Les ciutats de l'Europa Medieval

1. Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
Institut Carles Vallbona
Granollers
AULA D’ACOLLIDA
GEOGRAFIA i HISTÒRIA 2
TEMA 6- Les ciutats de l'Europa medieval
Departament d’Orientació
Nom:
Nom arxiu: CAACO_DOS_1415_MT130_R1_geografia_tema_3 Data : octubre 2014
Recopilat: Montse Talavera - Tutora Aula acollida pàg. 1 de 25
Aquest document pot quedar obsolet una vegada imprès

2. 2

3. TEMA 6
HISTÒRIA
LES CIUTATS DE L'EUROPA MEDIEVAL
PER QUÈ VAN CRÉIXER LES CIUTATS?
A- EL FINAL DE LES GRANS INVASIONS
Al final del segle XI, a Europa es van acabar les invasions normandes (vikings).
Igualment, els senyors feudals van fer uns pactes per fer més segurs els camins i
limitar els efectes de les guerres. Això va fer que les persones i les mercaderies
tornessin a circular per l'Europa Occidental.
B- LA MILLORA DE L'AGRICULTURA
A partir del segle XI, a l'Europa Occidental es van introduir noves tècniques en
l'agricultura. Això va fer augmentar la productivitat: es recollien més productes del
camp.
Els canvis que es van fer van ser:
- Nous mètodes de conreu1
, com la rotació triennal i l'ús de fems2
com a adob.
1
CONREU: Conjunt de treballs destinats a prendre cura de la terra i de les plantes per tal de fer-les
fèrtils i obtenir-ne un profit més gran que en el desenvolupament espontani de la natura.
2
FEM: Excrement de qualsevol animal.
3

4. - Nous instruments agrícoles: arada de pala, jou de collera...
- Ús de molins de vent i molins d'aigua que ajudaven en la tasca de moldre el gra.
Molí d'aigua Molí de vent
Els agricultors produïen més del que necessitaven per al seu consum, per això
generaven un excedent o sobrant de matèries primeres que podien vendre.
4

5. ! ACTIVITATS
1. Digues si és veritat (V) o fals (F):
(V) o (F)
Al final del segle XI, a Europa van començar les invasions normandes
Els camins es van tornar més segurs.
Les persones i les mercaderies tornessin a circular per l'Europa
Occidental
2. Quines van ser les noves tècniques que es van introduir en l'agricultura:
a)
b)
c)
3. Escriu el nom de les parts de l'arada normanda:
5

6. C- CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ
L'augment de la producció agrícola va fer que l'alimentació de la població millorés i
fos més resistent a les malalties. La població d'Europa va augmentar: al segle XII hi
havia uns 45 milions d'habitants i al segle XIV n'hi havia uns 75 milions.
D- EL RESSORGIMENT DEL COMERÇ I DE LES CIUTATS
La recuperació del comerç va comportar el ressorgiment de les ciutats.
Les abadies i els castells es van convertir en centres d'intercanvi on hi anaven
comerciants i artesans. Al costat d'aquests edificis van aparèixer nous barris o burgs,
que es van convertir en ciutats.
Hi anaven els pagesos per vendre els excedents a canvi de diners, així podien
comprar roba, calçat, eines de ferro... També comerciaven en petites ciutats,
sobretot aquelles que es trobaven en cruïlles de camins o en ports.
LES CIUTATS MEDIEVALS
A- L'ORIGEN DE LES CIUTATS MEDIEVALS
A partir dels segles XI i XII les tècniques i els instruments agrícoles van millorar molt.
Gràcies a això les collites van augmentar i els pagesos van poder començar a
intercanviar i vendre els seus productes.
El comerç va fer créixer les ciutats que ja hi havia i se'n van fundar de noves.
Aquestes se solien construir en encreuaments de camins o en llocs d'accés fàcil i
molts artesans i comerciants s'hi instal·laven.
Els habitants de les ciutats eren lliures, és a dir, no depenien de cap senyor feudal.
Així va néixer un nou grup social: la burgesia, dedicada a les activitats artesanes i
mercantils.
! ACTIVITATS
4. Contesta amb una resposta curta:
a- A partir de quins segles les tècniques i els instruments agrícoles van
millorar molt?
b- Quina va ser la conseqüència?
c- Quina activitat va fer créixer les ciutats?
d- Quin grup social va néixer? A què es
dedicava?
6

7. B- COM EREN LES CIUTATS
Les ciutats medievals estaven envoltades de muralles, amb portes fortificades que
donaven sortida a l'exterior. A dintre de les ciutats hi havia molts habitatges. Les
cases estaven unides les unes amb les altres i no tenien aigua corrent.
Els carrers eren molt estrets, sense voreres i solien estar bruts. Era habitual llençar
l'aigua bruta i les deixalles al carrer, perquè no hi havia clavegueram3
. La poca
higiene urbana i la proliferació de puces i rates van afavorir la difusió de malalties
(còlera, tifus, pesta...).
Al centre de la ciutat sovint hi havia una plaça. Al voltant de la plaça central hi
acostumava a haver alguns dels edificis més importants: la catedral, el palau,
l'ajuntament, el mercat i l'hospital.
Les cases s'agrupaven per barris, on s'ajuntava la població segons la procedència,
la religió (call -barri jueu-, moreria -barri àrab-) o l'activitat artesanal (gremis).
Fora de la ciutat van anar creixent els ravals, barris on vivia gent humil quan ja no
quedava espai a dins els murs.
3
CLAVEGUERAM: conjunt de les clavegueres d'una població. Claveguera és: conducte
subterrani per a recollir les aigües pluvials o fecals dels carrers i dels edificis d'una població i
conduir-les a la xarxa general de sanejament o, en els llocs sense urbanitzar, a una fossa
sèptica.
7

8. ! ACTIVITATS
5. Contesta amb una resposta curta:
a- Què envoltava les ciutats medievals?
b- Com estaven les cases?
c- Com eren els carrers de la ciutat medieval?
d- Per què estaven bruts els carrers?
e- Què solia haver al centre de les ciutats?
f- Quins edificis acostumava a haver al voltant de la plaça?
g- En què s'agrupaven les cases?
h- Què eren els ravals?
8

9. 6. Busca informació sobre les següents malalties: còlera, tifus i pesta
7. Competa la imatge amb els noms que falten:
9

10. ELS GRUPS SOCIALS URBANS
A- LA CIUTAT, UN ENCLAVAMENT LLIURE
A moltes ciutats els reis els havien concedit cartes de privilegis per alliberar els
habitants de quedar sotmesos a un senyar feudal. D'aquesta manera els garantien
els drets i les llibertats. Els habitants de les ciutats eren lliures, és a dir, no depenien
de cap senyor feudal.
Si un serf aconseguia viure-hi un any sense que el seu senyor el detingués, passava
a ser lliure.
B- L'APARICIÓ DE LA BURGESIA
El creixement de les ciutats va canviar l'organització de la societat feudal. A les
ciutats o burgs hi vivien moltes persones dedicades al treball artesanal i al comerç.
Aquestes activitats no depenien dels senyors feudals.
C- ALTRES GRUPS SOCIALS
A més a més dels burgesos, a les ciutats medievals també hi vivien nobles i
eclesiàstics. Establien la seva residència (palaus, convents, esglésies) a les ciutats
medievals per la riquesa i les activitats urbanes que oferia la ciutat.
També hi vivia molta gent humil, com ara artesans, criats, gent sense ofici o
captaires.
10
Va néixer un nou grup social: la
burgesia, dedicada a les activitats
artesanes i mercantils. Aconseguia els
diners venent productes o en els
beneficis que els donaven els negocis.
Segons la riquesa, la burgesia es dividia
en alta burgesia (grans comerciants i
banquers) i petita burgesia (mestres
artesans i petits comerciants).

11. ! ACTIVITATS
8. Completa:
A moltes ciutats els reis els havien concedit …................................................. per
alliberar els habitants de quedar sotmesos a un ….......................................
D'aquesta manera els garantien els ….................... i les …........................... Els
habitants de les ciutats eren …........................., és a dir, no …...................................
de cap senyor feudal.
9. Contesta:
a- D'on ve el nom el de burgesia?
b- A què es dedicava la burgesia?
c- Com aconseguien els diners?
d- A més dels burgesos, qui vivia a les ciutats medievals?
e- Qui era la gent humil?
10. Relaciona:
Alta burgesia ● ● mestres artesans i petits
comerciants
Petita burgesia ● ● grans comerciants i banquers
11

12. UN DIA AL MERCAT DE LES CIUTATS
A- ELS ARTESANS I ELS GREMIS
Hi ha mestres artesans: fabriquen objectes a partir de materials, com el ferro, el
vidre o la fusta. El mestre artesà coneix molt bé l'ofici i té les seves pròpies eines. Té
el taller a casa seva, on fa tot el procés d'elaboració i ven als clients.
Arribar a mestre és difícil. L'ofici s'aprèn des de petit, com a aprenent, i després es
passa a oficial.
Els artesans de cada ciutat s'agrupen en gremis per protegir-se de la competència.
El gremi obliga a complir certes normes:
a) no es pot treballar a la ciutat sense permís.
b) tots els artesans han de treballar les mateixes hores amb el mateix tipus d'eines.
c) el gremi controla la qualitat i el preu dels articles.
Exemples d'artesans:
Teixidor Fuster Forner Sastre
Sabater Cisteller Terrissaire Picapedrer
12
Una funció essencial dels nuclis urbans era ser el centre d'intercanvi.
El mercat era un lloc per vendre productes agrícoles i comprar manufactures
(productes resultants d'un treball manual) que elaboraven els artesans de la
ciutat.

13. L'HABITATGE DE L'ARTESÀ
13

14. Completa el dibuix amb els noms que falten:
14

15. B- EL MERCAT ATREU PAGESOS I MERCADERS
El dia de mercat a la ciutat, els artesans col·loquen les seves parades a la plaça. Al
mercat hi vindran pagesos a vendre els seus productes agrícoles i el bestiar. Amb
els diners que guanyin compraran productes artesanals: roba, calçat, tisores,
ganivets o bótes per al vi.
També hi vindran mercaders, alguns a vendre productes que no es troben a la
ciutat, com ara la sal, i d'altres a comprar bestiar o productes artesanals per
vendre'ls en una altra ciutat.
15
El dia de mercat, la gent dels voltants de la ciutat aprofita per anar a cal barber,
per treure's un queixal o per encarregar un vestit.
També és el lloc on s'assabenten de les notícies d'arreu de la comarca.
Els dies de mercat sovint s'hi poden veure saltimbanquis que entretenen el
públic amb les seves piruetes o joglars que canten cançons i expliquen històries
a canvi d'unes quantes monedes.

16. ! ACTIVITATS
11.Contesta:
a- Què era el mercat medieval?
b- Quines característiques tenien els mestres artesans?
c- Abans de ser oficial, per quina categoria calia passar?
d- Què eren els gremis?
12.Digues si és cert (C) o fals (F):
NORMES DELS GREMIS C / F
Cada artesà pot treballar a la ciutat sense permís
Tots els artesans han de treballar les mateixes hores
Els artesans poden usar diferents eines
El gremi controla la qualitat i el preu dels articles
13.Troba el nom de diferents artesans:
D S F G A U E Q I N B
J K U C N D K O H A R
S A S T R E G L F M C
F I T E I X I D O R A
B G E Z C B X J R E B
A M R E L H S F N I S
N C I S T E L L E R A
V O T C O A Y U R G B
P I C A P E D R E R A
Z H B T M U P C V D T
T E R R I S S A I R E
D P J M A F E D B L R
16
1. …..................................
2.......................................
3........................................
4........................................
5........................................
6........................................
7........................................
8........................................

17. L'EXPANSIÓ COMERCIAL
A- LES GRANS FIRES
A partir del segle XII els camins es van fer més segurs i es van construir noves vies.
Els comerciants de tot Europa van començar a viatjar i a reunir-se a les grans fires,
que eren uns mercats grans que es feien periòdicament i on es compraven i es
venien grans quantitats de productes.
Les fires més famoses eren les de Xampanya (França). Es van fer lleis per protegir
els mercats.
Fira de Xampanya
B- LES RUTES MARÍTIMES DE LLARGA DISTÀNCIA
El comerç marítim era més important que el terrestre per a les llargues distàncies, ja
que els vaixells eren més ràpids i tenien més gran capacitat.
La primera gran ruta marítima es va obrir al Mediterrani. Ciutats com Venècia,
Gènova, Marsella, Barcelona i València comerciaven amb els ports del Pròxim Orient
i amb l'Imperi bizantí. Importaven productes de luxe (seda i espècies) i exportaven
teixits, armes i eines.
Una segona ruta va ser la de l'Atlàntic i el Bàltic, que anava des de Lisboa i els
ports castellans del Cantàbric fins als ports del mar Bàltic. Es transportava llana, vi,
pells, fusta i blat.
17

18. PRINCIPALS RUTES COMERCIALS A L'EDAT MITJANA
LA CIRCULACIÓ DELS DINERS
La recuperació del comerç va fer
molt més necessària la circulació
de la moneda.
Les monedes es podien encunyar*
en or (les més valuoses), en plata o
en un aliatge de plata o coure. Com
menys plata tenien, menys valien.
*Encunyar: Fabricar una moneda o
una medalla amb l'encuny, que és
una peça d'acer on hi ha la figura i
les lletres que s'han de gravar en
una moneda o en una medalla.
18

19. ! ACTIVITATS
14.Contesta:
a- Què eren les fires?
b- Per què era més important el comerç marítim que el terrestre?
c- Completa la següent taula amb les rutes marítimes:
RUTES
MARÍTIMES
MARS / OCEANS CIUTATS PRODUCTES
PRIMERA
RUTA
MARÍTIMA
SEGONA
RUTA
MARÍTIMA
d- En quins materials es podien encunyar les monedes?
Fragment del retaule de la Trinitat (Loge du Mer), de 1489.
19

20. EUROPA A LA BAIXA EDAT MITJANA
A- LA CONSOLIDACIÓ DEL PODER REIAL
Entre els segles X i XII, la monarquia va exercir un poder escàs sobre el territori del
seu regne. Els reus no podien imposar-se als senyors feudals.
A partir del segle XII, els monarques van aprofitar el creixement econòmic i la
puixança4
de la burgesia per intentar imposar la seva autoritat sobre la noblesa
feudal.
Alguns reis va donar suport als burgesos en oferir-los cartes de privilegis que els
feien lliures, és a dir, no sotmesos a cap senyor feudal. També els van oferir
monopolis comercials, permisos per obrir mercats i garanties per circular arreu del
regne.
A canvi del suport i dels privilegis reials, els burgesos van facilitar als monarques
recursos econòmics per a les lluites que tenien contra els nobles.
B- CORTS I PARLAMENTS
A les reunions del Consell o Cort Reial es va acceptar que hi fossin presents els
representants de la burgesia. Les reunions del rei amb els tres estaments
(noblesa, clero i burgesos) rebien el nom de corts o parlaments.
En convocar-los, el rei pretenia reconèixer la seva importància en la societat
medieval i volia demanar-los aportacions en metàl·lic (diners), els subsidis.
4
PUIXANÇA: poder, força, vigor.
20
A partir del final del segle XIII, les monarquies europees, amb el suport de la
burgesia, van començar a reforçar el seu poder. Van intentar imposar-se a la
noblesa feudal. Aquest fet, juntament a la crisi dels segles XIV-XV va provocar
guerres entre els monarques europeus.

21. REGNES D'EUROPA OCCIDENTAL CAP AL 1350
C- PER QUÈ VA COMENÇAR UNA ÉPOCA DE CRISI A PARTIR DEL SEGLE
XIV?
Des de principi del segle XIV es va produir a Europa una crisi agrària. No hi havia
bones collites, per això la producció de blat i altres cereals va disminuir molt i la fam
es va estendre per tot el continent.
A més, a mitjan segle XIV va haver una gravíssima epidèmia, la Pesta Negra, que
va provocar molts morts a tot Europa.
Una altra causa de la crisi va ser les guerres entre les monarquies europees per
reforçar el seu poder. El conflicte bèl·lic més greu de finals de l'edat mitjana va ser la
guerra dels Cent Anys, que va enfrontar França i Anglaterra.
Totes aquestes causes van desembocar en una crisi generalitzada del sistema
feudal.
21

22. LES CAUSES DE LA CRISI DELS SEGLES XIV-XV
! ACTIVITATS
15.Completa:
A partir del segle …........., els monarques van aprofitar el creixement econòmic i la
puixança de la …........................ per intentar imposar la seva autoritat sobre la
…..............................................
22

23. Alguns reis va donar suport als burgesos en oferir-los
…........................................................................... que els feien …......................., és
a dir, no sotmesos a cap senyor feudal. També els van oferir monopolis comercials,
…............................ per obrir mercats i …........................ per circular arreu del regne.
A canvi del suport i dels ….........................................., els burgesos van facilitar als
monarques ….................................................................. per a les lluites que tenien
contra els nobles.
16. Contesta:
a) El rei es reunia amb els tres estaments, quins eren aquests?
b) Les reunions dels rei amb els tres estaments rebien el nom de:
c) Què eren els subsidis?
d) Quines van ser les causes de la crisi a partir del segle XIV?
La guerra dels cents Anys
23

24. QUÈ VA SER LA PESTA NEGRA?
A- LA PESTA: UNA EPIDÈMIA IMPARABLE
La Pesta Negra s'estengué per tot Europa a partir de 1348.
Era una malaltia infectivocontagiosa causada per un bacteri. La transmissió
principal eren les picades de les puces que havien picat abans les rates,
Les persones que tenien la pesta tenien febre i problemes respiratoris i
circulatoris que donaven un color negrós al cos dels malalts. D'aquí ve la paraula
Pesta Negra.
24
En un món arrasat per la fam a causa de la crisi agrària
i per la destrucció de la guerra, la pesta va agreujar
tots els problemes.

25. B- CONSEQÜÈNCIES DE LA PESTA NEGRA
B1- La despoblació
La Pesta Negra va provocar un impacte demogràfic molt important a la història
d'Occident. Va morir entre el 30 i el 40% de la població europea.
Europa Occidental es va despoblar, moltes terres van quedar abandonades i les
activitats artesanals i comercials a les ciutats es van paralitzar durant un cert temps.
B2- La crisi social
La mort i el despoblament que la pesta va provocar van reduir els ingressos dels
senyors feudals. Com que tenien menys serfs, menys podien cobrar, i per això van
intentar augmentar els impostos als pagesos, fins i tot els van començar a cobrar
drets feudals.
Els pagesos, desesperats per la fam, la guerra i les epidèmies, es van rebel·lar
violentament.
B3- La crisi religiosa
La gent va pensar que l'epidèmia era un càstig diví que era provocat pels pecats de
la població i la corrupció de l'església.
Va sorgir un fervor religiós i es van fer processons, flagel·lacions... per demanar
perdó pels pecats, i va començar un moviment de reforma de l'Església.
! ACTIVITATS
17.Contesta:
a- Què va ser la Pesta Negra?
b- Com es manifestava?
c- Com va afectar a la població?
d- Degut al fort sentiment religiós, què pensava la gent que era la Pesta Negra?
25