1. LA MOTIVACIÓ

2. INDEX
1. Introducció
2. Teories que expliquen la motivació
• Teoria homeostàtica
• Teoria de l’excitació
• Teoria del incentiu
• Teoria cognitiva
• Teoria humanística
• Mesura de la motivació
• Frustració
• Agresivitat
• Mecanismes de defensa
• La voluntat

3. 1. INTRODUCCIÓ
Totes les teories tenen un motiu.
La motivació és allò que determina l'elecció de les nostres
conductes.
Per tant té a veure amb l'activació de la conducta
A tindre en compte:
Rares vegades intervé una sola motivació
Molts motius poden ser inconscients
La motivació afecta tot l'individu
Idees fonamentals:
No som màquines, tenim sentiments
Els sentiments posseïxen un caràcter de difusió
Les emocions provoquen conductes observables.

4. 2. Teories que expliquen la motivació
2.1. Teoria Homeostática:
o la teoria de reducció de la tensió.
- Busquen l'equilibri intern a partir d'una carència
- Quan una necessitat no està satisfeta: Es crea una tensió
- Eixa tensió actua com a impuls.
- L'impuls és la tensió produïda per una necessitat no satisfeta.
- Una necessitat primària són necessitats caràcter biològic innates.
És el mateix un impuls i una motivació?
Com s'explica segons la teoria homeostática la drogoaddicció?

5. 2.2. Teoria de l'excitació:
Busca el manteniment de l'excitació en un determinat nivell.
Esta teoria només explica una sèrie de conductes, entre les que
està la curiositat.
2.3. Teoria de l'Incentiu:
Busquem un objecte pel plaer que ens dóna
La motivació no prové dels estats interns de l'individu sinó
d'estímuls externs
Pot ser aprés
Mentres els impulsos ens espenten, els incentius ens atrauen
La motivació dependrà del valor que l'incentiu tinga
2.4. Teoria cognitiva:
Valor del coneixement com a element motivador
Teoria de dissonància: Dissonància entre el que veiem i percebem
Les nostres expectatives

6. 2.5 Teoria humanista
Busquen cobrir unes necessitats al tindre cobertes altres
Piràmide de Maslow- Acaba amb l'autorealització
L'autorealització no té res a veure amb l'èxit social ni amb la fama sinó
amb la satisfacció personal
Orienta la pròpia vida cap a valors.
Indica que l'individu és capaç d'eixir de si mateix.
Maslow: Pensament més característic d'esta teoria humanística
Diferència entre emoció i motivació

8. 3. Com es mesura la motivació?
Amb un test d'apercepción temàtica en el qual es mostren
diversos objectes i persones i es demana que escriba el
que faran.
La història comptada per l'individu reflectix els trets de la
seua personalitat
Què motiva?
Si la tasca és fàcil,
l'èxit a penes tindrà valor incentiu
Si la tasca és difícil,
el fracàs és alt, i l'incentiu és escàs.
L'elecció intermèdia on l'èxit no és segur,
però si probable és el més motivador

9. 4. Frustració
Hi ha tres grups d'obstacles:
Obstacles situacionals –
A causa de les circumstàncies externes.
Obstacles interpersonals –
A causa de la influència d'altres.
Obstacles intrapersonals –
Amb el seu origen en la pròpia persona

10. 5. Agresivitat
• Amb els objectes
• Amb objectes substitutoris
• Contra si mateix
Quina és la diferència entre frustració i agressió?
La frustració és un estat i l'agressió és una
conducta.
I no sempre la frustració produïx agressió, ni
l'agressió sempre prové de la frustració

11. 6. Mecanismes de Defensa
Provenen de la psicoanàlisi
Són els mecanismes que la persona utilitza per a
combatre la frustració
Els mètodes més utilitzats són:
Repressió Racionalització
Negació de la realitat Fantasia
Introyección Projecció
Reacció Compensació
Sublimació. Regressió
…

12. Repressió: es referix al mecanisme per mitjà del qual
l'inconscient ens fa oblidar enèrgicament esdeveniments o
pensaments que serien dolorosos si se'ls permetera accedir
al nostre pensament (conscient). Exemple: oblidar-nos de
l'aniversari d'antigues parelles, dates, etc.
Racionalització: és la substitució d'una raó
inacceptable però real, per una altra acceptable.
Exemple: un estudiant no afronta que no
desitja estudiar per a l'examen.
Així decidix que un ha de relaxar-
se per als exàmens, la qual cosa justifica
que se'n vaja al cine a veure una pel·lícula quan
hauria d'estar estudiant.
Negació: es denomina així al fenomen
per mitjà del qual l'individu tracta factors
obvis de la realitat com si no existiren.
Exemple: fumar provoca càncer però la
persona ho nega i inclús estima que és
favorable per a la salut al ser plaent.

13. Introyección: és la incorporació subjectiva per part d'una
persona de trets que són característics d'una altra.
Exemple: una persona deprimida potser incorpora les
actituds i les simpaties d'una altra persona i així, si eixa altra
persona té antipatia feia algú determinat,
el deprimit sentirà també antipatia cap eixa
persona determinada.
Projecció: és el mecanisme pel qual sentiments
o idees doloroses són projectades cap a altres
persones o coses pròximes però que l'individu
sent alienes i que no tenen res a veure amb ell.
Exemple: una persona amb impulsos
homosexuals inconscients, sent que ha de
conscienciar-se que la gent normalment creu i
acusa als altres d'homosexuals.

14. Reacció: servix per a previndre que un pensament dolorós o
controvertit emergisca. El pensament és substituït immediatament
per un agradable. Exemple: una persona que no pot reconéixer
davant de si mateix, que una altra persona li produïx antipatia, mai li
mostra senyals d'hostilitat i sempre li mostra un cara amable.
Sublimació: l'impuls és canalitzat a una nova i més acceptable eixida.
Es diu que una pulsió se sublima en la mesura que és derivada a
un nou fi, no sexual, i apunta cap a objectes socialment valorats,
principalment l'activitat artística i la investigació intel·lectual.1
Exemple: el desig d'un xiquet d'exhibir-se pot sublimar-se en una
carrera vocacional pel teatre.
Regressió: és el retorn a un funcionament mental de nivell anterior
("més infantil"). Exemple: els xiquets poden retraure's a un nivell
més infantil quan naixen els seus germans i mostrar un
comportament immadur com xuplar-se el polze o mullar el llit.
Racionalització: és la substitució d'una raó
inacceptable però real, per una altra acceptable.
Exemple: un estudiant no afronta que no desitja
estudiar per a l'examen. Així decidix que un ha de
relaxar-se per als exàmens, la qual cosa justifica que
se'n vaja al cine a veure una pel·lícula quan hauria
d'estar estudiant

15. Quan les tècniques d'ajust del
comportament no basten per a equilibrar
la realitat, el resultat pot arribar al Estrés i
respostes neuròtiques com a ansietat i/o
depressió, acompanyades sovint per
disfuncions biològiques, com les de la
gana o el el seu i/o fisiològiques,
com les crides malalties
psicosomàtiques
(per exemple, úlceres
gàstriques).

16. 7. Voluntat
La conducta es produïx ben sovint precedida
d'una certa reflexió i decisió.
Esta decisió se sol expressar a través del verb
VOLER
Els actes solen denominar-se “Actes voluntaris”.
Per voluntat s'entén la capacitat de triar i decidir
la pròpia conducta
4 fases:
• Representació dels fins.
• Deliberació
• Decisió
• Execució