1. Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
Institut Carles Vallbona
Granollers
DEPARTAMENT D'ORIENTACIÓ
ELS VERBS
(Activitats sobre verbs regulars i irregulars)
Departament d'Orientació
Nom:
Curs:
Data:
Nom arxiu: DORI_DOS_1213_MT004_R1_verbs Data : novembre 2012
Recopilat: Tutora Aula Acollida_Montse Talavera pàg. 1 de 23

2. BIBLIOGRAFIA
Itineraris d'aprenentatge – llengua catalana – nivell de suficència
http://www.gencat.cat/llengua/itineraris-aprenentatge/suficiencia/scl/scl1/scl16/scl16.htm
2

3. El verb és l'element més important de l'oració. És el nucli del sintagma verbal. Expressa una
acció (veig, jugar, parlar...), un esdeveniment o un estat (sóc, són).
Els verbs tenen un part fixa, que expressa el significat del verb, i una part que canvia, les
terminacions, que són comunes amb altres verbs. Observa les terminacions de les formes
verbals que hi ha a continuació:
somiar somio somiaran he somiat
parlar parlaves parla havies parlat
Les terminacions ens permeten saber qui fa l’acció (persona verbal), quan es fa (temps
verbal), la intenció de qui parla (el mode) i si l’acció està acabada (l’aspecte).
Per exemple, la terminació o indica que la persona que fa l’acció és jo (1a persona del
singular), que es realitza ara (present) i que expressa un fet (mode indicatiu).
parlo, somio, torno, penso, canto, dubto...
En canvi, la terminació -aves expressa que la persona que fa l’acció és tu (2a persona del
singular), que es va realitzar en el passat, en un passat que no queda acabat (aspecte
imperfectiu).
La terminació -ar no indica cap persona, és una de les formes verbals del verb: l’infinitiu.
L’infinitiu (parlar), el gerundi (parlant) i el participi (parlat) són les formes no personals del
verb.
En els exemples anteriors hi ha temps simples, que són una forma única, i temps
compostos, que es conjuguen amb un verb auxiliar (haver) i el participi del verb que
conjuguem (he somiat, havies parlat...)
Aquestes terminacions depenen del grup a què pertany el verb que s’està conjugant.
ELS VERBS ES DIVIDEIXEN EN TRES GRUPS O CONJUGACIONS:
La 1a conjugació: verbs que acaben en –ar portar, estudiar, jugar
La 2a conjugació: verbs que acaben en –er o –re vendre, moure, poder
La 3a conjugació: verbs que acaben en –ir sortir, dormir, preferir
3

4. TIPUS DE VERBS
Els verbs es poden classificar en diferents categories a partir de diferents criteris.
A partir del criteri semàntic, del significat, distingim:
En Julià compra el diari.
Verbs predicatius Donen informació completa del subjecte
La Neus viu a Manresa.
Uneixen el subjecte i l’atribut, el
El meu veí és xerraire.
Verbs copulatius complement. No aporten informació.
La nena està cansada.
Són copulatius: ser, estar, semblar.
Segons criteris sintàctics, amb relació als complements i altres elements de l’oració, distingim:
Indiquen el subjecte El tècnic modificarà el
Verbs personals
projecte
No tenen subjecte Hi ha dos armaris.
Verbs impersonals
Es conjuguen en 3a persona del sing. A la tardor, plou sovint.
Verbs transitius Necessiten un complement directe El noi agafa un taxi
Verbs intransitius No necessiten complement directe La ponent parla
Verbs pronominals Es conjuguen amb un pronom feble Al matí es pentina
A partir de criteris morfològics distingim entre:
En Pere compra discos
Segueixen un model de conjugació En Roc comprava discos
Verbs regulars
(terminacions regulars) L’estudiant redacta textos
El secretari redactava l’acta.
Cada dia veu el carter
No segueixen un model de conjugació. M’agradaria que el veiessis
Verbs irregulars Tenen més d’una forma d’arrel (part
fixa) Vull que sàpigues la veritat
Quan ho has sabut?
ACTIVITATS:
http://www.gencat.cat/llengua/itineraris-aprenentatge/suficiencia/scl/scl1/scl16/scl16.htm
4

5. VERBS DE LA PRIMERA CONJUGACIÓ
Els verbs de la primera conjugació corresponen a la terminació –ar en l’infinitiu.
Tots els verbs de la primera conjugació són regulars, excepte els verbs anar i estar.
Així, seguint les terminacions del model podem conjugar qualsevol verb de la primera
conjugació.
Cal que memoritzis les formes dels irregulars d’aquesta conjugació, anar i estar, ja que són
dos verbs molt usuals.
Tingues en compte, també, les remarques ortogràfiques.
MODEL DE LA PRIMERA CONJUGACIÓ
Recorda que tots els verbs de la primera conjugació són regulars, tret d’anar i estar. Pots
utilitzar el verb cantar com a model.
A continuació tens tots els temps del verb cantar.
Cantar
indicatiu
present indefinit imperfet plusquamperfet
canto he cantat cantava havia cantat
cantes has cantat cantaves havies cantat
canta ha cantat cantava havia cantat
cantem hem cantat cantàvem havíem cantat
canteu heu cantat cantàveu havíeu cantat
canten han cantat cantaven havien cantat
passat simple passat perifràstic anterior anterior perifràstic
cantí vaig cantar haguí cantat vaig haver cantat
cantares vas cantar hagueres cantat vas haver cantat
cantà va cantar hagué cantat va haver cantat
cantàrem vam cantar haguérem cantat vam haver cantat
cantàreu vau cantar haguéreu cantat vau haver cantat
cantaren van cantar hagueren cantat van haver cantat
futur futur compost condicional condicional compost
cantaré hauré cantat cantaria hauria cantat
cantaràs hauràs cantat cantaries hauries cantat
cantarà haurà cantat cantaria hauria cantat
cantarem haurem cantat cantaríem hauríem cantat
cantareu haureu cantat cantaríeu hauríeu cantat
cantaran hauran cantat cantarien haurien cantat
5

6. subjuntiu
present perfet imperfet plusquamperfet
canti hagi cantat cantés hagués cantat
cantis hagis cantat cantessis haguessis cantat
canti hagi cantat cantés hagués cantat
cantem hàgim cantat cantéssim haguéssim cantat
canteu hàgiu cantat cantéssiu haguéssiu cantat
cantin hagin cantat cantessin haguessin cantat
imperatiu formes no personals
canta infinitiu cantar
canti gerundi cantant
cantem participi cantat
canteu cantada
cantin cantats
cantades
Observa que tenim dos temps de passat: el passat simple (cantà) i el passat perifràstic (va
cantar).
El passat perifràstic és característic de la llengua oral i també s’empra en textos escrits. En
canvi, el passat simple és utilitzat usualment en valencià i també en textos escrits,
generalment literaris i de registre formal.
Malgrat que la majoria dels verbs de la primera conjugació són regulars i, per tant, tenen les
mateixes terminacions, cal tenir en compte algunes qüestions ortogràfiques:
- Les desinències (o terminacions) de l’imperfet d’indicatiu s’escriuen amb v.
Portaves, cantàveu, trencava, agafaven...
Els verbs que acaben en –car, -gar, -jar, -çar tenen alternances de consonant en l’arrel
segons la vocal de la terminació. Observeu:
-jar: -car: -gar: -çar:
ja, jo, ge, gi ca, co, que, qui ga, go, gue, gui ça, ço, ce, ci
menjo trenco amago començo
menja trenca amaga comença
mengeu trenqueu amagueu comenceu
mengin trenquin amaguin comencin
6

7. – Els verbs que acaben en -iar, -ear, -uar porten dièresi en algunes formes del present de
subjuntiu i de l’imperatiu.
present de subjuntiu present de subjuntiu imperatiu
estudiar situar copiar
estudiï situï copia
estudiïs situïs copiï
estudiï situï copiem
estudiem situem copieu
estudieu situeu copiïn
estudiïn situïn
Observa que la vocal que porta la dièresi és la i que apareix en últim lloc (no fa diftong
decreixent amb la vocal anterior). Cal tenir en compte, però, que la síl·laba tònica és la
penúltima (es-tu-di-ï, si-tu-ïs, co-pi-ïn)
VERBS IRREGULARS: ANAR I ESTAR
Observa les conjugacions dels verbs irregulars de la primera conjugació, anar i estar.
anar
indicatiu
present indefinit imperfet plusquamperfet
vaig he anat anava havia anat
vas has anat anaves havies anat
va ha anat anava havia anat
anem hem anat anàvem havíem anat
aneu heu anat anàveu havíeu anat
van han anat anaven havien anat
7

8. passat simple passat perifràstic anterior anterior perifràstic
aní vaig anar haguí anat vaig haver anat
anares vas anar hagueres anat vas haver anat
anà va anar hagué anat va haver anat
anàrem vam anar haguérem anat vam haver anat
anàreu vau anar haguéreu anat vau haver anat
anaren van anar hagueren anat van haver anat
futur futur compost condicional condicional compost
aniré hauré anat aniria hauria anat
aniràs hauràs anat aniries hauries anat
anirà haurà anat aniria hauria anat
anirem haurem anat aniríem hauríem anat
anireu haureu anat aniríeu hauríeu anat
aniran hauran anat anirien haurien anat
subjuntiu
present perfet imperfet plusquamperfet
vagi hagi anat anés hagués anat
vagis hagis anat anessis haguessis anat
vagi hagi anat anés hagués anat
anem hàgim anat anéssim haguéssim anat
aneu hàgiu anat anéssiu haguéssiu anat
vagin hagin anat anessin haguessin anat
imperatiu formes no personals
vés
vagi infinitiu anar
anem gerundi anant
aneu participi anat
vagin
estar
indicatiu
present indefinit imperfet plusquamperfet
estic he estat estava havia estat
estàs has estat estaves havies estat
està ha estat estava havia estat
estem hem estat estàvem havíem estat
esteu heu estat estàveu havíeu estat
estan han estat estaven havien estat
8

9. passat simple passat perifràstic anterior anterior perifràstic
estiguí vaig estar haguí estat vaig haver estat
estigueres vas estar hagueres estat vas haver estat
estigué va estar hagué estat va haver estat
estiguérem vam estar haguérem estat vam haver estat
estiguéreu vau estar haguéreu estat vau haver estat
estigueren van estar hagueren estat van haver estat
futur futur compost condicional condicional compost
estaré hauré estat estaria hauria estat
estaràs hauràs estat estaries hauries estat
estarà haurà estat estaria hauria estat
estarem haurem estat estaríem hauríem estat
estareu haureu estat estaríeu hauríeu estat
estaran hauran estat estarien haurien estat
subjuntiu
present perfet imperfet plusquamperfet
estigui hagi estat estigués hagués estat
estiguis hagis estat estiguessis haguessis estat
estigui hagi estat estigués hagués estat
estiguem hàgim estat estiguéssim haguéssim estat
estigueu hàgiu estat estiguéssiu haguéssiu estat
estiguin hagin estat estiguessin haguessin estat
imperatiu formes no personals
estigues
estigui infinitiu estar
estiguem gerundi estant
estigueu participi estat
estiguin
Observa que el verb estar és un verb amb formes velaritzades, com bona part dels verbs de la
segona conjugació.
VERBS DE LA SEGONA CONJUGACIÓ
Els infinitius dels verbs de la segona conjugació acaben en –er o –re.
A diferència dels verbs de la primera conjugació que són practicament tots regulars, en la
segona conjugació n’hi ha molts d’irregulars.
MODEL DE CONJUGACIÓ REGULAR:
9

10. Hi ha dos models de conjugació regular dels verbs de la segona conjugació: témer (acabat en
–er) i perdre (acabat en –re).
Els verbs regulars acabats en –er i –re només tenen terminacions diferents en l’infinitiu, el
futur i el condicional. En la resta de casos les terminacions són les mateixes. Observa-ho en
les formes següents:
perd re tém er infinitiu
perd o tem o present indicatiu
perd ia tem ia imperfet indicatiu
perd éssim tem éssim imperfet subjuntiu
perd ré tem eré futur
perd ries tem eries condicional
Témer
indicatiu
present indefinit imperfet plusquamperfet
temo he temut temia havia temut
tems has temut temies havies temut
tem ha temut temia havia temut
temem hem temut temíem havíem temut
temeu heu temut temíeu havíeu temut
temen han temut temien havien temut
passat simple passat perifràstic anterior anterior perifràstic
temí vaig témer haguí temut vaig haver temut
temeres vas témer hagueres temut vas haver temut
temé va témer hagué temut va haver temut
temérem vam témer haguérem temut vam haver temut
teméreu vau témer haguéreu temut vau haver temut
temeren van témer hagueren temut van haver temut
10

11. futur futur compost condicional condicional compost
temeré hauré temut temeria hauria temut
temeràs hauràs temut temeries hauries temut
temerà haurà temut temeria hauria temut
temerem haurem temut temeríem hauríem temut
temereu haureu temut temeríeu hauríeu temut
temeran hauran temut temerien haurien temut
subjuntiu
present perfet imperfet plusquamperfet
temi hagi temut temés hagués temut
temis hagis temut temessis haguessis temut
temi hagi temut temés hagués temut
temem hàgim temut teméssim haguéssim temut
temeu hàgiu temut teméssiu haguéssiu temut
temin hagin temut temessin haguessin temut
imperatiu formes no personals
tem infinitiu témer
temi gerundi tement
temem participi temut
temeu temuda
temin temuts
temudes
Observa que la primera i la segona persona del plural de l’imperfet d’indicatiu, el passsat
simple, el condicional i l’imperfet del subjuntiu porten accent. En tots els verbs, són formes
planes que no acaben en les 12 terminacions.
teméssiu, cantàvem, perdíeu, sortíem, sortíssim...
perdre
indicatiu
present indefinit imperfet plusquamperfet
perdo he perdut perdia havia perdut
perds has perdut perdies havies perdut
perd ha perdut perdia havia perdut
perdem hem perdut perdíem havíem perdut
perdeu heu perdut perdíeu havíeu perdut
perden han perdut perdien havien perdut
passat simple passat perifràstic anterior anterior perifràstic
perdí vaig perdre haguí perdut vaig haver perdut
11

12. perderes vas perdre hagueres perdut vas haver perdut
perdé va perdre hagué perdut va haver perdut
perdérem vam perdre haguérem perdut vam haver perdut
perdéreu vau perdre haguéreu perdut vau haver perdut
perderen van perdre hagueren perdut van haver perdut
futur futur compost condicional condicional compost
perdré hauré perdut perdria hauria perdut
perdràs hauràs perdut perdries hauries perdut
perdrà haurà perdut perdria hauria perdut
perdrem haurem perdut perdríem hauríem perdut
perdreu haureu perdut perdríeu hauríeu perdut
perdran hauran perdut perdrien haurien perdut
subjuntiu
present perfet imperfet plusquamperfet
perdi hagi perdut perdés hagués perdut
perdis hagis perdut perdessis haguessis perdut
perdi hagi perdut perdés hagués perdut
perdem hàgim perdut perdéssim haguéssim perdut
perdeu hàgiu perdut perdéssiu haguéssiu perdut
perdin hagin perdut perdessin haguessin perdut
imperatiu formes no personals
perd infinitiu perdre
perdi gerundi perdent
perdem participi perdut
perdeu perduda
perdin perduts
perdudes
Observa
- El futur i el condicional dels verbs acabats en –re és diferent dels que tenen l’intinitiu
acabat en –er: perdré / temeré; perdria / temeria...
- La primera i la tercera persona del singular de l’imperfet de subjuntiu de tots els verbs
acaben en –s:
perdés, temés, cantés, anés, estigués, sortís, dormís...
12

13. REMARQUES ORTOGRÀFIES I MORFOLÒGIQUES DELS VERBS DE LA 2a
CONJUGACIÓ
Hi ha força qüestions a tenir en compte dels verbs de la segona conjugació.
Quina forma et sembla correcta: interrompent o interrompint, admitíssiu o admetéssiu, abatré
o abatiré, debato o debateixo?
Les formes correctes són les que tenen terminacions pròpies de la segona conjugació
(interrompent, admetéssiu, debato i abatré).
- Els verbs acabats en –batre, -cloure, -fondre, -metre, -córrer, -rompre segueixen els
models de la segona conjugació. No hem de conjugar-los, doncs, amb terminacions
característiques de la tercera conjugació (infinitius acabats en –ir). Fixa’t en els exemples
següents:
verb perdre forma verbal correcta forma verbal incorrecta
perdo irrompo *irrompeixo
perdi debati *debateixi
perdés admetés *admitís
perdent corrompent *corrompint
- Els verbs poder i voler tenen alternances d’o i u en les seves formes. S’escriuen sempre
amb o, excepte la primera persona del present d’indicatiu, el present de subjuntiu i l’imperatiu,
que s'escriuen amb u. Comprova-ho:
poder
present indicatiu imperfet indicatiu present de subjuntiu futur
puc podia pugui podré
pots podies puguis podràs
pot podies pugui podrà
podem podíem puguem podrem
podeu podíeu pugueu podreu
poden podien puguin podran
voler
present indicatiu present de subjuntiu imperfet subjuntiu imperatiu
vull vulgui volgués vulgues
vols vulguis volguessis vulgui
vol vulgui volgués vulguem
13

14. volem vulguem volguéssim vulgueu
voleu vulgueu volguéssiu vulguin
volen vulguin volguessin
- Els verbs néixer (o nàixer), jeure (o jaure) i treure (o traure) s’escriuen amb a en les
síl·labes àtones. En les síl·labes tòniques s’escriuen com es pronuncien (en algunes zones
amb e, d’altres amb a):
Treus, traiem, naixeu, naixia, ajagut, jegui, trauràs...
VERBS AMB FORMES VELARITZADES
La majoria dels verbs de la segona conjugació són irregulars. De tota manera, encara que no
tenen les terminacions del model regular, força verbs acabats en –er, -re segueixen un patró
de comportament semblant.
Pensa amb quina forma del verb de les que hi ha entre parèntesis completaríem les frases
següents:
Jo __________ (beure) cada dia dos litres d’aigua.
El metge m’ha aconsellat que ______________ (begui) més aigua.
Ara ja no fabrico mobles, només els ____________ (vendre).
No crec que ______________ (vendre) més, encara que abaixis els preus.
Bec, begui, venc, vengui. Aquestes quatre formes contenen un so velar: c o g que no
apareixia a l’arrel del verb. És per això que diem que els verbs beure i vendre tenen formes
velaritzades.
Els verbs que tenen formes velaritzades són:
- els que acaben en –ndre: vendre, dependre, respondre, estendre...
- els que acaben en –ldre: moldre, resoldre, absoldre...
- els que acaben en –ure: moure, beure, riure, treure....(excepte veure)
- conèixer i aparèixer i els seus derivats
- dur, venir, estar, dir, poder, tenir, voler...
La primera persona del present d’indicatiu d’aquests verbs acaba en –c. A més a més,
escriuen amb gu les formes del present de subjuntiu, el passat simple d’indicatiu i
l’imperfet de subjuntiu.
14

15. Observa:
moure dir
present imperfet passat simple present imperfet
subjuntiu subjuntiu moguí subjuntiu subjuntiu
mogui mogués mogueres digui digués
moguis moguessis mogué diguis diguessis
mogui mogués moguérem digui digués
moguem moguéssim moguéreu diguem diguéssim
mogueu moguéssiu mogueren digueu diguéssiu
moguin moguessin diguin diguessin
De vegades, el participi pot ser una forma amb un so velar: mogut, caigut...
El gerundi no té en cap cas formes velars: movent, dient, venent, apareixent...No són
correctes, doncs, formes com: *venguent, *coneguent; *diguent...
SEGONA CONJUGACIÓ – VERBS IRREGULARS
Ja hem dit que bona part dels verbs de la segona conjugació són irregulars.
Com hem vist en els apartats anteriors, alguns tenen formes velaritzades; d’altres, tenen
alternances vocàliques en l’arrel (e/a, o/u).
En aquest apartat treballarem alguns verbs que no segueixen aquests comportaments que
hem presentat fins ara: veure, fer i saber.
A més a més, repassarem els participis, regulars i irregulars, dels verbs de la segona
conjugació.
Finalment, et proposem activitats per treballar les diferents irregularitats dels verbs acabats en
–er i en –re conjuntament.
Atenció!
En cas de dubte en la conjugació dels verbs, pots consultar les següents adreces
electròniques. T’ofereixen tots els verbs catalans conjugats:
El Con Jugador. Vicenç Riullop
http://k.1asphost.com/verbs/
Conjuga 8.528 verbs agrupats en 86 paradigmes. S'hi mostren les variants dialectals
acceptades normativament.
El diccionari. Enciclopèdia Catalana
http://www.grec.net/home/cel/dicc.htm
15

16. Si es cerca l’infinitiu d’un verb, se n'hi pot consultar la conjugació.
Verbix.
http://www.verbix.com/languages/catalan.shtml
Programa que permet conjugar verbs catalans i traduir-los a altres llengües romàniques.
Verbs: saber, fer i veure. Observa els temps verbals més importants d’aquests verbs:
saber
present indicatiu imperfet futur present imperfet
sé indicatiu sabré subjuntiu subjuntiu
saps sabia sabràs sàpiga sabés
sap sabies sabrà sàpigues sabessis
sabem sabia sabrem sàpiga sabés
sabeu sabíem sabreu sapiguem sabéssim
saben sabíeu sabran sapigueu sabéssiu
sabien sàpiguen sabessin
fer
present indicatiu imperfet futur present imperfet
faig indicatiu faré subjuntiu subjuntiu
fas feia faràs facis fes
fa feies farà faci fessis
fem feia farem faci fes
feu fèiem fareu fem féssim
fan fèieu faran feu féssiu
feien facin fessin
veure
present indicatiu imperfet futur present imperfet
veig indicatiu veuré subjuntiu vegi subjuntiu
veus veia veuràs vegis veiés
veu veies veurà vegi veiessis
veiem veia veurem vegem veiés
veieu vèiem veureu vegeu veiéssim
veuen vèieu veuran vegin veiéssiu
veien veiessin
Els participis dels verbs de la segona conjugació:
- acaben en –ut, quan són regulars: perdut, temut...
- acaben en –gut, en alguns verbs velars: rigut, begut, conegut, mogut....
- són irregulars: admès, promès, encès, dit, vist, dut, escrit, tret...
16

17. VERBS DE LA TERCERA CONJUGACIÓ
Els infinitius dels verbs de la tercera conjugació acaben en –ir:
Sortir, servir, dormir, preferir, conduir, florir, seduir...
La majoria dels verbs d’aquesta conjugació són regulars.
Ara bé, hi ha dos tipus de verbs de la tercera conjugació. Fixa’t en els verbs anteriors. Quina
és la primera persona del present d’indicatiu de cadascun?
Surto, serveixo, dormo, prefereixo...
Els verbs de la tercera conjugació són:
– incoatius, com servir. Incorporen la partícula –eix en algunes formes d’alguns temps.
– purs, com sortir. Es conjuguen afegint les terminacions a l’arrel, sense la partícula –eix.
La primera persona del present d’indicatiu et permet saber si el conjugues amb –eix o sense.
Tenim dos models de conjugació regular de la tercera conjugació:
- El model incoatiu: servir. La majoria de verbs de la tercera conjugació són d’aquest tipus.
Afegeixen l’increment –eix– en el present d’indicatiu, el present de subjuntiu i l’imperatiu.
Observa-ho en la conjugació de servir que hi ha a continuació.
- El model pur: dormir. Hi ha pocs verbs que es conjuguin sense l’increment –eix–: dormir,
sentir, sortir, collir, ajupir, bullir...
servir
indicatiu
17

18. present indefinit imperfet plusquamperfet
serveixo he servit servia havia servit
serveixes has servit servies havies servit
serveix ha servit servia havia servit
servim hem servit servíem havíem servit
serviu heu servit servíeu havíeu servit
serveixen han servit servien havien servit
passat simple passat perifràstic anterior anterior perifràstic
serví vaig servir haguí servit vaig haver servit
servires vas servir hagueres servit vas haver servit
serví va servir hagué servit va haver servit
servírem vam servir haguérem servit vam haver servit
servíreu vau servir haguéreu servit vau haver servit
serviren van servir hagueren servit van haver servit
futur futur compost condicional condicional compost
serviré hauré servit serviria hauria servit
serviràs hauràs servit serviries hauries servit
servirà haurà servit serviria hauria servit
servirem haurem servit serviríem hauríem servit
servireu haureu servit serviríeu hauríeu servit
serviran hauran servit servirien haurien servit
subjuntiu
present perfet imperfet plusquamperfet
serveixi hagi servit servís hagués servit
serveixis hagis servit servissis haguessis servit
serveixi hagi servit servís hagués servit
servim hàgim servit servíssim haguéssim servit
serviu hàgiu servit servíssiu haguéssiu servit
serveixin hagin servit servissin haguessin servit
imperatiu formes no personals
serveix infinitiu servir
serveixi gerundi servint
servim participi servit
serviu servida
serveixin servits
servides
Recorda que l’increment –eix– dels verbs incoatius, com servir, s’afegeix a les tres persones
del singular i a la 3a persona del plural del present d’indicatiu, present de subjuntiu i
imperatiu.
18

19. dormir
indicatiu
present indefinit imperfet plusquamperfet
dormo he dormit dormia havia dormit
dorms has dormit dormies havies dormit
dorm ha dormit dormia havia dormit
dormim hem dormit dormíem havíem dormit
dormiu heu dormit dormíeu havíeu dormit
dormen han dormit dormien havien dormit
passat simple passat perifràstic anterior anterior perifràstic
dormí vaig dormir haguí dormit vaig haver dormit
dormires vas dormir hagueres dormit vas haver dormit
dormí va dormir hagué dormit va haver dormit
dormírem vam dormir haguérem dormit vam haver dormit
dormíreu vau dormir haguéreu dormit vau haver dormit
dormiren van dormir hagueren dormit van haver dormit
futur futur compost condicional condicional compost
dormiré hauré dormit dormiria hauria dormit
dormiràs hauràs dormit dormiries hauries dormit
dormirà haurà dormit dormiria hauria dormit
dormirem haurem dormit dormiríem hauríem dormit
dormireu haureu dormit dormiríeu hauríeu dormit
dormiran hauran dormit dormirien haurien dormit
subjuntiu
present perfet imperfet plusquamperfet
dormi hagi dormit dormís hagués dormit
dormis hagis dormit dormissis haguessis dormit
dormi hagi dormit dormís hagués dormit
dormim hàgim dormit dormíssim haguéssim dormit
dormiu hàgiu dormit dormíssiu haguéssiu dormit
dormin hagin dormit dormissin haguessin dormit
imperatiu formes no personals
dorm infinitiu dormir
19

20. dormi gerundi dormint
dormim participi dormit
dormiu dormida
dormin dormits
dormides
LLISTAT VERBS PURS / INCOATIUS
PURS PURS I INCOATIUS INCOATIUS
No són incoatius i es Poden conjugar-se seguint Es conjuguen afegint -eix.
conjuguen com Obrir els dos models
Ajupir, collir, bullir, cosir, Acudir, arrupir-se, brunzir, La resta de verbs , inclosos
dormir, eixir, escopir, fugir consumir, lluir, mentir, percudir, assentir i dissentir.
grunyir, morir, omplir, pudir, presumir, resumir.
sentir, sortir, tenir, tossir, venir
i els seus derivats. * El verb lluir canvia de model
segons el significat.
- Lluir (emetre llum)--> pur
- Lluir (sentit figurat) --> incoatiu
M'agrada el sol d'hivern quan
lluu.
Tenen molts diners però no
llueixen gens.
VERBS DE LA TERCERA CONJUGACIÓ – REMARQUES ORTOGRÀFIQUES
La majoria dels verbs de la tercera conjugació són regulars, però cal tenir en compte algunes
qüestions ortogràfiques:
- Els verbs collir, cosir, sortir, escopir, tossir i els seus derivats tenen alternances d’o i u en
l’arrel. S’escriuen (i es pronuncien) amb u en les síl·labes tòniques i amb o en les síl·labes
àtones.
Surt, culls, surtis, tussi, surto, escup ....són arrels tòniques, amb u.
Sortim, colliu, tossireu, sortiries, escopint, collit...arrels àtones amb o.
- S'escriuen amb e la 3a persona del singular del present d'indicatiu dels verbs obrir (ell
obre), omplir (ell omple), córrer (ell corre) i la forma vine del verb venir.
20

21. - Moltes formes dels verbs de la tercera conjugació que tenen l’arrel acabada en vocal,
acabats en –uir, –air, –oir, –eir, porten dièresi.
Cal tenir en compte que no porten dièresi totes les formes que es poden accentuar, seguint
les normes d’accentuació ni el futur, el condicional, l’infinitiu i el gerundi.
Fixa-t’hi. Observa els temps del verb conduir que porten dièresi:
Conduir
present imperfet imperfet formes no
futur
indicatiu indicatiu subjuntiu personals
condueixo conduïa conduís conduiré infinitiu:
condueixes conduïes conduïssis conduiràs conduir
condueix conduïa conduís conduirà
conduïm conduíem conduíssim conduirem gerundi:
conduïu conduíeu conduíssiu conduireu conduint
condueixen conduïen conduïssin conduiran
participi:
conduït
TERCERA CONJUGACIÓ - VERBS IRREGULARS
Hi ha pocs verbs irregulars en la tercera conjugació.
Encara que l’infinitiu dels verbs irregulars venir, tenir i dir acaba en –ir, com els verbs de la
tercera conjugació, els conjuguem seguint el model dels verbs amb formes velaritzades.
També segueix el comportament dels verbs velars el verb dur, que s’acostuma a considerar
de la tercera conjugació.
ACTIVITATS DE SÍNTESI
http://www.gencat.cat/llengua/itineraris-aprenentatge/suficiencia/scl/scl1/scl16/scl16.htm
21

22. LES PERÍFRASIS VERBALS
Una perífrasi verbal és la unió de més d’un verb que expressa una idea única.
En aquest itinerari treballarem tres tipus de perífrasis diferents: d’obligació, de probabilitat i
d’imminència.
http://www.gencat.cat/llengua/itineraris-aprenentatge/suficiencia/scl/scl1/scl16/scl16.htm
PERÍFRASIS D'OBLIGACIÓ
Hi ha diferents perífrasis que ens permeten expressar la idea de l’obligació o la necessitat.
Observa:
- Haver de + infinitiu
Has de consultar els horaris abans de formalitzar la inscripció al curs.
- Caldre + infinitiu (impersonal)
Cal consultar els horaris abans de formalitzar la inscripció al curs.
- Caldre + que + frase
Cal que consultis els horaris abans de formalitzar la inscripció al curs.
PERÍFRASIS DE PROBABILITAT
Per expressar probabilitat hem d’utilitzar la perífrasi del verb deure + infinitiu.
No ha vingut a treballar perquè deu estar malalt.
No va venir a treballar perquè devia estar malalt.
No és correcte emprar com a expressions de probabilitat l’ús del futur ni del condicional.
*No ha vingut a treballar perquè estarà malalt.
*No va venir a treballar perquè deuria estar malalt.
PERÍFRASIS D'IMMINÈNCIA
La perífrasi d’imminència expressa que alguna cosa és a punt de passar, d’esdevenir-se.
Generalment, s’utilitza en passat.
T’anava a trucar quan has arribat.
22

23. Cal no confondre-la amb l’expressió d’una voluntat, d’una intenció. En aquest cas, hem
d’utilitzar el futur.
*Us vaig a parlar d’uns fets extraordinaris. (incorrecta)
Ara us parlaré d’uns fets extraordinaris. (correcta)
23