Organització territorial i política d'Espanya i Catalunya

1. Geografia 2n de Batxillerat
Pilar Gobierno
ORGANITZACIÓ POLÍTICA
I TERRITORIAL D’ESPANYA
I CATALUNYA

2. Espanya en el context mundial
Espanya en el context europeu
Balanç de l’adhesió espanyola a la UE
Formes de govern: la democràcia
Organització territorial de l’estat espanyol
Organització politicoadministrativa de CAT
Catalunya en el context de la UE

3. País multilingüe, amb una
gran riquesa cultural. Amb el
castellà amb molta
presència al món. Llengua
cooficial a la UE i oficial a
l’ONU.
Espanya en el context mundial
El 51è país
en extensió del món.
Amb 46 milions
d’habitants.
Volum considerable de
població.
Índex de
desenvolupament
0.949
23è en el rànquing
mundial. (en 2010 16è)
Un país que forma part dels
països més desenvolupats
del món i, com a membre de
la UE, un dels més
poderosos del planeta.
Un país amb un bon
nivell de benestar.

4. Espanya. Perfils de desenvolupament humà
2013

6. Entre el 1939 i el 1959
queda aïllada del món
per la dictadura.
Accedeix a l’ONU
al 1955
Accedeix a la UE 1986 i
a l’OTAN al 1982.
Forma part de la OCDE (org.
cooperació i desevol.
Econòmic), el FMI (fons
monetari int.) i OMC (org.
Mundial de comerç)
Amb 92h/km2 situació
intermèdia a la UE.
PIB- 1.022.988 Milions €
l’any 2013
Taxa d’atur 26.6%, més
del doble de la UE (11%)
zona euro (12.2 %).
Espanya en el context europeu

7. Taxa d’atur 26%,
el doble de la UE. (2013)
Taxa atur Catalunya 22.3%
Gràfic atur Unió Europea
PIB i taxa atur Espanya
PIB Mill.€ Var. Anual Fecha
1.049.525€ -1,4% 2012
1.063.355€ 0,4% 2011
1.048.883€ -0,3% 2010
1.048.060€ -3,7% 2009
1.087.788€ 0,9% 2008
1.053.161€ 3,5% 2007
985.547€ 4,1% 2006
909.298€ 3,6% 2005

8. Balanç de l’adhesió espanyola a la UE

9. Balanç de l’adhesió espanyola a la UE
Després de més de 20
anys d’adhesió, SP es
troba en plena
integració a la UE.
Des del ‘86 Esp. ha rebut
fons de la UE per valor
del 0,8% del seu PIB
Zona UE: zona
preferent
Exportacions a UE: 70%
Importacions de UE: 60%
El benestar, la riquesa i la
capacitat de consum de
l’estat ha augmentat: moltes
empreses i serveis europeus
s’hi han instal·lat.
Els fons europeus de
desenvolupament han beneficiat
moltes infraestructures de les
comunitats: aeroports, ports,
ciutat de les arts de València..
Tema social i econòmic: fons
socials europeus: sanitat,
ensenyament i cultura
(restauració de monuments
emblemàtics – Alhambra,
Liceu...)

10. Iniciatives comunitàries
INTERREG
Cooperació
trasfronterera,
transnacional I
interregional,
per tal
d’equilibrar
territoris (esp. a
la perifèria de la
UE)
Combatre la
discriminació en
temes laborals
Regeneració de
barris urbans en
crisi o en
situació en
declivi
EQUAL URBAN
Desenvolupam.
sostenible de
zones rural i
foment i
reconversió
agrària
LEADER
La Comissió Europea proposa als estats membres, des de l’any ‘88 iniciatives comunitàries

11. Participació de Catalunya a través de:
Participa
Catalunya
Promou activament
Defensant interessos
de les regions
Moviment
regional europeu
Assemblea regional
de les regions
•Inclou 250 regions
•Treballa per reforçar la
representació política a la UE
•Promou la cooperació entre
regions
Comunitat de treball
dels Pirineus (CTP)
•Constituïda al ’83: Andorra,
Aquitània, Llenguadoc-
Rosselló, Migdia-Pirineus,
Catalunya, Aragó, País Basc i
Navarra.
•Tracta problemes d’aquesta
zona.
Quatre motors
per a Europa
•Associació formada per les
quatre regions més
dinàmiques del continent:
Baden-Württemberg (Al),
Llombardia (It), Roine-Alps
(Fr) I Catalunya.
Euroregió Pirineus-
Mediterrània
Cooperativa conjunta dels
governs d’Aragó, Illes
Balears, Catalunya I consells
regionals de Llen.-Rosselló I
Migdia-Pirineus
Política comunitària
del govern espanyol
Comité de les regions
Catalunya en el context de la UE

15. Polítiques regionals i fons de la UE
OBJECTIU: REDUIR LES DIFERÈNCIES ENTRE LES REGIONS EUROPEES.
CATALUNYA S’HA BENEFICIAT D’AQUESTS FONS:
CAT
Fons
Cohesió
(per PIB inferiors
mitjana 90% EU)
Fons
Estructurals
(endarreriments
socials I econ.)
FEDER
Fons europeu
Desenvolupament
regional
FEP
Fons
europeu
pesca
FSE
Fons social
europeu
FEADER
Fons eu.
Agrícola
desvol.
rural

16. Projecció de Catalunya a la UE
A TRAVÉS DE:
Projecció
de la
Cultura
Catalana
InstitutInstitut
RamonRamon
LlullLlull
Projecció
Econòmica
Social
al món
DelegaciónsDelegacións
GeneralitatGeneralitat
Desenvolup.
pobles
mediterranis
Amèrica llatina
Àfrica
subsahariana
AgènciaAgència
CatalanaCatalana
CooperacióCooperació
DesenvolupamentDesenvolupament

17. Situació de Catalunya en el context espanyol
CARACTERÍSTIQUES: POTENCIALITAT I POSICIÓ ESTRATÈGICA
Transformació de
l’economia del sector
secundari al sector
terciari.
Primera destinació
turística espanyola, amb
el 29% dels arribats a
Spain.
Catalunya ha afavorit
al creixement del PIB.
La pobl. Cat. aprox.
20% de l’espanyola
L’àrea metropolitana de
Barcelona + Madrid
encapçalen el sist. Urbà esp.
És la 6è regió metropolitana
d’EU.
La resta del sistema urbá de
Catalunya no ha quedat destruït,
presenta un gran nombre de
ciutats mitjanes i petites molt
importants en activitat i serveis.
Des de la recuperació de la
Generalitat (1979) i el retorn de
la democràcia als ajuntaments
s’ha millorat molt en
infraestructures i intervencions
urbanístiques.

18. Organització territorial de l’estat espanyol
TERRITORI
“Part de la superfície terrestre, limitada
socialment o política mitjançant
fronteres administratives o barreres
socioculturals, i ocupada per una
determinada població”.
Territori es relaciona amb territorialitat,
que consisteix en l'actitud de pertànyer
a un territori i defensar-lo com a propi,
o bé en el control d’un espai sobre el
qual exerceix l’Estat el seu domini polític
(no hi ha Estat sense territori).
ESTAT
“Unitat politicoadministrativa
independent, establerta en un territori
delimitat, habitada per una població, i
amb un poder jurídic institucionalitzat”.
Els estats constitueixen les unitats
bàsiques de l’organització política del
món.
El model d’Estat actual està constituït
per tres pilars bàsics:
el territori, la població i el sistema legal i
el jurídic.

19. Organització territorial de l’estat espanyol
NACIÓ
“Conjunt de persones (poble) amb
fonaments ètnics comuns, que parlen la
mateixa llengua, amb el mateix context
cultural, amb el mateix sistema de vida i
història comuna”.
A l’estat la nació hi afegeix la consciència
de pertànyer a (l'orgull nacional, identitat
nacional, sentiment nacional).
Així, el nacionalisme té com a projecte
polític un Estat per a una nació.
Relacionant estat i nació obtenim:
- Estat nacional (identificació total entre
estat i nació): Islàndia.
- Estat plurinacional (amb minories
nacionals identificables): RFRussa
- Nacions sense Estat: Kurds.
FRONTERA
“Límit entre dues formacions
polIticoterritorials o dos estats”.
Són essencials.
El món és un món d’Estats, és un món de
fronteres, la frontera permet l'existència de
la base física de l’Estat (identifica on
exerceix la sobirania, el seu àmbit
administratiu i jurídic).
Sempre són productes històrics, tot i
relacionar-se amb accidents geogràfics.
Són el resultat d’un acord o d’una
imposició.
En geografia cal considerar la seva tipologia
morfològica i la seva funcionalitat.

20. Polítiques dels estats
ESTAT UNITARI
(França, Portugal, Txèquia, Finlàndia)
La seva forma d’organització és el
centralisme.
L'acció política / administrativa rau en un
govern únic (central).
Aquest absorbeix les funcions pròpies dels
organismes locals.
Existeix un únic centre de poder, que actua
sobre el territori amb els funcionaris.
No hi ha unitats menors amb personalitat
pròpia.
Ara bé, no hi ha estats unitaris purs ja que
sempre hi ha certa descentralització (p.e.
ajuntaments).
ESTAT DESCENTRALITZAT
(Espanya, Itàlia, Irlanda, Suècia, Regne Unit)
És un model intermedi entre el federal i
l’unitari.
Existeix un poder d’àmbit nacional a la
capital; a la vegada però, existeixen poders
d’àmbit regional. Aquests, són centres de
decisió política subsidiària, amb certes
competències atorgades.
D'aquesta manera, hi ha unitats territorials
sots estatals, políticament autònomes, però
una única sobirania (de l’Estat).

21. Polítiques dels estats
ESTAT FEDERAL
(R.F. Russa, RFA, EUA, Mèxic)
Es produeix una repartició del poder entre
l'estat central i els diversos estats o territoris
federats.
Això implica l’acord de divisió del poder en dos
nivells de govern, el de la federació (govern
federal) i els dels estats.
Cada autoritat, dins el seu àmbit té plena
sobirania.
El principal problema és la delimitació de
competències, que vénen delimitades per la
constitució federal.
El govern federal és sobirà en l’àmbit
internacional (política exterior, defensa,
comerç internacional) i en temes
d’interès comú (política monetària).
CONFEDERACIÓ
(Confederació Helvètica)
És un pacte internacional entre Estats, que
crea una unió de caràcter permanent.
S'estableixen lligams per regular i coordinar
afers comuns.
El principi bàsic és la igualtat de cadascun dels
Estats.
Cada Estat manté la seva sobirania i
independència.
És un sistema poc utilitzat actualment, en crisi
des del segle XIX. De fet la Confederació
Helvètica (Suïssa) ara és més aviat un estat
federal.
Alguns creuen que s'acabarà aplicant a la UE.

22. La jerarquia entre estats
DIVERSOS
Combinacions entre:
- Recursos naturals
- Grau de
desenvolupament
tecnològic
- Població, quantitat i grau
de qualificació
- Posició geogràfica:
Absoluta, coordenades
geogràfiques
Relativa, context
socioeconòmic de la zona
on es troba.
Causes:
Diversitat cultural.
A Europa: conflictes
nacionals com Euskadi,
Catalunya, Bretanya,
Còrsega, Escòcia, Flandes
i Valònia o l’ex-URSS).
Al món: els xocs entre
israelites i palestins;
entre occidentals i
musulmans, el problema
del poble kurd, els tàmils,
els hutus i els tutsis, els
berbers o els talibans...
De recursos
(Àfrica subsahariana).
De qüestions religioses
(fonamentalisme islàmic).
Dels problemes fronterers.
(Europa i el refugiats de
Síria i països islàmics).
De repressions polítiques.
CONFLICTES
GEOPOLÍTICS
DESEQUILIBRIS
LA GEOPOLÍTICA INTENTA EXPLICAR LA COMBINACIÓ DELS ELEMENTS QUE CREEN LA
JERARQUIA ENTRE ESTATS:

23. Organització territorial de l’estat espanyol
Els romans van dividir
el territori en
províncies.
En època Medieval es
creen regnes
peninsulars, que van
ser units en l'època dels
Reis Catòlics, creant una
federació d’Estats.
En època Moderna,
amb la nova dinastia
dels Borbons
s'impulsà el model
centralista.

24. Organització territorial de l’estat espanyol
A finals del segle XIX
apareixen demandes
descentralitzadores,
primer federalistes
(primera República) i
després autonomistes
(catalanistes).
Segle XX, els
moviments polítics i
culturals nacionalistes
qüestionen l’Estat
centralista.
Amb la II República
arribà un intent de
descentralització.
Es parlava d'un Estat
integral, que oferí la
Possibilitat d'aconseguir
l'autonomia.
Aquesta va ser atorgada
a Catalunya, País Basc i
Galícia (CCAA
històriques).

25. Organització territorial de l’estat espanyol
El Franquisme significà la
tornada del centralisme
“una, grande y libre”.
La Dictadura franquista ignorà
la realitat regional i practicà un
exaltat nacionalisme espanyol,
unitarista i excloent.
L’estat dictatorial, unitari i
centralista, reprimí durament
qualsevol forma de
nacionalisme i regionalisme i
l’ús de llengües pròpies
distintes del castellà.
Amb la mort de Franco
(1975) s’inicia el procés
de transició política de la
dictadura a la
democràcia que culmina
amb l’aprovació de la
Constitució el 1978.
Aquesta defineix
Espanya com un estat
social i democràtic de
dret, i la forma de
govern és la monarquia
Parlamentària:
el rei regna, però no
governa.

26. Formes de govern: la democràcia

27. La Constitució és la llei
fonamental del país.
Com a
democràtica, estableix
la sobirania nacional
i la separació
de poders.
La democràcia espanyola
no és directa sinó
representativa.
Els majors de 18 anys
voten i deleguen en uns
representants.
A Espanya hi ha quatre convocatòries electorals:
 Eleccions generals (Congrés President del govern, Govern i Senat).
 Eleccions autonòmiques (Parlament -President, Govern-).
 Eleccions municipals (Ajuntament -Alcalde, Govern municipal-).
 Eleccions europees (Parlament europeu).
Formes de govern: la democràcia

28. Formes de govern: la democràcia

29. Formes de govern: la democràcia

30. A Espanya el
Parlament són les
Corts Generals,
formades pel Congrés
dels Diputats i el
Senat.
El Congrés (cambra
baixa) té el poder de
legislar. Està format
per 350 diputats.
La província és la
circumscripció
electoral.
Un cop triats, el rei
(prèvia consulta amb els
diversos partits
parlamentaris) proposa
un candidat a la
Presidència del Govern.
Formes de govern: la democràcia
En els estats democràtics el Parlament és la seu del poder legislatiu.
El Congrés regula i controla el Govern (fins i tot pot provocar una moció
de censura), aprova les lleis i els pressupostos de l'Estat.

31. El Senat (cambra alta)
és una cambra de
representació
territorial, que duplica
pràcticament les
funcions del Congrés.
El Senat pot revisar
les propostes
legislatives que
prèviament han
passat pel Congrés
dels Diputats.
És el Congrés qui aprova
els textos finalment.
En política exterior, el
Senat pot autoritzar o
denegar la ratificació de
tractats internacionals.
Formes de govern: la democràcia

32. El president
governa, però és
controlat per les Corts
Generals.
El President del
Govern està facultat
per dissoldre les Corts
i convocar noves
eleccions.
Formes de govern: la democràcia
El Congrés tria el President del Govern.
Aquest nomena els seus ministres, configurant així el poder executiu.

33. El Consell General del
Poder Judicial és l'òrgan
de govern dels jutges i
magistrats encarregats
d'administrar justícia
segons la legislació del
país.
L'integren el president
del Tribunal Suprem i
vints membres designats
per les Corts Generals i
nomenats pel rei per a
un període de cinc anys.
Formes de govern: la democràcia
El poder executiu

34. Formes de govern: la democràcia

35. La tornada de la Democràcia
possibilità un nou intent de
descentralització.
L'actual Constitució
reconeix la plurinacionalitat
de l'Estat, que quedà dividit
en 17 autonomies (17+2).
Un estat d’autonomies

36. Un estat d’autonomies
La Constitució de
1978 estableix una via
intermèdia entre
l'estat unitari i el
descentralitzat.
Espanya és un
“Estat unitari, amb
autonomia de les
nacionalitats i les
regions”.
L'Estat és unitari, un
principi suprem de la
constitució, però a la
vegada és
descentralitzat, ja que el
principi d’autonomia
s’aplica a tots els nivells
(autonòmic, provincial i
municipal).
El títol VIII, “sobre l’organització territorial d’Espanya”, estableix que Espanya
s’organitza territorialment en municipis, províncies i CCAA.
Així, a Espanya conviuen 3 tipus d’administració pública, la local, l'autonòmica i
la central.

37. Un estat d’autonomies

38. Els municipis
Els municipis són “l'ens menor territorial
primari”.
La constitució garanteix l’autonomia dels
municipis, que tenen personalitat jurídica
plena.
Els ajuntaments governen i administren els
municipis. Són formats per alcaldes i regidors
(varien en funció dels habitants) triats per tots
els empadronats en el municipi, majors d’edat.
El terme municipal és l’àmbit on exerceix les
seves funcions. Les seves competències venen
recollides en la “Llei de Bases de Règim Local”.
Són competència municipal:
- Organitzar l'administració pública municipal
- Recaptar i administrar els ingressos municipals
- Atorgar llicències (en les seves competències)
- L'ordenació territorial i l'urbanisme
- L'enllumenat públic
- La recollida de residus i la neteja
- La gestió dels cementiris
- La gestió dels mercats
- El control del trànsit dins el terme municipal
- El transport públic
- Fomentar les activitats educatives, culturals,
sanitàries i esportives
- ... / ...
Es poden crear mancomunitats de municipis.

39. Les províncies
És“entitat local amb personalitat jurídica
pròpia, determinada per l’agrupació de
municipis”.
És la divisió territorial per a que l’Estat pugui
complir les seves activitats. Cal recordar que
l’Estat hi exerceix les competències exclusives
sobre 32 matèries, com ara emigració,
defensa, hisenda general ..., de les quals
s’encarrega el govern civil.
Les Delegacions i Subdelegacions del Govern i
dels diferents Ministeris són òrgans de
l’Administració de l’Estat que tenen un marc
d’actuació provincial.
La diputació provincial és un òrgan intermedi de
caràcter representatiu i d’elecció indirecta. És
formada pels diputats provincials, triats pels
càrrecs municipals de la província.
La diputació provincial ha de coordinar els
serveis municipals entre si, l’assistència als
municipis de menor capacitat econòmica i la
prestació de serveis públics supramunicipals.
Per tal de complir aquestes funcions municipis
i diputacions es nodreixen fonamentalment de
tributs propis i de la participació en els de
l’Estat i les CCAA (sempre són proporcionals a
la seva població).
Per últim, a Espanya les províncies també tenen
una funció electoral, cat són circumscripcions
electorals.

40. Les comunitats autònomes
Són “ens públics territorials amb facultats
d’autogovern i autonomia legislativa”.
Les CCAA són la principal novetat de la
Constitució del 78, que tracta de donar
resposta a la qüestió de la pluralitat nacional
de l’Estat.
El principi d'autonomia es va estendre a tot
el territori (“cafè per a tothom”).
Ara tenim les anomenades 17 + 2: Catalunya,
Aragó, València, Balears, Navarra, Galícia,
Astúries, Extremadura, Múrcia, País Basc,
Castella-Lleó, Castella-La Manxa, Andalusia, La
Rioja, Cantàbria, Madrid, Canàries, més Ceuta i
Melilla.
Les comunitats autònomes de l’estat
espanyol es poden diferenciar en tres grans
grups:
• Comunitats que van accedir a l’Estatut per
l’article 151, que corresponen al que
s’anomena comunitats històriques (via
ràpida, aplicada a Catalunya, País Basc i
Galícia)
• Comunitats autònomes que van ser
assimilades a aquest article (Andalusia).
• Comunitats autònomes a través de l’article
143 (via lenta).
Cal citar també les dues ciutats autònomes
de Ceuta i Melilla.

41. Les comunitats autònomes
Per sufragi
universal,
legisla en allò
que té
competències
(exclusives,
compartides o
executives)
Parlament
o
Assemblea
És el cap del
govern autònom,
amb poder
executiu.
És la màxima
representació
de l’autonomia.
Executa
i
Administra
Políticament, les CCAA tenen institucions pròpies, fixades pels seus
estatuts.
Consell
de
Govern Presidència
Tribunals
Superiors
de
Justícia

42. Les comunitats autònomes
Competències pròpies:
Policia
autonòmica
Ordenació
territorial
Sanitat
Gestió
patrimonial Educació
Medi
Ambient
CCAA

43. Organització territorial de Catalunya
En època medieval va
ser dividida en
vegueries i
sotsvegueries (sXIV-
XVIII). El veguer era un
funcionari reial.
El 1716, amb el Decret
de Nova Planta es
procedí a l'eliminació de
les vegueries, s’instauren
la divisió en 12
corregiments.
Napoleó dividí el
territori en 4
corregiments, per
després annexionar-lo
a França i dividir-lo en
4 departaments.

44. Organització territorial de Catalunya
El 1833, arribà la divisió
provincial. Catalunya es
dividí en 4 províncies
(governador civil).
Cadascuna havia de
negociar sola davant el
govern central.
El 1834 es crearen els partits
judicials.
Amb la II República, Pau Vila creà la
divisió comarcal, amb 38
comarques i 9 vegueries. Aquesta
però, no va ser aplicada per la
guerra civil.

45. Organització territorial de Catalunya
L'actual règim
autonòmic començà
amb la instauració de
la Generalitat
provisional, el 1977.
Posteriorment
s'aprovà l'Estatut de
Sau, el 1979.
L'Estatut de Sau, com
l'actual, afirmava que
l'organització
territorial de
Catalunya es basa en
el municipi, la
comarca i la
província.
Actualment a Catalunya
el govern central manté
la divisió provincial
(manté les diputacions).
Per la seva banda, el
govern autonòmic
utilitza la divisió
comarcal.

46. Organització territorial de Catalunya
La comarca és una entitat local creada pel Parlament de
Catalunya. La Llei de 1987, de comarcalització, crearà 41 comarques.
Així, s’afegeixen 3 al
projecte de Pau Vila
(Pla de l’Estany, Pla
d’Urgell i Alta
Ribagorça).
A l’abril del 2015 s’ha
incorporat el Moianès
(per referèndum)
com a comarca nova
de 10 municipis.

47. Organització territorial de Catalunya
La comarca dóna suport als
municipis (sobretot petits, amb
menys capacitat) en les seves
competències.
Les comarques són dirigides pel
Consell Comarcal, triat entre els
regidors de la comarca.
El Consell Comarcal té
competències en els següents
àmbits:
- Cultura
- Esports
- Urbanisme
- Ordenació territorial
- Afers socials
- Ensenyament
- Polítiques ambientals
- I allò que delegin els municipis

48. Organització territorial de Catalunya
Ara a Catalunya hi ha 945
municipis.
El 70% tenen menys de 2000
habitants, i el 40% menys de
500.
Els problemes del
que tenen poca població és
proveir de serveis als seus
habitants.
El problema s'accentua en
municipis molt extensos,
amb població envellida...

49. Organització territorial de Catalunya
L'any 2000 es creà la Comissió d'experts per a la revisió del model
territorial de Catalunya, que elaborà l'Informe Roca.
Aquest informe va ser polèmic, proposava:
- La desaparició dels municipis amb menys de 250 h. (agregacions de
municipis).
- La creació de vegueries.
- Ampliar el nombre de comarques.
- Crear l'àrea metropolitana de Barcelona.
Aquesta ja funcionà del 1974 al 1987. Ara existeix la corporació
metropolitana de Barcelona, i des del 2006 la Carta Municipal de
Barcelona, que atorga a l'ajuntament de Barcelona un règim especial,
amb més competències (vivenda, serveis socials....)

50. Organització territorial de la UE
La UE presenta importants desequilibris regionals. Per tal de corregir-los i
afavorir el desenvolupament de les regions més desafavorides s'ha creat
la política regional i la política estructural i de cohesió.
La classificació territorial de la UE, amb poques excepcions, segueix la
divisió administrativa de cada Estat.
La UE ha creat els NUTS (Unitats Territorials Estadístiques), establint-se
3 nivells territorials:
Primer nivell: grans
unitats territorials
amb molt poder:
els länders
alemanys o CCAA
amb més poder.
Es tracta d'un nivell
més operatiu, base
de la política
regional de la UE,
coincideix amb la
veritable divisió
regional.
Són l’últim nivell de
desagregació territorial
dins Estats.
És l’àmbit més local.
A Espanya les 50
províncies, més Ceuta i
Melilla conformen 52
NUTS 3.

51. Nuts 2

52. Organització territorial de la UE
Criteris de classificació de les regions a la UE
L’índex de perifericitat mesura l’aproximació o llunyania al centre
d’activitat econòmica, considerant el PIB regional.
Hi ha regions centrals, intermèdies i perifèriques.
El potencial de desenvolupament regional (PDR) es calcula en funció de
la situació geogràfica, l'estructura urbana, l'estructura productiva, la dotació
d’infraestructures … Espanya té el PDR més elevat a la zona sud-oriental.
Les classificacions serveixen per dissenyar la política regional europea,
s'agrupen les regions en nivells semblants de desenvolupament.
Teòricament tenen una realitat semblant, amb problemes semblants.

53. La Generalitat de Catalunya
L’Estatut d’Autonomia
defineix les institucions
polítiques de
l’autogovern de
Catalunya.
Descriu poders,
competències i les seves
relacions amb l’Estat
espanyol.
Funció legislativa:
El Parlament.
S’encarrega d’aprovar el
pressupostos de la
Generalitat i de controlar
i impulsar l’activitat
política i el govern.
Amb 135 membres
elegits pels ciutadans
catalans +18.
Funcions representatives i
governatives:
El President Generalitat.
Elegit pel Parlament i
nomenat pel rei.
Responsable del Consell
Executiu (acció de govern i
programa legislatiu).
Nombre variable de
conselleries i dep. (durada
màxima 4 anys)

54. Presidents de la Generalitat de Catalunya
1 Berenguer de Cruïlles 1359-1362
2 Romeu Sescomes 1363-1364?
3 Ramon Gener 1364?-1365
4 Bernat Vallès 1365-1367
R Romeu Sescomes 1375-1376
5 Joan I d'Empúries 1376
...
Els 5 primers...des del s. XIV

55. Presidents de la Generalitat de Catalunya
122 Francesc Macià i Llussà 1931-1933
123 Lluís Companys i Jover 1933-1940
124 Josep Irla i Bosch 1940-1954
125 Josep Tarradellas i Joan 1954-1980
126 Jordi Pujol i Soley 1980-2003
127 Pascual Maragall i Mira 2003-2006
128 José Montilla i Aguilera 2006-2010
129 Artur Mas i Gavarró 2010-2016
130 Carles Puigdemont 2016-
Els 9 darrers, s.XX i XXI

56. El poder de la Generalitat de Catalunya
La Generalitat té tres tipus de competències:
 Exclusives (Tota capacitat de decisió per la Generalitat)
 Concurrents (Estat i Generalitat disposen de les mateixes funcions)
 Compartides (Estat i Generalitat disposen de diferents tipus de poder)

57. El poder de la Generalitat de Catalunya
COMPETÈNCIES EXCLUSIVES
 Organització de les institucions autonòmiques
 desenvolupament del dret català
 cultura
 patrimoni històric, artístic, monumental, arqueològic
i científic
 arxius, biblioteques i museus
 Administració local
 Urbanisme, ordenació, obres públiques, carreters,
ferrocarrils, ports i aeroports
 Turisme
 Explotació recursos hidràulics
 Cambres de comerç i indústria
 Benestar social
 Joventut, esports i lleure...

58. El poder de la Generalitat de Catalunya
CAPACITAT D’ACTUACIÓ LEGISLATIVA I EXECUTIVA EN:
 Regulació del crèdit
 La banca
 Les assegurances
 La mineria i l’energia
 Protecció del medi ambient
També té capacitat de signar acords amb d’altres comunitats autònomes de l’Estat
en els temes que té competència exclusiva.
Els ingressos provenen en gran part de les transferències que li cedeix l’Estat en funció de
serveis i competències traspassades.
La Generalitat pot establir taxes i impostos, emetre deute públic i accedir a
crèdits.