2. Les pintures pre-històriques de la cova de
Chauvet (França) són el primer intent de l'home
de crear figures animades, una rudimentària i
precursora forma del cinema.
Les representacions amb ombres xineses són els primers
espectacles en públic amb projecció d'imatges animades.
L'art d'ombres xineses data de la dinastia Han, a la Xina, de
fa uns dos mil anys.
3. Utilitzada ja al segle XVI, la cambra obscura permetia la projecció d'imatges
externes dins d'una cambra fosca.
Permet obtenir una projecció plana d'una imatge externa sobre la zona interior
de la seva superfície.
4. Un segle després, la llanterna màgica seria la
precursora de les sessions de cinema, en
projectar imatges sobre una superfície plana.
El seu inventor va ser el jesuïta alemany
Atanasius Kircher (1602-1680), l'invent de
Kircher consistia en una cambra fosca amb un
joc de lents i un suport escorredor en el qual hi
col·locaven transparències pintades sobre
plaques de vidre.
5. Durant anys, des de començaments del segle XIX, s'ha mantingut la teoria,
avalada per multitud d'evidències empíriques, que la persistència de la
imatge a la retina és la causa que puguem apreciar la imatge en moviment.
6. Un invent capital
apareix al segle XIX: la
fotografia. Per primera
vegada, era possible
impressionar i guardar
una imatge del món
que ens envolta.
La fotografia més antiga que es conserva és una reproducció de la imatge
coneguda com a “Vista des de la finestra a Le Gras”, obtinguda l'any 1826
amb la utilització d'una càmera fosca i un suport sensibilitzat mitjançant una
emulsió química de sals de plata.
7. A llarg del segle XIX, tot un seguit d'inventors construeixen aparells meitat
genis i meitat joguines, que busquen produir la il·lusió del moviment.
L'any 1824, el Dr John Ayrton Paris posa a la venda a Londres el taumatrop. Primera
joguina òptica que explota la persistència de la imatge sobre la retina, compost d'un disc i
de fils vinculats a les extremitats del seu diàmetre. Sobre cada cara hi ha un dibuix; en fer
girar sobre un eix el disc, es veuen simultàniament els 2 dibuixos.
8. Aquests van ser els primers instruments capaços de crear la impressió d'una imatge que es movia
realment. Les rodes es subjecten a una vareta amb un clau o un cargol a través d'un forat al centre
de la roda. Hem de col·locar el costat amb la imatge davant d'un mirall, subjectant la vareta amb
una mà. A continuació es veuen les imatges reflectides a través d'escletxes traçades al llarg de la
vora de la roda. Girant la roda amb l'altra mà les imatges entren en acció.
9. El seu inventor va ser
William George Horner
(Anglès, 1786-1837).
Consisteix en un tambor cilíndric ranurat.
Una sèrie de dibuixos impresos
horitzontalment en bandes de paper,
col·locades a l'interior d'un tambor
giratori muntat sobre un eix; en la meitat
del cilindre una sèrie de ranures verticals
per les quals es mira permeten que, en
girar l'aparell, es vegin les imatges en
moviment.
10. L'any 1877, el francès Émile
Reynaud, va presentar un
Zoòtrop perfeccionat, consistia
en un tambor giratori amb un
anell de miralls col·locat al centre
i els dibuixos col·locats a la paret
interior del tambor. Segons
girava el tambor, els dibuixos
semblaven cobrar vida.
Projecció de dibuixos animats
mòbils enfront d'un sistema de
lents i il·luminació basat en la
llanterna màgica. És un dels
precedents del cinematògraf
11. Són tres els elements que
constituiran el cinema: la
persistència de la visió, la
fotografia i la projecció.
Als EUA l'any 1890, en moltes
sales de diversió es van
instal·lar unes caixes que
contenien una sèrie de
bobines que permetien veure
una pel·lícula individualment.
12. Es considera que el cinema va néixer
oficialment el 28 de desembre de 1895.
Els germans Lumière van mostrar, en sessió
pública, els seus films als espectadors del
Salon Indien de París.
L'aparell amb el qual ho van aconseguir el van
anomenar Cinematògraf.
13. Dispositiu opto-mecànic
utilitzat per mostrar
pel·lícules al projectar-les en
una pantalla. La màquina
projecta, a intervals regulars
de poques centèsimes de
segon, un feix de llum sobre
els fotogrames d'una
pel·lícula; aquest feix de
llum està augmentat i
invertit per una lent que
enfoca la imatge resultant
sobre una pantalla
Es divideix
principalment en tres
parts importants:
-Bancada
-Làmpara
-La tercera part és la
més important, perquè
en ella s'inclouen:
-Crono
-Obturador
-Torreta
14. La màgia i la imaginació
de Georges Méliès va
salvar el cinema
d'acabar com un invent
més entre tants
d'aquella època
15. La dècada dels anys 20 va ser l'època
daurada del cinema mut americà:
espectacle, grans actors, diversitat de
gèneres ... Entre aquests va destacar el
"slapstick" o cinema còmic.
Van ser dos còmics en concret els qui
van fer universal l'art de fer riure a la
pantalla: Charlot i Buster Keaton
16.
17. L'any 1926 es va estrenar a Nova York
"Don Juan", amb efectes sonors i una
partitura sincronitzada
Cap al 1930 el sonor era un fet, i el cinema mut havia estat definitivament vençut
El 6 d'octubre de 1927 es va
estrenar "El cantor de jazz",
considerada la primera
pel·lícula sonora de la història
del cinema, que va fer
trontollar tots els plans del
moment del cinema mut
18. Alguns experiments havien demostrat que les ones sonores es podien convertir en impulsos
elèctrics. En el moment en què es va aconseguir gravar al cel·luloide aquesta pista sonora, es va
fer possible ajustar el so a la imatge, i per tant fer sonor el cinema.
En el cas del cinema, el problema que no s'aconseguirà solucionar de manera rendible i eficaç
fins després de la Primera Guerra Mundial serà la sincronització de so i imatge.
El resultat final va ser la incorporació a la cinta d'una pista sonora que va reproduir música,
efectes ambientals i diàlegs dels actors.
19. Al principi, ja al 1896, es pintaven a mà,
fotograma a fotograma s'acolorien manualment,
de vegades amb quatre colors diferents. (Ex
Segundo de Chomón).
Basant-se en la teoria de JC Maxwell (1871), era necessari
superposar fotografies (vermella, blava i verda) i projectar
mitjançant tres llums sobre una sola pantalla
El veritable Technicolor (1928) consisteix en la
impressió dels colors un per un sobre una
pel·lícula única per a la projecció
20. La veritable revolució del
Technicolor, va ser la
invenció de la càmera
filmadora que podia captar
els tres colors junts
Es considera que el primer
llargmetratge en veritable
Technicolor va ser "La feria de la
vanidad" (Beeky Sharp, 1935), de
Rouben Mamoulian
Robín de los Bosques (1938)
Lo que el viento se
llevó (1939)
Blancanieves y los 7 enanitos (1937)
El Mago de Oz (1939)
21. El cinema es va recolzar en el seu creixement, en els anys de la
postguerra, en els avenços tecnològics produïts
L'element ideològic l'aporta la trobada del cinema amb el realisme,
temes basats en la vida real, en les transformacions socials i en el
rodatge en escenaris naturals
22. La televisió, fet sociològic de rellevància ja
durant la dècada de 1950, va fer revisar tots els
esquemes que semblaven inqüestionables de la
indústria cinematogràfica.
Per a molts dels artífexs de Hollywood, el passat
resulta inservible i el futur trontolla. " El
crepúsculo de los dioses " (Sunset Boulevard,
1950), de Billy Wilder, reflecteix magistralment la
crisi del cinema.
23. El cinema va fer en aquells anys l'impossible
per mantenir els espectadors al cinema,
traient-los de la petita pantalla amb l'esquer
màgic de les grans sales
Van créixer les pantalles de
mida amb tècniques de
diferent espectacularitat.
Les dimensions de les
pantalles, i sobretot el
format, va permetre filmar
escenes espectaculars de
masses
Ben-Hur (1959)
Espartaco (1960), de
Stanley Kubrick
La túnica sagrada (1953)
25. Fan aparició nous
mites de la pantalla
que trenquen els
esquemes de
comportament
social convencionals
Els joves es converteixen en un
públic potencial important; és
l'època del rock. És també la
dècada dels grans melodrames i de
la consolidació dels gèneres, com
en el cas del thriller; un bon
exemple d'aquest últim el tenim
en els films de Hitchcock
James Dean Marylin Monroe Marlon Brando
26. A finals dels anys 70, s'imposa la recuperació de la superproducció des del punt de
vista de la qualitat i de la rendibilitat
"La guerra de las galaxias" (Georges Lucas, 1977)
"E.T., el extraterrestre" (Steven Spielberg,1982)
27. “El padrino"
(Francis Ford
Coppola, 1972)
Woody Allen
Martin Scorsese
Tim Burton
Paral·lelament, altres
directors aposten per
un cinema igualment
comercial però
tractant amb un estil
de realització molt
personal i creatiu, el
cinema d'autor
Bryan de Palma
28. Arribats als cent anys de cinema, el procediment basat en la fotoquímica s'alia amb
les noves tecnologies electròniques i dels estudis surten pel·lícules on l'ordinador ha
tingut molt a veure en el procés d'obtenció o manipulació de les imatges
De la mà de l'electrònica apareix la
realitat virtual, les tècniques digitals
s'aplicaran tant en pel·lícules amb
actors com com d'animació
“Terminator" (James Cameron, 1984)
“Parque Jurásico" (Steven Spielberg, 1993)
“Toy Story" (John Lasseter, 1995)
29. El projector digital utilitza la tecnologia DLP basada en miralls
que es mouen reflectint la llum amb diferent intensitat i color
La qualitat de la projecció no es veu
deteriorada amb el temps, no es ratlla, té
millor brillantor i té la possibilitat de
projectar continguts de TV, DVD, HD DVD
Els projectors de cinema digital estan
equipats amb tres dispositius, cadascun dels
quals es dedica a un color primari. El feix de
llum es descompon en tres feixos en
travessar un prisma que el descompon en
vermell, verd i blau. Aquesta llum acolorida
torna a combinar-al seu pas per la lent de
projecció per formar la imatge a la pantalla
30. Per projectar contingut digital els projectors reben el
senyal d'un servidor o SMS (Screen Management
System), el qual és un ordinador al qual se li ingestan
les DCP (digital cinema package) que són els espots,
tràilers o pel·lícules. Aquestes a la vegada han de ser
activades per les KDM (D-Cinema Key Management)
31. El cinema en tres dimensions, que ja va sorgir en diversos moments de la història,
reviu amb nous estímuls visuals. La tecnologia DLP Cinema va constituir la
primera solució digital 3D d'un sol projector per a sales de cinema i ús comercial
Ulleres:
-Actives
-Pasives
32. El cinema es reinventa constantment
per omplir les sales d'espectadors, es
proposen i comercialitzen noves
tecnologies. L'objectiu de productors
i cineastes és oferir una experiència
espectacular, que hipnotitzi a
l'espectador
“Avatar" (James Cameron, 2009)
“Brave “Indomable”" (Mark Andrews, Brenda
Chapman, Steve Purcell, 2012)
“Gravity" (Alfonso Cuarón, 2013)
