Guia sobre iProductivitat per Empreses,

1. Passeig de Gràcia, 129
08008 Barcelona
Tel. 934 767 200
GuIes d’InnovaCIó I InTernaCIonalITzaCIó
iProductivitat,
iProductivitat, les TIC per incrementar el rendiment de les persones
les TIC per incrementar
el rendiment
de les persones
ISBN 978-84-393-8632-2
9 788439 386322

2. GUIES D’INNOVACIÓ I INTERNACIONALITZACIÓ
iProductivitat,
les TIC per incrementar
el rendiment
de les persones
Novembre 2010

3. ÍNDEX
Costa Pujol, Ramon
iProductivitat, les TIC per incrementar el rendiment de les persones. – (Guies d’innovació i internacionalització) Pròleg 5
Bibliografia
ISBN 9788439386322
Resum executiu 6
I. Vilalta, Josep (Vilalta Torres) II. ACC1Ó III. Títol IV. Col·lecció: Guies d’innovació i internacionalització
1. Tecnologia de la informació – Aspectes econòmics 2. Treballadors – Efecte de les innovacions tecnològiques 1. Les tic i la millora de la productivitat 8
3. Empreses – Tecnologia de la informació 1.1. L’ús de les tic a les organitzacions 11
681.32:331
1.2. Automatització vs amplificació 12
1.3. Bones pràctiques 14
2. El treballador de la informació 16
2.1. Rols i departaments 19
2.2. característiques i necessitats 19
2.3. Nous models de treball 21
2.4. El treball i l’oficina flexible 23
3. Eines i tecnologies de la iProductivitat 26
3.1. Presentació i descripció 29
3.2. comunicacions unificades 31
3.3. Eines col·laboratives 36
Aquesta obra està subjecta a la llicència Reconeixement - NoComercial – CompartirI- 3.4. Anàlisi de la informació 42
gual (by-nc-sa): no es permet un ús comercial de l’obra original ni de les possibles obres
derivades, la distribució de les quals s’ha de fer amb una llicència igual a la que regula 3.5. cerca d’informació 46
l’obra original. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licen- 3.6. Noves interfícies d’usuari 51
ses/by-nc-sa/3.0/es/legalcode.ca
3.7. Eines web 2.0 56
3.8. Solucions de mobilitat 62
© Generalitat de Catalunya
Departament d’Innovació, Universitats i Empresa 4. Escenaris de treball 66
Agència de Suport a l’Empresa Catalana, ACC1Ó 4.1. introducció 69
4.2. Gestió del correu electrònic, tasques i calendaris 71
ACC1Ó 4.3. Gestió de reunions 76
Passeig de Gràcia, 129 4.4. Gestió de fonts d’informació d’alta rotació (RSS) 82
08008 Barcelona
4.5. Ús de blogs i RSS per a la comunicació interna 87
Tel. 93 476 72 00
www.acc10.cat 4.6. Relació amb tercers 91
www.acc10.cat/publicacions 4.7. Edició col·laborativa de documents 96
4.8. treballar fora de l’oficina 101
Autors: Ramon Costa i Josep Vilalta, Business Productivity Advisors del Centre d’Innovació en Productivitat de Microsoft
Coordinació: Raül Zambrano d’ACC1Ó 5. casos empresarials 104
Primera edició: novembre de 2010 5.1. introducció 107
5.2. Munich Sport 109
Tiratge: 1.000 exemplars
5.3. Ontek 114
Edició: Servei de Publicacions d’ACC1Ó
5.4. infojobs.net 117
Producció: Angle Editorial, SL 5.5. Poch i Ruana associats, SL 123
ISBN: 978-84-393-8632-2 5.6. Lexic 127
Dipòsit legal: B-44.775-2010
5.7. itw hi-cone 131
Nota: Agraïments 135
ACC1Ó no comparteix necessàriament totes les opinions expressades en aquest document.
ACC1Ó
3

4. iProductivitat, les TIC per incrementar el rendiment de les persones
Pròleg
Les transformacions estructurals de l’economia actual, l’acceleració del canvi tecnològic i la globa-
lització dels mercats plantegen un escenari de canvi constant, ple de noves complexitats, oportu-
nitats i reptes. En aquest context, amb aquestes Guies d’Innovació i Internacionalització, ACC1Ó
vol ajudar l’empresa a fer les coses millor. A fer-les de manera diferent.
Fer-les millor donant a l’empresa les eines, processos, metodologies i exemples que permetin
optimitzar-ne la gestió. Que l’ajudin a fer les (re)orientacions estratègiques que aquest temps de
canvi fa imprescindibles. Que contribueixin a millorar el rendiment i l’efectivitat de les diferents
àrees funcionals de les empreses.
Fer-les de manera diferent potenciant la diferenciació competitiva de les empreses catalanes com
un dels eixos centrals per a millorar-ne la competitivitat. És a dir, posar-nos com a repte pensar i
actuar, en el context de l’empresa, d’una forma diferent, singular, pròpia. Fer les coses millor, fer-
les de manera diferent, és la millor garantia per a poder emprendre amb èxit un procés d’innovació,
d’aplicació de R+D o d’internacionalització. Aquestes Guies pretenen ser una plataforma útil des
de la qual llançar aquests processos, clau per a la competitivitat de l’economia catalana.
Tant aquestes Guies com la resta de col·leccions de la línia editorial d’ACC1Ó volen traçar un camí
d’anada i tornada amb l’empresa. S’elaboren des del coneixement de casos tangibles, d’aprenen-
tatges aplicables i d’experiències reals. Estan creades per a ser difoses i compartides obertament.
Per a rebre el feedback de l’empresa i per a alimentar-se’n per a properes edicions i publicacions.
Per aquesta raó, us convidem a accedir a les nostres publicacions a www.acc10.cat/publicacions.
ACC1Ó
5

5. iProductivitat, les TIC per incrementar el rendiment de les persones iProductivitat, les TIC per incrementar el rendiment de les persones
Resum executiu En el capítol 3 es presenten les principals eines i tecnologies de la iProductivitat (comunicacions
unificades, eines col·laboratives, eines web 2.0, mobilitat, etc.).
Ens trobem en un moment crític de transició del model productiu de l’economia catalana. El model
d’empresa i el model de treballador que seran necessaris tindran com a principal actiu la gestió
En el capítol 4 s’analitzarà un conjunt d’escenaris de treball, del dia a dia de les nostres organit-
eficient de la connexió entre processos, persones i informació. En una economia basada en el
zacions, on aquest conjunt d’eines d’iProductivitat pot aportar una millora de la seva eficiència.
talent, els sistemes d’informació prenen un rol cabdal, com a sistema nerviós que són de les or-
ganitzacions.
Finalment, i amb una visió més pràctica, en el capítol 5 es presentaran diferents casos empresarials
reals d’empreses, multisectorials i de mides diferents, que han aplicat amb èxit alguna d’aquestes
Això vol dir fer que les persones en les organitzacions facin un millor ús de les tecnologies en
eines.
aquelles activitats de més valor afegit (comunicació, col·laboració, gestió de projectes, gestió de la
innovació, etc.) i, alhora, que les tecnologies siguin cada cop més humanes, permetent que el seu
Confiem que l’enfocament sigui tan didàctic i útil com sigui possible perquè tot directiu, gerent,
ús sigui cada cop més simple i intuïtiu.
empresari o professional es pugui plantejar incorporar i aplicar aquest conjunt de recomanacions
a la seva empresa.
El paper de les tecnologies de la informació ha estat centrat, des dels seus inicis, en l’automa-
tització i suport als processos estructurats, facilitant que aquests es puguin fer de manera més
àgil i ràpida i donant suport a la captura de la informació operativa de les companyies (comercial,
operació, logística i distribució...).
Aquestes tecnologies han aportat una millora de la productivitat a les empreses en aquest àmbit.
En canvi, en aquest nou model, cada vegada més, els treballadors de les companyies són aquells
professionals anomenats treballadors de la informació, centrats en processos no estructurats i
que, per tant, requereixen l’ús d’unes altres eines i tecnologies que els ajudin a augmentar les
seves capacitats i a ser més eficients en uns nous escenaris de treball (reunions, treball en equip,
cerca i gestió de la informació, presa de decisions, comunicacions eficients, etc.).
En aquests escenaris, hi tenen un paper molt important unes noves tecnologies, complementàries
als sistemes de gestió (ERP, CRM...), les quals anomenarem tecnologies de la iProductivitat.
Aquestes tecnologies són totes aquelles eines, plataformes i solucions que estan orientades a
millorar la productivitat dels professionals en els àmbits de la comunicació, el treball en equip, la
col·laboració, la cerca, l’emmagatzemament i la gestió de la informació, principalment.
Aquestes eines, com són els espais de col·laboració, la missatgeria instantània, les solucions de
mobilitat o les eines de cerca d’informació, han demostrat el seu impacte en el compte de resultats
de les empreses i en la seva capacitat d’innovar i ésser més competitives.
I és per això que es fa imprescindible que les empreses les adoptin d’una manera eficient i eficaç.
Ara bé, a diferència de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), que tenen com a
funció automatitzar processos estructurats, aquestes eines d’iProductivitat requereixen ser utilit-
zades de manera homogènia a les organitzacions, des d’una visió estratègica i amb una cultura
corporativa compartida, per tal de poder-ne maximitzar l’aplicació.
Aquesta guia pretén mostrar a les empreses quines són aquestes tecnologies i eines, en quins
escenaris s’apliquen, però sobretot, compartir les bones pràctiques en la seva utilització.
Per aquest motiu, la guia s’ha estructurat en cinc capítols:
En el capítol 1 s’introdueix i es presenta com les tecnologies de la informació poden suposar una
millora de la productivitat a les nostres organitzacions.
En el capítol 2 es fa una descripció de les necessitats i característiques dels perfils anomenats
treballadors de la informació de les nostres companyies i què comporten quant a nous models de
treball i d’oficines.
ACC1Ó ACC1Ó
6 7

6. 1
iProductivitat, les TIC per incrementar el rendiment de les persones iProductivitat, les TIC per incrementar el rendiment de les persones
Les tic i la millora Les TIC i la millora de la productivitat
de la productivitat
IDEES CLAU
La lectura d’aquesta introducció ofereix respostes a les preguntes següents:
Quin paper tenen les TIC a les organitzacions?
Com podem aconseguir una millora de la productivitat de les organitzacions a partir de l’aplicació de
les TIC?
Com aporten una millora de la productivitat les eines TIC tant als processos estructurats com als no
estructurats de les nostres companyies?
En tenim prou d’incorporar les TIC a les nostres empreses o hem de dur a terme alguna acció més per
a garantir la seva aportació?
REFERÈNCIES
Andreu, R.; Ricart J. E. i Valor, J. (1996). Estrategia y sistemas de información. Mc Graw Hill.
Costa i Pujol, Ramón (2009). iProductividad. Las tecnologías de la información para la mejora de la pro-
ductividad de las personas. EADA.
Diversos autors (2010). Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat. Enginyers Industrials de Cata-
lunya.
Garrido, J. A. i Arjonilla, S. J. (2007). La gestión de los sistemas de información en la empresa. Ediciones
Pirámide.
McAfee, Andrew (2006). Mastering The Three Worlds of Information Technology. Harvard Business Re-
view.
Pla TIC.cat (www.tic.cat). Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació (Generalitat de
Catalunya).
Sieber, S.; Valor, J. i Porta, V. (2006). Los sistemas de información en la empresa actual. Mc Graw Hill.
Vilaseca, J.; Torren, J. i altres (2007). L’empresa xarxa a Catalunya. UOC-IN3.
(2009). La sociedad de la información en España 2009. Fundación Telefónica.
BREU RESUM
ÍNDEX Aquest primer apartat se centra en la presentació de les principals idees que fonamenten la guia:
la millora de la productivitat de les organitzacions a partir de l’ús de les tecnologies de la informació i la
comunicació (TIC)
1.1. L’ús de les tIC a les organitzacions
la seva aplicació en els processos estructurats i no estructurats
1.2. Automatització vs amplificació i la necessitat d’incorporar bones pràctiques en l’ús d’aquestes eines per a aconseguir aquesta millora
1.3. Bones pràctiques de la productivitat.
ACC1Ó ACC1Ó

7. iProductivitat, les TIC per incrementar el rendiment de les persones
Les TIC i la millora de la productivitat 1
1.1
L’ús de les tIC a les organitzacions
Actualment, la informàtica, o més formalment les tecnologies de la informació i la comunicació
(conegudes com a TIC), és present en molts i variats camps de l’activitat humana: medicina, engi-
nyeria, indústria, àmbit científic, món artístic i, naturalment, a l’empresa, entre d’altres.
Aquestes tecnologies de la informació i les comunicacions han esdevingut imprescindibles per a les empre-
ses, per moltes raons. Ja sigui com a eines per a millorar i optimitzar processos, per a agilitzar operacions i
les activitats empresarials, ja sigui per a poder capturar les dades d’una manera ràpida i segura o per a poder
processar-les, convertir-les en informació d’anàlisi i, per tant, ajudar a la presa de decisions o, inclús, com a
eines per a la innovació de les companyies, facilitant la innovació en procés, producte i servei d’aquestes.
Només cal veure com tots els processos de les companyies estan suportats actualment per aques-
tes tecnologies: el procés de logística i distribució, el procés productiu, les activitats comercials i de
màrqueting, els processos de desenvolupament de nous productes o la millora de les comunicaci-
ons, el treball en equip i la col·laboració entre els professionals dins i fora de la pròpia organització.
Costaria de tornar a un estadi en què no tinguéssim la important ajuda d’aquestes aplicacions
informàtiques per al dia a dia de les nostres companyies.
I és una funció de tots, tant de l’equip tècnic, Sistemes d’Informació (SSII), Departament d’Or-
ganització i Sistemes d’Informació (DOSI) o Departament d’Informàtica (TI), com dels directius i
responsables de cada departament.
Aquests professionals tècnics (departament de TI, SSII…) han d’assegurar que s’analitzen els productes,
tecnologies i solucions disponibles i s’escull els que millor s’adapten al que espera la companyia per a cada
necessitat. Han d’assegurar que el procés d’implantació és l’adequat, que es compleixen els terminis, que
les tecnologies funcionen, i són, a més, els que han d’assegurar que es mantenen, s’actualitzen i evolucionen.
Ara bé, els directius i gerents de les empreses tenen unes altres grans, i importants, responsabili-
tats en l’àmbit dels sistemes d’informació:
■ AJUDAR a definir quins sistemes d’informació necessiten, per a què els requereixen, quin
valor esperen que els donin i comunicar-ho a l’equip tècnic perquè cerquin les tecnologies
més adients per a complir aquestes necessitats.
■ RESPONSABILITZAR-SE que els professionals de les seves àrees adoptin aquestes tec-
nologies, que les utilitzin, que les apliquin en el seu dia a dia, en les seves operacions.
■ GARANTIR que aquests sistemes s’exploten i que se’n treu el màxim profit, complint l’ob-
jectiu per al qual van ser definits, desenvolupats i posats en marxa. Només ells poden asse-
gurar que els professionals de les seves àrees els utilitzin com cal.
I això és aplicable, com veurem més endavant en la guia, tant a les tecnologies de la informació
que ens ajuden a automatitzar i optimitzar els processos estructurats com també a totes aquelles
eines que ens ajuden a ser més productius en el dia a dia dels treballadors de la informació i les
seves responsabilitats en els escenaris i processos no estructurats (treball en equip, direcció de
reunions, comunicació, gestió de la informació…).
A l’empresa, aquestes tecnologies tenen una aplicació en tots els seus processos empresarials i àrees
funcionals, des de la comptabilització de les operacions que s’hi realitzen i la generació de les nòmines o
emissió de les factures, fins al càlcul de costos d’un producte i l’avaluació dels seus costos de distribució i
lliurament, passant per l’anàlisi de l’impacte de les campanyes publicitàries o el càlcul del preu d’un servei.
En els seus orígens, ara fa més de seixanta anys, la informàtica s’aplicava als processos estructurats de
la companyia, per a facilitar als operaris l’automatització de tasques rutinàries i repetitives de l’activitat
ACC1Ó
11

8. iProductivitat, les TIC per incrementar el rendiment de les persones iProductivitat, les TIC per incrementar el rendiment de les persones
1 Les TIC i la millora de la productivitat Les TIC i la millora de la productivitat 1
administrativa, aconseguint una reducció de costos. Aquesta automatització va començar per les àrees En canvi, cada vegada més, els processos empresarials van més enllà de l’automatització i re-
financeres i administratives i s’ha anat estenent a totes les àrees productives de les organitzacions. quereixen de la intervenció dels professionals, davant decisions no estandarditzades o difícilment
«automatitzables». Inclús, per exemple, una cadena de fabricació d’un electrodomèstic, per molt
Posteriorment, i tal com s’explica més endavant en la guia, aquestes tecnologies s’han anat apli- moderna que sigui, tindrà un percentatge (mínim, segurament) de situacions no automatitzades, on
cant als processos no estructurats de les companyies, que ens ajuden a gestionar informació i algú ha de reaccionar davant d’algun imprevist.
prendre decisions en tots els àmbits. Les TIC faciliten un major i millor coneixement de la realitat
de la pròpia empresa i del seu entorn (clients, proveïdors, competència, tendències...), cosa que Conscients de la importància d’aquest actiu (les persones, l’únic capaç realment de diferenciar-
comporta un increment en l’eficàcia de la gestió empresarial. nos de la competència), algunes empreses ja han començat un procés de transformació cap al que
s’ha identificat com a empreses centrades en l’usuari o empreses people ready.
Des de fa alguns anys, els sistemes i tecnologies de la informació s’estan utilitzant per aconseguir
que les empreses puguin diferenciar-se de la seva competència i aconseguir, d’aquesta manera, Som a la societat de la informació i no podem oblidar que els nostres treballadors cada vegada són
avantatges competitius, afavorint la innovació en nous productes i serveis, però també en la millora més «treballadors de la informació i el coneixement».
de processos organitzatius.
Figura 1.1 – Beneficis de les TIC en els diferents processos de l’empresa
Aquestes tecnologies de la informació han esdevingut una part fonamental del «sistema nerviós
central» de les empreses, a través del qual es captura la informació, s’emmagatzema, es tracta i PROCESSOS ESTRUCTURATS PROCESSOS NO ESTRUCTURATS
processa, i es posa a disposició dels professionals i directius perquè puguin prendre decisions i,
per tant, tenen un paper clau en l’àmbit operatiu, tàctic i estratègic de les organitzacions.
Aquesta guia se centra, específicament, en l’aplicació de les TIC en els processos no estructurats
de les nostres organitzacions i a analitzar i descobrir com poden millorar la productivitat dels pro-
fessionals que es mouen en aquests processos (treball en equip, comunicacions, col·laboració in- AUTOMATITzAR AMPLIFICAR
terna i externa, gestió d’informació, gestió del coneixement i de projectes...) a partir d’unes bones
pràctiques i d’un ús adequat i òptim d’aquestes eines, que anomenem de la iProductivitat.
És per això que, a continuació, farem un breu repàs a les tecnologies que són aplicables a aquests És per això que, quan ens plantegem programes de millora de la productivitat a les nostres organit-
dos «mons» (el món estructurat i el món no estructurat), i incidirem sobretot en la necessitat que la zacions, no podem quedar-nos només en l’optimització de les cadenes de producció i processos
incorporació d’aquestes eines vagi acompanyada de la corresponent inversió en formació i adop- de negoci clàssics. Cal que tinguem en compte la productivitat de tots aquests treballadors.
ció i de l’ús i aplicació d’unes bones pràctiques, encaminades a extreure el màxim profit per tal
d’obtenir una millora de la productivitat. Les TIC, per tant, han de ajudar-nos també a augmentar les capacitats dels nostres professionals,
a més de permetre’ns automatitzar i optimitzar els processos empresarials.
1.2
La següent onada de millora de la productivitat amb l’ús de les TIC vindrà, segons molts experts,
a través de la millora de les tasques no rutinàries, del treball creatiu i d’aquelles activitats que ens
permeten prendre decisions que milloren la competitivitat de les nostres companyies.
Automatització vs Amplificació
Ens trobem en un moment crític de transició del model productiu de l’economia catalana.
Des dels seus inicis, les tecnologies TIC s’han centrat a oferir solucions per a l’automatització de proces-
sos rutinaris, aconseguint significatives reduccions de costos i augments notables de la productivitat. El model d’empresa i el model de treballador que seran necessaris tindran com a principal actiu la gestió
eficient de la connexió entre processos, persones i informació. En una economia basada en el talent,
Els ordinadors realitzen, de manera més ràpida i eficient, les tasques rutinàries amb més precisió i els sistemes d’informació prenen un rol cabdal, com a sistema nerviós que són de les organitzacions.
a un menor cost que duent-les a terme manualment.
Això vol dir fer que les persones en les organitzacions facin un millor ús de les tecnologies en
Avui en dia, la majoria de les empreses ja tenen el seu sistema de gestió integrat (conegut com aquelles activitats de més valor afegit (comunicació, col·laboració, gestió de projectes, gestió de la
a ERP), les seves bases de dades corporatives, els seus sistemes de generació d’informes i, en innovació, etc.) i, alhora, que les tecnologies siguin cada cop més humanes, permetent que el seu
general, sistemes que automatitzen el procés de dades estructurades i que ajuden a fer, de manera ús sigui cada cop més simple i intuïtiu.
òptima, la gestió de processos estructurats (gestió d’inventari, seguiment de comandes, traçabili-
tat d’enviaments, logística i distribució...). El paper de les tecnologies de la informació ha estat centrat, com dèiem abans, des dels seus ini-
cis en l’automatització i suport als processos estructurats, facilitant que aquests es puguin fer de
A poc a poc, el que en el seu dia va ser la base de la competitivitat empresarial s’ha transformat manera més àgil i ràpida i donant suport a la captura de la informació operativa de les companyies
en quelcom que, en estar a l’abast de qualsevol, ja no aporta una diferenciació substancial, i molt (comercial, operació, logística i distribució...).
menys en una economia cada dia més global.
Aquestes tecnologies han aportat una millora de la productivitat a les companyies en aquest àmbit.
Aquests sistemes transaccionals tradicionals (ERP, CRM, SCM, PLM, SGA...) consideren els usuaris com
a simples punts d’entrada i sortida de dades, emmarcats dins d’uns processos o fluxos d’informació. En canvi, en aquest nou model econòmic, cada vegada més, els treballadors de les companyies són
aquells professionals anomenats treballadors de la informació i el coneixement, centrats en proces-
ACC1Ó ACC1Ó
12 13

9. iProductivitat, les TIC per incrementar el rendiment de les persones iProductivitat, les TIC per incrementar el rendiment de les persones
1 Les TIC i la millora de la productivitat Les TIC i la millora de la productivitat 1
sos no estructurats i que per tant requereixen l’ús d’unes altres eines i tecnologies que els ajudin Posar en marxa una eina a les nostres empreses sense fer cap pas més no és sinònim ni garantia
a augmentar les seves capacitats i a ser més eficients en uns nous escenaris de treball (reunions, d’èxit o de millora de la productivitat. Fins i tot, en el cas de les eines de productivitat de les per-
treball en equip, cerca i gestió de la informació, presa de decisions, comunicacions eficients...). sones, o tecnologies de la iProductivitat, pot esdevenir-se el contrari: una eina mal utilitzada es pot
convertir en un lladre del temps i en una font d’improductivitat.
Figura 1.2 - El treballador de la informació
L’aplicació de manera diferent d’aquestes eines per part de les diferents persones repercuteix en
una mala pràctica, que comporta improductivitat i ineficiències en el nostre treball.
A més, el desconeixement de les funcionalitats i prestacions d’aquestes eines fa que no n’aprofi-
tem tot el potencial o que no sapiguem com aplicar-les de manera correcta en el nostre dia a dia.
I aquí és on entra en joc la formació per rols o escenaris de les eines. Per exemple, un gestor de
fulls de càlcul té una potència enorme, sempre que sapiguem, per una part, quines funcions ens
ofereix per a les tasques que hem de desenvolupar a l’organització i, per l’altra, com utilitzar-les.
Dos dels exemples més clars de la necessitat d’aquestes bones pràctiques els trobem en l’ús del
correu electrònic i de la missatgeria instantània.
En el primer cas, hi ha tot un conjunt de bones pràctiques que ens poden ajudar a ser més eficients
a partir de l’aplicació d’aquesta eina, estesa a totes les organitzacions:
■ Consultar el correu electrònic només en certs moments de la jornada laboral, desactivant
l’avís o alarma d’arribada de nous correus.
■ L’aplicació de regles de colors o de redireccionament de manera automàtica dels correus,
En aquests escenaris tenen un paper molt important unes noves tecnologies, complementàries als
segons certes condicions.
sistemes de gestió (ERP, CRM...), les que anomenem tecnologies de la iProductivitat.
■ La integració del gestor del correu electrònic amb fonts de contingut, sindicades via RSS.
■ La creació de manera ràpida de cites a l’agenda o de tasques directament des dels correus
Les tecnologies de la iProductivitat són totes aquelles eines, plataformes i solucions que estan
electrònics, i a l’inrevés.
orientades a millorar la productivitat dels professionals en els àmbits de la comunicació, el treball
■ La convocatòria de reunions i cites a través del gestor del correu electrònic.
en equip, la col·laboració, la cerca, l’emmagatzemament i la gestió de la informació, principalment.
■ Només enviar els correus a aquelles persones que realment l’han de rebre i no «posar en
copia» més dels que és necessari.
Aquestes eines, com són els espais de col·laboració, la missatgeria instantània, les solucions de
■ Revisar el contingut dels correus abans d’enviar-los i no utilitzar majúscules, diferents mi-
mobilitat o les eines de cerca d’informació, han demostrat el seu impacte en el compte de resultats
des de lletres o colors.
de les empreses i en la seva capacitat d’innovar i ésser més competitives.
■ Incorporar funcionalitats de xarxes socials (com Facebook o LinkedIn, per exemple) o eines
de microblogging (com per exemple, Twitter) en el mateix gestor del correu.
I és per això que es fa imprescindible que les empreses les adoptin d’una manera eficient i eficaç.
■ Integrar l’eina de correu electrònic amb la nostra intranet i, per tant, subscriure’s a canvis i
alertes de continguts dels nostres entorns col·laboratius.
A diferència de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), que tenen com a funció
automatitzar processos estructurats, aquestes eines d’iProductivitat requereixen ser utilitzades
Ara bé, totes aquestes pràctiques només ens seran de plena utilitat si el nostre entorn també les aplica.
de manera homogènia a les organitzacions, des d’una visió estratègica i amb una cultura cor-
porativa compartida, per tal de poder-ne maximitzar l’aplicació.
En el segon cas, per exemple, quan parlem de l’ús d’eines de missatgeria instantània, s’haurien
de fer servir per a:
Aquesta guia pretén mostrar a les empreses quines són aquestes tecnologies i eines, en quins
■ Comunicacions síncrones, en temps real i que requereixen una resposta immediata.
escenaris s’apliquen, però sobretot, compartir les bones pràctiques en la seva utilització.
■ Intercanviar arxius o informacions, de manera online.
■ Comunicacions (internes o externes) tant amb els companys com amb possibles clients i
proveïdors.
1.3 Això no obstant, com en el cas del correu electrònic, i només des d’un punt de vista corporatiu i
Bones pràctiques generalitzat, aquestes eines poden aportar una millora de la productivitat. Per això:
■ Els professionals han de tenir-lo connectat (online) i no apagat «perquè no em molestin...».
La incorporació de les tecnologies de la informació i, especialment, de les tecnologies de la produc- ■ No hem de tenir-lo en l’estat ocupat (busy) sempre (així «sembla que estic treballant i no
tivitat personal a les organitzacions, només comportarà una millora del rendiment dels professionals m’interrompran...»).
si s’acompanya de les inversions necessàries en formació i gestió del canvi corresponents i d’una ■ El fet que un company tingui l’estat disponible (verd) no vol dir que m’hagi d’atendre forçosament.
correcta adopció d’aquestes tecnologies per part de tots els membres de l’organització.
És per això que, al capítol 4, «Escenaris de treball», presentem l’ús i aplicació de tot un seguit d’ei-
Aquestes tecnologies són eines i, per tant, cal que els seus usuaris utilitzin i apliquin un conjunt de nes (comunicacions unificades, espais col·laboratius, eines 2.0....) a diferents escenaris del nostre
bones pràctiques en el seu ús. Pràctiques que han de ser homogènies a tota l’organització (cultura dia a dia, com són les reunions, la gestió del coneixement i els projectes, la relació amb clients i
corporativa) i liderades, a més, des de la direcció amb una visió estratègica. proveïdors o l’edició col·laborativa de documents.
ACC1Ó ACC1Ó
14 15

10. 2
iProductivitat, les TIC per incrementar el rendiment de les persones iProductivitat, les TIC per incrementar el rendiment de les persones
El treballador
El treballador de la informació El treballador de la informació
de la informació
IDEES CLAU
La lectura d’aquesta introducció ofereix respostes a les preguntes següents:
Quins professionals de les nostres organitzacions corresponen al perfil del treballador de la informació?
Quines són les necessitats que tenen aquests professionals i com podem donar-hi resposta?
Com estan canviant els models de treball de les nostres organitzacions a partir de l’ús intensiu de la
informació i el coneixement?
Com hem d’adaptar les nostres oficines davant d’aquests nous reptes? Quins beneficis ens aportarà?
Què cal tenir en compte per assegurar el màxim d’èxit?
REFERÈNCIES
Bernolak, I. (2009). Succeed with Productivity and Quality: How to Do Better with Less. ASQ Quality
Press.
Bhansali, S. (2009). Essays on the Impact of Information Technology: An Empirically-Driven Assessment
of How, When, Where and What Impact IT can Produce at the Individual Information Worker Level and at
the Firm Level. LAP Lambert Academic Publishing.
Bernárdez, M. (2008). Capital Intelectual: Creación de valor en la sociedad del conocimiento. Global
Business Press.
González-Rivas, G. i Larsson, L. (2010). Far from the Factory: Lean for the Information Age. Productivity
Press.
Vilaseca, J.; Torren, J. i altres (2007). L’empresa xarxa a Catalunya. UOC-IN3.
Wiki sobre CoWorking: http://wiki.coworking.info/.
James P. (2008). Homeworking at BT - The Economic, Environmental and Social Impacts. Peterborough:
SustainIT, 2008.
http://www.btplc.com/Societyandenvironment/Ourapproach/CSRresources/Reports/bt2008surveyreport-
finaljune162008.pdf.
James, P. (2005). Homeworking at BT, op cit.; SUSTEL, Is Teleworking Sustainable?. Peterborough: Sus-
tainIT, 2005.
http://www.sustel.org/documents/Reports/final%20report%20-%20july%202004%20v2.pdf.
(2006). CIOs Must Lead the Shift From Automation to Augmentation. Gartner
(2009). Tercer Lloc (www.tercerlloc.cat). Ajuntament de Barcelona i Centre d’Innovació en Productivitat.
BREU RESUM
Aquest apartat té com a objectiu presentar al lector el concepte de treballador de la informació, com a
ÍNDEX perfil professional que engloba la majoria d’àrees i departaments de les nostres organitzacions.
S’introduiran les seves principals característiques i necessitats, pel que fa a gestió de la informació,
2.1. Rols i departaments comunicació, col·laboració i treball en equip, entre d’altres, i es farà un repàs als canvis en els models de
treball que s’estan esdevenint a les nostres companyies.
2.2 Característiques i necessitats
Finalment, es farà un incís en el que s’anomena l’oficina flexible, com a nou concepte d’espai de treball i
2.3 Nous models de treball el tercer lloc, com la capacitat de treballar en qualsevol lloc i espai, i com les tecnologies ens han d’aju-
2.4 Treball i oficina flexible dar a donar resposta a aquestes noves necessitats.
ACC1Ó ACC1Ó

11. iProductivitat, les TIC per incrementar el rendiment de les persones
El treballador de la informació 2
2.1
Rols i departaments
Aquests professionals que anomenem treballadors de la informació i el coneixement tenen rols i
perfils molt diversos.
Podríem dir, però, que la majoria dels treballadors de les companyies corresponen a aquesta des-
cripció: àrees comercials, màrqueting i desenvolupament de producte, R+D+i, direcció i comanda-
ments intermedis, finances i comptabilitat, etc.
En una enquesta de l’any 2001, duta a terme als EUA, s’indicava que el 57% dels llocs de treball
d’aquest país usaven els ordinadors personals, marge que arribava al 80% per als llocs directius i
al 70% per a llocs tècnics, de vendes i suport administratius, mentre que per a entorns manufac-
turers només arribava al 20%.
L’any 2002 s’estimava que més del 68% de la força laboral (més de 92,8 milions de persones) eren
treballadors de la informació (information workers). I d’aquestes dades ja en fa quasi 10 anys.
Ja no podem considerar que el treballador de la informació només està en el sector dels serveis o
del coneixement. En qualsevol activitat econòmica, inclòs el sector industrial, ens trobem amb una
gran quantitat de llocs de treball «digitals».
Alguns exemples que podríem anomenar de treballadors de la informació són:
■ Analistes financers que utilitzen programes d’elaboració de presentacions i documents.
■ Pilots de companyies comercials que utilitzen un portàtil per a consultar els seus manuals
de vol i per a calcular plans de vol basats en diferents criteris.
■ Treballadors de la línia d’assemblatge d’una empresa d’automoció que accedeixen a infor-
mació i dades emmagatzemades a la intranet corporativa.
■ Personal del taller que ha de consultar els plànols en 2D i 3D elaborats pels professionals
de l’oficina tècnica de la companyia.
■ Consultors que teletreballen usant el correu electrònic i programes de productivitat perso-
nal per a comunicar-se amb els seus clients.
■ Infermeres que gestionen les dades dels seus pacients en sistemes PDA o Tablet PC.
■ Agents d’embarcament d’una companyia aèria que gestionen les dades dels passatgers
que embarquen als avions a través d’un programa desenvolupat per a aquest fi.
■ Operaris de serveis de camp (per exemple, instal·ladors elèctrics) que recullen les seves
ordres de servei i informen dels treballs realitzats a través de la seva PDA o telèfon.
■ Professors que han fet de l’ordinador una eina bàsica per a les seves activitats docents.
■ Etc.
El treball basat en ordinadors s’ha estès a una immensa varietat de dispositius, aplicacions i ocu-
pacions, la qual cosa ha suposat l’aparició de dispositius mòbils com agendes personals, smart-
phones, ordinadors portàtils, miniportàtils, etc., així com d’altres dispositius amb accés a Internet
mitjançant Wi-Fi (connectivitat sense fil).
2.2
Característiques i necessitats
Avui dia, aquest treballador de la informació dedica una bona part del seu dia a dia a treballar amb
informació no estructurada.
ACC1Ó
19

12. iProductivitat, les TIC per incrementar el rendiment de les persones iProductivitat, les TIC per incrementar el rendiment de les persones
2 El treballador de la informació El treballador de la informació 2
Si analitzéssim les principals activitats d’aquests treballadors constataríem les següents conside- Curiosament, i a diferència del que sempre ha succeït amb les tecnologies de la informació, moltes
racions: de les eines d’aquest treballador de la informació ja s’estan utilitzant, de manera massiva, amb
un alt grau de penetració a la llar i en oci individual, com ara la missatgeria instantània, les xarxes
■ Bona part del nostre temps professional l’invertim a treballar amb documentació, creant socials, les eines d’audioconferència, etc.
documents de text, treballant amb fulls de càlcul, presentacions, etc., tot allò que coneixem
com a ofimàtica. En el capítol 4 es presentarà tot un conjunt de situacions habituals en què es troba aquest treba-
■ El correu electrònic ha esdevingut una eina habitual i comuna per a un nombre important llador i veurem com, amb l’ús d’un conjunt d’eines i tecnologies (presentades al capítol 3), podrien
de les nostres comunicacions. En aquestes eines, a més, també hi gestionem el calendari, millorar la seva productivitat, esdevenint més àgils i eficients.
l’agenda, les tasques, etc.
■ Els nostres canals de comunicació s’han ampliat i, a més del correu electrònic i el telèfon,
tenim a la nostra disposició la telefonia mòbil, les eines de missatgeria instantània i eines
2.3
d’àudio i videoconferència.
■ La comunicació és una peça clau d’aquests treballadors de la informació, com també ho és
la col·laboració i el treball en equip. Tots nosaltres participem en grups de treball (més d’un),
en l’àmbit departamental, de projectes interns i externs a les empreses. Nous models de treball
■ Una altra de les activitats d’aquests treballadors són els projectes. D’una banda, el cap o
responsable del projecte és un clar exemple de treballador de la informació, ja que té la res- Aquestes noves necessitats dels treballadors de la informació també estan comportant nous mo-
ponsabilitat de coordinar i dirigir persones i gestionar tota la informació i documentació del dels de treball i canvis en la manera com treballem.
projecte.
■ També dediquem bona part del nostre temps a cercar informació (al nostre ordinador, als Anem cap a una conciliació de la vida laboral, personal i familiar, adaptant els horaris, en la mesura
servidors de l’empresa, a la intranet-extranet i a la xarxa Internet, en general). I ens adonem en què es pugui, a les diferents realitats dels professionals.
que hi dediquem molt de temps, més del que seria raonable per a cercar aquella informació
que nosaltres mateixos o altres professionals de la companyia han guardat. Això comporta que una part de les nostres tasques professionals es pugui desenvolupar fora de
■ Tots ens relacionem amb persones que són fora de l’oficina, ja siguin clients o proveïdors, l’oficina (a casa, al tercer lloc...) o en horaris que ens permetin evitar desplaçaments en hores pun-
altres empreses a les quals hem externalitzat part de les nostres operacions o inclús amb ta, fent reunions de treball virtuals, estalviant el temps de desplaçament, etc.
professionals de la nostra companyia que es troben desplaçats. Amb aquestes persones hem
de compartir documentació, informació, treballar plegats, comunicar-nos, etc. Els avenços tecnològics dels darrers anys (finals dels noranta i primers anys del segle xxi) han can-
■ I finalment, tots, en un moment o altre, i en menor o major mesura, treballem fora de viat completament la manera de treballar.
l’oficina, ja sigui perquè estem fent feina de camp (visites, serveis a casa del client...) o per-
què estem viatjant. I durant tot aquest temps que som fora de l’oficina necessitem seguir Internet, juntament amb l’increment de la capacitat i portabilitat dels ordinadors i els telèfons mò-
treballant com si fóssim a l’oficina. És a dir, hem de seguir accedint als nostres sistemes bils, ha permès a les persones i als professionals de les empreses poder treballar de manera pro-
d’informació, col·laborar amb els companys, comunicar-nos amb el nostre equip, etc. ductiva des de qualsevol lloc i en qualsevol moment.
Així doncs, si haguéssim de descriure com és el món del treballador de la informació, podríem Aquestes capacitats han suposat, per exemple, l’explosió de l’externalització (offshore) de moltes
apuntar que estar format per: feines cap a països com l’Índia o la Xina.
■ Comunicació I les diferents eines de productivitat online, com els blogs i les wikis, estan canviant també la ma-
■ Col·laboració nera com els equips treballen plegats, es comuniquen, interactuen i col·laboren, arreu del món.
■ Reunions
■ Cerca Alguns dels conceptes que veurem en l’apartat 2.4 d’aquest mateix capítol estan relacionats amb
■ Mobilitat aspectes com la telepresència, el treball en el món virtual, el cotreball o el treball en el tercer lloc.
■ Documents
■ Projectes Alguns d’aquests aspectes són coberts amb més detall més endavant. No obstant això, a continu-
■ Coneixement ació es fa una breu introducció de cadascun d’ells.
■ Decisions
Ens trobem, per tant, en un escenari en què fer front a la sobrecàrrega de dades suposa un repte Presència virtual
fonamental:
Cada vegada més, ens trobarem amb professionals que treballen de manera remota (des de casa
■ Els treballadors de la informació passen el 30% del seu temps cercant informació que ne- seva, habitualment), però que estan presents, gràcies a les tecnologies, de manera virtual a l’ofi-
cessiten, per la qual cosa disposar de les millors eines per a accedir, gestionar i compartir les cina. Els sistemes de telepresència que proveeixen, per exemple, de videoconferència en temps
dades és de vital importància. real permeten que aquests professionals interactuïn amb els seus companys d’equip com si es-
■ La infrautilització de la informació és una altra de les constants amb què ens trobem. Ex- tiguessin presents a l’oficina. L’ús de pantalles de gran resolució facilita que la presència virtual
plotar-les al màxim facilitarà la productivitat tant personal com de les organitzacions. d’aquests treballadors sigui quasi imperceptible per als seus companys.
■ Estar sempre connectat implica el repte de saber prioritzar, centrar-se i treballar sense
interrupció.
ACC1Ó ACC1Ó
20 21

13. iProductivitat, les TIC per incrementar el rendiment de les persones iProductivitat, les TIC per incrementar el rendiment de les persones
2 El treballador de la informació El treballador de la informació 2
Treball en el món virtual Podríem definir-lo com una variant del teletreball, però que consisteix a compartir espai de treball
amb altres professionals de sectors diferents, des d’informàtics i dissenyadors fins a arquitectes,
Si bé fenòmens com Second Life s’han reconduït cap a una «normalitat» en el seu ús i aplica- periodistes o escriptors, per exemple.
ció, no són gens menyspreables les prestacions que aquest tipus de mons virtuals tindran, en
un futur proper, per al món del treball. Moltes de les relacions entre empreses i professionals El fet de compartir aquests espais suposa disposar d’un conjunt de prestacions i serveis a un cost
es duran a terme en entorns virtuals d’aquest estil, on la realitat virtual confluirà amb la reali- molt reduït, ja que és compartit per tots els usuaris de l’espai. Per altra banda, això també implica
tat presencial. Moltes empreses ja han creat negocis i duen a terme activitats professionals a treballar al costat d’altres professionals amb els quals compartir inquietuds, necessitats i, en molts
través d’aquestes aplicacions, interactuant amb els seus clients, proveïdors, actuals i futurs casos, sinergies professionals.
treballadors, etc.
Hiperconnexió
2.4
L’ús de xarxes socials i eines de comunicació virtual permet que els professionals interactuïn amb
els seus companys, però també amb els seus clients, proveïdors, usuaris potencials..., des de les
El treball i l’oficina flexible
pròpies eines de la companyia, com també a través de terceres aplicacions (per exemple, Face-
La figura del treballador mòbil és cada vegada més freqüent en el nostre entorn laboral.
book o LinkedIn).
Si bé la mobilitat ha estat tradicionalment vinculada a perfils comercials, consultors o directius que
Aquesta capacitat d’hiperconnexió (a través dels hipervincles d’Internet) comporta reptes impor-
requerien desplaçaments a la seu d’empreses clients o a l’estranger, el treball mòbil és una opció
tants en la manera com es fan i es faran negocis, com coneixem i interactuem amb els nostres
que pot obrir-se a un col·lectiu nombrós de rols professionals i ocupacions.
clients i potencials usuaris, com fem campanyes de màrqueting o posicionament dels nostres
productes o com gestionem, per exemple, la reputació corporativa online.
Treball flexible
L’ús i aplicació d’aquestes eines ha comportat l’aparició de nous rols dins les companyies, com
per exemple el community manager (responsable de relacions amb la comunitat), l’enginyer de
Més enllà del concepte de treball mòbil, apareix el concepte de treball flexible, que s’entén com
continguts online, l’expert en usabilitat o l’enginyer d’e-learning, entre d’altres.
qualsevol canvi en l’hora o el lloc en què es realitza el treball, i per tant pot incloure, per exemple,
treballar des de casa, treballar a distància o treballar «en moviment», i fer-ho en uns horaris labo-
rables estàndards o amb llibertat horària.
Cloud computing
Estudis realitzats sobre els efectes del treball flexible demostren el seu impacte positiu en els tre-
Aquest concepte, conegut com a cloud computing (computació «distribuïda» a la xarxa Internet),
balladors, les organitzacions i, fins i tot, la sostenibilitat del territori.
canviarà, i molt, la manera com gestionem i treballem amb les aplicacions informàtiques de l’em-
presa.
És així com el concepte de treball flexible i global s’estén fins al punt que ja es parla del primer
lloc de treball ubicat a l’oficina, el segon lloc ubicat a casa i el tercer lloc als espais públics de què
En lloc de tenir les nostres aplicacions i la infraestructura associada (equips, servidors....) a les
disposen les ciutats per a teletreballar.
nostres oficines o en un tercer lloc, estaran disponibles a Internet. A través d’uns proveïdors, ca-
paços d’oferir-nos de manera dinàmica i en funció de les nostres necessitats les infraestructures
El treball flexible (o flexible working, com s’acostuma a trobar en la literatura) significa, per tant,
de comunicació i emmagatzemament, tindrem accés de manera remota a les nostres aplicacions,
treballar en una combinació de diferents localitzacions: a casa, de manera remota o en moviment
dades, etc.
(als aeroports, al cotxe, a casa del client...) i a les oficines centrals de l’empresa.
Per tant, no ens haurem de preocupar de les tasques de manteniment i evolució de la infraestruc-
Segons un estudi realitzat al Regne Unit l’any 2005, el treballador flexible repartia el seu temps en
tura, ni de la compra de hardware, software i actualitzacions, sinó que simplement els utilitzarem
un 35% a casa, el 45% en moviment i el 20% restant a les oficines centrals, davant d’un reparti-
des d’on siguem.
ment del 25% - 20% - 55%, respectivament, l’any 2002.
Aquest nou model és una realitat. No significa canviar la forma de treballar dels professionals en
Cotreball molts casos, però en d’altres suposarà adoptar unes noves maneres d’actuar.
La capacitat de poder treballar on sigui aporta una nova dimensió al treball desplaçat. Podem
No obstant això, tots aquests canvis comportaran un conjunt d’impactes (positius i negatius), amb
treballar a l’oficina, podem treballar a casa o podem treballar en el «tercer lloc», és a dir, on
alguns riscos associats que cal conèixer:
siguem. De mica en mica veurem aparèixer espais de treball o cotreball (coworking), on dife-
rents professionals de diferents empreses es trobaran físicament per a teletreballar, compartir
■ Millora de la productivitat. El 84% dels treballadors flexibles considera que ha millorat la
recursos, etc.
seva productivitat.
■ Perill de pèrdua del sentiment de pertinença. El 40% pensa que es troba «socialment
El concepte de cotreball (coworking en anglès) no és nou. De fet, és una tendència molt implantada
desconnectat» dels seus companys.
als EUA des de fa uns quants anys i que ara s’està començant a incorporar al nostre país.
ACC1Ó ACC1Ó
22 23

14. iProductivitat, les TIC per incrementar el rendiment de les persones iProductivitat, les TIC per incrementar el rendiment de les persones
2 El treballador de la informació El treballador de la informació 2
■ Una nova forma de direcció dels directors/gerents dels flexible workers. Cal formar la di- ■ Definir els criteris d’ús de l’espai: com s’utilitzarà cadascun dels espais i si caldrà reservar-
recció i fomentar les reunions face to face a la seu de l’empresa. los o no, per exemple.
■ Reducció dels costos d’explotació en reduir l’espai per empleat a l’oficina a ràtios de ■ Considerar una varietat de tipologia d’espais: sales de treball en grup, sales de treball indi-
7 m2/empleat i eliminar bona part del costos de reorganització interns. vidual, llocs de treball en espais oberts, sales de reunions, etc.
L’empresa ha de facilitar la tecnologia, els serveis i les condicions de treball més adequats al treba- Es busca, per tant, que l’espai es correspongui en tot moment amb les necessitats funcionals can-
llador allà on sigui, donant una atenció 24/7/365 (24 hores del dia, 7 dies de la setmana i 365 dies viants del treballador. Per exemple, tot aquell que necessiti en un moment donat un espai de treball
de l’any), la qual cosa suposa un conjunt de reptes per a les organitzacions: confidencial (despatx individual) ha de poder-ne disposar, temporalment, amb independència de la
seva posició jeràrquica a l’empresa.
■ Proporcionar tecnologia per a poder treballar des de qualsevol lloc en qualsevol moment:
portàtil, PDA, connexió 3G...
■ Facilitar l’accés a altres espais corporatius, amb el concepte d’oficines satèl·lits (altres
espais disponibles per part de l’empresa perquè els professionals hi puguin treballar, ubicats
per exemple en centres de negoci, espais de coworking, etc.).
■ Desenvolupar un suport online per als treballadors, que integri les àrees de suport de finan-
ces, recursos humans i tecnologia.
■ Oferir ajudes per a la instal·lació del lloc de treball a casa: ADSL, espai de treball, etc.
■ Tenir una nova concepció dels espais a la seu central i trencar amb el concepte d’horari
de treball fix.
■ Potenciar la comunicació interna per a evitar el «sentiment de solitud» o de «desconnexió
social» dels treballadors.
Això no obstant, també és cert que aquesta pràctica redueix la dimensió de les seus centrals al
voltant del 50%, la qual cosa implica una reducció dels costos d’explotació, en molts casos, al
voltant del 30%.
Oficina flexible
Finalment, i davant d’aquests canvis, també estem davant d’uns nous espais de treball, cosa que
ens porta a un nou concepte: l’oficina flexible.
Les oficines deixaran de ser el lloc on treballar per a esdevenir un dels llocs de treball.
Cada vegada més, treballarem al tercer lloc, és a dir, a l’oficina, a casa, a l’aeroport, a l’oficina d’un
client o proveïdor, en una biblioteca, en una cafeteria, en un centre de negocis...
Allà on siguem nosaltres, hi tindrem l’oficina.
I les oficines clàssiques/tradicionals esdevindran espais de treball, de reunió, llocs on els equips de
projectes es trobaran per a posar en comú les seves tasques, col·laborar i treballar plegats.
En aquestes oficines els espais seran cada vegada més oberts, sense una assignació prèvia i amb
sales polivalents i despatxos que el treballador pugui utilitzar quan ho necessiti.
La principal activitat del disseny de l’oficina flexible és potenciar la comunicació i el corporativis-
me, donant molta importància a la comunicació cara a cara.
És per això que cal considerar tot un seguit d’accions i una gestió del canvi abans, durant i després
de posar en marxa aquest nou model d’oficines:
■ Desenvolupar una tecnologia que permeti la mobilitat.
■ Definir el col·lectiu.
■ Definir la ràtio d’inici i ajustar-la a través del monitoratge.
■ Revisar el disseny actual de l’espai i els serveis oferts.
ACC1Ó ACC1Ó
24 25

15. 3
iProductivitat, les TIC per incrementar el rendiment de les persones iProductivitat, les TIC per incrementar el rendiment de les persones
Eines i tecnologies Eines i tecnologies de la iProductivitat
de la iProductivitat
IDEES CLAU
La lectura d’aquesta introducció ofereix respostes a les preguntes següents:
Quines eines o tecnologies té al seu abast el treballador de la informació per a millorar la seva produc-
tivitat?
Com s’apliquen i usen aquestes eines?
Quins beneficis aporta el seu ús a les empreses?
Com podem treure’n un profit en el nostre dia a dia?
REFERÈNCIES
Bhansali, S. (2009). Essays on the Impact of Information Technology: An Empirically-Driven Assessment
of How, When, Where and What Impact IT can Produce at the Individual Information Worker Level and at
the Firm Level. LAP Lambert Academic Publishing.
Brynjolfsson, E. i Saunders, A. (2009). Wired for Innovation: How Information Technology is Reshaping
the Economy. The MIT Press.
Diversos autors (2010). Guia de propostes de millora per a la productivitat de les empreses tecnològi-
ques. TIC.cat (www.tic.cat).
Foster, K. (2008). SharePoint Best Practice: Improve workplace productivity, Help your people work to-
gether. Emereo Pty Ltd.
Gartner (2008). «Magic Quadrant for Unified Communications»,
http://www.gartner.com/technology/media-products/reprints/avaya/vol5/article3/article3.html.
ÍNDEX Ortiz de Zárate, A. (2008). Manual de uso del blog en la empresa. Infonomía.
3.1 Presentació i descripció BREU RESUM
Aquest apartat se centra en la presentació i revisió d’un conjunt d’eines i tecnologies que anomenem de
3.2 Comunicacions unificades
la iProductivitat.
3.3 Eines col·laboratives Aquestes eines formen part del dia a dia del treballador de la informació a les companyies i són impres-
3.4 Anàlisi de la informació cindibles perquè aquest professional pugui ser més eficient i àgil en les seves tasques i responsabilitats
3.5 Cerca d’informació (comunicació i col·laboració, gestió de la informació...).
La guia enumera i descriu set d’aquestes tecnologies, les que considerem més importants pel seu abast
3.6 Noves interfícies d’usuari
i aplicació més àmplia.
3.7 Eines web 2.0 Per a cadascuna d’elles, es fa una descripció i enumeració de les seves funcionalitats i aplicacions i es
3.8 Solucions de mobilitat detallen els beneficis del seu ús per a les organitzacions.
ACC1Ó ACC1Ó

16. iProductivitat, les TIC per incrementar el rendiment de les persones
Eines i tecnologies de la iProductivitat 3
3.1
Presentació i descripció
Són moltes les tecnologies i eines disponibles, avui dia, per a la millora de la iProductivitat o la
productivitat de les persones.
Entre d’altres, podem destacar les solucions de mobilitat, les eines de comunicació integrades, els
espais col·laboratius i eines de treball en equip, les tecnologies de cerca, noves interfícies d’usuari
i les eines de gestió de la informació i documentació.
Figura 3.1 - Tecnologies de la iProductivitat
Comunicacions Espais de Productivitat
Productivitat
eficients col·laboració mòbil
Individual
Cerca
Gestió de
Noves Continguts
interfícies
Xarxes
Anàlisi de la Gestió de Socials
Informació Processos/Projectes
Posteriorment, en els següents apartats, es detallaran amb profunditat set d’aquestes eines o tec-
nologies que fomenten la productivitat de les persones:
■ Comunicacions unificades
■ Eines col·laboratives
■ Eines d’anàlisi de la informació
■ Tecnologies de cerca de la informació
■ Noves interfícies d’usuari
■ Eines web 2.0
■ Solucions de mobilitat
No obstant això, a tall d’exemple, passem a presentar-ne algunes:
Missatgeria instantània, informació de presència i àudio i videoconfe-
rència
Dins d’aquest conjunt de tecnologies podem emmarcar les eines de missatgeria instantània, àu-
dio i videoconferència, la seva integració amb telefonia fixa i mòbil, eines de control de disponi-
bilitat, etc.
ACC1Ó
29