Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Caaco dos 1718_mt004_r1_historia_2n_tema_6_

Les ciutats de l'Europa Medieval

  • Login to see the comments

Caaco dos 1718_mt004_r1_historia_2n_tema_6_

  1. 1. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Carles Vallbona Granollers AULA D’ACOLLIDA GEOGRAFIA i HISTÒRIA 2 TEMA 6- Les ciutats de l'Europa medieval Departament d’Orientació Nom: Nom arxiu: CAACO_DOS_1415_MT130_R1_geografia_tema_3 Data : octubre 2014 Recopilat: Montse Talavera - Tutora Aula acollida pàg. 1 de 25 Aquest document pot quedar obsolet una vegada imprès
  2. 2. 2
  3. 3. TEMA 6 HISTÒRIA LES CIUTATS DE L'EUROPA MEDIEVAL PER QUÈ VAN CRÉIXER LES CIUTATS? A- EL FINAL DE LES GRANS INVASIONS Al final del segle XI, a Europa es van acabar les invasions normandes (vikings). Igualment, els senyors feudals van fer uns pactes per fer més segurs els camins i limitar els efectes de les guerres. Això va fer que les persones i les mercaderies tornessin a circular per l'Europa Occidental. B- LA MILLORA DE L'AGRICULTURA A partir del segle XI, a l'Europa Occidental es van introduir noves tècniques en l'agricultura. Això va fer augmentar la productivitat: es recollien més productes del camp. Els canvis que es van fer van ser: - Nous mètodes de conreu1 , com la rotació triennal i l'ús de fems2 com a adob. 1 CONREU: Conjunt de treballs destinats a prendre cura de la terra i de les plantes per tal de fer-les fèrtils i obtenir-ne un profit més gran que en el desenvolupament espontani de la natura. 2 FEM: Excrement de qualsevol animal. 3
  4. 4. - Nous instruments agrícoles: arada de pala, jou de collera... - Ús de molins de vent i molins d'aigua que ajudaven en la tasca de moldre el gra. Molí d'aigua Molí de vent Els agricultors produïen més del que necessitaven per al seu consum, per això generaven un excedent o sobrant de matèries primeres que podien vendre. 4
  5. 5. ! ACTIVITATS 1. Digues si és veritat (V) o fals (F): (V) o (F) Al final del segle XI, a Europa van començar les invasions normandes Els camins es van tornar més segurs. Les persones i les mercaderies tornessin a circular per l'Europa Occidental 2. Quines van ser les noves tècniques que es van introduir en l'agricultura: a) b) c) 3. Escriu el nom de les parts de l'arada normanda: 5
  6. 6. C- CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ L'augment de la producció agrícola va fer que l'alimentació de la població millorés i fos més resistent a les malalties. La població d'Europa va augmentar: al segle XII hi havia uns 45 milions d'habitants i al segle XIV n'hi havia uns 75 milions. D- EL RESSORGIMENT DEL COMERÇ I DE LES CIUTATS La recuperació del comerç va comportar el ressorgiment de les ciutats. Les abadies i els castells es van convertir en centres d'intercanvi on hi anaven comerciants i artesans. Al costat d'aquests edificis van aparèixer nous barris o burgs, que es van convertir en ciutats. Hi anaven els pagesos per vendre els excedents a canvi de diners, així podien comprar roba, calçat, eines de ferro... També comerciaven en petites ciutats, sobretot aquelles que es trobaven en cruïlles de camins o en ports. LES CIUTATS MEDIEVALS A- L'ORIGEN DE LES CIUTATS MEDIEVALS A partir dels segles XI i XII les tècniques i els instruments agrícoles van millorar molt. Gràcies a això les collites van augmentar i els pagesos van poder començar a intercanviar i vendre els seus productes. El comerç va fer créixer les ciutats que ja hi havia i se'n van fundar de noves. Aquestes se solien construir en encreuaments de camins o en llocs d'accés fàcil i molts artesans i comerciants s'hi instal·laven. Els habitants de les ciutats eren lliures, és a dir, no depenien de cap senyor feudal. Així va néixer un nou grup social: la burgesia, dedicada a les activitats artesanes i mercantils. ! ACTIVITATS 4. Contesta amb una resposta curta: a- A partir de quins segles les tècniques i els instruments agrícoles van millorar molt? b- Quina va ser la conseqüència? c- Quina activitat va fer créixer les ciutats? d- Quin grup social va néixer? A què es dedicava? 6
  7. 7. B- COM EREN LES CIUTATS Les ciutats medievals estaven envoltades de muralles, amb portes fortificades que donaven sortida a l'exterior. A dintre de les ciutats hi havia molts habitatges. Les cases estaven unides les unes amb les altres i no tenien aigua corrent. Els carrers eren molt estrets, sense voreres i solien estar bruts. Era habitual llençar l'aigua bruta i les deixalles al carrer, perquè no hi havia clavegueram3 . La poca higiene urbana i la proliferació de puces i rates van afavorir la difusió de malalties (còlera, tifus, pesta...). Al centre de la ciutat sovint hi havia una plaça. Al voltant de la plaça central hi acostumava a haver alguns dels edificis més importants: la catedral, el palau, l'ajuntament, el mercat i l'hospital. Les cases s'agrupaven per barris, on s'ajuntava la població segons la procedència, la religió (call -barri jueu-, moreria -barri àrab-) o l'activitat artesanal (gremis). Fora de la ciutat van anar creixent els ravals, barris on vivia gent humil quan ja no quedava espai a dins els murs. 3 CLAVEGUERAM: conjunt de les clavegueres d'una població. Claveguera és: conducte subterrani per a recollir les aigües pluvials o fecals dels carrers i dels edificis d'una població i conduir-les a la xarxa general de sanejament o, en els llocs sense urbanitzar, a una fossa sèptica. 7
  8. 8. ! ACTIVITATS 5. Contesta amb una resposta curta: a- Què envoltava les ciutats medievals? b- Com estaven les cases? c- Com eren els carrers de la ciutat medieval? d- Per què estaven bruts els carrers? e- Què solia haver al centre de les ciutats? f- Quins edificis acostumava a haver al voltant de la plaça? g- En què s'agrupaven les cases? h- Què eren els ravals? 8
  9. 9. 6. Busca informació sobre les següents malalties: còlera, tifus i pesta 7. Competa la imatge amb els noms que falten: 9
  10. 10. ELS GRUPS SOCIALS URBANS A- LA CIUTAT, UN ENCLAVAMENT LLIURE A moltes ciutats els reis els havien concedit cartes de privilegis per alliberar els habitants de quedar sotmesos a un senyar feudal. D'aquesta manera els garantien els drets i les llibertats. Els habitants de les ciutats eren lliures, és a dir, no depenien de cap senyor feudal. Si un serf aconseguia viure-hi un any sense que el seu senyor el detingués, passava a ser lliure. B- L'APARICIÓ DE LA BURGESIA El creixement de les ciutats va canviar l'organització de la societat feudal. A les ciutats o burgs hi vivien moltes persones dedicades al treball artesanal i al comerç. Aquestes activitats no depenien dels senyors feudals. C- ALTRES GRUPS SOCIALS A més a més dels burgesos, a les ciutats medievals també hi vivien nobles i eclesiàstics. Establien la seva residència (palaus, convents, esglésies) a les ciutats medievals per la riquesa i les activitats urbanes que oferia la ciutat. També hi vivia molta gent humil, com ara artesans, criats, gent sense ofici o captaires. 10 Va néixer un nou grup social: la burgesia, dedicada a les activitats artesanes i mercantils. Aconseguia els diners venent productes o en els beneficis que els donaven els negocis. Segons la riquesa, la burgesia es dividia en alta burgesia (grans comerciants i banquers) i petita burgesia (mestres artesans i petits comerciants).
  11. 11. ! ACTIVITATS 8. Completa: A moltes ciutats els reis els havien concedit …................................................. per alliberar els habitants de quedar sotmesos a un …....................................... D'aquesta manera els garantien els ….................... i les …........................... Els habitants de les ciutats eren …........................., és a dir, no …................................... de cap senyor feudal. 9. Contesta: a- D'on ve el nom el de burgesia? b- A què es dedicava la burgesia? c- Com aconseguien els diners? d- A més dels burgesos, qui vivia a les ciutats medievals? e- Qui era la gent humil? 10. Relaciona: Alta burgesia ● ● mestres artesans i petits comerciants Petita burgesia ● ● grans comerciants i banquers 11
  12. 12. UN DIA AL MERCAT DE LES CIUTATS A- ELS ARTESANS I ELS GREMIS Hi ha mestres artesans: fabriquen objectes a partir de materials, com el ferro, el vidre o la fusta. El mestre artesà coneix molt bé l'ofici i té les seves pròpies eines. Té el taller a casa seva, on fa tot el procés d'elaboració i ven als clients. Arribar a mestre és difícil. L'ofici s'aprèn des de petit, com a aprenent, i després es passa a oficial. Els artesans de cada ciutat s'agrupen en gremis per protegir-se de la competència. El gremi obliga a complir certes normes: a) no es pot treballar a la ciutat sense permís. b) tots els artesans han de treballar les mateixes hores amb el mateix tipus d'eines. c) el gremi controla la qualitat i el preu dels articles. Exemples d'artesans: Teixidor Fuster Forner Sastre Sabater Cisteller Terrissaire Picapedrer 12 Una funció essencial dels nuclis urbans era ser el centre d'intercanvi. El mercat era un lloc per vendre productes agrícoles i comprar manufactures (productes resultants d'un treball manual) que elaboraven els artesans de la ciutat.
  13. 13. L'HABITATGE DE L'ARTESÀ 13
  14. 14. Completa el dibuix amb els noms que falten: 14
  15. 15. B- EL MERCAT ATREU PAGESOS I MERCADERS El dia de mercat a la ciutat, els artesans col·loquen les seves parades a la plaça. Al mercat hi vindran pagesos a vendre els seus productes agrícoles i el bestiar. Amb els diners que guanyin compraran productes artesanals: roba, calçat, tisores, ganivets o bótes per al vi. També hi vindran mercaders, alguns a vendre productes que no es troben a la ciutat, com ara la sal, i d'altres a comprar bestiar o productes artesanals per vendre'ls en una altra ciutat. 15 El dia de mercat, la gent dels voltants de la ciutat aprofita per anar a cal barber, per treure's un queixal o per encarregar un vestit. També és el lloc on s'assabenten de les notícies d'arreu de la comarca. Els dies de mercat sovint s'hi poden veure saltimbanquis que entretenen el públic amb les seves piruetes o joglars que canten cançons i expliquen històries a canvi d'unes quantes monedes.
  16. 16. ! ACTIVITATS 11.Contesta: a- Què era el mercat medieval? b- Quines característiques tenien els mestres artesans? c- Abans de ser oficial, per quina categoria calia passar? d- Què eren els gremis? 12.Digues si és cert (C) o fals (F): NORMES DELS GREMIS C / F Cada artesà pot treballar a la ciutat sense permís Tots els artesans han de treballar les mateixes hores Els artesans poden usar diferents eines El gremi controla la qualitat i el preu dels articles 13.Troba el nom de diferents artesans: D S F G A U E Q I N B J K U C N D K O H A R S A S T R E G L F M C F I T E I X I D O R A B G E Z C B X J R E B A M R E L H S F N I S N C I S T E L L E R A V O T C O A Y U R G B P I C A P E D R E R A Z H B T M U P C V D T T E R R I S S A I R E D P J M A F E D B L R 16 1. ….................................. 2....................................... 3........................................ 4........................................ 5........................................ 6........................................ 7........................................ 8........................................
  17. 17. L'EXPANSIÓ COMERCIAL A- LES GRANS FIRES A partir del segle XII els camins es van fer més segurs i es van construir noves vies. Els comerciants de tot Europa van començar a viatjar i a reunir-se a les grans fires, que eren uns mercats grans que es feien periòdicament i on es compraven i es venien grans quantitats de productes. Les fires més famoses eren les de Xampanya (França). Es van fer lleis per protegir els mercats. Fira de Xampanya B- LES RUTES MARÍTIMES DE LLARGA DISTÀNCIA El comerç marítim era més important que el terrestre per a les llargues distàncies, ja que els vaixells eren més ràpids i tenien més gran capacitat. La primera gran ruta marítima es va obrir al Mediterrani. Ciutats com Venècia, Gènova, Marsella, Barcelona i València comerciaven amb els ports del Pròxim Orient i amb l'Imperi bizantí. Importaven productes de luxe (seda i espècies) i exportaven teixits, armes i eines. Una segona ruta va ser la de l'Atlàntic i el Bàltic, que anava des de Lisboa i els ports castellans del Cantàbric fins als ports del mar Bàltic. Es transportava llana, vi, pells, fusta i blat. 17
  18. 18. PRINCIPALS RUTES COMERCIALS A L'EDAT MITJANA LA CIRCULACIÓ DELS DINERS La recuperació del comerç va fer molt més necessària la circulació de la moneda. Les monedes es podien encunyar* en or (les més valuoses), en plata o en un aliatge de plata o coure. Com menys plata tenien, menys valien. *Encunyar: Fabricar una moneda o una medalla amb l'encuny, que és una peça d'acer on hi ha la figura i les lletres que s'han de gravar en una moneda o en una medalla. 18
  19. 19. ! ACTIVITATS 14.Contesta: a- Què eren les fires? b- Per què era més important el comerç marítim que el terrestre? c- Completa la següent taula amb les rutes marítimes: RUTES MARÍTIMES MARS / OCEANS CIUTATS PRODUCTES PRIMERA RUTA MARÍTIMA SEGONA RUTA MARÍTIMA d- En quins materials es podien encunyar les monedes? Fragment del retaule de la Trinitat (Loge du Mer), de 1489. 19
  20. 20. EUROPA A LA BAIXA EDAT MITJANA A- LA CONSOLIDACIÓ DEL PODER REIAL Entre els segles X i XII, la monarquia va exercir un poder escàs sobre el territori del seu regne. Els reus no podien imposar-se als senyors feudals. A partir del segle XII, els monarques van aprofitar el creixement econòmic i la puixança4 de la burgesia per intentar imposar la seva autoritat sobre la noblesa feudal. Alguns reis va donar suport als burgesos en oferir-los cartes de privilegis que els feien lliures, és a dir, no sotmesos a cap senyor feudal. També els van oferir monopolis comercials, permisos per obrir mercats i garanties per circular arreu del regne. A canvi del suport i dels privilegis reials, els burgesos van facilitar als monarques recursos econòmics per a les lluites que tenien contra els nobles. B- CORTS I PARLAMENTS A les reunions del Consell o Cort Reial es va acceptar que hi fossin presents els representants de la burgesia. Les reunions del rei amb els tres estaments (noblesa, clero i burgesos) rebien el nom de corts o parlaments. En convocar-los, el rei pretenia reconèixer la seva importància en la societat medieval i volia demanar-los aportacions en metàl·lic (diners), els subsidis. 4 PUIXANÇA: poder, força, vigor. 20 A partir del final del segle XIII, les monarquies europees, amb el suport de la burgesia, van començar a reforçar el seu poder. Van intentar imposar-se a la noblesa feudal. Aquest fet, juntament a la crisi dels segles XIV-XV va provocar guerres entre els monarques europeus.
  21. 21. REGNES D'EUROPA OCCIDENTAL CAP AL 1350 C- PER QUÈ VA COMENÇAR UNA ÉPOCA DE CRISI A PARTIR DEL SEGLE XIV? Des de principi del segle XIV es va produir a Europa una crisi agrària. No hi havia bones collites, per això la producció de blat i altres cereals va disminuir molt i la fam es va estendre per tot el continent. A més, a mitjan segle XIV va haver una gravíssima epidèmia, la Pesta Negra, que va provocar molts morts a tot Europa. Una altra causa de la crisi va ser les guerres entre les monarquies europees per reforçar el seu poder. El conflicte bèl·lic més greu de finals de l'edat mitjana va ser la guerra dels Cent Anys, que va enfrontar França i Anglaterra. Totes aquestes causes van desembocar en una crisi generalitzada del sistema feudal. 21
  22. 22. LES CAUSES DE LA CRISI DELS SEGLES XIV-XV ! ACTIVITATS 15.Completa: A partir del segle …........., els monarques van aprofitar el creixement econòmic i la puixança de la …........................ per intentar imposar la seva autoritat sobre la ….............................................. 22
  23. 23. Alguns reis va donar suport als burgesos en oferir-los …........................................................................... que els feien …......................., és a dir, no sotmesos a cap senyor feudal. També els van oferir monopolis comercials, …............................ per obrir mercats i …........................ per circular arreu del regne. A canvi del suport i dels ….........................................., els burgesos van facilitar als monarques ….................................................................. per a les lluites que tenien contra els nobles. 16. Contesta: a) El rei es reunia amb els tres estaments, quins eren aquests? b) Les reunions dels rei amb els tres estaments rebien el nom de: c) Què eren els subsidis? d) Quines van ser les causes de la crisi a partir del segle XIV? La guerra dels cents Anys 23
  24. 24. QUÈ VA SER LA PESTA NEGRA? A- LA PESTA: UNA EPIDÈMIA IMPARABLE La Pesta Negra s'estengué per tot Europa a partir de 1348. Era una malaltia infectivocontagiosa causada per un bacteri. La transmissió principal eren les picades de les puces que havien picat abans les rates, Les persones que tenien la pesta tenien febre i problemes respiratoris i circulatoris que donaven un color negrós al cos dels malalts. D'aquí ve la paraula Pesta Negra. 24 En un món arrasat per la fam a causa de la crisi agrària i per la destrucció de la guerra, la pesta va agreujar tots els problemes.
  25. 25. B- CONSEQÜÈNCIES DE LA PESTA NEGRA B1- La despoblació La Pesta Negra va provocar un impacte demogràfic molt important a la història d'Occident. Va morir entre el 30 i el 40% de la població europea. Europa Occidental es va despoblar, moltes terres van quedar abandonades i les activitats artesanals i comercials a les ciutats es van paralitzar durant un cert temps. B2- La crisi social La mort i el despoblament que la pesta va provocar van reduir els ingressos dels senyors feudals. Com que tenien menys serfs, menys podien cobrar, i per això van intentar augmentar els impostos als pagesos, fins i tot els van començar a cobrar drets feudals. Els pagesos, desesperats per la fam, la guerra i les epidèmies, es van rebel·lar violentament. B3- La crisi religiosa La gent va pensar que l'epidèmia era un càstig diví que era provocat pels pecats de la població i la corrupció de l'església. Va sorgir un fervor religiós i es van fer processons, flagel·lacions... per demanar perdó pels pecats, i va començar un moviment de reforma de l'Església. ! ACTIVITATS 17.Contesta: a- Què va ser la Pesta Negra? b- Com es manifestava? c- Com va afectar a la població? d- Degut al fort sentiment religiós, què pensava la gent que era la Pesta Negra? 25

×