2. L’Anna Frank va néixer el 12 de juny de 1929 a Frankfurt del Main, Alemanya. Era la
segona filla d'Otto Heinrich Frank i d'Edith Holländer. Va tenir una germana, la Margot,
que va néixer el 16 febrer de 1926. El seu nom de naixement era Annelies Marie, però
per la seva família i els seus amics era simplement "Anna". El seu pare li deia de
vegades "Annelein" ("petita Anna").
3. Els membres de la família Frank
eren jueus alemanys.
Quan va arribar al poder Adolf
Hitler, el mes de gener de 1933, la
família va marxar de Frankfurt
(Alemanya) a Amsterdam
(Holanda) amb la intenció
d'escapar de les persecucions
nazis.
4. La Margot destacava en aritmètica
i l’Anna va descobrir les seves
aptituds per la lectura i per
l'escriptura. Les dues germanes
tenien dues personalitats ben
diferents: la Margot era estudiosa,
mentre que l’Anna era expressiva,
enèrgica i extravertida.
5. Amb la invasió nazi dels Països Baixos, les persecucions contra els jueus es van
intensificar i la seva família es va amagar, el juliol de 1942, en una cambra
secreta a la part del darrere de l'empresa Opekta, d'Otto Frank, el seu pare. En el
moment d'amagar-se, l’Anna tenia uns 13 anys. Van passar dos anys en aquest
refugi, fins que el grup va ser traït i deportat als camps d'extermini nazis.
6. Per al seu tretzè aniversari, a l’Anna li van regalar un diari. En ell va relatar la
seva visió dels esdeveniments en aquestes dates: del 12 de juny de 1942 fins al
primer d'agost de 1944. Ofereix un punt de vista íntim i particular sobre la vida
quotidiana durant l'ocupació alemanya.
7. En alguns passatges del diari, l’Anna explica
detalls sobre l'opressió dels nazis. Per
exemple, va explicar que els jueus estaven
obligats a portar en públic una estrella
groga; i que els nazis van prohibir que els
jueus neerlandesos poguessin entrar a les
sales de cinema a veure pel·lícules.
8. Victor Kugler, Johannes Kleiman, Miep Gies i Bep Voskuijl eren els únics
empleats que sabien on s'amagava la família Frank. Els van ajudar durant tot el
temps que van estar amagats. Eren l'únic contacte amb el món exterior i els
mantenien informats del desenvolupament de la guerra i dels esdeveniments
polítics. A més cobrien totes les seves necessitats (aliments, roba, higiene…) i
es preocupaven de la seva seguretat.
Tots eren conscients que s'exposaven a la pena de mort si eren agafats per
amagar jueus.
9. L’Anna passava el temps llegint,
estudiant i escrivint en el seu
diari. Quan escrivia, feia una
descripció dels esdeveniments
en el seu ordre cronològic,
parlava dels seus sentiments, de
la seva por per viure amagada,
de les seves creences, de les
seves ambicions, entre les quals
hi havia la de ser escriptora, i
dels temes que pensava que no
podia compartir amb ningú.
10. El matí del 4 d'agost de 1944 l'amagatall va ser envaït pels serveis de seguretat
de la policia alemanya (Grüne Polizei) per indicació d'un informador que mai no
ha estat identificat.
11. Els ocupants de
l'amagatall van ser
transportats al Quarter
general de la Gestapo on
van ser interrogats i
detinguts tota la nit. El 7
d'agost els vuit presoners
jueus van ser transportats
al camp de concentració
de Westerbork. Com que
havien estat capturats en
un amagatall van ser
considerats criminals.
12. El 3 de setembre, el grup va ser
deportat cap al camp d'extermini
d'Auschwitz. Hi van arribar la nit
del 5 al 6 de setembre de 1944,
després d'un viatge de tres dies.
Després van ser separats
segons el seu sexe, de manera
que les dones i els homes no es
van tornar a veure mai més.
Totes les nenes i els nens de
menys de quinze anys van ser
enviats directament a les
cambres de gas, on van morir.
Com que l’Anna tenia quinze
anys i tres mesos, no va anar
directament a la mort.
13. El 28 d'octubre, van seleccionar dones per deportar-les a Bergen-Belsen. L’Anna i
la Margot Frank, i vuit mil dones més van ser enviades a la nova destinació,
mentre que Edith Frank es va quedar a Auschwitz.
En el camp d'extermini de Bergen-Belsen el nombre de presoners augmentava, i
l'índex de mortalitat, a causa de nombroses malalties, es va incrementar
ràpidament. La Margot i l’Anna estaven malaltes.
14. Set mesos després de la seva
detenció i alguns dies després de
la defunció de la seva germana
Margot, l’Anna va morir del tifus al
camp de Bergen-Belsen. Tenia 15
anys. Quan va acabar la guerra, el
seu pare, Otto, l'únic supervivent
del grup, va tornar a Amsterdam i
va descobrir que el diari de l’Anna
no havia desaparegut i va decidir
publicar-lo.