SlideShare a Scribd company logo
1 of 23
Download to read offline
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
Institut Carles Vallbona
Granollers




                            DEPARTAMENT D'ORIENTACIÓ
                                                   ELS VERBS

                  (Activitats sobre verbs regulars i irregulars)




     Departament d'Orientació




                                                     Nom:
                                                     Curs:
                                                     Data:




 Nom arxiu: DORI_DOS_1213_MT004_R1_verbs                       Data : novembre 2012
 Recopilat: Tutora Aula Acollida_Montse Talavera                          pàg. 1 de 23
BIBLIOGRAFIA

Itineraris d'aprenentatge – llengua catalana – nivell de suficència
http://www.gencat.cat/llengua/itineraris-aprenentatge/suficiencia/scl/scl1/scl16/scl16.htm




                                                                                             2
El verb és l'element més important de l'oració. És el nucli del sintagma verbal. Expressa una
acció (veig, jugar, parlar...), un esdeveniment o un estat (sóc, són).

Els verbs tenen un part fixa, que expressa el significat del verb, i una part que canvia, les
terminacions, que són comunes amb altres verbs. Observa les terminacions de les formes
verbals que hi ha a continuació:

           somiar                 somio               somiaran              he somiat

            parlar              parlaves                parla             havies parlat


Les terminacions ens permeten saber qui fa l’acció (persona verbal), quan es fa (temps
verbal), la intenció de qui parla (el mode) i si l’acció està acabada (l’aspecte).

Per exemple, la terminació o indica que la persona que fa l’acció és jo (1a persona del
singular), que es realitza ara (present) i que expressa un fet (mode indicatiu).

                       parlo, somio, torno, penso, canto, dubto...



En canvi, la terminació -aves expressa que la persona que fa l’acció és tu (2a persona del
singular), que es va realitzar en el passat, en un passat que no queda acabat (aspecte
imperfectiu).

La terminació -ar no indica cap persona, és una de les formes verbals del verb: l’infinitiu.
L’infinitiu (parlar), el gerundi (parlant) i el participi (parlat) són les formes no personals del
verb.

En els exemples anteriors hi ha temps simples, que són una forma única, i temps
compostos, que es conjuguen amb un verb auxiliar (haver) i el participi del verb que
conjuguem (he somiat, havies parlat...)

Aquestes terminacions depenen del grup a què pertany el verb que s’està conjugant.



ELS VERBS ES DIVIDEIXEN EN TRES GRUPS O CONJUGACIONS:

     La 1a conjugació: verbs que acaben en –ar                  portar, estudiar, jugar

     La 2a conjugació: verbs que acaben en –er o –re            vendre, moure, poder

     La 3a conjugació: verbs que acaben en –ir                  sortir, dormir, preferir




                                                                                                3
TIPUS DE VERBS

Els verbs es poden classificar en diferents categories a partir de diferents criteris.
A partir del criteri semàntic, del significat, distingim:

                                                                        En Julià compra el diari.
     Verbs predicatius      Donen informació completa del subjecte
                                                                        La Neus viu a Manresa.

                            Uneixen el subjecte i l’atribut, el
                                                                        El meu veí és xerraire.
     Verbs copulatius       complement. No aporten informació.
                                                                        La nena està cansada.
                            Són copulatius: ser, estar, semblar.



Segons criteris sintàctics, amb relació als complements i altres elements de l’oració, distingim:

                            Indiquen el subjecte                        El tècnic modificarà el
     Verbs personals
                                                                        projecte

                            No tenen subjecte                           Hi ha dos armaris.
     Verbs impersonals
                            Es conjuguen en 3a persona del sing.        A la tardor, plou sovint.

     Verbs transitius       Necessiten un complement directe            El noi agafa un taxi

     Verbs intransitius     No necessiten complement directe            La ponent parla

     Verbs pronominals      Es conjuguen amb un pronom feble            Al matí es pentina



A partir de criteris morfològics distingim entre:

                                                                     En Pere compra discos
                            Segueixen un model de conjugació         En Roc comprava discos
     Verbs regulars
                            (terminacions regulars)                  L’estudiant redacta textos
                                                                     El secretari redactava l’acta.

                                                                     Cada dia veu el carter
                            No segueixen un model de conjugació.     M’agradaria que el veiessis
     Verbs irregulars       Tenen més d’una forma d’arrel (part
                            fixa)                                    Vull que sàpigues la veritat
                                                                     Quan ho has sabut?



ACTIVITATS:

http://www.gencat.cat/llengua/itineraris-aprenentatge/suficiencia/scl/scl1/scl16/scl16.htm




                                                                                                      4
VERBS DE LA PRIMERA CONJUGACIÓ

Els verbs de la primera conjugació corresponen a la terminació –ar en l’infinitiu.
Tots els verbs de la primera conjugació són regulars, excepte els verbs anar i estar.
Així, seguint les terminacions del model podem conjugar qualsevol verb de la primera
conjugació.

Cal que memoritzis les formes dels irregulars d’aquesta conjugació, anar i estar, ja que són
dos verbs molt usuals.

Tingues en compte, també, les remarques ortogràfiques.


MODEL DE LA PRIMERA CONJUGACIÓ

Recorda que tots els verbs de la primera conjugació són regulars, tret d’anar i estar. Pots
utilitzar el verb cantar com a model.

A continuació tens tots els temps del verb cantar.


     Cantar


                                            indicatiu

     present              indefinit              imperfet              plusquamperfet
     canto                he cantat              cantava               havia cantat
     cantes               has cantat             cantaves              havies cantat
     canta                ha cantat              cantava               havia cantat
     cantem               hem cantat             cantàvem              havíem cantat
     canteu               heu cantat             cantàveu              havíeu cantat
     canten               han cantat             cantaven              havien cantat

     passat simple          passat perifràstic           anterior      anterior perifràstic
     cantí                     vaig cantar             haguí cantat    vaig haver cantat
     cantares                   vas cantar           hagueres cantat   vas haver cantat
     cantà                      va cantar              hagué cantat    va haver cantat
     cantàrem                  vam cantar            haguérem cantat   vam haver cantat
     cantàreu                  vau cantar            haguéreu cantat   vau haver cantat
     cantaren                  van cantar            hagueren cantat   van haver cantat

     futur                futur compost          condicional           condicional compost
     cantaré              hauré cantat           cantaria              hauria cantat
     cantaràs             hauràs cantat          cantaries             hauries cantat
     cantarà              haurà cantat           cantaria              hauria cantat
     cantarem             haurem cantat          cantaríem             hauríem cantat
     cantareu             haureu cantat          cantaríeu             hauríeu cantat
     cantaran             hauran cantat          cantarien             haurien cantat


                                                                                              5
subjuntiu

     present                   perfet                   imperfet               plusquamperfet
     canti                     hagi cantat              cantés                 hagués cantat
     cantis                    hagis cantat             cantessis              haguessis cantat
     canti                     hagi cantat              cantés                 hagués cantat
     cantem                    hàgim cantat             cantéssim              haguéssim cantat
     canteu                    hàgiu cantat             cantéssiu              haguéssiu cantat
     cantin                    hagin cantat             cantessin              haguessin cantat

                           imperatiu                                 formes no personals

                             canta                                     infinitiu cantar
                             canti                                     gerundi cantant
                            cantem                                     participi cantat
                            canteu                                          cantada
                            cantin                                           cantats
                                                                            cantades




     Observa que tenim dos temps de passat: el passat simple (cantà) i el passat perifràstic (va
     cantar).
     El passat perifràstic és característic de la llengua oral i també s’empra en textos escrits. En
     canvi, el passat simple és utilitzat usualment en valencià i també en textos escrits,
     generalment literaris i de registre formal.



Malgrat que la majoria dels verbs de la primera conjugació són regulars i, per tant, tenen les
mateixes terminacions, cal tenir en compte algunes qüestions ortogràfiques:

- Les desinències (o terminacions) de l’imperfet d’indicatiu s’escriuen amb v.

    Portaves, cantàveu, trencava, agafaven...



Els verbs que acaben en –car, -gar, -jar, -çar tenen alternances de consonant en l’arrel
segons la vocal de la terminació. Observeu:

              -jar:                       -car:                  -gar:                  -çar:
          ja, jo, ge, gi             ca, co, que, qui       ga, go, gue, gui        ça, ço, ce, ci

             menjo              trenco                   amago                  començo
            menja              trenca                   amaga                  comença
            mengeu             trenqueu                 amagueu                comenceu
            mengin             trenquin                 amaguin                comencin



                                                                                                       6
– Els verbs que acaben en -iar, -ear, -uar porten dièresi en algunes formes del present de
  subjuntiu i de l’imperatiu.




         present de subjuntiu            present de subjuntiu                  imperatiu
               estudiar                         situar                           copiar

                  estudiï                          situï                          copia
                 estudiïs                         situïs                          copiï
                  estudiï                          situï                         copiem
                estudiem                         situem                          copieu
                estudieu                         situeu                          copiïn
                 estudiïn                         situïn

     Observa que la vocal que porta la dièresi és la i que apareix en últim lloc (no fa diftong
     decreixent amb la vocal anterior). Cal tenir en compte, però, que la síl·laba tònica és la
     penúltima (es-tu-di-ï, si-tu-ïs, co-pi-ïn)




VERBS IRREGULARS: ANAR I ESTAR

Observa les conjugacions dels verbs irregulars de la primera conjugació, anar i estar.


     anar


                                                indicatiu

            present                 indefinit               imperfet            plusquamperfet
              vaig                   he anat                  anava                havia anat
              vas                    has anat                anaves                havies anat
               va                    ha anat                  anava                havia anat
             anem                   hem anat                 anàvem               havíem anat
             aneu                   heu anat                 anàveu               havíeu anat
              van                   han anat                 anaven               havien anat




                                                                                                  7
passat simple        passat perifràstic         anterior            anterior perifràstic
         aní                 vaig anar             haguí anat             vaig haver anat
       anares                vas anar            hagueres anat             vas haver anat
         anà                  va anar              hagué anat              va haver anat
       anàrem                vam anar            haguérem anat            vam haver anat
       anàreu                vau anar            haguéreu anat            vau haver anat
       anaren                van anar            hagueren anat            van haver anat

           futur            futur compost           condicional         condicional compost
           aniré               hauré anat              aniria                hauria anat
          aniràs              hauràs anat             aniries               hauries anat
           anirà               haurà anat              aniria                hauria anat
          anirem             haurem anat              aniríem              hauríem anat
          anireu              haureu anat             aniríeu               hauríeu anat
          aniran             hauran anat              anirien              haurien anat

                                        subjuntiu

present                perfet                 imperfet              plusquamperfet
vagi                   hagi anat              anés                  hagués anat
vagis                  hagis anat             anessis               haguessis anat
vagi                   hagi anat              anés                  hagués anat
anem                   hàgim anat             anéssim               haguéssim anat
aneu                   hàgiu anat             anéssiu               haguéssiu anat
vagin                  hagin anat             anessin               haguessin anat

                   imperatiu                               formes no personals

                     vés
                     vagi                                   infinitiu     anar
                    anem                                    gerundi      anant
                    aneu                                    participi     anat
                    vagin



estar


indicatiu

present                indefinit              imperfet              plusquamperfet
estic                  he estat               estava                havia estat
estàs                  has estat              estaves               havies estat
està                   ha estat               estava                havia estat
estem                  hem estat              estàvem               havíem estat
esteu                  heu estat              estàveu               havíeu estat
estan                  han estat              estaven               havien estat



                                                                                               8
passat simple         passat perifràstic         anterior             anterior perifràstic
     estiguí                   vaig estar            haguí estat           vaig haver estat
     estigueres                vas estar           hagueres estat          vas haver estat
     estigué                    va estar             hagué estat           va haver estat
     estiguérem                vam estar           haguérem estat          vam haver estat
     estiguéreu                vau estar           haguéreu estat          vau haver estat
     estigueren                van estar           hagueren estat          van haver estat

     futur               futur compost          condicional                condicional compost
     estaré              hauré estat            estaria                    hauria estat
     estaràs             hauràs estat           estaries                   hauries estat
     estarà              haurà estat            estaria                    hauria estat
     estarem             haurem estat           estaríem                   hauríem estat
     estareu             haureu estat           estaríeu                   hauríeu estat
     estaran             hauran estat           estarien                   haurien estat

                                          subjuntiu

     present             perfet                 imperfet                   plusquamperfet
     estigui             hagi estat             estigués                   hagués estat
     estiguis            hagis estat            estiguessis                haguessis estat
     estigui             hagi estat             estigués                   hagués estat
     estiguem            hàgim estat            estiguéssim                haguéssim estat
     estigueu            hàgiu estat            estiguéssiu                haguéssiu estat
     estiguin            hagin estat            estiguessin                haguessin estat

                     imperatiu                                formes no personals

     estigues
     estigui                                                   infinitiu      estar
     estiguem                                                  gerundi       estant
     estigueu                                                  participi       estat
     estiguin



Observa que el verb estar és un verb amb formes velaritzades, com bona part dels verbs de la
segona conjugació.



                         VERBS DE LA SEGONA CONJUGACIÓ

Els infinitius dels verbs de la segona conjugació acaben en –er o –re.
A diferència dels verbs de la primera conjugació que són practicament tots regulars, en la
segona conjugació n’hi ha molts d’irregulars.



MODEL DE CONJUGACIÓ REGULAR:

                                                                                                  9
Hi ha dos models de conjugació regular dels verbs de la segona conjugació: témer (acabat en
–er) i perdre (acabat en –re).

Els verbs regulars acabats en –er i –re només tenen terminacions diferents en l’infinitiu, el
futur i el condicional. En la resta de casos les terminacions són les mateixes. Observa-ho en
les formes següents:

                     perd re          tém er          infinitiu

                     perd o           tem o           present indicatiu

                     perd ia          tem ia          imperfet indicatiu

                     perd éssim       tem éssim       imperfet subjuntiu

                     perd ré          tem eré         futur

                     perd ries        tem eries       condicional



    Témer


     indicatiu

     present                   indefinit              imperfet             plusquamperfet
     temo                      he temut               temia                havia temut
     tems                      has temut              temies               havies temut
     tem                       ha temut               temia                havia temut
     temem                     hem temut              temíem               havíem temut
     temeu                     heu temut              temíeu               havíeu temut
     temen                     han temut              temien               havien temut

     passat simple               passat perifràstic         anterior       anterior perifràstic
     temí                           vaig témer             haguí temut     vaig haver temut
     temeres                         vas témer           hagueres temut    vas haver temut
     temé                             va témer             hagué temut     va haver temut
     temérem                        vam témer            haguérem temut    vam haver temut
     teméreu                         vau témer           haguéreu temut    vau haver temut
     temeren                         van témer           hagueren temut    van haver temut




                                                                                                  10
futur                  futur compost           condicional             condicional compost
temeré                 hauré temut             temeria                 hauria temut
temeràs                hauràs temut            temeries                hauries temut
temerà                 haurà temut             temeria                 hauria temut
temerem                haurem temut            temeríem                hauríem temut
temereu                haureu temut            temeríeu                hauríeu temut
temeran                hauran temut            temerien                haurien temut

                                          subjuntiu

present                perfet                  imperfet                plusquamperfet
temi                   hagi temut              temés                   hagués temut
temis                  hagis temut             temessis                haguessis temut
temi                   hagi temut              temés                   hagués temut
temem                  hàgim temut             teméssim                haguéssim temut
temeu                  hàgiu temut             teméssiu                haguéssiu temut
temin                  hagin temut             temessin                haguessin temut

                  imperatiu                                  formes no personals

tem                                            infinitiu témer
temi                                           gerundi tement
temem                                          participi  temut
temeu                                                        temuda
temin                                                       temuts
                                                               temudes


Observa que la primera i la segona persona del plural de l’imperfet d’indicatiu, el passsat
simple, el condicional i l’imperfet del subjuntiu porten accent. En tots els verbs, són formes
planes que no acaben en les 12 terminacions.
teméssiu, cantàvem, perdíeu, sortíem, sortíssim...


perdre


indicatiu

present                indefinit               imperfet                plusquamperfet
perdo                  he perdut               perdia                  havia perdut
perds                  has perdut              perdies                 havies perdut
perd                   ha perdut               perdia                  havia perdut
perdem                 hem perdut              perdíem                 havíem perdut
perdeu                 heu perdut              perdíeu                 havíeu perdut
perden                 han perdut              perdien                 havien perdut

passat simple             passat perifràstic            anterior       anterior perifràstic
perdí                        vaig perdre              haguí perdut     vaig haver perdut

                                                                                                 11
perderes                      vas perdre            hagueres perdut       vas haver perdut
perdé                          va perdre              hagué perdut        va haver perdut
perdérem                      vam perdre            haguérem perdut       vam haver perdut
perdéreu                      vau perdre            haguéreu perdut       vau haver perdut
perderen                      van perdre            hagueren perdut       van haver perdut

futur                   futur compost            condicional              condicional compost
perdré                  hauré perdut             perdria                  hauria perdut
perdràs                 hauràs perdut            perdries                 hauries perdut
perdrà                  haurà perdut             perdria                  hauria perdut
perdrem                 haurem perdut            perdríem                 hauríem perdut
perdreu                 haureu perdut            perdríeu                 hauríeu perdut
perdran                 hauran perdut            perdrien                 haurien perdut

                                           subjuntiu

present                 perfet                   imperfet                 plusquamperfet
perdi                   hagi perdut              perdés                   hagués perdut
perdis                  hagis perdut             perdessis                haguessis perdut
perdi                   hagi perdut              perdés                   hagués perdut
perdem                  hàgim perdut             perdéssim                haguéssim perdut
perdeu                  hàgiu perdut             perdéssiu                haguéssiu perdut
perdin                  hagin perdut             perdessin                haguessin perdut

                  imperatiu                                    formes no personals

perd                                             infinitiu perdre
perdi                                            gerundi perdent
perdem                                           participi perdut
perdeu                                                        perduda
perdin                                                       perduts
                                                               perdudes


Observa
- El futur i el condicional dels verbs acabats en –re és diferent dels que tenen l’intinitiu
acabat en –er: perdré / temeré; perdria / temeria...

- La primera i la tercera persona del singular de l’imperfet de subjuntiu de tots els verbs
acaben en –s:
perdés, temés, cantés, anés, estigués, sortís, dormís...




                                                                                                12
REMARQUES ORTOGRÀFIES                I    MORFOLÒGIQUES           DELS     VERBS        DE     LA   2a
CONJUGACIÓ

Hi ha força qüestions a tenir en compte dels verbs de la segona conjugació.
Quina forma et sembla correcta: interrompent o interrompint, admitíssiu o admetéssiu, abatré
o abatiré, debato o debateixo?

Les formes correctes són les que tenen terminacions pròpies de la segona conjugació
(interrompent, admetéssiu, debato i abatré).

- Els verbs acabats en –batre, -cloure, -fondre, -metre, -córrer, -rompre segueixen els
models de la segona conjugació. No hem de conjugar-los, doncs, amb terminacions
característiques de la tercera conjugació (infinitius acabats en –ir). Fixa’t en els exemples
següents:

              verb perdre                forma verbal correcta       forma verbal incorrecta

                perdo                          irrompo                     *irrompeixo

                 perdi                          debati                     *debateixi

                perdés                         admetés                      *admitís

                perdent                      corrompent                    *corrompint



- Els verbs poder i voler tenen alternances d’o i u en les seves formes. S’escriuen sempre
amb o, excepte la primera persona del present d’indicatiu, el present de subjuntiu i l’imperatiu,
que s'escriuen amb u. Comprova-ho:

                                                poder

       present indicatiu     imperfet indicatiu     present de subjuntiu         futur
             puc                   podia                   pugui                 podré
             pots                 podies                   puguis               podràs
             pot                  podies                   pugui                 podrà
            podem                 podíem                  puguem                podrem
            podeu                 podíeu                  pugueu                podreu
            poden                 podien                  puguin                podran

                                                voler

       present indicatiu    present de subjuntiu imperfet subjuntiu            imperatiu
             vull                  vulgui             volgués                   vulgues
             vols                 vulguis            volguessis                  vulgui
             vol                   vulgui             volgués                   vulguem

                                                                                                    13
volem               vulguem              volguéssim          vulgueu
            voleu               vulgueu              volguéssiu          vulguin
            volen               vulguin              volguessin



- Els verbs néixer (o nàixer), jeure (o jaure) i treure (o traure) s’escriuen amb a en les
síl·labes àtones. En les síl·labes tòniques s’escriuen com es pronuncien (en algunes zones
amb e, d’altres amb a):

    Treus, traiem, naixeu, naixia, ajagut, jegui, trauràs...



VERBS AMB FORMES VELARITZADES

La majoria dels verbs de la segona conjugació són irregulars. De tota manera, encara que no
tenen les terminacions del model regular, força verbs acabats en –er, -re segueixen un patró
de comportament semblant.

Pensa amb quina forma del verb de les que hi ha entre parèntesis completaríem les frases
següents:

Jo __________ (beure) cada dia dos litres d’aigua.

El metge m’ha aconsellat que ______________ (begui) més aigua.

Ara ja no fabrico mobles, només els ____________ (vendre).

No crec que ______________ (vendre) més, encara que abaixis els preus.



Bec, begui, venc, vengui. Aquestes quatre formes contenen un so velar: c o g que no
apareixia a l’arrel del verb. És per això que diem que els verbs beure i vendre tenen formes
velaritzades.

Els verbs que tenen formes velaritzades són:

    - els que acaben en –ndre: vendre, dependre, respondre, estendre...
    - els que acaben en –ldre: moldre, resoldre, absoldre...
    - els que acaben en –ure: moure, beure, riure, treure....(excepte veure)
    - conèixer i aparèixer i els seus derivats
    - dur, venir, estar, dir, poder, tenir, voler...



La primera persona del present d’indicatiu d’aquests verbs acaba en –c. A més a més,
escriuen amb gu les formes del present de subjuntiu, el passat simple d’indicatiu i
 l’imperfet de subjuntiu.

                                                                                         14
Observa:

                             moure                                            dir

          present           imperfet         passat simple        present            imperfet
         subjuntiu         subjuntiu            moguí            subjuntiu          subjuntiu
           mogui             mogués            mogueres             digui             digués
          moguis           moguessis            mogué               diguis           diguessis
           mogui             mogués           moguérem              digui             digués
          moguem           moguéssim           moguéreu            diguem           diguéssim
          mogueu           moguéssiu          mogueren             digueu           diguéssiu
          moguin           moguessin                               diguin           diguessin



De vegades, el participi pot ser una forma amb un so velar: mogut, caigut...

El gerundi no té en cap cas formes velars: movent, dient, venent, apareixent...No són
correctes, doncs, formes com: *venguent, *coneguent; *diguent...



SEGONA CONJUGACIÓ – VERBS IRREGULARS

Ja hem dit que bona part dels verbs de la segona conjugació són irregulars.

Com hem vist en els apartats anteriors, alguns tenen formes velaritzades; d’altres, tenen
alternances vocàliques en l’arrel (e/a, o/u).

En aquest apartat treballarem alguns verbs que no segueixen aquests comportaments que
hem presentat fins ara: veure, fer i saber.

A més a més, repassarem els participis, regulars i irregulars, dels verbs de la segona
conjugació.

Finalment, et proposem activitats per treballar les diferents irregularitats dels verbs acabats en
–er i en –re conjuntament.

     Atenció!

     En cas de dubte en la conjugació dels verbs, pots consultar les següents adreces
     electròniques. T’ofereixen tots els verbs catalans conjugats:

     El Con Jugador. Vicenç Riullop
     http://k.1asphost.com/verbs/
     Conjuga 8.528 verbs agrupats en 86 paradigmes. S'hi mostren les variants dialectals
     acceptades normativament.

     El diccionari. Enciclopèdia Catalana
     http://www.grec.net/home/cel/dicc.htm


                                                                                                 15
Si es cerca l’infinitiu d’un verb, se n'hi pot consultar la conjugació.

     Verbix.
     http://www.verbix.com/languages/catalan.shtml
     Programa que permet conjugar verbs catalans i traduir-los a altres llengües romàniques.



Verbs: saber, fer i veure. Observa els temps verbals més importants d’aquests verbs:

                                                   saber

     present indicatiu       imperfet              futur              present       imperfet
            sé               indicatiu             sabré            subjuntiu      subjuntiu
           saps                 sabia             sabràs               sàpiga         sabés
           sap                 sabies              sabrà             sàpigues        sabessis
          sabem                 sabia             sabrem               sàpiga         sabés
          sabeu               sabíem              sabreu             sapiguem       sabéssim
          saben                sabíeu             sabran             sapigueu        sabéssiu
                              sabien                                 sàpiguen        sabessin

                                                    fer

     present indicatiu       imperfet              futur             present        imperfet
           faig              indicatiu               faré           subjuntiu      subjuntiu
            fas                  feia               faràs              facis           fes
             fa                 feies                farà               faci          fessis
           fem                   feia              farem                faci           fes
           feu                 fèiem               fareu                fem          féssim
           fan                 fèieu               faran                feu          féssiu
                               feien                                  facin          fessin

                                                   veure

     present indicatiu       imperfet              futur             present        imperfet
           veig              indicatiu             veuré          subjuntiu vegi   subjuntiu
           veus                 veia              veuràs               vegis          veiés
           veu                 veies               veurà               vegi          veiessis
          veiem                 veia              veurem              vegem           veiés
          veieu                vèiem              veureu              vegeu         veiéssim
          veuen                vèieu              veuran              vegin          veiéssiu
                               veien                                                 veiessin



Els        participis      dels      verbs          de         la       segona       conjugació:
-       acaben        en     –ut,     quan          són        regulars:     perdut,     temut...
- acaben en –gut, en alguns verbs velars: rigut, begut, conegut, mogut....
- són irregulars: admès, promès, encès, dit, vist, dut, escrit, tret...


                                                                                                16
VERBS DE LA TERCERA CONJUGACIÓ

Els infinitius dels verbs de la tercera conjugació acaben en –ir:

     Sortir, servir, dormir, preferir, conduir, florir, seduir...



La majoria dels verbs d’aquesta conjugació són regulars.

Ara bé, hi ha dos tipus de verbs de la tercera conjugació. Fixa’t en els verbs anteriors. Quina
és la primera persona del present d’indicatiu de cadascun?

     Surto, serveixo, dormo, prefereixo...




Els verbs de la tercera conjugació són:

– incoatius, com servir. Incorporen la partícula –eix en algunes formes d’alguns temps.

– purs, com sortir. Es conjuguen afegint les terminacions a l’arrel, sense la partícula –eix.


La primera persona del present d’indicatiu et permet saber si el conjugues amb –eix o sense.



Tenim    dos     models      de   conjugació     regular    de   la    tercera   conjugació:
- El model incoatiu: servir. La majoria de verbs de la tercera conjugació són d’aquest tipus.
Afegeixen l’increment –eix– en el present d’indicatiu, el present de subjuntiu i l’imperatiu.
Observa-ho en la conjugació de servir que hi ha a continuació.


- El model pur: dormir. Hi ha pocs verbs que es conjuguin sense l’increment –eix–: dormir,
sentir, sortir, collir, ajupir, bullir...

     servir


     indicatiu




                                                                                                17
present                indefinit               imperfet               plusquamperfet
serveixo               he servit               servia                 havia servit
serveixes              has servit              servies                havies servit
serveix                ha servit               servia                 havia servit
servim                 hem servit              servíem                havíem servit
serviu                 heu servit              servíeu                havíeu servit
serveixen              han servit              servien                havien servit

passat simple            passat perifràstic          anterior         anterior perifràstic
serví                       vaig servir             haguí servit      vaig haver servit
servires                     vas servir           hagueres servit     vas haver servit
serví                         va servir             hagué servit      va haver servit
servírem                    vam servir            haguérem servit     vam haver servit
servíreu                     vau servir           haguéreu servit     vau haver servit
serviren                     van servir           hagueren servit     van haver servit

futur                  futur compost           condicional            condicional compost
serviré                hauré servit            serviria               hauria servit
serviràs               hauràs servit           serviries              hauries servit
servirà                haurà servit            serviria               hauria servit
servirem               haurem servit           serviríem              hauríem servit
servireu               haureu servit           serviríeu              hauríeu servit
serviran               hauran servit           servirien              haurien servit

                                          subjuntiu

present                perfet                  imperfet               plusquamperfet
serveixi               hagi servit             servís                 hagués servit
serveixis              hagis servit            servissis              haguessis servit
serveixi               hagi servit             servís                 hagués servit
servim                 hàgim servit            servíssim              haguéssim servit
serviu                 hàgiu servit            servíssiu              haguéssiu servit
serveixin              hagin servit            servissin              haguessin servit

                  imperatiu                                  formes no personals

serveix                                        infinitiu    servir
serveixi                                       gerundi     servint
servim                                         participi     servit
serviu                                                        servida
serveixin                                                    servits
                                                               servides


Recorda que l’increment –eix– dels verbs incoatius, com servir, s’afegeix a les tres persones
del singular i a la 3a persona del plural del present d’indicatiu, present de subjuntiu i
imperatiu.




                                                                                                18
dormir


indicatiu

present             indefinit              imperfet               plusquamperfet
dormo               he dormit              dormia                 havia dormit
dorms               has dormit             dormies                havies dormit
dorm                ha dormit              dormia                 havia dormit
dormim              hem dormit             dormíem                havíem dormit
dormiu              heu dormit             dormíeu                havíeu dormit
dormen              han dormit             dormien                havien dormit

passat simple         passat perifràstic         anterior         anterior perifràstic
dormí                    vaig dormir           haguí dormit       vaig haver dormit
dormires                 vas dormir          hagueres dormit      vas haver dormit
dormí                     va dormir            hagué dormit       va haver dormit
dormírem                 vam dormir          haguérem dormit      vam haver dormit
dormíreu                 vau dormir          haguéreu dormit      vau haver dormit
dormiren                 van dormir          hagueren dormit      van haver dormit

futur               futur compost          condicional            condicional compost
dormiré             hauré dormit           dormiria               hauria dormit
dormiràs            hauràs dormit          dormiries              hauries dormit
dormirà             haurà dormit           dormiria               hauria dormit
dormirem            haurem dormit          dormiríem              hauríem dormit
dormireu            haureu dormit          dormiríeu              hauríeu dormit
dormiran            hauran dormit          dormirien              haurien dormit

                                     subjuntiu

present             perfet                 imperfet               plusquamperfet
dormi               hagi dormit            dormís                 hagués dormit
dormis              hagis dormit           dormissis              haguessis dormit
dormi               hagi dormit            dormís                 hagués dormit
dormim              hàgim dormit           dormíssim              haguéssim dormit
dormiu              hàgiu dormit           dormíssiu              haguéssiu dormit
dormin              hagin dormit           dormissin              haguessin dormit

                imperatiu                                formes no personals

dorm                                       infinitiu   dormir

                                                                                         19
dormi                                              gerundi dormint
     dormim                                             participi dormit
     dormiu                                                        dormida
     dormin                                                       dormits
                                                                    dormides



LLISTAT VERBS PURS / INCOATIUS

           PURS                             PURS I INCOATIUS                           INCOATIUS
    No són incoatius i es                Poden conjugar-se seguint              Es conjuguen afegint -eix.
    conjuguen com Obrir                       els dos models
Ajupir, collir, bullir, cosir,         Acudir,    arrupir-se,    brunzir, La resta de verbs , inclosos
dormir, eixir, escopir, fugir          consumir, lluir, mentir, percudir, assentir i dissentir.
grunyir, morir, omplir, pudir,         presumir, resumir.
sentir, sortir, tenir, tossir, venir
i els seus derivats.                   * El verb lluir canvia de model
                                       segons el significat.
                                       - Lluir (emetre llum)--> pur
                                       - Lluir (sentit figurat) --> incoatiu

                                       M'agrada el sol d'hivern quan
                                       lluu.
                                       Tenen molts diners però no
                                       llueixen gens.




VERBS DE LA TERCERA CONJUGACIÓ – REMARQUES ORTOGRÀFIQUES

La majoria dels verbs de la tercera conjugació són regulars, però cal tenir en compte algunes
qüestions ortogràfiques:

- Els verbs collir, cosir, sortir, escopir, tossir i els seus derivats tenen alternances d’o i u en
l’arrel. S’escriuen (i es pronuncien) amb u en les síl·labes tòniques i amb o en les síl·labes
àtones.

     Surt, culls, surtis, tussi, surto, escup ....són arrels tòniques, amb u.

     Sortim, colliu, tossireu, sortiries, escopint, collit...arrels àtones amb o.



- S'escriuen amb e la 3a persona del singular del present d'indicatiu dels verbs obrir (ell
obre), omplir (ell omple), córrer (ell corre) i la forma vine del verb venir.

                                                                                                        20
- Moltes formes dels verbs de la tercera conjugació que tenen l’arrel acabada en vocal,
acabats en –uir, –air, –oir, –eir, porten dièresi.

Cal tenir en compte que no porten dièresi totes les formes que es poden accentuar, seguint
les normes d’accentuació ni el futur, el condicional, l’infinitiu i el gerundi.
Fixa-t’hi. Observa els temps del verb conduir que porten dièresi:

     Conduir


          present          imperfet         imperfet                          formes no
                                                               futur
         indicatiu         indicatiu        subjuntiu                         personals

         condueixo         conduïa           conduís         conduiré         infinitiu:
        condueixes         conduïes        conduïssis       conduiràs          conduir
          condueix         conduïa           conduís         conduirà
          conduïm         conduíem         conduíssim       conduirem         gerundi:
          conduïu         conduíeu         conduíssiu       conduireu         conduint
        condueixen        conduïen         conduïssin       conduiran
                                                                              participi:
                                                                               conduït



TERCERA CONJUGACIÓ - VERBS IRREGULARS

Hi ha pocs verbs irregulars en la tercera conjugació.

Encara que l’infinitiu dels verbs irregulars venir, tenir i dir acaba en –ir, com els verbs de la
tercera conjugació, els conjuguem seguint el model dels verbs amb formes velaritzades.

També segueix el comportament dels verbs velars el verb dur, que s’acostuma a considerar
de la tercera conjugació.



ACTIVITATS DE SÍNTESI
http://www.gencat.cat/llengua/itineraris-aprenentatge/suficiencia/scl/scl1/scl16/scl16.htm




                                                                                              21
LES PERÍFRASIS VERBALS

Una perífrasi verbal és la unió de més d’un verb que expressa una idea única.
En aquest itinerari treballarem tres tipus de perífrasis diferents: d’obligació, de probabilitat i
d’imminència.


http://www.gencat.cat/llengua/itineraris-aprenentatge/suficiencia/scl/scl1/scl16/scl16.htm

PERÍFRASIS D'OBLIGACIÓ

Hi ha diferents perífrasis que ens permeten expressar la idea de l’obligació o la necessitat.
Observa:
- Haver de + infinitiu
     Has de consultar els horaris abans de formalitzar la inscripció al curs.

- Caldre + infinitiu (impersonal)

     Cal consultar els horaris abans de formalitzar la inscripció al curs.

- Caldre + que + frase

     Cal que consultis els horaris abans de formalitzar la inscripció al curs.


PERÍFRASIS DE PROBABILITAT

Per expressar probabilitat hem d’utilitzar la perífrasi del verb deure + infinitiu.
     No ha vingut a treballar perquè deu estar malalt.
     No va venir a treballar perquè devia estar malalt.

No és correcte emprar com a expressions de probabilitat l’ús del futur ni del condicional.

     *No ha vingut a treballar perquè estarà malalt.
     *No va venir a treballar perquè deuria estar malalt.



PERÍFRASIS D'IMMINÈNCIA

La perífrasi d’imminència expressa que alguna cosa és a punt de passar, d’esdevenir-se.
Generalment, s’utilitza en passat.

     T’anava a trucar quan has arribat.


                                                                                               22
Cal no confondre-la amb l’expressió d’una voluntat, d’una intenció. En aquest cas, hem
d’utilitzar el futur.

    *Us vaig a parlar d’uns fets extraordinaris.   (incorrecta)
    Ara us parlaré d’uns fets extraordinaris.      (correcta)




                                                                                   23

More Related Content

What's hot

Caaco act 1213_mt050_r1_frases_escriure
Caaco act 1213_mt050_r1_frases_escriureCaaco act 1213_mt050_r1_frases_escriure
Caaco act 1213_mt050_r1_frases_escriure
M T
 
Caaco dos 1213_mt082_r1_verbs_reflexius
Caaco dos 1213_mt082_r1_verbs_reflexiusCaaco dos 1213_mt082_r1_verbs_reflexius
Caaco dos 1213_mt082_r1_verbs_reflexius
M T
 
Caaco dos 1415_mt125_r1_primeres_frasesok
Caaco dos 1415_mt125_r1_primeres_frasesokCaaco dos 1415_mt125_r1_primeres_frasesok
Caaco dos 1415_mt125_r1_primeres_frasesok
M T
 
Caaco dos 1415_mt133_r1_comprensio_lectora_6
Caaco dos 1415_mt133_r1_comprensio_lectora_6Caaco dos 1415_mt133_r1_comprensio_lectora_6
Caaco dos 1415_mt133_r1_comprensio_lectora_6
M T
 
Caaco dos 1314_mt0103_r1_lectoescriptura_2
Caaco dos 1314_mt0103_r1_lectoescriptura_2Caaco dos 1314_mt0103_r1_lectoescriptura_2
Caaco dos 1314_mt0103_r1_lectoescriptura_2
M T
 
Caaco dos 1415_mt127_r1_que_es
Caaco dos 1415_mt127_r1_que_esCaaco dos 1415_mt127_r1_que_es
Caaco dos 1415_mt127_r1_que_es
M T
 
Caaco act 1213_mt019_r1_dossier_tardor_inicial_mig_
Caaco act 1213_mt019_r1_dossier_tardor_inicial_mig_Caaco act 1213_mt019_r1_dossier_tardor_inicial_mig_
Caaco act 1213_mt019_r1_dossier_tardor_inicial_mig_
M T
 
Caaco dos 1415_mt0126_r1_qui_es
Caaco dos 1415_mt0126_r1_qui_esCaaco dos 1415_mt0126_r1_qui_es
Caaco dos 1415_mt0126_r1_qui_es
M T
 
Comencem jclic colegi
Comencem jclic colegiComencem jclic colegi
Comencem jclic colegi
M T
 
Caaco dos 1213_mt070_r1_lectura_facil_carles
Caaco dos 1213_mt070_r1_lectura_facil_carlesCaaco dos 1213_mt070_r1_lectura_facil_carles
Caaco dos 1213_mt070_r1_lectura_facil_carles
M T
 
Caaco dos 1415_mt139_r1_fem_preguntes
Caaco dos 1415_mt139_r1_fem_preguntesCaaco dos 1415_mt139_r1_fem_preguntes
Caaco dos 1415_mt139_r1_fem_preguntes
M T
 
Caaco act 0910_mt022_r1_dossier_la_casa_inicial
Caaco act 0910_mt022_r1_dossier_la_casa_inicialCaaco act 0910_mt022_r1_dossier_la_casa_inicial
Caaco act 0910_mt022_r1_dossier_la_casa_inicial
M T
 
Caaco dos 1213_mt040_r1_quadern_llengua_mates_1_la_classe
Caaco dos 1213_mt040_r1_quadern_llengua_mates_1_la_classeCaaco dos 1213_mt040_r1_quadern_llengua_mates_1_la_classe
Caaco dos 1213_mt040_r1_quadern_llengua_mates_1_la_classe
M T
 
Caaco dos 1213_mt030_r1_primer_quadern_inicial_la_casa
Caaco dos 1213_mt030_r1_primer_quadern_inicial_la_casaCaaco dos 1213_mt030_r1_primer_quadern_inicial_la_casa
Caaco dos 1213_mt030_r1_primer_quadern_inicial_la_casa
M T
 
Caaco dos 1213_mt070_r1_lectura_facil_paula_espaguetis
Caaco dos 1213_mt070_r1_lectura_facil_paula_espaguetisCaaco dos 1213_mt070_r1_lectura_facil_paula_espaguetis
Caaco dos 1213_mt070_r1_lectura_facil_paula_espaguetis
M T
 
Caaco dos 1314_mt0108_r1_estructura_frase_verb_menjar
Caaco dos 1314_mt0108_r1_estructura_frase_verb_menjarCaaco dos 1314_mt0108_r1_estructura_frase_verb_menjar
Caaco dos 1314_mt0108_r1_estructura_frase_verb_menjar
M T
 
Comprensio lectora 2n
Comprensio lectora 2nComprensio lectora 2n
Comprensio lectora 2n
miriamgirona
 
Dori dos 1112_mt006_r1_comprensio_lectora_4
Dori dos 1112_mt006_r1_comprensio_lectora_4Dori dos 1112_mt006_r1_comprensio_lectora_4
Dori dos 1112_mt006_r1_comprensio_lectora_4
M T
 

What's hot (20)

Caaco act 1213_mt050_r1_frases_escriure
Caaco act 1213_mt050_r1_frases_escriureCaaco act 1213_mt050_r1_frases_escriure
Caaco act 1213_mt050_r1_frases_escriure
 
Caaco dos 1213_mt082_r1_verbs_reflexius
Caaco dos 1213_mt082_r1_verbs_reflexiusCaaco dos 1213_mt082_r1_verbs_reflexius
Caaco dos 1213_mt082_r1_verbs_reflexius
 
Caaco dos 1415_mt125_r1_primeres_frasesok
Caaco dos 1415_mt125_r1_primeres_frasesokCaaco dos 1415_mt125_r1_primeres_frasesok
Caaco dos 1415_mt125_r1_primeres_frasesok
 
Caaco dos 1415_mt133_r1_comprensio_lectora_6
Caaco dos 1415_mt133_r1_comprensio_lectora_6Caaco dos 1415_mt133_r1_comprensio_lectora_6
Caaco dos 1415_mt133_r1_comprensio_lectora_6
 
Caaco dos 1314_mt0103_r1_lectoescriptura_2
Caaco dos 1314_mt0103_r1_lectoescriptura_2Caaco dos 1314_mt0103_r1_lectoescriptura_2
Caaco dos 1314_mt0103_r1_lectoescriptura_2
 
Caaco dos 1415_mt127_r1_que_es
Caaco dos 1415_mt127_r1_que_esCaaco dos 1415_mt127_r1_que_es
Caaco dos 1415_mt127_r1_que_es
 
Caaco act 1213_mt019_r1_dossier_tardor_inicial_mig_
Caaco act 1213_mt019_r1_dossier_tardor_inicial_mig_Caaco act 1213_mt019_r1_dossier_tardor_inicial_mig_
Caaco act 1213_mt019_r1_dossier_tardor_inicial_mig_
 
Caaco dos 1415_mt0126_r1_qui_es
Caaco dos 1415_mt0126_r1_qui_esCaaco dos 1415_mt0126_r1_qui_es
Caaco dos 1415_mt0126_r1_qui_es
 
Comencem jclic colegi
Comencem jclic colegiComencem jclic colegi
Comencem jclic colegi
 
Caaco dos 1213_mt070_r1_lectura_facil_carles
Caaco dos 1213_mt070_r1_lectura_facil_carlesCaaco dos 1213_mt070_r1_lectura_facil_carles
Caaco dos 1213_mt070_r1_lectura_facil_carles
 
Caaco dos 1415_mt139_r1_fem_preguntes
Caaco dos 1415_mt139_r1_fem_preguntesCaaco dos 1415_mt139_r1_fem_preguntes
Caaco dos 1415_mt139_r1_fem_preguntes
 
Dori dos 1112_mt005_r1_comprensio_lectora_3
Dori dos 1112_mt005_r1_comprensio_lectora_3Dori dos 1112_mt005_r1_comprensio_lectora_3
Dori dos 1112_mt005_r1_comprensio_lectora_3
 
Caaco act 0910_mt022_r1_dossier_la_casa_inicial
Caaco act 0910_mt022_r1_dossier_la_casa_inicialCaaco act 0910_mt022_r1_dossier_la_casa_inicial
Caaco act 0910_mt022_r1_dossier_la_casa_inicial
 
Caaco dos 1213_mt040_r1_quadern_llengua_mates_1_la_classe
Caaco dos 1213_mt040_r1_quadern_llengua_mates_1_la_classeCaaco dos 1213_mt040_r1_quadern_llengua_mates_1_la_classe
Caaco dos 1213_mt040_r1_quadern_llengua_mates_1_la_classe
 
Caaco dos 1213_mt030_r1_primer_quadern_inicial_la_casa
Caaco dos 1213_mt030_r1_primer_quadern_inicial_la_casaCaaco dos 1213_mt030_r1_primer_quadern_inicial_la_casa
Caaco dos 1213_mt030_r1_primer_quadern_inicial_la_casa
 
ortografia cicle inicial
ortografia cicle inicialortografia cicle inicial
ortografia cicle inicial
 
Caaco dos 1213_mt070_r1_lectura_facil_paula_espaguetis
Caaco dos 1213_mt070_r1_lectura_facil_paula_espaguetisCaaco dos 1213_mt070_r1_lectura_facil_paula_espaguetis
Caaco dos 1213_mt070_r1_lectura_facil_paula_espaguetis
 
Caaco dos 1314_mt0108_r1_estructura_frase_verb_menjar
Caaco dos 1314_mt0108_r1_estructura_frase_verb_menjarCaaco dos 1314_mt0108_r1_estructura_frase_verb_menjar
Caaco dos 1314_mt0108_r1_estructura_frase_verb_menjar
 
Comprensio lectora 2n
Comprensio lectora 2nComprensio lectora 2n
Comprensio lectora 2n
 
Dori dos 1112_mt006_r1_comprensio_lectora_4
Dori dos 1112_mt006_r1_comprensio_lectora_4Dori dos 1112_mt006_r1_comprensio_lectora_4
Dori dos 1112_mt006_r1_comprensio_lectora_4
 

Viewers also liked

Alfabetitzacio escola tenir
Alfabetitzacio escola tenirAlfabetitzacio escola tenir
Alfabetitzacio escola tenir
M T
 
Que fa pintar
Que fa pintarQue fa pintar
Que fa pintar
M T
 
Què fan? Escriure
Què fan?  EscriureQuè fan?  Escriure
Què fan? Escriure
M T
 
Nena i coloms
Nena i colomsNena i coloms
Nena i coloms
M T
 
Que fa menjar
Que fa menjarQue fa menjar
Que fa menjar
M T
 
Verb ser alfabetitzacio
Verb ser alfabetitzacioVerb ser alfabetitzacio
Verb ser alfabetitzacio
M T
 
Dori dos 1112_mt007_r1_verb_beure_frases-1
Dori dos 1112_mt007_r1_verb_beure_frases-1Dori dos 1112_mt007_r1_verb_beure_frases-1
Dori dos 1112_mt007_r1_verb_beure_frases-1
M T
 
Verbs comencem jclic_classe_present
Verbs comencem jclic_classe_presentVerbs comencem jclic_classe_present
Verbs comencem jclic_classe_present
M T
 
Descripcions
DescripcionsDescripcions
Descripcions
M T
 
Com son
Com sonCom son
Com son
M T
 
El joc de les frases i la paraula intrusa
El joc de les frases i la paraula intrusaEl joc de les frases i la paraula intrusa
El joc de les frases i la paraula intrusa
Gloria Cid
 

Viewers also liked (13)

Alfabetitzacio escola tenir
Alfabetitzacio escola tenirAlfabetitzacio escola tenir
Alfabetitzacio escola tenir
 
Que fa pintar
Que fa pintarQue fa pintar
Que fa pintar
 
Què fan? Escriure
Què fan?  EscriureQuè fan?  Escriure
Què fan? Escriure
 
Nena i coloms
Nena i colomsNena i coloms
Nena i coloms
 
Que fa menjar
Que fa menjarQue fa menjar
Que fa menjar
 
Verb ser alfabetitzacio
Verb ser alfabetitzacioVerb ser alfabetitzacio
Verb ser alfabetitzacio
 
Temps verbals
Temps verbalsTemps verbals
Temps verbals
 
Dori dos 1112_mt007_r1_verb_beure_frases-1
Dori dos 1112_mt007_r1_verb_beure_frases-1Dori dos 1112_mt007_r1_verb_beure_frases-1
Dori dos 1112_mt007_r1_verb_beure_frases-1
 
Verbs comencem jclic_classe_present
Verbs comencem jclic_classe_presentVerbs comencem jclic_classe_present
Verbs comencem jclic_classe_present
 
Descripcions
DescripcionsDescripcions
Descripcions
 
Com son
Com sonCom son
Com son
 
Pont de Bac de Roda
Pont de Bac de RodaPont de Bac de Roda
Pont de Bac de Roda
 
El joc de les frases i la paraula intrusa
El joc de les frases i la paraula intrusaEl joc de les frases i la paraula intrusa
El joc de les frases i la paraula intrusa
 

Similar to Dori dos 1213_mt004_r1_verbs

Conceptes teòrics de l'examen de les pau 2n de batxillerat.doc
 Conceptes teòrics de l'examen de les pau 2n de batxillerat.doc  Conceptes teòrics de l'examen de les pau 2n de batxillerat.doc
Conceptes teòrics de l'examen de les pau 2n de batxillerat.doc
Antonia Mulet
 
Ortografia catalana
Ortografia catalanaOrtografia catalana
Ortografia catalana
tabolafi
 
Substitució pronominal
Substitució pronominalSubstitució pronominal
Substitució pronominal
torrascat
 
Ortografia catalana
Ortografia catalanaOrtografia catalana
Ortografia catalana
camelero10
 
La poesia (II)
La poesia (II)La poesia (II)
La poesia (II)
ofontpla
 

Similar to Dori dos 1213_mt004_r1_verbs (20)

Els verbs
Els verbsEls verbs
Els verbs
 
Power ton pare no te nas
Power ton pare no te nasPower ton pare no te nas
Power ton pare no te nas
 
Unitat 8: Va de gegants
Unitat 8: Va de gegantsUnitat 8: Va de gegants
Unitat 8: Va de gegants
 
Conceptes teòrics de l'examen de les pau 2n de batxillerat.doc
 Conceptes teòrics de l'examen de les pau 2n de batxillerat.doc  Conceptes teòrics de l'examen de les pau 2n de batxillerat.doc
Conceptes teòrics de l'examen de les pau 2n de batxillerat.doc
 
Power ton pare no te nas
Power ton pare no te nasPower ton pare no te nas
Power ton pare no te nas
 
Gramàtica llatina
Gramàtica llatinaGramàtica llatina
Gramàtica llatina
 
Tema 4
Tema 4Tema 4
Tema 4
 
Tema 2. Morfologia verbal
Tema 2. Morfologia verbal Tema 2. Morfologia verbal
Tema 2. Morfologia verbal
 
Ortografia catalana
Ortografia catalanaOrtografia catalana
Ortografia catalana
 
Substitució pronominal
Substitució pronominalSubstitució pronominal
Substitució pronominal
 
Ortografia catalana
Ortografia catalanaOrtografia catalana
Ortografia catalana
 
Les normes ortogràfiques
Les normes ortogràfiquesLes normes ortogràfiques
Les normes ortogràfiques
 
Ortografia catalana
Ortografia catalanaOrtografia catalana
Ortografia catalana
 
Pronoms febles
Pronoms feblesPronoms febles
Pronoms febles
 
Unoufalagallina
UnoufalagallinaUnoufalagallina
Unoufalagallina
 
El verb
El verbEl verb
El verb
 
La poesia (II)
La poesia (II)La poesia (II)
La poesia (II)
 
Morfologia verbal
Morfologia verbalMorfologia verbal
Morfologia verbal
 
Morfologia verbal
Morfologia verbalMorfologia verbal
Morfologia verbal
 
Català vocals i síl·labes primària
Català vocals i síl·labes primàriaCatalà vocals i síl·labes primària
Català vocals i síl·labes primària
 

More from M T

Unitat los transportes
Unitat los transportesUnitat los transportes
Unitat los transportes
M T
 
Dori act 1819_mt002_r1_sls_que_tens
Dori act 1819_mt002_r1_sls_que_tensDori act 1819_mt002_r1_sls_que_tens
Dori act 1819_mt002_r1_sls_que_tens
M T
 
Dori dos 1819_mt009_r1_comprensio_lectora_ao_1
Dori dos 1819_mt009_r1_comprensio_lectora_ao_1Dori dos 1819_mt009_r1_comprensio_lectora_ao_1
Dori dos 1819_mt009_r1_comprensio_lectora_ao_1
M T
 
Exemples de textos per anaitzar
Exemples de textos per anaitzarExemples de textos per anaitzar
Exemples de textos per anaitzar
M T
 
Caaco dos 1213_mt071_r1_lectura_facil_pol_escriu
Caaco dos 1213_mt071_r1_lectura_facil_pol_escriuCaaco dos 1213_mt071_r1_lectura_facil_pol_escriu
Caaco dos 1213_mt071_r1_lectura_facil_pol_escriu
M T
 
Dori rub 1718_mt002_r1_professiograma_4t_part_escrita
Dori rub 1718_mt002_r1_professiograma_4t_part_escritaDori rub 1718_mt002_r1_professiograma_4t_part_escrita
Dori rub 1718_mt002_r1_professiograma_4t_part_escrita
M T
 

More from M T (20)

Resum fira guia't per tutors
Resum fira guia't per tutorsResum fira guia't per tutors
Resum fira guia't per tutors
 
Unitat los transportes
Unitat los transportesUnitat los transportes
Unitat los transportes
 
Unitat 3 la salud
Unitat 3 la saludUnitat 3 la salud
Unitat 3 la salud
 
Unitat 3 la salut
Unitat 3 la salutUnitat 3 la salut
Unitat 3 la salut
 
Unitat 5 el tiempo
Unitat 5 el tiempoUnitat 5 el tiempo
Unitat 5 el tiempo
 
Sequencia carter gossos
Sequencia carter gossosSequencia carter gossos
Sequencia carter gossos
 
Dori act 1819_mt003_r1_actuacio_incendi
Dori act 1819_mt003_r1_actuacio_incendiDori act 1819_mt003_r1_actuacio_incendi
Dori act 1819_mt003_r1_actuacio_incendi
 
Exercicis paradigmatics 1
Exercicis paradigmatics 1Exercicis paradigmatics 1
Exercicis paradigmatics 1
 
Dori act 1819_mt002_r1_sls_que_tens
Dori act 1819_mt002_r1_sls_que_tensDori act 1819_mt002_r1_sls_que_tens
Dori act 1819_mt002_r1_sls_que_tens
 
Dori dos 1819_mt009_r1_comprensio_lectora_ao_1
Dori dos 1819_mt009_r1_comprensio_lectora_ao_1Dori dos 1819_mt009_r1_comprensio_lectora_ao_1
Dori dos 1819_mt009_r1_comprensio_lectora_ao_1
 
Exemples de textos per anaitzar
Exemples de textos per anaitzarExemples de textos per anaitzar
Exemples de textos per anaitzar
 
Quadre tipologia textual
Quadre tipologia textualQuadre tipologia textual
Quadre tipologia textual
 
Caaco dos 1213_mt071_r1_lectura_facil_pol_escriu
Caaco dos 1213_mt071_r1_lectura_facil_pol_escriuCaaco dos 1213_mt071_r1_lectura_facil_pol_escriu
Caaco dos 1213_mt071_r1_lectura_facil_pol_escriu
 
Dori dt 1718_mt019_r1_ajuda_tria_graus
Dori dt 1718_mt019_r1_ajuda_tria_grausDori dt 1718_mt019_r1_ajuda_tria_graus
Dori dt 1718_mt019_r1_ajuda_tria_graus
 
Dori dt 1718_mt017_r1_branques_coneixement
Dori dt 1718_mt017_r1_branques_coneixementDori dt 1718_mt017_r1_branques_coneixement
Dori dt 1718_mt017_r1_branques_coneixement
 
Dori rub 1718_mt003_r1_dossier_infografia_4t
Dori rub 1718_mt003_r1_dossier_infografia_4tDori rub 1718_mt003_r1_dossier_infografia_4t
Dori rub 1718_mt003_r1_dossier_infografia_4t
 
Dori rub 1718_mt002_r1_professiograma_4t_part_escrita
Dori rub 1718_mt002_r1_professiograma_4t_part_escritaDori rub 1718_mt002_r1_professiograma_4t_part_escrita
Dori rub 1718_mt002_r1_professiograma_4t_part_escrita
 
Dori rub 1718_mt001_r1_professiograma_4t_oral
Dori rub 1718_mt001_r1_professiograma_4t_oralDori rub 1718_mt001_r1_professiograma_4t_oral
Dori rub 1718_mt001_r1_professiograma_4t_oral
 
Caaco dos 1718_mt004_r1_historia_2n_tema_6_
Caaco dos 1718_mt004_r1_historia_2n_tema_6_Caaco dos 1718_mt004_r1_historia_2n_tema_6_
Caaco dos 1718_mt004_r1_historia_2n_tema_6_
 
2 3 cicle_superior
2 3 cicle_superior2 3 cicle_superior
2 3 cicle_superior
 

Dori dos 1213_mt004_r1_verbs

  • 1. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Carles Vallbona Granollers DEPARTAMENT D'ORIENTACIÓ ELS VERBS (Activitats sobre verbs regulars i irregulars) Departament d'Orientació Nom: Curs: Data: Nom arxiu: DORI_DOS_1213_MT004_R1_verbs Data : novembre 2012 Recopilat: Tutora Aula Acollida_Montse Talavera pàg. 1 de 23
  • 2. BIBLIOGRAFIA Itineraris d'aprenentatge – llengua catalana – nivell de suficència http://www.gencat.cat/llengua/itineraris-aprenentatge/suficiencia/scl/scl1/scl16/scl16.htm 2
  • 3. El verb és l'element més important de l'oració. És el nucli del sintagma verbal. Expressa una acció (veig, jugar, parlar...), un esdeveniment o un estat (sóc, són). Els verbs tenen un part fixa, que expressa el significat del verb, i una part que canvia, les terminacions, que són comunes amb altres verbs. Observa les terminacions de les formes verbals que hi ha a continuació: somiar somio somiaran he somiat parlar parlaves parla havies parlat Les terminacions ens permeten saber qui fa l’acció (persona verbal), quan es fa (temps verbal), la intenció de qui parla (el mode) i si l’acció està acabada (l’aspecte). Per exemple, la terminació o indica que la persona que fa l’acció és jo (1a persona del singular), que es realitza ara (present) i que expressa un fet (mode indicatiu). parlo, somio, torno, penso, canto, dubto... En canvi, la terminació -aves expressa que la persona que fa l’acció és tu (2a persona del singular), que es va realitzar en el passat, en un passat que no queda acabat (aspecte imperfectiu). La terminació -ar no indica cap persona, és una de les formes verbals del verb: l’infinitiu. L’infinitiu (parlar), el gerundi (parlant) i el participi (parlat) són les formes no personals del verb. En els exemples anteriors hi ha temps simples, que són una forma única, i temps compostos, que es conjuguen amb un verb auxiliar (haver) i el participi del verb que conjuguem (he somiat, havies parlat...) Aquestes terminacions depenen del grup a què pertany el verb que s’està conjugant. ELS VERBS ES DIVIDEIXEN EN TRES GRUPS O CONJUGACIONS: La 1a conjugació: verbs que acaben en –ar portar, estudiar, jugar La 2a conjugació: verbs que acaben en –er o –re vendre, moure, poder La 3a conjugació: verbs que acaben en –ir sortir, dormir, preferir 3
  • 4. TIPUS DE VERBS Els verbs es poden classificar en diferents categories a partir de diferents criteris. A partir del criteri semàntic, del significat, distingim: En Julià compra el diari. Verbs predicatius Donen informació completa del subjecte La Neus viu a Manresa. Uneixen el subjecte i l’atribut, el El meu veí és xerraire. Verbs copulatius complement. No aporten informació. La nena està cansada. Són copulatius: ser, estar, semblar. Segons criteris sintàctics, amb relació als complements i altres elements de l’oració, distingim: Indiquen el subjecte El tècnic modificarà el Verbs personals projecte No tenen subjecte Hi ha dos armaris. Verbs impersonals Es conjuguen en 3a persona del sing. A la tardor, plou sovint. Verbs transitius Necessiten un complement directe El noi agafa un taxi Verbs intransitius No necessiten complement directe La ponent parla Verbs pronominals Es conjuguen amb un pronom feble Al matí es pentina A partir de criteris morfològics distingim entre: En Pere compra discos Segueixen un model de conjugació En Roc comprava discos Verbs regulars (terminacions regulars) L’estudiant redacta textos El secretari redactava l’acta. Cada dia veu el carter No segueixen un model de conjugació. M’agradaria que el veiessis Verbs irregulars Tenen més d’una forma d’arrel (part fixa) Vull que sàpigues la veritat Quan ho has sabut? ACTIVITATS: http://www.gencat.cat/llengua/itineraris-aprenentatge/suficiencia/scl/scl1/scl16/scl16.htm 4
  • 5. VERBS DE LA PRIMERA CONJUGACIÓ Els verbs de la primera conjugació corresponen a la terminació –ar en l’infinitiu. Tots els verbs de la primera conjugació són regulars, excepte els verbs anar i estar. Així, seguint les terminacions del model podem conjugar qualsevol verb de la primera conjugació. Cal que memoritzis les formes dels irregulars d’aquesta conjugació, anar i estar, ja que són dos verbs molt usuals. Tingues en compte, també, les remarques ortogràfiques. MODEL DE LA PRIMERA CONJUGACIÓ Recorda que tots els verbs de la primera conjugació són regulars, tret d’anar i estar. Pots utilitzar el verb cantar com a model. A continuació tens tots els temps del verb cantar. Cantar indicatiu present indefinit imperfet plusquamperfet canto he cantat cantava havia cantat cantes has cantat cantaves havies cantat canta ha cantat cantava havia cantat cantem hem cantat cantàvem havíem cantat canteu heu cantat cantàveu havíeu cantat canten han cantat cantaven havien cantat passat simple passat perifràstic anterior anterior perifràstic cantí vaig cantar haguí cantat vaig haver cantat cantares vas cantar hagueres cantat vas haver cantat cantà va cantar hagué cantat va haver cantat cantàrem vam cantar haguérem cantat vam haver cantat cantàreu vau cantar haguéreu cantat vau haver cantat cantaren van cantar hagueren cantat van haver cantat futur futur compost condicional condicional compost cantaré hauré cantat cantaria hauria cantat cantaràs hauràs cantat cantaries hauries cantat cantarà haurà cantat cantaria hauria cantat cantarem haurem cantat cantaríem hauríem cantat cantareu haureu cantat cantaríeu hauríeu cantat cantaran hauran cantat cantarien haurien cantat 5
  • 6. subjuntiu present perfet imperfet plusquamperfet canti hagi cantat cantés hagués cantat cantis hagis cantat cantessis haguessis cantat canti hagi cantat cantés hagués cantat cantem hàgim cantat cantéssim haguéssim cantat canteu hàgiu cantat cantéssiu haguéssiu cantat cantin hagin cantat cantessin haguessin cantat imperatiu formes no personals canta infinitiu cantar canti gerundi cantant cantem participi cantat canteu cantada cantin cantats cantades Observa que tenim dos temps de passat: el passat simple (cantà) i el passat perifràstic (va cantar). El passat perifràstic és característic de la llengua oral i també s’empra en textos escrits. En canvi, el passat simple és utilitzat usualment en valencià i també en textos escrits, generalment literaris i de registre formal. Malgrat que la majoria dels verbs de la primera conjugació són regulars i, per tant, tenen les mateixes terminacions, cal tenir en compte algunes qüestions ortogràfiques: - Les desinències (o terminacions) de l’imperfet d’indicatiu s’escriuen amb v. Portaves, cantàveu, trencava, agafaven... Els verbs que acaben en –car, -gar, -jar, -çar tenen alternances de consonant en l’arrel segons la vocal de la terminació. Observeu: -jar: -car: -gar: -çar: ja, jo, ge, gi ca, co, que, qui ga, go, gue, gui ça, ço, ce, ci menjo trenco amago començo menja trenca amaga comença mengeu trenqueu amagueu comenceu mengin trenquin amaguin comencin 6
  • 7. – Els verbs que acaben en -iar, -ear, -uar porten dièresi en algunes formes del present de subjuntiu i de l’imperatiu. present de subjuntiu present de subjuntiu imperatiu estudiar situar copiar estudiï situï copia estudiïs situïs copiï estudiï situï copiem estudiem situem copieu estudieu situeu copiïn estudiïn situïn Observa que la vocal que porta la dièresi és la i que apareix en últim lloc (no fa diftong decreixent amb la vocal anterior). Cal tenir en compte, però, que la síl·laba tònica és la penúltima (es-tu-di-ï, si-tu-ïs, co-pi-ïn) VERBS IRREGULARS: ANAR I ESTAR Observa les conjugacions dels verbs irregulars de la primera conjugació, anar i estar. anar indicatiu present indefinit imperfet plusquamperfet vaig he anat anava havia anat vas has anat anaves havies anat va ha anat anava havia anat anem hem anat anàvem havíem anat aneu heu anat anàveu havíeu anat van han anat anaven havien anat 7
  • 8. passat simple passat perifràstic anterior anterior perifràstic aní vaig anar haguí anat vaig haver anat anares vas anar hagueres anat vas haver anat anà va anar hagué anat va haver anat anàrem vam anar haguérem anat vam haver anat anàreu vau anar haguéreu anat vau haver anat anaren van anar hagueren anat van haver anat futur futur compost condicional condicional compost aniré hauré anat aniria hauria anat aniràs hauràs anat aniries hauries anat anirà haurà anat aniria hauria anat anirem haurem anat aniríem hauríem anat anireu haureu anat aniríeu hauríeu anat aniran hauran anat anirien haurien anat subjuntiu present perfet imperfet plusquamperfet vagi hagi anat anés hagués anat vagis hagis anat anessis haguessis anat vagi hagi anat anés hagués anat anem hàgim anat anéssim haguéssim anat aneu hàgiu anat anéssiu haguéssiu anat vagin hagin anat anessin haguessin anat imperatiu formes no personals vés vagi infinitiu anar anem gerundi anant aneu participi anat vagin estar indicatiu present indefinit imperfet plusquamperfet estic he estat estava havia estat estàs has estat estaves havies estat està ha estat estava havia estat estem hem estat estàvem havíem estat esteu heu estat estàveu havíeu estat estan han estat estaven havien estat 8
  • 9. passat simple passat perifràstic anterior anterior perifràstic estiguí vaig estar haguí estat vaig haver estat estigueres vas estar hagueres estat vas haver estat estigué va estar hagué estat va haver estat estiguérem vam estar haguérem estat vam haver estat estiguéreu vau estar haguéreu estat vau haver estat estigueren van estar hagueren estat van haver estat futur futur compost condicional condicional compost estaré hauré estat estaria hauria estat estaràs hauràs estat estaries hauries estat estarà haurà estat estaria hauria estat estarem haurem estat estaríem hauríem estat estareu haureu estat estaríeu hauríeu estat estaran hauran estat estarien haurien estat subjuntiu present perfet imperfet plusquamperfet estigui hagi estat estigués hagués estat estiguis hagis estat estiguessis haguessis estat estigui hagi estat estigués hagués estat estiguem hàgim estat estiguéssim haguéssim estat estigueu hàgiu estat estiguéssiu haguéssiu estat estiguin hagin estat estiguessin haguessin estat imperatiu formes no personals estigues estigui infinitiu estar estiguem gerundi estant estigueu participi estat estiguin Observa que el verb estar és un verb amb formes velaritzades, com bona part dels verbs de la segona conjugació. VERBS DE LA SEGONA CONJUGACIÓ Els infinitius dels verbs de la segona conjugació acaben en –er o –re. A diferència dels verbs de la primera conjugació que són practicament tots regulars, en la segona conjugació n’hi ha molts d’irregulars. MODEL DE CONJUGACIÓ REGULAR: 9
  • 10. Hi ha dos models de conjugació regular dels verbs de la segona conjugació: témer (acabat en –er) i perdre (acabat en –re). Els verbs regulars acabats en –er i –re només tenen terminacions diferents en l’infinitiu, el futur i el condicional. En la resta de casos les terminacions són les mateixes. Observa-ho en les formes següents: perd re tém er infinitiu perd o tem o present indicatiu perd ia tem ia imperfet indicatiu perd éssim tem éssim imperfet subjuntiu perd ré tem eré futur perd ries tem eries condicional Témer indicatiu present indefinit imperfet plusquamperfet temo he temut temia havia temut tems has temut temies havies temut tem ha temut temia havia temut temem hem temut temíem havíem temut temeu heu temut temíeu havíeu temut temen han temut temien havien temut passat simple passat perifràstic anterior anterior perifràstic temí vaig témer haguí temut vaig haver temut temeres vas témer hagueres temut vas haver temut temé va témer hagué temut va haver temut temérem vam témer haguérem temut vam haver temut teméreu vau témer haguéreu temut vau haver temut temeren van témer hagueren temut van haver temut 10
  • 11. futur futur compost condicional condicional compost temeré hauré temut temeria hauria temut temeràs hauràs temut temeries hauries temut temerà haurà temut temeria hauria temut temerem haurem temut temeríem hauríem temut temereu haureu temut temeríeu hauríeu temut temeran hauran temut temerien haurien temut subjuntiu present perfet imperfet plusquamperfet temi hagi temut temés hagués temut temis hagis temut temessis haguessis temut temi hagi temut temés hagués temut temem hàgim temut teméssim haguéssim temut temeu hàgiu temut teméssiu haguéssiu temut temin hagin temut temessin haguessin temut imperatiu formes no personals tem infinitiu témer temi gerundi tement temem participi temut temeu temuda temin temuts temudes Observa que la primera i la segona persona del plural de l’imperfet d’indicatiu, el passsat simple, el condicional i l’imperfet del subjuntiu porten accent. En tots els verbs, són formes planes que no acaben en les 12 terminacions. teméssiu, cantàvem, perdíeu, sortíem, sortíssim... perdre indicatiu present indefinit imperfet plusquamperfet perdo he perdut perdia havia perdut perds has perdut perdies havies perdut perd ha perdut perdia havia perdut perdem hem perdut perdíem havíem perdut perdeu heu perdut perdíeu havíeu perdut perden han perdut perdien havien perdut passat simple passat perifràstic anterior anterior perifràstic perdí vaig perdre haguí perdut vaig haver perdut 11
  • 12. perderes vas perdre hagueres perdut vas haver perdut perdé va perdre hagué perdut va haver perdut perdérem vam perdre haguérem perdut vam haver perdut perdéreu vau perdre haguéreu perdut vau haver perdut perderen van perdre hagueren perdut van haver perdut futur futur compost condicional condicional compost perdré hauré perdut perdria hauria perdut perdràs hauràs perdut perdries hauries perdut perdrà haurà perdut perdria hauria perdut perdrem haurem perdut perdríem hauríem perdut perdreu haureu perdut perdríeu hauríeu perdut perdran hauran perdut perdrien haurien perdut subjuntiu present perfet imperfet plusquamperfet perdi hagi perdut perdés hagués perdut perdis hagis perdut perdessis haguessis perdut perdi hagi perdut perdés hagués perdut perdem hàgim perdut perdéssim haguéssim perdut perdeu hàgiu perdut perdéssiu haguéssiu perdut perdin hagin perdut perdessin haguessin perdut imperatiu formes no personals perd infinitiu perdre perdi gerundi perdent perdem participi perdut perdeu perduda perdin perduts perdudes Observa - El futur i el condicional dels verbs acabats en –re és diferent dels que tenen l’intinitiu acabat en –er: perdré / temeré; perdria / temeria... - La primera i la tercera persona del singular de l’imperfet de subjuntiu de tots els verbs acaben en –s: perdés, temés, cantés, anés, estigués, sortís, dormís... 12
  • 13. REMARQUES ORTOGRÀFIES I MORFOLÒGIQUES DELS VERBS DE LA 2a CONJUGACIÓ Hi ha força qüestions a tenir en compte dels verbs de la segona conjugació. Quina forma et sembla correcta: interrompent o interrompint, admitíssiu o admetéssiu, abatré o abatiré, debato o debateixo? Les formes correctes són les que tenen terminacions pròpies de la segona conjugació (interrompent, admetéssiu, debato i abatré). - Els verbs acabats en –batre, -cloure, -fondre, -metre, -córrer, -rompre segueixen els models de la segona conjugació. No hem de conjugar-los, doncs, amb terminacions característiques de la tercera conjugació (infinitius acabats en –ir). Fixa’t en els exemples següents: verb perdre forma verbal correcta forma verbal incorrecta perdo irrompo *irrompeixo perdi debati *debateixi perdés admetés *admitís perdent corrompent *corrompint - Els verbs poder i voler tenen alternances d’o i u en les seves formes. S’escriuen sempre amb o, excepte la primera persona del present d’indicatiu, el present de subjuntiu i l’imperatiu, que s'escriuen amb u. Comprova-ho: poder present indicatiu imperfet indicatiu present de subjuntiu futur puc podia pugui podré pots podies puguis podràs pot podies pugui podrà podem podíem puguem podrem podeu podíeu pugueu podreu poden podien puguin podran voler present indicatiu present de subjuntiu imperfet subjuntiu imperatiu vull vulgui volgués vulgues vols vulguis volguessis vulgui vol vulgui volgués vulguem 13
  • 14. volem vulguem volguéssim vulgueu voleu vulgueu volguéssiu vulguin volen vulguin volguessin - Els verbs néixer (o nàixer), jeure (o jaure) i treure (o traure) s’escriuen amb a en les síl·labes àtones. En les síl·labes tòniques s’escriuen com es pronuncien (en algunes zones amb e, d’altres amb a): Treus, traiem, naixeu, naixia, ajagut, jegui, trauràs... VERBS AMB FORMES VELARITZADES La majoria dels verbs de la segona conjugació són irregulars. De tota manera, encara que no tenen les terminacions del model regular, força verbs acabats en –er, -re segueixen un patró de comportament semblant. Pensa amb quina forma del verb de les que hi ha entre parèntesis completaríem les frases següents: Jo __________ (beure) cada dia dos litres d’aigua. El metge m’ha aconsellat que ______________ (begui) més aigua. Ara ja no fabrico mobles, només els ____________ (vendre). No crec que ______________ (vendre) més, encara que abaixis els preus. Bec, begui, venc, vengui. Aquestes quatre formes contenen un so velar: c o g que no apareixia a l’arrel del verb. És per això que diem que els verbs beure i vendre tenen formes velaritzades. Els verbs que tenen formes velaritzades són: - els que acaben en –ndre: vendre, dependre, respondre, estendre... - els que acaben en –ldre: moldre, resoldre, absoldre... - els que acaben en –ure: moure, beure, riure, treure....(excepte veure) - conèixer i aparèixer i els seus derivats - dur, venir, estar, dir, poder, tenir, voler... La primera persona del present d’indicatiu d’aquests verbs acaba en –c. A més a més, escriuen amb gu les formes del present de subjuntiu, el passat simple d’indicatiu i l’imperfet de subjuntiu. 14
  • 15. Observa: moure dir present imperfet passat simple present imperfet subjuntiu subjuntiu moguí subjuntiu subjuntiu mogui mogués mogueres digui digués moguis moguessis mogué diguis diguessis mogui mogués moguérem digui digués moguem moguéssim moguéreu diguem diguéssim mogueu moguéssiu mogueren digueu diguéssiu moguin moguessin diguin diguessin De vegades, el participi pot ser una forma amb un so velar: mogut, caigut... El gerundi no té en cap cas formes velars: movent, dient, venent, apareixent...No són correctes, doncs, formes com: *venguent, *coneguent; *diguent... SEGONA CONJUGACIÓ – VERBS IRREGULARS Ja hem dit que bona part dels verbs de la segona conjugació són irregulars. Com hem vist en els apartats anteriors, alguns tenen formes velaritzades; d’altres, tenen alternances vocàliques en l’arrel (e/a, o/u). En aquest apartat treballarem alguns verbs que no segueixen aquests comportaments que hem presentat fins ara: veure, fer i saber. A més a més, repassarem els participis, regulars i irregulars, dels verbs de la segona conjugació. Finalment, et proposem activitats per treballar les diferents irregularitats dels verbs acabats en –er i en –re conjuntament. Atenció! En cas de dubte en la conjugació dels verbs, pots consultar les següents adreces electròniques. T’ofereixen tots els verbs catalans conjugats: El Con Jugador. Vicenç Riullop http://k.1asphost.com/verbs/ Conjuga 8.528 verbs agrupats en 86 paradigmes. S'hi mostren les variants dialectals acceptades normativament. El diccionari. Enciclopèdia Catalana http://www.grec.net/home/cel/dicc.htm 15
  • 16. Si es cerca l’infinitiu d’un verb, se n'hi pot consultar la conjugació. Verbix. http://www.verbix.com/languages/catalan.shtml Programa que permet conjugar verbs catalans i traduir-los a altres llengües romàniques. Verbs: saber, fer i veure. Observa els temps verbals més importants d’aquests verbs: saber present indicatiu imperfet futur present imperfet sé indicatiu sabré subjuntiu subjuntiu saps sabia sabràs sàpiga sabés sap sabies sabrà sàpigues sabessis sabem sabia sabrem sàpiga sabés sabeu sabíem sabreu sapiguem sabéssim saben sabíeu sabran sapigueu sabéssiu sabien sàpiguen sabessin fer present indicatiu imperfet futur present imperfet faig indicatiu faré subjuntiu subjuntiu fas feia faràs facis fes fa feies farà faci fessis fem feia farem faci fes feu fèiem fareu fem féssim fan fèieu faran feu féssiu feien facin fessin veure present indicatiu imperfet futur present imperfet veig indicatiu veuré subjuntiu vegi subjuntiu veus veia veuràs vegis veiés veu veies veurà vegi veiessis veiem veia veurem vegem veiés veieu vèiem veureu vegeu veiéssim veuen vèieu veuran vegin veiéssiu veien veiessin Els participis dels verbs de la segona conjugació: - acaben en –ut, quan són regulars: perdut, temut... - acaben en –gut, en alguns verbs velars: rigut, begut, conegut, mogut.... - són irregulars: admès, promès, encès, dit, vist, dut, escrit, tret... 16
  • 17. VERBS DE LA TERCERA CONJUGACIÓ Els infinitius dels verbs de la tercera conjugació acaben en –ir: Sortir, servir, dormir, preferir, conduir, florir, seduir... La majoria dels verbs d’aquesta conjugació són regulars. Ara bé, hi ha dos tipus de verbs de la tercera conjugació. Fixa’t en els verbs anteriors. Quina és la primera persona del present d’indicatiu de cadascun? Surto, serveixo, dormo, prefereixo... Els verbs de la tercera conjugació són: – incoatius, com servir. Incorporen la partícula –eix en algunes formes d’alguns temps. – purs, com sortir. Es conjuguen afegint les terminacions a l’arrel, sense la partícula –eix. La primera persona del present d’indicatiu et permet saber si el conjugues amb –eix o sense. Tenim dos models de conjugació regular de la tercera conjugació: - El model incoatiu: servir. La majoria de verbs de la tercera conjugació són d’aquest tipus. Afegeixen l’increment –eix– en el present d’indicatiu, el present de subjuntiu i l’imperatiu. Observa-ho en la conjugació de servir que hi ha a continuació. - El model pur: dormir. Hi ha pocs verbs que es conjuguin sense l’increment –eix–: dormir, sentir, sortir, collir, ajupir, bullir... servir indicatiu 17
  • 18. present indefinit imperfet plusquamperfet serveixo he servit servia havia servit serveixes has servit servies havies servit serveix ha servit servia havia servit servim hem servit servíem havíem servit serviu heu servit servíeu havíeu servit serveixen han servit servien havien servit passat simple passat perifràstic anterior anterior perifràstic serví vaig servir haguí servit vaig haver servit servires vas servir hagueres servit vas haver servit serví va servir hagué servit va haver servit servírem vam servir haguérem servit vam haver servit servíreu vau servir haguéreu servit vau haver servit serviren van servir hagueren servit van haver servit futur futur compost condicional condicional compost serviré hauré servit serviria hauria servit serviràs hauràs servit serviries hauries servit servirà haurà servit serviria hauria servit servirem haurem servit serviríem hauríem servit servireu haureu servit serviríeu hauríeu servit serviran hauran servit servirien haurien servit subjuntiu present perfet imperfet plusquamperfet serveixi hagi servit servís hagués servit serveixis hagis servit servissis haguessis servit serveixi hagi servit servís hagués servit servim hàgim servit servíssim haguéssim servit serviu hàgiu servit servíssiu haguéssiu servit serveixin hagin servit servissin haguessin servit imperatiu formes no personals serveix infinitiu servir serveixi gerundi servint servim participi servit serviu servida serveixin servits servides Recorda que l’increment –eix– dels verbs incoatius, com servir, s’afegeix a les tres persones del singular i a la 3a persona del plural del present d’indicatiu, present de subjuntiu i imperatiu. 18
  • 19. dormir indicatiu present indefinit imperfet plusquamperfet dormo he dormit dormia havia dormit dorms has dormit dormies havies dormit dorm ha dormit dormia havia dormit dormim hem dormit dormíem havíem dormit dormiu heu dormit dormíeu havíeu dormit dormen han dormit dormien havien dormit passat simple passat perifràstic anterior anterior perifràstic dormí vaig dormir haguí dormit vaig haver dormit dormires vas dormir hagueres dormit vas haver dormit dormí va dormir hagué dormit va haver dormit dormírem vam dormir haguérem dormit vam haver dormit dormíreu vau dormir haguéreu dormit vau haver dormit dormiren van dormir hagueren dormit van haver dormit futur futur compost condicional condicional compost dormiré hauré dormit dormiria hauria dormit dormiràs hauràs dormit dormiries hauries dormit dormirà haurà dormit dormiria hauria dormit dormirem haurem dormit dormiríem hauríem dormit dormireu haureu dormit dormiríeu hauríeu dormit dormiran hauran dormit dormirien haurien dormit subjuntiu present perfet imperfet plusquamperfet dormi hagi dormit dormís hagués dormit dormis hagis dormit dormissis haguessis dormit dormi hagi dormit dormís hagués dormit dormim hàgim dormit dormíssim haguéssim dormit dormiu hàgiu dormit dormíssiu haguéssiu dormit dormin hagin dormit dormissin haguessin dormit imperatiu formes no personals dorm infinitiu dormir 19
  • 20. dormi gerundi dormint dormim participi dormit dormiu dormida dormin dormits dormides LLISTAT VERBS PURS / INCOATIUS PURS PURS I INCOATIUS INCOATIUS No són incoatius i es Poden conjugar-se seguint Es conjuguen afegint -eix. conjuguen com Obrir els dos models Ajupir, collir, bullir, cosir, Acudir, arrupir-se, brunzir, La resta de verbs , inclosos dormir, eixir, escopir, fugir consumir, lluir, mentir, percudir, assentir i dissentir. grunyir, morir, omplir, pudir, presumir, resumir. sentir, sortir, tenir, tossir, venir i els seus derivats. * El verb lluir canvia de model segons el significat. - Lluir (emetre llum)--> pur - Lluir (sentit figurat) --> incoatiu M'agrada el sol d'hivern quan lluu. Tenen molts diners però no llueixen gens. VERBS DE LA TERCERA CONJUGACIÓ – REMARQUES ORTOGRÀFIQUES La majoria dels verbs de la tercera conjugació són regulars, però cal tenir en compte algunes qüestions ortogràfiques: - Els verbs collir, cosir, sortir, escopir, tossir i els seus derivats tenen alternances d’o i u en l’arrel. S’escriuen (i es pronuncien) amb u en les síl·labes tòniques i amb o en les síl·labes àtones. Surt, culls, surtis, tussi, surto, escup ....són arrels tòniques, amb u. Sortim, colliu, tossireu, sortiries, escopint, collit...arrels àtones amb o. - S'escriuen amb e la 3a persona del singular del present d'indicatiu dels verbs obrir (ell obre), omplir (ell omple), córrer (ell corre) i la forma vine del verb venir. 20
  • 21. - Moltes formes dels verbs de la tercera conjugació que tenen l’arrel acabada en vocal, acabats en –uir, –air, –oir, –eir, porten dièresi. Cal tenir en compte que no porten dièresi totes les formes que es poden accentuar, seguint les normes d’accentuació ni el futur, el condicional, l’infinitiu i el gerundi. Fixa-t’hi. Observa els temps del verb conduir que porten dièresi: Conduir present imperfet imperfet formes no futur indicatiu indicatiu subjuntiu personals condueixo conduïa conduís conduiré infinitiu: condueixes conduïes conduïssis conduiràs conduir condueix conduïa conduís conduirà conduïm conduíem conduíssim conduirem gerundi: conduïu conduíeu conduíssiu conduireu conduint condueixen conduïen conduïssin conduiran participi: conduït TERCERA CONJUGACIÓ - VERBS IRREGULARS Hi ha pocs verbs irregulars en la tercera conjugació. Encara que l’infinitiu dels verbs irregulars venir, tenir i dir acaba en –ir, com els verbs de la tercera conjugació, els conjuguem seguint el model dels verbs amb formes velaritzades. També segueix el comportament dels verbs velars el verb dur, que s’acostuma a considerar de la tercera conjugació. ACTIVITATS DE SÍNTESI http://www.gencat.cat/llengua/itineraris-aprenentatge/suficiencia/scl/scl1/scl16/scl16.htm 21
  • 22. LES PERÍFRASIS VERBALS Una perífrasi verbal és la unió de més d’un verb que expressa una idea única. En aquest itinerari treballarem tres tipus de perífrasis diferents: d’obligació, de probabilitat i d’imminència. http://www.gencat.cat/llengua/itineraris-aprenentatge/suficiencia/scl/scl1/scl16/scl16.htm PERÍFRASIS D'OBLIGACIÓ Hi ha diferents perífrasis que ens permeten expressar la idea de l’obligació o la necessitat. Observa: - Haver de + infinitiu Has de consultar els horaris abans de formalitzar la inscripció al curs. - Caldre + infinitiu (impersonal) Cal consultar els horaris abans de formalitzar la inscripció al curs. - Caldre + que + frase Cal que consultis els horaris abans de formalitzar la inscripció al curs. PERÍFRASIS DE PROBABILITAT Per expressar probabilitat hem d’utilitzar la perífrasi del verb deure + infinitiu. No ha vingut a treballar perquè deu estar malalt. No va venir a treballar perquè devia estar malalt. No és correcte emprar com a expressions de probabilitat l’ús del futur ni del condicional. *No ha vingut a treballar perquè estarà malalt. *No va venir a treballar perquè deuria estar malalt. PERÍFRASIS D'IMMINÈNCIA La perífrasi d’imminència expressa que alguna cosa és a punt de passar, d’esdevenir-se. Generalment, s’utilitza en passat. T’anava a trucar quan has arribat. 22
  • 23. Cal no confondre-la amb l’expressió d’una voluntat, d’una intenció. En aquest cas, hem d’utilitzar el futur. *Us vaig a parlar d’uns fets extraordinaris. (incorrecta) Ara us parlaré d’uns fets extraordinaris. (correcta) 23