SlideShare a Scribd company logo
1 of 60
Seminari Conjunt:
                                 Avaluació competencial en
                                         projectes escolars



                                                                                             Sessió 2
                                                                                               Gener 2013


 Departament d'Ensenyament (Barcelona).

Neus Lorenzo
@NewsNeus Ref: Refr: http://nothingbutkryptonite.tumblr.com/post/36683148590/literally-me-every-time-i-do-a-project
Si parléssim de menjar, avui passaríem
                  de ser comensals a ser Cuiners en Cap.




Ref: http://www.masquefa.cat/uploads/setmana1905.jpg   http://www.xtec.cat/col-cormar-gracia-bcn/index_archivos/insta/cuiner.JPG http://www.tv3.cat/multimedia/jpg/9/2/1216290268429.jpg
• Avaluació: tipologies, finalitat, conceptes bàsics
• Avaluació: funció curricular
• Avaluació a l’aula:

  – Eines i estratègies
  – Exemples: rúbriques i diagrames radials
  – Una pràctica: identificació d’indicadors
Si ensenyem avui
                       com ensenyàvem ahir,
                       robem als nostre alumnes
                       el seu demà.
                                    John Dewey



Si avaluem
com sempre,
no podrem transmetre
valors diferents!
Què i per què ensenyem?




                       Per què i per a què avaluem?



                                    Què estan aprenent els alumnes?
Imatge: http://www.revistaespigol.com/wp-content/uploads/2011/05/05-04_FestivalTeatreInfantil_03.jpg
http://www.cse.salford.ac.uk/insight/images/projectwork06.jpg
http://static.edvantage.com.sg/site/servlet/linkableblob/edvantage/768722/topImage/Revamp_project_work_in_JCs-topImage.jpg
http://myuci.net/wp-content/uploads/2012/10/20121029-multichoicetest.jpg
Com avaluem?




Què estan aprenent els alumnes?
Avaluació, un concepte enriquidor
        Podeu classificar l’avaluació per:
               - Els agents que l’apliquen
               - La línia temporal
               - La intenció o finalitat
               - … … ??


                                  Avaluació formativa                                                              Avaluació certificadora

                                                                                                                Avaluació final
               Avaluació externa
                                                              Avaluació reguladora
                              … … ...                                                                             … … ...
                                            Avaluació inicial
“Desplegament del currñiculum”, Pag. 157 (2012)
http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/034fc257-4463-41ab-b7f5-dd33c9982b4f/curriculum_ep.pdf
Avaluadors i avaluats
                                    en el Sistema Educatiu
Famílies   Alumnat   Centre Directors   Projectes Programes Docents…

             ... departaments, serveis, cicles, administració, inspecció,
                                formació, gestió...
                     INICIAL                              FINAL
                     INTERNA                           EXTERNA

                     CENSAL                            MOSTREIG
                     VOLUNTÀRIA                       OBLIGATÒRIA

                     PROCESSUAL                     CERTIFICATIVA

                      GENERAL                       FOCALITZADA

                     CURRICULAR                    ORGANITZATIVA

                     DIAGNÒSTICA                     CONTRASTIVA

      … púbica … individual … coavaluació … formativa … competencial …
Perspectives de l’acció avaluadora
        Diferentes estratègies d’avaluació segons la funció i els interessos
                      Per què i per a què avaluem?
         ESTRATEGIA                             INTERÉS               FUNCIÓN

 Observació                          Resultats /Beneficis   Reacció/Selecció

 Contrast                            Mediació               Formació / Comunicació

  Comprensió                         Processos              Canvis / Reforma /Transforma.

  Valoració                          Opinió                 Estandarizació/Judici

  Acreditació                        Prestigi/Pertenència   Homologació/Llicència prof.

  Medició                            Dades de resultats     Comparació /Classificació

  Avaluació                          Gestió del Coneixem. Aprenentatge formal


Adaptat de: Jesús Rul, Evaluación de Competencias
Quina relació hi ha
             entre currículum i avaluació?
 Decrets curriculars de Primària i Secundària:
   “S’entén per currículum de l’educació
  primària/secundària obligatòria el conjunt de
  competències bàsiques, objectius, continguts,
  mètodes pedagògics i criteris d’avaluació”
El currículum defineix el procés d’ensenyament i aprenentatge en un sistema educatiu:
FINALITAT: Competències per a la vida
   SEQÜENCIACIÓ: Objectius d’etapa, de cicle, de matèria...
    CONCRECIÓ: Continguts
       ORIENTACIONS I TÈCNIQUES: Mètodes pedagògics
           CONTROL DE QUALITAT: Criteris d’avaluació (processos, resultats, assoliment...)
                                               Ref: Decrets curriculars de Catalunya
                                               Primària: http://www.gencat.cat/eadop/imatges/4915/07176074.pdf
                                               Secundària: http://www.gencat.cat/eadop/imatges/4915/07176092.pdf
Integració en les propostes d’acció educativa

                                                  Criteri:
Indicadors:
                                                  Contrast d’assoliment
Valoració de
les tasques
amb
evidències




                         Actuacions:
                         diversificació d’activitats
                         d’ensenyament i aprenentatge

                                                             Font: OSAC
Com avaluem?...




Ref: http://i567.photobucket.com/albums/ss114/j4jokes11/Love%20Ever/Cheating_Exam_Love_Ever.jpg
Finalitat de l’avaluació
Ordre d’avaluació de Primària i secundària de Catalunya:
  “La finalitat de l’avaluació és identificar les necessitats
   educatives de cada alumne/a mitjançant l’avaluació inicial,
   informar sobre els processos d’ensenyament i aprenentatge
   amb l’avaluació contínua i formativa, comprovar els progressos
   de cada alumne/a amb avaluació contínua i sumativa, i orientar
   el professorat perquè ajusti la seva tasca docent al progrés dels
   alumnes i les alumnes.
   Aquests diferents propòsits de l’avaluació fan que per a cada
   alumne o alumna calgui plantejar-se què s’avalua, com s’ha
   d’avaluar i amb quins referents s’han de comparar els
   resultats.”

     OREAMBUL DE:
     Ordre EDU/296/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d'avaluació en l'educació primària.
     Ordre EDU/295/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d'avaluació a l'educació secundària obligatòria.
A la recerca de la qualitat educativa
        Congrés de Singapoure 1999… “Definició de qualitat educativa”
    = Bons resultats (educatius) + Bons processos (gestió educativa)

                                               PISA                                              ACTIC
                                                               •TIC o competència digital
                                               •Matemàtica,
                                                               •Llengües estrangeres
                                                                                                 PIRL
• De resultats                                 •Lectura
                                                               •Aprendre a aprendre              Lisboa 2010
                                               •Ciències
                                                               •Educació cívica o ciutadana
                                                                             •Tases d’abandonament
• D’èxit i de transició a la vida adulta                                     •Finalització de FP i Sec. Sup.
                                                                                                          UNESCO
                                                                             •Participació en l’educació superior
                                                                                                         EU 2020
• De seguiment de l’educació                                        •Avaluació i lideratge escolar
                                                                    •Impliació de les famílies
• De recursos i estructures                                     •Formació del professorat
                                                                •Escolarització en l’educació infantil
                                                                •Nombre d’alumnes per ordinador
                                                                •Despesa educativa per estudiant

Ref: Indicadors internacionals (Benchmarks), Singapoure 1999
L’avaluació acreditativa
  MECR: Nivells de referència de Llengües estrangeres
                                               La formació al llarg de la vida
Level     A1              A2             B1           B2           C1            C2
          Breakthrough    Waystage       Thereshold   Vantage      Effective     Mastery
Nivell    A1:             A2:            B1:          B2:          C1:           C2:

English
          Inicial
              -
                              A
                          Bàsic
                            KET
                                         Llindar
                                         PET
                                                      Avançat
                                                      FCE
                                                                ... CAE
                                                                   Funcional     Domini
                                                                                 CPE
German    Start Deutsch       B
                          Start          ZD           -         D ZMP            ZOP

Catalan
          1
                              C 2
                          Deutsch
                          Certificat     Certificat   Certificat
                                                                C  Certificat
                                                                                 KDS
                                                                                 Certificat

                              D
                          nivell
                          bàsic
                                         nivell
                                         elemental
                                                      nivell
                                                      intermedi B  nivell
                                                                   suficiència
                                                                                 nivell
                                                                                 superior

                              ...                               A
Spanish   -               -             Diploma    Diploma          -            Diploma
                                        Nivel      Nivel                         Nivel
                                        inicial    intermedio
                                       ALTE FRAMEWORK of Language Examinations   Superior
                                  The Common European Frame of Reference
L’avaluació escalada de progrés del grup




Ref: http://cot.ag/dPGOTH Consell Superior d?Avaluació PISA 2009
Avaluació comparatiu del sistema educatiu
         Creences i preferències del professorat sobre metodologia




                       Constructivista



                      Transmissora




TALIS: n all countries but Italy the average endorsement of constructivist beliefs is stronger than that of direct transmission beliefs. In
most countries, therefore, teachers believe that their task is not simply to present facts and give their students the opportunity to practice,
but rather that they should support students in their active construction of knowledge.
Ref: Creating Effective Teaching and Learning Environments First results from TALIS, 2009 ODCE
Resultats i tendència




      Ref: http://ow.ly/fYlen
Diferents maneres
d’aprendre i ensenyar
   Shapes in Paris
… Però com avaluem?

      EXAMEN: Present continu
      NAME :
      1.Quin significat té el present continu?

      2. Escriu la forma afirmativa del verb WORK




      3. Escriu la forma negativa del verb EAT en present
      continu



      4. Escriu la forma interrogativa del verb RUN




      5. Tradueix el què has escrit a l’exercici 2, 3 i 4
Com avaluem: evolució normativa
Memoritzar continguts   Aplicar coneixements   Desenvolupar competències per viure



  LGE                      LOGSE                       LOE
La ratera

Un conte per pensar...
• Una vegada hi havia un
  ratolí que vivia en una
  masia, envoltat de tot
  els altres animals que
  eren els seus amics: una
  vaca, un garrí, una
  gallina…
• Un dia va descobrir una
  ratera i es va espantar
  molt…
Primera pregunta... Individual

      Quants animals he esmentat
      en aquest conte?

         TIPUS de pregunta :
         Recuperar informació
         explícita o literal




RESPOSTA: 4 animals //          tots els animals de la masia
La rateta es volía amagar, però p`rimer va
 pensar que havia d’avisar els seus amics...
• Li va anar a dir a la vaca:
-El pagès ha comprat una ratera!!
    Hem de fer alguna cosa! …

• La vaca li va contestar:
-Per tant poc t’alteres?
Jo no n’he de fer res!
La ratera no és pas problema meu...
• Li va anar a dir al garrí:
-El pagès ha comprat una ratera!!
    Hem de fer alguna cosa! …

• El garrí li va contestar:
-Per tant poc t’alteres?
Jo no n’he de fer res!
La ratera no és pas problema meu!
• Li va anar a dir a la
  gallina:
-El pagès ha comprat una ratera!!
    Hem de fer alguna cosa! …

• La gallina li va
  contestar:
-Per tant poc t’alteres?
Jo no n’he de fer res!
La ratera no és pas problema meu!
No havia aconseguit alertar
               ningú...
• Així que la rata es va amagar al fons del seu
  cau, morta de por!
• El dia següent la muller del pagès va anar a revisar la
  ratera i va trobar… una enorme serp que es regirava
  atrapada per la cua!…



                                    Molt enrabiada, la
                                    serp va donar un bot
                                    i li va mossegar un
                                    peu!!
• El seu marit mirar de curar-la, però la pobre dona estava molt
  greu i empitjorava ràpidament.
• Desesperat, el pagès va decidir matar la gallina per fer un
  brou i mirar d’alleugerir els sofriments de la seva dona…




                                         •Cada dia li donava
                                         sopa, però ella
                                         estava molt i molt
                                         malalta, a punt de
                                         morir…
Segona pregunta... Per parelles

          Morta la gallina,
          cóm podia fer
          més brous i sopes ?
               TIPUS de pregunta:
               Relacionar i interpretar la informació
               explícita i inferir per context




RESPOSTA: connexions (informació implícita)
• El pagès plorava molt, i va decidir sacrificar el garrí per fer una
  bona escudella de salsitxes i cigrons, i brous consistents que li
  donava amb cura i paciència...




                                            •Però ella empitjorava
                                            encara més, semblava a
                                            punt de morir sense que
                                            rés hi posés remei!
Tercera pregunta... Per parelles

     Si fóssiu el pagès,
     què faríeu ?

             TIPUS de pregunta:
             Relacionar i interpretar la infomació
             explícita i inferir per context




RESPOSTA: reflexions (jo -els altres)
• Desesperat, el pagès volia cuinar la vaca per fer un brou ben
  reconstituient, però finalment va vendre la vaca per portar a la
  seva dona a l’hospital i pagar les despeses de l’estada a la gran
  ciutat… i després d’unes setmanes, es va recuperar!



                                             BANC

                                                       HOSPITAL
Quarta pregunta... Per grups
       Com hagués acabat el conte
       si el pagès hagués mort i cuinat la vaca?

                 TIPUS de pregunta:
                 Reflexionar sobre un personatge, el contingut i la
                 forma del text




RESPOSTA: Per estimular l’aprenentatge
            i el canvi actitudinal
• Sol a la masia, amagat al fons del seu forat, el ratolí ncara
  recorda les paraules dels seus companys:

 -Per tant poc t’alteres?
Jo no n’he de fer res!.
                                           (Tu penses el mateix?)
La ratera no és pas problema meu! …
Competencies parcials:
  escales internacionals de lectura
           CAPACITATS DE LECTORA

   Informació en text              Fora del text


Accedir a la    Integrar i           Reflexionar i
 informació     Interpretar          avaluar

                        Comprensió                 Contingut
         Recuperar      global

                        Interpretació              Forma


                              -Font: Avaluació PISA 2003-2006-2009
                              -Consell Superior de Catalunya:
                              -Avaluació de competències de 6è
La ratera

Unconte per pensar...
Enfocament de l’avaluació competencial

                             • Forma part del currículum i està
                               present en qualsevol moment del
                               procés.
                             • Té un caràcter més formatiu que
                               sancionador .
                             • Hi ha diferents agents, estratègies i
                               objectes d’avaluació.
                             • Té un paper fonamental per regular
  Resposta literal             els processos d’ensenyament i
  a una pregunta
                               aprenentatge.
                             • Es basa en situacions reals,
                               properes i vivencials
Adaptat de: Neus Santmartí
Les dimensions competencials
                                                al Currículum i al MERC
Dimensió comunicativa Dimensió estètica i literària Dimensió plurilingüe i intercultural

                           Potencial lingüístic
  C2
 Domini
        C1                       Quantitat              Criteri
     Funcional
                                                      Complexitat
             B2
           Avançat                                   Comunitat
                    B1
                 Llindar
                                     Qualitat     Cognició
                                                 Comunicació
                      A2
                     Bàsic                      Continguts

                                                AICLE
                             A1
Eixos del MERC             Inicial
                                                                      CLIL-EMILE
Aprendre per a aprendre: un procés vital
  PISA: identificar el “moment d’aprenentatge”
                     1. Identificar la informació rebuda
                     2. Promoure una resposta escaient
                     3. Opinar, contrastar, conciliar respostes
     La Marta diu:   No tinc res, no séprocessos
                     4. Comparar estratègies i que posar-me....
                     5. Valorar, acceptar i descartar alternatives
-Colors
-Roba´
Ajúda-la!
-Números
-... ... ...
-Quantes combinacions
de models pot fer amb
tres jerseis i quatre
pantalons?
   -Podem anar sense jersei?... Sense pantalons?
   -Podem vestir sempre com vulguem? Per què?
Tenim exemples de proves PISA




  -Quins números hi ha a sota de cada dau?
       Quines preguntes faríes?...
  -En un dau trucat on sortissin el doble de cincs del habitual,
        - Al nivell 2*: recuperar informació explícita
  quin número sortiria la meitat de les vegades?
  -Si només dos d’ells tinguessin a dalti un nombre dades
        - Al nivell 4*: utilitzar, integrar interpretar parell,
        - Al nivell 6*: reflexionar, relacionar i fer connexions,
  quans imparells hi haurien a sota?
El MECR
          El Marc europeu comú de referència per a l’aprenentatge, l’ensenyament i
           l’avaluació de llengües, elaborat pel Consell d’Europa, planteja com a fita:
      -      Aprendre una o dues llengües estrangeres, en coherència amb la competència
             plurilingüe i intercultural*


      *Competència Plurilíngüe i intercultural:
           “la capacitat d’utilitzar les llengües amb finalitats comunicatives i de prendre part
            en la interacció intercultural que té una persona que domina, en graus diversos,
            distintes llengües i posseeix experiència de diverses cultures”




Currículum ESO, [http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/fe124c3b-2632-44ff-ac26-dfe3f8c14b45/curriculum_eso.pdf]pag. 34
http://www.soc.mil/swcs/swmag/archive/SW2503/images/SW2503RealResults_3.jpg
http://wwwimages.adobe.com/www.adobe.com/content/dam/Adobe/en/features/creativecloud/cs6/images/708x510/ccm-team-marquee-poster-708x510.jpg
Diferents maneres d’avaluar:
           Les eines d’avaluació
•   Registres i anecdotaris per a l’observació de la realitat …
•   Portfolio personal de seguiment i recollida d’evidències.
•   Qüestionaris i formularis (KPSI (Knowledge and Prior Study Inventory) , etc…)
•   Mapes conceptuals i diagrames de visibilitat de dades
•   Rúbriques temàtiques o procedimentals
•   Pautes d’acció, bases d’orientació, protocols...
•   Conversa, diàleg directe, debats...
•   Vídeos i enregistraments d’àudio…
•   Proves escrites, exàmens, informes…
•   Projectes, murals, reculls, dossiers, herbolaris, col·leccions …
•   Dramatitzacions, representacions…
•   Maquetes i models…
•   Exposicions, presentacions…
•   Documents escrits, textos, produccions…
•   Plànols, gràfics…
•   Reflexions, deduccions i generalitzacions…
Els indicadors estàtics

Lèxic

Gramàtica

Contingut




Ús del vocabulari

Correcció lingüística

Organització d’idees
Què diu el currículum?
  Els criteris d’avaluació de les matèries
  són un referent fonamental per determinar el
  grau d’assoliment de les competències bàsiques
  i dels objectius de cada matèria.

   Exemple: Llengües estrangeres
   Produir de forma guiada textos escrits, en
   diferents suports, de tipologia diversa, que siguin entenedors,
   utilitzant estructures, connectors senzills i lèxic adequat, tenint
   cura dels aspectes formals i respectant les regles fonamentals
   d’ortografia i de puntuació.


Ref: Currículum ESO, CAPÍTOL 6, Article 18 Avaluació
http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.php?file=docs/ESO/decret_eso.pdf
Els indicadors dinàmics


                               entenedors
                                                                         Indicadors
Indicadors significatius




                               utilitzant estructures                    d’assoliment

                                   connectors senzills

                                 lèxic adequat


                               aspectes formals
                               ortografia
                                                   personal   registre   registre
                               puntuació
                                                   quotidià    social    acadèmic

                           -         Escala de qualitat
                                                                                        +
Qualitat i excel·lència:
            qüestió de gustos?

                         La mare envia l’Oriol
                         a comprar fruita,
                         i ha de triar “la millor”…



    Quins paràmetres l’ajudaran a escollir?
•Indicadors irrellevants: posició, embolcall...
•Indicadors significatius: brillantor, duresa...
La qüalitat, una qüestió de grau…


                                         La pell mostra
                                          lluentor,
Indicadors significatius




                               FRESCA    sense de cops
                                         amb textura
                               LLUENTA   natural…




                                SANA

                                MADURA




                               OLOROSA

                           -       Escala de qualitat
                                                          +
La rúbrica quantitativa:
    una eina de contrast per l’avaluació
        +                            -
                             Sap               Intenta         Amb prou
             Reflexiona      explicar les
             sobre el        seves             diversificar    feines
             lèxic i la      idees amb         registres       domina el
Ús del       terminologia                      però sense      vocabulari
vocabulari específica i      diferents         ajustar-los     familiar i
             científica      registres         a l’ús          quotidià 0,5
                        5    socials 3                    2
              Sap escollir   Pot utilitzar i    Intenta        Utilitza
              les diverses   recursos           diversificar   estructures
              estructures                       estructures    quotidianes
Correcció     complexes      gramaticals                       sense nexes
 lingüística en funció       expressius         amb alguns
              de l’ús        senzills 4         connectors     complexes
                        6                                 3               0,5
              Organitza el    Té una idea      Presenta les     Utilitza una
              text            principal        idees poc        estructura
              estructurat     però poques      ordenades o      repetitiva e
Organització des de l’idea    secundàries      sense            inconnexa
d’idees       principal 5                3     jerarquia 2                0,5
                 Raonar        Analitzar           Fer             Reproduir
Acrivitat en petit grup
1.   Seleccionem un criteri d’avaluació (Documentació adjunta: Criteris
     d’avaluació dels currículums de rimària y secundària)
2.   Pensem diferents activitats d’ensenyament i aprenentatge que
     poden ajudar a assolir aquest criteri (Millor si són tasques ben
     concretes, focalitzades i definides! Es podran fer al llarg del curs)
3.   Per una tasca determinada, farem una rúbrica de seguiment (Per
     una tasca o projecte complex, farem referència a diversos criteris,
     per aliniar els assoli,menst amb el Marc Europeu Comú de
     Referència)


                Veure material de referència a Odissea
      “Projecte per segón de ESO: Un programa de televisió”
                       (Autora: Rosamaria Felip )
Criteris de Llengua estrangera (CI)
Primera llengua estrangera (Primària CI)
•   Captar el missatge global de les produccions orals amb suport visual i no visual més treballades al’aula.
•   Captar informació rellevant d’un missatge oral.
•   Entendre i participar activament de les interaccions orals treballades.
•   Reconèixer mots i expressions orals en la seva forma escrita i usar-les oralment.
•   Reproduir textos orals tenint en compte el ritme i l’entonació segons el model ofert.
•   Escriure paraules, expressions conegudes i frases a partir de models i amb una finalitat específica.
•   Comprendre que la llengua és un instrument de comunicació, per aprendre i apropar-se a altres cultures,
    que hi ha diversitat de llengües i mostrar respecte per totes.
•   Percebre algunes característiques de les semblances entre les llengües que hi ha a l’aula o a l’entorn més
    proper.
•   Mostrar interès i valorar la utilització d’una llengua estrangera per a la comunicació dins de l’aula i en les
    activitats d’ensenyament i aprenentatge que es creïn dins de l’aula.
•   Tenir una actitud crítica cap a estereotips lingüístics que reflecteixen prejudicis racistes, classistes o
    sexistes




                   Ref: Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària
                   http://www.gencat.cat/eadop/imatges/4915/07176074.pdf
Criteris de Llengua estrangera (CM)
Primera llengua estrangera (Primària CM)
•    Captar missatges globals i específics de les produccions i interaccions orals més habituals que es produeixen a l’aula.
•    Captar el sentit global de missatges orals i escrits sobre temes familiars, coneguts i d’interès.
•    Emprar la llengua estrangera en situacions pròpies d’aula.
•    Produir textos orals seguint un model i atenent a la pronunciació, ritme, entonació per explicar fets i conceptes relacionats
     amb ell mateix el món que l’envolta o per transmetre informació d’altres àrees curriculars.
•    Extreure informació de textos escrits lligats a temes coneguts i amb una finalitat educativa concreta
•    Escriure frases i textos curts i significatius en situacions quotidianes i escolars a partir de models amb una finalitat
     determinada i amb un format establert, tant en suport paper com digital.
•    Usar algunes estratègies per aprendre a aprendre, com demanar aclariments, comunicar amb gestos, utilitzar diccionaris
     il·lustrats, i identificar alguns aspectes personals que ajudin a aprendre millor.
•    Mostrar un cert grau d’autonomia a l’hora de resoldre les situacions d’aprenentatge.
•    Conèixer i valorar la diversitat lingüística (entre llengües diferents o dintre d’una mateixa
•    llengua) i cultural de l’entorn, amb actitud de respecte cap a les persones que parlen altres llengües i tenir interès per
     comprendre-les.
•    Valorar la llengua estrangera com a instrument de comunicació i participar amb interès en les activitats en què s’usa la
     llengua estrangera.
•    Comparar produccions de diferents llengües per trobar-hi semblances i diferències.
•    Tenir una actitud crítica cap als estereotips lingüístics que reflecteixin prejudicis lingüístics racistes, classistes o sexistes.
                     Ref: Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària
                     http://www.gencat.cat/eadop/imatges/4915/07176074.pdf
Criteris de Llengua estrangera (CS)
Primera llengua estrangera (Primària CS)
•     Captar missatges globals i específics de interaccions orals variades procedents de diferents contextos relacionats amb els alumnes i el seu entorn
      més proper.
•     Expressar-se amb certa fluïdesa davant les produccions i interaccions orals més habituals en l’àmbit escolar i personal.
•     Participar amb naturalitat en les interaccions orals (fer preguntes, demanar aclariments o disculpes, donar les gràcies) i mostrar interès en les
      produccions orals pròpies i respecte per les produccions orals dels altres.
•     Emprar la llengua estrangera amb correcció tenint en compte l’entonació, el ritme i les estructures pròpies per transmetre informacions diverses
      d’acord amb una finalitat educativa i emprant els recursos disponibles.
•     Fer petites exposicions orals individuals o en grup de temes relacionats amb les diferents àrees del coneixement.
•     Comprendre el sentit global i informació específica de textos escrits de tipologia diversa i en diferents suports i formats.
•     Elaborar textos escrits senzills tant en suport paper com digital segons un model i tenint en compte el destinatari, el tipus de text i la finalitat
      comunicativa.
•     Mostrar cura i interès per les produccions escrites així com dels elements que en són propis (correcció, planificació, contextualització, revisió).
•     Valorar i reconèixer les diferents estratègies que ajuden a prendre consciència del propi aprenentatge i mostrar un cert grau d’autonomia a l’hora
      de resoldre situacions d’aprenentatge.
•     Actitud de respecte cap a les persones que parlen altres llengües i interès per comprendre-les.
•     Valorar la llengua estrangera com a instrument de comunicació amb altres persones i cultures, interessant-se per les produccions tradicionals i
      actuals en llengua estrangera.
•     Saber comparar produccions de diferents llengües per trobar-hi semblances i diferències i canviar el punt de vista personal per poder comprendre
      altres maneres de veure el món.
•     Tenir interès per solucionar els problemes de comprensió i comunicació que es produeixen en contextos multilingües, sabent adaptar els
      missatges.
•     Usar un llenguatge no discriminatori i respectuós amb els altres i ser crític amb els prejudicis racistes, sexistes i classistes.



                        Ref: Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària
                        http://www.gencat.cat/eadop/imatges/4915/07176074.pdf
Criteris de Llengua estrangera 1r ESO
     Educació Secundària: 1r curs ESO
     •   Participar en interaccions orals sobre temes coneguts o treballats prèviament, utilitzant les estratègies
         adequades per facilitar la continuïtat de la comunicació i produir un discurs entenedor i adequat a la
         intenció comunicativa.
     •   Comprendre la idea general i les informacions específiques més rellevants de documents orals senzills,
     •       emesos cara a cara, o procedents de mitjans audiovisuals si es parla lentament i amb claredat. Matèries.
             Àmbit de llengües 50
     •       Reconèixer la idea principal i extreure informació específica i global de documents escrits senzills, en
             suport paper i digital, sobre continguts de diverses àrees de coneixement i adequats a l’edat.
     •       Produir textos breus, orals i escrits, coherents, i amb bona dicció o amb correcció ortogràfica i puntuació
             adequada, a partir de models.
     •       Observar algunes regularitats de la llengua estrangera i induir-ne les regles de funcionament.
     •       Utilitzar de forma guiada els recursos de les TIC per a la cerca, organització, intercanvi i presentació
             d’informació.
     •       Utilitzar estratègies per progressar en l’aprenentatge de manera autònoma.
     •       Mostrar una actitud respectuosa, d’interès i de descoberta envers la llengua, la cultura i les formes de vida
             diferents a les pròpies.
     •       Mostrar predisposició per al treball col·laboratiu.




Decret 143/2007 de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educaciço obligatòria [http://www.gencat.cat/eadop/imatges/4915/07176092.pdf ]
Criteris de Llengua estrangera 2n. ESO
   Educació Secundària: 2r curs ESO
   •Participar en interaccions orals bàsiques per aconseguir comunicar de forma entenedora, fent ús d’estratègies per
   superar les interrupcions i per iniciar i concloure intercanvis comunicatius.

   • Comprendre la idea general i informacions específiques de missatges orals emesos cara a cara, o en qualsevol
   suport sobre temes coneguts.Matèries. Àmbit de llengües 59
   • Comprendre la informació general i específica de diferents textos escrits, en suport i format de tipologia diversa,
   sobre temes adequats a l’edat i relacionats amb els àmbits educatiu i personal.
   • Llegir textos breus de forma expressiva (rimes, poemes, cançons).
   • Produir de forma guiada textos orals breus, coherents i amb bona dicció que siguin entenedors per a
   l’interlocutor/a.
   • Produir de forma guiada textos escrits, en diferents suports, de tipologia diversa, que siguin entenedors, utilitzant
   estructures, connectors senzills i lèxic adequat, tenint cura dels aspectes formals i respectant les regles fonamentals
   d’ortografia i de puntuació.
   • Utilitzar els coneixements adquirits sobre el sistema lingüístic de la llengua estrangera en diferents contextos de
   comunicació, com a instrument d’autoaprenentatge i d’autocorrecció de les produccions pròpies orals i escrites i
   per comprendre les produccions dels altres. Utilitzar de forma guiada els recursos digitals en la cerca, organització i
   presentació d’informació.
   • Mostrar una actitud respectuosa, d’interès i de descoberta envers la cultura i formes de vida diferents a la pròpia.

   • Participar en l’avaluació de les produccions pròpies i les dels altres.

   • Mostrar predisposició per al treball col·laboratiu.

Decret 143/2007 de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educaciço obligatòria [http://www.gencat.cat/eadop/imatges/4915/07176092.pdf ]
Criteris de Llengua estrangera 3r ESO
     Educació Secundària: 3r curs ESO
     •Participar en converses i simulacions breus, relatives a situacions habituals o d’interès personal i amb finalitats comunicatives
     diferents, utilitzant les convencions pròpies de la conversa i les estratègies necessàries per resoldre les dificultats durant la
     interacció.

     • Ús de fórmules característiques del llenguatge formal i de l’informal en les comunicacions orals i escrites.

     • Comprendre la idea general i informacions específiques de missatges i documents autèntics incloent-hi els procedents dels
     mitjans de comunicació, i semiautèntics en suport i format de tipologia diversa, sobre temes d’interès dels àmbits personal i
     educatiu.

     • Comprendre la informació general i l’específica de diferents textos escrits, autèntics i adaptats, d’extensió variada, i
     reconèixer la seva intenció comunicativa.

     • Elaborar de forma semicontrolada textos de tipologia diversa, orals i escrits, tenint cura del registre, el lèxic, les estructures, i
     alguns elements de cohesió i coherència per marcar la relació entre idees i fer-los entenedors als destinataris o destinatàries.

     • Utilitzar els coneixements adquirits sobre el sistema lingüístic de la llengua estrangera en diferents contextos de comunicació,
     com a instrument d’autoaprenentatge i d’autocorrecció de les produccions pròpies orals i escrites i per comprendre les
     produccions d’altri.

     • Utilitzar els recursos de les TIC de forma progressivament autònoma per buscar informació, produir textos a partir de models,
     enviar i rebre missatges de correu electrònic i per establir relacions personals orals i escrites, i mostrar interès pel seu ús.

     • Mostrar una actitud respectuosa, d’interès i de descoberta envers la cultura i formes de vida diferents a la pròpia.

     • Participar en l’autocorrecció i l’avaluació de les produccions pròpies i les d’altri, i mostrar una actitud activa i de confiança en
     la capacitat d’aprenentatge de llengües.

     • Participar activament en el treball col·laboratiu.



Decret 143/2007 de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educaciço obligatòria [http://www.gencat.cat/eadop/imatges/4915/07176092.pdf ]
Avaluació, rúbriques i entorns de
   seguiment escolar temàtic
•   http://assessment.uconn.edu/primer/how1.html
•   http://www.uwstout.edu/soe/profdev/rubrics.cfm#cooperative
•   http://www.cmu.edu/teaching/assessment/examples/cfa/course_rubricproj
•   http://www.cmu.edu/teaching/assessment/examples/cfa/tools/dramaself-a
•   http://www.cmu.edu/teaching/assessment/examples/cfa/tools/participation
•   http://www.schrockguide.net/assessment-and-rubrics.html
•   http://www.vcu.edu/cte/resources/OTLRG/06_10_Rubrics.html
•   http://teamcproject.wikispaces.com/The+Assessments
•   http://web.archive.org/web/20070729202034/http://205.213.162.11/stairs_
•   http://incredibleart.org/links/toolbox/rubrics.html
Tutorials: Espais de rúbriques autogenerades


•Espai per a compartir rúbriques on line (diverses llengües)
http://rubistar.4teachers.org/index.php?screen=NewRubric


•Exemple de rúbrica portafoli en Català
https://spreadsheets.google.com/ccc?
key=0AgKzafPwiJwcdHJucVJTbFNXeUVCYTNqaklORU0yQVE&hl=ca#gid=0

•Tutorial de rúbriques en Català:
https://sites.google.com/site/comtreballarlallenguaalaeso/dissenyem-un-rubrica

More Related Content

What's hot

Competències Bàsiques i la seva avaluació: el context
Competències Bàsiques i la seva avaluació: el contextCompetències Bàsiques i la seva avaluació: el context
Competències Bàsiques i la seva avaluació: el contextNuria Alart
 
Dt63 El Cercador Dactivitats Competencials
Dt63 El Cercador Dactivitats CompetencialsDt63 El Cercador Dactivitats Competencials
Dt63 El Cercador Dactivitats Competencialsguestc8bf6b
 
Programació Pas a Pas
Programació Pas a PasProgramació Pas a Pas
Programació Pas a Pasxaviegui
 
Competenciesprogramaciofebrer08
Competenciesprogramaciofebrer08Competenciesprogramaciofebrer08
Competenciesprogramaciofebrer08mcunille
 
Gestiocurriculum Lleida
Gestiocurriculum LleidaGestiocurriculum Lleida
Gestiocurriculum Lleidamcunille
 
Programar Per Competències
Programar Per CompetènciesProgramar Per Competències
Programar Per CompetènciesFrancesc Segura
 
La Programació Competencial
La Programació CompetencialLa Programació Competencial
La Programació CompetencialNuria Alart
 
Competencia digital i curriculum
Competencia digital i curriculumCompetencia digital i curriculum
Competencia digital i curriculumMaria Tell
 
Xerrada Roser Canals 1220882996132418 9 CompetèNcies
Xerrada Roser Canals 1220882996132418 9 CompetèNciesXerrada Roser Canals 1220882996132418 9 CompetèNcies
Xerrada Roser Canals 1220882996132418 9 CompetèNciesmcunille
 
Instruments 3
Instruments 3Instruments 3
Instruments 3rfinger
 
Programacio per competencies
Programacio per competenciesProgramacio per competencies
Programacio per competencieshospitaletcrp
 
Metodologia Competencies Zabala
Metodologia Competencies ZabalaMetodologia Competencies Zabala
Metodologia Competencies Zabalamcunille
 
Aportacions Dels Estudiants
Aportacions Dels EstudiantsAportacions Dels Estudiants
Aportacions Dels EstudiantsRoserCanals
 
Cbcapsestudiprimaria[1]
Cbcapsestudiprimaria[1]Cbcapsestudiprimaria[1]
Cbcapsestudiprimaria[1]hospitaletcrp
 
Del currículum a les programacions
Del currículum a les programacionsDel currículum a les programacions
Del currículum a les programacionsnmurillo
 
Curriculum Eso I Competencies Basiques
Curriculum Eso I Competencies BasiquesCurriculum Eso I Competencies Basiques
Curriculum Eso I Competencies Basiquesmcunille
 
Unitat Didactica 3
Unitat Didactica 3Unitat Didactica 3
Unitat Didactica 3immabatlle
 

What's hot (20)

Competències Bàsiques i la seva avaluació: el context
Competències Bàsiques i la seva avaluació: el contextCompetències Bàsiques i la seva avaluació: el context
Competències Bàsiques i la seva avaluació: el context
 
Dt63 El Cercador Dactivitats Competencials
Dt63 El Cercador Dactivitats CompetencialsDt63 El Cercador Dactivitats Competencials
Dt63 El Cercador Dactivitats Competencials
 
Programació Pas a Pas
Programació Pas a PasProgramació Pas a Pas
Programació Pas a Pas
 
Competenciesprogramaciofebrer08
Competenciesprogramaciofebrer08Competenciesprogramaciofebrer08
Competenciesprogramaciofebrer08
 
Gestiocurriculum Lleida
Gestiocurriculum LleidaGestiocurriculum Lleida
Gestiocurriculum Lleida
 
Programar Per Competències
Programar Per CompetènciesProgramar Per Competències
Programar Per Competències
 
La Programació Competencial
La Programació CompetencialLa Programació Competencial
La Programació Competencial
 
Competencia digital i curriculum
Competencia digital i curriculumCompetencia digital i curriculum
Competencia digital i curriculum
 
CompetèNcies Clau Al Ges Josep Vidal úLtim (CòPia Per Impressió)
CompetèNcies Clau Al Ges Josep Vidal úLtim  (CòPia Per Impressió)CompetèNcies Clau Al Ges Josep Vidal úLtim  (CòPia Per Impressió)
CompetèNcies Clau Al Ges Josep Vidal úLtim (CòPia Per Impressió)
 
Xerrada Roser Canals 1220882996132418 9 CompetèNcies
Xerrada Roser Canals 1220882996132418 9 CompetèNciesXerrada Roser Canals 1220882996132418 9 CompetèNcies
Xerrada Roser Canals 1220882996132418 9 CompetèNcies
 
Instruments 3
Instruments 3Instruments 3
Instruments 3
 
Programacio per competencies
Programacio per competenciesProgramacio per competencies
Programacio per competencies
 
Metodologia Competencies Zabala
Metodologia Competencies ZabalaMetodologia Competencies Zabala
Metodologia Competencies Zabala
 
Programacio opos1
Programacio opos1Programacio opos1
Programacio opos1
 
Aportacions Dels Estudiants
Aportacions Dels EstudiantsAportacions Dels Estudiants
Aportacions Dels Estudiants
 
Cbcapsestudiprimaria[1]
Cbcapsestudiprimaria[1]Cbcapsestudiprimaria[1]
Cbcapsestudiprimaria[1]
 
Del currículum a les programacions
Del currículum a les programacionsDel currículum a les programacions
Del currículum a les programacions
 
Programació
ProgramacióProgramació
Programació
 
Curriculum Eso I Competencies Basiques
Curriculum Eso I Competencies BasiquesCurriculum Eso I Competencies Basiques
Curriculum Eso I Competencies Basiques
 
Unitat Didactica 3
Unitat Didactica 3Unitat Didactica 3
Unitat Didactica 3
 

Viewers also liked

Servei comunitari 03 11.14
Servei comunitari 03 11.14Servei comunitari 03 11.14
Servei comunitari 03 11.14Servei Educatiu
 
Diana d'avaluació (1)
Diana d'avaluació (1)Diana d'avaluació (1)
Diana d'avaluació (1)vedruna_tona
 
V jornada espurn@ si
V  jornada espurn@ siV  jornada espurn@ si
V jornada espurn@ siCosme Garrell
 
Avaluacio st adria
Avaluacio st adriaAvaluacio st adria
Avaluacio st adriaArnau Cerdà
 
Avaluació i competències versió reduida
Avaluació i competències versió reduidaAvaluació i competències versió reduida
Avaluació i competències versió reduidaMontse Irun
 
L'avaluació per competències: ePel (Portfolio)
L'avaluació per competències: ePel (Portfolio)L'avaluació per competències: ePel (Portfolio)
L'avaluació per competències: ePel (Portfolio)Neus Lorenzo
 
Eivissa 2 Metodologies I Avaluació
Eivissa 2 Metodologies I AvaluacióEivissa 2 Metodologies I Avaluació
Eivissa 2 Metodologies I AvaluacióNuria Alart
 
Avaluar per aprendre. Neus Sanmartí
Avaluar per aprendre. Neus SanmartíAvaluar per aprendre. Neus Sanmartí
Avaluar per aprendre. Neus Sanmartícrp.valltenes
 
L'avaluació
L'avaluacióL'avaluació
L'avaluacióphidalg2
 
Instruments d'avaluació per i de l'aprenentatge
Instruments d'avaluació per i de l'aprenentatgeInstruments d'avaluació per i de l'aprenentatge
Instruments d'avaluació per i de l'aprenentatgeMontse Irun _Chavarria
 
Avaluar per competències
Avaluar per competènciesAvaluar per competències
Avaluar per competènciesjesteveg
 
Diana de evaluación del trabajo en equipo
Diana de evaluación del trabajo en equipoDiana de evaluación del trabajo en equipo
Diana de evaluación del trabajo en equipoCEDEC
 
Avaluació competencial maig 2012
Avaluació competencial maig 2012Avaluació competencial maig 2012
Avaluació competencial maig 2012Nuria Alart
 
Autoevaluación del alumno para un proyecto
Autoevaluación del alumno para un proyectoAutoevaluación del alumno para un proyecto
Autoevaluación del alumno para un proyectoCEDEC
 
Webquest i caceres del tresor
Webquest i caceres del tresorWebquest i caceres del tresor
Webquest i caceres del tresorTeresa Torné
 
INSTRUMENTOS DE EVALUACIÓN FORMATIVA BAJO EL ENFOQUE DE COMPETENCIAS
INSTRUMENTOS DE EVALUACIÓN FORMATIVA BAJO EL ENFOQUE DE COMPETENCIASINSTRUMENTOS DE EVALUACIÓN FORMATIVA BAJO EL ENFOQUE DE COMPETENCIAS
INSTRUMENTOS DE EVALUACIÓN FORMATIVA BAJO EL ENFOQUE DE COMPETENCIASMARCO OSCAR NIETO MESA
 

Viewers also liked (20)

Servei comunitari 03 11.14
Servei comunitari 03 11.14Servei comunitari 03 11.14
Servei comunitari 03 11.14
 
Diana d'avaluació (1)
Diana d'avaluació (1)Diana d'avaluació (1)
Diana d'avaluació (1)
 
V jornada espurn@ si
V  jornada espurn@ siV  jornada espurn@ si
V jornada espurn@ si
 
Avaluació st miquelvic (1)
Avaluació st miquelvic (1)Avaluació st miquelvic (1)
Avaluació st miquelvic (1)
 
Avaluació compartida
Avaluació compartidaAvaluació compartida
Avaluació compartida
 
Avaluacio st adria
Avaluacio st adriaAvaluacio st adria
Avaluacio st adria
 
Avaluació i competències versió reduida
Avaluació i competències versió reduidaAvaluació i competències versió reduida
Avaluació i competències versió reduida
 
L'avaluació per competències: ePel (Portfolio)
L'avaluació per competències: ePel (Portfolio)L'avaluació per competències: ePel (Portfolio)
L'avaluació per competències: ePel (Portfolio)
 
Eivissa 2 Metodologies I Avaluació
Eivissa 2 Metodologies I AvaluacióEivissa 2 Metodologies I Avaluació
Eivissa 2 Metodologies I Avaluació
 
Avaluar per aprendre. Neus Sanmartí
Avaluar per aprendre. Neus SanmartíAvaluar per aprendre. Neus Sanmartí
Avaluar per aprendre. Neus Sanmartí
 
Avaluació per i de l'aprenentatge
Avaluació per i de l'aprenentatgeAvaluació per i de l'aprenentatge
Avaluació per i de l'aprenentatge
 
L'avaluació
L'avaluacióL'avaluació
L'avaluació
 
Instruments d'avaluació per i de l'aprenentatge
Instruments d'avaluació per i de l'aprenentatgeInstruments d'avaluació per i de l'aprenentatge
Instruments d'avaluació per i de l'aprenentatge
 
Avaluar per competències
Avaluar per competènciesAvaluar per competències
Avaluar per competències
 
Bones Pràctiques Competencials
Bones Pràctiques CompetencialsBones Pràctiques Competencials
Bones Pràctiques Competencials
 
Diana de evaluación del trabajo en equipo
Diana de evaluación del trabajo en equipoDiana de evaluación del trabajo en equipo
Diana de evaluación del trabajo en equipo
 
Avaluació competencial maig 2012
Avaluació competencial maig 2012Avaluació competencial maig 2012
Avaluació competencial maig 2012
 
Autoevaluación del alumno para un proyecto
Autoevaluación del alumno para un proyectoAutoevaluación del alumno para un proyecto
Autoevaluación del alumno para un proyecto
 
Webquest i caceres del tresor
Webquest i caceres del tresorWebquest i caceres del tresor
Webquest i caceres del tresor
 
INSTRUMENTOS DE EVALUACIÓN FORMATIVA BAJO EL ENFOQUE DE COMPETENCIAS
INSTRUMENTOS DE EVALUACIÓN FORMATIVA BAJO EL ENFOQUE DE COMPETENCIASINSTRUMENTOS DE EVALUACIÓN FORMATIVA BAJO EL ENFOQUE DE COMPETENCIAS
INSTRUMENTOS DE EVALUACIÓN FORMATIVA BAJO EL ENFOQUE DE COMPETENCIAS
 

Similar to Seminari conjunt- Avaluació- Gener 2013 (Grups de Treball SdLE)

Seminari de coordinació 3 -PILE (Avaluació -1)
Seminari de coordinació 3 -PILE (Avaluació -1)Seminari de coordinació 3 -PILE (Avaluació -1)
Seminari de coordinació 3 -PILE (Avaluació -1)Neus Lorenzo
 
Formació i Reflexió transformadora: Avaluació competencial
Formació i Reflexió transformadora: Avaluació competencialFormació i Reflexió transformadora: Avaluació competencial
Formació i Reflexió transformadora: Avaluació competencialNeus Lorenzo
 
Seminari coordinaciópile 3 ceb
Seminari coordinaciópile 3 cebSeminari coordinaciópile 3 ceb
Seminari coordinaciópile 3 cebaingles
 
Documents de centre, AVAC, Indicadors d'avaluació
Documents de centre, AVAC, Indicadors d'avaluacióDocuments de centre, AVAC, Indicadors d'avaluació
Documents de centre, AVAC, Indicadors d'avaluacióManuela Rubio
 
Avaluacio Eso I Activitats
Avaluacio Eso I ActivitatsAvaluacio Eso I Activitats
Avaluacio Eso I ActivitatsCarles Ferrer
 
Avaluacio Eso I Activitats
Avaluacio Eso I ActivitatsAvaluacio Eso I Activitats
Avaluacio Eso I ActivitatsCarles Ferrer
 
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendreAvaluar per aprendre
Avaluar per aprendreCarlos Galvez
 
Avaluacio per competencies primaria
Avaluacio per competencies primariaAvaluacio per competencies primaria
Avaluacio per competencies primariaCarmina Hernandez
 
Avaluacio x competencies primaria
Avaluacio x competencies primariaAvaluacio x competencies primaria
Avaluacio x competencies primariaanna Torner
 
Formació i Reflexió transformadora: Avaluació competencial
Formació i Reflexió transformadora: Avaluació competencialFormació i Reflexió transformadora: Avaluació competencial
Formació i Reflexió transformadora: Avaluació competencialNeus Lorenzo
 
Avaluacio competencial 2010
Avaluacio competencial 2010Avaluacio competencial 2010
Avaluacio competencial 2010Nuria Alart
 
Presentacio CatObert 121219
Presentacio CatObert 121219Presentacio CatObert 121219
Presentacio CatObert 121219nuriaprats
 
Instuments d’avaluació competencials
Instuments d’avaluació competencialsInstuments d’avaluació competencials
Instuments d’avaluació competencialsNuria Alart
 
Presentació del PQiMC: centres candidats a participar a partir del curs 2017/18
Presentació del PQiMC: centres candidats a participar a partir del curs 2017/18Presentació del PQiMC: centres candidats a participar a partir del curs 2017/18
Presentació del PQiMC: centres candidats a participar a partir del curs 2017/18José A. Andrés Villena
 
AVALUACIÓ EN EaD
AVALUACIÓ EN EaDAVALUACIÓ EN EaD
AVALUACIÓ EN EaDjjcobmkars
 
Presentacio MésCat - Gup Jastic
Presentacio MésCat - Gup JasticPresentacio MésCat - Gup Jastic
Presentacio MésCat - Gup Jasticfresquet
 

Similar to Seminari conjunt- Avaluació- Gener 2013 (Grups de Treball SdLE) (20)

Seminari de coordinació 3 -PILE (Avaluació -1)
Seminari de coordinació 3 -PILE (Avaluació -1)Seminari de coordinació 3 -PILE (Avaluació -1)
Seminari de coordinació 3 -PILE (Avaluació -1)
 
Formació i Reflexió transformadora: Avaluació competencial
Formació i Reflexió transformadora: Avaluació competencialFormació i Reflexió transformadora: Avaluació competencial
Formació i Reflexió transformadora: Avaluació competencial
 
Seminari coordinaciópile 3 ceb
Seminari coordinaciópile 3 cebSeminari coordinaciópile 3 ceb
Seminari coordinaciópile 3 ceb
 
Documents de centre, AVAC, Indicadors d'avaluació
Documents de centre, AVAC, Indicadors d'avaluacióDocuments de centre, AVAC, Indicadors d'avaluació
Documents de centre, AVAC, Indicadors d'avaluació
 
Avaluacio Eso I Activitats
Avaluacio Eso I ActivitatsAvaluacio Eso I Activitats
Avaluacio Eso I Activitats
 
Avaluacio Eso I Activitats
Avaluacio Eso I ActivitatsAvaluacio Eso I Activitats
Avaluacio Eso I Activitats
 
Avaluació competent
Avaluació competentAvaluació competent
Avaluació competent
 
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendreAvaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
 
Avaluacio per competencies primaria
Avaluacio per competencies primariaAvaluacio per competencies primaria
Avaluacio per competencies primaria
 
Avaluacio x competencies primaria
Avaluacio x competencies primariaAvaluacio x competencies primaria
Avaluacio x competencies primaria
 
Formació i Reflexió transformadora: Avaluació competencial
Formació i Reflexió transformadora: Avaluació competencialFormació i Reflexió transformadora: Avaluació competencial
Formació i Reflexió transformadora: Avaluació competencial
 
Avaluacio competencial 2010
Avaluacio competencial 2010Avaluacio competencial 2010
Avaluacio competencial 2010
 
Presentacio CatObert 121219
Presentacio CatObert 121219Presentacio CatObert 121219
Presentacio CatObert 121219
 
Instuments d’avaluació competencials
Instuments d’avaluació competencialsInstuments d’avaluació competencials
Instuments d’avaluació competencials
 
Processos
ProcessosProcessos
Processos
 
Presentació del PQiMC: centres candidats a participar a partir del curs 2017/18
Presentació del PQiMC: centres candidats a participar a partir del curs 2017/18Presentació del PQiMC: centres candidats a participar a partir del curs 2017/18
Presentació del PQiMC: centres candidats a participar a partir del curs 2017/18
 
AVALUACIÓ EN EaD
AVALUACIÓ EN EaDAVALUACIÓ EN EaD
AVALUACIÓ EN EaD
 
Presentacio MésCat - Gup Jastic
Presentacio MésCat - Gup JasticPresentacio MésCat - Gup Jastic
Presentacio MésCat - Gup Jastic
 
Avaluar per aprendre
Avaluar per aprendreAvaluar per aprendre
Avaluar per aprendre
 
Curs avaluadors e2cat
Curs avaluadors e2catCurs avaluadors e2cat
Curs avaluadors e2cat
 

More from Neus Lorenzo

AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptxAIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptxNeus Lorenzo
 
Què tenen en comú la RA, l’Escolta Activa, els jalapenys, els ODS a l’aula i ...
Què tenen en comú la RA, l’Escolta Activa, els jalapenys, els ODS a l’aula i ...Què tenen en comú la RA, l’Escolta Activa, els jalapenys, els ODS a l’aula i ...
Què tenen en comú la RA, l’Escolta Activa, els jalapenys, els ODS a l’aula i ...Neus Lorenzo
 
VIDEO-La documentació de gestió de centres educatius amb IA.pdf
VIDEO-La documentació de gestió de centres educatius amb IA.pdfVIDEO-La documentació de gestió de centres educatius amb IA.pdf
VIDEO-La documentació de gestió de centres educatius amb IA.pdfNeus Lorenzo
 
Ús pràctic de la Intel·ligència Artificial a l’escola
Ús pràctic de la Intel·ligència Artificial  a l’escolaÚs pràctic de la Intel·ligència Artificial  a l’escola
Ús pràctic de la Intel·ligència Artificial a l’escolaNeus Lorenzo
 
El poder de la xarxa. Crear coneixement, comunitat i criteri
El poder de la xarxa. Crear coneixement, comunitat i criteriEl poder de la xarxa. Crear coneixement, comunitat i criteri
El poder de la xarxa. Crear coneixement, comunitat i criteriNeus Lorenzo
 
Usos i abusos de la Intel·ligència Artificial
Usos i abusos de la Intel·ligència ArtificialUsos i abusos de la Intel·ligència Artificial
Usos i abusos de la Intel·ligència ArtificialNeus Lorenzo
 
APLICA IA: NOUS INSTRUMENTS DIGITALS Aplicacions del CHAT GPT als diversos ...
APLICA IA: NOUS INSTRUMENTS DIGITALSAplicacions del CHAT GPT  als diversos ...APLICA IA: NOUS INSTRUMENTS DIGITALSAplicacions del CHAT GPT  als diversos ...
APLICA IA: NOUS INSTRUMENTS DIGITALS Aplicacions del CHAT GPT als diversos ...Neus Lorenzo
 
Formació_Projecte_EIPSI_Centres_Sessió 3_
Formació_Projecte_EIPSI_Centres_Sessió 3_Formació_Projecte_EIPSI_Centres_Sessió 3_
Formació_Projecte_EIPSI_Centres_Sessió 3_Neus Lorenzo
 
Una mirada calidoscòpica a la IA
Una mirada calidoscòpica a la IAUna mirada calidoscòpica a la IA
Una mirada calidoscòpica a la IANeus Lorenzo
 
Creativity: Core Skill for inclusive AI-based Learning
Creativity: Core Skill for inclusive AI-based LearningCreativity: Core Skill for inclusive AI-based Learning
Creativity: Core Skill for inclusive AI-based LearningNeus Lorenzo
 
El desgast terminològic en l’àmbit educatiu
El desgast terminològic en l’àmbit educatiuEl desgast terminològic en l’àmbit educatiu
El desgast terminològic en l’àmbit educatiuNeus Lorenzo
 
UDL as a Non-linear Unifying Field for Learning - Bridging Diversity and Pers...
UDL as a Non-linear Unifying Field for Learning - Bridging Diversity and Pers...UDL as a Non-linear Unifying Field for Learning - Bridging Diversity and Pers...
UDL as a Non-linear Unifying Field for Learning - Bridging Diversity and Pers...Neus Lorenzo
 
Aprenentatge Profund
Aprenentatge ProfundAprenentatge Profund
Aprenentatge ProfundNeus Lorenzo
 
APLICA_SOLUCIONS_2023_projecte (SCP).pdf
APLICA_SOLUCIONS_2023_projecte (SCP).pdfAPLICA_SOLUCIONS_2023_projecte (SCP).pdf
APLICA_SOLUCIONS_2023_projecte (SCP).pdfNeus Lorenzo
 
KBIP: Reptes i Oportunitats de l'educació en un món tecnològic canviant
KBIP: Reptes i Oportunitats de l'educació en un món tecnològic canviantKBIP: Reptes i Oportunitats de l'educació en un món tecnològic canviant
KBIP: Reptes i Oportunitats de l'educació en un món tecnològic canviantNeus Lorenzo
 
Integrating Education Technology and SDGs
Integrating Education Technology and SDGsIntegrating Education Technology and SDGs
Integrating Education Technology and SDGsNeus Lorenzo
 
Tendències de Futur. On volem estar?
Tendències de Futur. On volem estar?Tendències de Futur. On volem estar?
Tendències de Futur. On volem estar?Neus Lorenzo
 
La Innovació educativa a Catalunya: sostenible, ética i transferible
La Innovació educativa a Catalunya: sostenible, ética i transferibleLa Innovació educativa a Catalunya: sostenible, ética i transferible
La Innovació educativa a Catalunya: sostenible, ética i transferibleNeus Lorenzo
 
EIPSI-Evidence-Informed Practice: using evidence to design, implement and imp...
EIPSI-Evidence-Informed Practice: using evidence to design, implement and imp...EIPSI-Evidence-Informed Practice: using evidence to design, implement and imp...
EIPSI-Evidence-Informed Practice: using evidence to design, implement and imp...Neus Lorenzo
 
Smart Classrooms. Los sistemas inteligentes: retos, oportunidades y riesgos ...
Smart Classrooms. Los sistemas  inteligentes: retos, oportunidades y riesgos ...Smart Classrooms. Los sistemas  inteligentes: retos, oportunidades y riesgos ...
Smart Classrooms. Los sistemas inteligentes: retos, oportunidades y riesgos ...Neus Lorenzo
 

More from Neus Lorenzo (20)

AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptxAIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
 
Què tenen en comú la RA, l’Escolta Activa, els jalapenys, els ODS a l’aula i ...
Què tenen en comú la RA, l’Escolta Activa, els jalapenys, els ODS a l’aula i ...Què tenen en comú la RA, l’Escolta Activa, els jalapenys, els ODS a l’aula i ...
Què tenen en comú la RA, l’Escolta Activa, els jalapenys, els ODS a l’aula i ...
 
VIDEO-La documentació de gestió de centres educatius amb IA.pdf
VIDEO-La documentació de gestió de centres educatius amb IA.pdfVIDEO-La documentació de gestió de centres educatius amb IA.pdf
VIDEO-La documentació de gestió de centres educatius amb IA.pdf
 
Ús pràctic de la Intel·ligència Artificial a l’escola
Ús pràctic de la Intel·ligència Artificial  a l’escolaÚs pràctic de la Intel·ligència Artificial  a l’escola
Ús pràctic de la Intel·ligència Artificial a l’escola
 
El poder de la xarxa. Crear coneixement, comunitat i criteri
El poder de la xarxa. Crear coneixement, comunitat i criteriEl poder de la xarxa. Crear coneixement, comunitat i criteri
El poder de la xarxa. Crear coneixement, comunitat i criteri
 
Usos i abusos de la Intel·ligència Artificial
Usos i abusos de la Intel·ligència ArtificialUsos i abusos de la Intel·ligència Artificial
Usos i abusos de la Intel·ligència Artificial
 
APLICA IA: NOUS INSTRUMENTS DIGITALS Aplicacions del CHAT GPT als diversos ...
APLICA IA: NOUS INSTRUMENTS DIGITALSAplicacions del CHAT GPT  als diversos ...APLICA IA: NOUS INSTRUMENTS DIGITALSAplicacions del CHAT GPT  als diversos ...
APLICA IA: NOUS INSTRUMENTS DIGITALS Aplicacions del CHAT GPT als diversos ...
 
Formació_Projecte_EIPSI_Centres_Sessió 3_
Formació_Projecte_EIPSI_Centres_Sessió 3_Formació_Projecte_EIPSI_Centres_Sessió 3_
Formació_Projecte_EIPSI_Centres_Sessió 3_
 
Una mirada calidoscòpica a la IA
Una mirada calidoscòpica a la IAUna mirada calidoscòpica a la IA
Una mirada calidoscòpica a la IA
 
Creativity: Core Skill for inclusive AI-based Learning
Creativity: Core Skill for inclusive AI-based LearningCreativity: Core Skill for inclusive AI-based Learning
Creativity: Core Skill for inclusive AI-based Learning
 
El desgast terminològic en l’àmbit educatiu
El desgast terminològic en l’àmbit educatiuEl desgast terminològic en l’àmbit educatiu
El desgast terminològic en l’àmbit educatiu
 
UDL as a Non-linear Unifying Field for Learning - Bridging Diversity and Pers...
UDL as a Non-linear Unifying Field for Learning - Bridging Diversity and Pers...UDL as a Non-linear Unifying Field for Learning - Bridging Diversity and Pers...
UDL as a Non-linear Unifying Field for Learning - Bridging Diversity and Pers...
 
Aprenentatge Profund
Aprenentatge ProfundAprenentatge Profund
Aprenentatge Profund
 
APLICA_SOLUCIONS_2023_projecte (SCP).pdf
APLICA_SOLUCIONS_2023_projecte (SCP).pdfAPLICA_SOLUCIONS_2023_projecte (SCP).pdf
APLICA_SOLUCIONS_2023_projecte (SCP).pdf
 
KBIP: Reptes i Oportunitats de l'educació en un món tecnològic canviant
KBIP: Reptes i Oportunitats de l'educació en un món tecnològic canviantKBIP: Reptes i Oportunitats de l'educació en un món tecnològic canviant
KBIP: Reptes i Oportunitats de l'educació en un món tecnològic canviant
 
Integrating Education Technology and SDGs
Integrating Education Technology and SDGsIntegrating Education Technology and SDGs
Integrating Education Technology and SDGs
 
Tendències de Futur. On volem estar?
Tendències de Futur. On volem estar?Tendències de Futur. On volem estar?
Tendències de Futur. On volem estar?
 
La Innovació educativa a Catalunya: sostenible, ética i transferible
La Innovació educativa a Catalunya: sostenible, ética i transferibleLa Innovació educativa a Catalunya: sostenible, ética i transferible
La Innovació educativa a Catalunya: sostenible, ética i transferible
 
EIPSI-Evidence-Informed Practice: using evidence to design, implement and imp...
EIPSI-Evidence-Informed Practice: using evidence to design, implement and imp...EIPSI-Evidence-Informed Practice: using evidence to design, implement and imp...
EIPSI-Evidence-Informed Practice: using evidence to design, implement and imp...
 
Smart Classrooms. Los sistemas inteligentes: retos, oportunidades y riesgos ...
Smart Classrooms. Los sistemas  inteligentes: retos, oportunidades y riesgos ...Smart Classrooms. Los sistemas  inteligentes: retos, oportunidades y riesgos ...
Smart Classrooms. Los sistemas inteligentes: retos, oportunidades y riesgos ...
 

Seminari conjunt- Avaluació- Gener 2013 (Grups de Treball SdLE)

  • 1. Seminari Conjunt: Avaluació competencial en projectes escolars Sessió 2 Gener 2013 Departament d'Ensenyament (Barcelona). Neus Lorenzo @NewsNeus Ref: Refr: http://nothingbutkryptonite.tumblr.com/post/36683148590/literally-me-every-time-i-do-a-project
  • 2. Si parléssim de menjar, avui passaríem de ser comensals a ser Cuiners en Cap. Ref: http://www.masquefa.cat/uploads/setmana1905.jpg http://www.xtec.cat/col-cormar-gracia-bcn/index_archivos/insta/cuiner.JPG http://www.tv3.cat/multimedia/jpg/9/2/1216290268429.jpg
  • 3. • Avaluació: tipologies, finalitat, conceptes bàsics • Avaluació: funció curricular • Avaluació a l’aula: – Eines i estratègies – Exemples: rúbriques i diagrames radials – Una pràctica: identificació d’indicadors
  • 4. Si ensenyem avui com ensenyàvem ahir, robem als nostre alumnes el seu demà. John Dewey Si avaluem com sempre, no podrem transmetre valors diferents!
  • 5. Què i per què ensenyem? Per què i per a què avaluem? Què estan aprenent els alumnes? Imatge: http://www.revistaespigol.com/wp-content/uploads/2011/05/05-04_FestivalTeatreInfantil_03.jpg http://www.cse.salford.ac.uk/insight/images/projectwork06.jpg http://static.edvantage.com.sg/site/servlet/linkableblob/edvantage/768722/topImage/Revamp_project_work_in_JCs-topImage.jpg http://myuci.net/wp-content/uploads/2012/10/20121029-multichoicetest.jpg
  • 6. Com avaluem? Què estan aprenent els alumnes?
  • 7. Avaluació, un concepte enriquidor Podeu classificar l’avaluació per: - Els agents que l’apliquen - La línia temporal - La intenció o finalitat - … … ?? Avaluació formativa Avaluació certificadora Avaluació final Avaluació externa Avaluació reguladora … … ... … … ... Avaluació inicial “Desplegament del currñiculum”, Pag. 157 (2012) http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/034fc257-4463-41ab-b7f5-dd33c9982b4f/curriculum_ep.pdf
  • 8. Avaluadors i avaluats en el Sistema Educatiu Famílies Alumnat Centre Directors Projectes Programes Docents… ... departaments, serveis, cicles, administració, inspecció, formació, gestió... INICIAL FINAL INTERNA EXTERNA CENSAL MOSTREIG VOLUNTÀRIA OBLIGATÒRIA PROCESSUAL CERTIFICATIVA GENERAL FOCALITZADA CURRICULAR ORGANITZATIVA DIAGNÒSTICA CONTRASTIVA … púbica … individual … coavaluació … formativa … competencial …
  • 9. Perspectives de l’acció avaluadora Diferentes estratègies d’avaluació segons la funció i els interessos Per què i per a què avaluem? ESTRATEGIA INTERÉS FUNCIÓN Observació Resultats /Beneficis Reacció/Selecció Contrast Mediació Formació / Comunicació Comprensió Processos Canvis / Reforma /Transforma. Valoració Opinió Estandarizació/Judici Acreditació Prestigi/Pertenència Homologació/Llicència prof. Medició Dades de resultats Comparació /Classificació Avaluació Gestió del Coneixem. Aprenentatge formal Adaptat de: Jesús Rul, Evaluación de Competencias
  • 10. Quina relació hi ha entre currículum i avaluació? Decrets curriculars de Primària i Secundària: “S’entén per currículum de l’educació primària/secundària obligatòria el conjunt de competències bàsiques, objectius, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació” El currículum defineix el procés d’ensenyament i aprenentatge en un sistema educatiu: FINALITAT: Competències per a la vida SEQÜENCIACIÓ: Objectius d’etapa, de cicle, de matèria... CONCRECIÓ: Continguts ORIENTACIONS I TÈCNIQUES: Mètodes pedagògics CONTROL DE QUALITAT: Criteris d’avaluació (processos, resultats, assoliment...) Ref: Decrets curriculars de Catalunya Primària: http://www.gencat.cat/eadop/imatges/4915/07176074.pdf Secundària: http://www.gencat.cat/eadop/imatges/4915/07176092.pdf
  • 11. Integració en les propostes d’acció educativa Criteri: Indicadors: Contrast d’assoliment Valoració de les tasques amb evidències Actuacions: diversificació d’activitats d’ensenyament i aprenentatge Font: OSAC
  • 13. Finalitat de l’avaluació Ordre d’avaluació de Primària i secundària de Catalunya: “La finalitat de l’avaluació és identificar les necessitats educatives de cada alumne/a mitjançant l’avaluació inicial, informar sobre els processos d’ensenyament i aprenentatge amb l’avaluació contínua i formativa, comprovar els progressos de cada alumne/a amb avaluació contínua i sumativa, i orientar el professorat perquè ajusti la seva tasca docent al progrés dels alumnes i les alumnes. Aquests diferents propòsits de l’avaluació fan que per a cada alumne o alumna calgui plantejar-se què s’avalua, com s’ha d’avaluar i amb quins referents s’han de comparar els resultats.” OREAMBUL DE: Ordre EDU/296/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d'avaluació en l'educació primària. Ordre EDU/295/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d'avaluació a l'educació secundària obligatòria.
  • 14. A la recerca de la qualitat educativa Congrés de Singapoure 1999… “Definició de qualitat educativa” = Bons resultats (educatius) + Bons processos (gestió educativa) PISA ACTIC •TIC o competència digital •Matemàtica, •Llengües estrangeres PIRL • De resultats •Lectura •Aprendre a aprendre Lisboa 2010 •Ciències •Educació cívica o ciutadana •Tases d’abandonament • D’èxit i de transició a la vida adulta •Finalització de FP i Sec. Sup. UNESCO •Participació en l’educació superior EU 2020 • De seguiment de l’educació •Avaluació i lideratge escolar •Impliació de les famílies • De recursos i estructures •Formació del professorat •Escolarització en l’educació infantil •Nombre d’alumnes per ordinador •Despesa educativa per estudiant Ref: Indicadors internacionals (Benchmarks), Singapoure 1999
  • 15. L’avaluació acreditativa MECR: Nivells de referència de Llengües estrangeres La formació al llarg de la vida Level A1 A2 B1 B2 C1 C2 Breakthrough Waystage Thereshold Vantage Effective Mastery Nivell A1: A2: B1: B2: C1: C2: English Inicial - A Bàsic KET Llindar PET Avançat FCE ... CAE Funcional Domini CPE German Start Deutsch B Start ZD - D ZMP ZOP Catalan 1 C 2 Deutsch Certificat Certificat Certificat C Certificat KDS Certificat D nivell bàsic nivell elemental nivell intermedi B nivell suficiència nivell superior ... A Spanish - - Diploma Diploma - Diploma Nivel Nivel Nivel inicial intermedio ALTE FRAMEWORK of Language Examinations Superior The Common European Frame of Reference
  • 16. L’avaluació escalada de progrés del grup Ref: http://cot.ag/dPGOTH Consell Superior d?Avaluació PISA 2009
  • 17. Avaluació comparatiu del sistema educatiu Creences i preferències del professorat sobre metodologia Constructivista Transmissora TALIS: n all countries but Italy the average endorsement of constructivist beliefs is stronger than that of direct transmission beliefs. In most countries, therefore, teachers believe that their task is not simply to present facts and give their students the opportunity to practice, but rather that they should support students in their active construction of knowledge. Ref: Creating Effective Teaching and Learning Environments First results from TALIS, 2009 ODCE
  • 18. Resultats i tendència Ref: http://ow.ly/fYlen
  • 19. Diferents maneres d’aprendre i ensenyar Shapes in Paris
  • 20. … Però com avaluem? EXAMEN: Present continu NAME : 1.Quin significat té el present continu? 2. Escriu la forma afirmativa del verb WORK 3. Escriu la forma negativa del verb EAT en present continu 4. Escriu la forma interrogativa del verb RUN 5. Tradueix el què has escrit a l’exercici 2, 3 i 4
  • 21. Com avaluem: evolució normativa Memoritzar continguts Aplicar coneixements Desenvolupar competències per viure LGE LOGSE LOE
  • 22. La ratera Un conte per pensar...
  • 23. • Una vegada hi havia un ratolí que vivia en una masia, envoltat de tot els altres animals que eren els seus amics: una vaca, un garrí, una gallina…
  • 24. • Un dia va descobrir una ratera i es va espantar molt…
  • 25. Primera pregunta... Individual Quants animals he esmentat en aquest conte? TIPUS de pregunta : Recuperar informació explícita o literal RESPOSTA: 4 animals // tots els animals de la masia
  • 26. La rateta es volía amagar, però p`rimer va pensar que havia d’avisar els seus amics... • Li va anar a dir a la vaca: -El pagès ha comprat una ratera!! Hem de fer alguna cosa! … • La vaca li va contestar: -Per tant poc t’alteres? Jo no n’he de fer res! La ratera no és pas problema meu...
  • 27. • Li va anar a dir al garrí: -El pagès ha comprat una ratera!! Hem de fer alguna cosa! … • El garrí li va contestar: -Per tant poc t’alteres? Jo no n’he de fer res! La ratera no és pas problema meu!
  • 28. • Li va anar a dir a la gallina: -El pagès ha comprat una ratera!! Hem de fer alguna cosa! … • La gallina li va contestar: -Per tant poc t’alteres? Jo no n’he de fer res! La ratera no és pas problema meu!
  • 29. No havia aconseguit alertar ningú... • Així que la rata es va amagar al fons del seu cau, morta de por!
  • 30. • El dia següent la muller del pagès va anar a revisar la ratera i va trobar… una enorme serp que es regirava atrapada per la cua!… Molt enrabiada, la serp va donar un bot i li va mossegar un peu!!
  • 31. • El seu marit mirar de curar-la, però la pobre dona estava molt greu i empitjorava ràpidament. • Desesperat, el pagès va decidir matar la gallina per fer un brou i mirar d’alleugerir els sofriments de la seva dona… •Cada dia li donava sopa, però ella estava molt i molt malalta, a punt de morir…
  • 32. Segona pregunta... Per parelles Morta la gallina, cóm podia fer més brous i sopes ? TIPUS de pregunta: Relacionar i interpretar la informació explícita i inferir per context RESPOSTA: connexions (informació implícita)
  • 33. • El pagès plorava molt, i va decidir sacrificar el garrí per fer una bona escudella de salsitxes i cigrons, i brous consistents que li donava amb cura i paciència... •Però ella empitjorava encara més, semblava a punt de morir sense que rés hi posés remei!
  • 34. Tercera pregunta... Per parelles Si fóssiu el pagès, què faríeu ? TIPUS de pregunta: Relacionar i interpretar la infomació explícita i inferir per context RESPOSTA: reflexions (jo -els altres)
  • 35. • Desesperat, el pagès volia cuinar la vaca per fer un brou ben reconstituient, però finalment va vendre la vaca per portar a la seva dona a l’hospital i pagar les despeses de l’estada a la gran ciutat… i després d’unes setmanes, es va recuperar! BANC HOSPITAL
  • 36. Quarta pregunta... Per grups Com hagués acabat el conte si el pagès hagués mort i cuinat la vaca? TIPUS de pregunta: Reflexionar sobre un personatge, el contingut i la forma del text RESPOSTA: Per estimular l’aprenentatge i el canvi actitudinal
  • 37. • Sol a la masia, amagat al fons del seu forat, el ratolí ncara recorda les paraules dels seus companys: -Per tant poc t’alteres? Jo no n’he de fer res!. (Tu penses el mateix?) La ratera no és pas problema meu! …
  • 38. Competencies parcials: escales internacionals de lectura CAPACITATS DE LECTORA Informació en text Fora del text Accedir a la Integrar i Reflexionar i informació Interpretar avaluar Comprensió Contingut Recuperar global Interpretació Forma -Font: Avaluació PISA 2003-2006-2009 -Consell Superior de Catalunya: -Avaluació de competències de 6è
  • 40. Enfocament de l’avaluació competencial • Forma part del currículum i està present en qualsevol moment del procés. • Té un caràcter més formatiu que sancionador . • Hi ha diferents agents, estratègies i objectes d’avaluació. • Té un paper fonamental per regular Resposta literal els processos d’ensenyament i a una pregunta aprenentatge. • Es basa en situacions reals, properes i vivencials Adaptat de: Neus Santmartí
  • 41. Les dimensions competencials al Currículum i al MERC Dimensió comunicativa Dimensió estètica i literària Dimensió plurilingüe i intercultural Potencial lingüístic C2 Domini C1 Quantitat Criteri Funcional Complexitat B2 Avançat Comunitat B1 Llindar Qualitat Cognició Comunicació A2 Bàsic Continguts AICLE A1 Eixos del MERC Inicial CLIL-EMILE
  • 42. Aprendre per a aprendre: un procés vital PISA: identificar el “moment d’aprenentatge” 1. Identificar la informació rebuda 2. Promoure una resposta escaient 3. Opinar, contrastar, conciliar respostes La Marta diu: No tinc res, no séprocessos 4. Comparar estratègies i que posar-me.... 5. Valorar, acceptar i descartar alternatives -Colors -Roba´ Ajúda-la! -Números -... ... ... -Quantes combinacions de models pot fer amb tres jerseis i quatre pantalons? -Podem anar sense jersei?... Sense pantalons? -Podem vestir sempre com vulguem? Per què?
  • 43. Tenim exemples de proves PISA -Quins números hi ha a sota de cada dau? Quines preguntes faríes?... -En un dau trucat on sortissin el doble de cincs del habitual, - Al nivell 2*: recuperar informació explícita quin número sortiria la meitat de les vegades? -Si només dos d’ells tinguessin a dalti un nombre dades - Al nivell 4*: utilitzar, integrar interpretar parell, - Al nivell 6*: reflexionar, relacionar i fer connexions, quans imparells hi haurien a sota?
  • 44. El MECR El Marc europeu comú de referència per a l’aprenentatge, l’ensenyament i l’avaluació de llengües, elaborat pel Consell d’Europa, planteja com a fita: - Aprendre una o dues llengües estrangeres, en coherència amb la competència plurilingüe i intercultural* *Competència Plurilíngüe i intercultural: “la capacitat d’utilitzar les llengües amb finalitats comunicatives i de prendre part en la interacció intercultural que té una persona que domina, en graus diversos, distintes llengües i posseeix experiència de diverses cultures” Currículum ESO, [http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/fe124c3b-2632-44ff-ac26-dfe3f8c14b45/curriculum_eso.pdf]pag. 34 http://www.soc.mil/swcs/swmag/archive/SW2503/images/SW2503RealResults_3.jpg http://wwwimages.adobe.com/www.adobe.com/content/dam/Adobe/en/features/creativecloud/cs6/images/708x510/ccm-team-marquee-poster-708x510.jpg
  • 45. Diferents maneres d’avaluar: Les eines d’avaluació • Registres i anecdotaris per a l’observació de la realitat … • Portfolio personal de seguiment i recollida d’evidències. • Qüestionaris i formularis (KPSI (Knowledge and Prior Study Inventory) , etc…) • Mapes conceptuals i diagrames de visibilitat de dades • Rúbriques temàtiques o procedimentals • Pautes d’acció, bases d’orientació, protocols... • Conversa, diàleg directe, debats... • Vídeos i enregistraments d’àudio… • Proves escrites, exàmens, informes… • Projectes, murals, reculls, dossiers, herbolaris, col·leccions … • Dramatitzacions, representacions… • Maquetes i models… • Exposicions, presentacions… • Documents escrits, textos, produccions… • Plànols, gràfics… • Reflexions, deduccions i generalitzacions…
  • 46. Els indicadors estàtics Lèxic Gramàtica Contingut Ús del vocabulari Correcció lingüística Organització d’idees
  • 47. Què diu el currículum? Els criteris d’avaluació de les matèries són un referent fonamental per determinar el grau d’assoliment de les competències bàsiques i dels objectius de cada matèria. Exemple: Llengües estrangeres Produir de forma guiada textos escrits, en diferents suports, de tipologia diversa, que siguin entenedors, utilitzant estructures, connectors senzills i lèxic adequat, tenint cura dels aspectes formals i respectant les regles fonamentals d’ortografia i de puntuació. Ref: Currículum ESO, CAPÍTOL 6, Article 18 Avaluació http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.php?file=docs/ESO/decret_eso.pdf
  • 48. Els indicadors dinàmics entenedors Indicadors Indicadors significatius utilitzant estructures d’assoliment connectors senzills lèxic adequat aspectes formals ortografia personal registre registre puntuació quotidià social acadèmic - Escala de qualitat +
  • 49. Qualitat i excel·lència: qüestió de gustos? La mare envia l’Oriol a comprar fruita, i ha de triar “la millor”… Quins paràmetres l’ajudaran a escollir? •Indicadors irrellevants: posició, embolcall... •Indicadors significatius: brillantor, duresa...
  • 50. La qüalitat, una qüestió de grau… La pell mostra lluentor, Indicadors significatius FRESCA sense de cops amb textura LLUENTA natural… SANA MADURA OLOROSA - Escala de qualitat +
  • 51. La rúbrica quantitativa: una eina de contrast per l’avaluació + - Sap Intenta Amb prou Reflexiona explicar les sobre el seves diversificar feines lèxic i la idees amb registres domina el Ús del terminologia però sense vocabulari vocabulari específica i diferents ajustar-los familiar i científica registres a l’ús quotidià 0,5 5 socials 3 2 Sap escollir Pot utilitzar i Intenta Utilitza les diverses recursos diversificar estructures estructures estructures quotidianes Correcció complexes gramaticals sense nexes lingüística en funció expressius amb alguns de l’ús senzills 4 connectors complexes 6 3 0,5 Organitza el Té una idea Presenta les Utilitza una text principal idees poc estructura estructurat però poques ordenades o repetitiva e Organització des de l’idea secundàries sense inconnexa d’idees principal 5 3 jerarquia 2 0,5 Raonar Analitzar Fer Reproduir
  • 52. Acrivitat en petit grup 1. Seleccionem un criteri d’avaluació (Documentació adjunta: Criteris d’avaluació dels currículums de rimària y secundària) 2. Pensem diferents activitats d’ensenyament i aprenentatge que poden ajudar a assolir aquest criteri (Millor si són tasques ben concretes, focalitzades i definides! Es podran fer al llarg del curs) 3. Per una tasca determinada, farem una rúbrica de seguiment (Per una tasca o projecte complex, farem referència a diversos criteris, per aliniar els assoli,menst amb el Marc Europeu Comú de Referència) Veure material de referència a Odissea “Projecte per segón de ESO: Un programa de televisió” (Autora: Rosamaria Felip )
  • 53. Criteris de Llengua estrangera (CI) Primera llengua estrangera (Primària CI) • Captar el missatge global de les produccions orals amb suport visual i no visual més treballades al’aula. • Captar informació rellevant d’un missatge oral. • Entendre i participar activament de les interaccions orals treballades. • Reconèixer mots i expressions orals en la seva forma escrita i usar-les oralment. • Reproduir textos orals tenint en compte el ritme i l’entonació segons el model ofert. • Escriure paraules, expressions conegudes i frases a partir de models i amb una finalitat específica. • Comprendre que la llengua és un instrument de comunicació, per aprendre i apropar-se a altres cultures, que hi ha diversitat de llengües i mostrar respecte per totes. • Percebre algunes característiques de les semblances entre les llengües que hi ha a l’aula o a l’entorn més proper. • Mostrar interès i valorar la utilització d’una llengua estrangera per a la comunicació dins de l’aula i en les activitats d’ensenyament i aprenentatge que es creïn dins de l’aula. • Tenir una actitud crítica cap a estereotips lingüístics que reflecteixen prejudicis racistes, classistes o sexistes Ref: Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària http://www.gencat.cat/eadop/imatges/4915/07176074.pdf
  • 54. Criteris de Llengua estrangera (CM) Primera llengua estrangera (Primària CM) • Captar missatges globals i específics de les produccions i interaccions orals més habituals que es produeixen a l’aula. • Captar el sentit global de missatges orals i escrits sobre temes familiars, coneguts i d’interès. • Emprar la llengua estrangera en situacions pròpies d’aula. • Produir textos orals seguint un model i atenent a la pronunciació, ritme, entonació per explicar fets i conceptes relacionats amb ell mateix el món que l’envolta o per transmetre informació d’altres àrees curriculars. • Extreure informació de textos escrits lligats a temes coneguts i amb una finalitat educativa concreta • Escriure frases i textos curts i significatius en situacions quotidianes i escolars a partir de models amb una finalitat determinada i amb un format establert, tant en suport paper com digital. • Usar algunes estratègies per aprendre a aprendre, com demanar aclariments, comunicar amb gestos, utilitzar diccionaris il·lustrats, i identificar alguns aspectes personals que ajudin a aprendre millor. • Mostrar un cert grau d’autonomia a l’hora de resoldre les situacions d’aprenentatge. • Conèixer i valorar la diversitat lingüística (entre llengües diferents o dintre d’una mateixa • llengua) i cultural de l’entorn, amb actitud de respecte cap a les persones que parlen altres llengües i tenir interès per comprendre-les. • Valorar la llengua estrangera com a instrument de comunicació i participar amb interès en les activitats en què s’usa la llengua estrangera. • Comparar produccions de diferents llengües per trobar-hi semblances i diferències. • Tenir una actitud crítica cap als estereotips lingüístics que reflecteixin prejudicis lingüístics racistes, classistes o sexistes. Ref: Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària http://www.gencat.cat/eadop/imatges/4915/07176074.pdf
  • 55. Criteris de Llengua estrangera (CS) Primera llengua estrangera (Primària CS) • Captar missatges globals i específics de interaccions orals variades procedents de diferents contextos relacionats amb els alumnes i el seu entorn més proper. • Expressar-se amb certa fluïdesa davant les produccions i interaccions orals més habituals en l’àmbit escolar i personal. • Participar amb naturalitat en les interaccions orals (fer preguntes, demanar aclariments o disculpes, donar les gràcies) i mostrar interès en les produccions orals pròpies i respecte per les produccions orals dels altres. • Emprar la llengua estrangera amb correcció tenint en compte l’entonació, el ritme i les estructures pròpies per transmetre informacions diverses d’acord amb una finalitat educativa i emprant els recursos disponibles. • Fer petites exposicions orals individuals o en grup de temes relacionats amb les diferents àrees del coneixement. • Comprendre el sentit global i informació específica de textos escrits de tipologia diversa i en diferents suports i formats. • Elaborar textos escrits senzills tant en suport paper com digital segons un model i tenint en compte el destinatari, el tipus de text i la finalitat comunicativa. • Mostrar cura i interès per les produccions escrites així com dels elements que en són propis (correcció, planificació, contextualització, revisió). • Valorar i reconèixer les diferents estratègies que ajuden a prendre consciència del propi aprenentatge i mostrar un cert grau d’autonomia a l’hora de resoldre situacions d’aprenentatge. • Actitud de respecte cap a les persones que parlen altres llengües i interès per comprendre-les. • Valorar la llengua estrangera com a instrument de comunicació amb altres persones i cultures, interessant-se per les produccions tradicionals i actuals en llengua estrangera. • Saber comparar produccions de diferents llengües per trobar-hi semblances i diferències i canviar el punt de vista personal per poder comprendre altres maneres de veure el món. • Tenir interès per solucionar els problemes de comprensió i comunicació que es produeixen en contextos multilingües, sabent adaptar els missatges. • Usar un llenguatge no discriminatori i respectuós amb els altres i ser crític amb els prejudicis racistes, sexistes i classistes. Ref: Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària http://www.gencat.cat/eadop/imatges/4915/07176074.pdf
  • 56. Criteris de Llengua estrangera 1r ESO Educació Secundària: 1r curs ESO • Participar en interaccions orals sobre temes coneguts o treballats prèviament, utilitzant les estratègies adequades per facilitar la continuïtat de la comunicació i produir un discurs entenedor i adequat a la intenció comunicativa. • Comprendre la idea general i les informacions específiques més rellevants de documents orals senzills, • emesos cara a cara, o procedents de mitjans audiovisuals si es parla lentament i amb claredat. Matèries. Àmbit de llengües 50 • Reconèixer la idea principal i extreure informació específica i global de documents escrits senzills, en suport paper i digital, sobre continguts de diverses àrees de coneixement i adequats a l’edat. • Produir textos breus, orals i escrits, coherents, i amb bona dicció o amb correcció ortogràfica i puntuació adequada, a partir de models. • Observar algunes regularitats de la llengua estrangera i induir-ne les regles de funcionament. • Utilitzar de forma guiada els recursos de les TIC per a la cerca, organització, intercanvi i presentació d’informació. • Utilitzar estratègies per progressar en l’aprenentatge de manera autònoma. • Mostrar una actitud respectuosa, d’interès i de descoberta envers la llengua, la cultura i les formes de vida diferents a les pròpies. • Mostrar predisposició per al treball col·laboratiu. Decret 143/2007 de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educaciço obligatòria [http://www.gencat.cat/eadop/imatges/4915/07176092.pdf ]
  • 57. Criteris de Llengua estrangera 2n. ESO Educació Secundària: 2r curs ESO •Participar en interaccions orals bàsiques per aconseguir comunicar de forma entenedora, fent ús d’estratègies per superar les interrupcions i per iniciar i concloure intercanvis comunicatius. • Comprendre la idea general i informacions específiques de missatges orals emesos cara a cara, o en qualsevol suport sobre temes coneguts.Matèries. Àmbit de llengües 59 • Comprendre la informació general i específica de diferents textos escrits, en suport i format de tipologia diversa, sobre temes adequats a l’edat i relacionats amb els àmbits educatiu i personal. • Llegir textos breus de forma expressiva (rimes, poemes, cançons). • Produir de forma guiada textos orals breus, coherents i amb bona dicció que siguin entenedors per a l’interlocutor/a. • Produir de forma guiada textos escrits, en diferents suports, de tipologia diversa, que siguin entenedors, utilitzant estructures, connectors senzills i lèxic adequat, tenint cura dels aspectes formals i respectant les regles fonamentals d’ortografia i de puntuació. • Utilitzar els coneixements adquirits sobre el sistema lingüístic de la llengua estrangera en diferents contextos de comunicació, com a instrument d’autoaprenentatge i d’autocorrecció de les produccions pròpies orals i escrites i per comprendre les produccions dels altres. Utilitzar de forma guiada els recursos digitals en la cerca, organització i presentació d’informació. • Mostrar una actitud respectuosa, d’interès i de descoberta envers la cultura i formes de vida diferents a la pròpia. • Participar en l’avaluació de les produccions pròpies i les dels altres. • Mostrar predisposició per al treball col·laboratiu. Decret 143/2007 de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educaciço obligatòria [http://www.gencat.cat/eadop/imatges/4915/07176092.pdf ]
  • 58. Criteris de Llengua estrangera 3r ESO Educació Secundària: 3r curs ESO •Participar en converses i simulacions breus, relatives a situacions habituals o d’interès personal i amb finalitats comunicatives diferents, utilitzant les convencions pròpies de la conversa i les estratègies necessàries per resoldre les dificultats durant la interacció. • Ús de fórmules característiques del llenguatge formal i de l’informal en les comunicacions orals i escrites. • Comprendre la idea general i informacions específiques de missatges i documents autèntics incloent-hi els procedents dels mitjans de comunicació, i semiautèntics en suport i format de tipologia diversa, sobre temes d’interès dels àmbits personal i educatiu. • Comprendre la informació general i l’específica de diferents textos escrits, autèntics i adaptats, d’extensió variada, i reconèixer la seva intenció comunicativa. • Elaborar de forma semicontrolada textos de tipologia diversa, orals i escrits, tenint cura del registre, el lèxic, les estructures, i alguns elements de cohesió i coherència per marcar la relació entre idees i fer-los entenedors als destinataris o destinatàries. • Utilitzar els coneixements adquirits sobre el sistema lingüístic de la llengua estrangera en diferents contextos de comunicació, com a instrument d’autoaprenentatge i d’autocorrecció de les produccions pròpies orals i escrites i per comprendre les produccions d’altri. • Utilitzar els recursos de les TIC de forma progressivament autònoma per buscar informació, produir textos a partir de models, enviar i rebre missatges de correu electrònic i per establir relacions personals orals i escrites, i mostrar interès pel seu ús. • Mostrar una actitud respectuosa, d’interès i de descoberta envers la cultura i formes de vida diferents a la pròpia. • Participar en l’autocorrecció i l’avaluació de les produccions pròpies i les d’altri, i mostrar una actitud activa i de confiança en la capacitat d’aprenentatge de llengües. • Participar activament en el treball col·laboratiu. Decret 143/2007 de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educaciço obligatòria [http://www.gencat.cat/eadop/imatges/4915/07176092.pdf ]
  • 59. Avaluació, rúbriques i entorns de seguiment escolar temàtic • http://assessment.uconn.edu/primer/how1.html • http://www.uwstout.edu/soe/profdev/rubrics.cfm#cooperative • http://www.cmu.edu/teaching/assessment/examples/cfa/course_rubricproj • http://www.cmu.edu/teaching/assessment/examples/cfa/tools/dramaself-a • http://www.cmu.edu/teaching/assessment/examples/cfa/tools/participation • http://www.schrockguide.net/assessment-and-rubrics.html • http://www.vcu.edu/cte/resources/OTLRG/06_10_Rubrics.html • http://teamcproject.wikispaces.com/The+Assessments • http://web.archive.org/web/20070729202034/http://205.213.162.11/stairs_ • http://incredibleart.org/links/toolbox/rubrics.html
  • 60. Tutorials: Espais de rúbriques autogenerades •Espai per a compartir rúbriques on line (diverses llengües) http://rubistar.4teachers.org/index.php?screen=NewRubric •Exemple de rúbrica portafoli en Català https://spreadsheets.google.com/ccc? key=0AgKzafPwiJwcdHJucVJTbFNXeUVCYTNqaklORU0yQVE&hl=ca#gid=0 •Tutorial de rúbriques en Català: https://sites.google.com/site/comtreballarlallenguaalaeso/dissenyem-un-rubrica

Editor's Notes

  1. Image Ref: http://4.bp.blogspot.com/-Yd_4XkQ4G_Q/TbPnwDkDibI/AAAAAAAAAaI/hRN3kep4wfk/s1600/Cheating-In-Exams.jpg
  2. Ref.Images http://howzzdat.com/wp-content/uploads/2012/08/cheat_in_exam.jpg http://picsoff.com/files/funzug/imgs/funnypics2/cheat_innovative_exams_01.jpghttp://urbantitan.com/wp-content/uploads/2010/10/phone-cheating-onlinedegrees-org.jpg http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c4/Spicker_trinkflasche.jpg/400px-Spicker_trinkflasche.jpghttp://thevoiceofateenager.files.wordpress.com/2012/07/how-to-cheat-in-exams-water-bottle-label.jpg http://www.kzoz.com/jeff-and-jeremy/wp-content/uploads/2012/06/cheating-in-exam.jpg http://2.bp.blogspot.com/_f2ZBPJD67ZE/SuqU30y-1cI/AAAAAAAAACg/K2ehU7H0ABM/s400/2498034373_a70e7d1d0a.jpg
  3. Ref.Images http://howzzdat.com/wp-content/uploads/2012/08/cheat_in_exam.jpg http://picsoff.com/files/funzug/imgs/funnypics2/cheat_innovative_exams_01.jpghttp://urbantitan.com/wp-content/uploads/2010/10/phone-cheating-onlinedegrees-org.jpg http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c4/Spicker_trinkflasche.jpg/400px-Spicker_trinkflasche.jpghttp://thevoiceofateenager.files.wordpress.com/2012/07/how-to-cheat-in-exams-water-bottle-label.jpg http://www.kzoz.com/jeff-and-jeremy/wp-content/uploads/2012/06/cheating-in-exam.jpg http://2.bp.blogspot.com/_f2ZBPJD67ZE/SuqU30y-1cI/AAAAAAAAACg/K2ehU7H0ABM/s400/2498034373_a70e7d1d0a.jpg
  4. “ Desplegament del curr ñ iculum ” , Pag. 157 (2012) http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/034fc257-4463-41ab-b7f5-dd33c9982b4f/curriculum_ep.pdf L’AVALUACIÓ L’avaluació com a reguladora de tot el procés d’ensenyament i d’aprenentatge ha de ser coneguda i coordinada per tot el professorat. Ha de permetre decidir i adaptar les estratègies pedagògiques a les característiques de l’alumnat i constatar el seu progrés a mesura que avança en els aprenentatges. És una eina bàsica que ha de permetre determinar el grau en què es van aconseguint les intencions educatives i ha de donar elements per a la reflexió i revisió de la pràctica docent per aconseguir canvis i millores en el procés d’ensenyament i d’aprenentatge. Ha de ser una part fonamental en la programació, en el disseny i la realització de les activitats d’aprenentatge. Ha de permetre que l’alumnat conegui i contrasti l’assoliment aconseguit de les competències que són l’objectiu de l’aprenentatge, a través de l’anàlisi de tot el procés d’ensenyament i d’aprenentatge. Alhora ha de fomentar la participació de l’alumnat, que ha d’implicar-se essent conscient i reflexionant sobre què aprèn, està aprenent o ja ha après, i intervenint en la recerca de solucions a les seves dificultats d’aprenentatge. Ha de tenir en compte tant la participació individual com col·lectiva i preveure la valoració independent d’aquests dos tipus de participació en les activitats de grup. Cal utilitzar la diversitat d’instruments d’avaluació: discussions en gran i en petit grup, preguntes i respostes orals, treballs individuals i en petit grup, exposició a l’aula dels treballs, problemes o investigacions fetes, realització de proves, etc. El coneixement explícit per part de l’alumnat dels criteris de correcció de cada instrument, alhora que facilita l’aprenentatge, dóna eines per a nous aprenentatges. Tots aquests instruments es complementen i proporcionen informació al professorat i a l’alumnat i han de ser utilitzats en tots els moments del procés amb la finalitat de detectar, seguir, regular i retroalimentar el procés d’ensenyament i d’aprenentatge. L’avaluació serveix per conèixer els resultats de l’aprenentatge (avaluació sumativa), per regular les dificultats i els errors de l’alumnat (avaluació formativa) i per afavorir que l’alumnat vagi aprenent a regular-se autònomament (avaluació formadora: autoavaluació i coavaluació). Per fer això cal seleccionar els continguts que resultin més significatius i aplicar una avaluació que sigui útil per a l’activitat docent, gratificant per a l’alumnat en el seu aprenentatge i orientadora per al professorat i per a l’alumnat en les seves actuacions. S’ha de compartir amb l’alumnat el procés avaluador, fent-lo partícip i protagonista del seu procés d’aprenentatge. L’avaluació és un procés constant al llarg del procés d’ensenyament i d’aprenentatge que cal planificar en tres moments clau: en l’avaluació inicial o diagnòstica, en l’avaluació mentre s’està aprenent i en l’avaluació final, regulant-ne el procés d’ensenyament i d’aprenentatge i les dificultats i els errors de l’alumnat
  5. INTERNA EXTERNA Ex: L’autoavaluació que ara fa el centre / El control o la supervisió que ara fa l’ Inspecció. CENSAL MOSTEIG Ex: Les CCbb vs. PISA VOLUNTARIA vs. OBLIGATORIA Ex: Sol·licitada per l’interessat (ISO, per accedir a un càrrec directiu, etc) o bé feta d’ofici Mecànica vs SISTÈMICA Limitada a resultats, o complementada amb dades sócio-culturals GENERAL vs, FOCALITZADA D’un únic àmbit o departament, o de tot el centre... DIAGNÒSTICA vs de CONTRAST Ex: Per veure resultats, o per veure quant hem avançat.... On volem anar...
  6. NORMATIVA CURRICULAR: DECRET 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària. Text íntegre: http://www.gencat.cat/eadop/imatges/4915/07176074.pdf DECRET 143/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundaria obligatòria. (Correcció d'errada en el DOGC núm. 5515, pàg. 89641, de 27.11.2009). Text íntegre: http://www.gencat.cat/eadop/imatges/4915/07176092.pdf Decret 282/2006 , de 4 de juliol, pel qual es regulen el  primer cicle de l'educació infantil  i els requisits dels centres. Decret 181/2008 , de 9 de setembre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments del  segon cicle de l'educació infantil . Decret 142/2007 , de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’ educació primària .  Decret 143/2007 , de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’ educació secundària obligatòria .  Decret 142/2008 , de 15 de juliol, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments del  batxillerat . Decret 24/2008 , de 29 de gener, pel qual s'estableix l'ordenació curricular dels ensenyaments de  dansa  de  grau professional  i se'n regula la prova d'accés. Decret 25/2008 , de 29 de gener, pel qual s'estableix l'ordenació curricular dels ensenyaments de  música  de  grau professional  i se'n regula la prova d'accés. Ordre EDU/221/2007 , de 29 de juny, per la qual s'estableixen els principis generals que s'han de tenir en compte per a l'aplicació de l'article 4.4 del Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària. ( Projecte lingüístic ) Ordre EDU/134/2008 , de 20 de març, per la qual es modifica la disposició transitòria de l'Ordre EDU/221/2007, de 29 de juny, per la qual s'estableixen els principis generals que s'han de tenir en compte per a l'aplicació de l'article 4.4 del Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària. Ordre EDU/275/2008 , de 3 de juny, per la qual es modifica l'Ordre EDU/134/2008, de 20 de març.   Orden ECI/1845/2007 , de 19 de junio, por la que se establecen los elementos de los documentos básicos de evaluación de la educación básica regulada por la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, así como los requisitos formales derivados del proceso de evaluación que son precisos para garantizar la movilidad del alumnado. Ordre EDU/296/2008 , de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d' avaluació en l'educació primària . Ordre EDU/295/2008 , de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d' avaluació a l'educació secundària obligatòria .
  7. 1. Projecte “CanDo” (PucFer): Avaluació del que l’alumne-usuari pot fer: C2: PUC mantenir una conversa informal durant una estona llarga C1: PUC portar visitants a veure l’entorn I donar detalls descriptius del lloc. B2: PUC revisar texts cercant informació rellevant i copsar el sentit general i la idea principal del text B1: PUC escriure una sol·licitud rutinària senzilla a un company A2: PUC deixar un missatge senzill amb informació escrita (Can Do Project Example Statements) 2. Avantatges del The Common European Frame of Reference : El Marc Comú de Referència proporciona eines de mobilitat en una Europa Ampliada (25) El Marc garanteix el reconeixement trans-nacional de les qualificacions Ofereix “una certificació seqüenciada de les competències lingüístiques a nivell internacional” 3. ALTE/EAQUALS: PORTFOLIO EUROPEU Conté: Un passaport ( Reporting function) Una biografia lingüística personal ( Records language learning experiences) Un dossier ( Contains samples of material) Dissenyat per donar suport a la mobilitat (European Language Portfolio: Per col·laborar, per afegir-se a projectes i per l‘intercanvi d‘idees i know-how)