2. • Imperi espanyol a
l’època anterior
(segle XVI)
• Imperi espanyol al
segle XVII
3. •
•
•
•
•
•
•
•
•
Regnats dels “àustries menors”: Felip III, Felip IV i Carles II i dels
seus “validos”
corrupció
Disminució de la població (guerres, malalties, emigració a
Amèrica…)
Guerres amb Holanda i amb França. L’imperi perd part dels seus
territoris a centre-Europa (pau de Westfalia)
Augment dels impostos, per poder pagar les campanyes militars
Augment de la pobresa.
Intolerància cap als jueus i musulmans Desconfiança entre
cristians nous i cristians vells (Contrarreforma).
Es desenvolupa un concepte d’honra basat en l’”staus” i l’aparença
i no pas en la l’honestedad i la integritat personal (Lazarillo s. XVI).
En aquest segle comença la decadència de l’imperi espanyol; però
en canvi els reis tenen un poder absolut.
Pel que fa a la literatura castellana, és el moment de màxima
esplendor. Es coneix amb el nom de segle d’or.
4. • L’art barroc té una
finalitat propagandístiga.
Grans palaus i obres molt
recarregades per fer
ostentació d’aquest
poder absolut del rei
(enfront del creixent
malestar del poble) i
també grans obres
religioses, per mostrar el
poder absolut del
catolicisme (enfront de
l’heretgia protestant)
•
Palau de Versalles i baldaquí de la basílica
de Sant Pere.
5. El pensament barroc es l’exageració, la intensificació i fins i tot l’antítesi de la
mentalitat renaixentista, com ho demostren aquestes tres Gràcies de Rubens
6. Mentalitat barroca
"Ayer se fue; mañana no ha llegado;
hoy se está yendo sin parar un punto;
soy un fue, y un será, y un es cansado"
Francisco de Quevedo
Si el Renaixement va ser una
època de progrés, d'avenç, de
seguretat, de confiança en la
raó humana i d’optimisme
generalitzat, el Barroc és, per
contra, una època de crisi, de
dubtes i d’angoixes en tots
els ordres de la vida i el
pensament. Per a l'home
barroc, el món està enfonsat
en el desconcert. El sofriment
és quelcom inherent a la
condició humana. Per tant, les
característiques de la ideologia
barroques són….
Columna salomónica
7. •
•
•
Desengany Desapareixen les il·lusions renaixentistes i l’anhel de viure.
Això dona pas a un vitalisme frustrat
La vida és una contradicció i una lluita de forces oposades sense sentit
aparent: néixer i morir, amor i desamor, passió i raó, cel i terra...L’home es
debat contínuament entre aquestes forces antagòniques
La vida és breu i aquesta evidència, en lloc d’intensificar el valor del present
i l’energia per viure, enfonsa l’home barroc en la desesperació i el fa viure
obsessionat pel temps i per la seva fugacitat.
Font d’Apol·lo
Versalles
8. •
Hi ha un divorci molt gran entre la
realitat i les aparences. Res és el
que sembla. Tot és fingiment i
mentida. No hi ha res de veritable
i autèntic. Res té valor.
Desvalorització del món.
•
Pessimisme i desencant
•
La vida és mutable. Tot canvia,
res és segur i perdurable. Tot està
en continu moviment i l’home no
és més que una part d’aquest
passar i passar. Això provoca una
sensació d’inestabilitat,
d’inseguretat i desconfiança,
enfront del Renaixement, pel qual
tot era equilibri i fe en les
possibilitats de l’home
•
La vida condueix a la mort i
l’existència s’interpreta des
d’aquesta perspectiva. El
naixement no és el principi de la
vida, sinó el principi de la mort
Sant Joan Baptista – Caravaggio
Nens menjant sardines - Velázquez
9. L’Art Barroc
- Tendència a l’exageració,
enfront de l’equilibri
renaixentista
- Predomina el moviment la
línia corba, la inestabilitat, per
mostrar precisament la
inestabilitat vital, la mutabiltat
de la vida enfront de la
serenitat i l’elegància
renaixentista.
- Es fan obres formalment molt
carregades o conceptualment
molt fosques. No es manté la
claredat i l’equilibri del
Renaixement.
-Contrastos molt accentuats.
La claror i la foscor
(tenebrisme), la vida i la mort...
El rapte de les filles de Leucip - Rubens
10.
11. Judit i Holofernes - Caravaggio
•
•
L’art barroc pot representar tot allò cruel i espantós: martiris de
sants, càstigs d'heretges, sepulcres amb el cadàvers. Per donar
més dramatisme es valen del moviment de les figures.
S'obre la composició, predominen els escorços, no hi ha simetria,
els vestits també acusen el moviment arrugant-se i agitant-se amb
violència. Tot això dóna lloc a un fort clarobscur.
12. La Venus del mirall - Velázquez
•
•
•
Figura d’esquena
Perspectiva poc convencional, ja que ens dóna una visió indirecta de la cara de
la deessa, per mitjà del mirall (rebuscament barroc)
Els deus en actituds quotidianes, mundanes, poc “divines” (desmitificació
barroca)
13. Un exemple de la “dessacralització” de les divinitats
clàssiques
Mentira y desvergüenza de la deidad
venérea
Meona Venus, madre del mocoso
y rapacejo Amor, que ser solías
la que en las africanas puterías
tomaste banco y trato ganancioso;
y tú, desnudo niño y revoltoso,
que de fraguel oculto le servías,
procurando también sus granjerías,
a sus mañas ya hecho, codicioso:
¿de dónde, enhoramala, habéis tomado
de dioses apellido y nombradía,
haciendo a todo el mundo que os respete?
¿o quién de entendimiento había privado
al vulgo, que por dioses admitía
a una puta probada y su alcahuete?
fraguel = el que fragua, prepara y secunda
14. Vella fregint ous
Velázquez
•
•
Clarobscur. Destaquen el plat, el coll del nen, els ous, el mocador de la dona
Contrast formal (llum - ombra) i contrast de contingut (joventut - vellesa)
15. Si al segle XVI, la medicina comença a interessar-se en l’anatomia, al XVII ja es realitzen
estudis fisiològics. Els científics estudien els grans òrgans (William Harvey va fer grans
avenços en la investigació de la circulació de la sang) i comencen a sorgir la neurologia i
la histologia
Lliçó
d’anatomia
Rembrant
17. Pensadors i científics
• El científic i filòsof italià Galileu
Galilei (1564-1642) va reafirmar la
teoria heliocèntrica (que Copèrnic
ja havia exposat) segons la qual la
Terra gira al voltant del Sol,
malgrat que l’Església catòlica el
va obligar a renegar dels seus
descobriments.
• També desenvolupà el primer
occhiolino o microscopi compost
d'una lent convexa i una còncava.
• Evangelista Torricelli (1608 1647), fou un físic i matemàtic
italià, conegut per ser l'inventor del
baròmetre.
Galileu Galilei
18. Esdeveniments
1605 – Es publica la primera part del Quixot
1620 – Els peregrins puritans arriben amb el
Mayflower a Plymouth Rock, Cap Cod, Nova
Anglaterra.
1666 - El gran incendi de Londres
1648 Oliver Cronwell i la democràcia
parlamentària a Anglaterra (Guerra civil)
Edat d’or holandesa (economia) i segle d’or
castellà (literatura)
Guerra dels trenta anys: el Sacre imperi
romanogermànic (Espanya i els països
germànics) contra els països nòrdics i
França. Lluita religiosa (catolicisme contra
protestantisme); però també d’hegemonia
territorial i econòmica
L’indendi de Londres vist des d’un
vaixell i el Mayflowers a la badia de
Plimouth
19. El comerç internacional.
Durant els segles XVII i XVIII, el
comerç internacional va
experimentar una important
reestructuració.
Holanda, Anglaterra i, en un grau
menor, França van esdevenir les
principals potències comercials en
detriment de Portugal i la Monarquia
Hispànica que, tot i consolidar les
rutes marítimes obertes pels seus
imperis en el segle XVI,
progressivament van anar perdent el
seu monopoli.
Així, durant el segle XVII i fins el XIX,
Àfrica va continuar sent la font de
reserva de mà d’obra esclava per a
les mines i les plantacions
americanes. La novetat del sis-cents
va ser que el comerç d’esclaus va
passar a estar controlat primer pels
holandesos i, posteriorment, per
anglesos i francesos.
20. Músics, escriptors i artistes
• Rembrant (Holanda), Rubens (Flandes,
Bèlgica), Velázquez (Espanya)
• Cervantes, Lope de Vega, Calderón de la
Barca, Quevedo i Góngora a Espanya
• Shakespeare (Gran Bretanya), Molière
(França)
• J. S. Bach (Alemanya), Antonio Vivaldi
(Itàlia)
22. Literatura barroca
•
La Literatura Barroca tendeix a
l’exageració en la forma i en
el contingut
• Per tant abandona l’equilibri i
la mesura renaixentista
• Abunden el ornaments
formals i d’estil, els recursos
estilístics i el virtuosisme
expresssiu
• A Espanya podem parlar de
dos estils literaris basats en
l’obscuritat i el rebuscament
formal (culteranisme Góngora) o conceptual
(conceptisme - Quevedo)
•
Contrastos entre la bellesa i
la lletjor, la veritat i la mentida,
l’aparença i la reallitat.
Ronda nocturna - Rembrant
23. • Desengany i pessimisme.
(Una de les obres més
importants del Barroc català és
Lo desengany, de Francesc
Fontanella)
• Idea del món com un lloc on
triomfen la vanitat, les falses
aparences i l’engany.
• Desig d’amagar aquest a lletjor
i aquest pessimisme amb un
art recarregat excessiu , ric,
ampul·lós.
• L’art es converteix en un plagi
de la realitat: no mostra el que
és, sinó el que es voldria que
fos
•
•
•
•
•
Temes
La variabilitat de la fortuna
-El món com un teatre.
-La vida com un somni.
-La Mort
-La fugacitat de la vida
La cricifixió de S. Pere - Caravaggio
24. Literatura
Fàbula de Polifemo i Galatea
Góngora – Exemple de culteranisme
Descripció de Polifemo
“Un monte era de miembros eminente
este que, de Neptuno hijo fiero,
de un ojo ilustra el orbe de su frente,
émulo casi del mayor lucero;
cíclope, a quien el pino más valiente,
bastón, le obedecía, tan ligero,
y al grave peso junco tan delgado,
que un día era bastón y otro cayado”.
L. Góngora
25. El sonet d’amor més bell de tots els temps, segons la
crítica
Amor constante más allá de la muerte
Cerrar podrá mis ojos la postrera
sombra, que me llevare el blanco día;
y podrá desatar esta alma mía
hora, de su afán ansioso lisonjera:
mas no en esta otra parte de la ribera
dejará la memoria, en donde ardía;
nadar sabe mi llama el agua fría,
y perder el respeto a ley severa.
Alma, que de todo un dios prisión ha sido,
venas, que humor a tanto fuego han dado,
medulas, que han gloriosamente ardido;
su cuerpo dejarán, no su cuidado;
serán ceniza, mas tendrán sentido;
polvo serán, mas polvo enamorado.
F.Quevedo
26. El Barroc és època de contrastos i
Quevedo, que, com ja hem vist, és capaç
d’escriure el poema d’amor més bell de
tots els temps, també pot fer sonets àcids i
sarcàstics com aquest
O que parlin d’un amor molt més “terrenal”
com aquest
Definición del amor
Rogarla, desdeñarme; amarla, hundirme;
seguirla, defenderse; asirla, airarse
querer y no querer dejar tocarse
y a persuasiones mil mostrarse firme;
tenerla bien, probar a desasirme;
luchar entre mis brazos y enojarse;
besarla a su pesar y ella agraviarse;
probar, y no poder, a despedirse;
decirse agravios, reprenderse el gusto
y, en fin, a baterías de mi prisa,
dejar el ceño, no mostrar disgusto,
consentir que le aparte la camisa,
hallarlo limpio y encajarlo justo:
esto es amor y lo demás es risa.
De las edades de la mujer
De quince a veinte es niña; buena moza
de veinte a veinticinco, y por la cuenta
gentil mujer de veinticinco a treinta.
¡Dichoso aquel que en tal edad la goza!
De treinta a treinta y cinco no alboroza;
mas puédese comer con sal pimienta;
pero de treinta y cinco hasta cuarenta
anda en vísperas ya de una coroza.
A los cuarenta y cinco es bachillera,
ganguea, pide y juega del vocablo;
y cumplido los cincuenta, da en santera,
y a los cincuenta y cinco echa el retablo.
Niña, moza, mujer, vieja, hechicera,
bruja y santera, se la lleva el diablo.
27. • Shakespeare i Cervantes - Hamlet i el Quixot
Hamlet
E. Delacroix 1839
El Quixot
Il·lustracions de G. Doré 1863
31. Hamlet
William Morris Hunt 1864
El Quixot
Picasso 1955
•
Hamlet és una tragèdia que planteja grans dilemes existencials
(venjança-justícia, aparença-realitat, deure-obstinació…) que
col·loquen l’home en el dubte, com a estat vital i com a permanent
conflicte moral. Un turment que pot vorejar la bogeria
• El Quixot és la novel·la que sintetitza els neguits de l’ànima
humana, la cara i la creu d’un mateixa realitat, canviant i
antagònica. L’idealisme (bogeria?) del cavaller que acaba pactant
amb la realitat. I l’escepticisme de l’escuder que acaba ascendint
cap a la il·lusió d’un món millor .
•Shakespeare (1564 – 1616) i Cervantes (1547 – 1616) van viure entre el segle XVI i el XVII.
33. • 1- Perruca de tirabuixons
a dues bandes amb
llaços vermells.
• 2 – Guarniment de
plomes jaspiades
• 3 – Valona (coll gran)
sobre les espatlles
• 4 - Braçalets i llaços
cenyits als canells
• 5 - Cos daurat acabat en
grans faldons
• 6 - Mocador blanc de
seda amb encaix
• 7- Faldilla col · locada
sobre el mirinyac.
http://espanaeterna.blogspot.com.es/2011/10/la-moda-en-la-espana
-del-siglo-de-oro-2.html
39. Mobiliari
Moble de plata del regnat de Carles II, calaixera amb aplicacions de bronze i silló tronejat
40. Els reis del Barroc: Felip III, Felip IV i Carles II
•
El rei Carles II fou descrit pel nunci papal de la següent forma:
«El rei és més aviat baix, no mal format, lleig de rostre; té el coll llarg, la cara llarga i
com encorbada cap dalt; el llavi inferior típic dels Àustria; ulls no gaire grans, de color
blau turquesa i cutis fi i delicat. El cabell és ros i llarg, i el porta pentinat enrere, de
manera que les orelles li queden al descobert. No pot redreçar el seu cos quan
camina, a menys que s'estintoli en una paret, taula o una altra cosa. El seu cos és
tan dèbil com la seva ment. De tant en tant, dóna senyals d'intel·ligència, de
memòria i de certa vivacitat. Normalment, té un aspecte lent i indiferent,
pocatraça i indolent, semblant estupefacte. Es pot fer amb ell el que es vulgui,
ja que manca de voluntat pròpia”
41. Costums i moral de l’època
El marit enganyat per la seva dona podia exercir la justícia pel seu
compte , sempre que sorprengués als amants. Per a això
necessitava un testimoni i havia de matar a tots dos. L'honor
portava a complir amb la condemna però la raó portava a més d'un
marit enganyat a girar la cara cap a un altre costat.
Nombrosos viatgers estrangers es fan ressò de la disbauxa que es vivia
en alguns ambients de la cort. Brunel va comentar que "no hi ha ningú que
no mantingui una amant o que no caigui en les xarxes amoroses d'una
prostituta "
42. El mateix rei Felip IV és un clar exemple de don Joan. Els seus fills
naturals s'eleven a la trentena , encara que només reconegués a
un, don Juan José d'Àustria , fruit de les seves relacions amb
l'actriu coneguda com la " Calderona " .
Les seves amants foren innombrables i de
totes les classes socials.
Després de relacionar-se amb el monarca ,
totes tenien reservat el mateix destí : el
convent . Una dona que havia estat tocada
pel rei només podia estar prop de Déu.
Per aquesta raó es diu que una cortesana
va rebutjar l'amor del rei responent "
Majestat , no tinc vocació de monja " .
•Maria Calderón, “La Calderona”
43. Pobres, lladres i cortesanes
Les males collites i les guerres van
intensificar la misèria.
Pobres, mutil·lats de guerra i
dones de mala reputació
pul·lulaven pels carrers de les
ciutats.
Dins de les classes més marginals
hi havia també categories
Els pobres amb més “prestigi” eren
els cecs i els ferits en campanyes
militars. Els més mal vistos, eren
els falsos captaires, els pícars i els
lladregots
També les cortesanes tenien diferent
consideració. Des de les “tusonas”, que rebien
a casa seva nobles i benestants, fins a les
“cantoneres” que cobraven un petit sou per
part del municipi a canvi de prestar els seus
serveis en punts concrets del terme
“
“La proxeneta” de
Dirck van Baburen
“Grup de captaires”
de Giacomo Ceruti
