1r Batxillerat. CMC

1. HHIISSTTÒÒRRIIAA
DDEE LL''AASSTTRROONNOOMMIIAA
MMooddeellss ddee ll''UUnniivveerrss aall llllaarrgg ddee llaa hhiissttòòrriiaa
U.D. 2. CMC. 1r BATXILLERAT

2. Un repàs a la visió cosmològica de...
- Antigues civilitzacions
- L'Antiga Grècia
Aristòtil i Ptlomeu
Aristarc de Samos
- La Revolució científica (segles XVI i XVII)
Copèrnic
Brahe
Kepler
Galileu
Newton
Laplace
Herschel
- L'astronomia al segle XIX
- L'astronomia al segle XX
Planck
Einstein
Friedmann
Lemaître

3. AAssttrroonnoommiiaa ééss......
ASTRONOMIA: Del grec [αςτρονομία = άςτρον + νόμοσ] astron + nomos,
literalment “llei de les estrelles”.
Ciència que tracta de l'origen, evolució, composició, distància i
moviment de tots els cossos celestes i la matèria dispersa per l'Univers.
Inclou l'astrofísica que tracta de les propietats físiques i l'estructura de
la matèria de què està fet l'Univers "(segons enciclopèdia Britànica)
Va sorgir de l'astrologia quan els astròlegs van veure i van considerar
els moviments dels astres de forma científica.
L'astronomia pot proclamar-se la més antiga de les ciències. La història
de l'astronomia és tan antiga com la mateixa humanitat.

4. Naixement ddee ll''aassttrroonnoommiiaa:: MMeeggaallííttiicc
L'Astronomia va néixer gairebé al mateix temps que la
humanitat.
Les primeres civilitzacions es van servir de l'astronomia per
establir amb precisió les èpoques adequades per sembrar i
recollir les collites i per les celebracions. També van
aconseguir utilitzar-la per orientar-se en les llargues
travessies comercials o en els viatges.
Del període Paleolític Superior (>10.000 a.C.) han quedat
restes que mostren un coneixement astronòmic molt bàsic:
ossos i pedres tallades amb el Sol, la Lluna i les estrelles.
Del Megalític (5000 a 2000 a.C.) es conserven gravats en
pedra de certes constel·lacions: Ossa Major, Ossa Menor i les
Plèiades
De finals del Neolític (1700 a.C.) ens ha arribat menhirs i
alineaments de pedres: circulars, etc... normalment
orientats cap on neix el Sol, que feien la funció de
calendaris, com per exemple Stonehenge (Gran Bretanya),

5. NNaaiixxeemmeenntt ddee ll''aassttrroonnoommiiaa::
aall NNeeoollííttiicc ((SSttoonneehheennggee))
En el solstici d'estiu, el Sol
sortia just travessant l'eix
de la construcció, la qual
cosa fa suposar que els
constructors tenien
coneixements d'astronomia.
La finalitat d'aquest gran monument s'ignora,
però se suposa que s'utilitzava com a temple
religiós, monument funerari o observatori
astronòmic que servia per predir les estacions.
Datació: 1800-1500 a.C.

6. L'astronomia dels Egipcis (del 3150 a.C. al 31 a.C.)
Al voltant del 2500 a. C. tenen ja el
convenciment que les estrelles realitzen
un gir complert en poc més de 365 dies i
que aquest cicle del Sol concorda amb
el de les estacions.
Confeccionen un calendari basat en
aquestes observacions: l'any egipci tenia
12 mesos de 30 dies més 5 dies.
L'orientació de temples i piràmides es basa també en observacions
astronòmiques, alineades amb l'estrella Polar, i determinava l'inici de les
estacions segons l'ombra de les piràmides. També són els primers en utilitzar les
estrelles per l'orientació en la navegació.
El calendari Julià, i més tard el Gregorià (el nostre actualment), no són més que
adaptacions del primitiu calendari egipci.

7. L'astronomia dels xinesos (del a.C. al a.C.)
L'atronomia xinesa és una de les més
antigues. Es té constància que ja
observaven el cel des del segle VI a.C.
Els xinesos van desenvolupar un complet
calendari solar i són els primers en fer un
registre de la posició dels estels: el seus
mapes estel·lars ja inclouen la Via Làctia i
més de 250 constel·lacions.
Van observar eclipsis de Sol i foren els
primers en observar supernoves i aurores
boreals.
Al 1200 aC, realitzen el primer registre de
taques solars.

8. L'astronomia ddee ll''aannttiiggaa MMeessooppoottààmmiiaa
Les primeres activitats astronòmiques que es coneixen dels babilonis daten del
segle VIII aC.
A partir del moviment del Sol, van ser capaços de calcular la posició i el
moviment dels planetes sobre l’eclíptica del Sol.
Sabien que les estrelles eren el mes llunyà a la terra i que els planetes, el Sol o
la Lluna orbitaven entre aquestes i la Terra. Van aconseguir diferenciar el
moviment de les estrelles del dels planetes i van realitzar els primers mapes
celestes.
La franja celeste per on oscil·laven els planetes, el Sol i la Lluna la van
anomenar zodíac. També van agrupar i donar nom a 13 constel·lacions del
zodíac que després van ser adoptades pels grecs. De l’any 721 a.C. data el
primer registre de eclipse lunar, que més tard es van aprendre a calcular.
L'observació més antiga d'un eclipsi solar procedeix
també dels babilonis, inclús van aprendre a calcular
la periodicitat dels eclipsis. Van construir un calendari
lunar i van dividir el dia en vint-i-quatre hores.

9. L'Antiga GGrrèècciiaa:: AARRIISSTTÒÒTTIILL ((SS.. IIVV aa..CC..))
Les primeres teories amb fonament científic sobre la forma i propietats de
l'univers conegudes per la història van aparèixer a Grècia precristiana.
El personatge clau és Aristòtil (384 a. C.-322 a. C.), un filòsof
grec que es va recolzar en les idees d'un dels seus
predecessors, Plató. Segons aquest últim, el món havia de
tenir una forma esfèrica i el moviment de tot cos celeste
havia de ser circular i uniforme, és a dir, a velocitat constant.
En el sistema d'Aristòtil la Terra estava
immòbil i fixa al centre del món i
envoltada d'una successió d'esferes
cristal·lines que sostenien els planetes i el
Sol.

10. L'Antiga Grècia: ARISTARC DDEE SSAAMMOOSS ((SS.. IIII aa..CC..))
És necessari destacar la figura d'Aristarc de Samos (310 a.C.-230 a.C.)
Aplicant raonaments geomètrics als cossos celestes aquest filòsof grec va estar
en condicions de determinar les distàncies relatives de la Lluna i el Sol. També va
deduir que la nostra estrella era molt més gran que la Terra.
Aristarc de Samos no creia que un objecte
enorme pugués girar al voltant d'un cos
molt més petit. Va rebutjar el sistema
d'Aristòtil i va proposar un de nou, en el
qual el Sol era el veritable centre del món
i on tots els planetes, excepte la Lluna,
gravitaven al voltant d'aquest centre.
Va ser el primer model heliòcentric, però
aquesta descripció malauradament no va ser
acceptada en l'època.
El model vàlid acceptat era el model geocèntric aristotèlic.

11. CCLLAAUUDDII PPTTOOLLOOMMEEUU ((SSeeggllee IIII))
L'astrònom, geògraf i matemàtic greco-egipci
Ptolomeu (100-170 d.C), va reunir en la seva
obra Almagest , tot el que en l’astronomia del
seu temps es donava com a vàlid, i va proposar
un model cosmològic en què la Terra ocupava
el lloc central de l'univers, motiu pel qual rep
el nom de model geocèntric.
Aquest llibre va ser considerat com a tractat
fonamental i la teoria geocèntrica, gairebé com un
dogma de fe.
Durant 1200 anys, va influir en el pensament de filòsofs
i astrònoms posteriors, donant com vàlid el model
ptolomaic de l'Univers.

12. EL MODEL GGEEOOCCÈÈNNTTRRIICC DDEE PPTTOOLLOOMMEEUU
Ptolemeu va introduir modificacions en el model d'Aristòtil, per explicar el
moviment irregular dels planetes i el Sol. La modificació més important que va
fer va ser la dels epicicles: els planetes giren en cercles al voltant d'un punt, que
al seu torn gira al voltant de la Terra.

13. El Renaixement (segle XXVVII)):: llaa rreevvoolluucciióó ccooppeerrnniiccaannaa
El segle XVI marca l'inici d'un profund canvi en la manera de pensar. La Revolució
Científica va ser el període en el qual les noves idees en ciències van portar a
refusar les doctrines que prevalien des de l'antiga Grècia i que havien continuat
prevalent durant tota l'Edat mitjana.
La revolució científica va començar amb la publicació
l'any 1543 de dues obres, "De revolutionibus orbium
coelestium" de Copèrnic i "De humani corporis fabrica"
de Vesalio, i va culminar amb l’obra "Philosophiae
Naturalis Principia Mathematica" de Newton, el 1687.
Durant aquest període i, per obra sobretot de Copèrnic,
Brahe, Kepler, Galileu i Newton, té lloc l’aparició i
constitució de la denominada astronomia moderna.
Entre el llibre de Copèrnic (1543) i el de Newton (1687)
transcorren menys de cent cinquanta anys, però la
ciència i la comprensió de l'home i del món passen per
una profunda mutació que, en bona part, cal atribuir a
aquestes ments.

14. Del Geocentrisme al Heliocentrisme: la revolució copernicana
L'element central de la Revolució Científica és la substitució de la visió cosmogònica
en la qual la Terra ocupava el centre de l'Univers (sistema geocèntric de Ptolomeu)
per una en la qual els planetes es mouen al voltant del Sol (sistema heliocèntric).
MODEL GEOCÈNTRIC MODEL HELIOCÈNTRIC

15. NNIICCOOLLAAUU CCOOPPÈÈRRNNIICC ((11447733--11554433))
L'astrònom polonès (Mikołaj Kopernik) Nicolau
Copèrnic va formular un model cosmològic
heliocèntric que desplaçava la Terra com a centre de
l'univers.
Copèrnic revisa la teoria de Ptolomeu i es proposa
simplificar el sistema, fer-lo més elegant.
Recupera el model que Aristarc de Samos havia
proposat 1.800 anys abans i comença a treballar sobre
la hipòtesi d'un model heliocèntric.
La seva obra mestra, Sobre les revolucions de les esferes celestes, va ser escrita
al llarg d'uns vint anys de treball (1507-1532) i va ser publicada pòstumament el
1543 per Andreas Osiander.
A partir d'aquí la teoria heliocèntrica va començar a expandir-se. Aviat van sorgir
també els seus detractors, encapçalats pels teòlegs.Al 1616 L'església Catòlica va
col·locar el treball de Copèrnic en la seva llista de llibres prohibits.

16. NICOLAU COPÈRNIC (1473-1543)
Els postulats del model heliocèntric copernicà són:
- Els moviments celestes són uniformes, eterns, i circulars o compostos de
diversos cicles (epicicles).
- Orbitant al voltant del Sol, en ordre, es troben Mercuri, Venus, la Terra i la
Lluna, Mart, Júpiter, Saturn (encara no es coneixien Urà i Neptú).
- Les estrelles són objectes distants que
romanen fixos i per tant no orbiten al
voltant del Sol.
- La Terra té tres moviments: la rotació
diària, la revolució anual, i la inclinació
anual del seu eix.
- El moviment retrògrad dels planetes és
explicat pel moviment de la Terra.
- La distància de la Terra al Sol és petita
comparada amb la distància a les
estrelles.
- El centre de l'univers és a prop del Sol.

17. TTYYCCHHOO BBRRAAHHEE ((11554466--11660011))
Tycho Brahe va ser un astrònom danès que ha estat
considerat com el més gran observador del període
anterior a la invenció del telescopi i innovador en els
estudis astronòmics.
El 1575 va fer construir un observatori que es
convertiria en el primer Institut d'investigació
astronòmica. Els instruments dissenyats per Brahe li
van permetre mesurar amb una precisió molt
superior a la de l'època les posicions de les estrelles i
els planetes.
També va registrar la posició del planeta Mart. Va observar una supernova (1572)
i un cometa (1577).
En 1600 contracta a un jove (Johanes Kepler), perquè analitzés les dades de 20
anys d'observacions i mesures de planetes.
No estava d'acord amb la teoria de Copèrnic. No obstant va proposar un model
intermedi entre la teoria geocèntrica i la heliocèntrica

18. JJOOHHAANNNNEESS KKEEPPLLEERR ((11557711--11663300))
Kepler fou un astrònom alemany, contemporani de Galileu.
És conegut, fonamentalment, pel descobriment de les lleis
sobre el moviment dels planetes. També va proporcionar
una de les bases per a la teoria de la gravitació universal
elaborada per Isaac Newton.
Estudià a fons les taules de dades sobre posicions
planetàries confeccionades per Brahe i recollí tot el seu
treball en una de les seves obres més importants:
Astronomia nova (1609).
Aquest tractat conté l'exposició de dues de les anomenades Lleis de Kepler sobre
el moviment planetari.
- Segons la primera llei, els planetes giren en òrbites el·líptiques, amb el Sol
en un dels focus.
- La segona afirma que un planeta girarà amb major velocitat com més a prop
es trobi del Sol.

19. JOHANNES KEPLER (1571-1630)
Kepler va ser l'últim astròleg i es va convertir en el primer astrònom rebutjant la
fe i les creences i explicant els fenòmens per la mera observació i l'aplicació de
les equacions matemàtiques. Kepler quantificà amb exactitud les relacions
matemàtiques entre la distància al Sol i la velocitat.
Kepler va dedicar tota la seva carrera a demostrar la coherència i l'harmonia de
l'univers heliocèntric. Encara que Galileu també era un acèrrim defensor del
model copernicà, els dos astrònoms van mantenir una permanent rivalitat.

20. GGAALLIILLEEOO GGAALLIILLEEII ((11556644--11664422))
Galileu fou un matemàtic, físic, astrònom i filòsof
italià, nascut a Pisa.
És considerat el principal iniciador de la revolució
científica i de la ciència moderna.
Galileu va demostrar que
l'acceleració amb què cauen els
objectes al terra és la mateixa
independentment de la massa
d'aquests.
En 1609 es fabrica el seu propi telescopi i amb ell observa els cràters de la lluna,
les fases de Venus. També descobreix quatre satèl·lits a Júpiter i els veu girar amb
una regularitat perfecta.
Més tard Galileu descobreix les taques solars i aquest descobriment li permet
calcular la rotació del Sol sobre si mateix. La rotació dels astres li sembla una
propietat general.

21. GALILEO GALILEI (1564-1642)
Convençut de la veritat del sistema heliocèntric, Galileu se sent obligat a donar-lo
a conèixer. En 1622 va escriure "Diàlegs sobre els dos grans sistemes del món",
en el qual ataca les teories d'Aristòtil a favor de les de Copèrnic.
El 1633 va ser jutjat per la Inquisició,
i condemnat a renunciar públicament
al model copernicà i una pena de
presó que va ser commutada a arrest
domiciliari fins la seva mort, el 1642.
Fins el 1992 l'Església no va reconèixer l'error
pel processament a Galileu.

22. IISSAAAACC NNEEWWTTOONN ((11664433--11772277))
Newton fou un físic i matemàtic britànic, considerat
el pare de la Mecànica Física i una de les ments més
brillants de la història de la ciència.
Newton va ser el primer a demostrar que les lleis
naturals que governen el moviment a la Terra i les
que governen el moviment dels cossos celestes són
les mateixes.
Entre 1670 i 1672 va treballar intensament en problemes
relacionats amb l'òptica i la naturalesa de la llum.
Newton va demostrar que la llum blanca estava formada per
una banda de colors (vermell, taronja, groc, verd, cian, blau
i violeta) que podien separar-se per mitjà d'un prisma.
El 1668 va dissenyar el primer telescopi reflector. El 1704
Newton va publicar Opticks, on exposava la seva teoria
corpuscular de la llum.

23. IISSAAAACC NNEEWWTTOONN ((11664433--11772277))
La gran contribució de Newton a l'astronomia va ser la
publicació el 1687 de la seva gran obra Philosophiae
naturalis principia mathematica, més coneguts com els
Principia.
En aquest tractat va descriure la Llei de la Gravitació
universal i va establir les bases de la mecànica clàssica
mitjançant les tres Lleis de la Dinàmica que porten el seu
nom:
LLEIS DE NEWTON:
Primera Llei o Llei de la inèrcia. Tot cos té a mantenir el seu estat de moviment
mentre no actui sobre ell una força externa.
Segona Llei o Llei fonamental de la dinàmica. La força és igual a la massa per
l'acceleració.
Tercera Llei o Llei de l'acció i la reacció. A tota força sempre se li oposa una
reacció de la mateixa magnitud però de sentit contrari.

24. IISSAAAACC NNEEWWTTOONN ((11664433--11772277))
Newton determinà l’origen dels moviments planetaris i,
per extensió, dels moviments de tots els cossos de
l’Univers. Considerà que tots els moviments dels astres
eren causats per les forces d’atracció entre ells, seguint
l’anomenada llei de la gravitació universal.
Newton serà qui acabarà establint el sistema heliocèntric:
El Sol és el centre de l’Univers
Els planetes giren al voltant del Sol en òrbites
el·líptiques, a una velocitat que no és uniforme
Inexistència de l’esfera d’estels fixos
Formulació matemàtica del principi de gravitació
universal.
La gran obra de Newton culminava la revolució científica iniciada per Nicolau
Copèrnic i inaugurava un període de confiança sense límits en la raó, extensible a
tots els camps del coneixement.

25. EEDDMMUUNNDD HHAALLLLEEYY ((11665566--11774422))
L'astrònom anglès Edmund Halley va ser el primer en
calcular l'òrbita d'un planeta.
Halley va aplicar les Lleis de Newton a totes les dades
sobre els cometes i va demostrar matemàticament
que aquests giren en òrbites el·líptiques al voltant del
Sol i que formen part del Sistema Solar.
Va predir el retorn d'un cometa el 1758 (avui conegut
com a cometa Halley).
PPIIEERRRREE SSIIMMOONN LLAAPPLLAACCEE ((11774499--1182277))
Astrònom i matemàtic francès, Laplace és famós per haver
aplicat amb èxit la teoria de la gravitació de Newton als
moviments planetaris en el Sistema Solar, recollida en el seu
Tractat de la Mecànica Celeste, que escrigué entre 1799 i 1825.
Va voler donar una teoria racional de l'origen del Sistema Solar i
va proposar un origen nebular dels planetes.

26. WWIILLLLIIAAMM HHEERRSSCCHHEELL ((11773388--1182222))
Cap a 1773, Herschel va construir un telescopi i va iniciar els
seus treballs d'investigació.
El seu major projecte va ser el d'estudiar l'estructura de la Via
Làctia. Va realitzar un recompte d'estrelles al camp de vista del
seu telescopi.
També va realitzar observacions de cúmuls, nebuloses, estrelles
variables i estrelles dobles.
Va concloure que la Via Làctia té forma de disc més gruixut
en el seu centre i va posar al sol prop del centre del disc.
També va realitzar observacions de les taques solars i va
confirmar la naturalesa gasosa del sol. Igualment va
analitzar les nebuloses, aportant noves informacions sobre
la seva constitució i augmentant el nombre de nebuloses
observades aproximadament de 100 a 2500.
El 13 de Març de 1781, va realitzar un històric descobriment:
el planeta Urà.

27. LL''aassttrroonnoommiiaa aall sseeggllee XXIIXX
Es descobreixen Ceres (1801) i nombrosos asteroides entre Mart i Júpiter.
Le Verrier i Adams prediuen
l'existència de Neptú per les
pertorbacions que pateix Urà.
El 1846 Neptú és descobert
per Galle a l'Observatori de
Berlín.
Adams busca Neptú i ho descobreix en un llibre de Le Verrier, en un dibuix satíric del s. XIX
El 1842 Christian Doppler explica l'efecte del canvi en longitud d'ona (Efecte
Doppler)
Es realitzen els primers paral·laxis dels planetes i d'algunes estrelles. Friedrich
Bessel aconsegueix mesurar per primera vegada la distància d'una estrella fixa,
61 Cygni. Es mesura la distància a altres estrelles.Es calculen les òrbites de
molts estels i s'elaboren inventaris i atles estel·lars.
Amb la introducció de la fotografia, dels fotòmetres, i de l'estudi dels espectres
es funda l'astrofísica.

28. L'astronomia aa pprriinncciippiiss ddee sseeggllee XXXX
En aquest segle es donen els avenços més importants
de tota la història de la humanitat.
Augmenta moltíssim la tècnica dels telescopis, que
permeten descobrir un fet fins llavors impensable:
les galàxies.
Els astrònoms estudien planetes, estrelles i galàxies,
per descomptat, però també plasmes, regions
interestel·lars, pols còsmica, forats negres i radiació
de fons de microones.
Les tres primeres dècades del segle XX van
representar una veritable i contínua revolució en
les ciències físiques. Es gestiona una gran quantitat
d'informació que contribueix a comprendré les
fases inicials de l'Univers i la seva evolució.
D'aquest període destacarem les aportacions fetes
per Planck, Einstein, Lemaître, Hubble i Gamow.

29. MMAAXX PPLLAANNKK ((118558--11994477))
L'alemany Max Karl Ernest Ludwig Planck és mundialment
reconegut per crear, el 1900, les bases de la Teoria Quàntica
la qual, juntament amb la Teoria de la Relativitat, és una de
les dues grans teories científiques del segle XX.
La teoria quàntica ve a dir que l'energia està radiada en
discrets paquets en comptes d'en ones contínues, i a aquests
paquets els va nomenar quants.
El 1899 va descobrir la constant de Planck, amb la qual es pot
calcular l'energia d'un fotó.
Per aquestes aportacions Planck va rebre el Nobel de Física el
1918.
La teoria quàntica va permetre el coneixement de l’estructura interna de la
matèria, una visió del microcosmos que mai abans s’havia assolit, i va
proporcionar un camp aplicable a l'estudi de l'Univers.

30. ALBERT EEIISSTTEEIINN ((1187799--11995555))
La idea de Planck hauria quedat molts anys
només com a hipòtesi si Albert Einstein no
l'hagués reprès, proposant que la llum, en
certes circumstàncies, es comporta com a
partícules d'energia independents (els quants
de llum o fotons).
El 1905 Einstein explica l'efecte fotoelèctric
aplicant la hipòtesi de Planck.
Albert Einstein va ser un físic alemany nacionalitzat
nord-americà, premiat amb un Nobel de física el 1921.
És probablement el científic més conegut del segle XX.
Einstein va canviar al món de la física i de la ciència en
general. Les seves teories van inspirar a la resta del
món a entendre l'Univers

31. ALBERT EEIISSTTEEIINN ((11887799--11995555))
Einstein va desenvolupar dues teories de la relativitat:
• La Teoria Especial de la Relativitat en 1905, que conclou que l'espai, el temps
depenen de la posició de l'observador. Això vol dir que no hi ha un punt
d'observació absolut, sinó que tots son relatius i tot el que observem és relatiu al
nostre punt d'observació. La massa és energia i l'energia té massa. Massa i energia
estan relacionades per la famosa equació: E = m·c², deduïda per Einstein com a
conseqüència lògica d'aquesta teoria.
• La Teoria General de la Relativitat en 1915, on va reformular del tot el
concepte de la gravetat. Amb ella va néixer la cosmologia, que és l'estudi de
l'origen i l'evolució de l'Univers. En ella predeia que l'espai-temps havia d'estar en
expansió, és a dir, que l'univers havia d'augmentar de volum.
Però Einstein, que com tots els seus contemporanis
creia que l'univers era estàtic i immutable,
s'horroritzà davant les implicacions de les seves
equacions. A fi de "corregir-les" introduí una constant
cosmològica amb la qual s'anul·lava la implicació
d'expansió de l'univers i es restablia l'estabilitat.

32. Segons Einstein la gravetat d'un cos deforma l'espai i el temps que l'envolta

33. AALLEEXXAANNDDEERR FFRRIIEEDDMMAANNNN ((11888888--11992255))
Alexander Friedmann va ser un físic i matemàtic rus.
Friedmann va conèixer l'existència de la Teoria de la
Relativitat general d'Einstein el 1920. Des d'aquell
moment comença a aprofundir en el tema; és el
primer que entreveu que aquesta teoria barreja
gravitació, temps i espai, i que aquesta relació permet
l'estudi de l'estructura de l'univers en el seu conjunt.
Matemàticament troba una solució a les equacions que li suggereixen un univers
en expansió. Friedmann no utilitza la "constant cosmològica" que havia inventat
Einstein, va més enllà i proposa un nou model: l'univers s'està expandint.
Einstein no va acceptar la solució de Friedmann i es va negar a acceptar un
univers no estàtic, en expansió.
L'expansió de l'univers va ser corroborada i descoberta mitjançant l'observació
per Georges Lemaître el 1927, i confirmada per Edwin Hubble el 1929, a partir
de les seves mesures d'allunyament de diferents galàxies.

34. GEORGES LLEEMMAAÎÎTTRREE ((11889944 -- 11996666))
Georges-Henri Lemaître va ser un astrofísic,
matemàtic i sacerdot catòlic belga.
El 1927, va publicar un informe en el que
resolia les equacions d'Einstein sobre l'univers
sencer (equacions que Friedmann ja havia
resolt sense saber-ho Lemaître), i va suggerir
que l'univers s'està expandint.
El 1931, va proposar la idea que l'univers es va
originar en una explosió d'un «àtom primigeni»
o «ou còsmic». L'esmentada explosió
posteriorment es va anomenar Big Bang. És per
això que es pot considerar a Lemaître com un
dels pares de la teoria acceptada actualment
que explica l'origen de l'Univers.

35. EEDDWWIINN PPOOWWEELLLL HHUUBBBBLLEE ((11888899 --11995533))
Al començament del segle XX hom creia que l’Univers es
limitava a la Via Làctia i existia una controvèrsia molt
gran sobre la seua grandària, fins que l'astrònom nord-americà
Hubble observà que molts objectes anomenats
nebuloses contenen estrelles. Fou així com demostrava
l’existència d’altres galàxies semblants a la Via Làctia.
El cosmos esdevenia enorme. Abandonàvem el model
univers-illa que havia imperat fins aleshores. Segons
este nou model, la nostra era una galàxia entre moltes
d’altres.
Hubble, per primera vegada, localitzà altres galàxies i en calculà la distància a
partir de la llum que en rebem. Observà que totes, fora les properes a la nostra,
mostraven una desviació cap al vermell en el seu espectre.
Hubble va assenyalar que l'univers s'expandeix uniformement en totes direccions.
Hubble va descobrir que l'univers estava en expansió i que les galàxies i
cúmuls de galàxies s'estaven separant entre sí.

36. El telescopi Hubble: orbita al voltant de la Terra a uns 600 km d'alçada.
Anomenat d'aquesta forma en honor de l'astrònom Edwin Hubble, va ser
posat en òrbita el 24 abril 1990.

37. GGEEOORRGGEE GGAAMMOOWW ((11990044--11996688))
L'era moderna de la cosmologia va començar amb la teoria general de la
relativitat de l'Einstein de 1915, que va fer possible predir quantitativament
l'origen, evolució i conclusió de l'univers com a un tot.
Els treballs d'Alexander Friedmann, l'any 1922, i de Georges Lemaître, el 1927,
van utilitzar la teoria de la relativitat d'Albert Einstein per demostrar que
l'Univers estava en moviment constant.
Poc després, l'any 1929, l'astrònom nord-americà Edwin Powell Hubble, va
descobrir galàxies més enllà de la Via Làctia que s'allunyaven de nosaltres, com
si l'univers es dilatés constantment. Aquestes observacions confirmaven la
predicció experimental del model Friedmann.
L'any 1948, el físic rus nacionalitzat nord-americà,
George Gamow (1904-1968), va plantejar que l'Univers
es va crear en una explosió gegantina.
Aquesta hipòtesi va ser el naixement de la teoria del
Big Bang.

38. Segle XX: es valida eell mmooddeell ddeell BBiigg BBaanngg
1948. Ralph Alpher i Robert Herman van mostrar que el model del Big Bang
contenia una predicció espectacular. La radiació (la llum) que omplia l’univers
havia d’observar-se avui, refredada per l’expansió, com una radiació còsmica
de fons a la zona de microones de l’espectre. No obstant això, aquesta
importantíssima predicció va caure en l’oblit.
1964. Dos tècnics dels laboratoris Bell, Arno Penzias i Robert Wilson,
intentant fer un estudi sobre la Via Làctia van captar amb l'antena un soroll de
fons imprevist, que no podien eliminar ni explicar l'origen.
Era una radiació de microones
provinent de tot arreu i que tenia
una temperatura equivalent a uns
3,5 graus per sobre del zero
absolut.
No sabien que acabaven de trobar-se
amb l'eco del Big Bang.

39. L'antena amb la que Penzias i Wilson van descobrir el fons còsmic de microones

40. SLSLe'e'aaggsslltteerr ooXXnnXXoo::m ccoioiaamm aaeell n nssççeeaagg llllee''ee XXrraaXX eessppaacciiaall..
En les últimes dècades del segle XX els avenços tecnològics permetran l'observació
i l'exploració de l'Univers com mai s'havia fet fins les hores.
És aleshores quan comença el que s'ha denominat l'era espacial.
L'era espacial es va iniciar el 4 d'octubre de 1957, amb el llançament del primer
satèl·lit artificial Spútnik 1 per la Unió Soviètica, que va orbitar la Terra durant 98
minuts.
L'era espacial, caracteritzada per la
carrera entre països per proclamar-se
primers, va assolir el seu apogeu
amb el programa Apollo,
especialment la cinquena missió
tripulada la missió Apollo 11, que
va ser la primera a posar un home a
la lluna.

41. LLaa ccaarrrreerraa eessppaacciiaall
L'era especial comença amb el
llançament del satèl·lit Sputnik el
1957 per la Unió Soviètica.
El 12 d'abril de 1961, Yuri Gagarin es va
convertir en el primer home a arribar a
l'espai, en un vol de 108 minuts que va
canviar el rumb de la història. La Unió
Soviètica s'avançava així en la carrera
espacial: va arribar un mes abans que els
nord-americans.

42. El 20 de juliol de 1969 els humans arriben a la Lluna.
Aldrin i el seu company l'astronauta Neil Armstrong van ser els primers homes a
caminar sobre la superfície lunar.
Armstrong, Collins, Aldrin

43. Des del Sputnik fins ara milers de satèl·lits s'han posat en òrbita al voltant de la
Terra. Alguns satèl·lits s'han llançat en peces i acoblats en òrbita. Els satèl·lits
artificials són originaris de més de 50 països i s'han utilitzat amb moltes
finalitats. Uns centenars de satèl·lits estan actualment en funcionament,
mentre que milers de satèl·lits utilitzats i fragments de satèl·lits orbiten la
Terra com escombraries espacials.

44. El Gran Telescopi de Canarias (GTC),
en el Roque de los Muchachos, a
Tenerife
El conjunt Very Large Telescope (VLT) és
l'instrument òptic més avançat del món,
compost de quatre Telescopis principals
amb miralls de 8,2 m de diàmetre i
quatre Telescopis Auxiliars. Està situat a
Cerro Paranal Chile.

45. Estació Espacial Internacional

46. EL MODEL DD''UUNNIIVVEERRSS AAVVUUII EENN DDIIAA
Observacions astronòmiques indiquen que l'univers té una edat entre 13.730 i
13.810 milions d'anys i almenys 93.000 milions d'anys llum d'extensió.
També s'accepta avui en dia que l'esdeveniment que va iniciar l'univers es
denomina Big Bang. Després del Big Bang, l'univers va començar a expandir-se
per arribar a la seva condició actual, i continua fent-ho.

47. Per acabar...li donem una ullada a l'Univers?

48. Científics del projecte Sloan Sky Digital Survey han aconseguit traçar el mapa
més detallat de l'Univers remot, fet amb la imatge de 14.000 quàsars.

49. El satèl·lit de la Ter ra: la Lluna

50. Nebulosa oriental del Vel: restes d'una supernova

56. El cometa Hyakutak e (1996)

58. FI