LABERINTOS DE DISCIPLINAS DEL PENTATLÓN OLÍMPICO MODERNO. Por JAVIER SOLIS NO...
Recomendaciones del IES SON RULLAN
1. Aquí et recoman una novel·la que de ben segur no et deixarà indiferent.
Sens dubte,aquesta narració m'ha commogut.
Es tracta de tres històries ben sucoses de tres dones (la Smita, la Giulia i
la Sarah)que no es coneixen. Són dones d'empenta nascudes a continents
diferents que es rebel·len contra les circumstàncies que les oprimeixen. És
un homenatge als valors de les dones. Després d'aquesta lectura encara
tenc més clar que el feminisme ha de continuar estant de moda, com no pot
ser d'una altra manera.
Com diu Laeticia, ha escrit un llibre sobre dones que diuen NO.
Els camins d'aquestes dones s'entrecreuen i formen una trena.
Ara ja només et queda asseure't còmodament i fruir d'aquesta lectura!!!
Xisca Valentí
Professora de Llengua Catalana i Literatura.
2. Quan na Myriam decideix tornar a treballar d'advocada, necessita algú
que es faci càrrec de la casa i els fills. Aquesta persona serà na Louise,
amb la qual es crearà una relació de dependència mútua que acabarà molt
malament. Teniu el suspens assegurat fins a les darreres pàgines. Però el
que més em va agradar d'aquesta novel·la no va ser la intriga que manté
durant tota la història, sinó els temes que planteja, que són un retrat molt
fidel de la societat actual: els prejudicis socials i culturals, les relacions de
poder, els problemes derivats d'intentar conciliar la vida familiar i la vida
laboral, la relació de parella, l'amor dels fills... Una dolça cançó posa en
evidència les ombres del que anomenam societat moderna i ens ensenya la
cara més lletja de la burgesia progre. Està bé que de tant en tant algú ens
recordi certes coses.
Montse Bió
Professora de Llengua Catalana i Literatura
3. Me atrevo a decir que una de las novelas del año y de toda una
época y, como dice el propio autor, a pesar de ser una obra de
ficción, “no hay en ella episodios imaginarios (…) el acto de
ficción ha consistido en extraer la figura de esta novela del
gigantesco pedazo de montaña que es la experiencia de Sergio
Cabrera y su familia, tal como me fue relatada a lo largo de
siete años de encuentros y más de treinta horas de
conversaciones grabadas”.
La novela tiene el gran mérito de haber sabido reconstruir a la
perfección una historia personal y una historia colectiva de
toda una época y además dejarla abierta para que el lector
saque sus propias conclusiones y su interpretación de las
vivencias y actitudes de unos personajes reales, aunque
parezcan novelescos.
VOLVER LA VISTA ATRÁS se estructura en torno al eje del
presente en el que el cineasta colombiano Sergio Cabrera
(Medellín, Colombia, 1950) asiste, durante unos días de
octubre de 2016, acompañado por su hijo adolescente Raúl, a
una retrospectiva sobre su filmografía en la Filmoteca de
Barcelona. Justo cuando va a iniciarse le comunican que su
padre, Fausto Cabrera, acaba de morir en Bogotá a los
noventa y dos años. Decide no ir a su funeral y poco a poco
iremos sabiendo por qué.
Junto a este eje, la novela se estructura en tres partes. En la
primera, se centra en la potente, omnipresente y controladora
figura del padre, Fausto Cabrera (Las Palmas de Gran Canaria 1924-Bogotá 2016), actor de cine, teatro y
televisión, director de teatro, escritor y poeta. Fausto Cabrera se exilió de España a raíz de la Guerra Civil
española, estudió en Francia, se refugió en la República Dominicana y se instaló en Medellín, Colombia,
donde se casó con la actriz de muy buena familia Elena Luz Cárdenas, con la que tuvo dos hijos, Sergio,
auténtico protagonista de la novela, y Marianella, un personaje secundario muy importante.
Fausto, un radical de izquierdas, consigue un puesto como profesor de lengua española en el Pekín de la
revolución maoísta de la que es un firme partidario, donde sus hijos se forman, aprenden chino y acabarán
convertidos en jóvenes guardias rojos. Sus padres regresan a Colombia para unirse a la guerrilla del Ejército
Popular de Liberación, pero los dejan allí para que sigan formándose en el credo maoísta y se desprendan de
cualquier vestigio burgués y occidental.
Esta experiencia en China va a ocupar la segunda parte de la novela y en ella los dos hermanos abrazan con
fervor las tesis de Mao y permanecen fieles a la doctrina maoísta, aunque después de casi diez años,
empiecen a vislumbrar la verdad de la llamada revolución cultural, su censura, su odio a lo que viene de
fuera, su espíritu inquisitorial.
Así, Sergio en la tercera parte, pasa a aplicar lo aprendido en China en la guerrilla del Ejército Popular de
Liberación en Colombia. Cuatro años, de los diecinueve a los veintitrés, en los que sufrió todo tipo de
penalidades, para regresar posteriormente a China, donde trabajó en una fábrica.
En veintitrés años, Sergio Cabrera vivió tres vidas en el tiempo en que cualquiera no ha hecho más que
empezar a vivir la suya. Poco a poco, Sergio irá rebelándose contra ese destino que, en realidad, no había
escogido y así, pese a la oposición de su padre y con la ayuda de su madre, conseguirá trasladarse a Londres
para dedicarse a lo que siempre había querido, el cine.
Está claro que esta vida de película de los Cabrera, contada por Vásquez con maestría y objetividad, dejará
al lector obligado a interpretar y reflexionar sobre las relaciones familiares, el enfrentamiento padre-hijo, la
manipulación ideológica, la difícil lucha por la igualdad que siempre acaba torciéndose, la violencia, el abuso
de poder, la injusticia…
En fin, una novela total que deja conmocionado al lector. Léanla. No les dejará indiferentes y su huella les
perseguirá.
Bárbara Galmés
4. L’any passat vaig tenir el plaer d’acompanyar un grupet d’alumnes de 4t d’ESO en el seu viatge d’intercanvi
escolar a Polònia emmarcat dins el Projecte Erasmus Connaissons-nous et notre potentiel touristique. La
destinació era Lublin, una agradable ciutat on ens varen tractar molt bé. El grup d’alumnes i professores
poloneses ens va rebre a Varsòvia, on els alumnes es trobaren en persona per primera vegada. Allà passàrem la
primera nit i, l’endemà, ens obsequiaren amb una fantàstica visita turística per la ciutat. Fantàstica perquè es
tracta d’una ciutat molt interessant i perquè tenguérem un guia, Pawel Szczerkowski
(warsawtourswithpawel.com) que em va fer sentir com si estàs a una pel·lícula on anaven passant les diferents
èpoques històriques i les estàs vivint en primera persona. Va ser, realment, una visita guiada apassionant.
Hi va haver un esdeveniment històric dels que ens va explicar en Pawel que me va posar la pell de gallina. Va
ser com si l’hagués viscut, un autèntic “dejà vu”. Em va estranyar, perquè he de confessar que poques coses sabia
jo de Varsòvia abans de la visita. Al cap d’una estona se’m va encendre la llumeta: Sándor Márai! Per què?
Sándor Márai era hongarès, no pas polonès. La resposta és “Liberación”, llibre ambientat a Budapest durant el
setge per part de l’exercit soviètic a finals de la II Guerra Mundial. El que ens estava contant en Pawel que
havia passat a Varsòvia jo ja ho havia viscut abans, amb el mateix realisme, a les pàgines escrites per aquest
gran autor. Tot d’una vaig pensar que recomanaria aquest llibre als meus alumnes de 4t el dia de Sant Jordi.
Malauradament, quan va arribar el moment, ja portàvem més d’un mes confinats i em va semblar que no era el
moment oportú per recomanar-lo. Enguany, però, no m’he pogut resistir. Crec que ara, que han experimentat la
sensació d’estar tancats i la por d’un futur incert, se sentiran, més que mai, dins la pell d’Erzsébet, la
protagonista.
A quina alliberació fa referència el títol? Què li passa a la nostra protagonista? Acabarà l’exèrcit roig amb el
malson de la Gestapo? Aniran realment les coses a millor? Márai ens porta amb mestria a Budapest, dies abans
del Nadal de 1944, i ens fa sentir tot el ventall d’emocions i sensacions que envaeixen els personatges de la
novel·la i, sobretot, la seva protagonista la jove Erzsébet. Jo vaig llegir la traducció al castellà però podeu trobar,
també, la traducció al català. Trieu la llengua que trieu, sé ben cert que aquesta és una novel·la que no us
deixarà indiferents. Ja m’ho contareu!
Carme Rosselló
Professora de Llengua anglesa
5. Volia fer dues recomanacions. Són dues novel·les que, encara que ja les havia llegit abans del
confinament, han resultat uns descobriments per a mi. Són dues autores que seguiré de prop
d'ara endavant.
El primer llibre és. "Las chicas de negro", de Madeleine St. John, una escriptora australiana.
Es tracta de la vida diària de les treballadores d'uns grans magatzems de Sidney a l'època de la
post-segona guerra mundial. És molt amena i conté temàtiques molt variades: la rivalitat
entre les treballadores de les diferents seccions, la visió que sobre els immigrants refugiats de
guerra que han arribat a Austràlia tenen els natius del país, el paper de la dona en la societat,
les relacions familiars, etc. Com podeu observar, en molts aspectes es podria considerar una
obra molt actual.
L'altre llibre és "La Herencia", de Vigdis Hjorth, una autora noruega. Aquesta obra tracta les
relacions entre els pares i els fills d'una família que surten a la llum degut al testament fet pel
pare. És un llibre on es representa d'una manera molt clara alguns aspectes molt presents en
la societat escandinava. No deixa indiferent a ningú que el llegeixi.
Salutacions i bones lectures.
Conxa Guasch
Professora d'Història
6. Es una novela corta de Ernest Hemingway y se trata de una de las obras más famosas del
escritor por la que ganó el premio Pulitzer en 1953. Al año siguiente recibió el Premio Nobel de
literatura por su obra completa, la cual se considera un referente en la literatura del siglo XX.
La historia es simple: un viejo pescador cubano llamado Santiago lleva ochenta y cuatro días
sin atrapar un pez. Su aprendiz Manolín, que ha sufrido con él su mala suerte, no podrá
acompañarlo en una nueva jornada porque sus padres no lo dejan ir con él.
El pescador, un hombre pobre y humilde, parte una madrugada de pesca y se interna en lo
profundo del mar donde agarra un gran pez con el que lucha por dos noches en una batalla
estratégica y fatigante en la que habla con el mar, con los peces, con el cielo y las aves en un
monólogo que le hace recordar sus años jóvenes y añorar la compañía del chico. Esta batalla
contra el pez se convierte en la forma de recobrar el orgullo y el respeto entre los pescadores.
Sin embargo, de vuelta a la orilla con el pez de más de tres metros atado a su barca, Santiago
tendrá que luchar nuevamente, esta vez contra unos tiburones que no le dejan sino el esqueleto
del pez.
Una de las grandes enseñanzas que nos deja este relato es el de la perseverancia ante la
adversidad. A simple vista, el protagonista tiene numerosas razones por las cuales podría
dejarlo todo. Es anciano y no le va bien en su trabajo. A menudo, durante la lectura, podemos
pensar en la palabra “fracaso”. La situación del protagonista plantea dos posibles opciones:
dejarse vencer, o por el contrario, apostar por salir más fuertes, por la resiliencia.
La tenacidad que caracteriza al viejo le hace asumir las adversidades para aprender. No se
deja vencer. Esta lectura nos invita a pensar que no existe la derrota y que todas las
dificultades pueden transformarse en aprendizajes.
“El hombre no está hecho para la derrota. Un hombre puede ser destruido pero no derrotado”
Juncal Pomar
Profesora de Lengua Castellana y Literatura
7. Aunque a simple vista pueda parecer una lectura simple, en esta novela se aborda una
profunda crítica a toda la sociedad que nos rodea. En primer lugar, el título me pareció muy
sugerente ¿quiénes son Los asquerosos? Dejo en manos de los futuros lectores la respuesta. Es
una obra difícil de clasificar. Podría considerarse como un Robinson Crusoe del s. XXI, ya que
el protagonista se ve obligado a refugiarse en un pequeño pueblo abandonado cercano a la
capital, donde tendrá que ingeniárselas para subsistir sin otra ayuda que su ingenio.
Este, el de “la España vaciada” es uno de los temas que aparecen, pero hay más: las relaciones
humanas, el materialismo, los prejuicios… A diferencia de Robinson Crusoe y de otras novelas
que tratan el tema del aislamiento, en las que el protagonista huye de su soledad amparándose
en cualquier artificio: Viernes, Wilson…nuestro protagonista va despojándose de todo contacto
con ser humano hasta hacérsele insoportable cualquier acercamiento. Es la antítesis del
modelo que nos rodea, en el que construimos nuestra identidad en relación a la aceptación de
la sociedad que nos rodea.
Aún así, la lectura resulta extremadamente sencilla y el autor consigue atraparnos desde el
principio con una prosa bien construida en la sencillez de su estilo.
Seguro que no dejará a nadie indiferente y que suscitará tantas opiniones e interpretaciones
como lectores se acerquen a su lectura.
Manuela Sard
Profesora de Lengua Castellana y Literatura
8. Mathias Enard és un dels escriptors francesos actuals més reconeguts. Gran
coneixedor de les llengüens àrab i persa i de la realitat històriaca de l'Orient Mitjà,
viu des de l'any 2000 a Barcelona. En català, , s’han publicat El tret
perfecte, ʼ
Remuntar l Orinoco, Parla’ls de batalles, de reis i d’elefants, premi Goncourt
dels estudiants, L’alcohol i la nostàlgia i Carrer robadors. Amb Brúixola, va guanyar
l’any 2015 el Goncourt, el premi més prestigiós de les lletres franceses. El banquet
anual de la Confraria d’enterramorts és la seva última novel·la.
Per què us el recoman?
Si us agrada la novel·la històrica, és un llibre per a vosaltres. La novel·la explica
l'estada de Michelangelo Buonarroti, a Constantinoble, per realitzar una obra que li
ha encarregat el soldà. A Constantinoble, Miquel Àngel descobrirà els plaers
d'Orient: els perfums, les espècies, les arts, la llum, la música..., i s'endinsarà en
aquest món desconegut i embriagador de la mà de Mesihi, el poeta de la cort, que li
farà de guia i li explicarà els secrets d'una ciutat tan seductora com perillosa.
Neus Picó
Professora de Llengua Catalana i Literatura