Jornada 'Tinença de gossos potencialment perillosos: Ho gestionem bé? organitzada per la Generalitat de Catalunya

1. Jornada sobre TINENÇA DE GOSSOS POTENCIALMENT PERILLOSOS (GPP):
HO GESTIONEM BE? Reflexions i Conclusions
En els darrers anys es ve observant clarament un augment de la tinença de mascotes entre la
població i en paral·lel un auge de gossos de races potencialment perilloses i dels seus
creuaments (dades del Registre general d’animals de companyia, centres de venda, centres de
recollida). Per altra banda el canvi d’utilitat dels GPP usats cada cop més sovint com a arma
intimidatòria juntament amb una normativa que data del 1999 i una sèrie de mancances tant
a nivell de l’administració local com a nivell de la Generalitat de Catalunya per fer front a la
problemàtica derivada de la tinença d’aquestes races de gossos han estat a l’origen d’aquesta
jornada.
Pensem que aquesta jornada ens ha permès assolir una sèrie d’OBJECTIUS com són:
 Aclariments a nivell de procediment: infraccions via administrativa versus via judicial;
entre les infraccions administratives s’han de tenir en compte les infraccions de la Llei
estatal i incloure-les en les ordenances de tinença d’animals de companyia del
municipi (ex. importadors han de tenir llicència, tots els GPP han d’estar xipats des de
1999 -resta de gossos obligatori des de 2011-, lliurament de certificat sanitari anual a
l’ens competent, 15 dies per censar, etc.); competències de les diferents parts (per
sancionar, per inspeccionar...)
 Els ajuntaments petits poden delegar funcions a ens supramunicipals com redacció i
actualització d’ordenances, gestió dels expedients sancionadors, control de nuclis
zoològics (necessitat de contractar veterinaris puntualment o en plantilla). No estem
sols
 Afermar coneixements: l’agressivitat com a comportament es basa en diferents
components: el genètic i els estímuls externs (socialització del gos en primeres
setmanes de vida i educació). Té sentit doncs basar la normativa en una llista de races?
I els seus creuaments: fins a quin grau de parentiu es considerarà creuament amb
GPP? La normativa es va fer sense tenir en compte les opinions dels experts en
conducta animal ni les experiències d’altres països en la matèria. Existeix actualment
un moviment social/animalista en favor d’abolir el llistat de races.
Així, entenem que se’n derivarien una agenda de PROPOSTES tant a nivell d’adequació de
normativa com de control de les activitats realitzades amb els GPP i que es resumirien en
actuar des de l’origen, la cria, interferint el circuit de venda i altres activitats relacionades.
Aquestes propostes es podrien distribuir segons els diferents actors de la següent manera:
1. Departament de Territori i Sostenibilitat: actualitzar la normativa autonòmica ( prohibició
de més races versus eliminació de llistats de races junt amb permís de tinença d’animals de
companyia, actualitzar import sancions, inhabilitació del posseïdor, centres de
reconeixement: privats vs. públics, en tot cas requisits més concrets per a les persones

2. posseïdores: excloure’n persones amb discapacitats que afecten a la seva mobilitat,
deficiències intel·lectuals incapacitants, edat màxima de la persona tenidora, relació pes
persona-animal i possibles auditories dels centres). Es te previst un Decret quan es
publiqui al 2021 el Reial Decret pel qual s’estableixen les normes bàsiques d’ordenació de
nuclis zoològics en el qual es desenvolupin els apartats de la llei de Protecció dels animals
com d’obligació d’esterilitzar, el curs de cuidador obligatori per als nuclis zoològics
(considerar homologació dels ensinistradors). Per a certs aspectes caldria que fos una
norma amb rang de llei o poder incidir en el Reial Decret. S’està redactant un document
d’aclariments normatius i de procediment pel que fa als comisos per al 2020. Caldria
desenvolupar l’apartat d’habilitació de veterinaris per determinar l’agressivitat d’un gos
(que no fossin tots els veterinaris: a la pràctica s’ha vist que no és operatiu).
Fins que no hi hagi novetats a nivell de normativa:
2. Departament d’Interior: més control de les pràctiques delictives (ex. ús de gossos en
baralles) i denúncies de xarxes socials i altres mitjans publicitat de cria i venda de
GPP sense estar inscrits en el Registre de nuclis zoològics (d’acord amb article 169.1
Llei acompanyament pressupostos 2017, ex. Aj. BCN) i sancionar a qui li competeixi;
assumir possibles despeses en cas de comís preventiu.
3. Departament de Justícia: millorar comunicació amb altres ens competents (ex.
inhabilitació per la tinença d’animals, consideració com a gos potencialment perillós
d’un individu agressiu, si es tanca via judicial procedir en via administrativa i vice
versa), assumir possibles despeses en cas de comís preventiu.
4. Ajuntaments:
a. Ordenances: Incloure noves races, prohibició cria, obligació d’esterilització
b. Augment control nuclis zoològics (centres de cria i escoles d’ensinistrament,
també centres d’importació de cadells)
c. Exigir als Centres de venda i centres de recollida la llicència prèvia a la
transacció tal i com estableix la normativa (article 4 Llei 50/1999)
d. Convenis amb residències canines fins al comís definitiu per no saturar els
centres de recollida.
5. Veterinaris:
a. apel·lar a la responsabilitat a l’hora d’inscriure els gossos “creuats” en les
cartilles (si són creuats de GPP hauran de complir tots els requisits normatius)
b. denunciar si es sospita de lesions derivades de baralles organitzades
c. veterinaris de centres de recollida: en última instància decideixen la castració
i el sacrifici dels GPP. Necessitat d’un protocol .
d. A manca de veterinaris habilitats per determinar agressivitat d’un gos caldria
desenvolupar un protocol.

3. Altres actors que no han estat convidats i que estan implicats:
6. ASCREME (Associació catalana de centres de reconeixement mèdic): apel·lar a la
responsabilitat de tots els centres de reconeixement a l’hora d’emetre els certificats
de capacitació física i psicològica (pensar que el gos podria ser usat com a “arma”)
7. Agència Catalana de Consum: mentre els animals de companyia s’equiparin a objectes
(“bens mobles” segons normativa estatal), això implica dificultats de procediment (ex.
transaccions d’animals) .
8. Departament d’Educació: incloure la tinença responsable d’animals com a projecte a
desenvolupar a l’escola per entendre la seva conducta i evitar determinades
situacions sent un dels col·lectius més vulnerables a patir atacs de gossos agressius.
9. Mitjans de comunicació: programes televisius sobre pràctiques d’ensinistrament no
afavoreixen la bona educació dels gossos, ens al contrari (es podria afermar el
comportament agressiu del gos entrant en risc el gos, el propietari i tercers).
En definitiva, i com a premissa, recordar de no estigmatitzar els gossos de races
potencialment perilloses, és un problema de tinença i amb una mira més ampla és un
problema social (aquesta vessant donaria peu a un nou contingut per una futura jornada).