1. ProgramaPalau3-1011 16/11/10 12:41 P gina 1
Composici n
C M Y CM MY CY CMY K
CONCERTS
SIMFÒNICS
AL PALAU
TEMPORADA 2010/11
SOM MÚSICA
3CONCERT
2. ProgramaPalau3-1011 16/11/10 12:41 P gina 2
Composici n
C M Y CM MY CY CMY K
Ricardo Ríos, clarinet
Ashan Pillai, viola
Michal Nesterowicz, director
Orquestra Simfònica del Vallès
TRUCA’NS: Tel. 93 727 03 00
o bé omple el formulari a: www.osvalles.com/lescadires
Fins al dimecres de la setmana del concert
Excepcional per a mi amb la meva cadira al
mig de tots vosaltres! Agrair-vos no tan sols
la música sinó també la càlida rebuda: a més
de fantàstics músics sou unes persones
acollidores i properes! Em vaig sentir molt
privilegiada! Mai havia viscut un concert
d'aquesta manera, en condicions tan especials.
Una experiència enriquidora, tot plegat una
delícia, un vespre meravellós per a la meva
col·lecció particular de moments excepcionals.
Muriel Rousselle, Palau de la Música Catalana
2 d’octubre de 2010
Més informació: www.osvalles.com/lescadires
T’atreveixes
a pujar a l’escenari amb
nosaltres?
L’Orquestra Simfònica del Vallès posa a la venda en cada concert quatre de les seves
cadires, més una que serà sortejada per als amics de “la Simfònica” i abonats al cicle
Concerts Simfònics al Palau.
Viu l’experiència del concert des d’una perspectiva única i emocionant.
CONCERT SIMFÒNIC 3
NOVEMBRE 2010
Dissabte 20, 19.00 h
COMPARTIM EMOCIONS
3. ProgramaPalau3-1011 16/11/10 12:41 P gina 3
Composici n
C M Y CM MY CY CMY K
amb la col·laboració especial de
I PART
Jordi Cervelló (1935)
Divertimento 2002
I. Allegro burlesco
II. Poco adagio
III. Scherzo
IV. Misterioso
V. Intermezzo
VI. Allegro grazioso
Max Bruch (1838-1920)
Concert per a clarinet i viola, en Mi menor,
op. 88
I. Andante con moto
II. Allegro moderato
III. Allegro molto
II PART
Antonin Dvorák (1841-1904)
Simfonia núm. 8, en Sol major, op. 88
I. Allegro con brio
II. Adagio
III. Allegretto grazioso - molto vivace
IV. Allegro, ma non troppo
Durada aproximada: 1 hora i 30 minuts
Sortir del camí que et marca el context social és un gest de llibertat que ens condemna a la
raresa. Max Bruch, un músic que encara no s’ha classificat mai per jugar a la Lliga de
Campions dels grans compositors, va provar de classificar a la Lliga de Campions dels grans
concerts per a solista dos instruments fins aleshores exiliats de la música de cambra: el clarinet
i la viola. El resultat fou una obra de rara bellesa per la seva apassionada militància en la
tradició romàntica en uns temps en què Stravinsky i simpatitzants començaven a fer-la miques.
La raresa de Dvorák rau a compondre una simfonia en una tonalitat poc sovintejada per
aquesta forma musical, i la seva frenètica alternança entre modes major i menor que l’acosten
més a la música popular, la veu rural, que no a la clàssica, la veu urbana. L’afortunada raresa de
Cervelló consisteix a fugir de l’artifici i de l’espectacularitat gratuïtes que tant protagonisme
han adquirit en aquests temps convulsos de modernitats buides. Cervelló és rar perquè és
independent i lliure. Per molts anys.
3programa
La llibertat més difícil de conservar és la d’equivocar-se.
Morris West (1916-1999)
Catalunya Música enregistra aquest concert.
Per tornar-lo a sentir, consulteu la programació a: www.catmusic.cat
LA LLIBERTAT EN LA RARESA
4. ProgramaPalau3-1011 16/11/10 12:41 P gina 4
Composici n
C M Y CM MY CY CMY K
Música de paraules és una iniciativa de l’Orquestra Simfònica
del Vallès i compta amb la col·laboració de
És una única nota,
un únic harmònic,
una única veu.
Ara només hi ha el silenci.
Entre el silenci i el so no hi ha distància. El so és simplement un aspecte del silenci, el silenci es
representa en el so i el so i el silenci són aspectes del buit, que ho és tot.
Entre el silenci i el so no hi ha distància. És el ritme de silenci, de so, de paraula que transforma,
revelada, rebel·lada.
La paraula és més lenta i pesada que el so. El so és més lent i pesat que el silenci. El silenci és més lent i
pesat que la buidor. La llum i la buidor són el mateix.El ritme és el vincle.
No hi ha frontera i el llindar és simplement el flux de possibilitats. El llindar és simplement una idea
dels homes.
El vincle és en tot. El ritme és un corrent d’aigua subterrani en el so i en el silenci, i en el buit.
La paraula de l’home és només una imatge trencada que s’hi acosta o se n’allunya o simplement s’hi
estavella i s’esmicola del tot.
La paraula és portadora de ritme i aquesta és l’única certesa de la paraula i de l’home: el ritme com
l’aigua subterrània.
No hi ha frontera entre el so i el silenci, la paraula i el buit. No hi ha significat.
Una única imatge,
un únic bosc,
una única humanitat.
Ara només hi ha el llindar, a l’aguait d’acceptar el que sigui que es presenti, la més lleu vibració del
silenci. El ritme amagat com una aigua que corre rere els aspectes del silenci del buit i el silenci de la
llum.
La llum, el buit. El ritme és la buidor. No hi ha res més, simplement l’obertura.
La paraula de l’home és un intent d’aproximar-s’hi o d’allunyar-se’n. La paraula de l’home pot servir per
construir els grans castells o destruir-los. La paraula revelada o rebel·lada.
La paraula que no pot ser dita ni escrita, perquè l’home es posa simplement a mercè del silenci i del
buit, perquè no pot fer altra cosa que estar a l’aguait simplement al llindar.
Una única bèstia,
un únic gest,
un únic moviment.
Després del llindar hi ha el camí.
Passar estances, cortines, penombres, jardins, oceans i planetes.
Caminar a poc a poc, mesurant tot allò immesurable: els palmells de la mà contra el mur, l’aire que
passa entre les dents, el pes a les espatlles, l’aigua que corre sota els peus.
Caminar amb tot el cos pels abismes de dintre i els de fora, en el ritme intermitent del silenci que
compon tot el cos.
El silenci, la llum, les aigües obertes del buit en el pes de cada passa.
En l’esbarzerar de la paraula, cada passa més lenta i pesada. En el buit, cada passa més lenta i lleugera.
Caminar a poc a poc, mesurant tot allò immesurable: la més lleu vibració del silenci.
I arribar a cap lloc. Al lloc innominable on no s’hi arriba simplement perquè s’hi és de bon principi.
Perquè ara només hi ha aquesta poca cosa: asseure’s a l’aguait, buidar-se de paraules, bategar
simplement amb el ritme del corrent subterrani de les mans, del camí, dels arbres, de les pedres, dels
planetes, rere els aspectes del silenci del buit i el silenci de la llum.
I no queda res més: la vastitud.
4 Música de paraules és un espai on els escriptors parlen sobre la música
Laia Noguera i ClofentLA VASTITUD
5. ProgramaPalau3-1011 16/11/10 12:41 P gina 5
Composici n
C M Y CM MY CY CMY K
… Jordi Cervelló va escriure el ‘Divertimento 2002’ per encàrrec de l’OBC?
El compositor català va voler fer una obra divertida, dividida en sis moviments més aviat
breus. A l’estrena, va sorprendre especialment l’ús de la flauta d’èmbol que es fa al cinquè
moviment.
… aquesta obra com altres escrites per Cervelló tenen un cert caire pedagògic?
El músic confessa que utilitza el que ell anomena una ‘tècnica natural’, que consisteix en una
escriptura molt pràctica i de fàcil execució, i que sembla més difícil del que és en realitat.
… a Max Bruch se’l coneix sobretot pel seu primer concert de violí?
Tot i que de Bruch es coneixen obres com ‘Kol Nidrei’ o la ‘Fantasia escocesa’, és el primer
dels tres concerts que va escriure per a violí i orquestra la seva obra més famosa i enregistrada.
La va compondre quan encara no havia fet els 30 anys.
… el concert per a clarinet i viola va ser escrit i estrenat pel seu fill?
És una obra de maduresa, escrita i dedicada al seu fill, el clarinetista Max Felix Bruch, i
estrenada l’any 1912. D’aquest concert, clarament romàntic tot i l’any en que va ser compost,
hi ha una versió per a violí i viola solistes que s’interpreta de vegades.
… Dvorák va escriure la simfonia núm. 8 l’estiu del 1889?
Està considerada per molts experts una mena de simfonia ‘pastoral’ del compositor perquè va
ser composta en la casa que el músic txec tenia a la localitat de Vysoké, en plena natura, a uns
150 quilòmetres de Praga.
5
Jordi Cervelló
Divertimento. Obra per a corda
Ilia Ioff, violí · Ilia Teplyakov, violí · Serguei
Slovachevsky, violoncel
Columna Música (2006)
Max Bruch
Concert per a clarinet, viola i orquestra, opus 88
Paul Meyer, clarinet · Gerard Causse, viola
Orquestra de l’Òpera de Lió · Kent Nagano,
director
Warner (2002)
Antonin Dvorák
Simfonia núm. 8, opus 88
Orquestra Filharmònica de Berlín · Rafael Kubelik,
director
Deutsche Grammophon (1996)
Antonin Dvorák
Simfonia núm. 8, opus 88
Orquestra Reial del Concertgebouw d’Amsterdam ·
Mariss Jansons, director
RCO (2010)
Pere Andreu JariodSABIES QUE…
Recomanacions
6. ProgramaPalau3-1011 16/11/10 12:41 P gina 6
Composici n
C M Y CM MY CY CMY K
Els seus primers recitals al Carnegie Hall de Nova York, a la Sala Purcell de Londres i al Wigmore
Hall, que es van anar succeint entre 1997 i 1999, van ser molt ben rebuts per la crítica. Des de
llavors, el violista de Sri Lanka nascut britànic, Ashan Pillai, ha gaudit d’una carrera molt
fructífera com a músic de cambra, solista i professor.
Va estudiar a Londres, Los Angeles i Nova York (escola Juilliard) amb John White, Donald
Mclnnes, Karen Tuttle. Va guanyar premis als concursos internacionals de Tertis (1994), Roma
(1995), Royal Overseas League Competition (1995) i Park Lañe Group Series. Els seus
enregistraments són força prolífics, tant com a solista com a intèrpret de cambra. Hi té l’obra
complerta per a viola de Hoffmeister, sota la batuta d’en Christopher Hogwood i l’Orquestra
Gulbenkian. Sobretot ha enregistrat pels segells EMI, ASV, Naxos, Meridian, Xadis i Oehms
Classics, Altara i SGAE. Com a solista, ha tocat en nombroses orquestres de primer ordre, sota la
batuta de Christian Zacarías, Ricardo Muti, Robert King i Lawrence Foster entre alguns altres.
També ha participat en les estrenes de les obres d’alguns dels compositors contemporanis més
representatius, com ara Krystof Penderecki, Wolfgang Rihm i Gavin Bryars.
Va ésser assistent del solista de viola amb la English Chamber Orchestra des del 1994 fins el 1999
i actualment és viola solista principal a l’Orquestra Simfònica de Barcelona, Catedràtic de viola al
Conservatori Superior de Barcelona, professor al Conservatori del Liceu, violista en el Zukerman
Chamber Players i en l’ensemble Mobius (London). Ashan Pillai utilitza una viola Gregg Alf
(model Gaspar de Salo), fabricada el 1992 a Michigan.
6 protagonistes
ASHAN PILLAI viola
7. ProgramaPalau3-1011 16/11/10 12:41 P gina 7
Composici n
C M Y CM MY CY CMY K
7protagonistes
Ricardo Ríos realitzà els seus estudis a la Escola de Altos Estudios Musicais de Galícia i al
Conservatori Superior de Música d’A Corunya. Paral·lelament estudià també amb Vicente
Alberola. Més tard va començar el Diploma de Solista al Musikshule de la Svizzera Italiana
(Suïssa) amb el professor Francoise Benda.
Ha estat membre de l’Acadèmia Filharmònica de Música de Bolonya (Itàlia) de la qual és
director artístic el mestre Claudio Abbado. Ha realitzat masterclasses amb els mestres Walter
Boeykens, Alessandro Carbonare, Larry Combs, Guy Deplu, Michele Arrignon, Fabio di
Casola, etc. Ha estat llorejat en diferents concursos com l’International Clarinet Competition a
Torí i el Swiss Nacional Clarinet Competition (Suïssa). Ha assistit també al reconegut curs
internacional de música de càmera Prussia Cove (Anglaterra).
Ha format part de la Jove Orquestra Simfònica de Galícia i la Young Janacek Philharmonic. Ha
col·laborat en algunes de les millors orquestres d’Espanya com l’Orquestra Simfònica de
Barcelona i Nacional de Catalunya, l’Orquestra Simfònica de Galícia, l’Orquestra Simfònica de
Madrid, etc.
Ha estat dirigit per mestres com Víctor Pablo Pérez, Antoni Ros Marbà, Krzysztof Pendereki,
Jesús López Cobos, James Judd, Jan Latham-Koening, Uwe Mund, Gilbert Varga, Christian
Zacharias i Eiji Oue.
Actualment ocupa la plaça d’assistent solista de l’Orquestra Simfònica del Vallès.
RICARDO RÍOS clarinet
8. ProgramaPalau3-1011 16/11/10 12:41 P gina 8
Composici n
C M Y CM MY CY CMY K
Director artístic de l’Orquesta Sinfónica Nacional xilena, prèviament, el 2004, amb només
trenta anys va ocupar el càrrec de director artístic de la Polska Filharmonia Baltycka, tot
convertint-se en el director més jove del país. L’estiu del 2008 va ser el guanyador de la
novena edició del prestigiós Concurs Internacional de Direcció de l’Orquestra de Cadaqués.
L’any 1999 va ser finalista del Concurs Internacional de Direcció Grzegorz Fitelberg
(Katowice, Polònia) i alhora va guanyar el premi de l’Orquestra Nacional Simfònica de Ràdio
Polònia al millor director nacional. Dos anys abans havia guanyat el segon premi en el
Concurs Nacional de Joves Directors a Bialystok. L’Orquestra Filharmònica de Bialystok li va
atorgar el premi al millor director del concurs. Es va llicenciar a l’Acadèmia de Música de
Wroclaw, després d’acabar l’especialitat en direcció, sota el mestratge del professor M.
Pijarowski, amb menció especial (1997). Havia iniciat l’activitat de director essent estudiant i
dirigint l’orquestra de cambra que ell mateix va fundar, la Giovanni Virtuosi. Després dels
seus estudis, dirigeix habitualment a Europa, a Amèrica del Sud i als Estats Units. A Polònia
col·labora amb les millors orquestres, entre les quals, la Sinfonia Varsòvia, l’Orkiestra
Synfoniczna Filharmonii Narodowej, la Narodowa Orkiestra Synfoniczna Polskiego Radia, la
Polska Orkiestra Radiowa, la Sinfonietta Cracovia. Ha col·laborat tant en concerts com en
enregistraments, amb noms destacats, com E. Podlés, A. Marambio, G. Bradley, S. Mintz, R.
Barton Pine, I. Monighetti. Igualment, el guanyador d’un Òscar Jan A.P. Kaczmarek l’ha
convidat a participar en els seus projectes. Ha enregistrat amb el tres vegades guanyador del
Los Angeles Critics Association Award al millor compositor de l’any, Z. Preisner. Va
participar en un concert amb Jean Michel Jarre a les drassanes de Gdansk. Destacat també pel
públic i la crítica, és becari de la Fundació Cultural Crescendum est Polonia. L’any 2006 va ser
escollit millor director de l’any a Santiago de Xile. Un any abans el diari polonès Gazeta
Wyborzca li va concedir el premi Sztorm Roku-Artysta Roku. En la votació d’aquest mateix
diari el 2001 va formar part de l’anomenat Quintet Clàssic del Segle XXI.
8 protagonistes
MICHAL NESTEROWICZ director
9. ProgramaPalau3-1011 16/11/10 12:41 P gina 9
Composici n
C M Y CM MY CY CMY K
L’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) va néixer l’any 1987 en el si de l’Associació d’Amics de
l’Òpera de Sabadell. Un any més tard, es convertí en l’única orquestra simfònica de l’Estat espanyol
organitzada empresarialment com a societat anònima laboral, en la qual els seus músics i
treballadors són alhora els propietaris i els accionistes.
Aquest funcionament peculiar, absolutament pioner al nostre país, converteix l’OSV en una
orquestra molt especial, una orquestra que viu com cap altra del seu públic, dels seus concerts,
de la seva qualitat...
La seva intensa activitat -més de cent actuacions l’any- se centra, per un costat, a la ciutat de
Sabadell, on l’OSV realitza la seva temporada de concerts simfònics i és alhora l’orquestra titular
del cicle Òpera a Catalunya, i per l’altre, al Palau de la Música Catalana, on s’ha consolidat el seu
cicle Concerts Simfònics al Palau amb deu concerts anuals.
Com a reconeixement a la seva tasca de difusió i divulgació de la gran música simfònica, l’any
1992 rebé el Premi Nacional de Música, atorgat per la Generalitat de Catalunya.
L’Orquestra Simfònica del Vallès és membre de l’Asociación Española de Orquestas Sinfónicas
(AEOS), l’associació que aplega les orquestres professionals espanyoles.
Han estat directors titulars de l’orquestra: Albert Argudo, del 1988 al 1992; Jordi Mora, del 1993
al 1997; Salvador Brotons, del 1997 al 2002; Edmon Colomer, del 2002 al 2005 i David Giménez
Carreras, del 2006 al 2009. Des del setembre del 2009, Rubén Gimeno és el director titular de
l’OSV.
L’OSV està patrocinada per Fundació Banc Sabadell, Obra Social Unim, Fundació Caixa Girona,
Ajuntament de Sabadell, Establiments Viena i Bardet Grup i rep el suport del Departament de
Cultura de la Generalitat de Catalunya i de l’Institut Català de les Indústries Culturals.
9protagonistes
ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL VALLÈS
10. ProgramaPalau3-1011 16/11/10 12:41 P gina 10
Composici n
C M Y CM MY CY CMY K
10 protagonistes
Concertino
Mirela Lico
Concertino associat
Javier Mateos
Violins 1rs.
María Dolores González *
Canòlich Prats **
Irina Galstian
Joaquim Giménez
Giovanni Giri
Narcís Palomera
Natalie Smirnoff
Rafael Torrescasana
Violins 2ns
Helena Satué *
Gala Grisin **
Xavier Buira
Alexandra Ivanovski
Carles Planas
Xavier Riba
Francesc Puche
Ruslana Vnebreaci
Violes
Antoine Dautry *
Javier García **
Lynn Barton
Josep Bosch
Lluís Cabal
Tiran Vardanian
Violoncels
Romain Boyer *
Magdalena Manasi **
Albert Bardolet
Montserrat Biosca
Olga Mensenin
Eduard Vinot
Contrabaixos
Joan Collell *
Joan A. Lozano **
Manel Ortega
Lazlo Onodi
Flautes
Marta Santamaria *
Xavier Pomerol **
Oboès
Oscar Diago *
Vicent Montalt **
Meritxell Canela
Clarinets
Carles Pertegaz *
Teresa Noguerón **
Fagots
Pau Solà *
Pepa Fuster **
Trompes
Juan Francisco Bertomeu *
Laureà Vicedo **
Carles Domingo
Adrià Tomàs
Trompetes
Carlos Megías *
Alexandre Baiget **
Trombons
Oscar Lanuza *
Francisco Palasí **
Sergi Alonso **
Tuba
Juan Bautista Domènech *
Timpani
Marc Cabero *
Percussió
Iván Herranz *
Marcel Pascual
Auxiliar
Micky Galindo
* Solista
** Assistent solista
Consell d’Administració
Jordi Cos, president
Lynn Barton
Juan Francisco Bertomeu
Oscar Diago
Oscar Lanuza
David Martí
Ricardo Rios
Núria Sales
Gerent
Alberto Sampablo
Administració i finances
Núria Sales
Sonia Carazo
Director tècnic
Joan Cortés
Documentació musical
Oscar Lanuza
Encarregat d’orquestra
Joaquim Giménez
Comunicació
Maite Sabalete
Projectes
Cristina López
Relacions externes
Núria Llorach
Secretaria
Pilar Abellán
EQUIP DE GESTIÓ
FORMACIÓ ORQUESTRAL
11. ProgramaPalau3-1011 16/11/10 12:41 P gina 11
Composici n
C M Y CM MY CY CMY K
11
LA LLIBERTAT I LA BOGERIA
Víctor Pablo Pérez, director
Franz Joseph Haydn: Simfonia núm. 6, en Re major, “Le matin”
Robert Schumann: Simfonia núm. 4, en Re menor, op. 120
Dissabte, 05.02.2011 - 19.00 h
Preu: de 12 € a 40 €
LA LLIBERTAT SENSE FRONTERES
Carta blanca a Gilles Apap
Gilles Apap, violí i director
Jordi Cervelló: Concertino per a violí i orquestra de corda
Béla Bartók: Divertimento (darrer moviment)
Béla Bartók: Danses romaneses
Arranjaments de música zíngara de la tradició
romanesa del mateix Gilles Apap
Dissabte, 15.01.2011 - 19.00 h
Preu: de 12 € a 40 €
PROPERS CONCERTS
LA DANSA ENS FA LLIURES
Festival de valsos i danses
Rubén Gimeno, director
Johann Strauss: Marxa de Napoleó, op. 156
Franz Suppé: Un matí, una tarda i una nit a Viena. Obertura
Piotr Ílitx Txaikovski: El llac dels cignes
Dansa espanyola, Dansa dels cignes,
Dansa hongaresa
Johann Strauss: Veus de Primavera
Camille Saint-Saëns: Samsó i Dalila. Dansa Bacanal
Johann Strauss: Bauern Polka, op. 276
Johann Strauss: Kunstler-Quadrille, op. 201
Leroy Anderson: Blue Tango
Jacques Offenbach: Orfeo als inferns: Can-can
Leroy Anderson: Belle of the Ball
Dissabte, 18.12.2010 - 19.00 h
Preu: de 12 € a 58 €
CONCERT SIMFÒNIC NÚM. 4
CONCERT SIMFÒNIC NÚM. 5
CONCERT SIMFÒNIC NÚM. 6
