SlideShare a Scribd company logo
1 of 11
ELS TEMPLES
● Son edificis consagrats al culte públic típics de la
religió romana, per al culte privat/familiar hi havia
els lararis.
● El temple era considerat tant en la religió grega
com en la romana la residència del déu; les
oracions i els sacrificis es feien fora i l'altar era
normalment davant l'edifici.
● A l'Antiga Roma, el temple principal de la ciutat
solia estar dedicat a la Tríada Capitolina (Júpiter-
Juno-Minerva). Era l'edifici més destacat del fòrum,
tant per la seva posició central com per la seva
situació elevada.
● El temple romà més habitual és hexàstil, de planta
rectangular. La millor perspectiva és la frontal (el
temple grec generalment semblava el mateix vist
pels seu dos extrems) i té una escala frontal
d'accés. Els romans van adoptar del temple grec la
idea del peristil però “romanitzant-lo”. La pedra era
el material més utilitzat encara que hi ha exemples
de temples construïts amb maons que revestien de
plaques de marbre
Temple de Colonia Agripina
L'arquitectura
També en aquest àmbit, l'arquitectura romana rep la doble influència
etrusca i grega. Els primers temples romans van ser construïts seguint
el model etrusc, (elevats sobre un pòdium amb escala frontal, que
condueix a un porxo (prònaos) sostingut per columnes. El porxo
arrecera l'entrada a l'interior (cella) on solia haver-hi una imatge del
déu). Més tard els constructors romans van voler adoptar el peristil
grec (porxo sostingut per columnes que envoltava completament el
temple grec), però de manera “sui generis”; bé allargant la columnata
pels dos costats del temple o bé completant-la tot al voltant de l'edifici
amb mitges columnes adossades a les parets (pseudoperistil), com es
veu a la Maison Carrée de Nimes o amb columnes exemptes però sense
rodejar completament la cel la.·
Quina planta correspon al temple
grec, quina a un temple primitiu
romà i quina a un temple romà a
la grega amb peristil fals?
Als ordres tradicionals grecs, que els romans fan servir de
manera decorativa, els romans afegeixen el toscà (dòric “sui
generis”) i el compost.
Ordres arquitectònics
Fila 1 Fila 2 Fila 3 Fila 4
0
2
4
6
8
10
12
Columna 1
Columna 2
Columna 3
A quin número corresponen els següents conceptes:
columna adossada, escala d'accés frontal, prònaos,
pseudoperípter, cella, columna exempta, columnata
hexàstila, altar, habitacle del sacerdot, larari, dípter.
Explica les característiques formals d'aquest
monument funerari que imita un temple (planta,
ordre, columnes etc...)
Diferències entre un temple grec i un temple
romà
La diferència bàsica entre el temple romà i el grec era que el porxo
sostingut per columnes envoltava el temple grec completament i no
solament per la façana de davant.
No s'assenta sobre estereobat ni estilobat continu, sinó que s'eleva
sobre un podi (pòdium), cosa que li dona més verticalitat. Dona
preeminència a l'entrada.
El peristil pot ser de dues formes:
a) Columnes adossades al mur de la cel la.·
b)Columnes exemptes solament als costats lateral, no té columnes a la
part posterior.
Només té pòrtic i cel la. Hi poden haver tres cel les en una, si el· ·
temple està dedicat a la triada Capitolina (Júpiter/Zeus, Juno/Hera i
Minerva/Atena.
Segueixen utilitzant les 3 ordres clàssics. El dòric s'anomenarà
Toscà).
Quatre exemples importants
Temple en tholos: Panteon/ Temple d'Hèrcules
Temple circular tipus “tholos”
Pervivència del temple romà

More Related Content

What's hot

Terminologia grecia roma
Terminologia grecia romaTerminologia grecia roma
Terminologia grecia roma
Escola Cervetó
 

What's hot (20)

Panteó
PanteóPanteó
Panteó
 
Terminologia grecia roma
Terminologia grecia romaTerminologia grecia roma
Terminologia grecia roma
 
13 Maison Carree
13 Maison Carree13 Maison Carree
13 Maison Carree
 
El panteó
El panteóEl panteó
El panteó
 
Maison Carree
Maison CarreeMaison Carree
Maison Carree
 
Maison Carrée
Maison CarréeMaison Carrée
Maison Carrée
 
Panteó d'Agripa (Història de l'art)
Panteó d'Agripa (Història de l'art)Panteó d'Agripa (Història de l'art)
Panteó d'Agripa (Història de l'art)
 
Lolazo
LolazoLolazo
Lolazo
 
ARQUITECTURA ROMANA
ARQUITECTURA ROMANAARQUITECTURA ROMANA
ARQUITECTURA ROMANA
 
Panteó de Roma
Panteó de RomaPanteó de Roma
Panteó de Roma
 
Panteó D’Agripa
Panteó D’AgripaPanteó D’Agripa
Panteó D’Agripa
 
5. panteó de roma
5. panteó de roma5. panteó de roma
5. panteó de roma
 
El Partenó
El PartenóEl Partenó
El Partenó
 
08. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 1708. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 17
 
Partenon
PartenonPartenon
Partenon
 
Presentació De L Art Paleocristià
Presentació De L Art PaleocristiàPresentació De L Art Paleocristià
Presentació De L Art Paleocristià
 
Unitat 7. El Partenó D Atenes
Unitat 7. El Partenó D AtenesUnitat 7. El Partenó D Atenes
Unitat 7. El Partenó D Atenes
 
F.5.altar de zeus a pèrgam
F.5.altar de zeus a pèrgamF.5.altar de zeus a pèrgam
F.5.altar de zeus a pèrgam
 
Parteno
PartenoParteno
Parteno
 
Món antic i món clàssic
Món antic i món clàssicMón antic i món clàssic
Món antic i món clàssic
 

Similar to Temple romà

Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romanaCultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
Ainoaim
 
Temples
TemplesTemples
Temples
Sergi
 
PresentacióN2
PresentacióN2PresentacióN2
PresentacióN2
martaaa.29
 
La ciutat romana
La ciutat romanaLa ciutat romana
La ciutat romana
Sergi
 

Similar to Temple romà (20)

Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romanaCultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
 
Temples
TemplesTemples
Temples
 
Temple_Romà
Temple_RomàTemple_Romà
Temple_Romà
 
Art romà. Característiques
Art romà. CaracterístiquesArt romà. Característiques
Art romà. Característiques
 
Art Romà (Batxillerat)
Art Romà (Batxillerat)Art Romà (Batxillerat)
Art Romà (Batxillerat)
 
15. EL PANTEÓ (Marta Roig)
15. EL PANTEÓ (Marta Roig)15. EL PANTEÓ (Marta Roig)
15. EL PANTEÓ (Marta Roig)
 
Roma context sociocultural, polític i econòmic
Roma context sociocultural, polític i econòmicRoma context sociocultural, polític i econòmic
Roma context sociocultural, polític i econòmic
 
Art Grec (Batxillerat)
Art Grec (Batxillerat)Art Grec (Batxillerat)
Art Grec (Batxillerat)
 
Temples Grecs
Temples GrecsTemples Grecs
Temples Grecs
 
PresentacióN2
PresentacióN2PresentacióN2
PresentacióN2
 
La ciutat romana
La ciutat romanaLa ciutat romana
La ciutat romana
 
1 Arquitectura grega: el temple
1  Arquitectura grega: el temple1  Arquitectura grega: el temple
1 Arquitectura grega: el temple
 
Arquitectura Grega
Arquitectura GregaArquitectura Grega
Arquitectura Grega
 
Porwerpoint Temples Grecs
Porwerpoint Temples GrecsPorwerpoint Temples Grecs
Porwerpoint Temples Grecs
 
Panteó
PanteóPanteó
Panteó
 
4 arte romano
4 arte romano4 arte romano
4 arte romano
 
6. PARTENÓ
6. PARTENÓ6. PARTENÓ
6. PARTENÓ
 
Art grec i arquitectura
Art grec i arquitecturaArt grec i arquitectura
Art grec i arquitectura
 
Altar de Zeus a Pèrgam
Altar de Zeus a PèrgamAltar de Zeus a Pèrgam
Altar de Zeus a Pèrgam
 
Arquitectura grega
Arquitectura gregaArquitectura grega
Arquitectura grega
 

More from Carolina Chavarria (13)

TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES
TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIESTEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES
TEATRE GREC: COMÈDIES I TRAGÈDIES
 
Temple romà
Temple romàTemple romà
Temple romà
 
domus, vil·les i insules
domus, vil·les i insulesdomus, vil·les i insules
domus, vil·les i insules
 
èDip 4rt eso
èDip 4rt esoèDip 4rt eso
èDip 4rt eso
 
Èdip per a 4rt de la ESO
Èdip per a 4rt de la ESOÈdip per a 4rt de la ESO
Èdip per a 4rt de la ESO
 
Odissea per a 4 rt de la eso
Odissea per a  4 rt de la esoOdissea per a  4 rt de la eso
Odissea per a 4 rt de la eso
 
Teseu 4rt eso
Teseu 4rt esoTeseu 4rt eso
Teseu 4rt eso
 
Pigmalió i Prometeu
Pigmalió i PrometeuPigmalió i Prometeu
Pigmalió i Prometeu
 
Paraulesimites4rt eso
Paraulesimites4rt esoParaulesimites4rt eso
Paraulesimites4rt eso
 
Ícar i Dèdal
Ícar i DèdalÍcar i Dèdal
Ícar i Dèdal
 
Paraulesimites
ParaulesimitesParaulesimites
Paraulesimites
 
Tòpics literaris
Tòpics literarisTòpics literaris
Tòpics literaris
 
Pèplums
PèplumsPèplums
Pèplums
 

Temple romà

  • 1. ELS TEMPLES ● Son edificis consagrats al culte públic típics de la religió romana, per al culte privat/familiar hi havia els lararis. ● El temple era considerat tant en la religió grega com en la romana la residència del déu; les oracions i els sacrificis es feien fora i l'altar era normalment davant l'edifici. ● A l'Antiga Roma, el temple principal de la ciutat solia estar dedicat a la Tríada Capitolina (Júpiter- Juno-Minerva). Era l'edifici més destacat del fòrum, tant per la seva posició central com per la seva situació elevada. ● El temple romà més habitual és hexàstil, de planta rectangular. La millor perspectiva és la frontal (el temple grec generalment semblava el mateix vist pels seu dos extrems) i té una escala frontal d'accés. Els romans van adoptar del temple grec la idea del peristil però “romanitzant-lo”. La pedra era el material més utilitzat encara que hi ha exemples de temples construïts amb maons que revestien de plaques de marbre Temple de Colonia Agripina
  • 2. L'arquitectura També en aquest àmbit, l'arquitectura romana rep la doble influència etrusca i grega. Els primers temples romans van ser construïts seguint el model etrusc, (elevats sobre un pòdium amb escala frontal, que condueix a un porxo (prònaos) sostingut per columnes. El porxo arrecera l'entrada a l'interior (cella) on solia haver-hi una imatge del déu). Més tard els constructors romans van voler adoptar el peristil grec (porxo sostingut per columnes que envoltava completament el temple grec), però de manera “sui generis”; bé allargant la columnata pels dos costats del temple o bé completant-la tot al voltant de l'edifici amb mitges columnes adossades a les parets (pseudoperistil), com es veu a la Maison Carrée de Nimes o amb columnes exemptes però sense rodejar completament la cel la.· Quina planta correspon al temple grec, quina a un temple primitiu romà i quina a un temple romà a la grega amb peristil fals?
  • 3. Als ordres tradicionals grecs, que els romans fan servir de manera decorativa, els romans afegeixen el toscà (dòric “sui generis”) i el compost. Ordres arquitectònics
  • 4. Fila 1 Fila 2 Fila 3 Fila 4 0 2 4 6 8 10 12 Columna 1 Columna 2 Columna 3 A quin número corresponen els següents conceptes: columna adossada, escala d'accés frontal, prònaos, pseudoperípter, cella, columna exempta, columnata hexàstila, altar, habitacle del sacerdot, larari, dípter.
  • 5. Explica les característiques formals d'aquest monument funerari que imita un temple (planta, ordre, columnes etc...)
  • 6.
  • 7. Diferències entre un temple grec i un temple romà La diferència bàsica entre el temple romà i el grec era que el porxo sostingut per columnes envoltava el temple grec completament i no solament per la façana de davant. No s'assenta sobre estereobat ni estilobat continu, sinó que s'eleva sobre un podi (pòdium), cosa que li dona més verticalitat. Dona preeminència a l'entrada. El peristil pot ser de dues formes: a) Columnes adossades al mur de la cel la.· b)Columnes exemptes solament als costats lateral, no té columnes a la part posterior. Només té pòrtic i cel la. Hi poden haver tres cel les en una, si el· · temple està dedicat a la triada Capitolina (Júpiter/Zeus, Juno/Hera i Minerva/Atena. Segueixen utilitzant les 3 ordres clàssics. El dòric s'anomenarà Toscà).
  • 8.
  • 10. Temple en tholos: Panteon/ Temple d'Hèrcules Temple circular tipus “tholos”

Editor's Notes

  1. es en la Península Ibérica el llamado Mausoleo de Fabara, en la provincia de Zaragoza. Se trata de un edificio de planta casi cuadrada, que reproduce un templo próstilo, tetrástilo y seudoperíptero, de orden toscano