Filosofia de 1er de Batxillerat

1. La filosofia i la seua història
Àsia Menor i Itàlia Segle VI a.C.
L’origen de la naturalesa (physis)
Un únic principi (arkhé/arché).
Milet: Tales, Anaximandre i Anaxímenes,

2. Empédocles: Teoria de les 4 arrels:
Aigua (TM), foc (Hc), aire (Aes) i terra (Jn)
Pitàgores de Samos: Grup format a Crotona
Els seus seguidors s’autoproclamen com a Matematikoi
I es forma una societat/germandat/ secta amb unes caracterìstiques
de hermetisme (secretisme), vegetarians, viuen sempre junts, no
tenen propietats i refusen vestir amb pells d’animals
Acepten homes i dones i arriben a ser prop de 300.
A més el simpatitzants s’anomenen acusmàtics.
Tenen símbols místics i costums esotèriqies
Els seus membres atrubieixen tots els seus descobriments
a Pitàgores.
Matemàtiques relacionada amb la música = La Música dels estels

3. • Heràclit de Efeso:
El foc
La dualitat
“Tot canvia”
• Parmènides de Elea
El que “és” no pot ser “no és”
• Nega l’existència del no res

4. Primer gir ho aporten els sofistes:
Profesió = ensenyar sabiduria (El concepte de veritat).
L’art de parlar en públic = Retòrica
relativistes, convencionalistes morals
i escèptics.
No son una escola.
Sòcrates els critica l’utilitat en detriment de la veritat
Ironia socràtica
Mayèutica
Intelectualisme moral

5. Plató:
Mon de les idees
Perfectes
Inmutables
Eternes
Academia
Anima
Govern de filòsofs
Mite de la caverna
Societat ideal
Acadèmia.
Aristòtil:
Veritats objectives.
Tutor de
Alejandro Magno
Classifica el saber
Sustància
Potència – Acte
Cos i ànima junts
Causalitat
Liceu

7. Filosofia hel·lenística:
Com hem de viure per a aconseguir una existència més feliç.
Estoïcisme. Va ser fundat per Zenó.
Es pot aconseguir la llibertat i la tranquil·litat tan sols sent alié a
les comoditats materials, la fortuna externa, i dedicant-se a una
vida guiada pels principis de la raó i la virtut (ataràxia).
La doctrina estoica que considerava essencial cada persona com
a membre d'una família universal va ajudar a trencar barreres
Epicureisme: Creada per Epicur de Samos
Cerca una vida feliç per mitjà dels plaers (ataràxia) i absència de
torbació.
Escepticisme: Creada per Pirró
Suspen el judici en les idees
No va afirmar res
Dubten de la fiabilitat dels seus propis sentits.

9. Filosofia medieval
La funció de la filosofia era fonamentalment l'ajudar a aclarir el
significat de la doctrina teològica cristiana.
• Neoplatònics: Visió mística des de la doctrina de Plató
• Patrística: Escola creada per Sant Agustí.
Temes fonamentals:
La relació entre raó i fe,
La il·luminació i l'amor com a via de coneixement,
El lliure albir (albedrío)
El concepte de temps, etc.
És necessari creure per a entendre
• A partir del segle XII, Aristòtil és reintroduït
en l'Europa cristiana, a través d'Averroes.

10. Escolàstica : Orde i la finalitat aplicades a la naturalesa des del cristianisme
El principal representant va ser sant Tomàs d'Aquino.
Argumentar racionalment l'existència de Déu,
Es pot arribar tant a través de la raó com de la fe.
Algunes veritats només són accessibles per mitjà de la fe (ST)
En el segle XIV
Guillem d'Ockham (frare franciscà)
Critica els principis bàsics de l'escolàstica
Els conceptes genèrics són creacions humanes per a ordenar el món.
L'única cosa que existix realment són els individus particulars.
Navalla “En igualtat de condicions, la explicació més sencilla es la correcta".
A partir del segle XV (Renaixement)
Humanisme
L'home en el centre de la reflexió filosòfica.
Estudi de la raó i dels processos i límits
Apareix l'Escola Racionalista i empirista

11. El racionalisme (Descartes, Spinoza,
Leibniz) té com a model la matemàtica
L'empirisme (Hobbes, Locke, Berkeley,
Hume) diu que el punt de partida són els
sentits. Quan naixem la nostra ment és un
full en blanc i a partir de l'experiència
adquirim els coneixements.

12. Apareix també l'Encyclopedie dirigida per
Diderot i d'Alambert.
Col·laboren Montesquieu, Rousseau, Voltaire.
La intenció era fomentar l'esperit crític, com
deia Kant “Sapere aude” (Atrevix-te a pensar)
Plantaran les llavors de futures revolucions:
• Goethe i l'Exaltació de la llibertat,
• Fichte, Schelling o Hegel

13. Segle XIX
Marxisme, la psicoanàlisi i l'irracionalisme
La fenomenologia Husserl i Max Scheler
El neopositivisme de Bertrand
Russell i Wittgenstein

14. Segle XX
• L'existencialisme de Sartre, Heiddeger,
Beauvoir o Kierkegard
• El personalisme de Mounier
• El Perspectivismo de Ortega y Gasset
• L'estructuralisme de Levi-Strauss, Althusser,
Foucault, L'hermenèutica o l'escola de
Frankfurt de Adorno i Habermas