Els comites de defensa de la CNT

Els Comitès de Defensa
de la CNT

Els Comitès de Defensa
de la CNT
1933-1938
Dels Quadres de Defensa
als Comitès Revolucionaris de barriada,
les Patrulles de Control i les Milícies Populars
Agustín Guillamón

1a edició juliol 2016
Barcelona
Autor: Agustín Guillamón
Edicions Malapècora
ISBN 978-84-16553-69-3
Dipòsit Legal B 17169-2016
Maquetació: CtrlC+CtrlV descontrol@riseup.net
Impresió: Impremta elTaller fotocopies@riseup.net
Traducció: Amigues de les Lletres
Imprès a Catalunya
Els Comitès de Defensa de la CNT de Agustín Guillamón està subjecte a una llicència de
Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons

Plus de dirigeants, plus d’État
Pour profiter de nos combats
Raoul Vaneigem. La vie s´ecoule, la vie s´en fuit
Vivere militare est
Séneca. Epístoles
Morpheus: “I didn’t say it would be easy, Neo.
I just said it would be the truth”
Larry y Andy Wachowski. Matrix

7
Pròleg
L’oblit és una arma del Poder. De qui té la capacitat d’escriure la
història. De dictar-la, des de les institucions, les editorials i els mitjans
de difusió massiva. És, l’oblit, una arma tant poderosa que té el poder
d’imposar-nos una versió de com és la realitat, de com hem arribat al
moment actual i de quina ha sigut la nostra participació en el procés. I
això afecta tant a la història gran com a la, per dir-ne d’alguna manera,
la nostra més particular. Quantes vegades hem sentit explicar el segle
XIX a partir dels canvis tècnics a la indústria i de les disputes entre
liberals i conservadors mentre es passa de puntetes sobre les revoltes,
cremes de convents, sublevacions o la construcció d’espais i associa-
cionismes d’arrel popular? De manera una mica similar, alguna vega-
da també hem sentit afirmacions com “els (i les) anarcosindicalistes
mai hem emprat la violència”. Tot plegat té a veure amb la imposició
d’identitats col•lectives, tant al conjunt de la població com a espais que
ens reclamem hereus d’organitzacions de combat de la classe treballa-
dora de fa unes dècades.
La publicació d’aquest llibre, una traducció de l’original titulat
“Los Comités de Defensa de la CNT en Barcelona (1933-1938)” de
l’Agustí Guillamon editat originàriament per Aldarull el 2011, pretén
lluitar contra aquest oblit imposat. Ens obre la mirada cap a aspectes
poc tractats del moviment llibertari i, concretament, anarcosindicalista
construït al voltant de la CNT i de la FAI a la dècada dels 1930’s del
segle passat. Fuig de tabús actuals, massa sovint imposats per nosaltres
mateixos, i parla de la violència. Una violència entesa com un mitjà per
enderrocar el poder de l’estat i del capital i defensar la construcció de
la revolució, i no com una fi en si mateixa. El llibre ens introdueix als
debats, dubtes, crítiques i rectificacions dels qui van protagonitzar la
creació d’aquesta eina del moviment obrer. Pensant en el present, ens

8 Els Comitès de Defensa de la CNT
incita a debats en certa mesura prohibits actualment. Una prohibició
que comença per la nostra pròpia resistència a pensar en els termes dels
i les que van protagonitzar les històries que ens recull i exposa l’Agustí.
Lluny de caure en un fetitxisme de pistoles i “naranjeros”, aquest
estudi posa sobre la taula el paper de l’organització, un element indis-
pensable per a superar les limitacions dels esclats espontanis i preparar,
si cal cuinada a foc lent, una gran força popular capaç de fer la revolu-
ció. Ens ho mostra en il•lustrar tant els debats entre les diferents orga-
nitzacions de combat de l’anarcosindicalisme com les anàlisis crítiques
de l’onada revolucionària de principis del 1933. Els fracassos i les dis-
cussions, no obstant, no van actuar com un factor de desmobilització
sinó que, per contra, van permetre preparar el teixit organitzatiu que
els dies 19 i 20 de juliol van derrotar militarment el feixisme a Barcelo-
na i altres poblacions catalanes i van iniciar la revolució social.
El llibre també ens mostra la destrucció de l’experiència revolu-
cionària i com aquesta no va venir del triomf de l’exèrcit feixista, com
a mínim en una primera instància. La distinció entre les lluites refor-
mistes i revolucionàries és de cabdal importància, com estem veient
també avui en dia. En un enfrontament sense pacte possible, com el
que dissenyava l’organització anarcosindicalista els anys 1930’s entre
les i els treballadors i la burgesia, les opcions de reforma havien d’aca-
bar traint la lluita popular. La progressiva consolidació del poder de la
Generalitat a finals del 1936 i inicis del 1937, amb la participació fins i
tot de destacats dirigents de la CNT va facilitar aquest procés. Les con-
tradiccions que aleshores van patir l’anarcosindicalisme i la resta d’or-
ganitzacions revolucionàries són una bona mostra de les complexitats
de determinats moviments històrics i la dificultat de prendre decisions
sobre la marxa.
L’aniversari d’una revolució i, concretament, de la Revolució de
juliol del 1936, és una bona excusa per editar un llibre que combat
l’oblit, les històries tergiversades i els prejudicis. Volem girar el cap i,
de manera breu, centrar la mirada en un seguit de fets de fa 80 anys
i en les dones i homes que els van protagonitzar. Conèixer les seves
accions però, sobretot, entendre-les en el context en que les van dur a
terme. I un cop feta aquesta retrospectiva, tornarem a girar la mirada
per fixar-la endavant. Tenim un present per combatre i un futur per
construir. Dels i les que ens van precedir, ara fa 80 anys, envegem es-

9Agustín Guillamón
pecialment el convenciment que tenien que farien la revolució i la seva
capacitat per treballar, en base a fets concrets, per preparar-la. Potser
aquesta és la principal lliçó del llibre. L’aprenem i ens hi posem. Per-
què, un cop eliminat l’oblit, no volem viure només de records i d’en-
veges. Avui, com ahir, és hora de posar les nostres mans a construir les
eines per fer la revolució social.
Ermengol Gassiot,
Secretari General de la
Confederació General del Treball de Catalunya

13
Introducció
Aquest llibre, la primera edició del qual en castellà és de 2011, i
que ja ha estat traduït al francès, italià i anglès, és el primer que tracta
el tema dels Comitès de Defensa com a autèntics protagonistes indis-
pensables de la Revolució de 1936. Fins llavors la historiografia no els
havia tractat en profunditat o només apareixien furtivament.
Encara que existeix una extensa bibliografia sobre la Guerra civil
espanyola, que podria fer-nos pensar que ja s’ha dit tot sobre la qüestió,
la veritat és que aquest llibre destrossa tal creença i, des de la pedrera
d’una immensa tasca d’investigació en arxius de tot el món, planteja el
punt de vista dels interessos del proletariat revolucionari, donant-nos
una perspectiva radical, desconeguda en el món acadèmic, comprat per
a escampar la sagrada història de la burgesia.
El 14 d’abril de 1931 s’havia proclamat la República. El 25 d’abril,
onze dies després, en un Ple de Locals i Comarcals, la CNT va adoptar
dues mesures organitzatives que tindrien un enorme èxit posterior: la
formació de sindicats de barri a la ciutat de Barcelona i la institució
dels comitès de defensa.
La CNT en els anys trenta no era només un sindicat, entès a la
manera clàssica com una organització que defensa els drets laborals dels
seus afiliats. La CNT formava part d’una xarxa de solidaritat, formació
i acció que abastava tots els aspectes de la vida del treballador, tant so-
cials com culturals, familiars, lúdics, polítics i sindicals. Aquesta xarxa
estava formada pel sindicat de barri, els ateneus, les escoles racionalis-
tes, les cooperatives, el comitè de defensa econòmica (que s’oposava als
desnonaments), els grups d’afinitat, els grups de defensa (coordinats a
nivell de barri i després de districte i ciutat), constituint en la pràctica
quotidiana una forta, solidària i eficient societat autònoma, alternativa
als valors capitalistes.

En 1923, Joan García Oliver havia aixecat l’organització pràcti-
ca del que es va anomenar “gimnàstica revolucionària”. Eren els anys
del pistolerisme (1917-1923). La CNT havia de defensar la vida dels
seus militants de la liquidació física a què eren sotmesos per l’aliança
del terrorisme de la patronal i l’Estat, que finançaven als pistolers de
l’anomenat Sindicat Lliure i donaven carta blanca als assassinats de la
policia i de la guàrdia civil, amb la pràctica de l’anomenada “llei de
fugues”, consistent en assassinar als presos i detinguts en el moment del
seu trasllat o alliberament, pretextant un intent de fugida.
En 1931 la creació dels comitès de defensa significava la refun-
dació dels grups d’acció dels anys del pistolerisme, encara que ara ori-
entats no només a la protecció dels vaguistes i de les manifestacions
reivindicatives, sinó element indispensable per exercir els drets fona-
mentals d’expressió , premsa, reunió, associació, manifestació, sindi-
cació o vaga, encara no reconeguts per una República constituent que
havia d’aprovar una Constitució, però que encara no havia dissolt a
la ciutat de Barcelona als sometents, això és, a l’odiosa guàrdia cívica
dretana, especialista en trencar vagues i en perseguir els cenetistes.
L’1 de maig de 1931, en el míting de la jornada, van aparèixer per
primera vegada unes enormes banderes roig-negres com a senyal d´i-
dentitat de la CNT. Es va acordar elaborar una plataforma de reivindi-
cacions, que serien portades a les autoritats en manifestació al Palau de
la Generalitat. En arribar els manifestants a la plaça de Sant Jaume van
ser rebuts a trets. El tiroteig, que va ser respost pels comitès de defensa,
va durar tres quarts d’hora, fins que es va permetre que Joan García
Oliver lliurés les reivindicacions i sortís al balcó de la Generalitat per a
dissoldre la manifestació.
Els comitès de defensa es presentaven, doncs, no com un grup
“terrorista” aliè a la classe treballadora i al poble, sinó com una peça
més, indispensable a la lluita de classes, al costat del sindicat, l’ateneu,
l’escola racionalista o la cooperativa. Els comitès de defensa garantien
els drets dels treballadors, perquè no existien més drets que els apro-
piats per la lluita de carrer, no existien més drets que els que podien
defensar-se, practicant-los.
Però la tàctica insurreccional de la “gimnàstica revolucionària”,
consistent en armar-se ràpidament per a l’ocasió, proclamar espontàni-
ament el comunisme llibertari en un poblet o en una comarca i esperar
que la resta del país s’unís a la insurrecció va mostrar els seus límits, i
sobretot , els seus inconvenients i desavantatges. Les insurreccions de
gener de 1932 i de gener i desembre de 1933 havien desarmat als co-

mitès de defensa, sotmesos a una fortíssima repressió que havia conduït
a la majoria dels seus components a la presó, de manera que la tàctica
de la “gimnàstica revolucionària” no havia fet més que desmantellar als
comitès de defensa. Calia donar un cop de timó i canviar de tàctica.
I així es va fer a l’octubre de 1934, com s’explica en el primer capítol
del llibre.
Característica fonamental del llibre, a més de la seva ja comentada
perspectiva radical, en defensa del punt de vista dels revolucionaris, és
la seva tècnica narrativa que trenca amb l’habitual en el món acadè-
mic, determinada per un autor omniscient (tant del passat com del
present i del futur) que barreja informació documental amb opinió
pròpia, fabricant un relat indiscutible per vendre a un lector passiu,
ximple i maldestre, com a veritat inapel•lable. En aquest llibre es dife-
rencia sempre de forma molt clara i precisa entre la documentació i la
seva pròpia interpretació dels fets i dels documents, amb un respecte
absolut cap al lector, al qual es facilita els instruments adequats per a
convertir-se ell mateix, mitjançant un diligent esforç, en investigador
vàlid del passat. A aquest lector intel•ligent i actiu se li ofereixen els
debats interns dels comitès de defensa, de les assemblees sindicals, dels
consells de la Generalitat i totes aquelles dades necessàries per reviure
la problemàtica a la qual es van enfrontar els protagonistes destacats o
anònims d’un passat que era per a ells era un angoixant i problemàtic
present.
El llibre insisteix a destacar l’abisme existent entre les posicions i
vivències dels integrants dels comitès de defensa, que “estaven fent la
revolució”, i l’estratègia política dels comitès superiors, és a dir, dels
dirigents anarquistes, que havien renunciat a tot en nom de la unitat
antifeixista, amb l’objectiu únic de guanyar la guerra. Els comitès de
defensa dels barris no havien renunciat a res, mentre els dirigents ja
havien renunciat a la revolució en nom de la sagrada unitat amb la
burgesia, els estalinistes i els catalanistes.
El text s’acompanya d’un excel•lent i detallat glossari que intro-
dueix els diferents grups o personalitats citats, facilitant d’aquesta ma-
nera la seva lectura i comprensió.
El lector té, doncs, a les mans un llibre rupturista, primer perquè
està escrit des del punt de vista dels revolucionaris, i en segon lloc per-
què trenca amb la narrativa passiva i prepotent, habitual entre els his-
toriadors acadèmics. Finalment apareix com un bon tast de la trilogia

dedicada a l’estudi de la fam i la violència a la Barcelona revolucionària
de 1936-1937: La revolució dels comitès, La guerra del pa i La repres-
sió contra la CNT.
Ha arribat l´hora del lector, i és a ell i qui lo toca ara jutjar i deci-
dir si Els comitès de defensa és una llavor destinada a germinar i influir,
directament o indirectament, en el fons i en la forma de la historiogra-
fia futura sobre la Revolució i la Guerra civil espanyola, com ho van
ser en el seu moment els treballs de Vernon Richards, Peirats, Broué
o Bolloten, perquè sense conèixer el passat no es pot comprendre el
present, ni lluitar pel futur.
Agustín Guillamón

17
Capítol 1
De l’informe
de Shapiro a la
ponència d’octubre
de 1934
Un informe confidencial, i d’escassa difusió, d’Alexander Sha-
piro1
, secretari de la AIT, elaborat al llarg de la seva estança a Espanya
entre 1932-33, relatava què eren i com funcionaven els Comitès de
Defensa, organitzats exclusivament per a tasques insurreccionals de
xoc, com la del 8 de gener de 1933, de la que fou testimoni. Aquest in-
forme de Shapiro, sobre els Comitès de Defensa, fou realitzat en plena
polèmica entre faistes i trentistes2
, sobre si era oportuna, o no, la tàcti-
ca de la insurrecció immediata, local i permanent. Shapiro va fer una
crítica demolidora de la improvisació, falta d’organització i preparació
de la insurrecció de gener. Denuncià, amb duresa, que una mateixa
persona pogués posseir càrrecs a les secretaries de la CNT i del Comitè
1 AIT: “Rapport sur l’activité de la CNT (14 décembre 1932 – 26 février 1933)”.
2 Els faístes propugnaven insurreccions alienes a les condicions objectives, que contagiéssin
al poble, amb l’exemple donat per grups d’acció revolucionària. Els trentistes, o reformistes,
protestaven per la ingerència de la FAI als sindicats; defensaven l’acció sindical i la serietat en la
preparació d’una insurrecció revolucionària massiva, en condicions favorables per a la seva extensió
estatal i social.

Nacional de Defensa, pel confusionisme que creava. Demostrà que, a
la pràctica, s’havia produït una submissió de la Confederació Nacional
del Treball (CNT) a les decisions del Comitè Nacional dels Comitès
de Defensa (CNCD)
L’informe de Shapiro, que va comptar amb l’inestimable ajuda
d’Eusebi Carbó, descrivia d’aquesta forma els quadres de defensa, exis-
tents el 1933: “Aquests Comitès de Defensa, que ja existien des de
temps enrere, tenien com a única meta preparar les armes necessàries
en cas d’insurrecció, organitzar els grups de xoc en els diferents barris
populars, organitzar la resistència dels soldats a les casernes, etcètera”.
Encara en curs la insurrecció asturiana, el CNCD constatava, en
una ponència3
, el fracàs de la tàctica insurreccional, propugnada pel
grup Nosotros, coneguda popularment com a “gimnàstica revolucio-
nària”, a la que culpava precisament de la falta de preparació de la CNT
per intervenir, a nivell estatal, en la insurrecció d’octubre de 1934.
Havia arribat el moment de superar aquesta tàctica, perquè havia de-
mostrat fins a on era d’absurd i perillós fer una insurrecció local en un
moment inadequat, sense una seriosa preparació prèvia, ja que sotme-
tia els llibertaris a la repressió estatal, sense aconseguir mai una extensió
popular per tot el país, ni l’adhesió d’altres organitzacions, necessària
per enfrontar-se amb èxit a l’aparell militar i repressiu de l’Estat. El pit-
jor de tot era que aquella repressió havia desmantellat l’aparell militar
clandestí de la CNT, desprès de les insurreccions precipitades de gener
i desembre de 1933. L’octubre de 1934, quan es donaven les condici-
ons adequades per a una insurrecció proletària revolucionària, a escala
estatal, els anarcosindicalistes es van trobar absolutament exhausts i
desorganitzats, desarmats, amb milers de militants presos.
Era necessari actuar amb intel·ligència i paciència, preparant-se i
armant-se per quan es presentés una nova ocasió, que la repressió dels
recents fets revolucionaris ja estava provocant i consolidant. L’esbo-
jarrada immediatesa local, que permetia explosions sense solució de
continuïtat, havia de ser substituïda per la planificació intel·ligent i
metòdica d’una insurrecció eficaç i definitiva.
La data del document, 11 d’octubre de 1934, no deixa dubte
sobre la influència que els esdeveniments històrics, en curs, van tenir
en la redacció de la Ponència. La seva claredat expressiva i el seu anàlisi
no podien ser més contundents. Malgrat tot, més de setanta-cinc anys
desprès, la historiografia burgesa de liberals i estalinistes, segueix difo-
3 CNCD: “Ponencia sobre la constitución de los Comités de Defensa” (11 d’octubre de
1934).

nent, a dia d’avui, l’explicació propagandística que la CNT va donar
per justificar la seva no-participació, a banda d’Astúries, en la insurrec-
ció d’octubre de 1934, quan en realitat l’autèntica raó era que estava
exhausta i desarmada: “Que no succeeixi [en el futur] tampoc el que en
aquells passats dies que, per la consciència general de que no estàvem
preparats per una lluita amb mínimes garanties d’èxit, vam haver de
deixar passar els esdeveniments abocats en el dolor de la impotència i
suportant els comentaris adversos”.
La determinació a treballar en l’enfortiment dels Comitès de De-
fensa, superant deficiències i corregint errors, i sobretot aprofitant la
repressió estatal com a esperó per prosseguir la lluita, van impulsar la
ponència del CNCD d’octubre de 1934. S’abandonava la vella tàctica,
en favor d’una seriosa i metòdica preparació revolucionària: “No hi
ha revolució sense preparació; i quant més intensa i intel·ligent sigui
aquesta, millor en el seu dia s’imposarà aquella. Cal acabar amb preju-
dici de les improvisacions, per inspiració exaltada, com a úniques for-
mes resolutives [factibles] en les hores de les dificultats. Aquest error,
de la confiança en l’instint creador de les masses, ens ha costat molt car.
No es procuren, com per generació espontània, els mitjans de guerra
inexcusables per combatre a un Estat que té experiència, fortes dotaci-
ons [en armament] i normes superiors ofensives-defensives”.
El CNCD considerava “que cal donar als Comitès de Defensa la
gran importància que tenen per a la CNT i la revolució llibertària, ate-
nent a l’estudi ininterromput de les seves estructures per a superar-los
[millorar-los] i aportant-los-hi els medis econòmics i de relació [aju-
da] moral i tècnica que els revesteixin de la major eficàcia per obtenir
prompta i rectament la finalitat desitjada”.
La milícia clandestina dels Comitès de Defensa havia d’estar sem-
pre subjecta a les ordres i necessitats de la CNT: “els Comitès de De-
fensa seran una modalitat orgànica annexa a la CNT”. La Ponència
estructurava els Comitès de Defensa mitjançant “militants voluntaris”,
de la mateixa forma que es considerava voluntària la participació a les
organitzacions específiques, això és, de la Federació Anarquista Ibèrica
(FAI) i de les Joventuts Llibertaries. Però sense oblidar mai que els
Comitès de Defensa eren una organització militar secreta de la CNT,
finançada pels sindicats, que “fixaran un percentatge de cotització que
mensualment serà entregat a aquells [Comitès de Defensa] per con-
ducte dels Comitès confederals de cada localitat o comarca”.

La Ponència fixava inclús un percentatge del “15 per cent de la
seva recaptació setmanal”, que afirmava era l’existent a Aragó, La Ri-
oja i Navarra, sense desestimar d’augmentar-lo en cada lloc en funció
de les necessitats imperants o de la conjuntura. La major part dels
diners es destinava a els diferents Comitès Regionals de Defensa que
“distribuiran el material adquirit no als Sindicats o localitats que més
contribueixin, sinó a on més falta faci, per l’escassedat o perquè sigui
major el rendiment”.
La lògica a seguir era, molt pragmàtica i intel·ligentment, la de
les necessitats de la insurrecció: “Hi haurà llocs estratègics per a la re-
volució, que, per les vicissituds de llargues lluites, repressions o falta
d’ambient llibertari, no podran acudir econòmicament a l’equipament
[armament] i per cobrir aquest defecte mereixeran el suport solidari de
les organitzacions, verificat pels Comitès Regionals de Defensa”.
La Ponència del CNCD, d’octubre de 1934, considerava que el
grup, o quadre de defensa bàsic, havia de ser poc nombrós, per facili-
tar la seva clandestinitat i agilitat, així com un coneixement profund
del caràcter, competències i habilitats de cada militant. Havia d’estar
format per un secretari, que tenia la missió fonamental d’enllaç amb
altres grups del mateix barri i la formació de nous grups. Un segon mi-
litant havia d’encarregar-se d’identificar i anotar el nom, el domicili, la
ideologia, dades personals, costums i perillositat dels enemics existents
a la demarcació assignada al grup. Per perillositat s’entenia professió o
ideologia de la persona identificada com a enemic: “militars, policies,
capellans, funcionaris, polítics burgesos i marxistes, pistolers, feixistes,
etcètera”. Un tercer militant havia d’estudiar els edificis i immobles
hostils al moviment obrer, la seva vulnerabilitat i importància. Es trac-
tava d’aixecar plànols i elaborar estadístiques d’homes, objectes i arma-
ments existents en “casernes, comissaries, presons, esglésies i convents,
centres polítics i patronals, edificis forts, etcètera”. Un quart militant
del grup havia d’investigar els punts estratègics i tàctics, això es, “ponts,
passos subterranis, clavegueram, subterranis, cases amb terrat, o portes
d’escapament i accés a altres cases o pati de fugida i refugi”. Es con-
siderava que la tasca del cinquè militant del grup era la de dedicar-se
a estudiar els serveis públics: “enllumenat, aigua, garatges, cotxeres de
tramvies, metro, vials de transport i la seva debilitat per al sabotatge
o la confiscació”. Un sisè militant havia d’encarregar-se de localitzar i
estudiar l’assalt dels llocs d’on es podien obtenir armes, diners i provisi-
ons per a la revolució: “armeries, domicilis de particulars armats, bancs,
cases de crèdit, magatzems de vestits, articles alimentaris, etcètera.”

Es considerava que el nombre de sis militants era la xifra ideal per
constituir un grup o quadre de defensa, sense deixar de considerar que,
en algun cas, podia sumar-se algun membre més per a cobrir tasques
“de suma rellevància”. Recomanava la Ponència que es sacrifiqués el
nombre de quadres a la seva qualitat, i que els militants havien de ca-
racteritzar-se per ser “homes reservats i actius”. La clandestinitat havia
de ser absoluta.
Així, doncs, els grups de defensa, desprès d’octubre de 1934, es
caracteritzaren pel seu nombre reduït, d’uns sis militants, encarregats
d’unes tasques molt concretes. El secretari del grup constituïa l’en-
llaç amb altres grups del mateix barri. Eren grups d’informació i de
combat que havien de desenvolupar “el paper de justa avantguarda
revolucionària” que “inspiraran directament al poble”, això és, que en
el moment de la insurrecció havien de ser capaços de mobilitzar grups
secundaris més nombrosos, i aquests, a la vegada, a tot el poble.
El grup de defensa era la cèl·lula bàsica d’aquesta estructura mi-
litar clandestina de la CNT, constituïda per sis militants. El seu àmbit
era una demarcació molt precisa dins de cada barri. En cada barri es
constituïa un Comitè de Defensa de la barriada, que coordinava tots
aquells quadres de defensa, i que rebia un informe mensual de cadas-
cun dels secretaris de grup. El secretari-delegat de barri realitzava un
resum que entregava al Comitè de Districte; i aquest, al seu torn, el
tramitava al Comitè Local de Defensa “i aquest al Regional i al Naci-
onal successivament”.
Aquest esquema organitzatiu, propi de les grans ciutats, es sim-
plificava als pobles, on els diferents grups es coordinaven directament
amb el comitè local. A la ciutat de Barcelona, desprès del 19 de juliol,
a cada barri va sorgir un comitè de proveïments, que es coordinaven
a nivell de districte i de tota la ciutat. El seu origen radicava en aquell
militant de cada quadre de defensa dedicat a les tasques de subminis-
trament d’armes i aliments. Aquests comitès de proveïments, íntima-
ment entrellaçats amb el sindicat de l’alimentació, van crear nombro-
sos menjadors gratuïts per als milicians i els seus familiars, a més de per
aturats i necessitats, que es van mantenir durant diversos mesos.
La Ponència detallava inclús com i on “constituir grups, o quadres
de defensa, buscant l’element humà en els Sindicats i distribuint-los
per les barriades de les ciutats industrials, assignant-los-hi un radi d’ac-
ció traçat sobre un mapa urbà i del que procuraran de no sortir-se’n
sense avís exprés”.

Es notori el detallisme i la precisió amb la que foren constituïts
els Comitès de Defensa. La Ponència recomanava que els grups fossin
formats per homes d’un mateix sindicat, o ram professional, “no volent
dir amb això que guardin relació o dependència del seu Sindicat ja que
ells estan a disposició exclusiva dels Comitès de Defensa i per omplir
les finalitats que aquests propugnen”, sinó perquè aquell “mètode té la
virtut de convertir a aquells militants, agrupats dins dels Comitès de
Defensa, en salvaguarda dels principis dins del Sindicat i en preveure
l’actuació íntima i pública del mateix”.
La Ponència del CNCD també detallava l’organització dels Co-
mitès de Defensa a escala regional i nacional, enquadrant a més a
aquells sectors de treballadors, com ferroviaris, conductors d’autocars,
treballadors de telèfons i telègrafs, carters i en fi, tots els que per ca-
racterístiques de professió o organització, abastaven un àmbit nacio-
nal, destacant la importància de les comunicacions en una insurrecció
revolucionària. Es dedicava un apartat especial al treball d’infiltració,
propaganda i captació de simpatitzants a les casernes. Desprès de con-
siderar la necessitat de discutir i perfeccionar constantment les tàcti-
ques i projectes insurreccionals, a nivell local, regional i nacional dels
Comitès de Defensa, i formalitzar el lligam amb la FAI; la Ponència
acabava amb una crida als cenetistes, per a que consideressin la im-
portància de consolidar, estendre i perfeccionar una milícia anònima i
secreta de la CNT, “davant l’aparell militar i policial de l’Estat i de les
milícies feixistes o marxistes”.
Els quadres de defensa eren majoritàriament quadres sindicals.
Desprès del 19 i 20 de juliol alguns d’aquests quadres sindicals van
arribar a constituir-se en centúries de les Milícies Populars, marxant
immediatament a lluitar contra el feixisme a terres d’Aragó. D’aquí
que a l’interior de les diferents columnes confederals, es parlés de la
centúria dels metal·lúrgics, o de la centúria de la fusta, o de la construc-
ció, constituïda per militants d’un mateix sindicat.

Les funcions essencials dels Comitès de Defensa eren dos:
1-Obtenció, manteniment, custòdia i aprenentatge en
l’ús de les armes, L’autoritat dels Comitès de Defen-
sa radicava en el seu caràcter d’organització arma-
da. El seu poder era el poder dels obrers en armes.
2-Intendència en el sentit ampli de la paraula, des de la pro-
visió de subministres per a la població i sosteniment dels
menjadors populars fins a la creació i manteniment d’hos-
pitals, escoles, ateneus... o inclús, en els primers dies de
la victòria popular, de reclutament de milicians i apro-
visionament de les columnes que partiren cap al front.
Els quadres de defensa existiren ja des de poc desprès de la pro-
clamació de la República, i podien considerar-se com a continuïtat,
reorganització i extensió dels grups d’acció i autodefensa armada dels
anys del pistolerisme (1917-1923).
Durant els anys trenta els aturats eren enquadrats en els quadres
de defensa de forma rotativa, amb la finalitat solidaria de dotar-los
d’un ingrés, evitar esquirols i estendre al màxim de militants el conei-
xement i ús de les armes. Per aquestes mateixes raons, i per evitar la
seva “professionalització”, evitaren que aquesta remuneració fos per-
manent4
. Durant tota l’etapa republicana hi va haver piquets i grups
d’acció sindical armats, que defensaven les manifestacions i vagues, o
promovien insurreccions locals. Per altra part, l’acció directa, que ca-
racteritzava a la CNT, els hi feia rebutjar els Jurats Mixts i la negocia-
ció burocràtica als despatxos; imposant-se l’acció violenta dels piquets
com a única arma eficaç per arrencar millores laborals a una patronal
salvatge5
.
La Ponència del CNCD, d’octubre de 1934, suposà una
nova organització i orientació dels quadres de defensa, que as-
sumien tàcitament les velles crítiques a la “gimnàstica” insur-
reccional d’Alexander Shapiro (1933) i dels trentistes (1931).
4 EALHAM, Chris: La lucha por Barcelona. Clase, cultura y conflicto 1898-1937. Alianza
Editorial, Madrid, 2005, p. 174.
5 Idem, p. 160.

25
Capítol 2
El Comitè Local
de Preparació
Revolucionària
A Catalunya, l’aplicació pràctica d’aquesta nova estructura dels
Comitès de Defensa va ser objecte d’una ponència, presentada pels
grups anarquistes Indomables, Nervio, Nosotros, Tierra Libre i Germen,
en el Ple de la Federació de Grups Anarquistes de Barcelona que es reuní
durant el gener de 1935. La ponència presentava la fundació, a Barcelo-
na, del Comitè Local de Preparació Revolucionària6
.
El preàmbul de la ponència caracteritzava el moment històric
com «un període de immenses perspectives revolucionàries a causa so-
bre tot de la incapacitat manifesta del capitalisme i de l’Estat per donar
solucions equitatives als problemes econòmics, socials i morals plante-
jats de forma urgent». Es constatava el fracàs polític internacional des
de la fi de la Gran Guerra: «Més de tres lustres d’esforç permanent dels
dirigents de la vida econòmica i tants altres assaigs de múltiples formes
d’Estat, sense excloure l’anomenada dictadura del proletariat, no han
produït un mínim equilibri tolerable per les grans masses, sinó que
han augmentat el malestar general i ens han portat a tocar de la ruïna
6 Indomables, Nervio, Nosotros, Tierra Libre i Germen: “Ponencia presentada a la
Federación Local de Grupos Anarquistas de Barcelona. Comité Local de Preparación Revolucionaria”.
Barcelona, gener 1935.

fisiològica i al llindar d’una nova hecatombe guerrillera». Front a un
panorama històric, realment desolador; la puixança del feixisme a Ità-
lia, del nazisme a Alemanya, de l’estalinisme a la Unió Soviètica, de la
depressió econòmica amb un atur massiu i permanent a Estats Units i
a Europa; la ponència oposava l’esperança del proletariat revolucionari:
«En la fallida universal de les idees, partits, sistemes, només queda en
peu el proletariat revolucionari amb el seu programa de reorganització
de les bases del treball, de la realitat econòmica i social i de la solida-
ritat». L’optimisme dels redactors de la ponència veia, a Espanya, al
moviment obrer, prou fort i capaç «de lliurar la batalla definitiva al vell
edifici de la moral, de l’economia i de la política capitalistes».
A la definició, que els ponents donaven de la revolució, s’apreci-
ava una pregona crítica a la pueril tàctica, ja abandonada a octubre de
1934, de la gimnàstica revolucionària i de la improvisació: «La revolu-
ció social no pot ser interpretada com un cop d’audàcia, a l’estil dels
cops d’Estat del jacobinisme, sinó que serà conseqüència i resultat del
desenllaç d’una guerra civil inevitable i de duració impossible de pre-
veure». No només s’entreveia amb sorprenent claredat la Guerra Civil,
a divuit mesos vista, i la seva immensa crueltat, sinó que s’insistia en la
necessitat d’anticipar-se ja, organitzant la nova estructura dels quadres
de defensa: «Si el cop d’Estat exigeix en els temps moderns una gran
preparació tècnica i insurreccional, elements i homes perfectament en-
sinistrats per a la fi perseguida, una guerra civil requerirà amb molta
més raó un aparell de combat que no pot improvisar-se a l’escalfor sols
de l’entusiasme, sinó estructurar-se i articular-se amb la major quanti-
tat possible de previsions i efectius».
Es verificava l’abundància d’homes disponibles, però també la
seva falta d’organització “per a una lluita sostinguda contra les forces
enemigues”. Era, doncs, necessari accelerar la seva instrucció. “A aquest
propòsit respon la present estructuració del Comitè Local de prepara-
ció revolucionària que proposem”. Aquest comitè estaria format per
quatre membres: dos serien nomenats per la Federació Local de la
CNT i altres dos per la Federació Local de Grups Anarquistes. Aquests
quatre organitzarien a més una comissió auxiliar. La missió principal
d’aquest Comitè Local de preparació revolucionària era “l’estudi dels
mitjans i modes de lluita, de la tàctica a utilitzar i l’articulació de les
forces orgàniques insurreccionals”. Es distingia clarament entre els
vells quadres de xoc, anteriors a octubre de 1934, i els nous quadres

de defensa: “Així com fins aquí els Comitès de Defensa han estat sobre
tot organitzacions de grups de xoc, han de ser en l’avenir organismes
capaços d’estudiar les realitats de la lluita moderna”.
La preparació revolucionària per a una llarga guerra civil exigia
nous reptes, impensables amb la vella tàctica dels grups de xoc: “Donat
que no és possible disposar amb anterioritat dels estocs d’armes neces-
saris per a la lluita sostinguda, és precís que el Comitè de preparació
estudiï la forma de transformar en determinades zones estratègiques
les indústries […], en indústries subministradores de material de com-
bat per a la revolució”. Aquí rau l’origen de la Comissió d’Indústries
de Guerra, constituïda el 7 d’agost de 1936, que a Catalunya aixecà
del no-res més absolut una potent indústria bèl·lica gracies a l’esforç
dels treballadors, coordinats pels cenetistes Eugenio Vallejo Isla, metal·
lúrgic; Manuel Martí Pallarés, del sindicat de Químiques, i Mariano
Martín Izquierdo; encara que més tard l’èxit se l’apuntaren els polítics
burgesos (Josep Tarradelles), que si bé contribuïren al seu èxit, aquest
“pertany íntegrament als treballadors de les fàbriques, i als tècnics, als
delegats responsables que la CNT ha posat des de l’inici de la guerra
en els càrrecs de direcció”7
.
Els comitès regionals de la CNT havien de ser els coordinadors
d’aquests comitès locals de preparació revolucionària. Aquests podien
reunir-se en Plens especials per a l’intercanvi d’iniciatives, informaci-
ons i experiències. A nivell nacional es preveia celebrar reunions dels
delegats regionals.
Aquest comitè de preparació no havia de tenir mai la iniciativa
revolucionària “que hauria de partir sempre de les organitzacions con-
federal i especifica, essent aquestes les que havien de fixar el moment
oportú i assumir la direcció del moviment”. El finançament havia de
córrer a càrrec dels sindicats de la CNT i dels grups anarquistes, sense
“fixar amb anterioritat una contribució general obligatòria”. En quant
a la “formació dels quadres de lluita, a les ciutats els grups insurreccio-
nals estaran formats a base de barriades, en nuclis de nombre il·limitat,
però igualment entraran a formar part dels quadres insurreccionals els
grups d’afinitat que desitgin mantenir la seva connexió com a tals, però
sotmetent-se al control del comitè de preparació”.
Tant la ponència del CNCD, d’octubre de 1934, com la dels
grups anarquistes de Barcelona, de gener de 1935, insistien en una
nova estructura dels quadres de defensa, desestimant la seva vella con-
7 Memòria sobre indústria de guerra. Document número 4.

sideració de simples grups de xoc, per transformar-los en quadres de
defensa de rigorosa preparació revolucionària, enfrontats als problemes
d’informació, armament, tàctica i investigació previs a una llarga guer-
ra civil. Dels grups de xoc, anteriors a 1934, s’havia passat als qua-
dres d’informació i combat, cèl·lules del futur exèrcit revolucionari.

29
Capítol 3
Diferències entre
grups de defensa,
grups d’afinitat i
grups d’acció
Cal diferenciar entre quadres de defensa, grups d’afinitat i grups
d’acció.
Els quadres de defensa foren, des d’octubre de 1934, la milícia
secreta i anònima del sindicat cenetista, que havia assumit anterior-
ment des de tasques de defensa sindical, o de piquets de vaga, fins a
temptatives insurreccionals. Podien definir-se com l’exèrcit clandestí
de la revolució, abocat plena i seriosament en tasques d’informació, ar-
mament, entrenament, estratègia i preparació de la insurrecció obrera.
Eren un organisme depenent de la CNT, perquè eren els sindicats els
que els finançaven i els que els nodrien amb els seus militants. Aquella
estructura dels quadres de defensa primaris, formats per sis membres,
estava preparada per a eixamplar-se amb la incorporació massiva de
milers de sindicalistes, i per donar cabuda a més a altres grups secun-
daris, com els grups d’afinitat de la FAI, les Joventuts Llibertàries i
Ateneus. Però els Comitès de Defensa no foren mai una organització

de la FAI, ni tingueren mai un caràcter independent i autònom; foren
l’organització armada de la CNT, sotmesa sempre a les decisions i ini-
ciatives del Comitè Regional (o Nacional) de la CNT.
La CNT no era només el sindicat. A gairebé tots els barris bar-
celonins existia un comitè de barri, que comprenia tota la vida social,
cultural i familiar del treballador, creant un espai de lluita i solidari-
tat8
molt ben definit i conegut, que permetia una relació natural amb
veïns, amics i companys, facilitant la formació ideològica, la informa-
ció i les plataformes reivindicatives.
Joan Garcia Oliver defensà de la següent forma la seva concepció
de l’exèrcit revolucionari: “propugnàrem [a la ponència de Garcia Oli-
ver sobre Comunisme Llibertari, presentada al Congrés de Saragossa
de maig de 1936] la creació d’un exèrcit revolucionari, que jo entenia
que havia de ser considerat com a tal a partir d’aleshores. Convertir
el que nosaltres havíem fet a Barcelona en la qüestió dels quadres de
Defensa Confederal en una tàctica aplicable a tota Espanya. Era això,
ni més ni menys”9
.
La posició de Garcia Oliver sobre l’exèrcit revolucionari va to-
par-se amb una seriosa oposició a l’interior de la FAI, que l’acusava
d’abandonar els principis anarquistes i de militarista: “Cipriano Mera
(molt bon company de la Construcció de Madrid), mentre jo estava
fent [al Congrés de Saragossa], a part d’altres gloses, la de l’exèrcit, ex-
clamà: “Que ens digui el company Garcia Oliver de quin color vol els
entorxats!” I es dóna la circumstància paradoxal que fou precisament
Cipriano Mera el primer que acceptà posteriorment la militarització i
els entorxats de l’Exèrcit”10
.
Els grups d’afinitat constituïen l’estructura organitzativa de la
FAI. Eren fonamentalment un grup d’amics i/o militants, units per
una afinitat ideològica, que assumien tasques, postulats i tàctiques co-
muns al grup, que podien oposar-los-hi a altres grups d’afinitat. Fou
notable, per la seva importància, l’oposició entre el grup Nosotros i
el front anti-Nosotros, constituït per diversos grups que secundaven
el grup Nervio. La Federació Anarquista Ibèrica no era més que una
plataforma comuna, o coordinadora, de grups d’afinitat, que sovint
discrepaven del Comitè Peninsular o Regional. La FAI es transformà,
el juliol de 1937, en un partit antifeixista més, quan la reestructuració
8 SANZ, Carles: La CNT en pie. Anomia, Barcelona-Sabadell, 2010, p. 91.
9 GÓMEZ, Freddy: “Entrevista con Juan García Oliver, registrada el 29-6-1977 en
París (França)”. Fullet. Fundació Salvador Seguí, Madrid, 1990, p. 20.
10 Idem.

orgànica substituí (o desplaçà) als grups d’afinitat com a cèl·lula orga-
nitzativa de la FAI, en favor d’una nova organització territorial, reduï-
da a la ciutat de Barcelona a tan sols 23 militants. A la FAI no es votava
gairebé mai; i es mirava de que les resolucions dels plens s’adoptessin
sempre per unanimitat, cercant el consens de les diferents posicions
en un text que pogués esser assumit per tots, o bé quedaven pendents
d’aprovació11
.
Els grups d’afinitat es caracteritzaven per la seva transitorietat,
autofinançament, descentralització autonomia i federalisme. Les con-
dicions de clandestinitat, però també per pròpia vocació, feien que
aquests grups nasquessin per efectuar una acció concreta o una de-
terminada tasca, passada la qual es dissolien posteriorment a la seva
breu existència. Alguns individus potser tornaven a trobar-se en altres
grups d’afinitat per realitzar una altra tasca concreta. Aquesta volati-
litat i clandestinitat permanent eren fruit de la necessària adaptació a
la constant repressió policial, i també del prejudici anarquista a tota
estructura organitzativa, el qual fa molt difícil el seu estudi històric.
Encara que també existien, excepcionalment, grups d’afinitat de llarga
duració, aquests eren els menys. Solien estar formats per un mínim de
quatre i un màxim de uns vint companys, fins al punt de que, quan
superaven aquesta xifra, es dividien en dos grups diferents. Així succeí,
per exemple, amb el grup Faros als anys vint. L’autonomia extrema dels
grups d’afinitat els feia molt independents de la FAI. Així, per exemple,
el grup Nosotros, que habitualment parlava als mítings en nom de la
FAI, no ingressà oficialment en aquella organització fins a una data
molt posterior, a finals de 1933, segons alguns, o principis de 1934,
segons altres fonts. Un altre tret dels grups d’afinitat era la seva perma-
nent carència de finançament o mitjans materials. Els seus objectius
eren molt diversos i heterogenis, comprenent un ventall molt ampli de
caràcter cultural, associatiu, lúdic o de suport mutu, que anaven des
de la divulgació i difusió científica i literària, teatre, cors, publicacions,
debats, conferències, excursionisme, cooperativisme, etcètera, fins al
sosteniment d’un ateneu o escola racionalista. Altres grups d’afinitat
tenien objectius sindicals (d’afirmació àcrata) o d’acció solidària amb
els presos, o de finançament de premsa i ateneus. Els grups d’afinitat
podien nàixer als sindicats, a les Joventuts Llibertàries o en els ateneus,
i el seu anhel més gran era viure, ja, la pràctica d’uns valors ètics i so-
cials, alternatius.
11 PEIRATS, Josep: De mi paso por la vida. Memorias. Flor del Viento, Barcelona, 2009, p.
257.

Al llarg de la guerra civil, els grups d’afinitat aconseguien major
presencia i efectivitat a les reunions de les Federacions Locals (sobre
tot a Barcelona ciutat), on manifestaven amb força les seves critiques
i desacords amb els comitès superiors; però aquests dominaven plena-
ment els nivells regional i nacional. La reestructuració organitzativa de
la FAI, el juliol de 1937, suposà la marginació burocràtica dels grups
d’afinitat que, encara que subsistiren nominalment, ja no van poder
sostenir les seves posicions en els plens locals. Això suposà el seu aïlla-
ment i inoperància. La FAI era ja un partit antifeixista més, organitzat
territorialment per individus. El més important d’aquella reestructu-
ració orgànica de la FAI fou el fet de potenciar l’aparell de propagan-
da, la formació de persones capaces d’ocupar càrrecs administratius
i de govern i, per suposat, encara que no s’admeté mai, el control i
anihilament dels grups d’afinitat revolucionaris, díscols i crítics amb
els comitès superiors.
Els grups d’acció, durant els anys del pistolerisme (1917-1923),
es constituïren com a grups d’autodefensa dels sindicalistes i de l’orga-
nització, perquè l’únic deure, davant el brutal terrorisme de l’Estat, la
militarització del sometent i el finançament dels pistolers del Sindicat
Lliure per la patronal catalana, era el de la pròpia supervivència del
militant cenetista, per evitar la desaparició de la CNT a causa de l’as-
sassinat dels seus membres i la conseqüent desafiliació massiva.
Arrel de l’assassinat de Salvador Seguí i de Peronas (10 de març
de 1923), una executiva formada per Joan Peiró, Ángel Pestaña, Ca-
milo Piñón y Narciso Marcó12
, aprovà la constitució de grups d’acció,
per respondre al terrorisme estatal i patronal amb atemptats personals
13
contra Martínez Anido i el pretendent carlista Don Jaime. No s’acon-
seguiren tals objectius, però s’atemptà contra el cardenal Soldevila (4
de juny de 1923) i l’ex-governador de Bilbao, Regueral, i es produïren
enfrontaments amb pistolers del Lliure i requetès.
El Ple Nacional de regionals, de caràcter secret, celebrat a Valèn-
cia, l’estiu de 1923, alertà de l’imminent cop d’Estat dels militars, i
aprovà la preparació per enfrontar-se als colpistes, mitjançant atraca-
ments que facilitessin els recursos per a la compra d’armes i la fosa de
12 GARCÍA OLIVER, Juan: El eco de los pasos. Ruedo Ibérico, París, 1978, pp. 629-633;
GÓMEZ, Freddy: “Entrevista con Juan García Oliver, registrada el 29-6-1977 en París (França)”.
Fullet. Fundació Salvador Seguí, Madrid, 1990, p. 9. Els quatre membres d’aquella executiva
firmaren, l’agost de 1931, el Manifest dels Trenta.
13 Els cenetistes sempre fóren contraris a l’atemptat personal, perque l’experiència històrica
havia demostrat la seva inutilitat; però el 1923 decidiren recórrer a aquest davant la gravetat de la
situació, i de forma excepcional, controlada i transitòria.

granades de mà. Però ja era massa tard per enfrontar-se al cop d’Estat
de Primo de Rivera i la CNT entrà en un altre llarg període de clan-
destinitat organitzativa i de persecució, empresonament i/o exili de la
seva militància.
Aquests grups d’acció foren rebutjats vehementment, als anys
trenta, per determinats sectors (els trentistes), perquè desprestigiaven
a la CNT i confonien l’acció revolucionària amb la delinqüència ar-
mada; però sobretot, perquè el balanç dels anys del pistolerisme havia
acabat amb derrota obrera. L’Estat i la patronal criminalitzaren irracio-
nalment aquests grups d’acció, però també als sindicats únics, ateneus
i grups d’afinitat. Cada Sindicat Únic generava els seus grups d’acció
propis, com a òrgans indispensables de l’acció directa sindical, enfront
als abusos laborals 14
de caps i patrons, incomplint acords, formació de
piquets, autodefensa, i inclús com a factor per substituir o escurçar
vagues a les que mancaven sovint caixes de resistència.
Els sindicalistes més radicals, o els obrers que havien destacat en
una vaga, eren sotmesos al pacte de la fam de la patronal, i un cop
acomiadats no tornaven a ser contractats mai més, a cap empresa, en-
grandint d’aquesta manera els grups d’acció dedicats a realitzar atraca-
ments15
.
Al llarg dels anys trenta l’Estat era molt més dèbil que avui en dia;
no existia la protecció social, ni les prestacions d’atur, malaltia o velle-
sa. També les mesures de seguretat dels bancs eren menors, i els mitjans
i preparació de la policia molt reduïts. Amplis sectors populars vivien
en la penúria més extrema, al marge de tota activitat econòmica. El
sector de la venda ambulant era molt important en aquesta economia
de la misèria, no només perquè permetia sobreviure a un nombrós
col·lectiu de venedors, mitjançant la solidaritat popular, sinó també
perquè reduïa els cost d’alguns productes de primera necessitat, als
barris obrers. I sobretot, cal subratllar el caràcter massiu i permanent
de l’atur durant tota l’etapa republicana, incloent el període de guerra.
Tant les reivindicacions dels vaguistes, com les protestes o expropiaci-
ons alimentàries dels aturats, en nom al “dret a la vida”, necessàriament
radicals i il·legals, a semblança de les accions dels grups d’acció, sempre
eren criminalitzades per la policia i la premsa burgesa; però per a l’ètica
14 I també sexuals, sobretot a la indústria tèxtil, amb una mà d’obra majoritàriament
femenina.
15 BENGOECHEA, Soledad: Reacció en temps de canvi, La patronal catalana davant la
República (1931-1936). D´ahir per vui (3), Barcelona, 2005, pp. 114-116.

popular la diferència entre legalitat o il·legalitat mancava de sentit en
un món miserable i roí, sotmès a una desenfrenada explotació en la que
es lluitava per sobreviure.
Eren l’Estat i la patronal els que confonien, mitjançant l’opressió
ferotge contra els sindicalistes, aturats, necessitats i pistolers; eren la
justícia i la policia els que il·legalitzaven i perseguien uns i altres. La di-
ferència entre un grup que realitzava expropiacions per ajudar a presos
o finançar la premsa, i un grup d’acció, que s’alimentava (literalment),
o enriquia, amb el botí, radicava només en el destí final del que s’havia
expropiat. Per altra part, la vida no acostuma a adaptar-se al blanc o
negre d’una definició teòrica abstracta, i l’escala de matisos del gris de
la realitat pot ser infinita. Alguns grups d’acció vivien a cavall, entre la
lluita de classes contra l’Estat, la patronal i la societat burgesa, per una
part, i la rebel·lió mil·lenarista o antisocial dels marginals, bohemis i
miserables, per l’altra.
No s’ha d’oblidar mai la prioritària perspectiva cultural i l’eficient
activitat pedagògica del moviment llibertari, que conformava perma-
nentment una extensa xarxa d’ateneus, cooperatives16
, escoles racio-
nalistes i centres culturals de tots aquests grups, que a més podien ser,
excepcional i transitòriament, grups d’acció. Per altra banda, durant
l’etapa del pistolerisme dels anys 1917-23, el militant cenetista posseïa
(o sabia com i on obtenir fàcilment) una pistola, per acord pres per
la CNT, ja que era indispensable per a l’autodefensa i un mitjà eficaç
per disminuir el nombre de sindicalistes assassinats. Posteriorment la
pistola, als anys trenta, concedia al seu portador una aura d’autoritat,
compromís i prestigi, entre unes classes populars que vivien i constru-
ïen una ètica i una societat alternativa a la societat burgesa de l’època.
La violència política del moviment obrer era fruït del terrorisme
d’Estat, arrelat a les institucions i organitzat paral·lelament a la policia
en el Sindicat Lliure, organització de pistolers a sou de la patronal,
tolerada i protegida pels governadors civils.
En tals condicions socials i polítiques no podien arrelar a Ca-
talunya organitzacions reformistes o socialdemòcrates. El radicalisme
cenetista era una conseqüència més del terrorisme de l’Estat i de la
patronal. L’assassinat de Seguí el 1923, suposà escapçar totalment una
evolució purament sindicalista i pactista de la CNT. Als anys trenta, el
republicanisme naufragà davant la retrògrada oposició de les dretes i
16 Existeix un bell i rigorós estudi sobre aquest cooperativisme obrer a DALMAU, Marc y
MIRÓ, Iván: Les cooperatives obreres de Sants. Autogestió proletària en un barri de Barcelona (1870-
1939). La Ciutat Invisible, Barcelona, 2010.

l’Església en no desenvolupar cap reforma significativa, i per l’incapa-
citat per a resoldre, o pal·liar, el paorós problema de l’atur massiu, que
llançà a la marginació, la il·legalitat i l’insurreccionalisme a gent a sense
altra aspiració que la de menjar una mica de pa, ni més armes que la
seva desesperació.
Assumides, entre finals de 1933 i gener de 1934, les competènci-
es d’Ordre Públic, traspassades al govern de la Generalitat, el binomi
Dencàs-Badia, desplaçà al nacionalisme més moderat de les àrees de
governació. Josep Dencàs, des de la Conselleria de Governació, i Badia,
des de Comissaria, aplicaren una política repressiva anticenetista, de
caire feixista i racista. Intervingueren sistemàtica i decisivament a les
vagues per intentar trencar-les i guanyar-les, maltractaren i torturaren
metòdicament als detinguts anarquistes a comissaria, incrementaren
la persecució contra els nombrosos atracaments dels grups d’acció i
aplicaren abusivament la llei vigent “de Vagos y Maleantes” contra l’or-
ganització i accions dels aturats. Ensems, revitalitzaren el Sometent i
fomentaren l’organització i armament dels “escamots”, milícia catala-
nista, com a organitzacions paramilitars anticenetistes. Els fets del 6
d’octubre, i la conseqüent dissolució del govern de la Generalitat pel
govern central, trencaren una dinàmica que conduïa, probablement a
un enfrontament similar al dels anys del pistolerisme.
El maig de 1935, un Ple de grups anarquistes condemnà els grups
d’acció, fonamentats en atracaments, ja fossin per finançar l’organit-
zació, o per que els seus autors, aturats o no, poguessin sobreviure.
Durruti defensà que havia passat el temps de l’expropiació individual,
perquè s’apropava el de l’expropiació col·lectiva: la revolució17
.
El periodisme burgés “d’investigació”18
s’havia esplaiat en la de-
núncia burgesa, nacionalista i racista d’aquests grups d’acció de “murci-
ans” i de “delinqüents”, que generalitzava interessada i despectivament
al conjunt del moviment anarcosindicalista, sense senyalar el seu caràc-
ter marginal i excepcional, amb l’objectiu de desprestigiar a la CNT. El
perill d’interferència d’aquesta onada d’atracaments “particulars” en la
preparació revolucionària popular era molt real i preocupant.
La diferenciació i codificació teòrica, realitzada més amunt entre
els quadres de defensa, grups d’afinitat i grups d’acció és adequada com
a foto fixa. Però la realitat és sempre més complexa i variable, com una
pel·lícula; pel que hem de considerar que els esquemes d’una foto fixa
17 PAZ, Abel: Durruti, el proletariado en armas. Bruguera, Barcelona, 1978, pp. 310-315.
18 Destacaven els noms de Carlos Sentís, Josep Maria Planes i “Tisner”.

no contemplen com es podia passar d’una a altra etiqueta, o classifi-
cació, adaptant-se a l’evolució de les organitzacions i al canvi històric,
segons es visqués una etapa de clandestinitat, s’aprofitaven els períodes
de reconeixement legal de la CNT, o s’obrien noves perspectives, graci-
es a les “conquestes revolucionàries” de juliol de 1936.
Això és el que succeí, per exemple, amb el comitè revolucio-
nari de Sant Martí, entre 1936 i 1937. Ja era, de per si, un comitè
de barri un tant especial, en quant apareixia més radicalitzat que la
resta i que fou utilitzat com a centre detenció i interrogatori especial
dels Comitès de Defensa, a Rambla Volart 7, seu del Comitè. Des-
près del greu succés provocat per Antonio Conesa a un hospital de
comarques, pel que va ser detingut i jutjat, el nucli que animava el
comitè de defensa del Comitè revolucionari de Sant Martí, decidí
constituir-se en el grup d’afinitat “El Nuevo Porvenir”, adherit a la
FAI. Seria l’exemple històric excepcional d’un grup que es convertí,
abans de juliol de 1936, en ànima d’un comitè de defensa i desprès
del 19 de juliol en el motor d’un comitè revolucionari de barriada,
per desprès prosseguir amb les seves activitats com a grup d’afinitat19
.
19 Sumari de la Causa criminal contra Antonio Conesa Martínez, José Conesa Martínez i
Antonio Ordaz Lázaro.

37
Capítol 4
Crítiques de la FAI
de Barcelona
als conceptes“Exèrcit”
i de“Poder” del grup
Nosotros (1936)
Durant el primer semestre de 1936 el grup Nosotros s’enfrontà
a la resta de grups de la FAI, a Catalunya, en agres debats sobre dos
concepcions fonamentals, en un moment en el que es coneixien amb
certesa els preparatius militars per a un cruent cop d’Estat. Aquests
dos conceptes eren la “presa del poder” i l’”exèrcit revolucionari”. El
pragmatisme del grup Nosotros, més preocupat per les tècniques in-
surreccionals que pels tabús, xocava frontalment amb els prejudicis
ideològics faistes, això és, amb el rebuig del que denominaven “dic-
tadura anarquista” i un antimilitarisme pregon, que ho deixava tot a
l’espontaneïtat creativa dels treballadors.
Aquest dur atac a les “pràctiques anarco-bolxevics” del grup No-
sotros s’expressà àmpliament a la revista Más Lejos, dirigida per Eusebi
C. Carbó, i en la que figuraven com a redactors Jaime Balius i Maria-

no Viñuales. Más Lejos publicà les respostes a una enquesta que havia
plantejat en el seu primer número, d’abril de 1936, que consistia en
dos preguntes sobre l’acceptació o rebuig de l’abstencionisme electoral,
i una tercera sobre la presa del poder, que deia així: “Poden els anar-
quistes, en virtut de tals o quals circumstàncies, i vencent tots els escrú-
pols, disposar-se a la presa del poder, en qualsevol de les seves formes,
com a mitjà per accelerar el ritme de la seva marxa cap a la realització
de l’Anarquia?”
Respongueren a l’enquesta Camilo Berneri, Pierrot, Paul Reclus,
Isaac Puente, Amparo Poch, “Nobruzán”, Sebastián Fauré, Federica
Montseny, Evaristo Viñuales, Volin, Pierre Besnard, Fontaura, José
Peirats, Armando Borghi, Ricardo Mestres, Juan Gallego, Melchor Ro-
dríguez, Fernando Planche, José Pros, Alexander Shapiro, Max Nettlau
i Emma Goldman. El número 9, i últim de la revista, sortí el 2 de juliol
de 1936. Gairebé totes les respostes renunciaven de forma categòrica a
la presa del poder, noció que consideraven marxista i autoritària, però en
tot cas aliena a l’anarquisme. Algunes respostes criticaven, més o menys
veladament, als anarco-bolxevics del grup Nosotros, al que considera-
ven fóra del moviment anarquista. Però ninguna resposta oferia una al-
ternativa pràctica a aquella negativa a prendre el poder.Teoria i pràctica
anarquistes semblaven divorciades, en vespres del cop d’Estat militar.
Ple de la FAI de juny de 1936
En el Ple de Grups Anarquistes de Barcelona, reunit el juny de
193620
, es discutí, com a cinquè punt de l’ordre del dia, la “Interpre-
tació Anarquista de la Revolució”, amb la participació dels grups No-
sotros (Garcia Oliver, Durruti i Francisco Ascaso), Nervio, Montaña,
Indomables, Germen, Germinal, Seis Dedos, A, Justicia, Voluntad,
Solidarios, a més dels delegats de la Federació Local i del Comitè Pe-
ninsular.
Comitè Peninsular i Federació Local intervingueren per pro-
posar un canvi en l’ordre del dia i que no es discutís el cinquè punt de
l’ordre del dia, que enfrontava a diferents grups assistents amb el grup
Nosotros.
20 “Acta del Pleno Local de Grupos anarquistas de Barcelona, celebrado el día [il·legible] de
junio de 1936”.

El debat segons el grup Nervio21
, havia de centrar-se no tant en
“qüestions de fons”, en les que “tots estem d’acord”, com “en la termi-
nologia de les frases exposades per Garcia Oliver, en vàries ocasions”.
El grup Nosotros entenia “que havien de ser els Grups que diuen
tenir queixes sobre determinades paraules, actituds o conceptes” els
que plantegessin les qüestions o problemes existents, “i llavors el grup
Nosotros esclarirà tot el que cal esclarir-se”.
El grup A22
advertí “que els anarquistes [ja] estem d’acord en
molts punts fonamentals des de fa anys” i que un d’ells, i dels més
fonamentals, era “la destrucció de tot el que signifiqui poder, i que si
algun grup o company entén que aquesta paraula o concepte té una
utilitat aprofitable, no pot ser honradament anarquista”. El grup A
estava acusant a Garcia Oliver d’utilitzar el concepte de poder en un
sentit positiu, i que això el situava al marge de l’anarquisme.
El grup Germen diferencià entre les diferents apreciacions inter-
nes sobre el tema del poder i d’altres qüestions, que podien donar-se en
el nucli de l’organització específica i l’ús confusionista de determinats
conceptes a l’esfera pública. Mentre el primer era tolerable, el segon
no ho era.
El grup Seis Dedos23
, representat per E...24
, va fer un llarguíssim
discurs, estenent-se en consideracions sobre “moviments insurreccio-
nals i revolucionaris ocorreguts en varis països, i la gènesi i desenvo-
lupament dels mateixos”. Cità la insurrecció de Baviera, en la “que
foren diversos companys anarquistes els que van intentar influenciar
d’una forma decisiva, i des del poder”. Subratllà alguns passatges de
Bakunin en els que contemplava “la formació d’un Govern i la defensa
de la revolució mitjançant decrets, si això fos necessari, però sempre
sota el control del poble”. Senyalà l’assassinat d’anarquistes per part
del socialdemòcrata Noske. Semblava que defensava a Garcia Olivers
quan acabà dient que “la tasca de la minoria [de persones] audaces i
determinatives no és la de dirigir aquest moviment, sinó la d’imprimir
un segell pròpiament anarquista”.
21 Santillán, Pedro Herrera, Jacobo Maguiz, Germinal de Sousa, Adolfo Verde, Ildefonso
González, José Mari, Juan Rúa, Vicente Tarín, Horacio Baraco, Simón Radowitzky.
22 Jacinto Toryho, Jacobo Price, Abelardo Iglesias Saavedra, Federico Sabaté, Miguel
Tardaguila, Palmiro Aranda, Francisco López, Juan Osó, José Jiménez Sánchez.
23 Manuel Escorza del Val, Liberato Minué, Abelino Estrada, José Irizalde, Manuel Gallego.
24 E de Escorza.

Garcia Oliver, pel grup Nosotros, afirmà que “sempre havia es-
tat dins de la disciplina anarquista”, perquè ja “en un altre Ple de la
Federació Local de Grups Anarquistes havia explicat i esclarit els seus
punts de vista i que no es prengueren acords [reprovatoris] sobre la
interpretació d’aquells conceptes”.
Tanmateix, va reconèixer que des de Tierra y Libertad se li havia
demanat que es retirés de les tasques de propaganda en aquell diari,
fet que considerava greu per “la supèrbia de tanta suficiència i potser
també, amb un regust d’autoritat”.
Garcia Oliver declarà, amb certa solemnitat, “que se m’ha cridat
l’atenció [algunes] vegades, i inclús se’m mesuren les paraules i els pas-
sos que dono, i sembla que el que es pretén és que em retiri”, però que ell
no acceptaria tal petició de ningú, excepte de l’Organització en ple, i en
aquest cas acataria “aquests acords sense pretendre escindir”, ni debilitar
a “l’Organització específica”.
Més tard, Garcia Oliver s’estengué àmpliament sobre el concepte
de Comunisme Llibertari, per dir que ell va participà en la redacció de la
ponència de major contingut anarquista de totes les presentades al Con-
grés de la CNT del passat maig, que serviren per redactar el dictamen
final sobre la concepció del Comunisme Llibertari.
Exposà “el seu concepte de la presa del poder”. El primer pas seria el
de “saber fins on es pot arribar”, i decidir “si pretenem arribar a l’infinit”.
Això es, decidir si “pretenem fer només el paper d’incendiaris”, o bé, si
“en l’esclat de la revolució, que produeix un moviment d’expansió tan
gran, que pot arribar a l’infinit”, jugarem un paper, gracies a una “pre-
paració eficaç”, de ser els que “encaminem aquest moviment”, en com-
petència amb “altres sectors que també intenten aprofitar-se d’aquest
moviment d’expansió”.
Afirmà que “la revolució no ve a omplir una necessitat estètica,
sinó a solucionar una sèrie de problemes d’ordre social plantejats”.
Detallà que “iniciat el moviment per la força de les armes, no po-
den ser […] els homes en armes els que concedeixin les noves llibertats
i els nous drets, sinó que ha de ser un congrés nacional”, i que entre
tant no es reuneixi aquest congrés, “el poder de les armes, ha de ser en
mans dels anarquistes, per evitar que estigui en altres mans”.
Garcia Oliver avançà que si el citat congrés no sadollava les aspi-
racions del Comunisme Llibertari, “el nostre deure seria trencar amb
aquest congrés, que no seria revolucionari, i per tant, nosaltres, com a

anarquistes, devíem d’impulsar la nostra revolució, per entendre que
com a anarquistes, no podíem ser estàtics i sí partidaris de la Revolució
Permanent”.
Un altre company del grup Nosotros (Durruti o Ascaso?) llençà
en cara al Ple “si és que pensem seriosament en fer la Revolució”. Es
produí una viva discussió i, desprès d’un interval, s’intentà reconduir el
debat als termes en que s’havia plantejat l’ordre del dia.
Un altre company del grup Nosotros (Ascaso o Durruti?) insistí
“en l’aspecte interpretatiu de la Revolució”, i digué “que s’ha de ser
homes. L’època és de realitzacions i d’audàcia i que per tant no podem
de cap manera pensar com es pensava en èpoques passades”. Precisà al
Ple que “no podem de cap manera pensar que el nostre esforç ha de
servir a una força aliena”. Desprès de diverses consideracions sobre fets
passats, conclogué “que la nostra revolució ha de ser anarquista, i que
per tant, una revolució nostra”. Afirmà que “fins aquí no hem fet en
absolut la més petita deixadesa de principis, i que per el contrari el que
pretenem, és aprofitar les nostres forces per al triomf de la Revolució”.
El grup A digué que no havien tingut “mai intenció de senyalar a
cap company”. Raonà que “la revolució anarquista no pot ser altra cosa
que la plasmació de les condicions lliures de convivència”, rebutjant
qualsevol tipus de dictadura: “en cap moment podem encaminar-nos a
la creació de cap poder coercitiu”, acceptant només la defensa “davant
la contingència de que altres forces intentessin esclafar-nos”. Cità a
Malatesta per reafirmar-se en la seva posició antiautoritària i anti-No-
sotros: “no podem arribar mai […] a aconseguir la llibertat per mitjà
de la imposició, i per això mateix, es declara contrari a la afirmació del
component del grup Nosotros”.
El grup Justicia va voler comentar unes frases del grup Nosotros
“referent a si es mesuren les seves paraules o si es discuteixen a les taules
dels cafès”, per respondre que el seu grup “no s’ha reunit mai a les tau-
les dels cafès”. Senyalà que “l’ocupació d’edificis del poder, no és[altra
cosa] que la destrucció del mateix”. Es mostrà “contrari a la formació
de l’Exèrcit [del proletariat]” i afirmà que “unes guerrilles o Grups de
defensa seria la [millor] defensa de la Revolució”. Sentencià que la lli-
bertat no podia imposar-se per la força, sinó per la persuasió.
El grup A intervingué per dir, sorneguerament, que “els com-
panys de Nosotros es mereixen que se’ls hi contesti amb més claredat”,
sobre tot en referència a les seves concepcions sobre “la presa del po-

der”. Discorregué que els companys que manifestaven escrúpols “cap
als principis àcrates”, deixaven de ser companys; que els que es mani-
festaven partidaris de la presa del poder, deixaven de ser anarquistes.
El grup Voluntad mostrà la seva conformitat amb el grup A, però
que calia reconèixer “la necessitat de la imposició, doncs sense ella no
s’assoliria la revolució”.
El grup Seis Dedos, desprès de confessar la seva inexperiència,
divagà sobres les posicions i conceptes d’uns i altres, sense acabar de
decidir-se per cap d’elles. La presidència, desprès de l’última interven-
ció, pregà que s’exposessin conceptes i que “no es faci com als cafès”.
El grup de Los Indomables reconegué “la capacitat dels com-
panys que exposen les idees que avui són objecte de discussió”. Esti-
mà que “els anarquistes no han de deixar-se arrabassar la revolució”.
Reconegué a Durruti que quan ha esclatat la revolució i no hi ha altra
alternativa que “matar o morir”, era lògic imposar-se “no per deixar
l’anarquia, sinó per afirmar-la”. Rebutjà totalment la posició de Garcia
Oliver sobre el poder, perquè “era la negació de l’anarquisme”. Negà,
de la mateixa forma, que es poguessin establir coincidències i compli-
citats entre el poder, l’exèrcit i el poble.
Francisco Ascaso expressà “la seva estranyesa per el que havia
escoltat dir aquesta nit” i es preguntava “si aquesta és la FAI d’altres
temps”. Rebaté les critiques que s’havien realitzat al grup Nosotros,
referents als conceptes de “poder” i d’”exèrcit”, subratllant el “sentit de
responsabilitat de la militància” i la necessitat d’organització. El redac-
tor de les actes fou molt descuidat i imprecís, i la seva lectura no ens
permet arribar a comprendre clarament la posició defensada per Asca-
so, que parlà de Comunisme Llibertari, de cop d’Estat, de la negació
de tot personalisme. Rebutjà que la premsa el pressionés per a que es
retirés. Afirmà que un cop d’Estat seria “negar-li al poble fer la revo-
lució”. Parlà de les guerrilles, de Rússia, de Durruti. Conclogué que la
FAI no aspirava plenament a la revolució “i precisament per això ens
hem de posar d’acord”.
El president opinà que “han d’acabar-se avui els Garcia Oliver” i
que “no podem fer acte de contradicció [encara que potser va dir, o va
voler dir, de contrició]”.
El grup de Los Solidarios va voler que “s’acabés amb els cafès”. El
grup Germen va demanar que s’ajornés la votació, o es concretés “amb
objecte d’unificar”. El grup Germinal optà per concretar el dictamen
del Ple, però no per a que la FAI rectifiqués, sinó per a “que rebutgi tot
concepte sobre l’exèrcit i el poder” expressat per Garcia Oliver.

Segons Garcia Oliver l’organització dels quadres de defensa, co-
ordinats en Comitès de Defensa de barri, a la ciutat de Barcelona, eren
el model a seguir, estenent-los per tot Espanya, i coordinant aquesta
estructura a nivell regional i nacional, per constituir un exèrcit revolu-
cionari del proletariat. Aquell exèrcit hauria de complementar-se amb
la creació d’unitats guerrilleres de cent homes. Molts militants s’oposa-
ven a les concepcions de Garcia Oliver, confiant més en l’espontaneï-
tat dels treballadors que en la disciplinada organització revolucionària.
Les conviccions antimilitaristes, i inclús el pacifisme25
de molts grups
d’afinitat, produïren un rebuig gairebé unànime a les tesis del grup
Nosotros, i molt especialment de Garcia Oliver.
El rebuig a la seva proposició del 21 de juliol de 1936 de
prendre el poder, i “anar a pel tot”, desprès d’esclafar el solleva-
ment militar, entesa per la immensa majoria d’assistents al Ple,
com la implantació d’una “dictadura anarquista”, tingué un prece-
dent en aquell plenari celebrat al juny. A pocs dies del 19 de juliol!
25 MARIN, Dolors: Anarquistas. Un siglo de movimiento libertario en España. Ariel,
Barcelona, 2010, pp. 258-266.

45
Capítol 5
La insurrecció
obrera del 19 i 20
de juliol:
els Comitès de Defensa
derroten l’Exèrcit
El disset de juliol per la tarda l’exèrcit s’havia sollevat a Melilla.
El president del Govern Central, Casares Quiroga, a la pregunta d’uns
periodistes sobre què pensava fer davant l’aixecament respongué amb
un acudit: “S’han aixecat? Bé. Jo me’n vaig a dormir”. El 18 de juliol de
1936 la rebel·lió militar s’havia estès a tot Marroc, Canàries i Sevilla.
La guarnició militar de Barcelona comptava amb uns sis mil ho-
mes, davant dels gairebé dos mil de la Guàrdia d’Assalt i dos-cents
mossos d’esquadra. La Guàrdia Civil, de la que ningú sabia del cert per
quin costat es decantaria, comptava amb uns tres mil. La CNT-FAI
disposava d’uns vint mil militants organitzats en Comitès de Defen-
sa de barriada, disposats a empunyar les armes. Es comprometia, a la
Comissió d’Enllaç de la CNT amb la Generalitat i els militars lleials,

a aturar als colpistes amb només mil militants armats. Però les nego-
ciacions de la CNT amb Escofet, Comissari d’Ordre Públic, i amb
España, Conseller de Governació, foren infructuoses. La nit del 17 de
juliol el cenetista Juan Yagüe, secretari del Sindicat del Transport Ma-
rítim, organitzà l’assalt a les santabàrbares dels bucs amarrats al port,
aconseguint 150 fusells; als que el 18 se sumà tot l’aconseguit de les
armeries, serenos i vigilants de la ciutat. Aquest petit arsenal, guardat
al sindicat del transport, a les Rambles, provocà un enfrontament amb
la Comissaria d’Ordre Públic, que el reclamava. Es corria el perill d’un
enfrontament armat amb la Guàrdia d’Assalt, i els propis militants ce-
netistes arribaren a amenaçar als, en la seva opinió, massa conciliadors
Durruti i Garcia Oliver. L’incident es tancà amb l’entrega a Guarner,
mà dreta d’Escofet, d’alguns vells fusells inservibles, que evitaren la
ruptura entre republicans i anarquistes la vespra del cop militar.
Des de les tres de la matinada del 19 de juliol una creixent mul-
titud reclamava armes a la Conselleria de Governació, a Pla de Palau.
No hi havia armes per al poble, perquè el govern de la Generalitat
temia més una revolució obrera que l’aixecament militar contra la
República. Joan Garcia Oliver, des del balcó de Governació, requerí
als militants cenetistes a posar-se en contacte amb els Comitès de De-
fensa de les seves respectives barriades, o a marxar a la caserna de
Sant Andreu a l’espera de l’oportunitat d’apoderar-se de l’armament
allà dipositat. Poc més tard, davant l’anunci de l’inici del sollevament
a Barcelona, allà mateix es començà a confraternitzar amb els guàr-
dies d’assalt quan aquests, dotats amb una arma llarga i una curta,
varen entregar la seva pistola al voluntari civil que la reclamava. Al
mateix temps el tinent d’aviació Servando Meana26
, simpatitzant de
la CNT, que feia d’enllaç d’informació entre l’Aviació del Prat i José
María España, entregà les armes dipositades al Palau de Governació als
anarcosindicalistes27
pel seu compte i risc, sense coneixement dels seus
superiors. Els cenetistes del Sindicat de Química iniciaren la fabricació
de bombes de mà.
A les quatre i quart de la matinada del 19 de juliol de 1936
les tropes de la caserna del Bruc, a Pedralbes, havien sortit al carrer,
dirigint-se per l’Avinguda 14 d’abril (avui, Diagonal) cap al centre de la
26 Dades extretes de “Declaración manuscrita de Servando Meana Miranda, capitán del
arma de Aviación”.
27 Abad de Santillán portà un centenar de pistoles al Sindicat de la Construcció. Veure:
ABAD DE SANTILLÁN, Diego: Por qué perdimos la guerra. Plaza Janés, Esplugues del Llobregat,
1977, p. 76.

ciutat. Els obrers, apostats en les immediacions de les casernes, tenien
ordres de donar l’avís i no assetjar als soldats fins que no estiguessin
molt allunyats de les mateixes. La tàctica que el Comitè de Defensa
Confederal havia acordat suposava que seria més fàcil abatre a la tropa
al carrer que si romania atrinxerada a les casernes.
El camp de futbol del Júpiter del carrer Lope de Vega fou uti-
litzat com a punt de trobada des del qual iniciar la insurrecció obrera
contra l’aixecament militar, per la proximitat al domicili de la majoria
d’anarquistes del grup Nosotros i l’enorme militància cenetista exis-
tent al barri. El Comitè de Defensa del Poblenou havia requisat dos
camions d’una fabrica tèxtil propera, que foren aparcats al costat del
camp del Júpiter, que els anarquistes probablement utilitzaven també
com a arsenal clandestí. Gregorio Jover vivia al número 276 del carrer
Pujades. Aquest pis, durant la nit del 18 al 19 de juliol, s’havia con-
vertit en lloc de trobada dels membres del grup Nosotros, a l’espera de
l’avís de sortida al carrer dels facciosos. Acompanyaven a Jover, Joan
Garcia Oliver, que vivia molt a prop, al número 72 del carrer Espron-
ceda, gairebé cantonada amb Llull; Buenaventura Durruti, que vivia a
un quilòmetre escàs, a la barriada del Clot; Antonio Ortiz, nascut al
barri de La Plata del Poblenou, al xamfrà dels carrers Wad Ras (avui
Independència) amb Badajoz (avui Doctor Trueta); Francisco Ascaso,
que vivia també molt a prop al carrer Sant Joan de Malta; Ricardo
Sanz, també veí del Poblenou; Aurelio Fernàndez i José Pérez Ibáñez
“el València”. Des del pis de Jover s’arribava a veure el tancat de fusta
del camp del Júpiter, junt al que estaven aparcats els dos camions. A
les cinc del matí arribà un enllaç comunicant que les tropes havien co-
mençat a sortir de les casernes. Els carrers Lope de Vega, Espronceda,
Llull i Pujades, que rodejava el camp del Júpiter, estaven plens a vessar
de militants cenetistes armats. Una vintena dels més experimentats,
posats a prova en mil lluites al carrer, pujaren als camions. Antonio
Ortiz i Ricardo Sanz muntaren una metralladora a la part posterior de
la plataforma del camió que obria la marxa. Les sirenes de les fàbriques
tèxtils del Poblenou van començar a udolar, cridant a la vaga general
i la insurrecció revolucionària, estenent-se a altres barris i als vaixells
solcats al port. Era la senyal acordada per a l’inici de la lluita. Aquest
cop l’alarma de les sirenes prenia el seu significat literal de prendre les
armes per defensar-se de l’enemic: “al arma”. Ambdós camions, bande-
ra roiginegra desplegada, seguits per un estol d’homes armats, cantant
“Hijos del Pueblo” i “A las barricadas”, animats pels veïns abocats als
balcons, enfilaren el carrer Pujades fins a la Rambla del Poblenou, per

pujar desprès Pere IV, d’allà al Sindicat de la Construcció al carrer
Mercaders, i desprès als Sindicats Metal·lúrgics i del Transport a les
Rambles. Mai les estrofes d’aquelles cançons havien tingut tant de sen-
tit: “per molt que ens esperi la mort més cruenta, en contra de l’enemic
cal que lluitem. El bé més preuat és la llibertat s’ha de defensar amb fe
i coratge”; “a la batalla la hiena feixista amb els nostres cossos sucum-
birà, i el poble sencer amb els anarquistes farà que triomfi la llibertat”.
El grup Nosotros, constituït en Comitè de Defensa Revolucio-
nari, dirigí a Barcelona la insurrecció obrera contra l’alçament militar
des d’un d’aquells camions aparcats a la Plaça del Teatre. El domini
de les Rambles impedia l’enllaç dels sollevats entre Plaça Catalunya i
les Drassanes-Capitania, al mateix temps que permetia encaminar-se
ràpidament, a través de carrers secundaris i estrets del barri Xino i de la
Ribera, en auxili dels combatents de la Bretxa de Sant Pau o de l’Avin-
guda Icària. Era necessari impedir que les tropes que havien sortit de
les seves casernes a la perifèria poguessin arribar al centre de la ciutat i
enllaçar amb Drassanes-Capitania, o prenguessin els centres neuràlgics
de telèfons, telègrafs, correu o emissores de ràdio.
L’estreta relació personal existent entre els components del grup
Nosotros i diferents oficials republicans, especialment de Drassanes i
de l’Aviació del Prat, fou decisiva per la seva efectivitat el 19 de juliol28
,
amb l’entrega de l’important arsenal existent a la caserna de Drassanes
i les armes emmagatzemades a Governació, a més dels continuats bom-
bardejos de l’aviació damunt de les casernes dominades pels facciosos.
La col·laboració de la CNT amb l’Aviació ja s’havia materialitzat dies
abans de l’alçament feixista, mitjançant preuats vols aeris d’estudi i
reconeixement sobre Barcelona, realitzats per diferents membres del
grup Nosotros en avions pilotats pels oficials Ponce de León i Meana,
amb el coneixement de Díaz Sandino, cap d’Aviació del Prat29
.
La preuada col·laboració dels sergents d’artilleria Valeriano
Gordo i Martín Terrer de la caserna de Drassanes30
, que obriren la por-
ta que donava al carrer de Santa Madrona, permeté l’entrada dels grups
anarquistes armats i la detenció de gairebé tota l’oficialitat que sortí
presa per aquella mateixa porta de Santa Madrona. Però les ràfegues
28 GARCÍA OLIVER, Juan: «Ce que fut le 19 de juillet». Le Libertaire (18-8-1938).
29 SANZ, Ricardo: “Francisco Ascaso Morio”. Escrit mecanografiat.
30 El sergent Manzana, malgrat que es citat erròniament a molts llibres com a protagonista
de la jornada revolucionària del 19 de juliol, no pogué intervenir a la lluita donat que estava pres a la
garjola de la caserna, i no fou alliberat fins a la tarda del dia 20. Veure: MÁRQUEZ y GALLARDO:
Ortiz. General sin dios ni amo. Hacer, Barcelona, 1999, p. 101.

de metralladora disparades des del proper edifici de les Dependències
Militars permeteren que el tinent Colubí pogués escapar, i prendre el
comandament de la resistència. Les portes travades dels amplis patis,
que comunicaven les antigues Drassanes medievals amb l’edifici de la
Mestrança (avui desaparegut), que donava directament a les Rambles,
on estaven les oficines de la Brigada d’Artilleria i els pavellons d’alguns
oficials, facilitaren que els soldats allí fortificats poguessin resistir l’atac.
Els feixistes recuperaren el control de la caserna, però els cenetistes
s’havien apodera de quatre metralladores, uns dos-cents fusells i diver-
ses caixes de munició. El foc creuat entre els edificis de Dependències
i la part de la caserna de Drassanes que donava a la Rambla de Santa
Mònica, al que s’afegiren metralladores instal·lades a la base del monu-
ment a Colom, els va fer inexpugnables. Donat que els militants dels
sindicats metal·lúrgic i de transport havien sortit cap a la Barceloneta,
les forces anarcosindicalistes que quedaven a la Plaça del Teatre varen
decidir aplaçar l’assalt per traslladar-se a la Bretxa de Sant Pau, amb
l’armament pres a les Drassanes, deixant envoltat el sector baix de les
Rambles, amb els edificis de Dependències i la Mestrança de Drassanes
assetjats per un grup amb Durruti al cap, amb una peça d’artilleria
conduïda pel sergent Gordo.
Cap a les quatres i quart de la matinada començaren a sortir tres
esquadres, a peu, del regiment de Cavalleria de Montesa, a la caserna
del carrer Tarragona. La primera esquadra, desprès d’un tiroteig ini-
cial d’uns vint minuts amb els guàrdies d’assalt, ocupà la Plaça d’Es-
panya, amb una secció de metralladores, confraternitzant a continua-
ció amb aquells guàrdies d’assalt de la caserna situada al xamfrà Gran
Via-Paral·lel, davant de l’Hotel Olímpic (avui Catalonia Plaza Hotel).
Els guàrdies d’assalt i l’esquadra de cavalleria acordaren un curiós pacte
de no-agressió, i en el transcurs del matí sortiren de la caserna dels
d’assalt reforços cap al Cinc d’Oros i la Barceloneta, que no foren mo-
lestats, alhora que aquests permetien el domini de la Plaça d’Espanya
pels insurrectes, i posteriorment el pas d’una companyia de sapadors
des de la Caserna d’Enginyers de Lepant, que pel Paral·lel arribà fins a
Drassanes i les Dependències Militars.
Al carrer Creu Coberta, a l’alçada de l’alcaldia d’Hostafrancs, el
comitè de defensa havia aixecat una barricada que tancava el carrer.
Les tropes sollevades disposaven de dos peces d’artilleria, emplaçades
al costat de la font del centre de la Plaça d’Espanya, que havien arribat
en camionetes des de la caserna dels Docks. Els militars dispararen
un obús contra la barricada d’Hostafrancs, amb una trajectòria massa

elevada, impactant en un petit parapet aixecat a la cantonada amb car-
rer Riego, produint vuit morts i onze ferits. Era un escenari dantesc,
amb braços, cames i trossos de carn humana penjant d’arbres, fanals
i cables del tramvia. El cap d’una dona decapitada fou llançat fins a
setanta metres del lloc. Els facciosos controlaren la Plaça d’España fins
a les tres de la tarda.
La segona esquadra, amb una secció de metralladores, a la que
se sumà un grup de dretans, foren hostilitzats al carrer València, però
aconseguiren el seu objectiu, que era el de dominar Plaça Universitat
i ocupar l’edifici universitari, a les torres del qual van emplaçar metra-
lladores. Demanaven la documentació als vianants, detenint als afiliats
a la CNT o a partits d’esquerra, Ángel Pestaña entre d’altres. A Ron-
da Universitat tingueren un tiroteig amb un grup armat del POUM
(Partit Obrer d’Unificació Marxista). Durant el transcórrer del matí els
insurrectes foren obligats a replegar-se a l’edifici universitari, assetjats
per un grup de guàrdies d’assalt, als que havien tirotejat, i la gent del
POUM que havien ocupat el Seminari, des del que disparaven da-
munt del jardins universitaris. Completament rodejats, i desprès d’una
deserció massiva, els feixistes es rendiren a les dues i mitja de la tarda a
un destacament de la Guàrdia Civil, sortint al carrer parapetats darrere
dels presoners civils que havien retingut.
De la Caserna d’Enginyers de Lepant, situada a la Gran Via,
a les afores de Barcelona, a Hospitalet de Llobregat (a l’actual Plaça
Cerdà, al solar on avui s’aixeca la Ciutat de la Justícia), havia sortit a
les quatre i mitja una companyia de sapadors que va marxar fins a la
Plaça d’Espanya, on confraternitzà amb l’esquadra de cavalleria, que
dominava el lloc amb metralladores i mitja bateria, i amb els guàrdies
d’assalt instal·lats allà, que inclús havien fixat a la porta de la caserna el
ban de declaració d’estat de guerra. Donada la calma del lloc, se’ls hi
va ordenar marxar a Dependències Militars (a l’actual Govern Militar,
enfront del monument a Colom). Van anar pel Paral·lel, i el carrer Vilà
i Vilà, fins al moll de Barcelona, on s’enfrontaren a una companyia
de guàrdies d’assalt provinents de la Barceloneta, que fou derrotada31
al
trobar-se entre dos focs, entre Drassanes i ells. Seguidament desprès de
deixar un petit grup a Drassanes, la majoria s’instal·là a Dependències
31 A les sis del matí una companyia de guàrdies d’assalt de la Barceloneta havia rebut ordres
de desplaçar-se pel Paral·lel, però desprès d’enfrontar-se inesperadament, davant de Drassanes, amb
una companyia de sapadors, tingué nombroses baixes, entre elles el capità Francisco Arrando, oficial
al comandament (germà d’Alberto Arrando, cap de les forces de Seguretat i Assalt). La companyia
romangué trenta hores assetjada i inactiva als coberts del moll de Barcelona fins la rendició de la
caserna de Drassanes.

Militars per defensar l’edifici. Els facciosos havien guanyat la seva pri-
mera victòria i Escofet havia perdut el control del Paral·lel. Els rebels
havien consolidat el seu domini de les Drassanes medievals, de la Du-
ana i de la fàbrica d’electricitat de les Tres Xemeneies, i controlaven
doncs el Passeig Colom i la part baixa del Paral·lel. Per trencar aquest
control i aïllar els insurrectes de Plaça Espanya dels de Drassanes, els
obrers del Sindicat de la Fusta i el Comitè de Defensa del Poble Sec
aixecaren ràpidament una gran barricada a la Bretxa de Sant Pau, entre
el Molino i el bar Chicago.
La tercera esquadra, que havia sortit de la caserna de cavalleria
del carrer Tarragona, tenia per missió consolidar el domini del Paral·lel
pels facciosos, amb l’objectiu d’enllaçar la seva caserna amb Capitania.
Però ara, en arribar a l’alçada de la Bretxa de Sant Pau, no pogue-
ren superar una monumental barricada de llambordes i sacs terrers,
que dibuixava un doble rectangle al bell mig de l’avinguda, perquè un
intens tiroteig els hi tancava el pas. Els militars només aconseguiren
ocupar el Sindicat de la Fusta de la CNT al carrer Roser i la barrica-
da, abandonada pels militants cenetistes, quan seguint el Pla Mola32
,
avançaren escudant-se rere dones i nens del barri. Desprès els soldats
instal·laren tres metralladores, una enfront del bar La Tranquilidad
(Paral·lel 69, paret amb paret amb el Teatre Victòria), una altra al terrat
de l’edifici adjacent al Molino, i la tercera a la barricada de la Bretxa
de Sant Pau, que foren usades a tort i a dret. Eren les vuit del mati. La
tercera esquadra havia necessitat dues hores per prendre la barricada,
defensada pel Comitè de Defensa del Poble Sec i militants del Sindicat
de la Fusta. Però els obrers seguien hostilitzant a la tropa des de l’altre
costat de la Bretxa, des dels terrats dels edificis propers i des de les can-
tonades de tots els carrers. A les onze del mati la tercera esquadra havia
aconseguit dominar tot l’espai de la Bretxa, en acabat de cinc hores de
combat. Malgrat tot, l’intent realitzat per les tropes situades a Plaça
Espanya de reforçar als seus companys de la Bretxa havia estat aturat a
l’alçada del cinema Avenida (Paral·lel 182), pel tiroteig i assetjament al
que foren sotmesos des dels murs del recinte firal que donaven al Para-
l·lel, i des del carrer Tamarit. Els cenetistes decidiren contraatacar a la
Bretxa, indirectament des del carrer Conde del Asalto (avui Nou de la
32 El Pla del General Mola, director de l’alçament militar contra el govern republicà,
ordenava l’ús del terror pels feixistes com a únic métode eficaç davant una resistència popular massiva.
Contemplava expressament amenaces contra infants i dones dels resistents, així com afussellaments
massius. La minoria de militars i feixistes sotllevats necessitava, des d’un primer moment, imposar-
se amb el terror a un enemic molt més poderós, mitjançant una guerra d’extermini que ja havien
practicat a la guerra colonial del Marroc.

Rambla) i altres punts, infructuosament. Els veïns del Poble Sec aixe-
caren barricades per defensar el barri, als carrers Mata, Cabanes, Blai,
Concòrdia i altres. Una desena de guàrdies d’assalt, que havien estat
requerits a la Bretxa per l’oficial d’Assalt que combatia amb els mili-
tars sollevats, decidiren sumar-se a les forces populars. Poc desprès, els
reforços cenetistes procedents de la Plaça del Teatre, desprès d’assaltar
l’Hotel Falcón, des d’on havien estat tirotejats, es desplaçaren des de
les Rambles pel carrer de Sant Pau, i desprès de pactar amb la Caserna
de Carabiners la seva neutralitat i buidar la presó de dones de Santa
Amàlia, arribaren pel carrer de les Flors fins a la Ronda Sant Pau, ba-
tuda pel foc de la tropa facciosa. Ortiz amb un petit grup, que portava
les metralladores preses a Drassanes, aconseguí creuar a l’altre costat de
la Ronda, construint ràpidament una petita barricada que els posava
a resguard dels trets de les tres metralladores enemigues instal·lades a
la Bretxa. Els anarquistes pujaren al terrat, i emplaçaren les seves me-
tralladores al capdamunt de l’edifici del bar Chicago, que protegiren
amb les seves ràfegues l’assalt en tromba i directament sobre la Bretxa,
coordinat simultàniament des del carrer de les Flors, des d’ambdós ex-
trems del carrer Aldana, des del carrer de les Tàpies i des del cafè Pay-
Pay del carrer Sant Pau, situat enfront de l’església romànica de Sant
Pau del Camp, al que havien entrat per la porta posterior33
, i en una
maniobra encerclant des del carrer Hortes. El capità que manava la
tropa vora la metralladora, situada enmig de la Bretxa, fou abatut pels
trets de Francisco Ascaso, el més avançat i millor situat dels atacants,
que avançaven corrent a descobert. Un tinent intentà rellevar el co-
mandament del capità caigut, per seguir resistint, però fou abatut per
un caporal de la pròpia tropa. Era el principi de la fi del combat. Entre
les onze i les dotze del migdia la tercera esquadra havia estat derrotada,
i la Bretxa de Sant Pau recuperada pels obrers. Mentrestant Francisco
Ascaso saltava d’alegria brandant el fusell per sobre del seu cap, Gar-
cia Oliver no parava de cridar “si es pot amb l’Exèrcit!”. En aquest
punt clau de la ciutat els anarcosindicalistes, entre els que es trobaven
Francisco Ascaso, Joan Garcia Oliver, Antonio Ortiz, Gregorio Jover
i Ricardo Sanz34
, havien derrotat l’Exèrcit desprès de més de sis hores
33 Perquè tot el carrer Sant Pau estava batut per les metralladores emplaçades al centre del
Paral·lel i al terrat de l’edifici contigu amb el Molino.
34 I molts militants cenetistes anònims entre els que es trobava Quico Sabaté, militant del
Sindicat de la Fusta, que també estigué el dia 20 a l’assalt de Drassanes, i que durant el franquisme
fou un célebre maquis.

de combat. Un reduït número de soldats seguiren resistint, refugiats a
l’interior del Molino, on desprès d’esgotar tots els cartutxos es rendiren
definitivament cap a les dues de la tarda.
El regiment d’infanteria de Badajoz (de la Caserna de Pedralbes)
havia estat requerit a Capitania pel general Llano de la Encomienda, i
allà es dirigí, encara amb el propòsit de posar-se a les ordres del general
Goded, que des de Palma de Mallorca volava ja a Barcelona per liderar
l’alçament militar. A l’arribar a la Gran Via, la companyia del capità
López Belda continuà descendint pel carrer Comte d’Urgell fins al Pa-
ral·lel, on foren tirotejats, i des d’allí arribaren a Drassanes, monument
de Colom i Capitania, on reforçaren la tropa existent. López Belda i
els sapadors foren les úniques tropes faccioses que assoliren amb
èxit l’objectiu proposat, que en el seu cas era reforçar Drassanes i
Capitania.
La resta de la columna, amb el comandant López Amor al cap-
davant, es dirigí per la Gran Via cap a Plaça Catalunya, sostenint un
tiroteig amb l’esquadra del regiment de Montesa, que ja havia ocupat
Plaça Universitat. Desfet l’error, una companyia baixà per Ronda Sant
Antoni en direcció Capitania, però arribats a l’alçada del Mercat de
Sant Antoni, fou hostilitzada pels Comitès de Defensa, que no podien
permetre que reforcessin les tropes que lluitaven a la Bretxa, havent de
refugiar-se als Escolapis, on es rendiren una hora més tard, desprès
d’una dura resistència.
Desprès de deixar efectius de reserva a la Universitat, la resta de
la tropa, a les ordres de López Amor entrà des de carrer Pelai i Ronda
Universitat a la Plaça Catalunya, donant visques a la República, rode-
jats per una multitud curiosa i expectant que desconeixia si eren tropes
adeptes o sollevades. En acabat d’un tiroteig entre la tropa facciosa i
els guàrdies d’assalt van aparèixer mocadors blancs, hi hagué un alto
el foc, i els guàrdies i els soldats s’abraçaren i confraternitzaren. La
multitud de civils armats arribà a desarticular la formació de la tropa
mesclant-se amb els soldats. L’equívoc, l’astuta tàctica d’uns i altres, la
indecisió dels guàrdies, el recel dels obrers i l’excessiva proximitat física
crearen un desordre increïble i perillós.
La plaça estava ocupada per reserves de la Guàrdia d’Assalt i per
nombrosos militants obrers armats a la part de les Rambles, Telefò-
nica i Portal de l’Àngel. El comandant López Amor donà l’ordre de
demanar la documentació als civils, en la seva majoria cenetistes, però
davant la impossibilitat de detenir-los a tots decidí expulsar-los de
l’emplaçament, i situar metralladores als quatre extrems de la plaça: al

Els comites de defensa de la CNT

Els comites de defensa de la CNT

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (19)

Viewers also liked

Viewers also liked (14)

Similar to Els comites de defensa de la CNT

Similar to Els comites de defensa de la CNT (20)

More from Revista Catalunya

More from Revista Catalunya (20)

Els comites de defensa de la CNT