1. Jaume I
Ramon Llull
Tirant lo Blanch
LA LITERATURA
Crònica de R.
Muntaner
Ausiàs
MEDIEVAL MÒNICA HERRUZ
March
DEL SEGLE XII AL SEGLE XV

3. LA LITERATURA MEDIEVAL
segles XII- XV
 La poesia trobadoresca
 Ramon Llull
 Les grans cròniques
 La novel·la cavalleresca. Tirant lo Blanch
 Ausiàs March
 L’humanisme. Bernat Metge

4. LA LITERATURA MEDIEVAL
segles XII- XV
Jurament de  Relació de vassallatge
fidelitat:
Els nobles
estaven obligats
a jurar fidelitat al
seu senyor
feudal.

5. La societat medieval
La cultura cortesana als La cultura als monestirs La cultura popular
castells (segles XII i XIII)
(segles XII i XIII)
Clergat(oratores) Pagesia(laboratores)
Noblesa (bellatores)
Literatura religiosa i Literatura oral
Literatura cortesana: moral
Poesia trobadoresca
en llengua vulgar
en llatí (català)
en llengua vulgar (occità)

6. La societat medieval: els tres estaments socials
Clergat
(oratores)
Noblesa
(bellatores)
Pagesia
(laboratores)

7. La poesia trobadoresca
 Per què sorgeix a les corts feudals?
A partir del segle XI als castells feudals
d’Occitània, Catalunya i oest
d’Itàlia
naixement d’una cultura pròpia
Exaltació de la cavalleria
Poesia trobadoresca

8. La poesia trobadoresca

9. La poesia trobadoresca
Temes de la poesia trobadoresca
Amorós bèl·lic (de guerra) i/o
polític
cançó sirventès

10. La poesia trobadoresca
TROBAIRITZ (dones trobadores)

11. La poesia trobadoresca
als territoris de parla catalana
Trobadors catalans més famosos
Guillem de Cabestany (cançó)
Guillem de Berguedà (sirventès)
Cerverí de Girona
Cançoneta leu e plana
http://www.los40.com/musica/artista/maria-
mar-bonet/breviari-d-
amor/1997008l40l40mus_17.Bes#ancla

12. Versions actuals de poemes trobadorescos
Escoltar la versió musicada completa que en va fer en
Francesc Ribera, Titot, cantant del desaparegut grup
Brams i actual cantant dels grups Mesclat i Ara mateix.
Titot agafa l’obra de Guillem de Berguedà, l’adapta
i la tradueix de l’occità i la publica en un doble
compacte. Cal recordar que la música dels diferents
poemes estan fetes per músics d’arreu dels Països
Catalans.
Evidentment, hi trobarem La cançoneta lleu i plana i el
sirventès Canto plorant ple de tristor, dedicats tots dos
a un dels destinataris dels seus poemes: Ponç de
Mataplana.
http://www.youtube.com/watch?v=N1DM2ZY-nlM

13. RAMON LLULL (1235-1315)
 Qui era Ramon Llull?
1. De jove, trobador
Era un noble que vivia a la cort de Jaume II, de Mallorca. I es dedicava
al conreu de la poesia trobadoresca. Però va viure una experiència que
li va canviar la vida: se li va aparèixer Jesús crucificat.
La conversió de Ramon Llull a la vida religiosa

14. RAMON LLULL (1235-1315)
2. Més de quaranta anys dedicats a escriure
 Llull és considerat el primer escriptor en llengua
catalana i una de les figures de la literatura universal.
 És el primer escriptor europeu que utilitza una
llengua romànica (català) per tractar temes elevats que
llavors només eren reservats al llatí.

15. RAMON LLULL (1235-1315)
 Va escriure sermons, crítica social i política, tractats científics
i filosòfics, narracions, poemes, etc. Els va redactar en català,
llatí i àrab.
 Va escriure més de 250 llibres.
 Des del punt de vista literari, destaquem dues novel·les:
 Llibre d’Evast e Blanquerna (inclou el Llibre d’Amic e Amat)
 Fèlix o Llibre de meravelles (inclou el Llibre de les bèsties)

16. RAMON LLULL (1235-1315)
3. El mestre de l’exemple
 Ramon Llull és un mestre que vol donar lliçons de bon
comportament (moral) i de doctrina cristiana (teologia).
Per aconseguir-ho, se serveix de l’exemple
 Un exemple és una narració breu que l’autor usa per tal
de transmetre al lector (o oïdor) un ensenyament.
L’exemple del pastor, l’infant i el llop (p. 186)
 Per tant, la literatura era per a Llull un vehicle d’expressió
per poder transmetre millor el seu pensament.

17. RAMON LLULL (1235-1315)
4. Llull, defensor de l’ordre establert
Llibre de les bèsties:
 Apòleg protagonitzat per animals que ens parla
de la política.
 Els animals reprodueixen el comportament
humà amb les seves virtuts i els seus defectes.
Exemple: La rata que l’ermità féu convertir en donzella

18. RAMON LLULL (1235-1315)
5. Llull, poeta religiós
 A banda de compondre poesia trobadoresca a la seva joventut,
va escriure també poemes religiosos i biogràfics:
 Cançó del “Blanquerna” (dedicat a la Verge Maria).
 Cant de Ramon (biogràfic).
6. Missioner i màrtir
 Activitat missionera i aventurera al llarg de la seva vida.
Va viatjar per Europa (França, Itàlia…), nord d’ Àfrica (Tunis…)
amb al finalitat de fer arribar el seu Art (teoria lul·liana de
pensament) per a la conversió dels infidels a la fe cristiana.

19. LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES
medievals catalanes
Jaume I
Crònica de Ramon
Muntaner
Imatge de Jaume I
Crònica de Bernat Desclot

20. LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES
Context històric europeu
 Els segles XIII i XIV l'Europa del nord i de
l'oest comença a configurar-se com la
coneixem actualment: al nord s'agrupen els
estats escandinaus i, a l'oest, les fronteres
d' Anglaterra i de França se situen ja,
aproximadament, en el mateix lloc que ara.
Al centre, Alemanya està dividida en petits
estats independents per damunt dels quals es
troba la figura de l'emperador.
 Els canvis més significatius es produeixen
al sud: al sud-oest, els regnes de la
Península Ibèrica guanyen,
progressivament, terreny a l'Islam; al centre,
Itàlia es troba fragmentada entre els Estats
Pontificis, el regne de Sicília i les ciutats-
estat mercantils (Gènova, Pisa i Venècia);
i, a l'est, l'Imperi Bizantí, constantment
amenaçat durant aquests segles pels pobles
asiàtics, caurà definitivament en mans dels
turcs a mitjan del segle XV.

21. LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES
Context històric europeu
 Els regnes cristians La Península Ibèrica
Els primers regnes -Astúries (més tard
Lleó), Navarra, Castella i Aragó- i
comtats -Catalunya- peninsulars
cristians sorgits al nord de la
Península Ibèrica per fer front als
musulmans, amb el temps havien
donat lloc a quatre estats: el regne de
Portugal (independitzat del regne de
Castella i Lleó l'any 1139), el regne de
Castella (resultant de la unió, el 1230,
dels regnes de Castella i Lleó), el regne
D'aquests, els tres amb terres fronteres amb l'Islam,
de Navarra, i el regne Aragó (resultant Portugal, Castella i Aragó, són els que estendran
de la unió, l'any 1137, del comtat de els seus dominis a expenses dels territoris
Catalunya amb el regne d'aquest almohades.
mateix nom). A finals d'aquest segle els musulmans ocupaven
únicament el regne de Granada, que comprenia les
províncies de Màlaga, Granada i Almeria.

22. LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES
Context històric europeu
La Mediterrània
La Mediterrània dels segles XIII-XIV es
troba repartida entre tres grans
civilitzacions: la cristiana, al nord i a
occident; la musulmana, al sud; i la
bizantina a l'orient. El desig d'expansió
de les principals potències europees
per aquest mar crea constants i
importants conflictes pel domini de la
zona -i de les seves rutes comercials-
al llarg d'aquests segles.
La Corona d'Aragó, que n'aconseguirà el domini de la part occidental,
s’expandirà per tota la costa mediterrània. Això va propiciar una gran expansió
del comerç català, sobretot, durant el segle XIII.

23. LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES
Crònica de Jaume I o Crònica de Bernat Desclot o
Llibre dels Feits Llibre del rei en Pere
 Es tracta d’unes  Aquesta crònica tracta
memòries del mateix sobretot dos grans
rei Jaume I. Hi temes:
apareixen aspectes  la conquesta de Sicília.
íntims i humans del
 La invasió de
rei al costat dels fets
Catalunya pels
de la conquesta de
francesos i el seu
Mallorca i València.
alliberament pel rei
Pere II el Gran.

24. LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES
Crònica de Pere III el
Crònica de Ramon Muntaner Cerimoniós
 És la més ambiciosa:  Pretén justificar les
comprèn cinc regnats. accions dutes a terme
Els protagonistes en són durant el seu regnat.
els reis i el mateix autor,  Expliquen l’època de
que explica les empreses plenitud de la Catalunya
diplomàtiques i militars. medieval i la seva
expansió fins a convertir-
se en un dels grans
països de l’Europa
medieval.

25. LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES
La intenció  Divulgar uns fets que servissin
dels d’exemple als futurs governants
cronistes catalans.
 Exaltar les gestes dels reis de la corona
catalanoaragonesa.
 Justificar les accions polítiques i
militars que els monarques van dur a
terme.

26. La novel·la cavalleresca. Tirant lo Blanch
 1. Les primeres novel·les de
cavallers
 2. L’amor en les novel·les de
cavalleria
 3. La novel·la cavalleresca del
segle XV
 4. La novel·la Tirant lo Blanch
 5. Joanot Martorell
Il·lustració que representa els
cavallers de la Taula Rodona

27. La novel·la de cavalleria
1. Les primeres novel·les de cavallers
On i quan van aparèixer? A França a la 2a meitat del segle XII.
On se situa l’acció? Gran Bretanya, la Bretanya francesa i
Irlanda (“matèria de Bretanya”).
Qui són els protagonistes? Cavallers virtuosos (forts, intel·ligents,
galants, generosos, fidels…)
Què han de fer els protagonistes? La recerca d’aventures per aconseguir
l’amor d’una dama.
En quins espais es produeixen les En terres hostils. Sovint hi apareixen
aventures? fenòmens màgics.
Quin és l’autor més important? Chrétien de Troyes
Obres més importants -“El lleó agraït “(dins d’ El cavaller del lleó).
-Lancelot o el cavaller de la Carreta.
-Perceval.
-Anònim, El romanç de Tristany i Isolda.

28. Mapa de Gran Bretanya,
Cornualla, País de Gal·les,
Irlanda i Escòcia
En aquests territoris se situen les
novel·les de cavalleria; per això
s’anomenen “matèria de Bretanya”

29. La novel·la de cavalleria
2. L’amor en les novel·les de
cavalleria
 La passió amorosa entre cavaller i
dama sol ser habitual en aquest
tipus de novel·les.
 Normalment la passió és gràcies al
resultat d’un producte màgic i no
d’un enamorament normal.
 Per exemple, al capítol titulat“El
filtre d’amor” a l’obra Tristany i
Isolda. Miniatura que representa el viatge
de Tristany i Isolda a Cornualla

30. 3. La novel·la cavalleresca del segle XV
La novel·la cavalleresca del segle XV
On i quan va aparèixer? A Europa al segle XV.
Quina és la seva finalitat? Reflectir el món real dels cavallers de l’època.
Qui són els protagonistes? Cavallers amb trets més humanitzats i
creïbles.
Com són les situacions? Molt més reals.
En quins espais es produeixen les Llocs coneguts de la nostra geografia.
aventures?
Exemples de novel·les Anònim, Curial e Güelfa
cavalleresques Joanot Martorell, Tirant lo Blanch

31. Comparativa entre la novel·la de cavalleria i
la novel·la cavalleresca
Novel·les de cavalleria Novel·les cavalleresques
 Obres de tradició francesa  Obres més modernes
 Plenes d’elements  Personatges humanitzats
meravellosos i  Accions realistes
personatges sobrehumans
 Ambients històrics i
 Ambients irreals i plens geogràficament propers
de fantasia

32. La novel·la cavalleresca
4. La novel·la Tirant lo Blanch
 Tirant lo Blanch és la novel·la que dóna dimensió
humana al cavaller literari.
4.1 Tirant, enamorat
 L’amor és un dels temes més importants a la novel·la.
Tirant s’enamora de la princesa Carmesina.
La declaració de Tirant (p. 195)
Roman de la Rose
Roman de la Rose

33. La novel·la cavalleresca
4.2 Tirant, capità general
 La guerra és un dels altres temes importants de la
novel·la. Aquí és on Tirant demostra que és un
general hàbil i astut, i que domina l’estratègia i
la tàctica militars.

34. La novel·la cavalleresca
5. Joanot Martorell
 L’autor de Tirant lo Blanch va néixer a València el 1410 i va
morir el 1465. Era noble i fou armat cavaller. De tarannà
lluitador, va disposar sempre de missatgers que feien
arribar les seves lletres de batalla a cavallers amb qui
estava enemistat.
 La vida de Martorell a la cort anglesa li va permetre
d’entrar en relació amb cavallers europeus.
 Martorell era un gran lector i estava molt ben informat de
tot el que passava al món de la seva època.

35. 1. El cavaller, AUSIÀS MARCH
Retrat  Ausiàs March va néixer a Gandia (País
d’Ausiàs Valencià) el 1397. Als 16 anys es convertí en
March com a propietari de la finca familiar. Sis anys més tard,
falconer reial March és armat cavaller i intervingué en una
del rei Alfons
el Magnànim expedició militar a Sardenya i a Còrcega.
 A partir de 1425, March es dedicà a la seva
propietat:
•Millora dels conreus
•L’exercici de la caça
•La creació literària

36. AUSIÀS MARCH
 El 1437 es va casar amb Isabel Martorell (la
germana de Joanot Martorell). I al cap de dos
anys va morir. March es tornà a casar el 1443
amb Joana Escorna. No va tenir descendència
dins dels matrimonis, però se sap pel seu
testament que va tenir 5 fills extramatrimonials.
 Ausiàs March va morir el 1459. La seva vida fou
la pròpia d’un cavaller del segle XV: de jove,
militar, de gran, administrador de la seva finca
feudal.

37. Ausiàs March
Primera pàgina del
manuscrit de les Obres
d’Ausiàs March

38. AUSIÀS MARCH
2. Ausiàs March, “mestre d’amor”
 March és un poeta que parla contínuament de
l’amor. Però, per al poeta, l’amor és sempre un
problema que el té profundament preocupat. Ja
que diferencia entre un amor honest
(espiritual) i un amor sensual (carnal). Ell diu
que desitja el primer, malgrat reconeix que es
veu dominat pel segon.
Poema IV: “Així com cell qui desitja vianda” (p. 200)

39. AUSIÀS MARCH
3. Ausiàs March, especialista en imatges i
comparacions
 Té una gran facilitat per crear imatges i
comparacions per tal d’expressar el seu
pensament. Per exemple: el poema XLVI (46),
p. 202, en què compara la seva situació
amorosa, plena de preocupacions, amb un
viatge per mar carregat de perills.

40. AUSIÀS MARCH
4. Ausiàs March, sempre diferent
 March se sol presentar sempre com un
personatge diferent:
 ell viu l’amor més profundament que ningú
 ell pateix turments que ningú pot resistir
 ell ha assolit una saviesa amorosa única…
 Per exemple: el poema LXVIII (48), p. 203

41. AUSIÀS MARCH
5. Ausiàs March, creador de la lírica en català
 És el primer escriptor que fa que tota la seva
poesia sigui totalment en llengua catalana.
Poesia d’Ausiàs March Poesia trobadoresca
Poesia en català Poesia en occità
Expressa el seu pensament Els trobadors expressen
de manera original i sincera l’amor amb els mateixos
tòpics de sempre
La relació amorosa es tracta Els trobadors són vassalls de
entre iguals, tant ell com la la seva estimada, a qui
dona són persones reals, anomenen la meva senyora
amb virtuts i defectes (midons)

42. AUSIÀS MARCH
 Pel que fa al contingut de la seva obra, els seus poemes
parlen d’ell, de la seva vida, dels seus problemes amorosos,
dels seus problemes morals, i ho fa de manera viscuda i
sincera.
 Pel que a la mètrica, utilitza el decasíl·lab amb cesura
després de la quarta.
4 síl·labes + 6 síl·labes = 10 síl·labes
(primer hemistiqui) +(segon hemistiqui)
 Els poemes presenten cobles o estrofes de vuit versos
que solen rimar ABBACDDC; l’última, la tornada, de
quatre versos.
 Utiltiza els senyals: Llir entre cards i Plena de seny.

43. L’HUMANISME. BERNAT METGE
 L’humanisme és un moviment filosòfic i
cultural que sorgeix a Itàlia durant el segle XIV, i
constitueix la base del Renaixement, que
s’imposarà arreu d’Europa en el segle XVI.
 Els humanistes són una minoria d’intel·lectuals
i literats atrets pel món de les humanitats; és a
dir, de les lletres i la cultura del món clàssic
grecollatí.
 Els humanistes són defensors de la condició
humana antropocentrisme

44. 1. L’humanisme a Catalunya
 Els introductors de l’humanisme italià en
terres catalanes foren els funcionaris de la
Cancelleria reial *(l’oficina del rei), ja que eren
grans coneixedors del llatí. I de seguida es van
familiaritzar amb autors com Dante, Petrarca i
Boccaccio.
*La Cancelleria reial era l'organisme administratiu de la
Corona d'Aragó creada al segle XIII, i s'ocupava de la
redacció de tot tipus de documents administratius: lletres
reials, llicències, certificacions, etc. Els textos es
redactaven en català o aragonès i en llatí, però a partir
de la segona meitat del segle XIV, majoritàriament en
català.

45. 2. BERNAT METGE
 Bernat Metge (1340/45-1413), un dels
funcionaris de la Cancelleria reial, és
l’escriptor que millor va assimilar la
influència de l’humanisme italià.
 L’obra més important de Metge fou Lo somni
(1399). El va escriure amb l’objectiu de
convèncer el rei Martí l’Humà de la seva
innocència.
 El tema que Lo somni planteja és
Mostra de la primera pàgina
l’enfrontament o el debat entre: del manuscrit de Lo somni
 El pensament humanista (defensor de la
raó, la filosofia i la ciència). Va imitar l’estil i el contingut
d’obres de grans autors llatins
 El pensament medieval (dominat pel (Ciceró i Ovidi) i d’humanistes
dogma de la fe cega). italians (Petrarca i Boccaccio).