2. COM SÉ QUE ES BESA Com sé que es que es besa es un dels poemes del llibre de Joan Salvat - Papasseit: Poema de la rosa als llavis, 1923, constituït per 31 poemes breus que ens expliquen una història d’amor entre el poeta, que es el “mestre d’amor”, l’expert, i una noia inexperta, “l’aprenenta”, que ha estat seduïda pel poeta. Aquest poema COM SÉ QUE ES BESA, esta en forma de cal·ligrama que pertany a les tècniques literàries de les avantguardes. El tema tracte d’un mariner que vol conquistar una noia amb l’entorn d’una melodia. En el poema també trobem la idea que si el mariner no ofereix una cançó convincent expressant el seu amor a la dama vindrà un altre mariner i li prendrà l’amor. El mariner es troba en la seva barca, en el port de Marsella, desitjant una noia el seu costat. El mariner es dirigeix directament a la dama proposant-li una relació amorosa. Amb aquesta proposta la dama accepta amb un apassionat petó. Seguidament , el poeta expressa la incertesa de besar i finalment es decideix. Finalment els dos últims versos representa una amenaça. Perquè si el marinet no controla i no li ofereix tot l’amor a la seva dama vindrà un altre mariner i li prendrà.
3.
4. Joan Salvat-Papasseit Neix a Barcelona el 16 de maig de 1894 en una família obrera. Conegut sobretot com a poeta, és autor també d'articles, manifestos, i altres proses de caire polític i social. Orfe des de ben petit, viu internat a l'Asil Naval Español, (que estava instal·lat al port de Barcelona) durant cinc anys. En sortir de l'asil va treballar com a adroguer, tallador de fusta i guardant fusta al moll. La curiositat el va fer llegir i formar-se de manera autodidacta. Entrà a treballar a la llibreria de les Galeries Laietanes i d'aquesta manera va començar a prendre contacte amb el món de les avantguardes plàstiques i literàries. La seva consciència política el va dur a afiliar-se al Partit Socialista, però després es va decantar cap a les tendències anarquistes. Marcat per l'experiència del CARRER, el DOLOR i la VIDA, adopta el pseudònim de Gorkiano per signar els seus articles a la revista "Un enemic del poble". L'any 1918 es va manifesta amb rotunditat la malaltia que en pocs anys li causaria la mort. Fa una cura de repòs en una masia situada en el terme de Matadepera i posteriorment fixa la seva residència a la Barceloneta. El 7 d'agost de 1924 mor de tuberculosi.
5. MOVIMENT LITERARI: VANGURDISME Cap a principis del segle XX es van produir una sèrie de moviments, pretenent destruir les concepcions artístiques del segle XIX, amb propostes revolucionaries. La seva finalitat era renovar el llenguatge artístic d'una forma radical. L'avantguarda literària a Catalunya s'acostuma a estructurar en tres períodes entre els quals hi ha, més o menys llargs, espais d'emmudiment. El primer període que, cronològicament, correspon a la segona europea, pot emmarcar-se entre el 1916-1924, és a dir, fins a la mort de Joan Salvat-Papasseit. Durant aquests anys es donen a conèixer les primeres obres dels nostres poetes avantguardistes. El mateix Papasseit divulga les seves reflexions. El segon període engloba dotze anys, des de 1926 al 1938. Es caracteritza per la influència del surrealisme francès. El pintor Dalí apareix com a gran revolucionari, ocupa l'atenció del públic. El tercer període, és posterior a la Guerra Civil Espanyola, es troba en una situació de difícil permanència. Es produeix a partir del 1948 i ocupa bona part dels anys cinquanta. Un grup d'artistes plàstics anomenat Dau al set assumeix el protagonisme. Les plataformes des de les quals es propulsaven les proclames avantguardistes eren, fonamentalment, les revistes que van tenir, lògicament, una vida efímera. Editades i subvencionades pels seus mateixos autors, sovint de migrades possibilitats econòmiques, anaven destinades, inevitablement, a un públic minoritari per definició.
