2. La telefonia mòbil és una evolució de les comunicacions
per ones electromagnètiques entre l’aparell mòbil i una
estació repetidora fixa connectada al sistema de telefonia
convencional.
3. En la telefonia mòbil els aparells són autònoms, es
desplacen amb l’usuari. La connexió amb la xarxa de
comunicació es fa a través d’ones electromagnètiques.
Aquests aparells tenen connexió amb les centrals
telefòniques a través d’antenes que estan repartides pel
territori i formen cèl·lules, que són zones a les quals donen
cobertura, i formen una xarxa específica de comunicación
entre mòbils i entre mòvils i telèfons fixos.
4. La creació d’una xarxa de comunicació per telefonia mòbil
necessita la instalació de multitud d’antenes en el territori
per cobrir els usuaris; hi ha però zones remotes que no
tenen cobertura. La tecnologia digital GSM ( Global System
for Mobile Communications) és la de major implantació
comercial en els països del nostre entorn i permet la
comunicació estàndars GSM, d’altra banda, SIM (Suscriber
Identy Module) és una petita targeta memòria, que es pot
posar en qualsevol aparell, també hi pot haber un PIN
(Personal Identification number), és un número de
seguretat, el qual s’ha de introduir amb el teclat cada
veguada que el mòbil es posa en funcionament.
5. La telefonia mòbil s’ha popularitzat en molt pocs anys a
causa de la baixada considerable dels preus, de la seva
estabilitat i fiabilitat i de la publicitat massiva.
