2. Pompeia El 24 d’agost de l’any 79 dC, el Vesuvi va entrar en erupció i va soterrar completament sota una pluja de pedra tosca, la ciutat de Pompeia.
3. Actualment, Pompeia és el jaciment arqueològic romà més ric del món, una ciutat romana sencera paralitzada per l’erupció que la va sepultar i que permet reconstruir amb detall la vida quotidiana dels seus habitants. .
4. 1. Implivium 2. Atri o atrium 3. Tabernae 4. Peristil 5. Triclinium 6. Cuina 7. Tablinum 8. Cubícula Domus romana
6. 1. Atri o atrium 2. Tabernae 3. Gola o vestíbul de la casa 4. Implivium 5. Cambres per a la família i convidats 6. Tablinum 7. Peristil 8. Cubícula 9. Triclinium 10. Cuina Aquesta casa, excavat el 1824 es troba a la cantonada de la Via delle Terme i la Via della Fullonica, davant de la Fòrum de Banys i és un petit, però bon exemple d'una casa de Pompeia en l'època imperial. Era un habitacle d’una família benestant, possiblement de comerciants. Tenia la planta rectangular i estava tancada de l’exterior per parets uniformes, amb poques finestres. Casa del Poeta Tràgic
9. La casa es va omplir amb mosaics decoratius. La majoria d'aquests han estat retirats, incloent el mosaic a la tablinum que representa l'assaig d'una tragèdia teatral i que dona nom a la casa “Poeta Tràgic”. Avui es pot veure al Museu Arqueològic Nazionale ( Nàpols )
10. Triclinium. Decorat amb pintures sobre un fons groc . Conté diverses escenes pictòriques entre ells la d’ Ariadna i Teseu i Venus i Adonis .
13. Detall mosaic “Poeta Tràgic” El mosaic calç/ guix/ morter suport tesel·les Opus tessellatum Fets amb petits cubs de marbre, pedra, pasta de vidre, etc. Tenen forma regulars i són de mig centímetre de costat Opus sectile Realitzats amb fragments de marbre i segueix patrons geomètrics Opus Vermiculatum Tesel·les de petites dimensions (1 mm de costat) Utilitzat en el pavimentum de les domus Els mosaics eren una mostres de luxe i de bon gust Funció estètica semblant a les nostres catifes
17. A Pompeia la gent amb pocs recursos vivia generalment en habitacions llogades de la part davantera d’una domus, sovint damunt les tabernae. En canvi, a les grans ciutats com la mateixa Roma s’amuntegava en cases de pisos de lloguer agrupades en illes insulae. Arriben a tenir tres o quatre pisos i eren construïen amb els materials barats, per la qual cosa estaven exposades al perill d’ensorrament i incendi. Insulae
