Smart Classrooms. Los sistemas inteligentes: retos, oportunidades y riesgos ...
Seminari conjunt- Avaluació- Gener 2013 (Grups de Treball SdLE)
1. Seminari Conjunt:
Avaluació competencial en
projectes escolars
Sessió 2
Gener 2013
Departament d'Ensenyament (Barcelona).
Neus Lorenzo
@NewsNeus Ref: Refr: http://nothingbutkryptonite.tumblr.com/post/36683148590/literally-me-every-time-i-do-a-project
2. Si parléssim de menjar, avui passaríem
de ser comensals a ser Cuiners en Cap.
Ref: http://www.masquefa.cat/uploads/setmana1905.jpg http://www.xtec.cat/col-cormar-gracia-bcn/index_archivos/insta/cuiner.JPG http://www.tv3.cat/multimedia/jpg/9/2/1216290268429.jpg
3. • Avaluació: tipologies, finalitat, conceptes bàsics
• Avaluació: funció curricular
• Avaluació a l’aula:
– Eines i estratègies
– Exemples: rúbriques i diagrames radials
– Una pràctica: identificació d’indicadors
4. Si ensenyem avui
com ensenyàvem ahir,
robem als nostre alumnes
el seu demà.
John Dewey
Si avaluem
com sempre,
no podrem transmetre
valors diferents!
5. Què i per què ensenyem?
Per què i per a què avaluem?
Què estan aprenent els alumnes?
Imatge: http://www.revistaespigol.com/wp-content/uploads/2011/05/05-04_FestivalTeatreInfantil_03.jpg
http://www.cse.salford.ac.uk/insight/images/projectwork06.jpg
http://static.edvantage.com.sg/site/servlet/linkableblob/edvantage/768722/topImage/Revamp_project_work_in_JCs-topImage.jpg
http://myuci.net/wp-content/uploads/2012/10/20121029-multichoicetest.jpg
7. Avaluació, un concepte enriquidor
Podeu classificar l’avaluació per:
- Els agents que l’apliquen
- La línia temporal
- La intenció o finalitat
- … … ??
Avaluació formativa Avaluació certificadora
Avaluació final
Avaluació externa
Avaluació reguladora
… … ... … … ...
Avaluació inicial
“Desplegament del currñiculum”, Pag. 157 (2012)
http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/034fc257-4463-41ab-b7f5-dd33c9982b4f/curriculum_ep.pdf
8. Avaluadors i avaluats
en el Sistema Educatiu
Famílies Alumnat Centre Directors Projectes Programes Docents…
... departaments, serveis, cicles, administració, inspecció,
formació, gestió...
INICIAL FINAL
INTERNA EXTERNA
CENSAL MOSTREIG
VOLUNTÀRIA OBLIGATÒRIA
PROCESSUAL CERTIFICATIVA
GENERAL FOCALITZADA
CURRICULAR ORGANITZATIVA
DIAGNÒSTICA CONTRASTIVA
… púbica … individual … coavaluació … formativa … competencial …
9. Perspectives de l’acció avaluadora
Diferentes estratègies d’avaluació segons la funció i els interessos
Per què i per a què avaluem?
ESTRATEGIA INTERÉS FUNCIÓN
Observació Resultats /Beneficis Reacció/Selecció
Contrast Mediació Formació / Comunicació
Comprensió Processos Canvis / Reforma /Transforma.
Valoració Opinió Estandarizació/Judici
Acreditació Prestigi/Pertenència Homologació/Llicència prof.
Medició Dades de resultats Comparació /Classificació
Avaluació Gestió del Coneixem. Aprenentatge formal
Adaptat de: Jesús Rul, Evaluación de Competencias
10. Quina relació hi ha
entre currículum i avaluació?
Decrets curriculars de Primària i Secundària:
“S’entén per currículum de l’educació
primària/secundària obligatòria el conjunt de
competències bàsiques, objectius, continguts,
mètodes pedagògics i criteris d’avaluació”
El currículum defineix el procés d’ensenyament i aprenentatge en un sistema educatiu:
FINALITAT: Competències per a la vida
SEQÜENCIACIÓ: Objectius d’etapa, de cicle, de matèria...
CONCRECIÓ: Continguts
ORIENTACIONS I TÈCNIQUES: Mètodes pedagògics
CONTROL DE QUALITAT: Criteris d’avaluació (processos, resultats, assoliment...)
Ref: Decrets curriculars de Catalunya
Primària: http://www.gencat.cat/eadop/imatges/4915/07176074.pdf
Secundària: http://www.gencat.cat/eadop/imatges/4915/07176092.pdf
11. Integració en les propostes d’acció educativa
Criteri:
Indicadors:
Contrast d’assoliment
Valoració de
les tasques
amb
evidències
Actuacions:
diversificació d’activitats
d’ensenyament i aprenentatge
Font: OSAC
13. Finalitat de l’avaluació
Ordre d’avaluació de Primària i secundària de Catalunya:
“La finalitat de l’avaluació és identificar les necessitats
educatives de cada alumne/a mitjançant l’avaluació inicial,
informar sobre els processos d’ensenyament i aprenentatge
amb l’avaluació contínua i formativa, comprovar els progressos
de cada alumne/a amb avaluació contínua i sumativa, i orientar
el professorat perquè ajusti la seva tasca docent al progrés dels
alumnes i les alumnes.
Aquests diferents propòsits de l’avaluació fan que per a cada
alumne o alumna calgui plantejar-se què s’avalua, com s’ha
d’avaluar i amb quins referents s’han de comparar els
resultats.”
OREAMBUL DE:
Ordre EDU/296/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d'avaluació en l'educació primària.
Ordre EDU/295/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d'avaluació a l'educació secundària obligatòria.
14. A la recerca de la qualitat educativa
Congrés de Singapoure 1999… “Definició de qualitat educativa”
= Bons resultats (educatius) + Bons processos (gestió educativa)
PISA ACTIC
•TIC o competència digital
•Matemàtica,
•Llengües estrangeres
PIRL
• De resultats •Lectura
•Aprendre a aprendre Lisboa 2010
•Ciències
•Educació cívica o ciutadana
•Tases d’abandonament
• D’èxit i de transició a la vida adulta •Finalització de FP i Sec. Sup.
UNESCO
•Participació en l’educació superior
EU 2020
• De seguiment de l’educació •Avaluació i lideratge escolar
•Impliació de les famílies
• De recursos i estructures •Formació del professorat
•Escolarització en l’educació infantil
•Nombre d’alumnes per ordinador
•Despesa educativa per estudiant
Ref: Indicadors internacionals (Benchmarks), Singapoure 1999
15. L’avaluació acreditativa
MECR: Nivells de referència de Llengües estrangeres
La formació al llarg de la vida
Level A1 A2 B1 B2 C1 C2
Breakthrough Waystage Thereshold Vantage Effective Mastery
Nivell A1: A2: B1: B2: C1: C2:
English
Inicial
-
A
Bàsic
KET
Llindar
PET
Avançat
FCE
... CAE
Funcional Domini
CPE
German Start Deutsch B
Start ZD - D ZMP ZOP
Catalan
1
C 2
Deutsch
Certificat Certificat Certificat
C Certificat
KDS
Certificat
D
nivell
bàsic
nivell
elemental
nivell
intermedi B nivell
suficiència
nivell
superior
... A
Spanish - - Diploma Diploma - Diploma
Nivel Nivel Nivel
inicial intermedio
ALTE FRAMEWORK of Language Examinations Superior
The Common European Frame of Reference
16. L’avaluació escalada de progrés del grup
Ref: http://cot.ag/dPGOTH Consell Superior d?Avaluació PISA 2009
17. Avaluació comparatiu del sistema educatiu
Creences i preferències del professorat sobre metodologia
Constructivista
Transmissora
TALIS: n all countries but Italy the average endorsement of constructivist beliefs is stronger than that of direct transmission beliefs. In
most countries, therefore, teachers believe that their task is not simply to present facts and give their students the opportunity to practice,
but rather that they should support students in their active construction of knowledge.
Ref: Creating Effective Teaching and Learning Environments First results from TALIS, 2009 ODCE
20. … Però com avaluem?
EXAMEN: Present continu
NAME :
1.Quin significat té el present continu?
2. Escriu la forma afirmativa del verb WORK
3. Escriu la forma negativa del verb EAT en present
continu
4. Escriu la forma interrogativa del verb RUN
5. Tradueix el què has escrit a l’exercici 2, 3 i 4
21. Com avaluem: evolució normativa
Memoritzar continguts Aplicar coneixements Desenvolupar competències per viure
LGE LOGSE LOE
23. • Una vegada hi havia un
ratolí que vivia en una
masia, envoltat de tot
els altres animals que
eren els seus amics: una
vaca, un garrí, una
gallina…
24. • Un dia va descobrir una
ratera i es va espantar
molt…
25. Primera pregunta... Individual
Quants animals he esmentat
en aquest conte?
TIPUS de pregunta :
Recuperar informació
explícita o literal
RESPOSTA: 4 animals // tots els animals de la masia
26. La rateta es volía amagar, però p`rimer va
pensar que havia d’avisar els seus amics...
• Li va anar a dir a la vaca:
-El pagès ha comprat una ratera!!
Hem de fer alguna cosa! …
• La vaca li va contestar:
-Per tant poc t’alteres?
Jo no n’he de fer res!
La ratera no és pas problema meu...
27. • Li va anar a dir al garrí:
-El pagès ha comprat una ratera!!
Hem de fer alguna cosa! …
• El garrí li va contestar:
-Per tant poc t’alteres?
Jo no n’he de fer res!
La ratera no és pas problema meu!
28. • Li va anar a dir a la
gallina:
-El pagès ha comprat una ratera!!
Hem de fer alguna cosa! …
• La gallina li va
contestar:
-Per tant poc t’alteres?
Jo no n’he de fer res!
La ratera no és pas problema meu!
29. No havia aconseguit alertar
ningú...
• Així que la rata es va amagar al fons del seu
cau, morta de por!
30. • El dia següent la muller del pagès va anar a revisar la
ratera i va trobar… una enorme serp que es regirava
atrapada per la cua!…
Molt enrabiada, la
serp va donar un bot
i li va mossegar un
peu!!
31. • El seu marit mirar de curar-la, però la pobre dona estava molt
greu i empitjorava ràpidament.
• Desesperat, el pagès va decidir matar la gallina per fer un
brou i mirar d’alleugerir els sofriments de la seva dona…
•Cada dia li donava
sopa, però ella
estava molt i molt
malalta, a punt de
morir…
32. Segona pregunta... Per parelles
Morta la gallina,
cóm podia fer
més brous i sopes ?
TIPUS de pregunta:
Relacionar i interpretar la informació
explícita i inferir per context
RESPOSTA: connexions (informació implícita)
33. • El pagès plorava molt, i va decidir sacrificar el garrí per fer una
bona escudella de salsitxes i cigrons, i brous consistents que li
donava amb cura i paciència...
•Però ella empitjorava
encara més, semblava a
punt de morir sense que
rés hi posés remei!
34. Tercera pregunta... Per parelles
Si fóssiu el pagès,
què faríeu ?
TIPUS de pregunta:
Relacionar i interpretar la infomació
explícita i inferir per context
RESPOSTA: reflexions (jo -els altres)
35. • Desesperat, el pagès volia cuinar la vaca per fer un brou ben
reconstituient, però finalment va vendre la vaca per portar a la
seva dona a l’hospital i pagar les despeses de l’estada a la gran
ciutat… i després d’unes setmanes, es va recuperar!
BANC
HOSPITAL
36. Quarta pregunta... Per grups
Com hagués acabat el conte
si el pagès hagués mort i cuinat la vaca?
TIPUS de pregunta:
Reflexionar sobre un personatge, el contingut i la
forma del text
RESPOSTA: Per estimular l’aprenentatge
i el canvi actitudinal
37. • Sol a la masia, amagat al fons del seu forat, el ratolí ncara
recorda les paraules dels seus companys:
-Per tant poc t’alteres?
Jo no n’he de fer res!.
(Tu penses el mateix?)
La ratera no és pas problema meu! …
38. Competencies parcials:
escales internacionals de lectura
CAPACITATS DE LECTORA
Informació en text Fora del text
Accedir a la Integrar i Reflexionar i
informació Interpretar avaluar
Comprensió Contingut
Recuperar global
Interpretació Forma
-Font: Avaluació PISA 2003-2006-2009
-Consell Superior de Catalunya:
-Avaluació de competències de 6è
40. Enfocament de l’avaluació competencial
• Forma part del currículum i està
present en qualsevol moment del
procés.
• Té un caràcter més formatiu que
sancionador .
• Hi ha diferents agents, estratègies i
objectes d’avaluació.
• Té un paper fonamental per regular
Resposta literal els processos d’ensenyament i
a una pregunta
aprenentatge.
• Es basa en situacions reals,
properes i vivencials
Adaptat de: Neus Santmartí
41. Les dimensions competencials
al Currículum i al MERC
Dimensió comunicativa Dimensió estètica i literària Dimensió plurilingüe i intercultural
Potencial lingüístic
C2
Domini
C1 Quantitat Criteri
Funcional
Complexitat
B2
Avançat Comunitat
B1
Llindar
Qualitat Cognició
Comunicació
A2
Bàsic Continguts
AICLE
A1
Eixos del MERC Inicial
CLIL-EMILE
42. Aprendre per a aprendre: un procés vital
PISA: identificar el “moment d’aprenentatge”
1. Identificar la informació rebuda
2. Promoure una resposta escaient
3. Opinar, contrastar, conciliar respostes
La Marta diu: No tinc res, no séprocessos
4. Comparar estratègies i que posar-me....
5. Valorar, acceptar i descartar alternatives
-Colors
-Roba´
Ajúda-la!
-Números
-... ... ...
-Quantes combinacions
de models pot fer amb
tres jerseis i quatre
pantalons?
-Podem anar sense jersei?... Sense pantalons?
-Podem vestir sempre com vulguem? Per què?
43. Tenim exemples de proves PISA
-Quins números hi ha a sota de cada dau?
Quines preguntes faríes?...
-En un dau trucat on sortissin el doble de cincs del habitual,
- Al nivell 2*: recuperar informació explícita
quin número sortiria la meitat de les vegades?
-Si només dos d’ells tinguessin a dalti un nombre dades
- Al nivell 4*: utilitzar, integrar interpretar parell,
- Al nivell 6*: reflexionar, relacionar i fer connexions,
quans imparells hi haurien a sota?
44. El MECR
El Marc europeu comú de referència per a l’aprenentatge, l’ensenyament i
l’avaluació de llengües, elaborat pel Consell d’Europa, planteja com a fita:
- Aprendre una o dues llengües estrangeres, en coherència amb la competència
plurilingüe i intercultural*
*Competència Plurilíngüe i intercultural:
“la capacitat d’utilitzar les llengües amb finalitats comunicatives i de prendre part
en la interacció intercultural que té una persona que domina, en graus diversos,
distintes llengües i posseeix experiència de diverses cultures”
Currículum ESO, [http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/fe124c3b-2632-44ff-ac26-dfe3f8c14b45/curriculum_eso.pdf]pag. 34
http://www.soc.mil/swcs/swmag/archive/SW2503/images/SW2503RealResults_3.jpg
http://wwwimages.adobe.com/www.adobe.com/content/dam/Adobe/en/features/creativecloud/cs6/images/708x510/ccm-team-marquee-poster-708x510.jpg
45. Diferents maneres d’avaluar:
Les eines d’avaluació
• Registres i anecdotaris per a l’observació de la realitat …
• Portfolio personal de seguiment i recollida d’evidències.
• Qüestionaris i formularis (KPSI (Knowledge and Prior Study Inventory) , etc…)
• Mapes conceptuals i diagrames de visibilitat de dades
• Rúbriques temàtiques o procedimentals
• Pautes d’acció, bases d’orientació, protocols...
• Conversa, diàleg directe, debats...
• Vídeos i enregistraments d’àudio…
• Proves escrites, exàmens, informes…
• Projectes, murals, reculls, dossiers, herbolaris, col·leccions …
• Dramatitzacions, representacions…
• Maquetes i models…
• Exposicions, presentacions…
• Documents escrits, textos, produccions…
• Plànols, gràfics…
• Reflexions, deduccions i generalitzacions…
47. Què diu el currículum?
Els criteris d’avaluació de les matèries
són un referent fonamental per determinar el
grau d’assoliment de les competències bàsiques
i dels objectius de cada matèria.
Exemple: Llengües estrangeres
Produir de forma guiada textos escrits, en
diferents suports, de tipologia diversa, que siguin entenedors,
utilitzant estructures, connectors senzills i lèxic adequat, tenint
cura dels aspectes formals i respectant les regles fonamentals
d’ortografia i de puntuació.
Ref: Currículum ESO, CAPÍTOL 6, Article 18 Avaluació
http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.php?file=docs/ESO/decret_eso.pdf
48. Els indicadors dinàmics
entenedors
Indicadors
Indicadors significatius
utilitzant estructures d’assoliment
connectors senzills
lèxic adequat
aspectes formals
ortografia
personal registre registre
puntuació
quotidià social acadèmic
- Escala de qualitat
+
49. Qualitat i excel·lència:
qüestió de gustos?
La mare envia l’Oriol
a comprar fruita,
i ha de triar “la millor”…
Quins paràmetres l’ajudaran a escollir?
•Indicadors irrellevants: posició, embolcall...
•Indicadors significatius: brillantor, duresa...
50. La qüalitat, una qüestió de grau…
La pell mostra
lluentor,
Indicadors significatius
FRESCA sense de cops
amb textura
LLUENTA natural…
SANA
MADURA
OLOROSA
- Escala de qualitat
+
51. La rúbrica quantitativa:
una eina de contrast per l’avaluació
+ -
Sap Intenta Amb prou
Reflexiona explicar les
sobre el seves diversificar feines
lèxic i la idees amb registres domina el
Ús del terminologia però sense vocabulari
vocabulari específica i diferents ajustar-los familiar i
científica registres a l’ús quotidià 0,5
5 socials 3 2
Sap escollir Pot utilitzar i Intenta Utilitza
les diverses recursos diversificar estructures
estructures estructures quotidianes
Correcció complexes gramaticals sense nexes
lingüística en funció expressius amb alguns
de l’ús senzills 4 connectors complexes
6 3 0,5
Organitza el Té una idea Presenta les Utilitza una
text principal idees poc estructura
estructurat però poques ordenades o repetitiva e
Organització des de l’idea secundàries sense inconnexa
d’idees principal 5 3 jerarquia 2 0,5
Raonar Analitzar Fer Reproduir
52. Acrivitat en petit grup
1. Seleccionem un criteri d’avaluació (Documentació adjunta: Criteris
d’avaluació dels currículums de rimària y secundària)
2. Pensem diferents activitats d’ensenyament i aprenentatge que
poden ajudar a assolir aquest criteri (Millor si són tasques ben
concretes, focalitzades i definides! Es podran fer al llarg del curs)
3. Per una tasca determinada, farem una rúbrica de seguiment (Per
una tasca o projecte complex, farem referència a diversos criteris,
per aliniar els assoli,menst amb el Marc Europeu Comú de
Referència)
Veure material de referència a Odissea
“Projecte per segón de ESO: Un programa de televisió”
(Autora: Rosamaria Felip )
53. Criteris de Llengua estrangera (CI)
Primera llengua estrangera (Primària CI)
• Captar el missatge global de les produccions orals amb suport visual i no visual més treballades al’aula.
• Captar informació rellevant d’un missatge oral.
• Entendre i participar activament de les interaccions orals treballades.
• Reconèixer mots i expressions orals en la seva forma escrita i usar-les oralment.
• Reproduir textos orals tenint en compte el ritme i l’entonació segons el model ofert.
• Escriure paraules, expressions conegudes i frases a partir de models i amb una finalitat específica.
• Comprendre que la llengua és un instrument de comunicació, per aprendre i apropar-se a altres cultures,
que hi ha diversitat de llengües i mostrar respecte per totes.
• Percebre algunes característiques de les semblances entre les llengües que hi ha a l’aula o a l’entorn més
proper.
• Mostrar interès i valorar la utilització d’una llengua estrangera per a la comunicació dins de l’aula i en les
activitats d’ensenyament i aprenentatge que es creïn dins de l’aula.
• Tenir una actitud crítica cap a estereotips lingüístics que reflecteixen prejudicis racistes, classistes o
sexistes
Ref: Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària
http://www.gencat.cat/eadop/imatges/4915/07176074.pdf
54. Criteris de Llengua estrangera (CM)
Primera llengua estrangera (Primària CM)
• Captar missatges globals i específics de les produccions i interaccions orals més habituals que es produeixen a l’aula.
• Captar el sentit global de missatges orals i escrits sobre temes familiars, coneguts i d’interès.
• Emprar la llengua estrangera en situacions pròpies d’aula.
• Produir textos orals seguint un model i atenent a la pronunciació, ritme, entonació per explicar fets i conceptes relacionats
amb ell mateix el món que l’envolta o per transmetre informació d’altres àrees curriculars.
• Extreure informació de textos escrits lligats a temes coneguts i amb una finalitat educativa concreta
• Escriure frases i textos curts i significatius en situacions quotidianes i escolars a partir de models amb una finalitat
determinada i amb un format establert, tant en suport paper com digital.
• Usar algunes estratègies per aprendre a aprendre, com demanar aclariments, comunicar amb gestos, utilitzar diccionaris
il·lustrats, i identificar alguns aspectes personals que ajudin a aprendre millor.
• Mostrar un cert grau d’autonomia a l’hora de resoldre les situacions d’aprenentatge.
• Conèixer i valorar la diversitat lingüística (entre llengües diferents o dintre d’una mateixa
• llengua) i cultural de l’entorn, amb actitud de respecte cap a les persones que parlen altres llengües i tenir interès per
comprendre-les.
• Valorar la llengua estrangera com a instrument de comunicació i participar amb interès en les activitats en què s’usa la
llengua estrangera.
• Comparar produccions de diferents llengües per trobar-hi semblances i diferències.
• Tenir una actitud crítica cap als estereotips lingüístics que reflecteixin prejudicis lingüístics racistes, classistes o sexistes.
Ref: Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària
http://www.gencat.cat/eadop/imatges/4915/07176074.pdf
55. Criteris de Llengua estrangera (CS)
Primera llengua estrangera (Primària CS)
• Captar missatges globals i específics de interaccions orals variades procedents de diferents contextos relacionats amb els alumnes i el seu entorn
més proper.
• Expressar-se amb certa fluïdesa davant les produccions i interaccions orals més habituals en l’àmbit escolar i personal.
• Participar amb naturalitat en les interaccions orals (fer preguntes, demanar aclariments o disculpes, donar les gràcies) i mostrar interès en les
produccions orals pròpies i respecte per les produccions orals dels altres.
• Emprar la llengua estrangera amb correcció tenint en compte l’entonació, el ritme i les estructures pròpies per transmetre informacions diverses
d’acord amb una finalitat educativa i emprant els recursos disponibles.
• Fer petites exposicions orals individuals o en grup de temes relacionats amb les diferents àrees del coneixement.
• Comprendre el sentit global i informació específica de textos escrits de tipologia diversa i en diferents suports i formats.
• Elaborar textos escrits senzills tant en suport paper com digital segons un model i tenint en compte el destinatari, el tipus de text i la finalitat
comunicativa.
• Mostrar cura i interès per les produccions escrites així com dels elements que en són propis (correcció, planificació, contextualització, revisió).
• Valorar i reconèixer les diferents estratègies que ajuden a prendre consciència del propi aprenentatge i mostrar un cert grau d’autonomia a l’hora
de resoldre situacions d’aprenentatge.
• Actitud de respecte cap a les persones que parlen altres llengües i interès per comprendre-les.
• Valorar la llengua estrangera com a instrument de comunicació amb altres persones i cultures, interessant-se per les produccions tradicionals i
actuals en llengua estrangera.
• Saber comparar produccions de diferents llengües per trobar-hi semblances i diferències i canviar el punt de vista personal per poder comprendre
altres maneres de veure el món.
• Tenir interès per solucionar els problemes de comprensió i comunicació que es produeixen en contextos multilingües, sabent adaptar els
missatges.
• Usar un llenguatge no discriminatori i respectuós amb els altres i ser crític amb els prejudicis racistes, sexistes i classistes.
Ref: Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària
http://www.gencat.cat/eadop/imatges/4915/07176074.pdf
56. Criteris de Llengua estrangera 1r ESO
Educació Secundària: 1r curs ESO
• Participar en interaccions orals sobre temes coneguts o treballats prèviament, utilitzant les estratègies
adequades per facilitar la continuïtat de la comunicació i produir un discurs entenedor i adequat a la
intenció comunicativa.
• Comprendre la idea general i les informacions específiques més rellevants de documents orals senzills,
• emesos cara a cara, o procedents de mitjans audiovisuals si es parla lentament i amb claredat. Matèries.
Àmbit de llengües 50
• Reconèixer la idea principal i extreure informació específica i global de documents escrits senzills, en
suport paper i digital, sobre continguts de diverses àrees de coneixement i adequats a l’edat.
• Produir textos breus, orals i escrits, coherents, i amb bona dicció o amb correcció ortogràfica i puntuació
adequada, a partir de models.
• Observar algunes regularitats de la llengua estrangera i induir-ne les regles de funcionament.
• Utilitzar de forma guiada els recursos de les TIC per a la cerca, organització, intercanvi i presentació
d’informació.
• Utilitzar estratègies per progressar en l’aprenentatge de manera autònoma.
• Mostrar una actitud respectuosa, d’interès i de descoberta envers la llengua, la cultura i les formes de vida
diferents a les pròpies.
• Mostrar predisposició per al treball col·laboratiu.
Decret 143/2007 de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educaciço obligatòria [http://www.gencat.cat/eadop/imatges/4915/07176092.pdf ]
57. Criteris de Llengua estrangera 2n. ESO
Educació Secundària: 2r curs ESO
•Participar en interaccions orals bàsiques per aconseguir comunicar de forma entenedora, fent ús d’estratègies per
superar les interrupcions i per iniciar i concloure intercanvis comunicatius.
• Comprendre la idea general i informacions específiques de missatges orals emesos cara a cara, o en qualsevol
suport sobre temes coneguts.Matèries. Àmbit de llengües 59
• Comprendre la informació general i específica de diferents textos escrits, en suport i format de tipologia diversa,
sobre temes adequats a l’edat i relacionats amb els àmbits educatiu i personal.
• Llegir textos breus de forma expressiva (rimes, poemes, cançons).
• Produir de forma guiada textos orals breus, coherents i amb bona dicció que siguin entenedors per a
l’interlocutor/a.
• Produir de forma guiada textos escrits, en diferents suports, de tipologia diversa, que siguin entenedors, utilitzant
estructures, connectors senzills i lèxic adequat, tenint cura dels aspectes formals i respectant les regles fonamentals
d’ortografia i de puntuació.
• Utilitzar els coneixements adquirits sobre el sistema lingüístic de la llengua estrangera en diferents contextos de
comunicació, com a instrument d’autoaprenentatge i d’autocorrecció de les produccions pròpies orals i escrites i
per comprendre les produccions dels altres. Utilitzar de forma guiada els recursos digitals en la cerca, organització i
presentació d’informació.
• Mostrar una actitud respectuosa, d’interès i de descoberta envers la cultura i formes de vida diferents a la pròpia.
• Participar en l’avaluació de les produccions pròpies i les dels altres.
• Mostrar predisposició per al treball col·laboratiu.
Decret 143/2007 de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educaciço obligatòria [http://www.gencat.cat/eadop/imatges/4915/07176092.pdf ]
58. Criteris de Llengua estrangera 3r ESO
Educació Secundària: 3r curs ESO
•Participar en converses i simulacions breus, relatives a situacions habituals o d’interès personal i amb finalitats comunicatives
diferents, utilitzant les convencions pròpies de la conversa i les estratègies necessàries per resoldre les dificultats durant la
interacció.
• Ús de fórmules característiques del llenguatge formal i de l’informal en les comunicacions orals i escrites.
• Comprendre la idea general i informacions específiques de missatges i documents autèntics incloent-hi els procedents dels
mitjans de comunicació, i semiautèntics en suport i format de tipologia diversa, sobre temes d’interès dels àmbits personal i
educatiu.
• Comprendre la informació general i l’específica de diferents textos escrits, autèntics i adaptats, d’extensió variada, i
reconèixer la seva intenció comunicativa.
• Elaborar de forma semicontrolada textos de tipologia diversa, orals i escrits, tenint cura del registre, el lèxic, les estructures, i
alguns elements de cohesió i coherència per marcar la relació entre idees i fer-los entenedors als destinataris o destinatàries.
• Utilitzar els coneixements adquirits sobre el sistema lingüístic de la llengua estrangera en diferents contextos de comunicació,
com a instrument d’autoaprenentatge i d’autocorrecció de les produccions pròpies orals i escrites i per comprendre les
produccions d’altri.
• Utilitzar els recursos de les TIC de forma progressivament autònoma per buscar informació, produir textos a partir de models,
enviar i rebre missatges de correu electrònic i per establir relacions personals orals i escrites, i mostrar interès pel seu ús.
• Mostrar una actitud respectuosa, d’interès i de descoberta envers la cultura i formes de vida diferents a la pròpia.
• Participar en l’autocorrecció i l’avaluació de les produccions pròpies i les d’altri, i mostrar una actitud activa i de confiança en
la capacitat d’aprenentatge de llengües.
• Participar activament en el treball col·laboratiu.
Decret 143/2007 de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educaciço obligatòria [http://www.gencat.cat/eadop/imatges/4915/07176092.pdf ]
60. Tutorials: Espais de rúbriques autogenerades
•Espai per a compartir rúbriques on line (diverses llengües)
http://rubistar.4teachers.org/index.php?screen=NewRubric
•Exemple de rúbrica portafoli en Català
https://spreadsheets.google.com/ccc?
key=0AgKzafPwiJwcdHJucVJTbFNXeUVCYTNqaklORU0yQVE&hl=ca#gid=0
•Tutorial de rúbriques en Català:
https://sites.google.com/site/comtreballarlallenguaalaeso/dissenyem-un-rubrica
“ Desplegament del curr ñ iculum ” , Pag. 157 (2012) http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/034fc257-4463-41ab-b7f5-dd33c9982b4f/curriculum_ep.pdf L’AVALUACIÓ L’avaluació com a reguladora de tot el procés d’ensenyament i d’aprenentatge ha de ser coneguda i coordinada per tot el professorat. Ha de permetre decidir i adaptar les estratègies pedagògiques a les característiques de l’alumnat i constatar el seu progrés a mesura que avança en els aprenentatges. És una eina bàsica que ha de permetre determinar el grau en què es van aconseguint les intencions educatives i ha de donar elements per a la reflexió i revisió de la pràctica docent per aconseguir canvis i millores en el procés d’ensenyament i d’aprenentatge. Ha de ser una part fonamental en la programació, en el disseny i la realització de les activitats d’aprenentatge. Ha de permetre que l’alumnat conegui i contrasti l’assoliment aconseguit de les competències que són l’objectiu de l’aprenentatge, a través de l’anàlisi de tot el procés d’ensenyament i d’aprenentatge. Alhora ha de fomentar la participació de l’alumnat, que ha d’implicar-se essent conscient i reflexionant sobre què aprèn, està aprenent o ja ha après, i intervenint en la recerca de solucions a les seves dificultats d’aprenentatge. Ha de tenir en compte tant la participació individual com col·lectiva i preveure la valoració independent d’aquests dos tipus de participació en les activitats de grup. Cal utilitzar la diversitat d’instruments d’avaluació: discussions en gran i en petit grup, preguntes i respostes orals, treballs individuals i en petit grup, exposició a l’aula dels treballs, problemes o investigacions fetes, realització de proves, etc. El coneixement explícit per part de l’alumnat dels criteris de correcció de cada instrument, alhora que facilita l’aprenentatge, dóna eines per a nous aprenentatges. Tots aquests instruments es complementen i proporcionen informació al professorat i a l’alumnat i han de ser utilitzats en tots els moments del procés amb la finalitat de detectar, seguir, regular i retroalimentar el procés d’ensenyament i d’aprenentatge. L’avaluació serveix per conèixer els resultats de l’aprenentatge (avaluació sumativa), per regular les dificultats i els errors de l’alumnat (avaluació formativa) i per afavorir que l’alumnat vagi aprenent a regular-se autònomament (avaluació formadora: autoavaluació i coavaluació). Per fer això cal seleccionar els continguts que resultin més significatius i aplicar una avaluació que sigui útil per a l’activitat docent, gratificant per a l’alumnat en el seu aprenentatge i orientadora per al professorat i per a l’alumnat en les seves actuacions. S’ha de compartir amb l’alumnat el procés avaluador, fent-lo partícip i protagonista del seu procés d’aprenentatge. L’avaluació és un procés constant al llarg del procés d’ensenyament i d’aprenentatge que cal planificar en tres moments clau: en l’avaluació inicial o diagnòstica, en l’avaluació mentre s’està aprenent i en l’avaluació final, regulant-ne el procés d’ensenyament i d’aprenentatge i les dificultats i els errors de l’alumnat
INTERNA EXTERNA Ex: L’autoavaluació que ara fa el centre / El control o la supervisió que ara fa l’ Inspecció. CENSAL MOSTEIG Ex: Les CCbb vs. PISA VOLUNTARIA vs. OBLIGATORIA Ex: Sol·licitada per l’interessat (ISO, per accedir a un càrrec directiu, etc) o bé feta d’ofici Mecànica vs SISTÈMICA Limitada a resultats, o complementada amb dades sócio-culturals GENERAL vs, FOCALITZADA D’un únic àmbit o departament, o de tot el centre... DIAGNÒSTICA vs de CONTRAST Ex: Per veure resultats, o per veure quant hem avançat.... On volem anar...
NORMATIVA CURRICULAR: DECRET 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària. Text íntegre: http://www.gencat.cat/eadop/imatges/4915/07176074.pdf DECRET 143/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundaria obligatòria. (Correcció d'errada en el DOGC núm. 5515, pàg. 89641, de 27.11.2009). Text íntegre: http://www.gencat.cat/eadop/imatges/4915/07176092.pdf Decret 282/2006 , de 4 de juliol, pel qual es regulen el primer cicle de l'educació infantil i els requisits dels centres. Decret 181/2008 , de 9 de setembre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l'educació infantil . Decret 142/2007 , de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’ educació primària . Decret 143/2007 , de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’ educació secundària obligatòria . Decret 142/2008 , de 15 de juliol, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments del batxillerat . Decret 24/2008 , de 29 de gener, pel qual s'estableix l'ordenació curricular dels ensenyaments de dansa de grau professional i se'n regula la prova d'accés. Decret 25/2008 , de 29 de gener, pel qual s'estableix l'ordenació curricular dels ensenyaments de música de grau professional i se'n regula la prova d'accés. Ordre EDU/221/2007 , de 29 de juny, per la qual s'estableixen els principis generals que s'han de tenir en compte per a l'aplicació de l'article 4.4 del Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària. ( Projecte lingüístic ) Ordre EDU/134/2008 , de 20 de març, per la qual es modifica la disposició transitòria de l'Ordre EDU/221/2007, de 29 de juny, per la qual s'estableixen els principis generals que s'han de tenir en compte per a l'aplicació de l'article 4.4 del Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària. Ordre EDU/275/2008 , de 3 de juny, per la qual es modifica l'Ordre EDU/134/2008, de 20 de març. Orden ECI/1845/2007 , de 19 de junio, por la que se establecen los elementos de los documentos básicos de evaluación de la educación básica regulada por la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación, así como los requisitos formales derivados del proceso de evaluación que son precisos para garantizar la movilidad del alumnado. Ordre EDU/296/2008 , de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d' avaluació en l'educació primària . Ordre EDU/295/2008 , de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d' avaluació a l'educació secundària obligatòria .
1. Projecte “CanDo” (PucFer): Avaluació del que l’alumne-usuari pot fer: C2: PUC mantenir una conversa informal durant una estona llarga C1: PUC portar visitants a veure l’entorn I donar detalls descriptius del lloc. B2: PUC revisar texts cercant informació rellevant i copsar el sentit general i la idea principal del text B1: PUC escriure una sol·licitud rutinària senzilla a un company A2: PUC deixar un missatge senzill amb informació escrita (Can Do Project Example Statements) 2. Avantatges del The Common European Frame of Reference : El Marc Comú de Referència proporciona eines de mobilitat en una Europa Ampliada (25) El Marc garanteix el reconeixement trans-nacional de les qualificacions Ofereix “una certificació seqüenciada de les competències lingüístiques a nivell internacional” 3. ALTE/EAQUALS: PORTFOLIO EUROPEU Conté: Un passaport ( Reporting function) Una biografia lingüística personal ( Records language learning experiences) Un dossier ( Contains samples of material) Dissenyat per donar suport a la mobilitat (European Language Portfolio: Per col·laborar, per afegir-se a projectes i per l‘intercanvi d‘idees i know-how)