Després de 10 anys de funcionament del sistema europeu, la Direcció General de Qualitat Ambiental, com a òrgan competent per a l’aplicació del règim de comerç de drets d'emissió de gasos amb efecte d'hivernacle en Catalunya, organitza la jornada "10 anys de comerç d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle a la Unió Europea. Reflexions i reptes amb vista a la Cimera de les Nacions Unides. París, COP 21, a fi d'analitzar, amb la participació de representants dels diferents actors implicats -Administració, operadors energètics i industrials, bokers, consultors...-, si s’han assolit els objectius plantejats l’any 2005 i quines millores es poden implementar; i crear un espai de debat i intercanvi d’experiències. Barcelona, 13 de maig de 2015

1. 10 anys de comerç de drets d'emissions de gasos amb
efecte d’hivernacle a la Unió Europea.
Reflexions i reptes amb visió a la Cimera de les Nacions Unides.
Paris, COP 21.
Presentació dades Validació d’emissions GEH-2014
Barcelona, 13 de maig de 2015
Enguany farà 10 anys que es va posar en funcionament el major mercat global de diòxid
de carboni (CO2) -el Règim Comunitari de Comerç de Drets d’Emissió (RCCDE o EU ETS
en les seves sigles angleses)- que havia d’esdevenir una de les eines fonamentals per
lluitar contra el canvi climàtic.
La Unió Europea es decantava per fixar taxes al carboni però EEUU va apostar fort per un
sistema de mercat centrat en les regles del “cap and trade” fixant un sostre a les
emissions permeses per a les indústries que van ser considerades “grans emissores”.
Aquest és el sistema que va guanyar però només la Unió Europea el va assumir.
Les grans indústries afectades, poques en quantia, suposaven més del 40% de les
emissions globals d’Europa. Es preveia que fixant una sistemàtica de comerç que
funcionés amb les regles del lliure mercat, els preus del carboni serien tan elevats que les
inversions en millores per a l’eficiència energètica i la descarbonització dels processos
serien preferibles a la compra de drets d’emissió.
Els primers anys el preu de la tona de carboni es va situar als voltant dels 20 € però els
anys següents de crisi econòmica, amb una davallada de producció, i amb la rigidesa
d’unes regles del mercat que no es van saber adaptar, el preu es va ensorrar fins assolir
nivells de l’ordre dels 4 € i bona part de les empreses van acumular els excedents de
drets. Quedava palès que els incentius a la inversió en millora energètica eren inexistents
i, fins i tot, podia sortir rentable utilitzar combustibles més “bruts” i més barats tot i el cost
de la compra de carboni.
El 2013 s’inicia un nou període amb canvis important ens les regles del joc i que ens
haurà de conduir fins al post-Kyoto l’any 2020. Els agents que intervenen en el règim de
comerç són múltiples: els grans emissors, els brokers del carboni, les administracions, els
verificadors del sistema i ara també les empreses amb grans consums elèctrics que
podran veure repercutits el cost del carboni en el seu procés. Les amenaces de
deslocalització afloren de nou i cada cop és fa més palesa la necessitat d’un mercat global
on no només la indústria europea afronti el repte del canvi climàtic.
En aquest escenari s’emmarca aquesta jornada que amb la participació de representants
dels diferents actors implicats pretén analitzar si s’han assolit els objectius plantejats l’any
2005 i quines millores es poden implementar; i per l’altra banda, crear un espai de debat i
intercanvi d’experiències

2. Programa
09.30 h Benvinguda i inauguració de la Jornada. Ponència magistral
Assumpta Farran I Directora General de Qualitat Ambiental. Departament de Territori i Sostenibilitat. Generalitat de
Catalunya
Ponència magistral: Combustibles fòssils i canvi climàtic. Situació actual i perspectives de futur
Mariano Marzo I Catedràtic de recursos energètics de la universitat de Barcelona
10.15 h Balanç de 10 anys del comerç europeu d'emissions de CO2 Catalunya. Presentació dades Validació
d’emissions GEH-2014.
Assumpta Farran I Directora General de Qualitat Ambiental. Departament de Territori i Sostenibilitat. Generalitat de
Catalunya
10.45 h Pausa- Cafè
11.15 h Els mercats de carboni
Moderador i introducció
Salvador Samitier. I Director de l'Oficina Catalana de Canvi Climàtic. Departament de Territori i Sostenibilitat. Generalitat
de Catalunya.
Evolució de les Regles del Règim de 2005 fins a l’actualitat. Reptes de futur.
Ignacio Sánchez I Subdirector general de Comerç d’Emissions i Mecanismes de Flexibilitat. Oficina Espanyola de Canvi
Climàtic. Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient.
El mercat europeu i l'existència i necessitat de mercats potencials
Ismael Romeo I Director General de SENDECO2.
12.15 h La visió dels grans emissors de gasos amb efecte d’hivernacle.
Moderadora i introducció
Elvira Carles. I Directora de la Fundació Empresa i Clima
Sector ciment
Àngel Cercós I President de Ciment Català
Sector generació elèctrica
Marta Margarit I Secretària General de l'Associació Espanyola del Gas (SEDIGAS)
Sector gran consum elèctric
Antoni Malet I Secretari General de l'Associació Nacional d'Electroquímica (ANE)
13.00 h Taula rodona i col·loqui. Reptes del Comerç d'Emissions Post-Kyoto
Moderador
Francesc Auría I President del Grup de Gestors Energètics de Catalunya
Participació dels ponents i moderadors
14.00 h Clausura de la Jornada
Josep Enric Llebot I Secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat. Departament de Territori i Sostenibilitat. Generalitat de
Catalunya
Lloc
Sala d'Actes de la Borsa de Barcelona.
Passeig de Gràcia, 19 (entre c/ Diputació i Gran Via de les Corts Catalanes). Barcelona.
Inscripció
Inscripció a l’enllaç http://canviclimatic.gencat.cat/ca/comerc_de_drets_demissio/jornada_10anys_GEH/
Organització