Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Els comites de defensa de la CNT

226 views

Published on

Llibre d'Agustin Guillamon

Published in: News & Politics
  • Login to see the comments

  • Be the first to like this

Els comites de defensa de la CNT

  1. 1. Els Comitès de Defensa de la CNT
  2. 2. Els Comitès de Defensa de la CNT 1933-1938 Dels Quadres de Defensa als Comitès Revolucionaris de barriada, les Patrulles de Control i les Milícies Populars Agustín Guillamón
  3. 3. 1a edició juliol 2016 Barcelona Autor: Agustín Guillamón Edicions Malapècora ISBN 978-84-16553-69-3 Dipòsit Legal B 17169-2016 Maquetació: CtrlC+CtrlV descontrol@riseup.net Impresió: Impremta elTaller fotocopies@riseup.net Traducció: Amigues de les Lletres Imprès a Catalunya Els Comitès de Defensa de la CNT de Agustín Guillamón està subjecte a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
  4. 4. Plus de dirigeants, plus d’État Pour profiter de nos combats Raoul Vaneigem. La vie s´ecoule, la vie s´en fuit Vivere militare est Séneca. Epístoles Morpheus: “I didn’t say it would be easy, Neo. I just said it would be the truth” Larry y Andy Wachowski. Matrix
  5. 5. 7 Pròleg L’oblit és una arma del Poder. De qui té la capacitat d’escriure la història. De dictar-la, des de les institucions, les editorials i els mitjans de difusió massiva. És, l’oblit, una arma tant poderosa que té el poder d’imposar-nos una versió de com és la realitat, de com hem arribat al moment actual i de quina ha sigut la nostra participació en el procés. I això afecta tant a la història gran com a la, per dir-ne d’alguna manera, la nostra més particular. Quantes vegades hem sentit explicar el segle XIX a partir dels canvis tècnics a la indústria i de les disputes entre liberals i conservadors mentre es passa de puntetes sobre les revoltes, cremes de convents, sublevacions o la construcció d’espais i associa- cionismes d’arrel popular? De manera una mica similar, alguna vega- da també hem sentit afirmacions com “els (i les) anarcosindicalistes mai hem emprat la violència”. Tot plegat té a veure amb la imposició d’identitats col•lectives, tant al conjunt de la població com a espais que ens reclamem hereus d’organitzacions de combat de la classe treballa- dora de fa unes dècades. La publicació d’aquest llibre, una traducció de l’original titulat “Los Comités de Defensa de la CNT en Barcelona (1933-1938)” de l’Agustí Guillamon editat originàriament per Aldarull el 2011, pretén lluitar contra aquest oblit imposat. Ens obre la mirada cap a aspectes poc tractats del moviment llibertari i, concretament, anarcosindicalista construït al voltant de la CNT i de la FAI a la dècada dels 1930’s del segle passat. Fuig de tabús actuals, massa sovint imposats per nosaltres mateixos, i parla de la violència. Una violència entesa com un mitjà per enderrocar el poder de l’estat i del capital i defensar la construcció de la revolució, i no com una fi en si mateixa. El llibre ens introdueix als debats, dubtes, crítiques i rectificacions dels qui van protagonitzar la creació d’aquesta eina del moviment obrer. Pensant en el present, ens
  6. 6. 8 Els Comitès de Defensa de la CNT incita a debats en certa mesura prohibits actualment. Una prohibició que comença per la nostra pròpia resistència a pensar en els termes dels i les que van protagonitzar les històries que ens recull i exposa l’Agustí. Lluny de caure en un fetitxisme de pistoles i “naranjeros”, aquest estudi posa sobre la taula el paper de l’organització, un element indis- pensable per a superar les limitacions dels esclats espontanis i preparar, si cal cuinada a foc lent, una gran força popular capaç de fer la revolu- ció. Ens ho mostra en il•lustrar tant els debats entre les diferents orga- nitzacions de combat de l’anarcosindicalisme com les anàlisis crítiques de l’onada revolucionària de principis del 1933. Els fracassos i les dis- cussions, no obstant, no van actuar com un factor de desmobilització sinó que, per contra, van permetre preparar el teixit organitzatiu que els dies 19 i 20 de juliol van derrotar militarment el feixisme a Barcelo- na i altres poblacions catalanes i van iniciar la revolució social. El llibre també ens mostra la destrucció de l’experiència revolu- cionària i com aquesta no va venir del triomf de l’exèrcit feixista, com a mínim en una primera instància. La distinció entre les lluites refor- mistes i revolucionàries és de cabdal importància, com estem veient també avui en dia. En un enfrontament sense pacte possible, com el que dissenyava l’organització anarcosindicalista els anys 1930’s entre les i els treballadors i la burgesia, les opcions de reforma havien d’aca- bar traint la lluita popular. La progressiva consolidació del poder de la Generalitat a finals del 1936 i inicis del 1937, amb la participació fins i tot de destacats dirigents de la CNT va facilitar aquest procés. Les con- tradiccions que aleshores van patir l’anarcosindicalisme i la resta d’or- ganitzacions revolucionàries són una bona mostra de les complexitats de determinats moviments històrics i la dificultat de prendre decisions sobre la marxa. L’aniversari d’una revolució i, concretament, de la Revolució de juliol del 1936, és una bona excusa per editar un llibre que combat l’oblit, les històries tergiversades i els prejudicis. Volem girar el cap i, de manera breu, centrar la mirada en un seguit de fets de fa 80 anys i en les dones i homes que els van protagonitzar. Conèixer les seves accions però, sobretot, entendre-les en el context en que les van dur a terme. I un cop feta aquesta retrospectiva, tornarem a girar la mirada per fixar-la endavant. Tenim un present per combatre i un futur per construir. Dels i les que ens van precedir, ara fa 80 anys, envegem es-
  7. 7. 9Agustín Guillamón pecialment el convenciment que tenien que farien la revolució i la seva capacitat per treballar, en base a fets concrets, per preparar-la. Potser aquesta és la principal lliçó del llibre. L’aprenem i ens hi posem. Per- què, un cop eliminat l’oblit, no volem viure només de records i d’en- veges. Avui, com ahir, és hora de posar les nostres mans a construir les eines per fer la revolució social. Ermengol Gassiot, Secretari General de la Confederació General del Treball de Catalunya
  8. 8. Els Comitès de Defensa de la CNT
  9. 9. 13 Introducció Aquest llibre, la primera edició del qual en castellà és de 2011, i que ja ha estat traduït al francès, italià i anglès, és el primer que tracta el tema dels Comitès de Defensa com a autèntics protagonistes indis- pensables de la Revolució de 1936. Fins llavors la historiografia no els havia tractat en profunditat o només apareixien furtivament. Encara que existeix una extensa bibliografia sobre la Guerra civil espanyola, que podria fer-nos pensar que ja s’ha dit tot sobre la qüestió, la veritat és que aquest llibre destrossa tal creença i, des de la pedrera d’una immensa tasca d’investigació en arxius de tot el món, planteja el punt de vista dels interessos del proletariat revolucionari, donant-nos una perspectiva radical, desconeguda en el món acadèmic, comprat per a escampar la sagrada història de la burgesia. El 14 d’abril de 1931 s’havia proclamat la República. El 25 d’abril, onze dies després, en un Ple de Locals i Comarcals, la CNT va adoptar dues mesures organitzatives que tindrien un enorme èxit posterior: la formació de sindicats de barri a la ciutat de Barcelona i la institució dels comitès de defensa. La CNT en els anys trenta no era només un sindicat, entès a la manera clàssica com una organització que defensa els drets laborals dels seus afiliats. La CNT formava part d’una xarxa de solidaritat, formació i acció que abastava tots els aspectes de la vida del treballador, tant so- cials com culturals, familiars, lúdics, polítics i sindicals. Aquesta xarxa estava formada pel sindicat de barri, els ateneus, les escoles racionalis- tes, les cooperatives, el comitè de defensa econòmica (que s’oposava als desnonaments), els grups d’afinitat, els grups de defensa (coordinats a nivell de barri i després de districte i ciutat), constituint en la pràctica quotidiana una forta, solidària i eficient societat autònoma, alternativa als valors capitalistes.
  10. 10. 14 Els Comitès de Defensa de la CNT En 1923, Joan García Oliver havia aixecat l’organització pràcti- ca del que es va anomenar “gimnàstica revolucionària”. Eren els anys del pistolerisme (1917-1923). La CNT havia de defensar la vida dels seus militants de la liquidació física a què eren sotmesos per l’aliança del terrorisme de la patronal i l’Estat, que finançaven als pistolers de l’anomenat Sindicat Lliure i donaven carta blanca als assassinats de la policia i de la guàrdia civil, amb la pràctica de l’anomenada “llei de fugues”, consistent en assassinar als presos i detinguts en el moment del seu trasllat o alliberament, pretextant un intent de fugida. En 1931 la creació dels comitès de defensa significava la refun- dació dels grups d’acció dels anys del pistolerisme, encara que ara ori- entats no només a la protecció dels vaguistes i de les manifestacions reivindicatives, sinó element indispensable per exercir els drets fona- mentals d’expressió , premsa, reunió, associació, manifestació, sindi- cació o vaga, encara no reconeguts per una República constituent que havia d’aprovar una Constitució, però que encara no havia dissolt a la ciutat de Barcelona als sometents, això és, a l’odiosa guàrdia cívica dretana, especialista en trencar vagues i en perseguir els cenetistes. L’1 de maig de 1931, en el míting de la jornada, van aparèixer per primera vegada unes enormes banderes roig-negres com a senyal d´i- dentitat de la CNT. Es va acordar elaborar una plataforma de reivindi- cacions, que serien portades a les autoritats en manifestació al Palau de la Generalitat. En arribar els manifestants a la plaça de Sant Jaume van ser rebuts a trets. El tiroteig, que va ser respost pels comitès de defensa, va durar tres quarts d’hora, fins que es va permetre que Joan García Oliver lliurés les reivindicacions i sortís al balcó de la Generalitat per a dissoldre la manifestació. Els comitès de defensa es presentaven, doncs, no com un grup “terrorista” aliè a la classe treballadora i al poble, sinó com una peça més, indispensable a la lluita de classes, al costat del sindicat, l’ateneu, l’escola racionalista o la cooperativa. Els comitès de defensa garantien els drets dels treballadors, perquè no existien més drets que els apro- piats per la lluita de carrer, no existien més drets que els que podien defensar-se, practicant-los. Però la tàctica insurreccional de la “gimnàstica revolucionària”, consistent en armar-se ràpidament per a l’ocasió, proclamar espontàni- ament el comunisme llibertari en un poblet o en una comarca i esperar que la resta del país s’unís a la insurrecció va mostrar els seus límits, i sobretot , els seus inconvenients i desavantatges. Les insurreccions de gener de 1932 i de gener i desembre de 1933 havien desarmat als co-
  11. 11. 15Agustín Guillamón mitès de defensa, sotmesos a una fortíssima repressió que havia conduït a la majoria dels seus components a la presó, de manera que la tàctica de la “gimnàstica revolucionària” no havia fet més que desmantellar als comitès de defensa. Calia donar un cop de timó i canviar de tàctica. I així es va fer a l’octubre de 1934, com s’explica en el primer capítol del llibre. Característica fonamental del llibre, a més de la seva ja comentada perspectiva radical, en defensa del punt de vista dels revolucionaris, és la seva tècnica narrativa que trenca amb l’habitual en el món acadè- mic, determinada per un autor omniscient (tant del passat com del present i del futur) que barreja informació documental amb opinió pròpia, fabricant un relat indiscutible per vendre a un lector passiu, ximple i maldestre, com a veritat inapel•lable. En aquest llibre es dife- rencia sempre de forma molt clara i precisa entre la documentació i la seva pròpia interpretació dels fets i dels documents, amb un respecte absolut cap al lector, al qual es facilita els instruments adequats per a convertir-se ell mateix, mitjançant un diligent esforç, en investigador vàlid del passat. A aquest lector intel•ligent i actiu se li ofereixen els debats interns dels comitès de defensa, de les assemblees sindicals, dels consells de la Generalitat i totes aquelles dades necessàries per reviure la problemàtica a la qual es van enfrontar els protagonistes destacats o anònims d’un passat que era per a ells era un angoixant i problemàtic present. El llibre insisteix a destacar l’abisme existent entre les posicions i vivències dels integrants dels comitès de defensa, que “estaven fent la revolució”, i l’estratègia política dels comitès superiors, és a dir, dels dirigents anarquistes, que havien renunciat a tot en nom de la unitat antifeixista, amb l’objectiu únic de guanyar la guerra. Els comitès de defensa dels barris no havien renunciat a res, mentre els dirigents ja havien renunciat a la revolució en nom de la sagrada unitat amb la burgesia, els estalinistes i els catalanistes. El text s’acompanya d’un excel•lent i detallat glossari que intro- dueix els diferents grups o personalitats citats, facilitant d’aquesta ma- nera la seva lectura i comprensió. El lector té, doncs, a les mans un llibre rupturista, primer perquè està escrit des del punt de vista dels revolucionaris, i en segon lloc per- què trenca amb la narrativa passiva i prepotent, habitual entre els his- toriadors acadèmics. Finalment apareix com un bon tast de la trilogia
  12. 12. 16 Els Comitès de Defensa de la CNT dedicada a l’estudi de la fam i la violència a la Barcelona revolucionària de 1936-1937: La revolució dels comitès, La guerra del pa i La repres- sió contra la CNT. Ha arribat l´hora del lector, i és a ell i qui lo toca ara jutjar i deci- dir si Els comitès de defensa és una llavor destinada a germinar i influir, directament o indirectament, en el fons i en la forma de la historiogra- fia futura sobre la Revolució i la Guerra civil espanyola, com ho van ser en el seu moment els treballs de Vernon Richards, Peirats, Broué o Bolloten, perquè sense conèixer el passat no es pot comprendre el present, ni lluitar pel futur. Agustín Guillamón
  13. 13. 17 Capítol 1 De l’informe de Shapiro a la ponència d’octubre de 1934 Un informe confidencial, i d’escassa difusió, d’Alexander Sha- piro1 , secretari de la AIT, elaborat al llarg de la seva estança a Espanya entre 1932-33, relatava què eren i com funcionaven els Comitès de Defensa, organitzats exclusivament per a tasques insurreccionals de xoc, com la del 8 de gener de 1933, de la que fou testimoni. Aquest in- forme de Shapiro, sobre els Comitès de Defensa, fou realitzat en plena polèmica entre faistes i trentistes2 , sobre si era oportuna, o no, la tàcti- ca de la insurrecció immediata, local i permanent. Shapiro va fer una crítica demolidora de la improvisació, falta d’organització i preparació de la insurrecció de gener. Denuncià, amb duresa, que una mateixa persona pogués posseir càrrecs a les secretaries de la CNT i del Comitè 1 AIT: “Rapport sur l’activité de la CNT (14 décembre 1932 – 26 février 1933)”. 2 Els faístes propugnaven insurreccions alienes a les condicions objectives, que contagiéssin al poble, amb l’exemple donat per grups d’acció revolucionària. Els trentistes, o reformistes, protestaven per la ingerència de la FAI als sindicats; defensaven l’acció sindical i la serietat en la preparació d’una insurrecció revolucionària massiva, en condicions favorables per a la seva extensió estatal i social.
  14. 14. 18 Els Comitès de Defensa de la CNT Nacional de Defensa, pel confusionisme que creava. Demostrà que, a la pràctica, s’havia produït una submissió de la Confederació Nacional del Treball (CNT) a les decisions del Comitè Nacional dels Comitès de Defensa (CNCD) L’informe de Shapiro, que va comptar amb l’inestimable ajuda d’Eusebi Carbó, descrivia d’aquesta forma els quadres de defensa, exis- tents el 1933: “Aquests Comitès de Defensa, que ja existien des de temps enrere, tenien com a única meta preparar les armes necessàries en cas d’insurrecció, organitzar els grups de xoc en els diferents barris populars, organitzar la resistència dels soldats a les casernes, etcètera”. Encara en curs la insurrecció asturiana, el CNCD constatava, en una ponència3 , el fracàs de la tàctica insurreccional, propugnada pel grup Nosotros, coneguda popularment com a “gimnàstica revolucio- nària”, a la que culpava precisament de la falta de preparació de la CNT per intervenir, a nivell estatal, en la insurrecció d’octubre de 1934. Havia arribat el moment de superar aquesta tàctica, perquè havia de- mostrat fins a on era d’absurd i perillós fer una insurrecció local en un moment inadequat, sense una seriosa preparació prèvia, ja que sotme- tia els llibertaris a la repressió estatal, sense aconseguir mai una extensió popular per tot el país, ni l’adhesió d’altres organitzacions, necessària per enfrontar-se amb èxit a l’aparell militar i repressiu de l’Estat. El pit- jor de tot era que aquella repressió havia desmantellat l’aparell militar clandestí de la CNT, desprès de les insurreccions precipitades de gener i desembre de 1933. L’octubre de 1934, quan es donaven les condici- ons adequades per a una insurrecció proletària revolucionària, a escala estatal, els anarcosindicalistes es van trobar absolutament exhausts i desorganitzats, desarmats, amb milers de militants presos. Era necessari actuar amb intel·ligència i paciència, preparant-se i armant-se per quan es presentés una nova ocasió, que la repressió dels recents fets revolucionaris ja estava provocant i consolidant. L’esbo- jarrada immediatesa local, que permetia explosions sense solució de continuïtat, havia de ser substituïda per la planificació intel·ligent i metòdica d’una insurrecció eficaç i definitiva. La data del document, 11 d’octubre de 1934, no deixa dubte sobre la influència que els esdeveniments històrics, en curs, van tenir en la redacció de la Ponència. La seva claredat expressiva i el seu anàlisi no podien ser més contundents. Malgrat tot, més de setanta-cinc anys desprès, la historiografia burgesa de liberals i estalinistes, segueix difo- 3 CNCD: “Ponencia sobre la constitución de los Comités de Defensa” (11 d’octubre de 1934).
  15. 15. 19Agustín Guillamón nent, a dia d’avui, l’explicació propagandística que la CNT va donar per justificar la seva no-participació, a banda d’Astúries, en la insurrec- ció d’octubre de 1934, quan en realitat l’autèntica raó era que estava exhausta i desarmada: “Que no succeeixi [en el futur] tampoc el que en aquells passats dies que, per la consciència general de que no estàvem preparats per una lluita amb mínimes garanties d’èxit, vam haver de deixar passar els esdeveniments abocats en el dolor de la impotència i suportant els comentaris adversos”. La determinació a treballar en l’enfortiment dels Comitès de De- fensa, superant deficiències i corregint errors, i sobretot aprofitant la repressió estatal com a esperó per prosseguir la lluita, van impulsar la ponència del CNCD d’octubre de 1934. S’abandonava la vella tàctica, en favor d’una seriosa i metòdica preparació revolucionària: “No hi ha revolució sense preparació; i quant més intensa i intel·ligent sigui aquesta, millor en el seu dia s’imposarà aquella. Cal acabar amb preju- dici de les improvisacions, per inspiració exaltada, com a úniques for- mes resolutives [factibles] en les hores de les dificultats. Aquest error, de la confiança en l’instint creador de les masses, ens ha costat molt car. No es procuren, com per generació espontània, els mitjans de guerra inexcusables per combatre a un Estat que té experiència, fortes dotaci- ons [en armament] i normes superiors ofensives-defensives”. El CNCD considerava “que cal donar als Comitès de Defensa la gran importància que tenen per a la CNT i la revolució llibertària, ate- nent a l’estudi ininterromput de les seves estructures per a superar-los [millorar-los] i aportant-los-hi els medis econòmics i de relació [aju- da] moral i tècnica que els revesteixin de la major eficàcia per obtenir prompta i rectament la finalitat desitjada”. La milícia clandestina dels Comitès de Defensa havia d’estar sem- pre subjecta a les ordres i necessitats de la CNT: “els Comitès de De- fensa seran una modalitat orgànica annexa a la CNT”. La Ponència estructurava els Comitès de Defensa mitjançant “militants voluntaris”, de la mateixa forma que es considerava voluntària la participació a les organitzacions específiques, això és, de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i de les Joventuts Llibertaries. Però sense oblidar mai que els Comitès de Defensa eren una organització militar secreta de la CNT, finançada pels sindicats, que “fixaran un percentatge de cotització que mensualment serà entregat a aquells [Comitès de Defensa] per con- ducte dels Comitès confederals de cada localitat o comarca”.
  16. 16. 20 Els Comitès de Defensa de la CNT La Ponència fixava inclús un percentatge del “15 per cent de la seva recaptació setmanal”, que afirmava era l’existent a Aragó, La Ri- oja i Navarra, sense desestimar d’augmentar-lo en cada lloc en funció de les necessitats imperants o de la conjuntura. La major part dels diners es destinava a els diferents Comitès Regionals de Defensa que “distribuiran el material adquirit no als Sindicats o localitats que més contribueixin, sinó a on més falta faci, per l’escassedat o perquè sigui major el rendiment”. La lògica a seguir era, molt pragmàtica i intel·ligentment, la de les necessitats de la insurrecció: “Hi haurà llocs estratègics per a la re- volució, que, per les vicissituds de llargues lluites, repressions o falta d’ambient llibertari, no podran acudir econòmicament a l’equipament [armament] i per cobrir aquest defecte mereixeran el suport solidari de les organitzacions, verificat pels Comitès Regionals de Defensa”. La Ponència del CNCD, d’octubre de 1934, considerava que el grup, o quadre de defensa bàsic, havia de ser poc nombrós, per facili- tar la seva clandestinitat i agilitat, així com un coneixement profund del caràcter, competències i habilitats de cada militant. Havia d’estar format per un secretari, que tenia la missió fonamental d’enllaç amb altres grups del mateix barri i la formació de nous grups. Un segon mi- litant havia d’encarregar-se d’identificar i anotar el nom, el domicili, la ideologia, dades personals, costums i perillositat dels enemics existents a la demarcació assignada al grup. Per perillositat s’entenia professió o ideologia de la persona identificada com a enemic: “militars, policies, capellans, funcionaris, polítics burgesos i marxistes, pistolers, feixistes, etcètera”. Un tercer militant havia d’estudiar els edificis i immobles hostils al moviment obrer, la seva vulnerabilitat i importància. Es trac- tava d’aixecar plànols i elaborar estadístiques d’homes, objectes i arma- ments existents en “casernes, comissaries, presons, esglésies i convents, centres polítics i patronals, edificis forts, etcètera”. Un quart militant del grup havia d’investigar els punts estratègics i tàctics, això es, “ponts, passos subterranis, clavegueram, subterranis, cases amb terrat, o portes d’escapament i accés a altres cases o pati de fugida i refugi”. Es con- siderava que la tasca del cinquè militant del grup era la de dedicar-se a estudiar els serveis públics: “enllumenat, aigua, garatges, cotxeres de tramvies, metro, vials de transport i la seva debilitat per al sabotatge o la confiscació”. Un sisè militant havia d’encarregar-se de localitzar i estudiar l’assalt dels llocs d’on es podien obtenir armes, diners i provisi- ons per a la revolució: “armeries, domicilis de particulars armats, bancs, cases de crèdit, magatzems de vestits, articles alimentaris, etcètera.”
  17. 17. 21Agustín Guillamón Es considerava que el nombre de sis militants era la xifra ideal per constituir un grup o quadre de defensa, sense deixar de considerar que, en algun cas, podia sumar-se algun membre més per a cobrir tasques “de suma rellevància”. Recomanava la Ponència que es sacrifiqués el nombre de quadres a la seva qualitat, i que els militants havien de ca- racteritzar-se per ser “homes reservats i actius”. La clandestinitat havia de ser absoluta. Així, doncs, els grups de defensa, desprès d’octubre de 1934, es caracteritzaren pel seu nombre reduït, d’uns sis militants, encarregats d’unes tasques molt concretes. El secretari del grup constituïa l’en- llaç amb altres grups del mateix barri. Eren grups d’informació i de combat que havien de desenvolupar “el paper de justa avantguarda revolucionària” que “inspiraran directament al poble”, això és, que en el moment de la insurrecció havien de ser capaços de mobilitzar grups secundaris més nombrosos, i aquests, a la vegada, a tot el poble. El grup de defensa era la cèl·lula bàsica d’aquesta estructura mi- litar clandestina de la CNT, constituïda per sis militants. El seu àmbit era una demarcació molt precisa dins de cada barri. En cada barri es constituïa un Comitè de Defensa de la barriada, que coordinava tots aquells quadres de defensa, i que rebia un informe mensual de cadas- cun dels secretaris de grup. El secretari-delegat de barri realitzava un resum que entregava al Comitè de Districte; i aquest, al seu torn, el tramitava al Comitè Local de Defensa “i aquest al Regional i al Naci- onal successivament”. Aquest esquema organitzatiu, propi de les grans ciutats, es sim- plificava als pobles, on els diferents grups es coordinaven directament amb el comitè local. A la ciutat de Barcelona, desprès del 19 de juliol, a cada barri va sorgir un comitè de proveïments, que es coordinaven a nivell de districte i de tota la ciutat. El seu origen radicava en aquell militant de cada quadre de defensa dedicat a les tasques de subminis- trament d’armes i aliments. Aquests comitès de proveïments, íntima- ment entrellaçats amb el sindicat de l’alimentació, van crear nombro- sos menjadors gratuïts per als milicians i els seus familiars, a més de per aturats i necessitats, que es van mantenir durant diversos mesos. La Ponència detallava inclús com i on “constituir grups, o quadres de defensa, buscant l’element humà en els Sindicats i distribuint-los per les barriades de les ciutats industrials, assignant-los-hi un radi d’ac- ció traçat sobre un mapa urbà i del que procuraran de no sortir-se’n sense avís exprés”.
  18. 18. 22 Els Comitès de Defensa de la CNT Es notori el detallisme i la precisió amb la que foren constituïts els Comitès de Defensa. La Ponència recomanava que els grups fossin formats per homes d’un mateix sindicat, o ram professional, “no volent dir amb això que guardin relació o dependència del seu Sindicat ja que ells estan a disposició exclusiva dels Comitès de Defensa i per omplir les finalitats que aquests propugnen”, sinó perquè aquell “mètode té la virtut de convertir a aquells militants, agrupats dins dels Comitès de Defensa, en salvaguarda dels principis dins del Sindicat i en preveure l’actuació íntima i pública del mateix”. La Ponència del CNCD també detallava l’organització dels Co- mitès de Defensa a escala regional i nacional, enquadrant a més a aquells sectors de treballadors, com ferroviaris, conductors d’autocars, treballadors de telèfons i telègrafs, carters i en fi, tots els que per ca- racterístiques de professió o organització, abastaven un àmbit nacio- nal, destacant la importància de les comunicacions en una insurrecció revolucionària. Es dedicava un apartat especial al treball d’infiltració, propaganda i captació de simpatitzants a les casernes. Desprès de con- siderar la necessitat de discutir i perfeccionar constantment les tàcti- ques i projectes insurreccionals, a nivell local, regional i nacional dels Comitès de Defensa, i formalitzar el lligam amb la FAI; la Ponència acabava amb una crida als cenetistes, per a que consideressin la im- portància de consolidar, estendre i perfeccionar una milícia anònima i secreta de la CNT, “davant l’aparell militar i policial de l’Estat i de les milícies feixistes o marxistes”. Els quadres de defensa eren majoritàriament quadres sindicals. Desprès del 19 i 20 de juliol alguns d’aquests quadres sindicals van arribar a constituir-se en centúries de les Milícies Populars, marxant immediatament a lluitar contra el feixisme a terres d’Aragó. D’aquí que a l’interior de les diferents columnes confederals, es parlés de la centúria dels metal·lúrgics, o de la centúria de la fusta, o de la construc- ció, constituïda per militants d’un mateix sindicat.
  19. 19. 23Agustín Guillamón Les funcions essencials dels Comitès de Defensa eren dos: 1-Obtenció, manteniment, custòdia i aprenentatge en l’ús de les armes, L’autoritat dels Comitès de Defen- sa radicava en el seu caràcter d’organització arma- da. El seu poder era el poder dels obrers en armes. 2-Intendència en el sentit ampli de la paraula, des de la pro- visió de subministres per a la població i sosteniment dels menjadors populars fins a la creació i manteniment d’hos- pitals, escoles, ateneus... o inclús, en els primers dies de la victòria popular, de reclutament de milicians i apro- visionament de les columnes que partiren cap al front. Els quadres de defensa existiren ja des de poc desprès de la pro- clamació de la República, i podien considerar-se com a continuïtat, reorganització i extensió dels grups d’acció i autodefensa armada dels anys del pistolerisme (1917-1923). Durant els anys trenta els aturats eren enquadrats en els quadres de defensa de forma rotativa, amb la finalitat solidaria de dotar-los d’un ingrés, evitar esquirols i estendre al màxim de militants el conei- xement i ús de les armes. Per aquestes mateixes raons, i per evitar la seva “professionalització”, evitaren que aquesta remuneració fos per- manent4 . Durant tota l’etapa republicana hi va haver piquets i grups d’acció sindical armats, que defensaven les manifestacions i vagues, o promovien insurreccions locals. Per altra part, l’acció directa, que ca- racteritzava a la CNT, els hi feia rebutjar els Jurats Mixts i la negocia- ció burocràtica als despatxos; imposant-se l’acció violenta dels piquets com a única arma eficaç per arrencar millores laborals a una patronal salvatge5 . La Ponència del CNCD, d’octubre de 1934, suposà una nova organització i orientació dels quadres de defensa, que as- sumien tàcitament les velles crítiques a la “gimnàstica” insur- reccional d’Alexander Shapiro (1933) i dels trentistes (1931). 4 EALHAM, Chris: La lucha por Barcelona. Clase, cultura y conflicto 1898-1937. Alianza Editorial, Madrid, 2005, p. 174. 5 Idem, p. 160.
  20. 20. 25 Capítol 2 El Comitè Local de Preparació Revolucionària A Catalunya, l’aplicació pràctica d’aquesta nova estructura dels Comitès de Defensa va ser objecte d’una ponència, presentada pels grups anarquistes Indomables, Nervio, Nosotros, Tierra Libre i Germen, en el Ple de la Federació de Grups Anarquistes de Barcelona que es reuní durant el gener de 1935. La ponència presentava la fundació, a Barcelo- na, del Comitè Local de Preparació Revolucionària6 . El preàmbul de la ponència caracteritzava el moment històric com «un període de immenses perspectives revolucionàries a causa so- bre tot de la incapacitat manifesta del capitalisme i de l’Estat per donar solucions equitatives als problemes econòmics, socials i morals plante- jats de forma urgent». Es constatava el fracàs polític internacional des de la fi de la Gran Guerra: «Més de tres lustres d’esforç permanent dels dirigents de la vida econòmica i tants altres assaigs de múltiples formes d’Estat, sense excloure l’anomenada dictadura del proletariat, no han produït un mínim equilibri tolerable per les grans masses, sinó que han augmentat el malestar general i ens han portat a tocar de la ruïna 6 Indomables, Nervio, Nosotros, Tierra Libre i Germen: “Ponencia presentada a la Federación Local de Grupos Anarquistas de Barcelona. Comité Local de Preparación Revolucionaria”. Barcelona, gener 1935.
  21. 21. 26 Els Comitès de Defensa de la CNT fisiològica i al llindar d’una nova hecatombe guerrillera». Front a un panorama històric, realment desolador; la puixança del feixisme a Ità- lia, del nazisme a Alemanya, de l’estalinisme a la Unió Soviètica, de la depressió econòmica amb un atur massiu i permanent a Estats Units i a Europa; la ponència oposava l’esperança del proletariat revolucionari: «En la fallida universal de les idees, partits, sistemes, només queda en peu el proletariat revolucionari amb el seu programa de reorganització de les bases del treball, de la realitat econòmica i social i de la solida- ritat». L’optimisme dels redactors de la ponència veia, a Espanya, al moviment obrer, prou fort i capaç «de lliurar la batalla definitiva al vell edifici de la moral, de l’economia i de la política capitalistes». A la definició, que els ponents donaven de la revolució, s’apreci- ava una pregona crítica a la pueril tàctica, ja abandonada a octubre de 1934, de la gimnàstica revolucionària i de la improvisació: «La revolu- ció social no pot ser interpretada com un cop d’audàcia, a l’estil dels cops d’Estat del jacobinisme, sinó que serà conseqüència i resultat del desenllaç d’una guerra civil inevitable i de duració impossible de pre- veure». No només s’entreveia amb sorprenent claredat la Guerra Civil, a divuit mesos vista, i la seva immensa crueltat, sinó que s’insistia en la necessitat d’anticipar-se ja, organitzant la nova estructura dels quadres de defensa: «Si el cop d’Estat exigeix en els temps moderns una gran preparació tècnica i insurreccional, elements i homes perfectament en- sinistrats per a la fi perseguida, una guerra civil requerirà amb molta més raó un aparell de combat que no pot improvisar-se a l’escalfor sols de l’entusiasme, sinó estructurar-se i articular-se amb la major quanti- tat possible de previsions i efectius». Es verificava l’abundància d’homes disponibles, però també la seva falta d’organització “per a una lluita sostinguda contra les forces enemigues”. Era, doncs, necessari accelerar la seva instrucció. “A aquest propòsit respon la present estructuració del Comitè Local de prepara- ció revolucionària que proposem”. Aquest comitè estaria format per quatre membres: dos serien nomenats per la Federació Local de la CNT i altres dos per la Federació Local de Grups Anarquistes. Aquests quatre organitzarien a més una comissió auxiliar. La missió principal d’aquest Comitè Local de preparació revolucionària era “l’estudi dels mitjans i modes de lluita, de la tàctica a utilitzar i l’articulació de les forces orgàniques insurreccionals”. Es distingia clarament entre els vells quadres de xoc, anteriors a octubre de 1934, i els nous quadres
  22. 22. 27Agustín Guillamón de defensa: “Així com fins aquí els Comitès de Defensa han estat sobre tot organitzacions de grups de xoc, han de ser en l’avenir organismes capaços d’estudiar les realitats de la lluita moderna”. La preparació revolucionària per a una llarga guerra civil exigia nous reptes, impensables amb la vella tàctica dels grups de xoc: “Donat que no és possible disposar amb anterioritat dels estocs d’armes neces- saris per a la lluita sostinguda, és precís que el Comitè de preparació estudiï la forma de transformar en determinades zones estratègiques les indústries […], en indústries subministradores de material de com- bat per a la revolució”. Aquí rau l’origen de la Comissió d’Indústries de Guerra, constituïda el 7 d’agost de 1936, que a Catalunya aixecà del no-res més absolut una potent indústria bèl·lica gracies a l’esforç dels treballadors, coordinats pels cenetistes Eugenio Vallejo Isla, metal· lúrgic; Manuel Martí Pallarés, del sindicat de Químiques, i Mariano Martín Izquierdo; encara que més tard l’èxit se l’apuntaren els polítics burgesos (Josep Tarradelles), que si bé contribuïren al seu èxit, aquest “pertany íntegrament als treballadors de les fàbriques, i als tècnics, als delegats responsables que la CNT ha posat des de l’inici de la guerra en els càrrecs de direcció”7 . Els comitès regionals de la CNT havien de ser els coordinadors d’aquests comitès locals de preparació revolucionària. Aquests podien reunir-se en Plens especials per a l’intercanvi d’iniciatives, informaci- ons i experiències. A nivell nacional es preveia celebrar reunions dels delegats regionals. Aquest comitè de preparació no havia de tenir mai la iniciativa revolucionària “que hauria de partir sempre de les organitzacions con- federal i especifica, essent aquestes les que havien de fixar el moment oportú i assumir la direcció del moviment”. El finançament havia de córrer a càrrec dels sindicats de la CNT i dels grups anarquistes, sense “fixar amb anterioritat una contribució general obligatòria”. En quant a la “formació dels quadres de lluita, a les ciutats els grups insurreccio- nals estaran formats a base de barriades, en nuclis de nombre il·limitat, però igualment entraran a formar part dels quadres insurreccionals els grups d’afinitat que desitgin mantenir la seva connexió com a tals, però sotmetent-se al control del comitè de preparació”. Tant la ponència del CNCD, d’octubre de 1934, com la dels grups anarquistes de Barcelona, de gener de 1935, insistien en una nova estructura dels quadres de defensa, desestimant la seva vella con- 7 Memòria sobre indústria de guerra. Document número 4.
  23. 23. 28 Els Comitès de Defensa de la CNT sideració de simples grups de xoc, per transformar-los en quadres de defensa de rigorosa preparació revolucionària, enfrontats als problemes d’informació, armament, tàctica i investigació previs a una llarga guer- ra civil. Dels grups de xoc, anteriors a 1934, s’havia passat als qua- dres d’informació i combat, cèl·lules del futur exèrcit revolucionari.
  24. 24. 29 Capítol 3 Diferències entre grups de defensa, grups d’afinitat i grups d’acció Cal diferenciar entre quadres de defensa, grups d’afinitat i grups d’acció. Els quadres de defensa foren, des d’octubre de 1934, la milícia secreta i anònima del sindicat cenetista, que havia assumit anterior- ment des de tasques de defensa sindical, o de piquets de vaga, fins a temptatives insurreccionals. Podien definir-se com l’exèrcit clandestí de la revolució, abocat plena i seriosament en tasques d’informació, ar- mament, entrenament, estratègia i preparació de la insurrecció obrera. Eren un organisme depenent de la CNT, perquè eren els sindicats els que els finançaven i els que els nodrien amb els seus militants. Aquella estructura dels quadres de defensa primaris, formats per sis membres, estava preparada per a eixamplar-se amb la incorporació massiva de milers de sindicalistes, i per donar cabuda a més a altres grups secun- daris, com els grups d’afinitat de la FAI, les Joventuts Llibertàries i Ateneus. Però els Comitès de Defensa no foren mai una organització
  25. 25. 30 Els Comitès de Defensa de la CNT de la FAI, ni tingueren mai un caràcter independent i autònom; foren l’organització armada de la CNT, sotmesa sempre a les decisions i ini- ciatives del Comitè Regional (o Nacional) de la CNT. La CNT no era només el sindicat. A gairebé tots els barris bar- celonins existia un comitè de barri, que comprenia tota la vida social, cultural i familiar del treballador, creant un espai de lluita i solidari- tat8 molt ben definit i conegut, que permetia una relació natural amb veïns, amics i companys, facilitant la formació ideològica, la informa- ció i les plataformes reivindicatives. Joan Garcia Oliver defensà de la següent forma la seva concepció de l’exèrcit revolucionari: “propugnàrem [a la ponència de Garcia Oli- ver sobre Comunisme Llibertari, presentada al Congrés de Saragossa de maig de 1936] la creació d’un exèrcit revolucionari, que jo entenia que havia de ser considerat com a tal a partir d’aleshores. Convertir el que nosaltres havíem fet a Barcelona en la qüestió dels quadres de Defensa Confederal en una tàctica aplicable a tota Espanya. Era això, ni més ni menys”9 . La posició de Garcia Oliver sobre l’exèrcit revolucionari va to- par-se amb una seriosa oposició a l’interior de la FAI, que l’acusava d’abandonar els principis anarquistes i de militarista: “Cipriano Mera (molt bon company de la Construcció de Madrid), mentre jo estava fent [al Congrés de Saragossa], a part d’altres gloses, la de l’exèrcit, ex- clamà: “Que ens digui el company Garcia Oliver de quin color vol els entorxats!” I es dóna la circumstància paradoxal que fou precisament Cipriano Mera el primer que acceptà posteriorment la militarització i els entorxats de l’Exèrcit”10 . Els grups d’afinitat constituïen l’estructura organitzativa de la FAI. Eren fonamentalment un grup d’amics i/o militants, units per una afinitat ideològica, que assumien tasques, postulats i tàctiques co- muns al grup, que podien oposar-los-hi a altres grups d’afinitat. Fou notable, per la seva importància, l’oposició entre el grup Nosotros i el front anti-Nosotros, constituït per diversos grups que secundaven el grup Nervio. La Federació Anarquista Ibèrica no era més que una plataforma comuna, o coordinadora, de grups d’afinitat, que sovint discrepaven del Comitè Peninsular o Regional. La FAI es transformà, el juliol de 1937, en un partit antifeixista més, quan la reestructuració 8 SANZ, Carles: La CNT en pie. Anomia, Barcelona-Sabadell, 2010, p. 91. 9 GÓMEZ, Freddy: “Entrevista con Juan García Oliver, registrada el 29-6-1977 en París (França)”. Fullet. Fundació Salvador Seguí, Madrid, 1990, p. 20. 10 Idem.
  26. 26. 31Agustín Guillamón orgànica substituí (o desplaçà) als grups d’afinitat com a cèl·lula orga- nitzativa de la FAI, en favor d’una nova organització territorial, reduï- da a la ciutat de Barcelona a tan sols 23 militants. A la FAI no es votava gairebé mai; i es mirava de que les resolucions dels plens s’adoptessin sempre per unanimitat, cercant el consens de les diferents posicions en un text que pogués esser assumit per tots, o bé quedaven pendents d’aprovació11 . Els grups d’afinitat es caracteritzaven per la seva transitorietat, autofinançament, descentralització autonomia i federalisme. Les con- dicions de clandestinitat, però també per pròpia vocació, feien que aquests grups nasquessin per efectuar una acció concreta o una de- terminada tasca, passada la qual es dissolien posteriorment a la seva breu existència. Alguns individus potser tornaven a trobar-se en altres grups d’afinitat per realitzar una altra tasca concreta. Aquesta volati- litat i clandestinitat permanent eren fruit de la necessària adaptació a la constant repressió policial, i també del prejudici anarquista a tota estructura organitzativa, el qual fa molt difícil el seu estudi històric. Encara que també existien, excepcionalment, grups d’afinitat de llarga duració, aquests eren els menys. Solien estar formats per un mínim de quatre i un màxim de uns vint companys, fins al punt de que, quan superaven aquesta xifra, es dividien en dos grups diferents. Així succeí, per exemple, amb el grup Faros als anys vint. L’autonomia extrema dels grups d’afinitat els feia molt independents de la FAI. Així, per exemple, el grup Nosotros, que habitualment parlava als mítings en nom de la FAI, no ingressà oficialment en aquella organització fins a una data molt posterior, a finals de 1933, segons alguns, o principis de 1934, segons altres fonts. Un altre tret dels grups d’afinitat era la seva perma- nent carència de finançament o mitjans materials. Els seus objectius eren molt diversos i heterogenis, comprenent un ventall molt ampli de caràcter cultural, associatiu, lúdic o de suport mutu, que anaven des de la divulgació i difusió científica i literària, teatre, cors, publicacions, debats, conferències, excursionisme, cooperativisme, etcètera, fins al sosteniment d’un ateneu o escola racionalista. Altres grups d’afinitat tenien objectius sindicals (d’afirmació àcrata) o d’acció solidària amb els presos, o de finançament de premsa i ateneus. Els grups d’afinitat podien nàixer als sindicats, a les Joventuts Llibertàries o en els ateneus, i el seu anhel més gran era viure, ja, la pràctica d’uns valors ètics i so- cials, alternatius. 11 PEIRATS, Josep: De mi paso por la vida. Memorias. Flor del Viento, Barcelona, 2009, p. 257.
  27. 27. 32 Els Comitès de Defensa de la CNT Al llarg de la guerra civil, els grups d’afinitat aconseguien major presencia i efectivitat a les reunions de les Federacions Locals (sobre tot a Barcelona ciutat), on manifestaven amb força les seves critiques i desacords amb els comitès superiors; però aquests dominaven plena- ment els nivells regional i nacional. La reestructuració organitzativa de la FAI, el juliol de 1937, suposà la marginació burocràtica dels grups d’afinitat que, encara que subsistiren nominalment, ja no van poder sostenir les seves posicions en els plens locals. Això suposà el seu aïlla- ment i inoperància. La FAI era ja un partit antifeixista més, organitzat territorialment per individus. El més important d’aquella reestructu- ració orgànica de la FAI fou el fet de potenciar l’aparell de propagan- da, la formació de persones capaces d’ocupar càrrecs administratius i de govern i, per suposat, encara que no s’admeté mai, el control i anihilament dels grups d’afinitat revolucionaris, díscols i crítics amb els comitès superiors. Els grups d’acció, durant els anys del pistolerisme (1917-1923), es constituïren com a grups d’autodefensa dels sindicalistes i de l’orga- nització, perquè l’únic deure, davant el brutal terrorisme de l’Estat, la militarització del sometent i el finançament dels pistolers del Sindicat Lliure per la patronal catalana, era el de la pròpia supervivència del militant cenetista, per evitar la desaparició de la CNT a causa de l’as- sassinat dels seus membres i la conseqüent desafiliació massiva. Arrel de l’assassinat de Salvador Seguí i de Peronas (10 de març de 1923), una executiva formada per Joan Peiró, Ángel Pestaña, Ca- milo Piñón y Narciso Marcó12 , aprovà la constitució de grups d’acció, per respondre al terrorisme estatal i patronal amb atemptats personals 13 contra Martínez Anido i el pretendent carlista Don Jaime. No s’acon- seguiren tals objectius, però s’atemptà contra el cardenal Soldevila (4 de juny de 1923) i l’ex-governador de Bilbao, Regueral, i es produïren enfrontaments amb pistolers del Lliure i requetès. El Ple Nacional de regionals, de caràcter secret, celebrat a Valèn- cia, l’estiu de 1923, alertà de l’imminent cop d’Estat dels militars, i aprovà la preparació per enfrontar-se als colpistes, mitjançant atraca- ments que facilitessin els recursos per a la compra d’armes i la fosa de 12 GARCÍA OLIVER, Juan: El eco de los pasos. Ruedo Ibérico, París, 1978, pp. 629-633; GÓMEZ, Freddy: “Entrevista con Juan García Oliver, registrada el 29-6-1977 en París (França)”. Fullet. Fundació Salvador Seguí, Madrid, 1990, p. 9. Els quatre membres d’aquella executiva firmaren, l’agost de 1931, el Manifest dels Trenta. 13 Els cenetistes sempre fóren contraris a l’atemptat personal, perque l’experiència històrica havia demostrat la seva inutilitat; però el 1923 decidiren recórrer a aquest davant la gravetat de la situació, i de forma excepcional, controlada i transitòria.
  28. 28. 33Agustín Guillamón granades de mà. Però ja era massa tard per enfrontar-se al cop d’Estat de Primo de Rivera i la CNT entrà en un altre llarg període de clan- destinitat organitzativa i de persecució, empresonament i/o exili de la seva militància. Aquests grups d’acció foren rebutjats vehementment, als anys trenta, per determinats sectors (els trentistes), perquè desprestigiaven a la CNT i confonien l’acció revolucionària amb la delinqüència ar- mada; però sobretot, perquè el balanç dels anys del pistolerisme havia acabat amb derrota obrera. L’Estat i la patronal criminalitzaren irracio- nalment aquests grups d’acció, però també als sindicats únics, ateneus i grups d’afinitat. Cada Sindicat Únic generava els seus grups d’acció propis, com a òrgans indispensables de l’acció directa sindical, enfront als abusos laborals 14 de caps i patrons, incomplint acords, formació de piquets, autodefensa, i inclús com a factor per substituir o escurçar vagues a les que mancaven sovint caixes de resistència. Els sindicalistes més radicals, o els obrers que havien destacat en una vaga, eren sotmesos al pacte de la fam de la patronal, i un cop acomiadats no tornaven a ser contractats mai més, a cap empresa, en- grandint d’aquesta manera els grups d’acció dedicats a realitzar atraca- ments15 . Al llarg dels anys trenta l’Estat era molt més dèbil que avui en dia; no existia la protecció social, ni les prestacions d’atur, malaltia o velle- sa. També les mesures de seguretat dels bancs eren menors, i els mitjans i preparació de la policia molt reduïts. Amplis sectors populars vivien en la penúria més extrema, al marge de tota activitat econòmica. El sector de la venda ambulant era molt important en aquesta economia de la misèria, no només perquè permetia sobreviure a un nombrós col·lectiu de venedors, mitjançant la solidaritat popular, sinó també perquè reduïa els cost d’alguns productes de primera necessitat, als barris obrers. I sobretot, cal subratllar el caràcter massiu i permanent de l’atur durant tota l’etapa republicana, incloent el període de guerra. Tant les reivindicacions dels vaguistes, com les protestes o expropiaci- ons alimentàries dels aturats, en nom al “dret a la vida”, necessàriament radicals i il·legals, a semblança de les accions dels grups d’acció, sempre eren criminalitzades per la policia i la premsa burgesa; però per a l’ètica 14 I també sexuals, sobretot a la indústria tèxtil, amb una mà d’obra majoritàriament femenina. 15 BENGOECHEA, Soledad: Reacció en temps de canvi, La patronal catalana davant la República (1931-1936). D´ahir per vui (3), Barcelona, 2005, pp. 114-116.
  29. 29. 34 Els Comitès de Defensa de la CNT popular la diferència entre legalitat o il·legalitat mancava de sentit en un món miserable i roí, sotmès a una desenfrenada explotació en la que es lluitava per sobreviure. Eren l’Estat i la patronal els que confonien, mitjançant l’opressió ferotge contra els sindicalistes, aturats, necessitats i pistolers; eren la justícia i la policia els que il·legalitzaven i perseguien uns i altres. La di- ferència entre un grup que realitzava expropiacions per ajudar a presos o finançar la premsa, i un grup d’acció, que s’alimentava (literalment), o enriquia, amb el botí, radicava només en el destí final del que s’havia expropiat. Per altra part, la vida no acostuma a adaptar-se al blanc o negre d’una definició teòrica abstracta, i l’escala de matisos del gris de la realitat pot ser infinita. Alguns grups d’acció vivien a cavall, entre la lluita de classes contra l’Estat, la patronal i la societat burgesa, per una part, i la rebel·lió mil·lenarista o antisocial dels marginals, bohemis i miserables, per l’altra. No s’ha d’oblidar mai la prioritària perspectiva cultural i l’eficient activitat pedagògica del moviment llibertari, que conformava perma- nentment una extensa xarxa d’ateneus, cooperatives16 , escoles racio- nalistes i centres culturals de tots aquests grups, que a més podien ser, excepcional i transitòriament, grups d’acció. Per altra banda, durant l’etapa del pistolerisme dels anys 1917-23, el militant cenetista posseïa (o sabia com i on obtenir fàcilment) una pistola, per acord pres per la CNT, ja que era indispensable per a l’autodefensa i un mitjà eficaç per disminuir el nombre de sindicalistes assassinats. Posteriorment la pistola, als anys trenta, concedia al seu portador una aura d’autoritat, compromís i prestigi, entre unes classes populars que vivien i constru- ïen una ètica i una societat alternativa a la societat burgesa de l’època. La violència política del moviment obrer era fruït del terrorisme d’Estat, arrelat a les institucions i organitzat paral·lelament a la policia en el Sindicat Lliure, organització de pistolers a sou de la patronal, tolerada i protegida pels governadors civils. En tals condicions socials i polítiques no podien arrelar a Ca- talunya organitzacions reformistes o socialdemòcrates. El radicalisme cenetista era una conseqüència més del terrorisme de l’Estat i de la patronal. L’assassinat de Seguí el 1923, suposà escapçar totalment una evolució purament sindicalista i pactista de la CNT. Als anys trenta, el republicanisme naufragà davant la retrògrada oposició de les dretes i 16 Existeix un bell i rigorós estudi sobre aquest cooperativisme obrer a DALMAU, Marc y MIRÓ, Iván: Les cooperatives obreres de Sants. Autogestió proletària en un barri de Barcelona (1870- 1939). La Ciutat Invisible, Barcelona, 2010.
  30. 30. 35Agustín Guillamón l’Església en no desenvolupar cap reforma significativa, i per l’incapa- citat per a resoldre, o pal·liar, el paorós problema de l’atur massiu, que llançà a la marginació, la il·legalitat i l’insurreccionalisme a gent a sense altra aspiració que la de menjar una mica de pa, ni més armes que la seva desesperació. Assumides, entre finals de 1933 i gener de 1934, les competènci- es d’Ordre Públic, traspassades al govern de la Generalitat, el binomi Dencàs-Badia, desplaçà al nacionalisme més moderat de les àrees de governació. Josep Dencàs, des de la Conselleria de Governació, i Badia, des de Comissaria, aplicaren una política repressiva anticenetista, de caire feixista i racista. Intervingueren sistemàtica i decisivament a les vagues per intentar trencar-les i guanyar-les, maltractaren i torturaren metòdicament als detinguts anarquistes a comissaria, incrementaren la persecució contra els nombrosos atracaments dels grups d’acció i aplicaren abusivament la llei vigent “de Vagos y Maleantes” contra l’or- ganització i accions dels aturats. Ensems, revitalitzaren el Sometent i fomentaren l’organització i armament dels “escamots”, milícia catala- nista, com a organitzacions paramilitars anticenetistes. Els fets del 6 d’octubre, i la conseqüent dissolució del govern de la Generalitat pel govern central, trencaren una dinàmica que conduïa, probablement a un enfrontament similar al dels anys del pistolerisme. El maig de 1935, un Ple de grups anarquistes condemnà els grups d’acció, fonamentats en atracaments, ja fossin per finançar l’organit- zació, o per que els seus autors, aturats o no, poguessin sobreviure. Durruti defensà que havia passat el temps de l’expropiació individual, perquè s’apropava el de l’expropiació col·lectiva: la revolució17 . El periodisme burgés “d’investigació”18 s’havia esplaiat en la de- núncia burgesa, nacionalista i racista d’aquests grups d’acció de “murci- ans” i de “delinqüents”, que generalitzava interessada i despectivament al conjunt del moviment anarcosindicalista, sense senyalar el seu caràc- ter marginal i excepcional, amb l’objectiu de desprestigiar a la CNT. El perill d’interferència d’aquesta onada d’atracaments “particulars” en la preparació revolucionària popular era molt real i preocupant. La diferenciació i codificació teòrica, realitzada més amunt entre els quadres de defensa, grups d’afinitat i grups d’acció és adequada com a foto fixa. Però la realitat és sempre més complexa i variable, com una pel·lícula; pel que hem de considerar que els esquemes d’una foto fixa 17 PAZ, Abel: Durruti, el proletariado en armas. Bruguera, Barcelona, 1978, pp. 310-315. 18 Destacaven els noms de Carlos Sentís, Josep Maria Planes i “Tisner”.
  31. 31. 36 Els Comitès de Defensa de la CNT no contemplen com es podia passar d’una a altra etiqueta, o classifi- cació, adaptant-se a l’evolució de les organitzacions i al canvi històric, segons es visqués una etapa de clandestinitat, s’aprofitaven els períodes de reconeixement legal de la CNT, o s’obrien noves perspectives, graci- es a les “conquestes revolucionàries” de juliol de 1936. Això és el que succeí, per exemple, amb el comitè revolucio- nari de Sant Martí, entre 1936 i 1937. Ja era, de per si, un comitè de barri un tant especial, en quant apareixia més radicalitzat que la resta i que fou utilitzat com a centre detenció i interrogatori especial dels Comitès de Defensa, a Rambla Volart 7, seu del Comitè. Des- près del greu succés provocat per Antonio Conesa a un hospital de comarques, pel que va ser detingut i jutjat, el nucli que animava el comitè de defensa del Comitè revolucionari de Sant Martí, decidí constituir-se en el grup d’afinitat “El Nuevo Porvenir”, adherit a la FAI. Seria l’exemple històric excepcional d’un grup que es convertí, abans de juliol de 1936, en ànima d’un comitè de defensa i desprès del 19 de juliol en el motor d’un comitè revolucionari de barriada, per desprès prosseguir amb les seves activitats com a grup d’afinitat19 . 19 Sumari de la Causa criminal contra Antonio Conesa Martínez, José Conesa Martínez i Antonio Ordaz Lázaro.
  32. 32. 37 Capítol 4 Crítiques de la FAI de Barcelona als conceptes“Exèrcit” i de“Poder” del grup Nosotros (1936) Durant el primer semestre de 1936 el grup Nosotros s’enfrontà a la resta de grups de la FAI, a Catalunya, en agres debats sobre dos concepcions fonamentals, en un moment en el que es coneixien amb certesa els preparatius militars per a un cruent cop d’Estat. Aquests dos conceptes eren la “presa del poder” i l’”exèrcit revolucionari”. El pragmatisme del grup Nosotros, més preocupat per les tècniques in- surreccionals que pels tabús, xocava frontalment amb els prejudicis ideològics faistes, això és, amb el rebuig del que denominaven “dic- tadura anarquista” i un antimilitarisme pregon, que ho deixava tot a l’espontaneïtat creativa dels treballadors. Aquest dur atac a les “pràctiques anarco-bolxevics” del grup No- sotros s’expressà àmpliament a la revista Más Lejos, dirigida per Eusebi C. Carbó, i en la que figuraven com a redactors Jaime Balius i Maria-
  33. 33. 38 Els Comitès de Defensa de la CNT no Viñuales. Más Lejos publicà les respostes a una enquesta que havia plantejat en el seu primer número, d’abril de 1936, que consistia en dos preguntes sobre l’acceptació o rebuig de l’abstencionisme electoral, i una tercera sobre la presa del poder, que deia així: “Poden els anar- quistes, en virtut de tals o quals circumstàncies, i vencent tots els escrú- pols, disposar-se a la presa del poder, en qualsevol de les seves formes, com a mitjà per accelerar el ritme de la seva marxa cap a la realització de l’Anarquia?” Respongueren a l’enquesta Camilo Berneri, Pierrot, Paul Reclus, Isaac Puente, Amparo Poch, “Nobruzán”, Sebastián Fauré, Federica Montseny, Evaristo Viñuales, Volin, Pierre Besnard, Fontaura, José Peirats, Armando Borghi, Ricardo Mestres, Juan Gallego, Melchor Ro- dríguez, Fernando Planche, José Pros, Alexander Shapiro, Max Nettlau i Emma Goldman. El número 9, i últim de la revista, sortí el 2 de juliol de 1936. Gairebé totes les respostes renunciaven de forma categòrica a la presa del poder, noció que consideraven marxista i autoritària, però en tot cas aliena a l’anarquisme. Algunes respostes criticaven, més o menys veladament, als anarco-bolxevics del grup Nosotros, al que considera- ven fóra del moviment anarquista. Però ninguna resposta oferia una al- ternativa pràctica a aquella negativa a prendre el poder.Teoria i pràctica anarquistes semblaven divorciades, en vespres del cop d’Estat militar. Ple de la FAI de juny de 1936 En el Ple de Grups Anarquistes de Barcelona, reunit el juny de 193620 , es discutí, com a cinquè punt de l’ordre del dia, la “Interpre- tació Anarquista de la Revolució”, amb la participació dels grups No- sotros (Garcia Oliver, Durruti i Francisco Ascaso), Nervio, Montaña, Indomables, Germen, Germinal, Seis Dedos, A, Justicia, Voluntad, Solidarios, a més dels delegats de la Federació Local i del Comitè Pe- ninsular. Comitè Peninsular i Federació Local intervingueren per pro- posar un canvi en l’ordre del dia i que no es discutís el cinquè punt de l’ordre del dia, que enfrontava a diferents grups assistents amb el grup Nosotros. 20 “Acta del Pleno Local de Grupos anarquistas de Barcelona, celebrado el día [il·legible] de junio de 1936”.
  34. 34. 39Agustín Guillamón El debat segons el grup Nervio21 , havia de centrar-se no tant en “qüestions de fons”, en les que “tots estem d’acord”, com “en la termi- nologia de les frases exposades per Garcia Oliver, en vàries ocasions”. El grup Nosotros entenia “que havien de ser els Grups que diuen tenir queixes sobre determinades paraules, actituds o conceptes” els que plantegessin les qüestions o problemes existents, “i llavors el grup Nosotros esclarirà tot el que cal esclarir-se”. El grup A22 advertí “que els anarquistes [ja] estem d’acord en molts punts fonamentals des de fa anys” i que un d’ells, i dels més fonamentals, era “la destrucció de tot el que signifiqui poder, i que si algun grup o company entén que aquesta paraula o concepte té una utilitat aprofitable, no pot ser honradament anarquista”. El grup A estava acusant a Garcia Oliver d’utilitzar el concepte de poder en un sentit positiu, i que això el situava al marge de l’anarquisme. El grup Germen diferencià entre les diferents apreciacions inter- nes sobre el tema del poder i d’altres qüestions, que podien donar-se en el nucli de l’organització específica i l’ús confusionista de determinats conceptes a l’esfera pública. Mentre el primer era tolerable, el segon no ho era. El grup Seis Dedos23 , representat per E...24 , va fer un llarguíssim discurs, estenent-se en consideracions sobre “moviments insurreccio- nals i revolucionaris ocorreguts en varis països, i la gènesi i desenvo- lupament dels mateixos”. Cità la insurrecció de Baviera, en la “que foren diversos companys anarquistes els que van intentar influenciar d’una forma decisiva, i des del poder”. Subratllà alguns passatges de Bakunin en els que contemplava “la formació d’un Govern i la defensa de la revolució mitjançant decrets, si això fos necessari, però sempre sota el control del poble”. Senyalà l’assassinat d’anarquistes per part del socialdemòcrata Noske. Semblava que defensava a Garcia Olivers quan acabà dient que “la tasca de la minoria [de persones] audaces i determinatives no és la de dirigir aquest moviment, sinó la d’imprimir un segell pròpiament anarquista”. 21 Santillán, Pedro Herrera, Jacobo Maguiz, Germinal de Sousa, Adolfo Verde, Ildefonso González, José Mari, Juan Rúa, Vicente Tarín, Horacio Baraco, Simón Radowitzky. 22 Jacinto Toryho, Jacobo Price, Abelardo Iglesias Saavedra, Federico Sabaté, Miguel Tardaguila, Palmiro Aranda, Francisco López, Juan Osó, José Jiménez Sánchez. 23 Manuel Escorza del Val, Liberato Minué, Abelino Estrada, José Irizalde, Manuel Gallego. 24 E de Escorza.
  35. 35. 40 Els Comitès de Defensa de la CNT Garcia Oliver, pel grup Nosotros, afirmà que “sempre havia es- tat dins de la disciplina anarquista”, perquè ja “en un altre Ple de la Federació Local de Grups Anarquistes havia explicat i esclarit els seus punts de vista i que no es prengueren acords [reprovatoris] sobre la interpretació d’aquells conceptes”. Tanmateix, va reconèixer que des de Tierra y Libertad se li havia demanat que es retirés de les tasques de propaganda en aquell diari, fet que considerava greu per “la supèrbia de tanta suficiència i potser també, amb un regust d’autoritat”. Garcia Oliver declarà, amb certa solemnitat, “que se m’ha cridat l’atenció [algunes] vegades, i inclús se’m mesuren les paraules i els pas- sos que dono, i sembla que el que es pretén és que em retiri”, però que ell no acceptaria tal petició de ningú, excepte de l’Organització en ple, i en aquest cas acataria “aquests acords sense pretendre escindir”, ni debilitar a “l’Organització específica”. Més tard, Garcia Oliver s’estengué àmpliament sobre el concepte de Comunisme Llibertari, per dir que ell va participà en la redacció de la ponència de major contingut anarquista de totes les presentades al Con- grés de la CNT del passat maig, que serviren per redactar el dictamen final sobre la concepció del Comunisme Llibertari. Exposà “el seu concepte de la presa del poder”. El primer pas seria el de “saber fins on es pot arribar”, i decidir “si pretenem arribar a l’infinit”. Això es, decidir si “pretenem fer només el paper d’incendiaris”, o bé, si “en l’esclat de la revolució, que produeix un moviment d’expansió tan gran, que pot arribar a l’infinit”, jugarem un paper, gracies a una “pre- paració eficaç”, de ser els que “encaminem aquest moviment”, en com- petència amb “altres sectors que també intenten aprofitar-se d’aquest moviment d’expansió”. Afirmà que “la revolució no ve a omplir una necessitat estètica, sinó a solucionar una sèrie de problemes d’ordre social plantejats”. Detallà que “iniciat el moviment per la força de les armes, no po- den ser […] els homes en armes els que concedeixin les noves llibertats i els nous drets, sinó que ha de ser un congrés nacional”, i que entre tant no es reuneixi aquest congrés, “el poder de les armes, ha de ser en mans dels anarquistes, per evitar que estigui en altres mans”. Garcia Oliver avançà que si el citat congrés no sadollava les aspi- racions del Comunisme Llibertari, “el nostre deure seria trencar amb aquest congrés, que no seria revolucionari, i per tant, nosaltres, com a
  36. 36. 41Agustín Guillamón anarquistes, devíem d’impulsar la nostra revolució, per entendre que com a anarquistes, no podíem ser estàtics i sí partidaris de la Revolució Permanent”. Un altre company del grup Nosotros (Durruti o Ascaso?) llençà en cara al Ple “si és que pensem seriosament en fer la Revolució”. Es produí una viva discussió i, desprès d’un interval, s’intentà reconduir el debat als termes en que s’havia plantejat l’ordre del dia. Un altre company del grup Nosotros (Ascaso o Durruti?) insistí “en l’aspecte interpretatiu de la Revolució”, i digué “que s’ha de ser homes. L’època és de realitzacions i d’audàcia i que per tant no podem de cap manera pensar com es pensava en èpoques passades”. Precisà al Ple que “no podem de cap manera pensar que el nostre esforç ha de servir a una força aliena”. Desprès de diverses consideracions sobre fets passats, conclogué “que la nostra revolució ha de ser anarquista, i que per tant, una revolució nostra”. Afirmà que “fins aquí no hem fet en absolut la més petita deixadesa de principis, i que per el contrari el que pretenem, és aprofitar les nostres forces per al triomf de la Revolució”. El grup A digué que no havien tingut “mai intenció de senyalar a cap company”. Raonà que “la revolució anarquista no pot ser altra cosa que la plasmació de les condicions lliures de convivència”, rebutjant qualsevol tipus de dictadura: “en cap moment podem encaminar-nos a la creació de cap poder coercitiu”, acceptant només la defensa “davant la contingència de que altres forces intentessin esclafar-nos”. Cità a Malatesta per reafirmar-se en la seva posició antiautoritària i anti-No- sotros: “no podem arribar mai […] a aconseguir la llibertat per mitjà de la imposició, i per això mateix, es declara contrari a la afirmació del component del grup Nosotros”. El grup Justicia va voler comentar unes frases del grup Nosotros “referent a si es mesuren les seves paraules o si es discuteixen a les taules dels cafès”, per respondre que el seu grup “no s’ha reunit mai a les tau- les dels cafès”. Senyalà que “l’ocupació d’edificis del poder, no és[altra cosa] que la destrucció del mateix”. Es mostrà “contrari a la formació de l’Exèrcit [del proletariat]” i afirmà que “unes guerrilles o Grups de defensa seria la [millor] defensa de la Revolució”. Sentencià que la lli- bertat no podia imposar-se per la força, sinó per la persuasió. El grup A intervingué per dir, sorneguerament, que “els com- panys de Nosotros es mereixen que se’ls hi contesti amb més claredat”, sobre tot en referència a les seves concepcions sobre “la presa del po-
  37. 37. 42 Els Comitès de Defensa de la CNT der”. Discorregué que els companys que manifestaven escrúpols “cap als principis àcrates”, deixaven de ser companys; que els que es mani- festaven partidaris de la presa del poder, deixaven de ser anarquistes. El grup Voluntad mostrà la seva conformitat amb el grup A, però que calia reconèixer “la necessitat de la imposició, doncs sense ella no s’assoliria la revolució”. El grup Seis Dedos, desprès de confessar la seva inexperiència, divagà sobres les posicions i conceptes d’uns i altres, sense acabar de decidir-se per cap d’elles. La presidència, desprès de l’última interven- ció, pregà que s’exposessin conceptes i que “no es faci com als cafès”. El grup de Los Indomables reconegué “la capacitat dels com- panys que exposen les idees que avui són objecte de discussió”. Esti- mà que “els anarquistes no han de deixar-se arrabassar la revolució”. Reconegué a Durruti que quan ha esclatat la revolució i no hi ha altra alternativa que “matar o morir”, era lògic imposar-se “no per deixar l’anarquia, sinó per afirmar-la”. Rebutjà totalment la posició de Garcia Oliver sobre el poder, perquè “era la negació de l’anarquisme”. Negà, de la mateixa forma, que es poguessin establir coincidències i compli- citats entre el poder, l’exèrcit i el poble. Francisco Ascaso expressà “la seva estranyesa per el que havia escoltat dir aquesta nit” i es preguntava “si aquesta és la FAI d’altres temps”. Rebaté les critiques que s’havien realitzat al grup Nosotros, referents als conceptes de “poder” i d’”exèrcit”, subratllant el “sentit de responsabilitat de la militància” i la necessitat d’organització. El redac- tor de les actes fou molt descuidat i imprecís, i la seva lectura no ens permet arribar a comprendre clarament la posició defensada per Asca- so, que parlà de Comunisme Llibertari, de cop d’Estat, de la negació de tot personalisme. Rebutjà que la premsa el pressionés per a que es retirés. Afirmà que un cop d’Estat seria “negar-li al poble fer la revo- lució”. Parlà de les guerrilles, de Rússia, de Durruti. Conclogué que la FAI no aspirava plenament a la revolució “i precisament per això ens hem de posar d’acord”. El president opinà que “han d’acabar-se avui els Garcia Oliver” i que “no podem fer acte de contradicció [encara que potser va dir, o va voler dir, de contrició]”. El grup de Los Solidarios va voler que “s’acabés amb els cafès”. El grup Germen va demanar que s’ajornés la votació, o es concretés “amb objecte d’unificar”. El grup Germinal optà per concretar el dictamen del Ple, però no per a que la FAI rectifiqués, sinó per a “que rebutgi tot concepte sobre l’exèrcit i el poder” expressat per Garcia Oliver.
  38. 38. 43Agustín Guillamón Segons Garcia Oliver l’organització dels quadres de defensa, co- ordinats en Comitès de Defensa de barri, a la ciutat de Barcelona, eren el model a seguir, estenent-los per tot Espanya, i coordinant aquesta estructura a nivell regional i nacional, per constituir un exèrcit revolu- cionari del proletariat. Aquell exèrcit hauria de complementar-se amb la creació d’unitats guerrilleres de cent homes. Molts militants s’oposa- ven a les concepcions de Garcia Oliver, confiant més en l’espontaneï- tat dels treballadors que en la disciplinada organització revolucionària. Les conviccions antimilitaristes, i inclús el pacifisme25 de molts grups d’afinitat, produïren un rebuig gairebé unànime a les tesis del grup Nosotros, i molt especialment de Garcia Oliver. El rebuig a la seva proposició del 21 de juliol de 1936 de prendre el poder, i “anar a pel tot”, desprès d’esclafar el solleva- ment militar, entesa per la immensa majoria d’assistents al Ple, com la implantació d’una “dictadura anarquista”, tingué un prece- dent en aquell plenari celebrat al juny. A pocs dies del 19 de juliol! 25 MARIN, Dolors: Anarquistas. Un siglo de movimiento libertario en España. Ariel, Barcelona, 2010, pp. 258-266.
  39. 39. 45 Capítol 5 La insurrecció obrera del 19 i 20 de juliol: els Comitès de Defensa derroten l’Exèrcit El disset de juliol per la tarda l’exèrcit s’havia sollevat a Melilla. El president del Govern Central, Casares Quiroga, a la pregunta d’uns periodistes sobre què pensava fer davant l’aixecament respongué amb un acudit: “S’han aixecat? Bé. Jo me’n vaig a dormir”. El 18 de juliol de 1936 la rebel·lió militar s’havia estès a tot Marroc, Canàries i Sevilla. La guarnició militar de Barcelona comptava amb uns sis mil ho- mes, davant dels gairebé dos mil de la Guàrdia d’Assalt i dos-cents mossos d’esquadra. La Guàrdia Civil, de la que ningú sabia del cert per quin costat es decantaria, comptava amb uns tres mil. La CNT-FAI disposava d’uns vint mil militants organitzats en Comitès de Defen- sa de barriada, disposats a empunyar les armes. Es comprometia, a la Comissió d’Enllaç de la CNT amb la Generalitat i els militars lleials,
  40. 40. 46 Els Comitès de Defensa de la CNT a aturar als colpistes amb només mil militants armats. Però les nego- ciacions de la CNT amb Escofet, Comissari d’Ordre Públic, i amb España, Conseller de Governació, foren infructuoses. La nit del 17 de juliol el cenetista Juan Yagüe, secretari del Sindicat del Transport Ma- rítim, organitzà l’assalt a les santabàrbares dels bucs amarrats al port, aconseguint 150 fusells; als que el 18 se sumà tot l’aconseguit de les armeries, serenos i vigilants de la ciutat. Aquest petit arsenal, guardat al sindicat del transport, a les Rambles, provocà un enfrontament amb la Comissaria d’Ordre Públic, que el reclamava. Es corria el perill d’un enfrontament armat amb la Guàrdia d’Assalt, i els propis militants ce- netistes arribaren a amenaçar als, en la seva opinió, massa conciliadors Durruti i Garcia Oliver. L’incident es tancà amb l’entrega a Guarner, mà dreta d’Escofet, d’alguns vells fusells inservibles, que evitaren la ruptura entre republicans i anarquistes la vespra del cop militar. Des de les tres de la matinada del 19 de juliol una creixent mul- titud reclamava armes a la Conselleria de Governació, a Pla de Palau. No hi havia armes per al poble, perquè el govern de la Generalitat temia més una revolució obrera que l’aixecament militar contra la República. Joan Garcia Oliver, des del balcó de Governació, requerí als militants cenetistes a posar-se en contacte amb els Comitès de De- fensa de les seves respectives barriades, o a marxar a la caserna de Sant Andreu a l’espera de l’oportunitat d’apoderar-se de l’armament allà dipositat. Poc més tard, davant l’anunci de l’inici del sollevament a Barcelona, allà mateix es començà a confraternitzar amb els guàr- dies d’assalt quan aquests, dotats amb una arma llarga i una curta, varen entregar la seva pistola al voluntari civil que la reclamava. Al mateix temps el tinent d’aviació Servando Meana26 , simpatitzant de la CNT, que feia d’enllaç d’informació entre l’Aviació del Prat i José María España, entregà les armes dipositades al Palau de Governació als anarcosindicalistes27 pel seu compte i risc, sense coneixement dels seus superiors. Els cenetistes del Sindicat de Química iniciaren la fabricació de bombes de mà. A les quatre i quart de la matinada del 19 de juliol de 1936 les tropes de la caserna del Bruc, a Pedralbes, havien sortit al carrer, dirigint-se per l’Avinguda 14 d’abril (avui, Diagonal) cap al centre de la 26 Dades extretes de “Declaración manuscrita de Servando Meana Miranda, capitán del arma de Aviación”. 27 Abad de Santillán portà un centenar de pistoles al Sindicat de la Construcció. Veure: ABAD DE SANTILLÁN, Diego: Por qué perdimos la guerra. Plaza Janés, Esplugues del Llobregat, 1977, p. 76.
  41. 41. 47Agustín Guillamón ciutat. Els obrers, apostats en les immediacions de les casernes, tenien ordres de donar l’avís i no assetjar als soldats fins que no estiguessin molt allunyats de les mateixes. La tàctica que el Comitè de Defensa Confederal havia acordat suposava que seria més fàcil abatre a la tropa al carrer que si romania atrinxerada a les casernes. El camp de futbol del Júpiter del carrer Lope de Vega fou uti- litzat com a punt de trobada des del qual iniciar la insurrecció obrera contra l’aixecament militar, per la proximitat al domicili de la majoria d’anarquistes del grup Nosotros i l’enorme militància cenetista exis- tent al barri. El Comitè de Defensa del Poblenou havia requisat dos camions d’una fabrica tèxtil propera, que foren aparcats al costat del camp del Júpiter, que els anarquistes probablement utilitzaven també com a arsenal clandestí. Gregorio Jover vivia al número 276 del carrer Pujades. Aquest pis, durant la nit del 18 al 19 de juliol, s’havia con- vertit en lloc de trobada dels membres del grup Nosotros, a l’espera de l’avís de sortida al carrer dels facciosos. Acompanyaven a Jover, Joan Garcia Oliver, que vivia molt a prop, al número 72 del carrer Espron- ceda, gairebé cantonada amb Llull; Buenaventura Durruti, que vivia a un quilòmetre escàs, a la barriada del Clot; Antonio Ortiz, nascut al barri de La Plata del Poblenou, al xamfrà dels carrers Wad Ras (avui Independència) amb Badajoz (avui Doctor Trueta); Francisco Ascaso, que vivia també molt a prop al carrer Sant Joan de Malta; Ricardo Sanz, també veí del Poblenou; Aurelio Fernàndez i José Pérez Ibáñez “el València”. Des del pis de Jover s’arribava a veure el tancat de fusta del camp del Júpiter, junt al que estaven aparcats els dos camions. A les cinc del matí arribà un enllaç comunicant que les tropes havien co- mençat a sortir de les casernes. Els carrers Lope de Vega, Espronceda, Llull i Pujades, que rodejava el camp del Júpiter, estaven plens a vessar de militants cenetistes armats. Una vintena dels més experimentats, posats a prova en mil lluites al carrer, pujaren als camions. Antonio Ortiz i Ricardo Sanz muntaren una metralladora a la part posterior de la plataforma del camió que obria la marxa. Les sirenes de les fàbriques tèxtils del Poblenou van començar a udolar, cridant a la vaga general i la insurrecció revolucionària, estenent-se a altres barris i als vaixells solcats al port. Era la senyal acordada per a l’inici de la lluita. Aquest cop l’alarma de les sirenes prenia el seu significat literal de prendre les armes per defensar-se de l’enemic: “al arma”. Ambdós camions, bande- ra roiginegra desplegada, seguits per un estol d’homes armats, cantant “Hijos del Pueblo” i “A las barricadas”, animats pels veïns abocats als balcons, enfilaren el carrer Pujades fins a la Rambla del Poblenou, per
  42. 42. 48 Els Comitès de Defensa de la CNT pujar desprès Pere IV, d’allà al Sindicat de la Construcció al carrer Mercaders, i desprès als Sindicats Metal·lúrgics i del Transport a les Rambles. Mai les estrofes d’aquelles cançons havien tingut tant de sen- tit: “per molt que ens esperi la mort més cruenta, en contra de l’enemic cal que lluitem. El bé més preuat és la llibertat s’ha de defensar amb fe i coratge”; “a la batalla la hiena feixista amb els nostres cossos sucum- birà, i el poble sencer amb els anarquistes farà que triomfi la llibertat”. El grup Nosotros, constituït en Comitè de Defensa Revolucio- nari, dirigí a Barcelona la insurrecció obrera contra l’alçament militar des d’un d’aquells camions aparcats a la Plaça del Teatre. El domini de les Rambles impedia l’enllaç dels sollevats entre Plaça Catalunya i les Drassanes-Capitania, al mateix temps que permetia encaminar-se ràpidament, a través de carrers secundaris i estrets del barri Xino i de la Ribera, en auxili dels combatents de la Bretxa de Sant Pau o de l’Avin- guda Icària. Era necessari impedir que les tropes que havien sortit de les seves casernes a la perifèria poguessin arribar al centre de la ciutat i enllaçar amb Drassanes-Capitania, o prenguessin els centres neuràlgics de telèfons, telègrafs, correu o emissores de ràdio. L’estreta relació personal existent entre els components del grup Nosotros i diferents oficials republicans, especialment de Drassanes i de l’Aviació del Prat, fou decisiva per la seva efectivitat el 19 de juliol28 , amb l’entrega de l’important arsenal existent a la caserna de Drassanes i les armes emmagatzemades a Governació, a més dels continuats bom- bardejos de l’aviació damunt de les casernes dominades pels facciosos. La col·laboració de la CNT amb l’Aviació ja s’havia materialitzat dies abans de l’alçament feixista, mitjançant preuats vols aeris d’estudi i reconeixement sobre Barcelona, realitzats per diferents membres del grup Nosotros en avions pilotats pels oficials Ponce de León i Meana, amb el coneixement de Díaz Sandino, cap d’Aviació del Prat29 . La preuada col·laboració dels sergents d’artilleria Valeriano Gordo i Martín Terrer de la caserna de Drassanes30 , que obriren la por- ta que donava al carrer de Santa Madrona, permeté l’entrada dels grups anarquistes armats i la detenció de gairebé tota l’oficialitat que sortí presa per aquella mateixa porta de Santa Madrona. Però les ràfegues 28 GARCÍA OLIVER, Juan: «Ce que fut le 19 de juillet». Le Libertaire (18-8-1938). 29 SANZ, Ricardo: “Francisco Ascaso Morio”. Escrit mecanografiat. 30 El sergent Manzana, malgrat que es citat erròniament a molts llibres com a protagonista de la jornada revolucionària del 19 de juliol, no pogué intervenir a la lluita donat que estava pres a la garjola de la caserna, i no fou alliberat fins a la tarda del dia 20. Veure: MÁRQUEZ y GALLARDO: Ortiz. General sin dios ni amo. Hacer, Barcelona, 1999, p. 101.
  43. 43. 49Agustín Guillamón de metralladora disparades des del proper edifici de les Dependències Militars permeteren que el tinent Colubí pogués escapar, i prendre el comandament de la resistència. Les portes travades dels amplis patis, que comunicaven les antigues Drassanes medievals amb l’edifici de la Mestrança (avui desaparegut), que donava directament a les Rambles, on estaven les oficines de la Brigada d’Artilleria i els pavellons d’alguns oficials, facilitaren que els soldats allí fortificats poguessin resistir l’atac. Els feixistes recuperaren el control de la caserna, però els cenetistes s’havien apodera de quatre metralladores, uns dos-cents fusells i diver- ses caixes de munició. El foc creuat entre els edificis de Dependències i la part de la caserna de Drassanes que donava a la Rambla de Santa Mònica, al que s’afegiren metralladores instal·lades a la base del monu- ment a Colom, els va fer inexpugnables. Donat que els militants dels sindicats metal·lúrgic i de transport havien sortit cap a la Barceloneta, les forces anarcosindicalistes que quedaven a la Plaça del Teatre varen decidir aplaçar l’assalt per traslladar-se a la Bretxa de Sant Pau, amb l’armament pres a les Drassanes, deixant envoltat el sector baix de les Rambles, amb els edificis de Dependències i la Mestrança de Drassanes assetjats per un grup amb Durruti al cap, amb una peça d’artilleria conduïda pel sergent Gordo. Cap a les quatres i quart de la matinada començaren a sortir tres esquadres, a peu, del regiment de Cavalleria de Montesa, a la caserna del carrer Tarragona. La primera esquadra, desprès d’un tiroteig ini- cial d’uns vint minuts amb els guàrdies d’assalt, ocupà la Plaça d’Es- panya, amb una secció de metralladores, confraternitzant a continua- ció amb aquells guàrdies d’assalt de la caserna situada al xamfrà Gran Via-Paral·lel, davant de l’Hotel Olímpic (avui Catalonia Plaza Hotel). Els guàrdies d’assalt i l’esquadra de cavalleria acordaren un curiós pacte de no-agressió, i en el transcurs del matí sortiren de la caserna dels d’assalt reforços cap al Cinc d’Oros i la Barceloneta, que no foren mo- lestats, alhora que aquests permetien el domini de la Plaça d’Espanya pels insurrectes, i posteriorment el pas d’una companyia de sapadors des de la Caserna d’Enginyers de Lepant, que pel Paral·lel arribà fins a Drassanes i les Dependències Militars. Al carrer Creu Coberta, a l’alçada de l’alcaldia d’Hostafrancs, el comitè de defensa havia aixecat una barricada que tancava el carrer. Les tropes sollevades disposaven de dos peces d’artilleria, emplaçades al costat de la font del centre de la Plaça d’Espanya, que havien arribat en camionetes des de la caserna dels Docks. Els militars dispararen un obús contra la barricada d’Hostafrancs, amb una trajectòria massa
  44. 44. 50 Els Comitès de Defensa de la CNT elevada, impactant en un petit parapet aixecat a la cantonada amb car- rer Riego, produint vuit morts i onze ferits. Era un escenari dantesc, amb braços, cames i trossos de carn humana penjant d’arbres, fanals i cables del tramvia. El cap d’una dona decapitada fou llançat fins a setanta metres del lloc. Els facciosos controlaren la Plaça d’España fins a les tres de la tarda. La segona esquadra, amb una secció de metralladores, a la que se sumà un grup de dretans, foren hostilitzats al carrer València, però aconseguiren el seu objectiu, que era el de dominar Plaça Universitat i ocupar l’edifici universitari, a les torres del qual van emplaçar metra- lladores. Demanaven la documentació als vianants, detenint als afiliats a la CNT o a partits d’esquerra, Ángel Pestaña entre d’altres. A Ron- da Universitat tingueren un tiroteig amb un grup armat del POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista). Durant el transcórrer del matí els insurrectes foren obligats a replegar-se a l’edifici universitari, assetjats per un grup de guàrdies d’assalt, als que havien tirotejat, i la gent del POUM que havien ocupat el Seminari, des del que disparaven da- munt del jardins universitaris. Completament rodejats, i desprès d’una deserció massiva, els feixistes es rendiren a les dues i mitja de la tarda a un destacament de la Guàrdia Civil, sortint al carrer parapetats darrere dels presoners civils que havien retingut. De la Caserna d’Enginyers de Lepant, situada a la Gran Via, a les afores de Barcelona, a Hospitalet de Llobregat (a l’actual Plaça Cerdà, al solar on avui s’aixeca la Ciutat de la Justícia), havia sortit a les quatre i mitja una companyia de sapadors que va marxar fins a la Plaça d’Espanya, on confraternitzà amb l’esquadra de cavalleria, que dominava el lloc amb metralladores i mitja bateria, i amb els guàrdies d’assalt instal·lats allà, que inclús havien fixat a la porta de la caserna el ban de declaració d’estat de guerra. Donada la calma del lloc, se’ls hi va ordenar marxar a Dependències Militars (a l’actual Govern Militar, enfront del monument a Colom). Van anar pel Paral·lel, i el carrer Vilà i Vilà, fins al moll de Barcelona, on s’enfrontaren a una companyia de guàrdies d’assalt provinents de la Barceloneta, que fou derrotada31 al trobar-se entre dos focs, entre Drassanes i ells. Seguidament desprès de deixar un petit grup a Drassanes, la majoria s’instal·là a Dependències 31 A les sis del matí una companyia de guàrdies d’assalt de la Barceloneta havia rebut ordres de desplaçar-se pel Paral·lel, però desprès d’enfrontar-se inesperadament, davant de Drassanes, amb una companyia de sapadors, tingué nombroses baixes, entre elles el capità Francisco Arrando, oficial al comandament (germà d’Alberto Arrando, cap de les forces de Seguretat i Assalt). La companyia romangué trenta hores assetjada i inactiva als coberts del moll de Barcelona fins la rendició de la caserna de Drassanes.
  45. 45. 51Agustín Guillamón Militars per defensar l’edifici. Els facciosos havien guanyat la seva pri- mera victòria i Escofet havia perdut el control del Paral·lel. Els rebels havien consolidat el seu domini de les Drassanes medievals, de la Du- ana i de la fàbrica d’electricitat de les Tres Xemeneies, i controlaven doncs el Passeig Colom i la part baixa del Paral·lel. Per trencar aquest control i aïllar els insurrectes de Plaça Espanya dels de Drassanes, els obrers del Sindicat de la Fusta i el Comitè de Defensa del Poble Sec aixecaren ràpidament una gran barricada a la Bretxa de Sant Pau, entre el Molino i el bar Chicago. La tercera esquadra, que havia sortit de la caserna de cavalleria del carrer Tarragona, tenia per missió consolidar el domini del Paral·lel pels facciosos, amb l’objectiu d’enllaçar la seva caserna amb Capitania. Però ara, en arribar a l’alçada de la Bretxa de Sant Pau, no pogue- ren superar una monumental barricada de llambordes i sacs terrers, que dibuixava un doble rectangle al bell mig de l’avinguda, perquè un intens tiroteig els hi tancava el pas. Els militars només aconseguiren ocupar el Sindicat de la Fusta de la CNT al carrer Roser i la barrica- da, abandonada pels militants cenetistes, quan seguint el Pla Mola32 , avançaren escudant-se rere dones i nens del barri. Desprès els soldats instal·laren tres metralladores, una enfront del bar La Tranquilidad (Paral·lel 69, paret amb paret amb el Teatre Victòria), una altra al terrat de l’edifici adjacent al Molino, i la tercera a la barricada de la Bretxa de Sant Pau, que foren usades a tort i a dret. Eren les vuit del mati. La tercera esquadra havia necessitat dues hores per prendre la barricada, defensada pel Comitè de Defensa del Poble Sec i militants del Sindicat de la Fusta. Però els obrers seguien hostilitzant a la tropa des de l’altre costat de la Bretxa, des dels terrats dels edificis propers i des de les can- tonades de tots els carrers. A les onze del mati la tercera esquadra havia aconseguit dominar tot l’espai de la Bretxa, en acabat de cinc hores de combat. Malgrat tot, l’intent realitzat per les tropes situades a Plaça Espanya de reforçar als seus companys de la Bretxa havia estat aturat a l’alçada del cinema Avenida (Paral·lel 182), pel tiroteig i assetjament al que foren sotmesos des dels murs del recinte firal que donaven al Para- l·lel, i des del carrer Tamarit. Els cenetistes decidiren contraatacar a la Bretxa, indirectament des del carrer Conde del Asalto (avui Nou de la 32 El Pla del General Mola, director de l’alçament militar contra el govern republicà, ordenava l’ús del terror pels feixistes com a únic métode eficaç davant una resistència popular massiva. Contemplava expressament amenaces contra infants i dones dels resistents, així com afussellaments massius. La minoria de militars i feixistes sotllevats necessitava, des d’un primer moment, imposar- se amb el terror a un enemic molt més poderós, mitjançant una guerra d’extermini que ja havien practicat a la guerra colonial del Marroc.
  46. 46. 52 Els Comitès de Defensa de la CNT Rambla) i altres punts, infructuosament. Els veïns del Poble Sec aixe- caren barricades per defensar el barri, als carrers Mata, Cabanes, Blai, Concòrdia i altres. Una desena de guàrdies d’assalt, que havien estat requerits a la Bretxa per l’oficial d’Assalt que combatia amb els mili- tars sollevats, decidiren sumar-se a les forces populars. Poc desprès, els reforços cenetistes procedents de la Plaça del Teatre, desprès d’assaltar l’Hotel Falcón, des d’on havien estat tirotejats, es desplaçaren des de les Rambles pel carrer de Sant Pau, i desprès de pactar amb la Caserna de Carabiners la seva neutralitat i buidar la presó de dones de Santa Amàlia, arribaren pel carrer de les Flors fins a la Ronda Sant Pau, ba- tuda pel foc de la tropa facciosa. Ortiz amb un petit grup, que portava les metralladores preses a Drassanes, aconseguí creuar a l’altre costat de la Ronda, construint ràpidament una petita barricada que els posava a resguard dels trets de les tres metralladores enemigues instal·lades a la Bretxa. Els anarquistes pujaren al terrat, i emplaçaren les seves me- tralladores al capdamunt de l’edifici del bar Chicago, que protegiren amb les seves ràfegues l’assalt en tromba i directament sobre la Bretxa, coordinat simultàniament des del carrer de les Flors, des d’ambdós ex- trems del carrer Aldana, des del carrer de les Tàpies i des del cafè Pay- Pay del carrer Sant Pau, situat enfront de l’església romànica de Sant Pau del Camp, al que havien entrat per la porta posterior33 , i en una maniobra encerclant des del carrer Hortes. El capità que manava la tropa vora la metralladora, situada enmig de la Bretxa, fou abatut pels trets de Francisco Ascaso, el més avançat i millor situat dels atacants, que avançaven corrent a descobert. Un tinent intentà rellevar el co- mandament del capità caigut, per seguir resistint, però fou abatut per un caporal de la pròpia tropa. Era el principi de la fi del combat. Entre les onze i les dotze del migdia la tercera esquadra havia estat derrotada, i la Bretxa de Sant Pau recuperada pels obrers. Mentrestant Francisco Ascaso saltava d’alegria brandant el fusell per sobre del seu cap, Gar- cia Oliver no parava de cridar “si es pot amb l’Exèrcit!”. En aquest punt clau de la ciutat els anarcosindicalistes, entre els que es trobaven Francisco Ascaso, Joan Garcia Oliver, Antonio Ortiz, Gregorio Jover i Ricardo Sanz34 , havien derrotat l’Exèrcit desprès de més de sis hores 33 Perquè tot el carrer Sant Pau estava batut per les metralladores emplaçades al centre del Paral·lel i al terrat de l’edifici contigu amb el Molino. 34 I molts militants cenetistes anònims entre els que es trobava Quico Sabaté, militant del Sindicat de la Fusta, que també estigué el dia 20 a l’assalt de Drassanes, i que durant el franquisme fou un célebre maquis.
  47. 47. 53Agustín Guillamón de combat. Un reduït número de soldats seguiren resistint, refugiats a l’interior del Molino, on desprès d’esgotar tots els cartutxos es rendiren definitivament cap a les dues de la tarda. El regiment d’infanteria de Badajoz (de la Caserna de Pedralbes) havia estat requerit a Capitania pel general Llano de la Encomienda, i allà es dirigí, encara amb el propòsit de posar-se a les ordres del general Goded, que des de Palma de Mallorca volava ja a Barcelona per liderar l’alçament militar. A l’arribar a la Gran Via, la companyia del capità López Belda continuà descendint pel carrer Comte d’Urgell fins al Pa- ral·lel, on foren tirotejats, i des d’allí arribaren a Drassanes, monument de Colom i Capitania, on reforçaren la tropa existent. López Belda i els sapadors foren les úniques tropes faccioses que assoliren amb èxit l’objectiu proposat, que en el seu cas era reforçar Drassanes i Capitania. La resta de la columna, amb el comandant López Amor al cap- davant, es dirigí per la Gran Via cap a Plaça Catalunya, sostenint un tiroteig amb l’esquadra del regiment de Montesa, que ja havia ocupat Plaça Universitat. Desfet l’error, una companyia baixà per Ronda Sant Antoni en direcció Capitania, però arribats a l’alçada del Mercat de Sant Antoni, fou hostilitzada pels Comitès de Defensa, que no podien permetre que reforcessin les tropes que lluitaven a la Bretxa, havent de refugiar-se als Escolapis, on es rendiren una hora més tard, desprès d’una dura resistència. Desprès de deixar efectius de reserva a la Universitat, la resta de la tropa, a les ordres de López Amor entrà des de carrer Pelai i Ronda Universitat a la Plaça Catalunya, donant visques a la República, rode- jats per una multitud curiosa i expectant que desconeixia si eren tropes adeptes o sollevades. En acabat d’un tiroteig entre la tropa facciosa i els guàrdies d’assalt van aparèixer mocadors blancs, hi hagué un alto el foc, i els guàrdies i els soldats s’abraçaren i confraternitzaren. La multitud de civils armats arribà a desarticular la formació de la tropa mesclant-se amb els soldats. L’equívoc, l’astuta tàctica d’uns i altres, la indecisió dels guàrdies, el recel dels obrers i l’excessiva proximitat física crearen un desordre increïble i perillós. La plaça estava ocupada per reserves de la Guàrdia d’Assalt i per nombrosos militants obrers armats a la part de les Rambles, Telefò- nica i Portal de l’Àngel. El comandant López Amor donà l’ordre de demanar la documentació als civils, en la seva majoria cenetistes, però davant la impossibilitat de detenir-los a tots decidí expulsar-los de l’emplaçament, i situar metralladores als quatre extrems de la plaça: al

×