Relació entre aquests tres conceptes de la filosofia de Nietzsche: nihilisme, ressentiment i voluntat de poder

1. NIETZSCHE:NIHILISME,
RESSENTIMENT I VOLUNTAT
DE PODER
GENEALOGIA DE LA MORAL

2. NIHILISME 3-7
RESSENTIMENT 8- 11
VOLUNTAT DE PODER 12-15

3. GENEALOGIA 24
Segona dissertació
24
Aquest home del futur, (que) ens alliberarà
tant de néixer i de sorgir, de la gran
repugnància, de la voluntat del no-res, del
nihilisme, aquest toc de campana del
migdia i de la gran decisió que allibera
altra vegada la voluntat, que retorna a la
terra el seu objectiu i a l’home la seva
esperança, aquest anticrist i aquest
antinihilista, aquest que venç Déu i també
el no-res, aquest home ha de venir en
qualsevol moment.
3
Paradoxalment, aquell que demana una altra
manera d’enfrontar-se al temps, aquell que
demana viure una vida sense esperances i sense
futur, és el mateix que manté l’esperança en la
imminent arribada del superhome, una mena
de messies que ens alliberarà d’una situació
injusta.
A quina situació injusta es refereix? Contra qui
s’ha d’enfrontar el superhome? Nietzsche parla
en aquest text del nihilisme.

4. GENEALOGIA 11
4
Qui és nihilista? A la vida, el nihilista la veu només des de l’òptica del fracàs, de la
injustícia, de la desgràcia... Aquesta és la mirada del perdedor, la de qui considera
que la vida el maltracta sense cap raó. Què ha fet ell perquè les coses li vagin tan
malament? És normal que odiï la vida, que consideri que viure així no val la pena. El
ressentiment es construeix sobre l’experiència del desengany, la frustració i la
derrota. Però, paradoxalment, no es treu la vida. Tot i que resulti incoherent, el
suïcidi no acostuma a formar part del pla de vida del nihilista.
Potser la millor descripció del prototipus del nihilista la fa en la Tercera dissertació
de La Genealogia de la moral, quan Nietzsche parla de l’ideal ascètic, o el que és el
mateix, de la psicologia del sacerdot.

5. GENEALOGIA 11
5
En la història de la humanitat la manera sacerdotal d’enfocar l’existència no ha estat
excepcional, tot el contrari.
En aquesta insignificant part de l’univers existeix una insòlita concentració d’éssers que no
s’estan d’expressar la seva repugnància per ells mateixos, per tot allò que els envolta i en
general per la vida sencera. El seu nivell de perversió és tan alt que l’únic plaer del que
semblen gaudir és el de les mortificacions que s’infligeixen a si mateixos.
No aniríem gaire descaminats si diem que el planeta Terra és el planeta ascètic per
excel·lència.

6. GENEALOGIA 11
6
A més de trobar les seves petjades en totes les èpoques, no hi ha sector social que
quedi immune a la presència d’aquest fenomen.
Aquesta misteriosa superpoblació de sacerdots aparentment refuta els principis de
l’evolució: la vida no tolera l’existència d’aquells que la qüestionen.
Tanmateix Nietzsche formula una possible explicació: si fins ara la vida no ha
extingit a l’espècie sacerdot és perquè la seva existència, en el fons, a la vida li ha
estat útil.
Aquest animal, el sacerdot, és una mena autocontradicció vivent. Està en contra de
tot allò que enforteix la vida: la bellesa, el plaer, la felicitat ... i a favor de tot allò
que l’afebleix: la lletjor, el dolor, la desgràcia ...

7. GENEALOGIA 11
7
Segons el darwinisme, la selecció aposta per la supervivència dels més forts, dels
millors.
Tanmateix, la història de la humanitat refuta aquest principi. Normalment el
resultat és invers, són els febles els que al final triomfen sobre els forts.
La humanitat no ha crescut en perfecció, més aviat ha succeït el contrari.
Els períodes en què els forts s’han imposat als febles han estat l’excepció.
(El crepuscle dels ídols)

8. GENEALOGIA 13
8
El sacerdot ha estat el descobridor d’una tècnica per mantenir les constants vitals
dels malalts, d’aquells que no troben raons per continuar vivint.
L’ideal ascètic ha esdevingut un mecanisme eficaç que ha unit en un ramat a tots
els que s’autoconsideren víctimes de la vida: la desgràcia compartida fa més païble
la desgràcia.
El sacerdot es cobra en forma de lideratge el mèrit d’haver realitzat aquest
descobriment tan transcendental: ha fet possible l’existència d’una contradicció en
si mateixa, “una vida contra la vida”.

9. GENEALOGIA 10
9
L’ideal ascètic ha fet de la gestió eficaç del patiment i la desgràcia el combustible que
utilitzen els febles per tirar endavant.
En què s’ha basat aquesta sàvia gestió? Com ho ha aconseguit el sacerdot?
Promovent el ressentiment. Com es pot suportar el patiment sense que en les nostres
ànimes sorgeixi un desig de venjança? Es responsabilitza a la vida en general i un grup de
persones en particular d’aquesta injustícia.
El ressentiment és el resultat de la mirada des d’on el feble contempla la vida i d’on extreu
el seu judici negatiu sobre el món i la societat.

10. GENEALOGIA 10
10
Identificat qui és el responsable i sabent, a més, que amb el temps podríem eliminar-lo, la
infelicitat se’ns fa més suportable.
El sacerdot és hàbil en la canalització de les passions. Nietzsche desemmascara l’ideal
altruista dels sacerdots. No és l’amor sinó l’odi, el desig de venjança el que uneix la
humanitat. No és un incitador inclusiu, sinó exclusiu el que uneix.
El ressentiment uneix però a costa d’enemistar-nos els uns contra els altres.
Darrera del lema de la moral moderna: “Viure per als altres” s’amaga el lema “Viure per
als nostres contra els altres”. Aquí es manifesta l’essencial immoralitat d’aquesta moral.

11. GENEALOGIA 10
11
És així com s’han d’entendre les paraules de Nietzsche quan diu: “La revolta dels esclaus
en la moral comença quan el mateix ressentiment esdevé creador i genera valors ...”
(Primera dissertació de La genealogia de la moral)
El que ha caracteritzat al sacerdot ha estat la capacitat de crear mons en contradicció amb
aquest món per poder parlar negativament d’aquest món.
Aquest mons alternatius, aquest mons que no existeixen, que no han existit i que
probablement no existiran, serveixen de justificació per llançar tota la ràbia acumulada
contra aquest món, contra la vida.
A través del ressentiment els sacerdots han aconseguit mobilitzar a tots els que han estat
maltractats per la vida. La Revolució Francesa és un exemple de revolució sacerdotal.

12. GENEALOGIA 10
12
Per a Nietzsche tot el que existeix és voluntat de poder.
Voluntat de poder és la manera d’entendre la vida com un conflicte, com una lluita
contínua, com una guerra constant de la qual uns surten guanyant i altres,
necessàriament, perdent.
Aquesta voluntat de poder al llarg de la història s’ha manifestat de dues maneres: de
forma afirmativa, la que diu sí, la que l’accepta tal com és, la dels forts, la que és pròpia
dels guerrers i la negativa, la negadora de la vida, la que la rebutgen, la dels febles, la
que és pròpia dels sacerdots.

13. GENEALOGIA 10
13
• Els guerrers manifesten la seva voluntat de poder en un
tipus de moral (moral dels senyors) en què s’identifiquen
ells mateixos com la personalització d’allò que és bo.
• “Bo” és idèntic a noble i idèntic a feliç i per contrast de
“Dolent” és idèntic a vulgar i idèntic a infeliç.
• Aquestes últimes característiques són les pròpies de la classe
subalterna, a la que pertanyen els que han nascut per servir
als senyors i contràries a les que són pròpies de la classe
destinada a manar, la dels senyors.
• La moral dels senyors és una moral activa, pròpia d’una
classe guerrera, que assoleix la felicitat en la lluita, en els
desafiaments on han de posar a prova contínuament la seva
força, la seva superioritat.

14. GENEALOGIA 10
14
• Els sacerdots, negats per a la lluita, gaudeixen de la
felicitat ordint plans per una “venjança imaginària”,
la del moment en què desplaçaran del poder als
guerrers.
• Els sacerdots no identifiquen la felicitat amb la
constant confrontació amb la realitat, sinó amb la
pau i el descans: el moment en què ells per fi hagin
triomfat.
• És una moral reactiva constituïda a partir de la
inversió dels valors de la moral dels senyors: allò
que els guerrers menyspreaven, per exemple: la
humilitat, la passivitat i la resignació, esdevindrà
allò més valorat.
• D’aquesta inversió neix la moral d’esclaus.

15. GENEALOGIA 10
15
La força del sacerdot s’origina en la seva impotència. El seu enginy, la seva astúcia
supera finalment el vigor físic dels senyors. L’espiritualitat venç la corporalitat.
La voluntat de poder del sacerdot és la voluntat del no-res. Jutja la vida amb els
valors oposats a la vida: els que la condemnen i els que la condueixen al no-res, al
manteniment de la vida amb unes constants vitals mínimes.
Tanmateix, a tota arreu veiem el triomf del “no” sobre el “sí” a la vida. La vida es
torna adaptativa, no creadora. Ja no es tracta d’acceptar-la sinó de suportar-la.
Vivim una època nihilista, on la perspectiva del feble s’ha imposat sobre la del fort.
Per aquesta raó, com demanava Nietzsche, tot i que soni a un contrasentit: “Sempre
cal defensar els forts dels febles”.