1. UN MÓN GLOBALITZAT
Pilar Gobierno
Geografia 2n de Batxillerat
Col·legi Lleó XIII

2. Els recursos del medi natural
El sector primari i globalització
La indústria i la globalització
Desigualtats territorials
Globalització econòmica
La Geopolítica
Les organitzacions internacionals

3. Els recursos del medi natural
La diversitat del medi natural
Relleu, sòl, clima, vegetació i fauna conformen el medi natural.
L’activitat humana ha anat modificant aquest medi. Quan
parlem de paisatge es la combinació entre medi i acció
humana.

4. Els recursos del medi natural

5. Els recursos del medi natural
Recursos naturals
Són tota la diversitat de béns que la humanitat pot
obtenir a partir del medi físic per tal de cobrir les
seves necessitats biològiques o satisfer les seves
necessitats socials.

6. Els recursos del medi natural
Els recursos naturals del planeta
El concepte de recurs natural és dinàmic i plural, ja que l’evolució econòmica,
tecnològica, social, cultural i política fa que allò que en un temps i en un lloc es
considera un recurs, en altres circumstàncies no ho sigui.
Convé aclarir la noció de reserva, que és el recurs susceptible de ser
econòmicament explotable.
En les primeres fases de la Revolució Industrial els recursos naturals van ser un
factor decisiu de localització espacial de l’activitat econòmica. En l’actualitat,
producció i consum són perfectament dissociables espacialment gràcies als
transports, la tecnologia, la internacionalització del capital i la divisió
internacional del treball.

7. Els recursos del medi natural
Els recursos naturals del planeta
Els recursos naturals són tangibles i es poden dividir en materials i
mediambientals .
Classificats segons la disponibilitat, el temps, la taxa de regeneració i el
ritme de consum:
Recursos renovables: es regeneren en una taxa igual o superior a la taxa
d’explotació... ho són de moment però compte amb la seva capacitat de càrrega.
Existeixen els crítics (sòl, aigua, flora, fauna), i no crítics (vents, sol, onades...)
Recursos no renovables: es troben en quantitats finites i es regeneren
lentament: coure, ferro, alumini... Es divideixen en consumibles (combustibles
fòssils: carbó, petroli i gas natural), recuperables (minerals no metàl·lics: sorra,
grava...) i reciclables (minerals metàl·lics: alumini, ferro...)

8. Els recursos del medi natural

9. Els recursos del medi natural
Consum energètic
El consum energètic per habitant depèn tant del desenvolupament del
país com del seu model energètic.
Cada any augmenta el consum energètic mundial (transports, agricultura,
indústria, serveis, ús domèstic...)
Els recursos energètics són necessaris pel funcionament de l’economia
mundial, per això és important el seu control i la seva explotació (→
conflictes polítics)

11. Impacte i riscos mediambientals

12. Biodiversitat

13. Biodiversitat
La pèrdua de biodiversitat
(provocada per l’espècie humana
– població- que adapta l’entorn a
les seves necessitats, i pels
patrons de consum actuals
Tenir riqueses naturals és un factor que assegura el desenvolupament econòmic i humà?

14. Impacte i riscos mediambientals
DINÀMICA DEL PLANETA: PLAQUES
LITOSFÈRIQUES, RIUS, VOLCANS…
El risc mediambiental és la
possibilitat que es produeixi una
catàstrofe en el medi ambient per
causes naturals o per l’acció
humana.

15. El sector primari i globalització
. Mida (latifundis i minifundis)
. Forma (parcel·les regulars o
irregulars)
. Límits (open field -camps oberts-
o bocage –delimitats)
PAISATGE AGRARI
És el resultat de les característiques
físiques del medi, l’orografia, i els
models socials del territori al llarg
de la seva història.

16. El sector primari i globalització
Autoconsum, subsistència. Països
pobres. Treballadors manuals,
poques eines. Nomadisme.
Països desenvolupats. Augment de vendes i
reducció de costos. Especialització i
mecanització. Obtenció de màxims beneficis.
Aigües europees major localització de zones de pesca.
També zona Japó, costes de Perú i sud-oest africà.
Sobreexplotació d’espècies existents. Tendència a
l’explotació intel·ligent i conreu d’espècies –
aqüicultura-.

17. La indústria i la globalització
. Revolució tecnològica (augment
de la producció i baixada de
costos).
. Nous sectors industrials
(electrònica, informàtica,
robòtica…
. Més dinamisme (nous espais
Sector implusor del
industrials més competitius (Àsia))
desenvolupament econòmic.
Dispersió del creixement dels
espais industrials.

18. Desigualtats territorials
. Països de la Tríada EUA, Europa i Japó:
. Controlen comerç i tecnologia
. + productivitat i economia
diversificada. . Mantenen als altres
països amb dependència financera,
comercial i cultural
Món global =
interdependències
polítiques i econòmiques
entre els països =
jerarquització de territoris
= territoris centrals i
territoris perifèrics.

19. Desigualtats territorials
Països que conreen productes molt cotitzats (cafè,
cotó, sucre...) exporten un 80% o 90% però els preus
els fixen les borses de NY, París o Londres.
Comerç alternatiu per pal·liar aquestes
injustícies (per mitjà d’ajudes a les seves rutes
comercials...)
Les balances comercials d’aquests països són deficitàries,
perquè exporten a baix preu i importen a alt preu les
manufactures. Això agreuja el deute extern. El FMI i Banc
Mundial atorguen crèdits que no poden tornar i cada
vegada esdevenen més pobres

20. Pobresa als països desenvolupats
Formades, sobretot, per dones amb
fills al seu càrrec.
Adults que han perdut el lloc de treball i tenen
dificultats per trobar-ne un altre.
Joves que mai no han treballat. Immigrants.
Sobretot, són dones grans
amb pensions reduïdes.

23. Globalització econòmica
GLOBALITZACIÓ
CULTURAL
TIC
Tec. Informació i
GLOBALITZACIÓ Coneixement
SOCIAL
EL PROCÈS DE
GLOBALITZACIÓ
ECONÒMICA CONTRALADA
PER LA TRÍADA I LA XINA
MERCATS
CONCENTRACIÓ FINANCERS
DE CAPITALS

24. Globalització econòmica
L’APLICACIÓ D’AQUESTES NOVES TECNOLOGIES HA COMPORTAT:
Deslocalització
industrial
Lliure circulació de
Lliure circulació de capital financer
TIC
TIC
capitals
productius
Augment de serveis
Mobilitat d’informació i cultura
geogràfica

25. Globalització econòmica
LA LIBERITZACIÓ DELS MERCATS FINANCERS HA COMPORTAT:
Lliure circulació de
capital
Lliure circulació
Increment de d’assegurances
l’especulació i les
situacions de crisi Mercats
Mercats
financers
financers
Lliure circulació de
les borses operen
divises
lliurement amb
capital estranger

27. Globalització econòmica
Empreses
multinacionals
Monopolis i
Descentralització oligopolis
de les produccions
–maquiles- Concentració
Concentració
de capitals
de capitals
OPA, amistosa o
hostil entre
Expansió de les
empreses
empreses fortes

29. Globalització econòmica
LES PRINCIPALS ÀREES INDUSTRIALS DEL MÓN
La conseqüència de les decisions de localització preses al llarg del temps, ja
sigui per empreses privades o per empreses amb capital públic, ha estat una
distribució en la qual un nombre relativament petit de països concentra la
major part de les àrees industrials del món.
En mapa següent s’observa l’anomenat: cinturó industrial, que s’estén des de
l’oest d’Europa fins als Urals i, passant per Sibèria, arriba a l’extrem Orient.
Continua per la costa Oest d’Amèrica del Nord fins a la costa atlàntica, que és
on hi ha la màxima concentració industrial dels Estats Units.
Més del 75% en volum i el 80% del valor de la producció manufacturada del
món es genera en aquest cinturó industrial.

32. El trasllat de residus perillosos des dels estats desenvolupats cap a països
subdesenvolupats que cobren per deixar els residus al seu territori és una mostra
evident dels intercanvis desiguals que es produeixen entre el centre i la perifèria

33. Globalització econòmica
ELS GRANS CANVIS SOCIALS DE LA GLOBALITZACIÓ:
Incorporació de la
dona al mercat
laboral
Mercat laboral Aparició de nous
mundial models familiars
Globalització
Globalització
social
social
Endarreriment de la
Uniformitat de
maternitat
productes arreu
Models nous de
consum

34. Globalització econòmica
ELS GRANS CANVIS SOCIALS DE LA GLOBALITZACIÓ:
Món científic
R+D (recerca i
desenvolupament)
Uniformitat de
gustos en l’esport
Globalització
Globalització
cultural
cultural
Capitalització de
registres i patents de
Uniformitat de
nous invents
gustos en l’art

37. La Geopolítica
Les àrees geopolítiques  espai territorial definit per unes
característiques geogràfiques i un conjunt de relacions polítiques.

38. La Geopolítica
Factors determinants:

39. La Geopolítica
ELS EUA, DEMOCRÀCIA OCC. I ECONOMIA DE MERCAT EIXOS
DE L’ORDRE MUNDIAL / FRACÀS / CREACIÓ ENS SUPRANACIONALS
Desigualtats
socials
Perill
Creació de mediambiental
l’ONU
(garantia de pau i ordre)
Sistema
Sistema
Declivi de
Capitalista:
Capitalista: l’ordre mundial
Ressorgiment de
nou escenari
nou escenari
Rússia
Creixement de
l’islamisme com a
La Xina com a
idea política
país emergent

40. La Geopolítica
LA ONU

41. La Geopolítica

43. Les organitzacions internacionals
Resoldre conflictes internacionals, gestió dels recursos
i flux d’informació, intercanvis i de tecnologia Objectius
Públiques Intergovernamentals: ONU
No governamentals: ONG – Creu Roja, Amnistia
Internacional o Metges sense fronteres. Privades
Polítiques i
militars OTAN, OEA, UA, CEI, lliga àrab...
FMI, OCDE i el Grup G-7 +1, G-20... (sí) Globalitzadores i
Fòrum social mundial i el Fòrum social europeu (no) antigloblitzadores