SlideShare a Scribd company logo
1 of 15
Download to read offline
2
PREVENCIÓ DE LA CONTAMINACIÓ
LUMÍNICA
3
CRITERIS DE CONTROL DEL VECTOR
LLUM
4
NORMATIVA ACTUAL
• El 5 de desembre de 2011 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
va declarar nul de ple dret el Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual
s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de
maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi
nocturn.
• Actualment la normativa que és d’aplicació a Catalunya és la Llei 6/2001 i
el Reial decret 1890/2008, de 14 de novembre, pel qual s'aprova el
Reglament d’eficiència energètica en instal—lacions d’enllumenat exterior i
les seves instruccions tècniques complementàries EA-01 a EA-07, en
especial el que estableix la instrucció tècnica ITC-EA-03. Que entrà en vigor
el 1 d’abril de 2009.
• El Mapa de la protecció envers la contaminació lumínica a Catalunya,
aprovat per Resolució de 19 de desembre de 2007, del conseller de Medi
Ambient i Habitatge, continua vigent.
5
• La Llei 9/2011 ha afegit una lletra, la g, a l’apartat 1 de l’article 3
Exempcions d’aplicació de la Llei 6/2001, amb el contingut següent:
“1. Són exempts del compliment de les obligacions fixades per
aquesta Llei, en els supòsits i amb l’abast que siguin fixats per via
reglamentària: [...]
g) Les instal—lacions industrials que, per les característiques de llurs
processos productius, funcionen habitualment les vint-i-quatre hores del
dia i duen a terme llur activitat a l’aire lliure. Aquesta exempció afecta
únicament els espais concrets que, en aplicació de la normativa vigent en
matèria de seguretat industrial o de seguretat en el lloc de treball,
necessiten unes condicions específiques d’il—luminació no conciliables amb
la normativa de protecció del medi nocturn.”.
NORMATIVA ACTUAL
6
Com s’han de tractar l’exempció relativa a instal—lacions industrials
que funcionen les 24h (I)?
Les instal—lacions industrials que, per les característiques de llurs processos
productius, funcionen habitualment les vint-i-quatre hores al dia i duen a terme llur
activitat a l’aire lliure, què els sigui d’aplicació l’exempció de l’article 3.1.g de la
Llei 6/2001, han de comunicar a l’entitat ambiental de control mitjançant una
declaració escrita del responsable, que concorren els requisits per l’aplicació de la
referida exempció.
La declaració del responsable, justificativa d’aquesta exempció, ha de concretar els
espais en què les exigències funcionals en matèria de seguretat industrial o de
seguretat i salut en el lloc de treball requereixen necessitats lumíniques diferents a les
establertes a l’autorització o llicència, especificar quina prescripció no és
conciliable i la normativa de referència per la qual no es pot complir.
L’entitat ambiental de control ha d’adjuntar l’escrit justificatiu del titular a
l’informe que acompanya l’acta de control ambiental o inspecció, i d’acord amb la Llei
6/2001, les prescripcions tècniques no conciliables en els espais concrets declarades
pel titular, no s’han de tenir en compte a efectes de la inspecció o control.
CRITERIS DE CONTROL DEL VECTOR LLUM
7
Com s’han de tractar l’exempció relativa a instal—lacions
industrials que funcionen les 24h (II)?
Les prescripcions del vector llum de l’autorització/llicencia que poden
ser no conciliables en matèria de seguretat industrial o seguretat en el
lloc de treball, són les següents:
• Les que estableixen valors mitjans màxims d’il—luminació.
• Les que estableixen valors d’il—luminació mitjana de seguretat.
• Les que fixen l’obligatorietat d’utilitzar làmpades de vapor de sodi, en
els espais concrets que necessiten llum de característiques diferents.
• Les que estableixen l’obligació d’il—luminar de dalt a baix o limiten el
FHS quan es tracti d’il—luminació d’elements excepcionals que no
permetin instal—lar els llums a la part superior per motius de seguretat
(ex. il—luminació de forns, reactors, etc.)
CRITERIS DE CONTROL DEL VECTOR LLUM
8
NORMATIVA ACTUAL
D’altra banda, Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals,
administratives, financeres i del sector públic, modifica la disposició
transitòria primera de la Llei 6/2001, que resta redactada de la manera
següent:
L’enllumenat exterior existent ha de complir les prescripcions
d’aquesta llei en les condicions que estableixi el reglament que la
desplegui.
L’adaptació de l’enllumenat exterior a la normativa vigent s’ha
de fer tenint en compte el grau de protecció aplicable al lloc on
es troba situat, d’acord amb el Mapa de protecció envers la
contaminació lumínica a Catalunya.
9
Què es considera enllumenat exterior existent?
• L’enllumenat exterior de les instal—lacions i activitats de nova
implantació que disposin d’autorització o llicència ambiental
atorgada abans del 6 de maig de 2005 (data d’entrada en vigor del
Decret 82/2005).
• L’enllumenat exterior de les instal—lacions i activitats que ja es
trobaven en funcionament abans del 6 de maig de 2005 i que han
obtingut una autorització o llicència ambiental a través d’un procés
d'adequació de les activitats existents a la Llei 3/98 (Decret
50/2005), amb independència de la data en que l’hagin obtinguda.
CRITERIS DE CONTROL DEL VECTOR LLUM
10
Quines instal—lacions han de passar control ambiental pel que fa
al vector llum?
Les noves instal—lacions d’enllumenat exterior, en els controls
inicials i periòdics s’ha de realitzar control del vector llum.
En el cas de les modificacions substancials i les modificacions no
substancials són objecte de control les instal—lacions d’il—luminació exterior
noves que s’hagin instal—lat associades a les modificacions. Pel que fa a
la resta s'entén que s’han de tractar com instal—lacions existents.
Els enllumenats exteriors existents han d’acreditar el
compliment de les prescripcions en matèria de contaminació lumínica en
el primer control ambiental que es realitzi amb posterioritat al termini
que estableixi el futur reglament de desplegament de la Llei 6/2001.
CRITERIS DE CONTROL DEL VECTOR LLUM
11
NOU DECRET DE DESENVOLUPAMENT DE LA
LLEI 6/2001
• El tràmit d’exposició pública de la proposta de decret de
desenvolupament de la Llei 6/2001 es preveu durant el primer semestre
del 2014.
• La proposta de decret inclou les condicions i els terminis per adequar
les instal—lacions existents.
12
IT-CL-01
PROTOCOL DE CONTROL DEL VECTOR LLUM EN LES INSTAL—LACIONS
D’IL—LUMINACIÓ EXTERIOR I PROCEDIMENT DE MESURAMENT
Web del DTES
Medi Ambient i Sostenibilitat/Atmosfera/contaminació lluminosa/.??.
INSTRUCCIÓ TÈCNICA DE LA DIRECCIÓ
GENERAL DE QUALITAT AMBIENTAL
13
Classificació de les instal—lacions segons la seva mida i la zona envers la
contaminació lumínica on estan ubicades:
Instal·lació baixa incidència:
- Instal·lacions amb Φtotal < 100 klm ubicades en zones de màxima protecció
envers la contaminació lumínica (E1).
- Instal·lacions amb Φtotal < 500 klm ubicades en zones de protecció menor,
moderada i alta envers la contaminació lumínica (E4, E3, E2).
Instal·lació d’alta incidència:
-Instal·lacions amb Φtotal ≥ 100 klm ubicades en zones de màxima protecció
envers la contaminació lumínica (E1).
- Instal·lacions amb Φtotal ≥ 500 klm ubicades en zones de protecció menor,
moderada i alta envers la contaminació lumínica (E4, E3, E2).
CLASSIFICACIÓ DE LES INSTAL—LACIONS IT-CL-01
14
El Flux lluminós total de la instal—lació és pot calcular com:
Φtotal = Σ Φlàmpada
Φlàmpada= eficàcia lluminosa (lm/W) x potència (W)
L’eficàcia típica de les làmpades és la següent:
70LED PC-ambre
80LED
130V.S.B.P.
100V.S A.P.
50V.M.
90Halogenurs M.
65Fluor. Compacte
80Fluorescents
EFICÀCIA TÍPICA (lm/W)
CLASSIFICACIÓ DE LES INSTAL—LACIONS IT-CL-01
15
El control ambiental de les instal—lacions de baixa incidència ha
de verificar les prescripcions i determinacions del vector llum fixades
en l’autorització/llicencia (la instal—lació correspon a la descrita en el
projecte), i per tant es pot fer de dia.
El control ambiental de les instal—lacions d’alta incidència ha de
verificar les prescripcions i determinacions del vector llum fixades en
l’autorització/llicencia (la instal—lació correspon a la descrita en el
projecte), i si escau, ha de fer mesuraments luminotècnics
d’il—luminació intrusa i luminància de rètols i de façanes,. Es pot fer de
dia si no escauen mesuraments.
CONTROL AMBIENTAL – INSTAL—LACIONS IT-CL-01
16
CONTROL AMBIENTAL - PROCÉS MOSTRAL IT-CL-01
La selecció de la mostra a verificar s’ha de fer de per cada
tipologia de llum/làmpada, de manera que hi quedin inclosos els
punts de llum que poden provocar més susceptibles de causar molèsties
o perjudicis al medi (punts de llum instal—lats a gran alçada i els
perimetrals al recinte han d’estar inclosos en la mostra).
La grandària de la mostra a verificar s’escull en funció de la
grandària del lot, és a dir del nombre de punts de llum que hi hagi de la
mateixa tipologia (tant pel que fa al pàmpol com a la làmpada), s’ha de
fer seguint la taula següent:
31535.00010.001
20010.0003.201
1253.2001.201
801.200501
50500281
.........
Grandària de la mostraGrandària del lot
Grandària de la mostra segons la UNE-ISO 2859 per inspecció normal
17
VERIFICACIÓ DE LA INSTAL—LACIÓ IT-CL-01
Cal verificar les característiques de les instal—lacions i els aparells
d’il—luminació, prescrites a l’autorització/llicencia:
Zona de protecció (E1, E2, E3, E4).
Data autorització/llicencia (6 de maig de 2005).
Horari de funcionament de la instal—lació d’il—luminació
exterior. Es farà constar en l’acta de control l’horari de
funcionament de la il—luminació exterior que declari el titular.
Si disposa de sistema d’accionament d’encesa i apagada ha
d’informar de quin és l’horari programat.
Regulació de flux lluminós: El titular de la instal—lació ha
de disposar de la documentació tècnica dels sistemes instal—lats.
Tipologia de làmpades
Identificació del FHS dels pàmpols i dels projectors
18
Tipologia de làmpades IT-CL-01
La verificació de làmpades s’ha de realitzar en funció de les
prescripcions establertes a l’autorització o llicència, de la següent
forma:
• Si ordena que les làmpades han de ser preferentment de sodi, no
cal verificar les làmpades.
• En el cas que fixi l’obligatorietat que les làmpades siguin de vapor
de sodi: la verificació s’ha de fer mitjançant la documentació tècnica o,
si el titular no disposa de la documentació donada l’antiguitat de les
làmpades, es pot fer una comprovació visual.
• Si ordena unes característiques determinades de les làmpades
(temperatura de color, eficàcia mínima de les làmpades, etc.): la
verificació pot confirmar la prescripció mitjançant la documentació
tècnica de les làmpades.
19
Identificació del FHS dels pàmpols IT-CL-01
Cal comprovar el compliment de les condicions establertes en
l’autorització o llicència de flux a l’hemisferi superior dels pàmpols.
El titular de l’activitat ha de disposar de la documentació tècnica
dels pàmpols en la que s’especifiqui el seu FHS.
En el cas que, per l’antiguitat dels pàmpols, no es disposi de la
documentació tècnica s’ha de buscar l’equivalència amb un llum del
qual se’n conegui el FHS (veure taula equivalències a la web del
Departament)
20
Identificació del FHS dels pàmpols IT-CL-01
21
Pàmpols de tipus projector IT-CL-01
Pel que fa als projectors, la verificació s’ha de fer mitjançant la documentació
tècnica, projecte d’instal—lació en la que s’especifiqui el FHSi o l’angle
d'instal—lació. Si el titular no disposa de la documentació dels projectors, donada
l’antiguitat es pot comprovar si es tracta d’un projector simètric o asimètric.
Projector simètric: FHSi <50%: L’angle d’instal—lació ha de ser inferior a 90º
FHSi <15%: L’angle d’instal—lació ha de ser igual o inferior a 45º
Projector asimètric: No es pot comprovar sense la documentació que doni l’asimetria
del projector, tot i que si l’angle del projector és inferior a 20º FHSi<15%.
22
MESURAMENTS LUMINOTÈCNICS IT-CL-01
El mesuraments que poden escaure fer a les
instal—lacions d’alta incidència, són:
• Il—luminació intrusa
• Luminància de l’enllumenat comercial i publicitari
i/o ornamental.
23
Il—luminació intrusa (I) IT-CL-01
Cal fer mesuraments d’il—luminació intrusa en activitats que s’observa que
hi ha afectació a zones E1, zones residencials o zones E2 fosques.
Primer cal avaluar si la llum de l’activitat pot incidir en alguna de les zones
esmentades. En cas que s’observi que l’activitat és limítrof amb zones E1,
residencials o zones E2 fosques, cal fer una inspecció visual a tot el perímetre
exterior de l’activitat. En els llocs on es detecti visualment més llum intrusa o
sobrera procedent de l’activitat, es realitzaran els mesuraments d’il—luminació
intrusa.
Per realitzar el mesurament cal tenir en compte les condicions següents:
- La il—luminació exterior a valorar s’ha d’encendre amb l’antelació suficient per
permetre que la quantitat de llum que emeten les làmpades s’estabilitzi. Les
làmpades de descàrrega necessiten 30 minuts per estabilitzar l’emissió.
- El lloc per realitzar els mesuraments d’il—luminació intrusa ha de fer-se
generalment a uns 10 m del recinte exterior de l’establiment on s’ha detectat la
màxima incidència de la llum sobrera.
- La il—luminació intrusa es mesura en el pla vertical.
24
Il—luminació intrusa (II) IT-CL-01
Metodologia:
En el lloc en el que hi hagi més afectació de llum sobrera, la cèl—la del luxímetre s’ha
de col—locar en posició vertical en direcció a la instal—lació d’il—luminació que s’està
avaluant.
S’han de realitzar un mínim de 15 mesuraments d’il—luminació intrusa, distribuïts
homogèniament en una retícula d’un pla vertical. La il—luminació intrusa es calcula com a la
mitjana aritmètica dels valors d’il—luminació mesurats. El valor promig dels mesuraments
efectuats haurà de complir amb els valors límit establert en l’autorització/llicencia o el
reglament.
Cal anotar a l’acta de control la situació del lloc on s’han fet els mesuraments de
llum intrusa (a ser possible, indicant-ne les seves coordenades UTM) i fer un croquis de la
retícula per mostrar la ubicació dels valors mesurats.
En el cas de possibles influències d’altres instal—lacions d’il—luminació en la
mesura, cal anotar-ho en l’acta de control en l’apartat observacions. Si el valor mesurat
dona lloc a una disconformitat, cal buscar un sistema alternatiu per valorar l’afectació
real de la instal—lació que s’està controlant.
25
Luminància IT-CL-01
Metodologia:
En el cas d’il—luminació de façanes s’ha de situar el luminancímetre a una
distància de l’objecte a mesurar que sigui superior a la meitat de la seva alçada
(H/2) i s’han de prendre mesures de com a mínim 25 punts, distribuïts d’una
manera homogènia en la superfície de la façana.
La luminància de les façanes es calcula com a la mitjana aritmètica dels
valors de luminància mesurats. Per tant el promig dels mesuraments
efectuats ha de complir amb els valors límit establerts en l’autorització/llicència o
el reglament.
Pel que fa a rètols o il—luminació per realçar elements singulars de la
façana, la luminància està referida a valors màxims i no mitjans, per tant, cal
mesurar la zona més clara o de més brillantor. En el cas de tractar-se de rètols
de superfície uniforme és recomanable que la mesura es realitzi des d’una
distància superior a l’alçada del rètol.
Cal que a l’informe que acompanya a l’acta de control s’hi afegeixi un croquis
de la retícula per mostrar la ubicació dels valors mesurats, a ser possible
sobreposada a la fotografia del rètol i /o façana.
26
CRITERIS DE CONTROL DEL VECTOR LLUM
Què es considera enllumenat exterior?
Segons el previst a la Llei 6/2001, l’enllumenat exterior és la
instal—lació prevista per enllumenar superfícies situades fora
d’espais coberts.
27
Què s’ha de controlar pel que fa al vector llum?
En els controls de les activitats, pel que fa a les prescripcions
relatives a prevenció de la contaminació lumínica, s’actuarà de la forma
següent:
• En instal—lacions que disposin d’una autorització o llicència amb
condicions específiques en quant a límits d’emissió lumínica, es
verificarà que compleixen les prescripcions seguint el protocol establert
per a la Instrucció tècnica de la DGQA, IT-CL-01 de criteris de control
del vector llum en les instal—lacions d’il—luminació exterior i procediment
de mesura.
CRITERIS DE CONTROL DEL VECTOR LLUM
28
Què s’ha de controlar pel que fa al vector llum (II)?
• En les instal—lacions que disposin d’una autorització o llicència que no
contempli condicions específiques i hi hagi una frase genèrica remetent
al compliment de la Llei 6/2001 i el Decret 82/2005, només es verificarà que
es compleixen les condicions que corresponen a la Llei 6/2001.
Per tant s’haurà de controlar:
No hi ha llums amb un FHS superior al 50%.
No hi ha projectors convencionals o làsers que enfoquin per
damunt la horitzontal.
La il—luminació exterior està apagada quan no funciona
l’activitat, excepte per raons de seguretat.
CRITERIS DE CONTROL DEL VECTOR LLUM
29
ANNEX ESPECIFIC A L’ACTA/INFORME DE CONTROL
30
ANNEX ESPECIFIC A L’ACTA/INFORME DE CONTROL
31
ANNEX ESPECIFIC A L’ACTA/INFORME DE CONTROL

More Related Content

Similar to PREVENCIÓ DE LA CONTAMINACIÓ LUMÍNICA: CRITERIS DE CONTROL DEL VECTOR LLUM

El nou reglament català de prevenció de la contaminació lumínica
El nou reglament català de prevenció de la contaminació lumínicaEl nou reglament català de prevenció de la contaminació lumínica
El nou reglament català de prevenció de la contaminació lumínicaICGCat
 
Xavier Guinart - Emisiones industriales: normativa general y específica. Plan...
Xavier Guinart - Emisiones industriales: normativa general y específica. Plan...Xavier Guinart - Emisiones industriales: normativa general y específica. Plan...
Xavier Guinart - Emisiones industriales: normativa general y específica. Plan...ponencias.eurosurfas2011
 
DB-SI seguretat en cas d'incendi (traduït al valencià català)
DB-SI seguretat en cas d'incendi (traduït al valencià català)DB-SI seguretat en cas d'incendi (traduït al valencià català)
DB-SI seguretat en cas d'incendi (traduït al valencià català)Josep Blesa
 
Projecte de Decret (CAPCA) que regula les activitats potencialment contaminan...
Projecte de Decret (CAPCA) que regula les activitats potencialment contaminan...Projecte de Decret (CAPCA) que regula les activitats potencialment contaminan...
Projecte de Decret (CAPCA) que regula les activitats potencialment contaminan...Medi Ambient. Generalitat de Catalunya
 
DB-HR (PROTECCIÓ FRONT EL SOROLL. Traduit al Valencià/Català)
DB-HR (PROTECCIÓ FRONT EL SOROLL. Traduit al Valencià/Català)DB-HR (PROTECCIÓ FRONT EL SOROLL. Traduit al Valencià/Català)
DB-HR (PROTECCIÓ FRONT EL SOROLL. Traduit al Valencià/Català)Josep Blesa
 
La Directiva d’Emissions Industrials: Aplicació a Catalunya - Pere Poblet
La Directiva d’Emissions Industrials: Aplicació a Catalunya - Pere PobletLa Directiva d’Emissions Industrials: Aplicació a Catalunya - Pere Poblet
La Directiva d’Emissions Industrials: Aplicació a Catalunya - Pere PobletMedi Ambient. Generalitat de Catalunya
 

Similar to PREVENCIÓ DE LA CONTAMINACIÓ LUMÍNICA: CRITERIS DE CONTROL DEL VECTOR LLUM (8)

El nou reglament català de prevenció de la contaminació lumínica
El nou reglament català de prevenció de la contaminació lumínicaEl nou reglament català de prevenció de la contaminació lumínica
El nou reglament català de prevenció de la contaminació lumínica
 
Xavier Guinart - Emisiones industriales: normativa general y específica. Plan...
Xavier Guinart - Emisiones industriales: normativa general y específica. Plan...Xavier Guinart - Emisiones industriales: normativa general y específica. Plan...
Xavier Guinart - Emisiones industriales: normativa general y específica. Plan...
 
presentacio CETIB - Pere Poblet.pdf
presentacio CETIB - Pere Poblet.pdfpresentacio CETIB - Pere Poblet.pdf
presentacio CETIB - Pere Poblet.pdf
 
DB-SI seguretat en cas d'incendi (traduït al valencià català)
DB-SI seguretat en cas d'incendi (traduït al valencià català)DB-SI seguretat en cas d'incendi (traduït al valencià català)
DB-SI seguretat en cas d'incendi (traduït al valencià català)
 
Projecte de Decret (CAPCA) que regula les activitats potencialment contaminan...
Projecte de Decret (CAPCA) que regula les activitats potencialment contaminan...Projecte de Decret (CAPCA) que regula les activitats potencialment contaminan...
Projecte de Decret (CAPCA) que regula les activitats potencialment contaminan...
 
DB-HR (PROTECCIÓ FRONT EL SOROLL. Traduit al Valencià/Català)
DB-HR (PROTECCIÓ FRONT EL SOROLL. Traduit al Valencià/Català)DB-HR (PROTECCIÓ FRONT EL SOROLL. Traduit al Valencià/Català)
DB-HR (PROTECCIÓ FRONT EL SOROLL. Traduit al Valencià/Català)
 
La Directiva d’Emissions Industrials: Aplicació a Catalunya - Pere Poblet
La Directiva d’Emissions Industrials: Aplicació a Catalunya - Pere PobletLa Directiva d’Emissions Industrials: Aplicació a Catalunya - Pere Poblet
La Directiva d’Emissions Industrials: Aplicació a Catalunya - Pere Poblet
 
2015-05-21_Edificis NZEB
2015-05-21_Edificis NZEB2015-05-21_Edificis NZEB
2015-05-21_Edificis NZEB
 

More from Medi Ambient. Generalitat de Catalunya

Resum executiu de l'estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupac...
Resum executiu de l'estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupac...Resum executiu de l'estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupac...
Resum executiu de l'estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupac...Medi Ambient. Generalitat de Catalunya
 
Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a Catalunya
Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a CatalunyaDona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a Catalunya
Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a CatalunyaMedi Ambient. Generalitat de Catalunya
 
L’economia circular traça el camí cap a sistemes eficients en l´ús de matèrie...
L’economia circular traça el camí cap a sistemes eficients en l´ús de matèrie...L’economia circular traça el camí cap a sistemes eficients en l´ús de matèrie...
L’economia circular traça el camí cap a sistemes eficients en l´ús de matèrie...Medi Ambient. Generalitat de Catalunya
 
Reptes i incerteses en l’assoliment del bon estat dels sistemes aquàtics.
Reptes i incerteses en l’assoliment del bon estat dels sistemes aquàtics. Reptes i incerteses en l’assoliment del bon estat dels sistemes aquàtics.
Reptes i incerteses en l’assoliment del bon estat dels sistemes aquàtics. Medi Ambient. Generalitat de Catalunya
 
Eines per a la gestió de la qualitat de l'aire: la modelització atmosfèrica.
Eines per a la gestió de la qualitat de l'aire: la modelització atmosfèrica. Eines per a la gestió de la qualitat de l'aire: la modelització atmosfèrica.
Eines per a la gestió de la qualitat de l'aire: la modelització atmosfèrica. Medi Ambient. Generalitat de Catalunya
 
El sòl com proveïdor clau de serveis ecosistèmics i la seva integració en l’a...
El sòl com proveïdor clau de serveis ecosistèmics i la seva integració en l’a...El sòl com proveïdor clau de serveis ecosistèmics i la seva integració en l’a...
El sòl com proveïdor clau de serveis ecosistèmics i la seva integració en l’a...Medi Ambient. Generalitat de Catalunya
 
Procés de participació ciutadana per redactar els estatuts de l'Agència de la...
Procés de participació ciutadana per redactar els estatuts de l'Agència de la...Procés de participació ciutadana per redactar els estatuts de l'Agència de la...
Procés de participació ciutadana per redactar els estatuts de l'Agència de la...Medi Ambient. Generalitat de Catalunya
 
Eines de suport per a la implantació i gestió de les Zones de Baixes Emissions
Eines de suport per a la implantació i gestió de les Zones de Baixes EmissionsEines de suport per a la implantació i gestió de les Zones de Baixes Emissions
Eines de suport per a la implantació i gestió de les Zones de Baixes EmissionsMedi Ambient. Generalitat de Catalunya
 

More from Medi Ambient. Generalitat de Catalunya (20)

Resum executiu de l'estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupac...
Resum executiu de l'estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupac...Resum executiu de l'estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupac...
Resum executiu de l'estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupac...
 
Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a Catalunya
Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a CatalunyaDona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a Catalunya
Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a Catalunya
 
Crònica de la COP 27 a Sharm el-Sheikh: un món en ebullició
Crònica de la COP 27 a Sharm el-Sheikh: un món en ebullicióCrònica de la COP 27 a Sharm el-Sheikh: un món en ebullició
Crònica de la COP 27 a Sharm el-Sheikh: un món en ebullició
 
Circular Economy Hostpot Catalonia 2021
Circular Economy Hostpot Catalonia 2021Circular Economy Hostpot Catalonia 2021
Circular Economy Hostpot Catalonia 2021
 
Guia per organizar esdeveniments sostenibles .pdf
Guia per organizar esdeveniments sostenibles .pdfGuia per organizar esdeveniments sostenibles .pdf
Guia per organizar esdeveniments sostenibles .pdf
 
Estat de la natura a Catalunya
Estat de la natura a CatalunyaEstat de la natura a Catalunya
Estat de la natura a Catalunya
 
L’economia circular traça el camí cap a sistemes eficients en l´ús de matèrie...
L’economia circular traça el camí cap a sistemes eficients en l´ús de matèrie...L’economia circular traça el camí cap a sistemes eficients en l´ús de matèrie...
L’economia circular traça el camí cap a sistemes eficients en l´ús de matèrie...
 
Reptes i incerteses en l’assoliment del bon estat dels sistemes aquàtics.
Reptes i incerteses en l’assoliment del bon estat dels sistemes aquàtics. Reptes i incerteses en l’assoliment del bon estat dels sistemes aquàtics.
Reptes i incerteses en l’assoliment del bon estat dels sistemes aquàtics.
 
Eines per a la gestió de la qualitat de l'aire: la modelització atmosfèrica.
Eines per a la gestió de la qualitat de l'aire: la modelització atmosfèrica. Eines per a la gestió de la qualitat de l'aire: la modelització atmosfèrica.
Eines per a la gestió de la qualitat de l'aire: la modelització atmosfèrica.
 
Educació Ambiental: repensant el camí cap a la sostenibilitat
Educació Ambiental: repensant el camí cap a la sostenibilitat Educació Ambiental: repensant el camí cap a la sostenibilitat
Educació Ambiental: repensant el camí cap a la sostenibilitat
 
Canvi climàtic
Canvi climàticCanvi climàtic
Canvi climàtic
 
El sòl com proveïdor clau de serveis ecosistèmics i la seva integració en l’a...
El sòl com proveïdor clau de serveis ecosistèmics i la seva integració en l’a...El sòl com proveïdor clau de serveis ecosistèmics i la seva integració en l’a...
El sòl com proveïdor clau de serveis ecosistèmics i la seva integració en l’a...
 
Procés de participació ciutadana per redactar els estatuts de l'Agència de la...
Procés de participació ciutadana per redactar els estatuts de l'Agència de la...Procés de participació ciutadana per redactar els estatuts de l'Agència de la...
Procés de participació ciutadana per redactar els estatuts de l'Agència de la...
 
Convocatòria Subvencions Zones de Baixes Emissions
Convocatòria Subvencions Zones de Baixes EmissionsConvocatòria Subvencions Zones de Baixes Emissions
Convocatòria Subvencions Zones de Baixes Emissions
 
Eines de suport per a la implantació i gestió de les Zones de Baixes Emissions
Eines de suport per a la implantació i gestió de les Zones de Baixes EmissionsEines de suport per a la implantació i gestió de les Zones de Baixes Emissions
Eines de suport per a la implantació i gestió de les Zones de Baixes Emissions
 
Regulació jurídica de les Zones de Baixes Emissions
Regulació jurídica de les Zones de Baixes EmissionsRegulació jurídica de les Zones de Baixes Emissions
Regulació jurídica de les Zones de Baixes Emissions
 
Experiència de gestió ZBE Rondes i equipaments tecnològics
Experiència de gestió ZBE Rondes i equipaments tecnològicsExperiència de gestió ZBE Rondes i equipaments tecnològics
Experiència de gestió ZBE Rondes i equipaments tecnològics
 
Zona Baixes Emissions Rondes Barcelona
Zona Baixes Emissions Rondes BarcelonaZona Baixes Emissions Rondes Barcelona
Zona Baixes Emissions Rondes Barcelona
 
Contaminació per ozó troposfèric a Espanya
Contaminació per ozó troposfèric a EspanyaContaminació per ozó troposfèric a Espanya
Contaminació per ozó troposfèric a Espanya
 
Campanya de l’ozó troposfèric a Catalunya 2022
Campanya de l’ozó troposfèric a Catalunya 2022Campanya de l’ozó troposfèric a Catalunya 2022
Campanya de l’ozó troposfèric a Catalunya 2022
 

PREVENCIÓ DE LA CONTAMINACIÓ LUMÍNICA: CRITERIS DE CONTROL DEL VECTOR LLUM

  • 1. 2 PREVENCIÓ DE LA CONTAMINACIÓ LUMÍNICA 3 CRITERIS DE CONTROL DEL VECTOR LLUM
  • 2. 4 NORMATIVA ACTUAL • El 5 de desembre de 2011 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va declarar nul de ple dret el Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn. • Actualment la normativa que és d’aplicació a Catalunya és la Llei 6/2001 i el Reial decret 1890/2008, de 14 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d’eficiència energètica en instal—lacions d’enllumenat exterior i les seves instruccions tècniques complementàries EA-01 a EA-07, en especial el que estableix la instrucció tècnica ITC-EA-03. Que entrà en vigor el 1 d’abril de 2009. • El Mapa de la protecció envers la contaminació lumínica a Catalunya, aprovat per Resolució de 19 de desembre de 2007, del conseller de Medi Ambient i Habitatge, continua vigent. 5 • La Llei 9/2011 ha afegit una lletra, la g, a l’apartat 1 de l’article 3 Exempcions d’aplicació de la Llei 6/2001, amb el contingut següent: “1. Són exempts del compliment de les obligacions fixades per aquesta Llei, en els supòsits i amb l’abast que siguin fixats per via reglamentària: [...] g) Les instal—lacions industrials que, per les característiques de llurs processos productius, funcionen habitualment les vint-i-quatre hores del dia i duen a terme llur activitat a l’aire lliure. Aquesta exempció afecta únicament els espais concrets que, en aplicació de la normativa vigent en matèria de seguretat industrial o de seguretat en el lloc de treball, necessiten unes condicions específiques d’il—luminació no conciliables amb la normativa de protecció del medi nocturn.”. NORMATIVA ACTUAL
  • 3. 6 Com s’han de tractar l’exempció relativa a instal—lacions industrials que funcionen les 24h (I)? Les instal—lacions industrials que, per les característiques de llurs processos productius, funcionen habitualment les vint-i-quatre hores al dia i duen a terme llur activitat a l’aire lliure, què els sigui d’aplicació l’exempció de l’article 3.1.g de la Llei 6/2001, han de comunicar a l’entitat ambiental de control mitjançant una declaració escrita del responsable, que concorren els requisits per l’aplicació de la referida exempció. La declaració del responsable, justificativa d’aquesta exempció, ha de concretar els espais en què les exigències funcionals en matèria de seguretat industrial o de seguretat i salut en el lloc de treball requereixen necessitats lumíniques diferents a les establertes a l’autorització o llicència, especificar quina prescripció no és conciliable i la normativa de referència per la qual no es pot complir. L’entitat ambiental de control ha d’adjuntar l’escrit justificatiu del titular a l’informe que acompanya l’acta de control ambiental o inspecció, i d’acord amb la Llei 6/2001, les prescripcions tècniques no conciliables en els espais concrets declarades pel titular, no s’han de tenir en compte a efectes de la inspecció o control. CRITERIS DE CONTROL DEL VECTOR LLUM 7 Com s’han de tractar l’exempció relativa a instal—lacions industrials que funcionen les 24h (II)? Les prescripcions del vector llum de l’autorització/llicencia que poden ser no conciliables en matèria de seguretat industrial o seguretat en el lloc de treball, són les següents: • Les que estableixen valors mitjans màxims d’il—luminació. • Les que estableixen valors d’il—luminació mitjana de seguretat. • Les que fixen l’obligatorietat d’utilitzar làmpades de vapor de sodi, en els espais concrets que necessiten llum de característiques diferents. • Les que estableixen l’obligació d’il—luminar de dalt a baix o limiten el FHS quan es tracti d’il—luminació d’elements excepcionals que no permetin instal—lar els llums a la part superior per motius de seguretat (ex. il—luminació de forns, reactors, etc.) CRITERIS DE CONTROL DEL VECTOR LLUM
  • 4. 8 NORMATIVA ACTUAL D’altra banda, Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, modifica la disposició transitòria primera de la Llei 6/2001, que resta redactada de la manera següent: L’enllumenat exterior existent ha de complir les prescripcions d’aquesta llei en les condicions que estableixi el reglament que la desplegui. L’adaptació de l’enllumenat exterior a la normativa vigent s’ha de fer tenint en compte el grau de protecció aplicable al lloc on es troba situat, d’acord amb el Mapa de protecció envers la contaminació lumínica a Catalunya. 9 Què es considera enllumenat exterior existent? • L’enllumenat exterior de les instal—lacions i activitats de nova implantació que disposin d’autorització o llicència ambiental atorgada abans del 6 de maig de 2005 (data d’entrada en vigor del Decret 82/2005). • L’enllumenat exterior de les instal—lacions i activitats que ja es trobaven en funcionament abans del 6 de maig de 2005 i que han obtingut una autorització o llicència ambiental a través d’un procés d'adequació de les activitats existents a la Llei 3/98 (Decret 50/2005), amb independència de la data en que l’hagin obtinguda. CRITERIS DE CONTROL DEL VECTOR LLUM
  • 5. 10 Quines instal—lacions han de passar control ambiental pel que fa al vector llum? Les noves instal—lacions d’enllumenat exterior, en els controls inicials i periòdics s’ha de realitzar control del vector llum. En el cas de les modificacions substancials i les modificacions no substancials són objecte de control les instal—lacions d’il—luminació exterior noves que s’hagin instal—lat associades a les modificacions. Pel que fa a la resta s'entén que s’han de tractar com instal—lacions existents. Els enllumenats exteriors existents han d’acreditar el compliment de les prescripcions en matèria de contaminació lumínica en el primer control ambiental que es realitzi amb posterioritat al termini que estableixi el futur reglament de desplegament de la Llei 6/2001. CRITERIS DE CONTROL DEL VECTOR LLUM 11 NOU DECRET DE DESENVOLUPAMENT DE LA LLEI 6/2001 • El tràmit d’exposició pública de la proposta de decret de desenvolupament de la Llei 6/2001 es preveu durant el primer semestre del 2014. • La proposta de decret inclou les condicions i els terminis per adequar les instal—lacions existents.
  • 6. 12 IT-CL-01 PROTOCOL DE CONTROL DEL VECTOR LLUM EN LES INSTAL—LACIONS D’IL—LUMINACIÓ EXTERIOR I PROCEDIMENT DE MESURAMENT Web del DTES Medi Ambient i Sostenibilitat/Atmosfera/contaminació lluminosa/.??. INSTRUCCIÓ TÈCNICA DE LA DIRECCIÓ GENERAL DE QUALITAT AMBIENTAL 13 Classificació de les instal—lacions segons la seva mida i la zona envers la contaminació lumínica on estan ubicades: Instal·lació baixa incidència: - Instal·lacions amb Φtotal < 100 klm ubicades en zones de màxima protecció envers la contaminació lumínica (E1). - Instal·lacions amb Φtotal < 500 klm ubicades en zones de protecció menor, moderada i alta envers la contaminació lumínica (E4, E3, E2). Instal·lació d’alta incidència: -Instal·lacions amb Φtotal ≥ 100 klm ubicades en zones de màxima protecció envers la contaminació lumínica (E1). - Instal·lacions amb Φtotal ≥ 500 klm ubicades en zones de protecció menor, moderada i alta envers la contaminació lumínica (E4, E3, E2). CLASSIFICACIÓ DE LES INSTAL—LACIONS IT-CL-01
  • 7. 14 El Flux lluminós total de la instal—lació és pot calcular com: Φtotal = Σ Φlàmpada Φlàmpada= eficàcia lluminosa (lm/W) x potència (W) L’eficàcia típica de les làmpades és la següent: 70LED PC-ambre 80LED 130V.S.B.P. 100V.S A.P. 50V.M. 90Halogenurs M. 65Fluor. Compacte 80Fluorescents EFICÀCIA TÍPICA (lm/W) CLASSIFICACIÓ DE LES INSTAL—LACIONS IT-CL-01 15 El control ambiental de les instal—lacions de baixa incidència ha de verificar les prescripcions i determinacions del vector llum fixades en l’autorització/llicencia (la instal—lació correspon a la descrita en el projecte), i per tant es pot fer de dia. El control ambiental de les instal—lacions d’alta incidència ha de verificar les prescripcions i determinacions del vector llum fixades en l’autorització/llicencia (la instal—lació correspon a la descrita en el projecte), i si escau, ha de fer mesuraments luminotècnics d’il—luminació intrusa i luminància de rètols i de façanes,. Es pot fer de dia si no escauen mesuraments. CONTROL AMBIENTAL – INSTAL—LACIONS IT-CL-01
  • 8. 16 CONTROL AMBIENTAL - PROCÉS MOSTRAL IT-CL-01 La selecció de la mostra a verificar s’ha de fer de per cada tipologia de llum/làmpada, de manera que hi quedin inclosos els punts de llum que poden provocar més susceptibles de causar molèsties o perjudicis al medi (punts de llum instal—lats a gran alçada i els perimetrals al recinte han d’estar inclosos en la mostra). La grandària de la mostra a verificar s’escull en funció de la grandària del lot, és a dir del nombre de punts de llum que hi hagi de la mateixa tipologia (tant pel que fa al pàmpol com a la làmpada), s’ha de fer seguint la taula següent: 31535.00010.001 20010.0003.201 1253.2001.201 801.200501 50500281 ......... Grandària de la mostraGrandària del lot Grandària de la mostra segons la UNE-ISO 2859 per inspecció normal 17 VERIFICACIÓ DE LA INSTAL—LACIÓ IT-CL-01 Cal verificar les característiques de les instal—lacions i els aparells d’il—luminació, prescrites a l’autorització/llicencia: Zona de protecció (E1, E2, E3, E4). Data autorització/llicencia (6 de maig de 2005). Horari de funcionament de la instal—lació d’il—luminació exterior. Es farà constar en l’acta de control l’horari de funcionament de la il—luminació exterior que declari el titular. Si disposa de sistema d’accionament d’encesa i apagada ha d’informar de quin és l’horari programat. Regulació de flux lluminós: El titular de la instal—lació ha de disposar de la documentació tècnica dels sistemes instal—lats. Tipologia de làmpades Identificació del FHS dels pàmpols i dels projectors
  • 9. 18 Tipologia de làmpades IT-CL-01 La verificació de làmpades s’ha de realitzar en funció de les prescripcions establertes a l’autorització o llicència, de la següent forma: • Si ordena que les làmpades han de ser preferentment de sodi, no cal verificar les làmpades. • En el cas que fixi l’obligatorietat que les làmpades siguin de vapor de sodi: la verificació s’ha de fer mitjançant la documentació tècnica o, si el titular no disposa de la documentació donada l’antiguitat de les làmpades, es pot fer una comprovació visual. • Si ordena unes característiques determinades de les làmpades (temperatura de color, eficàcia mínima de les làmpades, etc.): la verificació pot confirmar la prescripció mitjançant la documentació tècnica de les làmpades. 19 Identificació del FHS dels pàmpols IT-CL-01 Cal comprovar el compliment de les condicions establertes en l’autorització o llicència de flux a l’hemisferi superior dels pàmpols. El titular de l’activitat ha de disposar de la documentació tècnica dels pàmpols en la que s’especifiqui el seu FHS. En el cas que, per l’antiguitat dels pàmpols, no es disposi de la documentació tècnica s’ha de buscar l’equivalència amb un llum del qual se’n conegui el FHS (veure taula equivalències a la web del Departament)
  • 10. 20 Identificació del FHS dels pàmpols IT-CL-01 21 Pàmpols de tipus projector IT-CL-01 Pel que fa als projectors, la verificació s’ha de fer mitjançant la documentació tècnica, projecte d’instal—lació en la que s’especifiqui el FHSi o l’angle d'instal—lació. Si el titular no disposa de la documentació dels projectors, donada l’antiguitat es pot comprovar si es tracta d’un projector simètric o asimètric. Projector simètric: FHSi <50%: L’angle d’instal—lació ha de ser inferior a 90º FHSi <15%: L’angle d’instal—lació ha de ser igual o inferior a 45º Projector asimètric: No es pot comprovar sense la documentació que doni l’asimetria del projector, tot i que si l’angle del projector és inferior a 20º FHSi<15%.
  • 11. 22 MESURAMENTS LUMINOTÈCNICS IT-CL-01 El mesuraments que poden escaure fer a les instal—lacions d’alta incidència, són: • Il—luminació intrusa • Luminància de l’enllumenat comercial i publicitari i/o ornamental. 23 Il—luminació intrusa (I) IT-CL-01 Cal fer mesuraments d’il—luminació intrusa en activitats que s’observa que hi ha afectació a zones E1, zones residencials o zones E2 fosques. Primer cal avaluar si la llum de l’activitat pot incidir en alguna de les zones esmentades. En cas que s’observi que l’activitat és limítrof amb zones E1, residencials o zones E2 fosques, cal fer una inspecció visual a tot el perímetre exterior de l’activitat. En els llocs on es detecti visualment més llum intrusa o sobrera procedent de l’activitat, es realitzaran els mesuraments d’il—luminació intrusa. Per realitzar el mesurament cal tenir en compte les condicions següents: - La il—luminació exterior a valorar s’ha d’encendre amb l’antelació suficient per permetre que la quantitat de llum que emeten les làmpades s’estabilitzi. Les làmpades de descàrrega necessiten 30 minuts per estabilitzar l’emissió. - El lloc per realitzar els mesuraments d’il—luminació intrusa ha de fer-se generalment a uns 10 m del recinte exterior de l’establiment on s’ha detectat la màxima incidència de la llum sobrera. - La il—luminació intrusa es mesura en el pla vertical.
  • 12. 24 Il—luminació intrusa (II) IT-CL-01 Metodologia: En el lloc en el que hi hagi més afectació de llum sobrera, la cèl—la del luxímetre s’ha de col—locar en posició vertical en direcció a la instal—lació d’il—luminació que s’està avaluant. S’han de realitzar un mínim de 15 mesuraments d’il—luminació intrusa, distribuïts homogèniament en una retícula d’un pla vertical. La il—luminació intrusa es calcula com a la mitjana aritmètica dels valors d’il—luminació mesurats. El valor promig dels mesuraments efectuats haurà de complir amb els valors límit establert en l’autorització/llicencia o el reglament. Cal anotar a l’acta de control la situació del lloc on s’han fet els mesuraments de llum intrusa (a ser possible, indicant-ne les seves coordenades UTM) i fer un croquis de la retícula per mostrar la ubicació dels valors mesurats. En el cas de possibles influències d’altres instal—lacions d’il—luminació en la mesura, cal anotar-ho en l’acta de control en l’apartat observacions. Si el valor mesurat dona lloc a una disconformitat, cal buscar un sistema alternatiu per valorar l’afectació real de la instal—lació que s’està controlant. 25 Luminància IT-CL-01 Metodologia: En el cas d’il—luminació de façanes s’ha de situar el luminancímetre a una distància de l’objecte a mesurar que sigui superior a la meitat de la seva alçada (H/2) i s’han de prendre mesures de com a mínim 25 punts, distribuïts d’una manera homogènia en la superfície de la façana. La luminància de les façanes es calcula com a la mitjana aritmètica dels valors de luminància mesurats. Per tant el promig dels mesuraments efectuats ha de complir amb els valors límit establerts en l’autorització/llicència o el reglament. Pel que fa a rètols o il—luminació per realçar elements singulars de la façana, la luminància està referida a valors màxims i no mitjans, per tant, cal mesurar la zona més clara o de més brillantor. En el cas de tractar-se de rètols de superfície uniforme és recomanable que la mesura es realitzi des d’una distància superior a l’alçada del rètol. Cal que a l’informe que acompanya a l’acta de control s’hi afegeixi un croquis de la retícula per mostrar la ubicació dels valors mesurats, a ser possible sobreposada a la fotografia del rètol i /o façana.
  • 13. 26 CRITERIS DE CONTROL DEL VECTOR LLUM Què es considera enllumenat exterior? Segons el previst a la Llei 6/2001, l’enllumenat exterior és la instal—lació prevista per enllumenar superfícies situades fora d’espais coberts. 27 Què s’ha de controlar pel que fa al vector llum? En els controls de les activitats, pel que fa a les prescripcions relatives a prevenció de la contaminació lumínica, s’actuarà de la forma següent: • En instal—lacions que disposin d’una autorització o llicència amb condicions específiques en quant a límits d’emissió lumínica, es verificarà que compleixen les prescripcions seguint el protocol establert per a la Instrucció tècnica de la DGQA, IT-CL-01 de criteris de control del vector llum en les instal—lacions d’il—luminació exterior i procediment de mesura. CRITERIS DE CONTROL DEL VECTOR LLUM
  • 14. 28 Què s’ha de controlar pel que fa al vector llum (II)? • En les instal—lacions que disposin d’una autorització o llicència que no contempli condicions específiques i hi hagi una frase genèrica remetent al compliment de la Llei 6/2001 i el Decret 82/2005, només es verificarà que es compleixen les condicions que corresponen a la Llei 6/2001. Per tant s’haurà de controlar: No hi ha llums amb un FHS superior al 50%. No hi ha projectors convencionals o làsers que enfoquin per damunt la horitzontal. La il—luminació exterior està apagada quan no funciona l’activitat, excepte per raons de seguretat. CRITERIS DE CONTROL DEL VECTOR LLUM 29 ANNEX ESPECIFIC A L’ACTA/INFORME DE CONTROL
  • 15. 30 ANNEX ESPECIFIC A L’ACTA/INFORME DE CONTROL 31 ANNEX ESPECIFIC A L’ACTA/INFORME DE CONTROL