Recommended
Recommended
More Related Content
Viewers also liked
Viewers also liked (12)
Similar to Paper funcional i serveix ecosistèmics de la vegetació dels conreus.
Similar to Paper funcional i serveix ecosistèmics de la vegetació dels conreus. (20)
More from miquelv
Paper funcional i serveix ecosistèmics de la vegetació dels conreus.
- 1. Grup de Recerca Emergent ECOLOGIA DELS SISTMES AGRÍCOLES F. Xavier Sans Serra Paper funcional i serveis ecosistèmics de la vegetació dels conreus Som lo que Sembrem , Barcelona, 3 Desembre de 2011 UNIVERSITAT DE BARCELONA
- 2. La vegetació a diferents escales espacials VEGETACIÓ DE L’AGROSISTEMA VEGETACIÓ DELS MARGES VEGETACIÓ ARVENSE Complexitat del paisaje agrícola Hábitats associats als marges Gestió dels conreus
- 3. Biodiversitat planificada versus associada Gestió agroecosistema Biodiversitat hàbitats associats Biodiversitat planificada Biodiversitat associada Funcionament ecosistema p.e. Cicle de nutrients, regulació plagues, control erosió
- 4. Diversitat planificada ● Conreus associats ● Males herbes ● Vores i marges ● Rotació de conreus Augment diversitat biòtica ● Herbívors predadors naturals ● Fauna del sòl benefica ● Males herbes al·lelopàtiques ● Fixadores de nitrogen Millora condicions abiòtiques ● Major disponibilitat de nutrients ● Diferenciació de microhàbitats ● Augment de la matèria orgànica sòl ● Millora de l'estructura del sòl Qualitats emergents del sistema ● Interferències benefiques (mutualisme) ● Cicle de nutrients intern ● Gestió interna de la gestió de plagues ● Us eficient de l’energia ● Estabilitat ● Disminució dels riscs Biodiversitat planificada versus associada
- 6. Els marges i els elements naturals i semi-naturals han estat sotmesos a una intensa erosió durant els darrers decennis
- 7. Valors i funcions de la biodiversitat vegetal dels conreus ● Agronòmica ● Control de plagues i malalties ● Pol·linització ● Millora de les propietats del sòl ● Ecològica ● Creació d’hàbitats ● Funcionament de l’ecosistema i reciclatge de nutrients ● Espècies indicadores ● Patrimonial ● Estètica ● Conservació d’hàbitats i espècies endèmiques, característiques, etc. (Clergue et al. 2005)
- 8. Interacció cultiu – vegetació arvense Vegetació efectes + pèrdues d’aigua reserva fauna benèfica predació erosió Balanç fertilitat del sòl Vegetació efectes - producció plagues i malalties Vegetació arvense Planta (es) cultivada
- 9. La intensificació agrícola es manifesta per una pèrdua significativa de l’abundància i la riquesa total d’espècies arvenses i la pèrdua d’espècies segetal i rares als conreus herbacis extensius de secà La intensificació agrícola afecta negativament la biodiversitat vegetal dels conreus 0 5 10 15 20 25 1953-83 1996-99 2005-Con 2005-Eco Nombre espècies parcel·la -1 b c b a 0 20 40 60 80 1953-83 1996-99 2005-Con 2005 - Eco Cobertura espècies (%) a c b b 0 10 20 30 40 50 1953-83 1996-99 2005 - Con 2005 - Eco Temps Espècies arvenses rares (%) 0 10 20 30 40 50 1953-83 1996-99 2005-Con 2005-Eco Temps Espècies segetals (%) Chamorro et al., SEMh, 2006
- 10. Banalització de les comunitats arvenses i pèrdua de diversitat funcional Proporció de plantes entomòfiles (2005) Gestión ecológica ( 66%) >>> gestió convencional (39 %) Romero et al. 2008. Agriculture, Ecosystems and Environment Chamorro et al., SEMh, 2006 0 2 4 6 8 10 12 1953-1983 1996-1999 2005-Con 2005-Eco Temps Leguminoses (%) a b b c 2005-Eco 0 20 40 60 80 100 1953-1983 1996-1999 2005-Con Temps Gramíneas (%) a c c b
- 11. Estimate RI CI Direction of Effect a) Species richness Herbicide use (H) -0.215 0.787 (-0.367, -0.064) sprayed < unsprayed Seed Origin (SO) 0.195 0.743 (0.06, 0.33) re used > purchased Crop diversity (CD) -0.047 0.307 (-0.124, 0.029) Farm type (FT) -0.072 0.303 (-0.139, -0.006) crop < mixed Grazing (G) 0.064 0.301 (0.015, 0.112) grazed > non grazed Nitrogen inputs (N) -0.045 0.289 (-0.094, 0.004) Weed harrowing (WH) -0.126 0.288 (-0.236, -0.015) weeded < non weeded Previous crop (PC) 0.002 0.250 (-0.032, 0.036) b) Seed abundance Seed origin (SO) 0.317 0.87 (0.112, 0.522) re-used > purchased Herbicide use (H) -0.318 0.819 (-0.551, -0.086) sprayed < unsprayed Nitrogen inputs (N) -0.154 0.468 (-0.257, -0.051) high < low Previous crop (PC) 0.104 0.404 (0.036, 0.171) cereal > others Crop diversity (CD) -0.115 0.339 (-0.215, -0.015) high < low Weed Harrowing (WH) -0.181 0.292 (-0.328, -0.033) weeded < non weeded Farm type (FT) 0.003 0.267 (-0.077, 0.082) Grazing (G) -0.057 0.265 (-0.112, -0.003) grazed < non grazed Quins factors expliquen la presencia i abundància de males herbes en cultius ecològics i convencionals? José-María and Sans, 2011
- 12. Espècies arvenses rares Agrostemma githago R Vaccaria hispanica RR Centaurea cyanus R Legousia hybrida R Roemeria hybrida R Asperugo procumbens RR Papaver hybridum RR Papaver argemone RR Vaccaria hispanica RR Bifora radians RRR Centaurea cyanus (R) Agrostemma githago (R) Situació de diverses espècies arvenses a Catalunya
- 13. P > 0.05, ‘ns’; P < 0.05,*; P < 0.01, **; P < 0.001, *** Caballero et al. 2010. Agriculture, Ecosystems & Envirorment La biodiversidad vegetal afecta la complexitat tròfica dels agrosistemes * * ** Predadors * * * Parasitoids Riquesa específica Cobertura lleguminoses Cobertura gamínies
- 14. La biodiversidad vegetal afecta la complejidad trófica de los agrosistemes P > 0.05, ‘ns’; P < 0.05,*; P < 0.01, **; P < 0.001, *** Caballero et al., Agriculture, Ecosystems & Envirorment, 2010 *** * *** Xucladors ns * *** Sapròfits ns ns * Florícoles ns * ns Mastegadors Riquesa específica Cobertura lleguminoses Cobertura gamínies
- 15. ● Agronòmiques: ● delimitació de la propietat, ● contenció del bestiar, ● refugi de fauna benefica: pol·linitzadors, predadors de plagues... ● obtenció de recursos: llenya, fruits... ● Medioambientals ● control de la pol·lució mitjançant l’esmorteïment de la deriva dels productes agroquímics ● prevenció de l’erosió: limita pèrdues de sòl i d’aigua ● Ecològiques: ● Refugi de fauna i flora (potencialment amenaçada) ● Manteniment de les xarxes tròfiques dels agrosistemes ● Corredors biològics ● Valor estètic ● Valor cultural i històric (adaptat de Marshall & Moonen, 2002) Funcions dels marges dels conreus
- 17. Les closes dels Aiguamolls de l’Empordà son un exemple de complexitat a escala local que afavoreix la biodiversitat
- 20. Les bardises com a reservori de Coccinèlids
- 22. La intensificació del paisatge afecta negativament la diversitat dels marges dels conreus ■ Parcel·les ecològiques ■ Parcel·les convencionals Bassa, Boutin, Chamorro & Sans. 2010. Agriculture, Ecosystems and Environment Riquesa d’espècies marges Superfície agrícola (%)
- 23. Agraïments Gracies per la vostra atenció
Editor's Notes
- La fertilització, tal i com hem vist en les finques estudiades, és molt diferent en els dos sistemes de gestió. Per una banda, la majoria dels agricultors ecològics i convencionals utilitzen fems (de vaca, conill, gallinassa, etc.), però en un cas són compostats i en l’altre són frescos. Aquesta diferència és molt important perquè afecta la qualitat del fems que s’aplica, tant la relació entre el C/N, en gral, els frescos tenen més nitrogen en comparació als compostats, però també afecta a l’estabilitat dels nutrients. D’altra banda, alguns agricultors convencionals utilitzen els purins i els fertilitzants sintètics o bé per complementar les aportacions de fems o bé com a únic mètode de fertilització. M’agradaria remarcar que els purins són molt rics en nitrogen però molt, molt pobres en C i els sintètics no en tenen. Per tant, en els dos sistemes de gestió, la ppal manera d’aportar C al sòl és per l’aplicació de fems.
- La fertilització, tal i com hem vist en les finques estudiades, és molt diferent en els dos sistemes de gestió. Per una banda, la majoria dels agricultors ecològics i convencionals utilitzen fems (de vaca, conill, gallinassa, etc.), però en un cas són compostats i en l’altre són frescos. Aquesta diferència és molt important perquè afecta la qualitat del fems que s’aplica, tant la relació entre el C/N, en gral, els frescos tenen més nitrogen en comparació als compostats, però també afecta a l’estabilitat dels nutrients. D’altra banda, alguns agricultors convencionals utilitzen els purins i els fertilitzants sintètics o bé per complementar les aportacions de fems o bé com a únic mètode de fertilització. M’agradaria remarcar que els purins són molt rics en nitrogen però molt, molt pobres en C i els sintètics no en tenen. Per tant, en els dos sistemes de gestió, la ppal manera d’aportar C al sòl és per l’aplicació de fems.
- La fertilització, tal i com hem vist en les finques estudiades, és molt diferent en els dos sistemes de gestió. Per una banda, la majoria dels agricultors ecològics i convencionals utilitzen fems (de vaca, conill, gallinassa, etc.), però en un cas són compostats i en l’altre són frescos. Aquesta diferència és molt important perquè afecta la qualitat del fems que s’aplica, tant la relació entre el C/N, en gral, els frescos tenen més nitrogen en comparació als compostats, però també afecta a l’estabilitat dels nutrients. D’altra banda, alguns agricultors convencionals utilitzen els purins i els fertilitzants sintètics o bé per complementar les aportacions de fems o bé com a únic mètode de fertilització. M’agradaria remarcar que els purins són molt rics en nitrogen però molt, molt pobres en C i els sintètics no en tenen. Per tant, en els dos sistemes de gestió, la ppal manera d’aportar C al sòl és per l’aplicació de fems.
- La fertilització, tal i com hem vist en les finques estudiades, és molt diferent en els dos sistemes de gestió. Per una banda, la majoria dels agricultors ecològics i convencionals utilitzen fems (de vaca, conill, gallinassa, etc.), però en un cas són compostats i en l’altre són frescos. Aquesta diferència és molt important perquè afecta la qualitat del fems que s’aplica, tant la relació entre el C/N, en gral, els frescos tenen més nitrogen en comparació als compostats, però també afecta a l’estabilitat dels nutrients. D’altra banda, alguns agricultors convencionals utilitzen els purins i els fertilitzants sintètics o bé per complementar les aportacions de fems o bé com a únic mètode de fertilització. M’agradaria remarcar que els purins són molt rics en nitrogen però molt, molt pobres en C i els sintètics no en tenen. Per tant, en els dos sistemes de gestió, la ppal manera d’aportar C al sòl és per l’aplicació de fems.
- La fertilització, tal i com hem vist en les finques estudiades, és molt diferent en els dos sistemes de gestió. Per una banda, la majoria dels agricultors ecològics i convencionals utilitzen fems (de vaca, conill, gallinassa, etc.), però en un cas són compostats i en l’altre són frescos. Aquesta diferència és molt important perquè afecta la qualitat del fems que s’aplica, tant la relació entre el C/N, en gral, els frescos tenen més nitrogen en comparació als compostats, però també afecta a l’estabilitat dels nutrients. D’altra banda, alguns agricultors convencionals utilitzen els purins i els fertilitzants sintètics o bé per complementar les aportacions de fems o bé com a únic mètode de fertilització. M’agradaria remarcar que els purins són molt rics en nitrogen però molt, molt pobres en C i els sintètics no en tenen. Per tant, en els dos sistemes de gestió, la ppal manera d’aportar C al sòl és per l’aplicació de fems.
- La fertilització, tal i com hem vist en les finques estudiades, és molt diferent en els dos sistemes de gestió. Per una banda, la majoria dels agricultors ecològics i convencionals utilitzen fems (de vaca, conill, gallinassa, etc.), però en un cas són compostats i en l’altre són frescos. Aquesta diferència és molt important perquè afecta la qualitat del fems que s’aplica, tant la relació entre el C/N, en gral, els frescos tenen més nitrogen en comparació als compostats, però també afecta a l’estabilitat dels nutrients. D’altra banda, alguns agricultors convencionals utilitzen els purins i els fertilitzants sintètics o bé per complementar les aportacions de fems o bé com a únic mètode de fertilització. M’agradaria remarcar que els purins són molt rics en nitrogen però molt, molt pobres en C i els sintètics no en tenen. Per tant, en els dos sistemes de gestió, la ppal manera d’aportar C al sòl és per l’aplicació de fems.
- La fertilització, tal i com hem vist en les finques estudiades, és molt diferent en els dos sistemes de gestió. Per una banda, la majoria dels agricultors ecològics i convencionals utilitzen fems (de vaca, conill, gallinassa, etc.), però en un cas són compostats i en l’altre són frescos. Aquesta diferència és molt important perquè afecta la qualitat del fems que s’aplica, tant la relació entre el C/N, en gral, els frescos tenen més nitrogen en comparació als compostats, però també afecta a l’estabilitat dels nutrients. D’altra banda, alguns agricultors convencionals utilitzen els purins i els fertilitzants sintètics o bé per complementar les aportacions de fems o bé com a únic mètode de fertilització. M’agradaria remarcar que els purins són molt rics en nitrogen però molt, molt pobres en C i els sintètics no en tenen. Per tant, en els dos sistemes de gestió, la ppal manera d’aportar C al sòl és per l’aplicació de fems.
- La fertilització, tal i com hem vist en les finques estudiades, és molt diferent en els dos sistemes de gestió. Per una banda, la majoria dels agricultors ecològics i convencionals utilitzen fems (de vaca, conill, gallinassa, etc.), però en un cas són compostats i en l’altre són frescos. Aquesta diferència és molt important perquè afecta la qualitat del fems que s’aplica, tant la relació entre el C/N, en gral, els frescos tenen més nitrogen en comparació als compostats, però també afecta a l’estabilitat dels nutrients. D’altra banda, alguns agricultors convencionals utilitzen els purins i els fertilitzants sintètics o bé per complementar les aportacions de fems o bé com a únic mètode de fertilització. M’agradaria remarcar que els purins són molt rics en nitrogen però molt, molt pobres en C i els sintètics no en tenen. Per tant, en els dos sistemes de gestió, la ppal manera d’aportar C al sòl és per l’aplicació de fems.
- La fertilització, tal i com hem vist en les finques estudiades, és molt diferent en els dos sistemes de gestió. Per una banda, la majoria dels agricultors ecològics i convencionals utilitzen fems (de vaca, conill, gallinassa, etc.), però en un cas són compostats i en l’altre són frescos. Aquesta diferència és molt important perquè afecta la qualitat del fems que s’aplica, tant la relació entre el C/N, en gral, els frescos tenen més nitrogen en comparació als compostats, però també afecta a l’estabilitat dels nutrients. D’altra banda, alguns agricultors convencionals utilitzen els purins i els fertilitzants sintètics o bé per complementar les aportacions de fems o bé com a únic mètode de fertilització. M’agradaria remarcar que els purins són molt rics en nitrogen però molt, molt pobres en C i els sintètics no en tenen. Per tant, en els dos sistemes de gestió, la ppal manera d’aportar C al sòl és per l’aplicació de fems.
- La fertilització, tal i com hem vist en les finques estudiades, és molt diferent en els dos sistemes de gestió. Per una banda, la majoria dels agricultors ecològics i convencionals utilitzen fems (de vaca, conill, gallinassa, etc.), però en un cas són compostats i en l’altre són frescos. Aquesta diferència és molt important perquè afecta la qualitat del fems que s’aplica, tant la relació entre el C/N, en gral, els frescos tenen més nitrogen en comparació als compostats, però també afecta a l’estabilitat dels nutrients. D’altra banda, alguns agricultors convencionals utilitzen els purins i els fertilitzants sintètics o bé per complementar les aportacions de fems o bé com a únic mètode de fertilització. M’agradaria remarcar que els purins són molt rics en nitrogen però molt, molt pobres en C i els sintètics no en tenen. Per tant, en els dos sistemes de gestió, la ppal manera d’aportar C al sòl és per l’aplicació de fems.
- La fertilització, tal i com hem vist en les finques estudiades, és molt diferent en els dos sistemes de gestió. Per una banda, la majoria dels agricultors ecològics i convencionals utilitzen fems (de vaca, conill, gallinassa, etc.), però en un cas són compostats i en l’altre són frescos. Aquesta diferència és molt important perquè afecta la qualitat del fems que s’aplica, tant la relació entre el C/N, en gral, els frescos tenen més nitrogen en comparació als compostats, però també afecta a l’estabilitat dels nutrients. D’altra banda, alguns agricultors convencionals utilitzen els purins i els fertilitzants sintètics o bé per complementar les aportacions de fems o bé com a únic mètode de fertilització. M’agradaria remarcar que els purins són molt rics en nitrogen però molt, molt pobres en C i els sintètics no en tenen. Per tant, en els dos sistemes de gestió, la ppal manera d’aportar C al sòl és per l’aplicació de fems.
- La fertilització, tal i com hem vist en les finques estudiades, és molt diferent en els dos sistemes de gestió. Per una banda, la majoria dels agricultors ecològics i convencionals utilitzen fems (de vaca, conill, gallinassa, etc.), però en un cas són compostats i en l’altre són frescos. Aquesta diferència és molt important perquè afecta la qualitat del fems que s’aplica, tant la relació entre el C/N, en gral, els frescos tenen més nitrogen en comparació als compostats, però també afecta a l’estabilitat dels nutrients. D’altra banda, alguns agricultors convencionals utilitzen els purins i els fertilitzants sintètics o bé per complementar les aportacions de fems o bé com a únic mètode de fertilització. M’agradaria remarcar que els purins són molt rics en nitrogen però molt, molt pobres en C i els sintètics no en tenen. Per tant, en els dos sistemes de gestió, la ppal manera d’aportar C al sòl és per l’aplicació de fems.
- La fertilització, tal i com hem vist en les finques estudiades, és molt diferent en els dos sistemes de gestió. Per una banda, la majoria dels agricultors ecològics i convencionals utilitzen fems (de vaca, conill, gallinassa, etc.), però en un cas són compostats i en l’altre són frescos. Aquesta diferència és molt important perquè afecta la qualitat del fems que s’aplica, tant la relació entre el C/N, en gral, els frescos tenen més nitrogen en comparació als compostats, però també afecta a l’estabilitat dels nutrients. D’altra banda, alguns agricultors convencionals utilitzen els purins i els fertilitzants sintètics o bé per complementar les aportacions de fems o bé com a únic mètode de fertilització. M’agradaria remarcar que els purins són molt rics en nitrogen però molt, molt pobres en C i els sintètics no en tenen. Per tant, en els dos sistemes de gestió, la ppal manera d’aportar C al sòl és per l’aplicació de fems.
- La fertilització, tal i com hem vist en les finques estudiades, és molt diferent en els dos sistemes de gestió. Per una banda, la majoria dels agricultors ecològics i convencionals utilitzen fems (de vaca, conill, gallinassa, etc.), però en un cas són compostats i en l’altre són frescos. Aquesta diferència és molt important perquè afecta la qualitat del fems que s’aplica, tant la relació entre el C/N, en gral, els frescos tenen més nitrogen en comparació als compostats, però també afecta a l’estabilitat dels nutrients. D’altra banda, alguns agricultors convencionals utilitzen els purins i els fertilitzants sintètics o bé per complementar les aportacions de fems o bé com a únic mètode de fertilització. M’agradaria remarcar que els purins són molt rics en nitrogen però molt, molt pobres en C i els sintètics no en tenen. Per tant, en els dos sistemes de gestió, la ppal manera d’aportar C al sòl és per l’aplicació de fems.
- La fertilització, tal i com hem vist en les finques estudiades, és molt diferent en els dos sistemes de gestió. Per una banda, la majoria dels agricultors ecològics i convencionals utilitzen fems (de vaca, conill, gallinassa, etc.), però en un cas són compostats i en l’altre són frescos. Aquesta diferència és molt important perquè afecta la qualitat del fems que s’aplica, tant la relació entre el C/N, en gral, els frescos tenen més nitrogen en comparació als compostats, però també afecta a l’estabilitat dels nutrients. D’altra banda, alguns agricultors convencionals utilitzen els purins i els fertilitzants sintètics o bé per complementar les aportacions de fems o bé com a únic mètode de fertilització. M’agradaria remarcar que els purins són molt rics en nitrogen però molt, molt pobres en C i els sintètics no en tenen. Per tant, en els dos sistemes de gestió, la ppal manera d’aportar C al sòl és per l’aplicació de fems.
- La fertilització, tal i com hem vist en les finques estudiades, és molt diferent en els dos sistemes de gestió. Per una banda, la majoria dels agricultors ecològics i convencionals utilitzen fems (de vaca, conill, gallinassa, etc.), però en un cas són compostats i en l’altre són frescos. Aquesta diferència és molt important perquè afecta la qualitat del fems que s’aplica, tant la relació entre el C/N, en gral, els frescos tenen més nitrogen en comparació als compostats, però també afecta a l’estabilitat dels nutrients. D’altra banda, alguns agricultors convencionals utilitzen els purins i els fertilitzants sintètics o bé per complementar les aportacions de fems o bé com a únic mètode de fertilització. M’agradaria remarcar que els purins són molt rics en nitrogen però molt, molt pobres en C i els sintètics no en tenen. Per tant, en els dos sistemes de gestió, la ppal manera d’aportar C al sòl és per l’aplicació de fems.