
Història del laberint (mitología)
Sense distinció de gèneres
• Analogia entre el poble català sotmès al franquisme
Israel sota Egipte (laberint sense sortida)
Pensament que avança de manera gradual a còpia
Poesía salmística d‟insistir en una idea principal, que es repeteix, però
que és un punt de partida d‟una altra de nova o de la
mateixa sota una altra forma d‟expressió.
25. El caminant i el mur (1954)
«Aquest llibre [...] comença on acaba El caminant i el mur. La pietat i el càntic
són per al presoner (Minotaure-Teseu) l‟única sortida del Laberint, i el cant
dreça l‟allibera, a través del temps i dels quatre elements, al darrer repòs en la
silenciosa unitat, en el pur no-res, on es resolen en identitat tots els contraris».
Qui són el minotaure i el Teseu?
Relació de dependència que empresona alhora víctima i botxí: Teseu
esclau del propi poder necessita la víctima, la qual resta inerme i depèn
en absolut del seu carceller, una relació de complementarietat dels rols
basada en el sadomasoquisme (S. Freud)
26. Final del laberint
Tanca un cicle poètic d’onze anys Relació molt estreta amb
Estructura “Cementiri de Sinera”
cabalista
Metàfora Escriptura de l’obra Principi i final del cicle
Final de la vida Llibre gnòstic de la mort
Plató
Inspirat en Sèneca Mysterium tremendum 30 poemes cadascun
Descartes
salvació La porta de sortida que
el caminant troba
«Mi tema fundamental es la meditación
sobre la muerte, pero no en un sentido Retorna al començament
derrotista, sino al contrario: en un sentido del trajecte
vital, para vencer el natural temor que le
tenemos a la muerte. [...] la he
intelectualizado y la he enfriado»
