Argumentari bàsic realitzat per Marta Xargayó

1. 1. ITINERARI - L’AVE PEL SUBSÒL/CENTRE DE BARCELONA
• CARACTERÍSTIQUES.
Aquest itinerari pel centre de Barcelona es fruit d’una decisió política, ni tècnica
ni urbanística. Així ho va definir el Sr. JOSEP ORIOL, Degà del Col.legi d’
Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya, durant un debat que va tenir
lloc a la Universitat “Abad Oliva” el 23.02.2009.
• SITUACIÓ LEGAL DEL PROJECTE.
S’han interposat a l’ Audiència Nacional dos recursos Contenciós –Administratius:
un per part de la Sagrada Família, l’altra per part del col·lectiu “AVE pel
Litoral”.
• LA UNESCO. Lamenta que no s’hagi considerat la possibilitat d’aturar la
construcció d’aquest túnel o de canviar el traçat del l’AVE a fi d’allunyar-lo del
Temple. La UNESCO segueix l’evolució del Projecte i del desenvolupament de les
obres a fi de que es compleixen una sèrie de requisits. Per altre banda, els
responsables del túnel projectat no varen comunicar a la UNESCO que existeix la
possibilitat de tres traçats alternatius, els quals no reporten cap perill pels
monuments o pel col·lectiu humà, i al mateix temps són més ràpids i
econòmics. Per altre banda els qui lideren l’ actual traçat (Ministerio de Cultura)
han informat a la UNESCO que la façana del Naixement (Patrimoni de la
Humanitat) està a una distància de 60 metres del túnel, quan en realitat es
troba a 33 metres.
• LLEI DEL PATRIMONI DE CATALUNYA. Diu que no es pot fer cap tipus de
construccions o de moviments de terres a menys de 40 m. d’un edifici del
Patrimoni.
• L’EMPRESA INTEMAC està realitzant actualment, per encàrrec d’ADIF, un
projecte sobre la viabilitat del túnel pel subsòl de Barcelona, tenint en compte
la complexitat geològica del citat subsòl, l’antiguitat dels fonaments dels
edificis de l’Eixample, etc. a fi de donar un dictamen sobre la seva seguretat i
conveniència. Segons el gran geòleg ORIOL RIBA el subsòl de Barcelona esta ple
de rieres soterrades i la galeria del Túnel passaria per sota el nivell de la capa
freàtica, a la llarga i a través de moviments del terreny, etc. , tot això podria
tenir “conseqüències desastroses” pel Temple.
- Cost del Projecte de INTEMAC = 1.000.000,00 Euros
aproximadament.

2. - Cost del túnel = 179.333.417,00 Euros (no inclou INTERMAC ni la
revisió dels aproximadament 800 edificis afectats en el traçat)
• IMPACTE DEL TÚNEL EN EL TURISME DE BARCELONA, les empreses i comerços de
la zona, la qualitat de vida dels veïns, la circulació, etc.:bona part de Barcelona
quedaria col·lapsada i molts barris no se’n recuperarien del tot. En una situació
de crisis com l’impacta actual econòmic envers la ciutat seria extremadament
negatiu i el retorn a la normalitat ciutadana pràcticament impossible.
• SORTIDES D’EMERGÈNCIA. Les sortides programades tenen 25/30 m. d’alçada
(com un edifici de 4 o 5 pisos). S’hi accedeix per una escala que té per tant 25/30
m. d’alçada (com un edifici de 4-5 pisos). Les persones amb mobilitat disminuïda
no tindran possibilitat d’accedir al exterior, o sigui que quedaran atrapades a
l’interior. “El túnel planificat té ± 12 m. de diàmetre, es únic i de via doble, de
manera que en cas de despreniment, de topada i no diguem d’incendi, etc. els
socors, si poden, hi accediran amb molta dificultat. El risc de catàstrofe pot
esdevenir molt greu ...” Dr. Oriol Riba.
• PERILLOSITAT D’UN TÚNEL PEL SUBSÒL D’UNA CIUTAT. Un exemple molt recent el
tenim en el desastre de Colònia, un túnel programat amb “totes les garanties” i
que els responsables del de Barcelona varen posar com exemple de planificació
garantida. El passat 3-3-2009 les obres del citat túnel varen provocar la caiguda
de l’edifici de l’Arxiu de Colònia i part de dos edificis d’habitatges. Això va
provocar dos morts i la pèrdua irreparable de documents molt antics. Les obres
del túnel es varen paralitzar.
• POSSIBLES ATEMPTATS TERRORISTES. Tindrien unes conseqüències que no es
poden quantificar. Es tracta d’un risc gratuït. Aquesta incidència no esta
contemplada en la planificació del túnel.
• VELOCITAT DE L’AVE ENTRE SANTS I LA SAGRERA. Menys que la d’un metro.
Hauria d’anar a 50 Km/hora (res a veure amb un tren “d’alta velocitat”)
• ELS RIUS LLOBREGATI I BESÓS EMPITJOREN DEGUT A LES OBRES DE L’AVE. No
compleixen la directiva europea a la zona de la seva desembocadura. Estan en
perill el bosc de ribera dels marges.
• TÚNELS EN GENERAL. Risc greu si sols hi ha un únic conducte pels dos sentits de
la marxa.
Des d’els accidents dels túnels:
- 24.03.1999: Túnel Mont Blanc, 11,6 Km. = 39 morts.
- 24.10.2001: Túnel Sant Gotardo, 17 Km. = 11 morts.
que eren d’un sol tub pels dos sentits de la marxa han canviat les normes de
seguretat. ARA SEMPRE es fan dos conductes paral·lels units per galeries per tal
que en cas d’incendi, el socors i el passatge s’hi puguin refugiar. L’Estat

3. espanyol a fi d’adaptar-s’hi va fer un segon conducte al Túnel de Viella. Es
tracta d’una recomanació en vies de convertir-se en norma a la Comunitat
Europea
Als carrers de l’Eixample que medeixen 20 m. , no hi ha lloc per dos túnels
independents.
• FRAU A LA DEMOCRÀCIA: Les votacions realitzades a l’Ajuntament de Barcelona
i al Parlament de Catalunya, han estat sempre contràries a l’AVE pel centre i
subsòl de Barcelona per clara majoria.
- 20 juliol 2007, 26 octubre 2007 i 30 novembre 2007: al Ple de l’Ajuntament
de Barcelona, la majoria (CiU + Esquerra+PP) voten contra l’AVE pel centre.
- 7 febrer 2008: Al Ple del Parlament de Catalunya la majoria (CiU + Esquerra +
PP + Ciutadans) insta al President Montilla perquè els responsables (Fomento,
etc.) que busquin una alternativa al túnel de l’Eixample.
• ASSEGURANCES RELATIVES ALS EDIFICIS CATALOGATS. Fins el moment actual cap
Asseguradora, s’ha volgut responsabilitzar d’un edifici com la “Sagrada Família”,
“La Pedrera” , etc. No hi ha confiança en cap projecte conflictiu tipus “Túnel de
l’AVE”.
• CONCLUSIÓ: El túnel de l’AVE no es un túnel per a Barcelona, es un Túnel
contra Barcelona.

4. 2. ITINERARI - LITORAL
COST: 165.092.527,00 Euros
Aquest traçat: Tram Can Tunis/Morrot per superfície, de Montjuic fins c/
Moscou (prop Estació de França) amb tuneladora. Des de c/ Moscou (Estació
França) fins Plaça de les Glòries: s’aprofita el túnel existent (més de 2 km. Amb
tres vies), des de Plaça Glòries per Escultor Claperols fins c/
València/Espronceda cal construir un nou túnel amb tuneladora, però es una
avantatge que els pocs edificis afectats estan aproximadament a 20 m. del
túnel. Cal tenir en compte que al c/ Mallorca els edificis es troben a 2 m. i a la
Sagrada Família estarien a 75 cms. dels “pilotes”.
Monuments pròxims: Drassanes i Colom.
Aquest itinerari és de construcció més fàcil i el seu manteniment molt més
econòmic. Aquest traçat faria possible ampliar els carrils a la Ronda Litoral,
Zona Franca i Moll de la Fusta (sempre col·lapsada).
Es alternativa de Sants en cas d’incidents.
Els trens de Madrid cap a França es desvien a Can Tunis cap a Sagrera.
- Arribades i sortides trens des de Madrid, Lleida, Tarragona i Sud de Barcelona:
estació de Sants.
- Arribades i sortides de trens cap a Girona i Zona Nord: Sagrera.
(Cost per el túnel/centre i subsòl de Barcelona: 179.333.417,00 Euros)

5. 3. ITINERARI – VALLÉS
COST: 170.000,00 Euros
- Pràcticament el 100% circula per la superfície i no passa per cap ciutat
densament habitada.
- Es més segur, de construcció més fàcil i el seu manteniment el més econòmic.
- S’arriba a l’estació de Sagrera a través de Montcada.
- Es alternativa per Sants en cas d’incidències.
- Els trens de Madrid a França, a Castellbisbal, segueixen fins a la Sagrera.
- Sortides i arribades dels trens de França, Girona i Zona Nord: SAGRERA.
- Sortides i arribades dels trens: Madrid, Lleida, Tarragona, Sud: SANTS
- Els trens que vagin des del Nord i/o Sud de Barcelona, sense parada a aquesta
ciutat (per exemple Paris, Madrid) tindrien parada a la SAGRERA i continuaran
sense baixar del tren cap el seu destí).
(Cost per el túnel/centre i subsòl de Barcelona: 179.333.417,00 Euros)

6. 4. ITINERARI – CARRER ARAGÓ
COST: sense valor exacte (± 158.000.000,00 Euros)
- Seguiria el mateix recorregut d ‘actual túnel pels carrers Avgda. Roma i c/
Aragó, però amb dues possibilitats:
Un túnel sota el túnel actual.
Dos túnels de 6 m. a cada costat de l’ actual andana i un de tornada, al mateix
nivell. Les vivendes estarien a més de 10 m. del mur del túnel. (c/ Mallorca:
estan a 2 m.).
- Es tracta d’un túnel més segur que el del c/ Mallorca, les sortides
d’emergència son més efectives perquè es podria transitar d’un túnel a l’altre.
- Recordem que el traçat pel subsòl (centre ciutat) té unes escales d’emergència
de ± 25 m. d’alçada.
- Aquest traçat permet arribar a l’estació de la Sagrera pel mateix recorregut
que el que ara tenim.
- Sortides i arribades Madrid, Lleida, Tarragona, poblacions Zona Sud: SANTS.
- Sortides i arribades entre Girona i Zona Nord: SAGRERA.
(Cost per el túnel/centre i subsòl de Barcelona: 179.333.417,00 Euros)

7. LA-VANGUARDIA
suplemento vivir - 7 de Octubre 2009
La gran obra de Gaudí entra en la lista mundial de lugares en peligro
La lista 'Watch' del 2010, incluye otros cinco lugares españoles amenazados
por el desarrollo urbano
Francisco Peirón (New York) 7-10-09 Las plegarias de la Sagrada Família han llegado
hasta Nueva York. Junto a lugares de resonancia tan mítica como el Machu Picchu en
Perú, o remotos como el Phajoding, monasterio en las alturas de las montañas de Bután,
el templo expiatorio es uno de los 93 sitios incluidos en la lista mundial del 2010 de
lugares en peligro que cada dos años realiza el World Monuments Fund (WMF). Esta
organización independiente, líder en la protección de lugares considerados tesoros de la
humanidad, ha incluido "la catedral de Gaudí" por la amenaza que supone en este caso
el desarrollo urbano, que se concreta "en una nueva línea del tren subterráneo de
Barcelona".
Aquí no se hace distinción alguna. Que se llame AVE o no, eso no es lo importante. Lo
que se destaca a más de siete mil kilómetros de distancia es que el túnel correrá muy
cerca "de los cimientos" del edificio, un "icono de la ciudad". Norma Barbacci, directora
de los programas para España, Portugal y América Latina de la citada institución,
reconoce que tal vez su iniciativa se produce demasiado tarde. Saben que las obras ya
se han iniciado. "Nuestra idea -insiste en conversación con La Vanguardia- es llamar la
atención, que se reflexione y se vea si se ha hecho todo lo posible para que el diseño no
perjudique.al.monumento".
En la presentación de la lista Watch del 2010 -la primera se lanzó en 1996-, la imagen
del templo fue una de las que se proyectó en la pantalla, junto a los otros cinco lugares
españoles (Sevilla, el camino de Santiago, Toledo, Soria y Ávila), como grandes
novedades de las incorporaciones, que afectan a un total de 47 países. Como el caso de
Barcelona o el de Sevilla -la prevista construcción de una torre comercial que modifica
el paisaje del centro histórico-, las estampas urbanas están cada vez más presentes.
"Esto refleja - afirma Erica Avrami, directora de investigación del WMF- el creciente
entendimiento de que el patrimonio cultural debe ser entendido como parte de un
contexto físico y social determinado y no de forma aislada". Los desastres naturales,
pero sobre todo el crecimiento económico, con lo que conlleva de transformación, y el
turismo emergen como las amenazas.
Una de las cuestiones determinantes es cómo se incorporan estos lugares a la lista de
preocupaciones. Por lo que se refiere a Barcelona, nadie del WMF ha viajado a la capital
catalana para estudiar el impacto de la perforación. Su inclusión se debe a "la plena
confianza", en palabras de Norma Barbacci, en el informe remitido por Icomos España,
organismo vinculado a la Unesco. "Son los que nos dieron el aval", precisa. Tampoco ha
habido contactos con el Gobierno,que.es el patrón de la infraestructura.
"En otro momento -añade la directora para España- se podría haber pedido la revisión
del proyecto. ¿Qué es más importante, el túnel o el monumento?".
http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20091007/53798973864/la-gran-obra-de-gaudi-entra-en-la-lista-
mundial-de-lugares-en-peligro.html