Aportacions i conclusions de la I Jornada de "Compta amb mi" del CEE Gargasindi, Calp

1. ACTA DE LA JORNADA
Obertura de les Jornades a
càrrec de l’Excm. Sr. Alcalde
de Calp, Cèsar Sánchez.
Salutacions i agraïments per la participació als organismes,
empreses i institucions tant a nivell local com comarcal; així com a
l’equip humà del CEE Gargasindi.
S’informa de la rehabilitació de la zona verda (Jardí Botànic) com a
espai d’oci i esport a l’aire lliure on s’hi disposarà d’una zona de
jardineria que es té previst ofertar als alumnes de Jardineria del
centre per a la realització de tallers i, si escau, pràctiques laborals.
Les Administracions i les polítiques locals han de garantir el màxim
d’oportunitats per tal d’assolir les quotes més altes de felicitat.
Presentació de la Jornada a
càrrec de la directora del CEE
Gargasindi, Raquel Andrés
Gimeno. “La discapacitat i el
dret a una vida plena”.
Contextualització del centre i procedencia de l’alumnat des de les
comarques de la Marina Alta i la Marina Baixa.
Característiques de l’alumnat distribuït per etapes educatives: a les
etapes d’infantil i primària s’escolaritzen aquells alumnes amb
necessitats educatives especials greus i permanents mentre que a
les etapes de Secundària, TVA i PFQB de Jardineria la necessitat de
suport no és tan intensa com a les etapes anteriors. L’etapa de TVA
es constitueix ja com una etapa preparatòria per a la vida laboral en
la que l’alumnat es distribueix atenent a tres perfils
professionalitzadors: ceràmica, premsa i cuina.
Però, què ocorre en finalitzar l’escolarització?
- A la localitat s’hi compta amb el Centre Ocupacional “Maite
Boronat” on els alumnes realitzen tasques ocupacionals de
caire manipulatiu. No dóna resposta als alumnes amb
necessitats de tipus assistencial, greus i permanents.
- Si els alumnes no aconsegueixen una plaça en aquest
centre i tampoc no accedeixen al mercat laboral (en l’àmbit
públic o el sector privat), romanen a les seues cases. És per
això que cal traçar el camí a recórrer en matèria d’ocupació
laboral, com:
a) Creació de centres especials de treball, com per
exemple, de Jardineria. Hi ha experiències que ja estan
en funcionament com el Centre Especial de Bugaderia a
Benidorm. Aquests centres poden contractar un
nombre elevat de treballadors en plantilla i, donada la
diversitat de tasques que es poden generar, hi tindrien
cabuda diferents perfils d’alumnes. Els responsables
són les Administracions amb col.laboració d’altres
organismes i entitats. Consultar pàgina web del SEPE
per a ampliar la informació en quant a sol.licitud,
organització i sbuvencions.
b) Treball amb suport al mercat ordinari. En aquesta opció
és fonamental la figura del preparador laboral que serà
qui realitze l’acompanyament fins a que l’empleat
adquirisca suficient autonomia per a desenvolupar el
“I JORNADES COMPTA AMB MI”

2. càrrec pertinent. Qualsevol organisme i empresa tindria
cabuda en aquesta categoria per a fomentar la
ocupació laboral de l’alumnat amb diversitat funcional.
Novament, ens remetem a la pàgina web del SEPE en
matèria de sol.licitud i subvencions.
c) Ajuntaments i administracions públiques.
d) Implicació de les empreses privades de la zona (locals i
comarcals), afavorint el coneixement d’experiències
que ja estan en funcionament i a través de la
col.laboració i coordinació necessàries per a conéixer
els perfils professionalitzadors necessaris.
Finalment, la proposta des del CEE Gargasindi consisteix en
elaborar un certificat de qualificació on conste el perfil
professionalitzador dels alumnes. Amb aquest certificat, els
alumnes haurien d’inscriure’s a l’INEM i així facilitar la recerca a les
empreses atenent a l’especialització de cadascun d’ells tenint en
compte les característiques del lloc de treball que pretenen cobrir.
Ponènica a càrrec de la
Regidora de Rec. Humans i
Política Social a l’ajuntament
de Calp, Ana I. Perles Ribes i
el Tècnic Superior d’Acció
Social. Ajuntament de Calp,
Antoni Bertomeu. “Bones
pràctiques en la contractació
de persones amb
discapacitat”.
La llei vigent (LISMI) regula que en aquelles empreses amb més de
50 treballadors és obligatori contractar un nombre no menor al 2%
de persones amb discapacitat.
L’Ajuntament de Calp aposta per un municipi inclusiu, cercant
aliances amb els diferents sectors i agents socials (entitats socials,
institucions comarcals i provincials, organismes empresarials, etc.)
amb la finalitat que s’hi produïsca una inclusió social vertadera.
Primerament, es fa una breu referència a la importància del
llenguatge emprat en la construcció de conceptes socials
compartits absents de prejudicis i connotacions negatives, de
manera que és recomanable comprometre’ns amb algunes
expressions més socialment vàlides com “persones amb
discapacitat” en comptes de “persones discapacitades”.
Seguidament s’hi fa una referència al concepte d’INCLUSIÓ
LABORAL: un professional amb diversitat funcional que participa en
l’empresa aportant el seu talent i destresa, de manera que:
a) El camí que ens hem de plantejar no hauria de ser en
vertical i “de dalt a baix”, és a dir, l’empresa que sol.licita a
la carta una persona amb discapacitat amb un percentatge
determinat o amb unes característiques concretes; sinó que
cal que posen la mirada en la validesa de totes elles i les
seves destreses i habilitats a l’hora de dur a terme una
tasca.
b) Cal posar l’èmfasi en el VALOR AFEGIT que suposen per a
l’empresa.
c) És necessària l’eliminació de les barreres corporatives: allò
relacionat amb el desconeixement, la sobreprotecció, els
prejudicis i la discriminació.
Pel que fa als recursos existents en la localitat de Calp, s’esmenten
els següents:

3. - Centre ocupacional: s’encarrega de donar una ocupació,
PERÒ, la mancança de places obliga que, en no haver altres
opcions, molts dels alumnes acaben a les seues cases.
- Centre especial de treball: té com a objectiu oferir treball
remunerat, és a dir, generar i mantenir un treball estable i
de qualitat. Hi havia una proposta en anys anteriors de
construir-lo, però amb l’arribada de la crisi es va desestimar
el recurs. Pel que fa al centre especial de treball caldria que
avaluàrem si volem convertir-lo en empresa amb entitat
pròpia o bé, com a centre de formació per a qualificar els
alumnes amb les habilitats necessàries per oferir els serveis
que les empreses demanden.
- L’empresa pública: Ajuntaments
a) Dificultats: han de superar un procés selectiu (oposició),
amb la qual cosa els alumnes amb discapacitat intel.lectual
tenen menys oportunitats d’accedir que aquells la
naturalesa de la seua discapacitat és de caire físic o
sensorial.
b) L’Ajuntament de Calp compleix amb la quota establerta per
llei (LISMI), com ja s’ha comentat, en aquelles empreses i
organismes amb més de 50 treballadors ha d’haver un 2%
de reserva per a persones amb discapacitat
c) Contractació: hi ha que tindre en compte que és un benefici
en matèria de deduccions fiscals, subvencions, etc.
d) En l’Ajuntament de Calp per tal de complir amb la quota de
reserva de llocs de treball per a persones amb discapacitat
es realitzen totes les adaptacions necessàries: adaptacions
en la realització de les proves selectives, preferència en
l’elecció de places, adaptacions en el mateix lloc de treball,
adaptacions en l’horari. Tothora es fa referència a
discapacitats de tipus físic o sensorial.
- Les empreses privades. Quins són els problemes a què hem
de fer front?
a) Mancança de confiança per part dels empresaris
b) Falta de formació específica que no se supleix perque
els empresaris no demanden quin tipus de
perfil/formació específica requereix l’alumnat per al
lloc de treball.
c) Falta d’experiència: això no obstant si les persones amb
discapacitat no tenen gaires oportunitats per treballar,
és pràcticament impossible que adquirisquen
experiència.
L’Ajuntament de Calp aprovà el Pla Municipal d’Inclusió i Cohesió
Social que abarca 7 àmbits d’actuació:
1. Accessibilitat Universal: eliminació de barreres
arquitectòniques
2. Participació social: seu d’Esports Adaptats en la modalitat
de Vela
3. Participació Ciutadana: Associació de Minusvàlids de Calp,
Platges Accessibles, Tallers Accessibles en els mesos d’estiu.

4. 4. Suport a les famílies: Llei de Dependència (assumpció de
l’Ajuntament en els casos locals), Municipi pilot per al SAD
de Dependència (les persones dependents poden accedir a
aquest servei d’ajuda a domicili) i el SAD Municipal
compatible. Posada en marxa del TAPIS.
5. Vivenda: ajudes per a l’eliminació de barreres, creació
d’espais d’estacionament adaptats, targeta
d’estacionament per a persones amb diversitat funcional
(assumpció per part del govern local).
6. Educació: tot i que l’Ajuntament no té competència en
matèria d’educació col.labora en la cessió d’espai per al CEE
Gargasindi (l’antiga escoleta infantil). D’altra banda hi ha
que recordar el problema a l’IES Ifach en la demora de la
substitució de l’educador d’educació especial.
7. Feina: Centre Ocupacional (de caràcter concertat d’entre
l’Ajuntament i la GVA). L’Ajuntament augmenta la ràtio de
professionals respecte a la Conselleria. Finalment, es
compleix amb la quota de reserva que obliga la LISMI en la
ocupació de llocs tècnics de treball.
Ponència “Bones pràctiques
en la contractació de
persones amb discapacitat”.
Excm. Sr. Alcalde de Daimús,
Francisco Javier Planes
Planes.
Contextualització: Daimús és una localitat en la comarca de La Safor
(província de València). Compta amb un pressupost de 3’7 mil.lions
d’euros, dels quals, 1’5 mil.lions es destinen a personal.
Pel que fa als treballadors, l’Ajuntament compta amb 41 empleats
en plantilla; dels quals, 8 són treballadors amb discapacitat tant de
naturalesa física o psíquica pel que els valors van des del 33% fins al
70%.
La línia de treball comença amb el traç d’una aposta clara per la
ocupació dels col.lectius més desfavorables. Els Ajuntaments,
sobretot aquells que tenen la sort, pel seu tamany, de conéixer de
prop les necessitats dels seus ciutadans; han d’estar preparats per
donar resposta a aquestes i garantir el dret bàsic d’integració social
que és responsabilitat de tots aquells que ocupen un càrrec polític
o públic.
La incorporació al mercat laboral és fonamental per a una plena
inclusió: ser actiu, sentir-se motivat i ser un més en la comunitat i
en la “construcció” del poble.
La principal dificultat amb què es trobaren a l’inici d’aquest
projecte fou les mateixes famílies de les persones amb discapacitat,
per motius relacionats amb la por; de manera que la primera acció
estava lligada a trencar aquesta barrera a través de diverses
reunions explicatives a les famílies i l’esclariment dels objectius de
l’Ajuntament amb l’oferta d’aquests llocs de treball.
Un cop superada aquesta barrera, s’elabora el programa d’inserció
sòcio-laboral: es tenien en compte els llocs de treball amb que
l’Ajuntament comptava i quins eren aquells susceptibles de ser
coberts per les persones amb diversitat funcional. D’aquesta
manera, es tenien en compte dos paràmetres fonamentals: el grau

5. d’autonomia de les persones i el nivell d’especialització que
requeria el lloc de treball.
I en aquest cas, la premisa bàsica és conéixer de primera mà les
persones i les seves característiques, per això s’hi remarca en
diverses ocasions la importància de la comunicació, la coordinació i
el diàleg per conéixer d’una manera propera i ajustada les
necessitats tant de les persones com dels propis llocs de treball.
Finalment, s’elabora una llista de candidats i llocs de treball a què
podrien assignar-se, alguns dels quals sofriren les adaptacions
necessàries per a ajustar-los a les característiques de les persones.
La distribució va quedar de la següent manera:
- Servei de suport: 1 treballador-guia durant les primeres
setmanes fins que adquiriren l’autonomia necessària
- Llocs de treball (manteniment, consergeria i telefonistes)
a) 3 treballadors en Manteniment i Neteja
b) 4 conserges
c) 1 telefonista
- En finalitzar el Centre Polivalent es crearan 2 places més de
Consergeria i es crearà 1 lloc de treball més a l’ECOPARC
que ha passat a ser d’àmbit municipal
- Així doncs, en finalitzar l’any hi haurà 11 persones amb
discapacitat treballant en l’Ajuntament de manera fixa.
- A més a més d’aquestes plantilles fixes hi haurà altres
treballs de caràcter temporal durant els mesos de
temporada alta en què augmenten els serveis: també en
eixa borsa hi ha una reserva destinada a les persones amb
discapacitat en l’àrea de: Consergeria, Substitució de les 8
vacants anteriors, Informador Turístic, Neteja i
Manteniment de platges i Dunes.
L’Alcalde resumeix aquests comptes indicant que en la localitat de
Daimús totes les persones amb discapacitat estan en actiu excepte
3, els quals ho han escollit per decisió propia.
Es remarca que l’accés a un treball digne, estable i de qualitat és
FONAMENTAL PER A LA INCLUSIÓ SOCIAL DE LES PERSONES amb
diversitat, ja que el món laboral fomenta l’autoestima, les relacions
socials i la participació plena i ciutadana.
Ponència a càrrec de Fèlix
Garcia, Director de l’empresa
Leroy Merlín Finestrat.
“Ayudamos a cumplir el
sueño de las personas”.
Contextualització: Leroy Merlín té seus en l’estat espanyol des de
1989, amb més de 70 punts de venda i un total de més de 10000
col.laboradors. D’aquestos, fins a 190 treballadors pertanyen a
Leroy Merlín Finestrat.
L’empresa Leroy Merlín forma part d’un grup corporatiu anomenat
ADEO que agrupa diverses empreses de gran renom com l’AKI,
Zódio, etc.
Estan compromesos amb els drets socials pel que col.laboren
estretament amb organitzacions com la Fundación ONCE i l’Obra
Social La Caixa.

6. El seu model es basa en: l’EMPODERAMENT, L’AUTONOMIA i la
INICIATIVA de les persones. Parteixen d’un compromís ferm en
canviar la vida d’aquestes.
És per això que mamprenen diferents accions socials, com:
- Acondicionament de llars i centres d’acollida per a
persones amb risc d’exclusió social
- Promoció de la inserció sòcio-laboral de les persones amb
discapacitat: compliment de la LISMI amb una quota de
2’63% de reserva per a persones amb discapacitat. En
Finestrat fins i tot augmenta per sobre del 4%. Per a tal fi,
compten amb empleats provinents de diferents sectors,
organismes i institucions: el CEE Secanet, COCEMFE, Creu
Roja, Randstad Fundació, Fundació INTRAS, etc. En aquest
àmbit, remarquen la subcontrata amb una empresa de
neteja, Ilunion, amb un alt percentatge d’empleats amb
discapacitat.
Es remarca novament la importància de CONÉIXER EN
PROFUNDITAT L’ENTORN MÉS PROPER com a punt de partida, és a
dir, conéixer les necessitats de les persones, comptar amb aquesta
información de primera mà, per tal de, a partir d’aquest punt:
- Signar Convenis amb institucions
- Crear Tallers de Sostenibilitat per a les persones amb
discapacitat.
- Realitzar les entrevistes adaptades amb les persones
susceptibles d’ocupar el càrrec
- Oferir llocs de treball
L’última reflexió està destinada a remarcar que les empreses també
tenen la seua RESPONSABILITAT en la inclusió social i laboral de les
persones amb discapacitat, les quals tenen qualificacions vàlides
per a dur a terme el seu treball. Cal pensar en les persones i en la
comarca, és a dir, l’entorn més proper i no limitar-se exclusivament
als nombres regulats per llei.
Es proposa que, en cas de comptar amb continuitat de les jornades,
convidar els mateixos treballadors perquè puguen contar la seua
experiència en el procés de contractació i l’ocupació d’un lloc de
treball en l’empresa.
Tancament de la Jornada.
Espai obert de reflexió, diàleg
i aportacions. Públic en
general.
- La directora del CREAMA Dénia, Sílvia, fa esment del
projecte que estan desenvolupant en aquesta localitat
“Empleo con apoyo” en el món laboral ordinari; la
informació sobre el qual farà extensible als presents perquè
puguen participar.
- L’Alcalde de Daimús clarifica a la pregunta formulada per la
mare d’una alumna del CEE Gargasindi que per a accedir als
llocs públics de treball de l’Ajuntament no es realitza un
concurs-oposició perquè això limitaria considerablement
l’accés per a les persones amb discapacitat. Per poder-ho
dur a terme crearen la dessignació de PRESTACIÓ DE
SERVEIS de manera que convertiren en accessibles aquests
llocs de treball.

7. - Ximo Perles, regidor de Compromís a la localitat de Calp,
demana que s’hi reflexione també sobre la ferramenta que
hui en dia les Administracions tenen al seu abast
anomenada CLÀUSULES SOCIALS per a la contractació
pública, les quals estan pensades per a la inclusió laboral de
les persones amb discapacitat i s’haurien de contemplar en
la contractació pública, tot i que no se n’està fent ús
encara.
- La Directora de l’SPE d’Altea, Lourdes Rada, proposa que a
partir d’aquesta mateixa jornada es cree una Comissió de
Treball que aglutine diferents sectors i agents socials:
Educació, Sanitat, Institucions, Empreses, Administracions,
Ajuntaments… de manera que tinga el caràcter
d’interdepartamental amb representació dels principals
sectors. Així doncs, les Jornades podrien concretar-se en
quelcom de real amb una proposta de treball definida.
Els assistents estan d’acord amb la posada en marxa d’una
Comissió de Treball, amb la qual cosa s’adquireix un
compromís per part del CEE Gargasindi de recopilar en un
document l’anàlisi de la Jornada que es farà extensible per
a la resta de participants i que ha de donar peu a una
reunió en les pròximes dates d’entre centres educatius,
organismes, empreses i ajuntaments amb l’objectiu de
valorar aquesta experiència i definir una línia de treball
comuna que estiga dirigida a establir un Pla de Transició a
la Vida Laboral i d’Ocupació que oriente la contractació i la
inclusió en el món laboral de les persones i els alumnes
amb discapacitat.
Calp, a 26 d’abril de 2018