1. 2. Part teòrica.
2.1 El periodisme digital
La revolució que ha suposat la implantació generalitzada d’Internet en totes les facetes
de la nostra vida no s’atura i àrees com la de la comunicació i el periodisme segueixen explorant
les enormes possibilitats que ofereix la xarxa. La present crisis econòmica no ha fet més que
accentuar i accelerar la crisis que travessa la professió periodística i molt especialment la
premsa escrita. Per tot això en els darrers anys s’han alçat veus declarant que els diaris en paper,
tal i com els havíem vist sempre, estan condemnats a la desaparició i que el seu lloc l’ocuparan
els nous mitjans digitals.
A principis de la dècada dels 90, algunes empreses i redaccions nord-americanes van apostar per
aquella nova tecnologia fent els primers passos en el desconegut terreny digital. Així, al 1994,
capçaleres com The New York Times, The Washington Post o Los Angeles Times ja oferien
continguts en línia i es calculava que en només dos anys el nombre de diaris electrònics s’havia
multiplicat per deu (Díaz i Meso: 1998), tot i que en la majoria de casos la incursió al
ciberperiodisme era una opció complementaria i no substitutiva dels suports tradicionals . Es
tractava d’una aposta arriscada, una aventura que, tal com apunta Eva Domínguez (2010, 20),
requeria l’adopció d’un nou llenguatge i una nova manera de presentar la informació, més
atractiva i personalitzada. Així, mentre pels mitjans nord-americans Internet s’anava abordant i
treballant com un repte, a la major part de redaccions de la vella Europa encara era vist com un
enemic a la professió, una percepció que amb els anys hauria de canviar.
Al ritme de les innovacions i les millores tecnològiques, al panorama comunicatiu es van anar
imposant conceptes que sacsejaven alguns dels fonaments del periodisme tradicional, com la
gratuïtat, la immediatesa, els suports digitals o la xarxa global. Els canvis es van fer notar a tots
els nivells del procés periodístic, des de les noves formes de captació de notícies i de producció
fins a uns nous models de distribució i consum dels productes informatius.
Tot i l’enorme potencial del suport digital però, la majoria de mitjans tradicionals que feien el
salt a Internet es limitaven a reproduir a la xarxa els mateixos continguts que publicaven a les
pàgines del diari. Internet s’ha utilitzat d’una manera bàsicament textual però actualment
l’exploració de nous llenguatges comunicatius sense restriccions espacials ni de formats està
donant lloc a uns nous continguts pensats i creats exclusivament per la pantalla (Domínguez:
2010, 27). Es tracta doncs, d’una procés constant i imparable que, tal com destaca Juan Ángel
Jódar Martín (2010) “otorga a las tecnologías un papel transformador y revolucionario en todos
los niveles, permitiendo la multiplicación de las posibilidades comunicativas con flujos de datos
hasta ahora inimaginables”.

2. 2.2 Nous mitjans i nova audiència
La convergència tecnològica ha multiplicat les possibilitats comunicatives i ha creat un
nou panorama en constant evolució i també ple d’incògnites. En aquest context on la tecnologia
i els mitjans de comunicació es donen la ma apareix un model econòmic, productiu i social que
alhora suposa l’aparició d’indústries i perfils professionals fins ara desconeguts (Jódar: 2010). A
més dels mitjans tradicionals que s’han vist empesos a llançar-se a Internet, durant les dues
últimes dècades, han aparegut també els que ja són nadius digitals.
L’aparició dels quaderns de bitàcola o blocs, com les popular plataformes Blogger –llançat
l’agost del 1999 i adquirit per Google el 2009- o Wordpress –aparegut el maig del 2003-, va
tenir una influència rellevant en els mitjans de comunicació atents als canvis constants de la
xarxa. Així ho explica Eva Domínguez (2009, 306)1
: “Aquest fenomen no va ser invisible per
als mitjans de comunicació en línia. Primer, van incorporar l’opció que els usuaris poguessin
comentar i valorar les informacions i, posteriorment, van anar creant altres espais on els usuaris
poguessin aportar testimonis o material de creació pròpia i, és clar, crear el seu bloc”.
Ja no calia tenir coneixements de programació informàtica ni de disseny web. Els lectors, que,
en més o menys mesura, sempre s’havien tractat com a receptors passius, tenien de sobte la
capacitat de donar vida al seu propi mitjà i publicar a la xarxa d’una manera ràpida, senzilla i
pràcticament gratuïta. Paral·lelament al desenvolupament dels blocs també es va fundar
YouTube, la plataforma gratuïta per compartir i visualitzar vídeos que més impacte social ha
tingut. L’èxit de públic i d’ingressos d’aquestes noves iniciatives posava en evidència que els
hàbits de consum estaven canviant de direcció i també que la resposta dels mitjans tradicionals a
aquesta realitat no anava a la mateix velocitat que els fets que es produïen a nivell global (López
García: 2010, 117).
Tot i així cap diari ni televisió es volia ni podia quedar-se fora de joc, l’entrada al món 2.0 era
una obligació. Així ho explica López Martín (2010, 119): “La filosofia colaborativa, que preside
el mundo de la web social y de las redes sociales, obligant a los cibermedios a adentrarse més en
los processos de comunicación multipolar y a alejarse de processos unidireccionales”. Davant
d’aquest panorama cada vegada més segmentat i amb un públic actiu, el periodista professional
ha de posseir més coneixements culturals i tecnològics, ha de treballar amb la creativitat i,
sobretot ha de ser versàtil i polivalent. Tal com apunta Eva Domínguez (2010, 82) si el web 2.0
tingués un lema aquest podria ser “comparteix, col·labora i deixa’t adaptar”.
1
Informe de la comunicació a Catalunya 2007-2008
http://www.portalcomunicacion.com/informe09/content.asp?id_seccio=13

3. 2.3 Cap a uns continguts més multimèdia i interactius
“Los cibermedios están reaccionando ante esta demanda y las producciones multimedia
crecen en cantidad y calidad, por lo que es probable que la división estricta entre texto, audio y
vídeo tienda a desaparecer conforme la web aumenta su enorme potencial multimedia”
(Salaverría i García: 2008)2
2.4 Del relat a la realitat
Bibliografia
DÍAZ N. Javier i MESO K. Ayerdi. (1998) Desarrollo del periodismo electronico. A El
profesional de la información.-
http://www.elprofesionaldelainformacion.com/contenidos/1998/diciembre/desarrollo_del_perio
dismo_electronico.html - Consultat el 10 de maig de 2014.
DOMÍNGUEZ, Eva. (2010) El Cuarto Bit, Una dècada de reflexiones sobre periodisme e
Internet. Barcelona: Editorial UOC.
JÓDAR M. Juan Ángel. (2010) La era digital: Nuevos medios, nuevos usuarios y nuevos
profesionales. A Razón y Palabra, nº71. -
http://www.razonypalabra.org.mx/N/N71/VARIA/29%20JODAR_REVISADO.pdf – Consultat
l’11 de maig de 2014.
LÓPEZ G. Xosé. (2010) La metamorfosis del periodisme, Historia de lo que permanece y de lo
que cambia en el ciberperiodismo del tercer milenio. Zamora: Comunicación Social.
SALAVERRÍA, Ramón i GARCÍA A. José Alberto. (2008) La convergència tecnológica en los
medios de comunicación: retos para el periodisme. A Trípodos, nº23. -
http://dspace.unav.es/dspace/bitstream/10171/5071/1/154114.pdf - Consultat l’11 de maig de
2014.
2
http://dspace.unav.es/dspace/bitstream/10171/5071/1/154114.pdf

4. 3.1 Objectius del treball
El principal objectiu d’aquest treball és aconseguir crear per complet un nou mitjà de
comunicació totalment digital partint completament des de zero, un mitjà que respongui a la
necessitat d’un nínxol d’audiència i que per tant sigui viable i pugui tenir una continuïtat.
A nivell personal, els nostres objectius al realitzar aquest treball són:
- Conèixer de primera mà com és crear un mitjà digital, quins són els principals
problemes amb els quals en podem trobar i aprendre a solucionar-los.
- Saber trobar un nínxol d’audiència que ens interessi i trobar una manera viable i
creativa per aprofitar aquesta audiència.
- Trobar una manera actual i eficaç de moure’ns en el nou món del periodisme digital,
conèixer millor la comunicació a través d’internet i les seves eines per poder-nos-hi moure
millor, ja que aquest és el futur de la nostra professió.
Els objectius del nostre projecte són:
- Saber satisfer la demanda de la nostra audiència amb uns articles i una informació, en
general, el màxim d’extensa i acurada possible.
- Aconseguir el màxim de participació i interacció possible amb el nostre públic,
especialment a través de les nostres xarxes socials i la secció Postals.
- Donar a conèixer els serveis que oferim fins al punt que el projecte es pugui convertir
en una bona font d’ingressos. Fer que el nostre públic recomani els nostres Kits Asteroide, que
n’estiguin satisfets i que en creixi la demanda exponencialment, de manera que al final aquest
projecte pugui esdevenir una via per aconseguir un sou fent el que ens agrada.
3.2 Tècniques que s’han aplicat
Per tal d’assolir els objectius inicials i desenvolupar un mitjà de comunicació digital i
multimèdia que abordés la convergència entre la literatura de ficció i la passió pels viatges hem
seguit la següent metodologia:
Anàlisis dels mitjans existents i dels possibles nínxols d’audiència: Per tal de definir i
garantir l’èxit del nostre projecte fem una recerca exhaustiva dels portals que ja ofereixen
continguts relacionats amb la literatura i el turisme tant en català com en castellà. Sabem que a
la xarxa el públic està molt fragmentat i per això també analitzem quin és el nostre target
concret i com hi arribarem

5. Anàlisis dels models de funcionament dels mitjans digitals que ens posarem com a
referència: Després de la primera aproximació a la oferta digital existent seleccionem alguns
aspectes de presentació de continguts i del funcionament general dels mitjans que ens serviran
de punt de referència. A partir d’aquí pensem el que diferenciarà el nostre projecte, dibuixem el
tipus de continguts que oferirà i n’establim les seccions i serveis complementaris.
Establim els marcs teòrics que guiaran el desenvolupament del projecte: Volem explorar i
donar presència als nous formats de narració multimèdia per tal de crear articles interactius i
immersius. Per això ens documentem i visualitzem nombrosos reportatges multimèdia,
webdocs, peces més experimentals, etc.
Recerca i selecció del suport i les eines que utilitzarem: Tenint en compte les limitacions
econòmiques amb que hem d’engegar el projecte i que no tenim coneixements de programació
decidim optar pel servei d’allotjament i gestió de continguts Wordpress.
Definir les fórmules de participació i alhora promoció del mitjà: Hem de tenir molt en
compte que el nostre públic no és un consumidor passiu i que part de l’èxit del mitjà rau en la
capacitat que tingui per implicar els lectors en el projecte i tractar-los també com a emissors. Ho
fem després d’analitzar l’activitat d’altres mitjans i col·lectius a Internet i especialment a xarxes
socials, per tal d’establir després la nostra pròpia estratègia.
4. Viabilitat del projecte
Amb el nostre projecte no volíem crear només un mitjà digital, un simple blog on penjar
articles contínuament, sinó que volem fer un projecte viable, que en un futur es pugui convertir
en una font d’ingressos constant, una sortida real en el món del periodisme digital. És per això
que en un principi vam decidir que la millor manera per aconseguir diner a través d’un mitjà
digital seria la publicitat. D’entrada pensàvem que la millor opció seria construir un mitjà sòlid,
aconseguir molta participació i una gran audiència i un cop en aquest punt centrar-nos en
aconseguir publicitat per la nostra web i així obtenir-hi beneficis. Però aquesta opció va quedar
descartada ben aviat ja que avui dia fins i tot els mitjans més coneguts i amb major audiència
tenen dificultats per aconseguir publicitat, de manera que es tracta d’una solució a llarg termini,
quelcom que ens plantejarem en un futur. A més, fent un estudi de mercat i analitzant la
competència i altres mitjans que es poden assemblar al nostre ens vam adonar que molts d’ells
ofereixen serveis, quelcom pel qual l’audiència paga i que és d’on s’obtenen els principals
beneficis. I és a partir d’aquí que van néixer els Kits Asteroide.

6. 4.1 Els serveis
Després de decidir que calia oferir uns serveis a la nostra audiència per tal de convertir
el nostre projecte en un mitjà viable i amb projeccions de futur, vam crear tres Kits Asteroide
diferents:
-El Petit Asteroide: Es tracta del més econòmic dels nostres tres serveis tot i que no per
això és menys elaborat. Es tracta d’un servei que oferim a aquella part de l’audiència
que vulgui fer un viatge i, a través nostre, obtenir un mapa personalitzat amb rutes
literàries del lloc on vagi i, a més, una llista amb recomanacions literàries inspirades en
el seu destí. Per tal que nosaltres puguem crear un mapa i unes recomanacions el màxim
d’acurades i personalitzades possible, hem elaborat el següent qüestionari -que es podrà
trobar a la nostra web- que l’interessat haurà d’omplir i fer-nos arribar:
Dades personals (Nom i cognoms, edat, on vius?, ocupació, el teu hobbie)
On vas?
Quant durarà el teu viatge?
Amb qui hi vas?
Per què has triat aquest destí?
De quin pressupost disposes pel viatge?
És la primera vegada que hi estàs? Si és que no, què hi has vist o fet?
Has llegit alguna novel·la que es desenvolupi en aquest lloc?
Quins gèneres literaris prefereixes?
Un llibre favorit? I un autor?
- El Mitjà Asteroide: En aquest cas, el servei que oferim és per aquelles persones que ja
hagin anat de viatge i en vulguin un record especial. El mitjà asteroide ofereix la
possibilitat d’obtenir un llibret, no massa extens, completament personalitzat del viatge
que hagis realitzat. Es tractarà d’un llibre que barrejarà anècdotes reals amb algunes de
fictícies, i fins i tot pot incloure cites literàries de llibres que es desenvolupin en el lloc
on s’hagi anat de viatge. Inclourà també les fotografies que l’interessat ens hagi volgut
fer arribar del seu viatge. Per aquest kit hem creat un nou formulari -també disponible a
la nostra pàgina web-, més extens i personal, que s’haurà d’omplir i fer-nos arribar per
tal que puguem començar a fer el llibre:
Dades personals (Nom i cognoms, edat, on vius?, ocupació, el teu hobbie)

7. On has anat?
Quan hi has anat?
Per què hi has anat?
Quant ha durat el teu viatge?
Amb qui hi has anat?
T’ha agradat?
Quèno t’ha agradat? quina ha estat la part negativa del viatge?
Què t’ha sorprès més?
Què destaques més del que has vist? I del que has fet?
On has dormit?
On has menjat? Has provat la gastronomia típica?
Com et movies?
Hi tornaries?
Explica’ns alguna anècdota…
Defineix el viatge amb tres adjectius
Viatges sovint? On has estat anteriorment?
Defineix-te amb tres adjectius
Quin tipus de llibres t’agraden? N’has llegit cap del lloc on has anat?
Hi ha alguna altra cosa que haguem de saber?
Envia’ns les fotos del teu viatge!
- El Gran Asteroide: Aquest és el més elaborat -i per tant amb un preu més elevat- dels
nostres serveis. Està estretament relacionat amb el Mitjà Asteroide, ja que es tracta de la
mateixa idea però amb la diferència que en aquest cas, el llibre resultant serà més llarg,
més gran i més elaborat. De fet, fins i tot hem decidir utilitzar el mateix qüestionari per
ambdós serveis, ja que creiem que obtenim amb ell la informació necessària per
l’elaboració del llibre personalitzat.
4.2 Estudi de mercat i anàlisi de la competència
Per tal poder-nos diferenciar correctament i assegurar-nos que no hi ha cap mitjà digital
que s’assembli al nostre projecte, hem realitzat un estudi i anàlisi de la competència, tenint en
compte aquells mitjans que se’ns puguin assemblar més per algun aspecte en concret. A més,
aquest estudi ens serveix per tenir una idea de les tàctiques de màrqueting, comunicació, difusió
i serveis que fa servir cadascun.

8. Els mitjans digitals analitzats són els següents:
˗ http://amoralart.cat/: Amor a l’Art és un mitjà dedicat completament al món de la
cultura, i en tracta tots els diferents camps a través del gènere de l’entrevista.
Aquesta pàgina té un format molt característic que la fa molt pràctica i fàcil de
navegar: consta d’un menú superior amb informació de la pàgina, dels creadors i
dades de contacte i d’un menú molt més extens, amb les lletres
˗ http://www.nuvol.com/
˗ http://www.timeout.cat/barcelona/ca
˗ http://www.gatopardo.com/
˗ http://www.elcultural.es/
˗ http://www.gentnormal.com/
˗ http://www.culturainquieta.com/es/
˗ http://www.notodo.com/
˗ http://lamonomagazine.com/
˗ http://www.jotdown.es/
˗ http://www.yorokobu.es/
˗ http://fuetmagazine.com/
˗ http://www.etselquemenges.cat/