1. Intel·∙ligències
múl/ples.
Tipologia,
preferències,
ac2vitats.
Crea2vitat
i
mo2vació
Núria
Alart
nalart@xtec.cat,
nalart@twi>er.es,
www.xtec.cat/~nalart
SE
Terrassa
2016
Departament
MIDE
Pedagogia.
Universitat
de
Barcelona.
Professora
Departament
Ensenyament
2. “L’aula
actual
ha
de
reconèixer
la
diversitat
cogni/va
com
una
oportunitat
per
aprendre”
Video
IKAIA
Inteligencias
Múl2ples
en
el
siglo
XXI
h>p://www.ikaia.tv/?p=1449
7. Treballa
la
potencialitat
o
fortalesa
de
la
persona
Saber
de
quina
manera
ets
bo
i
a
par2r
d’aquí
...
la
resta.
8. LA
TEORIA
DE
LES
INTEL·∙LIGÈNCIES
MÚLTIPLES
FILOSOFIA
DE
L’EDUCACIÓ
UNA
ACTITUD
CAP
A
L’APRENENTATGE
MODEL
EDUCATIU
SEMBLA
JOHN
DEWEY
NO
ÉS
UN
PROGRAMA
D’ESTRATÈGIES
FIXES
9. “
Poc
ens
serviran
les
respostes
si
ens
posem
tan
nerviosos
que
no
som
capaços
de
contestar
adequadament.”
Seguim
passant
molt
de
temps
ensenyant
les
respostes
de
l’examen,
però
no
dediquem
temps
a
ensenyar
com
calmar
o
controlar
els
nervis.
QUAN
FEM
UN
EXAMEN…
10.
11. Única
Invariable
Quan/ficable
Innata
heretada
Pràc/ca
educa/va
=
Ensenyament
igual
per
a
tothom
12. Una
teoria
i
una
bona
metodologia
Diferents
camins
per
a
la
comprensió.
Descobrir
el
propi
aprenentatge.
Par/r
de
les
fortaleses,
no
debilitats
És
una
ac/tud
cap
a
l’aprenentatge...
13. La
capacitat
per
a
resoldre
problemes,
generar-‐ne
de
nous
i
crear
productes
o
oferir
serveis
valuosos
dins
d’un
determinat
àmbit
cultural.
Howard
Gardner
(1983)
Un
potencial
biopsicològic
que
fa
que
cada
ésser
humà
sigui
únic
14.
15. FRONTAL
TEMPORAL
PARIETAL
OCCIPITAL
CÒRTEX CEREBRAL- INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES- SITUACIÓ
Lingüística: l.temporal esquerra
i frontal A:Broca y Wernicke
Logicomatemàtica: l. frontal
esquerre i parietal dret
Musical: l.temporal dret
Cinestèsicacorporal: cerebel,
ganglis basals escorça motriu
Naturalista: l.parietal esquerra
Intrapersonal: l.frontal,
parietals i sistema límbic
Interpersonal: l.frontals, temporals
(hemisferi dret) i sistema límbic
Visualespacial: regions
posteriors de l’hemisferi dret
Existencial: l.temporal
Font: T. Armstrong
CEREBEL
16. Les necessitem totes
Totes són igual d’importants
Es combinen de forma única en cada ésser humà
Tothom les té totes en diferents graus de desenvolupament
Els docents tendim a ENSENYAR de la manera que nosaltres APRENEM
17. El
cervell
que
no
s’emociona
i
no
es
mou,
no
aprèn.
Neurodidàc/ca:
hgp://www.think1.tv/videoteca/es/index/0-‐37/neurodidac/ca-‐cinco-‐pilares-‐aprendizaje-‐manfred-‐spitzer-‐psiquiatra-‐ins/tuto-‐leibnitz-‐neurobiolog%C3%ADa
Mo/var
a
par/r
de
l’emoció
Interpretació
segons
capacitats,
es/ls
i
caracterís/ques
L’emoció
és
un
camí
cap
a
la
mo/vació
i
la
cognició.
Manipulant,
fent
18. Com
podem
mo/var
a
l’alumnat
per
l’aprenentatge?
Quines
estratègies
u/litza?
DOCENT
MOTIVACIÓ
ALUMNAT
Quines
habilitats
u/litza?
1. Tasques variades: treball per projectes, PBL, centres d’interès...
2. Presa de decisions: propicia la maduresa i la responsabilitat
3. Reconeixement de l’esforç: recompensant-lo
4. Agrupaments flexibles i heterogenis: fomentant la cooperació
5. Fomentar l’autoavaluació: fomentant el progrés individual.
6. Programar segons estils i ritmes d’aprenentatge: dedicar temps.
Font: F. Villamarín i J. Limonero. La Motivació
POTENCIAR
19. Preferència:
es/ls
d’aprenentatge
sensorial
do,
re,
mi
Tècnica
oïda
S’es/ma
que
un
40%
de
les
persones
són
visuals,un
30%
audi/ves
i
un
30%
cinestèsiques
“Ja
ho
veig,
ja”...
“mira
quina
música
més..
“Em
sona,
no
m’agrada
el
to...
“Em
vaig
sen2r
molt
bé,
moure
braços...
(VAK),
Bandler
y
Grinder
20. Els
fonaments
teòrics
1.
Aprenentatge
per
competències
2.
Aplicacions
didàc/ques
de
la
teoria
de
les
IM
S’INSPIREN
Plantejaments
socioconstruc/vistes
Vigotsky
Zona
ZDP.
Bas/da:
ajuda
temporal
Ausubel,
Freire
A.
significa/u
Kilpatrick
Projectes
Decroly,
Freinet
C.
interès
Montessori
A.
ac/u
etc
Kohlberg
Dilemes
morals
21. Per
què
treballar
les
intel·∙ligències
a
l’aula??
PERSONALITZAR
L’APRENENTATGE
22. Per
què
treballar
les
intel·∙ligències
a
l’aula??
Significa/u
i
contextualitzat
24. Quin
és
el
rol
del
professorat
que
treballi
les
IM?
Autoconeixement positiu Descobriment, els meus punts forts, debilitats, millora, èxits.
Treball en grup cooperatiu
i en xarxa
Projecte Espurn@, projectes telemàtics, comunicar, compartir, col·laborar i
confiar.
Planificació i organització
del propi treball
Fer alumnes competents. Riquesa d’activitats. Interdisciplinarietat,
transdisciplinarietat.
Dominar les TIC/TAC Posar en pràctica l'escola 2.0 que aprèn conjuntament: pares, alumnes i
professors.
Avaluació constant Reflexió constant d’evidències.
Conèixer l’alumnat Orientar-lo: personalment, acadèmicament i professionalment. Fer-lo pensar
i gaudir. Conèixer les diferents intel·ligències i acceptar la diversitat.
Gestió d’aula diversa Diferents metodologies per a la gestió d’aula.
Comunitat d’aprenentatge Aprendre de tothom.
25. Com
iden/ficar
les
intel·∙ligències?
Passant
breus
i
senzills
qües/onaris
sobre
IM
Observant
a
l’alumnat:
a
l’aula,
pa|,
quan
fa
coses
lliurement....
Metacognició
Autoavaluacions
Famílies
Valoracions
Ambients
d’aula
IM
Explicar
a
l’alumnat
Amb
les
conductes
disrup/ves
26.
27.
La
crea/vitat
és
la
nova
tecnologia
El
s.
XXI
serà
el
de
la
crea/vitat.
El
s.XX
va
ser
el
de
la
tecnologia
(…)
Tenim
les
eines
per
a
crear,
col·∙laborar,
comunicar…”
Rob
Wall
Integrar
la
creació
dins
d’Internet
Nens
crea2us:
h>p://www.youtube.com/watch?v=TnpldkXZrqU
28. PERSONES
CREATIVES
1. Tenen
un
gran
autoconeixement
i
autoconfiança
2. U/litzen
un
aprenentatge
significa/u
3. Passió
pel
treball
per
projectes:
objec/us
i
finalitats
4. Proposen
solucions
a
qualsevol
repte
5. Posseeixen
gran
concentració
i
atenció
Albert
Einstein,
Charles
Darwin,
Jean
Piaget,
Marie
Curie,
Pablo
Picasso
…
Cultures
i
situacions
diferents
29. Recuperar
i
aplicar
els
principis
didàc2cs
de
l’Escola
Nova
(Montessori,
Dewey,
Decroly,
Freinet…)
U2litzar
i
desenvolupar
processos
d’ensenyament
i
aprenentatge
basats
en
el
socioconstruc2visme.
TV
del
Col·∙legi
Montserrat
hgp://www.think1.tv/
Escolto
i
oblido,
veig
i
entenc,
faig
i
aprenc.
Confuci
30. És una forma de recopilar la informació que demostra les habilitats i èxits
dels estudiants, com pensa, analitza, sintetitza, crea i com interactua (a nivell
intel·lectual, emocional i social) amb altres, és a dir, permet identificar els
aprenentatges de conceptes, procediments i actituds dels estudiants.
Un
portafolis
és
més
que
una
"caixa
plena
de
coses".
És
un
recull
seleccionat
d'evidències
que
serveix
per
observar,
adonar-‐se,
acompanyar
i
controlar
l'evolució
del
coneixement,
les
habilitats
i
les
ac2tuds
dels
aprenentatges.
UTILITZEM?
CANVIEM
L’AVALUACIÓ?
31. “Col·∙lecció
d’evidències
(materials,
ac2vitats,
productes…)
estructurades,
i
seleccionades
amb
la
intenció
d’explicar
el
rendiment
o
l’aprenentatge
realitzat,
reflexionar
sobre
aquest
i
avaluar-‐lo”
32. Una
rúbrica
és
un
document
(graella)
que
descriu
diferents
nivells
de
qualitat
d’una
tasca,
treball
i/o
producte
“És
una
eina
d’avaluació
forma/va
d’ensenyament-‐aprenentatge”
“L’autoavaluació
en
una
rúbrica
facilita
la
metacognició”
“Permet
a
l’alumnat
conèixer
els
criteris
de
qualificació
que
seran
avaluats”
34. Una
aula
intrapersonal
és
la
que
ajuda
a
cada
alumne
a
descobrir-‐se
i
conèixer-‐se
profundament
que
té
potencialitats.
Fomenta
la
reflexió
personal
Estratègies
didàc/ques:
-‐Autoavaluació
-‐Destreses
de
concentració
-‐Diaris
personals
-‐Portafolis
-‐Displays
-‐Projectes
de
futur
-‐Educació
emocional
-‐Autoavaluacions
-‐Mindfulnes
-‐Tipus
de
pensaments
-‐Reconeixement
de
punts
forts
i
febles
–Reflexions
–Treballs
personals...
35. Una
aula
visualespacial
entra
pels
ulls.
Comunica
amb
els
seus
espais,
els
seus
colors…
Estratègies
didàc/ques:
Còmics
–Vídeos
-‐
Pel·∙lícules
-‐Murals
visuals
-‐Mapes
mentals
-‐Panells
didàc2cs
-‐Símbols
gràfics
-‐Adornaments
–Dibuixos
–Gargots
Diagrames
-‐Senyals
-‐Colors
...
36. Una
aula
naturalista
s’obre
al
descobriment
i
a
l’exploració.
Potencia
l’observació
mitjançant
els
5
sen/ts.
Estratègies
didàc/ques:
-‐Ac2vitats
en
l’entorn
natural
-‐Plantes
i
mascotes
a
l’aula
–Ecoestudis
Sor2des
a
la
natura
(Platja,
muntanya…)
-‐Diaris
d’observacions
-‐Projectes
-‐Col·∙leccions
(herbaris,
minerals,
flors…)
-‐Aplicacions
del
mètode
cien}fic
-‐Reciclatge
-‐Olorar,
tastar...
37. Una
aula
cinestèsicacorporal
és
en
3D,
on
l’alumne
aprèn
amb
el
seu
cos.
“Aprendre
fent”
Estratègies
didàc/ques:
construint,
actuant,
tocant
i
sen2nt
els
seus
propis
aprenentatges
-‐
Pensament
manual
-‐Teatre
-‐Representacions
corporals
-‐Dansa
–Esports
-‐Modelar
–Mim
...
38. Una
aula
logicomatemà/ca
es
fan
moltes
preguntes
per
despertar
reptes
interessant,
significa2us
i
ú2ls.
Es
pot
pensar
en
possibles
respostes,
encara
que
siguin
errònies.
“De
l’error
també
s'aprèn”
Estratègies
didàc/ques:
-‐Aprenentatge
coopera2u.-‐Trencaclosques
lògics
–Càlculs
–Cinta
mètrica
-‐Preguntes
socrà2ques
-‐Fer
hipòtesis
-‐Pensament
crí2c.
–Experimentar
-‐Projectes
d’inves2gació
-‐
39. Una
aula
musical
ens
acull
i
ens
acomiada
amb
música,
per
a
relaxar
o
ac/var
segons
el
moment.
Estratègies
didàc/ques:
-‐Cantar
el
tema
treballat
-‐Tocar
instruments.
-‐Assis2r
a
concerts.
-‐Crear
acompanyaments
i
melodies.
-‐Iden2ficar
sons
ambientals.
-‐Expressar
sen2ments
musicals
...
40. Una
aula
lingüís/ca
u/litza
paraules
escollides
per
arribar
als
altres
amb
sen/t,
constructores
i
construc/ves
Estratègies
didàc/ques:
-‐Narracions
orals.
-‐Ac2vitats
de
biblioteca.
-‐Diaris
personals.
-‐Debats
-‐Entrevistes.
–Acudits
–Embarbussaments
-‐Programes
de
ràdio
–Paraules
amagades
-‐Revistes
-‐Cantar
temes
treballats
-‐Presentacions
en
públic.-‐Jocs
de
paraules...
41. Una
aula
existencial
deixa
temps
per
fer
preguntes
sobre
la
vida
i
la
mort
i
el
cosmo
en
general.
Convé
es2mular
a
l’alumna
a
fer-‐se
preguntes.
Reflexionar
sobre
l’origen
de
la
vida
a
l’Univers.
–Meditacions
-‐Quedar-‐se
observant
de2ngudament
(absort)
una
pintura,
escultura,
paisatge...
42. Una
aula
interpersonal
fomenta
les
relacions
respectuoses
entre
tothom.
L’aula
de
la
companyonia,
la
generositat,
la
tolerància…
i
els
valor
finalistes:
solidaritat...
COL·LABORATIVA
Estratègies
didàc/ques:
-‐Reflexions
crí2ques
-‐Diàlegs
-‐Negociacions
-‐Resoldre
conflictes
Mediacions
-‐Treball
coopera2u
-‐Jocs
de
simulacions
-‐Jocs
divergents–Cine
fòrum
–Role
playing...
43. La
par/cipació
i
la
cooperació:
per
a
un
treball
significa/u
Responsabilitat,
sen/t
crí/c,
respecte,
esforç,
generositat,
paciència,
honest,
cordial…
Per
arribar:
solidaritat,
sostenibilitat
del
medi,
altruisme...
Les
competències
de
l’intel·∙ligència
emocional
no
són
innates,
són
habilitats
apreses.
Caceres
HHSE
Núria
Alart
h>ps://sites.google.com/site/nuriaalart/habilitats-‐socials
Valors
h>ps://sites.google.com/site/nuriaalart/valors
44. 1. Deixar-‐te
ensenyar
pels
companys.
2. Tenir
molta
paciència.
3. Atendre
amb
molta
es2mació
a
l’alumnat
4. Dividir
els
aprenentatges.
5. Explicar
molt
a
poc
a
poc.
6. Organització
enriquida
de
l’aula.
7. Normes
clares
i
senzilles.
8. Paper
fonamental
de
les
famílies
“Lo
que
un
profesor
de
Secundaria
aprende
en
Infan/l”
h>ps://joseferjuan.wordpress.com/2016/09/18/lo-‐que-‐un-‐profesor-‐de-‐secundaria-‐aprende-‐en-‐infan2l/
45. C.
social
i
ciutadana:
Interacció
amb
els
demés,
normes
de
convivència,
consciència
de
diversitat,…
C.
Coneixement
i
la
interacció
amb
el
món
•sic:
interacció
manipula2va
i
sensorial
amb
els
elements
del
món
‚sic
C.
comunica/va,
ling.
audiovisual:
conversar
i
escoltar.
Expressar-‐se
per
escrit,
i
diferents
llenguatges
audiovisuals
C.
Aprendre
a
aprendre:
Consciència
i
control
de
les
pròpies
capacitats
i
coneixements.
Autoavaluació.
C.
matemà/ca:
Comprendre,
u2litzar
i
relacionar
els
números.
Resoldre
problemes
C.
Ar|s/ca
i
cultural:
observació
i
expressió
crea2va
C.Tractament
de
la
informació
i
c.
digital:ges2onar
la
informació,
ús
de
les
TIC
C.
Autonomia
i
inicia/va
personal:
aplicació
de
valors
i
ac2tuds
personals.
Projectes
individuals
o
col·∙lec2us
Ambients
d’aula
46. SINTETITZANT
1. Valorar
totes
les
intel·∙ligències
de
l’alumnat
2. Descobriment
d’un
mateix:
fer
protagonista
3. Mo/var,
emocionar
amb
op/misme
4. Ges/onar
l’aula:
espai
•sic
i
temporal
enriquit
5. Diversificar
con/nguts
i
estratègies
didàc/ques(Intel·∙ligència)
6. Flexibilitat
de
metodologies:
projectes,
flipped
classrom…
7. Aprenentatge
real,
ac/u
i
significa/u
8. U/litzar
les
TIC/
TAC:
múl/ples
llenguatges
9. Avaluar
les
IM:
observació
i
reflexió
10. Posar
en
pràc/ca,
amb
paciència,
afecte
i
a
poc
a
poc
“Sense
il·∙lusió,
la
vida
es
queda
en
una
obligació”
Howard
Gardner
47. “L’aula
reconeix
la
diversitat
cogni2va
com
una
oportunitat
per
aprendre”
Recordem
Escola
Vi>ra
d’Estocolm
h>p://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=eYH1aIyaBjM
“Sense
pràcJca
significaJva,
moJvadora
i
creaJva,
no
hi
ha
aprenentatge”
nalart
I
just
sued
the
school
system!
h>ps://www.youtube.com/watch?v=G0Ece11tlvU
48. Escriu1 cosa del que has sentit i que et pot ser d’utilitat.
Escriu algun canvi que faràs a la teva aula.
Explica al del costat per què et pot ser d’utilitat.
Ins/tut
Sunsi
Mora
Canet
de
Mar
hgp://www.ccma.cat/tv3/alacarta/els-‐ma2ns/el-‐sunsi-‐mora-‐de-‐canet-‐de-‐mar-‐aplica-‐un-‐model-‐educa2u-‐pioner/video/5623564/
49. Les
imatges
són
pròpies
o
procedeixen
de
diferents
webs
com:
h>p://www.flickr.com/crea2vecommons/
www.google.es,
h>p://search.crea2vecommons.org/
,
h>p://flickrcc.bluemountains.net/flickrCC/index.php,
h>p://recursos2c.educacion.es/bancoimagenes/web/
...
agraint
als
autors/es
per
permetre
la
seva
u2lització.
Podeu
consultar:
Pàgina
personal:
www.xtec.cat/nalart
Presentacions
nalart:
h>p://pt.slideshare.net/nalart
Vídeos:
ikaia
tv
h>p://www.ikaia.tv/t
think1tv
h>p://www.think1.tv/
Núria
Alart
nalart@xtec.cat,
nalart@twiger.es,
www.xtec.cat/~nalart
SE
Terrassa
2016