1. Fisiologia de la lactància.
Alletament dolorós.
Llet materna com a factor immunitari.
Iode i vitamina D3.
Problemes a curt i llarg termini de l’alletament
artificial.
Corbes de creixement i guany de pes.
Què és el programa del nen sa?.
SMSL.
Alimentació complementària: base de la dieta
mediterrània.
Alletament matern en nens més grans de dos anys.
Grup d'Alletament/4a sessió
2. 1. Caixa toràcica.
2. Musc.
pectoral.
3. Lòbuls
mamaris.
4. Mugró.
5. Arèola.
6. Conductes i
sins
galactòfors.
7. Teixit adipós.
8. Pell.
Grup d'Alletament/4a sessió
4. Ja que pensem que donar el pit no precisa
aprenentatge (és instintiu), si apareixen
problemes és fàcil pensar que: hem
d’aguantar com sigui o abandonar.
Disminució de la confiança per part de la
mare en la seva capacitat d’alletar. (molts
cops potenciada per l’entorn familiar).
La majoria de problemes tenen solució si hi
ha un equip sanitari format en lactància
materna. Alguns es poden prevenir i altres
precisaran tractament.
Grup d'Alletament/4a sessió
5. Mala tècnica d’acoblament al pit.
Buidatge incorrecte del pit.
Nadó irritable perquè no obté suficient llet.
Mugró lesionat per posició incorrecta. Més
lesió, ja que el nadó succiona més i
malament.
Clivella: 1ª causa d’abandonament de la
lactància natural.
Èstasi de llet --- Ingurgitació/conducte
bloquejat --- Inflamació/dolor --- Infecció.
Grup d'Alletament/4a sessió
6. Clivella Mastitis Mastitis
Abscès Abscès resolt
Grup d'Alletament/4a sessió
7. Mugró pla/invertit.
◦ Condiciona un acoblament dificultós al principi.
◦ Tècnica del sandvitx/hamburguesa i posició del
nadó: rugby i/o cavallet.
◦ No massa eficàcia dels exercicis pre-part.
◦ Evitar l’ús indiscriminat de les mugroneres.
Grup d'Alletament/4a sessió
8. Èczema del mugró.
◦ Mares amb dermatitis o neteja excessiva del pit
amb detergents o productes de cosmètica.
◦ Pèrdua de la pel·lícula protectora greixosa
fabricada per les gl. de Montgomery.
Sd. de Raynaud.
◦ Episodis de vasoespasme i vasodilatació de la zona
del mugró al principi i/o final de la presa. Molt
dolor. Relacionat amb mala posició i fred.
◦ Assegurar bona posició del nadó. Calor local post-
presa. Tmt. farmacològic.
Grup d'Alletament/4a sessió
9. • Transferència a través de la llet d’innombrables
factors immunitaris.
• Sobretot amb el calostre, però adaptant-se
constantment al desenvolupament del nadó.
• Proteïnes del sèrum: són les Ig (IgA, IgG, IgM, IgD,
IgE), lactoferrina, interferó, -lactoalbúmina, factors
del complement C3 i C4, lisozima, factor bífidus,
factor anticòlera, factor antidengue, lactoperoxidasa.
Grup d'Alletament/4a sessió
10. Èczema/atòpia (de 2 a 7 vegades).
Gastroenteritis (3 vegades).
Otitis mitja (2,4 vegades).
Infecció respiratòria baixa (de 1,7 a 5 vegades).
Infecció urinària (de 2,5 a 5,5 vegades).
Sèpsia (2,1 vegades).
Diabetis tipus 1 (2,4 vegades).
Malaltia inflamatòria intestinal (de 1,5 a 1,9
vegades).
Limfoma Hodgkin (de 1,8 a 6,7 vegades).
Hospitalització (3 vegades).
Grup d'Alletament/4a sessió
11. “Si una nova vacuna estigués disponible per
prevenir un milió o més de morts d’infants, i a més
a més fos barata, segura, administrada oralment, i
que no necessités d’una cadena de conservació en
fred, es convertiria immediatament en un imperatiu
de salut pública”.
“L’alletament natural pot fer tot això i més, però
necessita d’una “cadena càlida” d’ajut, és a dir, una
cura adequada per a les mares per poder refermar
la seva confiança, mostrar-les com fer-ho, i
protecció de pràctiques nocives. Si aquesta cadena
s’ha perdut en la cultura o és inexistent, llavors cal
que s’encarregui d’ella el Servei de salut”.
(Protecció, promoció i suport a l’alletament a Europa: Pla estratègic per a l’acció; 2004).
Grup d'Alletament/4a sessió
12. Iode:
Bàsic per a la síntesi d’hormones tiroïdals.
Aquestes són bàsiques pel correcte
desenvolupament cerebral del fetus i nadó.
El dèficit de iode és la primera causa de retard
mental evitable en el món.
Fins la segona meitat de la gestació la glàndula
tiroide no comença a funcionar en el fetus. Però
tot i així és incapaç de produir suficient
hormona.
La hormona materna travessa la placenta i actua
sobre el fetus, alhora que també ho fa a través de
la llet materna.
Grup d'Alletament/4a sessió
13. La mare, o futura mare, hauria d’assegurar
una ingesta mínima de 200-300 mcg/dia de
iode.
Tal com fem amb l’àcid fòlic ( 400 mcg/dia)
durant la primera part de la gestació.
I continuar aquesta aportació si fa alletament
matern exclusiu fins que el nadó prengui
aliments rics en iode (peix, sal iodada, llet de
vaca, etc).
Grup d'Alletament/4a sessió
14. Vitamina D3:
Hormona que s’encarrega de dipositar el calci als
ossos. Molt relacionada també amb el sistema
immunitari.
La sintetitzem a partir de precursors que ingerim
i mitjançant l’acció dels raigs solars a la pell.
Importància de l’exposició solar diària, sobretot
si nadons alletats a pit exclusivament .
Suplementació amb vit D3 si època de l’any amb
poques hores de sol o segons hàbits culturals
(nadons molt tapats) o pell fosca. 400 UI.
Grup d'Alletament/4a sessió
15. A part de no obtenir els avantatges de
l’alletament natural, que ja hem tractat
anteriorment, aquests nadons estan exposats
a:
◦ Risc de malnutrició proteicoenergètica i risc de
sobrepès i obesitat.
◦ Risc de maloclusió dental.
◦ Resultats inferiors en el desenvolupament del
cervell i les proves de rendiment per a l’evolució
cognoscitiva.
Grup d'Alletament/4a sessió
16. Cost superior de les fórmules.
Cost de la compra de biberons, tetines,
combustible, aigua, productes i estris
d’esterilització.
Més temps per preparar i donar el menjar.
Augment del cost sanitari per a la família i
per als serveis socials i sanitaris.
Augment de la despesa d’energia i de
residus, amb les conseqüències
medioambientals corresponents.
Grup d'Alletament/4a sessió
17. Les famílies que alleten de manera artificial ho han de
fer de manera segura:
◦ Les fórmules infantils deshidratades no són productes
esterilitzats. Hi ha proves de contaminació intrínseca amb
bacteris potencialment perillosos. També és possible la
contaminació extrínseca a l’hora de manipular, conservar i
preparar aquests productes. Per minimitzar-ne els riscos de
contaminació, s’han de seguir unes pràctiques higièniques
estrictes.
◦ Les fórmules infantils líquides ja preparades per menjar,
normalment comercialitzades en biberons d’un sol ús o en
brics, són productes esterilitzats. Amb tot, es poden
contaminar amb bacteris mediambientals potencialment
perillosos un cop oberts o durant la manipulació i
administració dels aliments.
Grup d'Alletament/4a sessió
18. ◦ En el cas de les fórmules infantils deshidratades,
s’han de seguir al peu de la lletra les instruccions
de la llauna o caixa per reconstituir i preparar els
aliments i garantir que la preparació no estigui
massa concentrada o diluïda; la concentració o la
dilució excessives de la preparació poden ser
perilloses per al lactant.
◦ La llet de vaca no diluïda (o la llet d’altres
mamífers), la llet condensada, la llet desnatada o
semidesnatada o les possibles adaptacions
casolanes de la llet no es poden subministrar als
nens de menys d’un any.
Grup d'Alletament/4a sessió
19. Importància per a obtenir un valor que,
combinat al altres observacions, en orienti
sobre el correcte desenvolupament del nadó.
És molt important que les corbes reflecteixin
al màxim què pot passar en la població en
què les apliquem. Per tant haurien d’ésser
corbes fetes sobre el seguiment dels nadons
del nostre entorn i que hagin rebut una
alimentació com la que fa el nadó al qual
sotmetem a la corba.
Grup d'Alletament/4a sessió
20. Fins fa molt poc no disposàvem de corbes
d’aquest tipus. Eren corbes, en un principi
americanes, i posteriorment espanyoles, però
no de nadons alletats exclusivament a pit.
Des de fa pocs anys (OMS,2006) disposem
d’unes corbes aplicables a aquest tipus de
població: corbes mundials. Ens orienten
sobre la manera que cada nadó del món
hauria de créixer. “Patró or”.
Alhora també ens serveixen per a valorar els
nens que fan alletament artificial exclusiu.
Grup d'Alletament/4a sessió
23. Activitat de promoció i seguiment de la salut
infantil.
“Revisió” dels nadons en unes edats
determinades, a fi de constatar una sèrie de
ítems que han d’anar assolint.
Pes, talla, PC, desenvolupament psicomotor,
visió, audició, ortopèdia, aparell
genitourinari, desenvolupament puberal,
salut bucodental, etc.
Grup d'Alletament/4a sessió
24. Consell de salut:
◦ Alimentació.
◦ Cura i higiene.
◦ Avaluació i prevenció de riscos.
◦ Avaluació madurativa.
Vacunes sistemàtiques.
◦ Recomanació sobre l’aplicació del calendari
sistemàtic de vacunació del Departament de Salut
de la Generalitat.
Grup d'Alletament/4a sessió
26. Mort brusca i inesperada d’un lactant, aparentment sà,
en el qual, a pesar de realitzar una autòpsia acurada i
una investigació de totes les circumstàncies que
envolten la mort, no es troba cap causa que la justifiqui.
Freqüència: 1-2/1000 NN vius.
Més freq. per la nit: 2/3 dels casos. Una mica més en
nens.
Antecedent de CVA recent, tabaquisme matern, soltera.
Menys freq, però significatiu: drogues, alcohol (collit) i
malaltia del nadó.
80% casos: 1mes-4m. Molt rar a partir dels 6 mesos.
Excepcional entre els 9m i els 12m. Primer mes: 6%.
Grup d'Alletament/4a sessió
27. Factors relacionats amb el tipus de vida del nen
Dormir de bocaterrosa: el risc augmenta
entre un 1’7 fins 12’9.
Matalàs tou i “borreguet” damunt del matalàs.
Embolcallar excessivament el nadó.
Temperatura ambiental elevada.
Grup d'Alletament/4a sessió
28. Factors ambientals
Collit si la mare o el pare fumen.
Més durant els mesos d’hivern per
temperatures inferiors i més CVA.
Pol·lució ambiental.
Alçada elevada.
Grup d'Alletament/4a sessió
29. Factors materns
Tabaquisme matern. Drogoaddicció durant
l’embaràs.
Baix nivell educatiu.
Solteria.
Edat materna: edats extremes.
Poc control durant la gestació.
Grup d'Alletament/4a sessió
30. Factors del nadó
BPEG, prematuritat, RCIU, gestació múltiple,
cures intensives.
Germà mort de SMSL.
Nens/nenes : 1’5/1.
Allargament del QT.
Grup d'Alletament/4a sessió
31. SMSL. Mesures preventives ambientals per evitar-lo.
Dormir en decúbit supí durant el primer semestre de la
vida.
Evitar tabaquisme matern durant la gestació i l’alletament.
Evitar tabaquisme a l’entorn del nadó.
Evitar estrés tèrmic ambiental: excés de calefacció i de
roba. Tª ideal: 20oC.
Matalàs dur, sense coixins al voltant ni joguets.
S’aconsella que el lactant dormi en la mateixa habitació
que els pares; això afavoreix l’alletament matern i les
cures del nadó.
Afavorir l’alletament matern durant els 6 primers mesos.
Grup d'Alletament/4a sessió
33. FICA EL NEN AL BRESSOL DE PANXA ENLAIRE
Dormir bocaterrosa duplica el risc de la mort sobtada. Si té cap
problema de reflux gastroesofàgic, comenta-ho amb el teu
pediatre.
EL MATALÀS DEL NEN HA DE SER RÍGID
Evita els edredons, coixins i joguines toves dins el bressol.
L'AMBIENT HA DE SER NET
No fumis, ni deixis que ningú fumi al seu entorn.
SI POTS, DÓNA-LI EL PIT
La lactància materna en redueix el risc.
I, SI EL BEBÈ ENCARA NO HA NASCUT, recorda que el consum de
tabac, alcohol o drogues durant l'embaràs multiplica el risc de
patir la SMSL. Per a més informació, consulta el teu pediatre.
Grup d'Alletament/4a sessió
36. L’OMS recomana l’alletament matern exclusiu
fins els 6 mesos i alletament matern
complementari fins els 2 anys o més.
Considerem l’alletament més enllà dels dos anys
de vida com un alletament perllongat.
No s’ha objectivat cap efecte nociu (ni a nivell
físic ni psicològic) per a recomanar una durada
màxima de l’alletament natural.
Sí que s’han objectivat múltiples efectes
beneficiosos sobre la salut del nadó i la mare que
en alguns casos augmenten amb la durada del
temps total d’alletament.
Grup d'Alletament/4a sessió
37. L’alletament requereix paciència i amor, com
la resta de tasques de criança dels fills i a
això hi contribueix l’alletament natural.
El deslletament natural sempre s’acaba
produint.
◦ Segons els estudis, entre els 12-24 m, o fins a 4’5-
7 anys si seguíssim patrons d’altres mamífers.
Grup d'Alletament/4a sessió
38. Allò que hagin fet altres mares és irrellevant per el
nostre nadó.
Més mares de les que ens pensem continuen alletant
d’amagat per a evitar la pressió social.
Moltes més mares gaudirien de l’experiència sense
problema si no fossin constantment qüestionades per
l’entorn.
Totes les mares tenen dret a que els seus sentiments
i decisions sobre la criança siguin respectats;
especialment si aquest comportament pot
proporcionar beneficis al fill/a, a elles i a la societat.
L’alt valor que la nostra societat dóna al consumisme
i a la independència poden ser contraris a les
necessitats reals de mares i fills/es.
Grup d'Alletament/4a sessió
39. Gaudiu d’aquesta època de
la vida i deixeu-vos portar
pel vostre instint.
Gràcies per la vostra
atenció.
Grup d'Alletament/4a sessió