1. PLATÓ
1 NOTA BIOGRÀFICA:
• Plató va néixer l'any 427 aC a Atenes.
• La seva família era aristocràtica; va viure la guerra
del peloponès.
• Era deixeble de SÒCRATES – la seva condemna a
mort marca molt el pensament de Plató.
• Platço abandona Atenes. Torna l'any 387 aC -
influït per l'escola pitagòrica.
• Forma l'Academia (primera universitat europea):
centre de formació política i intel·lectual de joves
grecs.
2 L'OBRA DE PLATÓ
• És el primer en fer filosofia escrita.
- La seva obra es divideix en quatre períodes:
• Període de joventut (393-389 aC) : Influït per Sòcrates, temes relacionats
amb conceptes de la cultura grega.
• Període del primer viatge a Sicília i de la fundació de l'Acadèmia (388-
385aC): Inquietuds polítiques.
• Període de maduresa (385-370 aC) : Concreta la teoria de les idees i de
l'amor.
• Últims anys (385-347 aC) : Discuteix la teoria de les idees i s'interessa
per la lògica, medicina i ciències naturals.

2. 3 PLATÓ I ELS FILÒSOFS ANTERIORS
• Heràclit: tota la realitat està sotmesa a un canvi enteressant; però aquesta
realitat és tan sols una aparença.
• Pitàgores: el cos és una presó per l'ànima, que anteriorment havia viscut fora
del cos. L'ànima a aquest món superior es purifica.
• Paramènides: Via d'Opinió(doxa) com via d'accés al món sensible. Via de
veritat(episterme) com a via d'accés al món intal·ligible.
• Anaxàgores: Demiürg platònic- semidéu que està entre les idees del món
real. Fa còpies inperfectes(que és tot allò que coneixem) de un ideal.
• Sòcrates: L'autor més rellevant per al seu pensament. Rebuig als sofistes,
orientació en l'educació(policial i actitut sensista), subjectivista i relativista.
Mètode de diàleg (ironia i maièulica).
4 LA TEORIA DE LES IDEES
• L'origen de la teoria de les idees: les idees ens provenen de la cultura
grega: l'esplendor artística(cànon) i la matemàtica grega(idea de perfecció- les
formes geomètriques són idees)
• Les idees platòniques: Davant d'un món sensible ha d'existir un univers
ideal. Les idees són fonament i model del món real; i constitueixen el dons dels
valors ètics i conceptes estètics. Hi ha dos móns: el sensible i aparent sotmès a
l'esdevenir, no és real perquè és una ombra del món intel·ligible.
• La idea del bé: el món de les idees està jerarquitzat. La base: idees dels
objectes i éssers del món sensible; més amunt: objectes matemàtics;

3. encara més amunt: idees ètiques i estètiques; finalment: la idea del Bé en si
(fonament de tot ésser)
5 L'ÀNIMA SEGONS PLATÓ
Concepte: ànima (psique) significa “vida”, vida com a moviment, i té a veure
amb “respirar” ja que aquest és el moviment que manifesta en l’ésser humà el
procés de viure.
Característiques
- A partir de la determinació i diferenciació del verb “respirar” i del substantiu
“vida”, Plató va iniciar la descripció del que més tard seria la psicologia.
- L’ ànima és...
· ...el principi de la vida del cos.
· ...l’ element oposat a la corporeïtat.
· ...immortal, intel·ligible, uniforme, indissoluble.
· ...transmigrant d’un cos a l’altre (reencarnació). Només es pot escapar de la
cadena de reencarnacions alliberant-se de l’esclavitud del cos i dedicant-se a la
filosofia.
- El cos pertany al món sensible i és mortal, multiforme i irracional.
- Plató creu que l’ànima predomina sobre el cos, que l’ànima és anterior al cos,
i la seva unió és accidental i temporal, ja que és separable.
- Descriure la naturalesa de l’ànima no és a l’abast de la ment humana, per això
Plató recorre al mite del carro alat.
Les tres forces de l’ànima

4. Segons Plató l’ànima consta de tres parts que tenen diferents funcions i es
troben a llocs específics del cos:
- La part racional: ens diferencia dels animals. Es troba al cervell i la seva
missió és conduir les altres dues parts. Les seves virtuts són la saviesa i la
prudència.
- La part irascible: es troba al pit i és una font de passions nobles com la
valentia. La seva virtut és la fortalesa.
- La part concupiscible: té a veure amb les tendències o desitjos. Origina
baixes passions com l’apetit sexual, el desig de menjar i beure...la seva virtut
és la temperància davant els excessos.
Quan l’ànima racional guia i controla les altres dues, es produeix l’harmonia en
l’individu.
El mite de la caverna:
El mite de les caverna es podria definir a partir de dos estadis:
• Primer estadi(ignorància): un grup de presoners, els quals només
poden veure el que succeeix al seu voltant per mitjà de les ombres que
una foguera progecta a la paret que tenen davant. No veuen més enllà
de les ombres.
• Segon estadi(descobriment de la veritat): un dia, un dels presoners
és alliverat, i descobreix la realitat que per a ell era impossible.
• Tercer estadi(sentiment de compartir): El presoner alliverat torna a
buscar els seus companys per explicarli's el seu nou descobriment;
aquests el prenen per boig. Tot i que aquest els va a explicar el que ha
vist a els seus companys avans que qualsevol altre cosa. De manera
que queda clara la visió de Plató sobre el saber (el saber no és saber si
no es comunica), és molt important aquest sentiment de solidaritat.

5. El mite platònic marca un camí des de les tenebres fins a la llum/ el veritable
filòsof s'allibera de les ombres a trabés de la dialèctica i recorrent el difícil camí
fins la saviesa.
Els soistes ja van emprendre tasques educatives, però és plató qui ens ha
deixat una idea elavorada de l'educació o “paidéia”.
6 ARETÉ DE L'INDIVIDU
areté: la virtut, “d'exel·lència”, “de mèrit”, “de bo”, “de positiu” per a qui ho
poseeix.
Significat platónic d'areté: Coneixer-se a un mateix.
Plató concep la virtut com a harmonia de les tres parts de l'ànima:
1. part racional: prudent
2. part irascible: valerosa
3. part concupiscible: temperada
*una altre virtut fonamental era la sabiesa; la pràctica en forma de prudència,
justícia i bé.
Es pot aprendre l'areté?
Preguntar si l'areté es pot aprendre és com preguntar si es pot aprendre la
naturalesa humana. La veritat ni es dóna per naturalesa ni s'aprèn. Però al
mateix temps l'areté no és una simple opinió, ja que tots el reconeixem (quan
algú fa un acte valerós tothom el reconeix).
*Plató afirma a Menó que l'areté és un do diví i opinió verdadera.
7 LA TEORIA POLÍTICA DE PLATÓ
La justícia, ideal de la comunitat
*Plató pretén construir un model d’organització ciutadana (“República” i “Lleis”).
Requisits:
• Clara idea de justícia.
• Superar la concepció tirànica imposada per la força o per l’engany.
• Educar als ciutadans i als polítics.

6. • Portar al poder els més intel·ligents i generosos.
• L’estat=reflex del ciutadà. Si cada ciutadà executa la seva tasca es produeix
l’harmonia social.
Els nivells d’organització de l’Estat
• Nivell superior: correspon al lógos, a la racionalitat i a la reflexió. Hi trobem
els governants (archontes) que basen la superioritat en el saber (sophia).
Forma d’intel·ligència que implica generositat, altruisme i <<idealisme>>. Als
governents se’ls hi associa l’ànima intel·ligible, l’ànima immortal.
• Els guardians (phylakes) à defensar l’estat. Plató no permet que tinguin
béns materials i dóna la mateixa educació als homes que a les dones. Els
guardian estan relacionats amb l’ànima irascible, la mortal.
• Camperols, comerciants i artesans = són els fonament econòmic de la polis
i se’ls lliga amb l’ànima concupiscible, també ànima immortal.
Règims polítics
Plató vol aconseguir construir una ciutat justa i feliç en la realitat (“República”).
• Aristocràcia: És el règim més perfecte. És la intel·ligència la que domina
l’Estat. No està basat en el llinatge de sang sinó en la capacitat.
• Timocràcia: l’element passional domina sobre el racional. Predomina la
classe militar i s’oprimeixen les classes inferiors.
• Oligarquia: “govern on manen els rics sense que els pobres tinguin accés al
poder”. S’oblida l’únic tresor polític: l’educació i la solidaritat.
• Democràcia: “neix, crec jo, quan vencen els pobres”. El poble prepara un
règim violent ja que els oligarques els hi ha negat l’educació.
• Tirania: El poble accepta que el tirà estableixi un ordre, encara que sigui fals.
8 INFLUÈNCIES POSTERIORS

7. Aristòtil va estudiar a l’acadèmia platònica i en va ser el deixeble més
important. Per a ell les essències es troben dins dels éssers sensibles.
Neoplatonisme:
• Plotí heretarà una visió mística del platonisme.
• Una altra doctrina neoplatònica serà l’emanatisme, definit també per Sant
Agustí.
Sant Agustí:
• Concep el mal, no com una realitat positiva, sinó com una privació o
allunyament de Bé.
• Per Plató el coneixement venia del record, per Sant Agustí es revela per
il·luminació divina.
Racionalisme:
• L’idealime platònic influeix en el racionalisme cartesià, ja que l’idealisme de la
filosofia moderna a partir de Descartes parteix de la desconfiança respecte als
continguts empírics i fomenta el coneixement en les idees innates i no en les
coses que es perceben.
Filosofia contemporània:
• Nietzsche considera que del platonisme sorgeix l’error de la metafísica
dogmàtica en crear l’esperit pur i el Bé en si.
• Trobem també un rastre platònic en la fenomenologia de Husserl i d’Scheler.
• També s’ha assenyalat influència platònica en el Món (les veritats objectives i
les lleis científiques) de Popper.