1. • La filosofia neix a Grècia a través d´un procés d´anàlisis i crítica del
mite.
• Hi ha moltes cultures que tenen mites però no han arribat a tenir la
filosofia.
• És més normal que els mites esdevinguin religió que no pas filosofia.
• El que s'ha anomenat miracle grec és precisament l'aparició d'un nou
tipus de pensament que és logos (raó/paraula) en lluita amb el mite.
• A Grècia, però, es dóna la conjunció de 5 factors que fan possible el
miracle grec:
*
2. • Grècia està formada per un conjunt de Polis comercials.
• El país és molt pobre (secarral: oliveres, vinya...) i això obliga al
comerç i fa que els grecs entrin en contacte amb altres
civilitzacions (del Mediterrani) i, per tant, poden contrastar i
discutir diverses maneres d´entendre el món; tenen, per tant,
l'hàbit de relativitzar i de pactar, propi de la mentalitat de
comerciant.
• És especialment important la seva relació amb Egipte, l'imperi més
important del moment.
*
3. • Grècia no és un imperi, sinó que cada ciutat-estat és
independent.
• Per tant els ciutadans tenen a prop el poder polític, coneixen
els governants i els poden criticar a l'àgora (plaça pública).
• Això fa aparèixer una consciència individualista molt forta. Hi
ha una tendència a buscar la isonomia (igualtat de tothom
davant la llei).
• Aquesta idea anirà lentament evolucionant cap a la idea d'
humanisme, molt matisada (ni dones, ni infants).
• L'humanisme grec és més aviat una confiança en el valor de
l'home com a individu capaç de regir racionalment la ciutat i
de governar-se també racionalment a sí mateix, sense
necessitat d'una religió que li indiqui com s'ha de captenir.
*
4. • A Grècia no hi ha confraries religioses organitzades que tinguin poder
per sobre de les polis.
• Cada ciutat té la seva manera pròpia i diferent d´organitzar els
cultes religiosos, generalment els sacrificis els ofereix un basileus
(rei) que feia funcions purament simbòliques i sacrificis rituals en
nom de la ciutat.
• Els mites es poden interpretar de manera diferent a cada contrada.
• No hi ha una casta sacerdotal que impedeixi el debat sobre els mites
i que obligui a una ortodòxia.
• La medicina grega, per exemple, constitueix un seriós esforç per
criticar la superstició i buscar causes racionals.
• Hipòcrates de Cos, el pare de la medicina, va escriure: Els homes
creuen que l'epilèpsia és divina, merament perquè no la poden
entendre. Però si anomenessin diví tot allò no poden entendre, hi
hauria infinitat de coses divines.
• La crítica al mite obre el pas a la ciència.
*
5. • A Grècia tots els ciutadans tenien l´obligació de participar en
la política de les ciutats.
• A l´àgora (plaça pública) es debaten temes que interessen
tothom (guerres, impostos) i tothom està obligat a participar-
hi.
• Això fa que tots els grecs estiguin educats per la discussió, el
diàleg constant obliga a un tipus de pensament no dogmàtic.
• En grec la paraula idiota significa, estrictament, el qui no
intervé en política i no té cura per la ciutat.
*
6. • Els primers filòsofs grecs aprenen la física i matemàtiques dels egipcis.
• Però per als egipcis la geometria i la matemàtica eren ciències sagrades. Tenien
un significat religiós.
• Quan els grecs les adopten, prescindeixen dels aspectes religiosos. La geometria
els ajuda a desenvolupar una concepció sistemàtica i organitzada de l' espai.
• Gràcies a la geometria i a la física el cosmos agafa un ordre que es pot explicar a
través de fórmules matemàtiques i geomètriques.
• Els primers filòsofs són també els primers geòmetres.
La geometria grega serà també important a un altre nivell:
• Desenvolupa la idea de proporció que serà essencial en l'art.
• Els grecs són els inventors del cànon de bellesa humana ( és a dir, de la correcta
proporció bella), però també amplien la idea de proporció a altres nivells: hi ha
d'haver proporció entre el pensament i l'acció, entre la raó i els sentits... el que
no és proporcionat, els grecs ho consideren hubris (excés).Aquesta idea grega
segons la qual en totes les coses hi ha la seva proporció serà essencial en
desenvolupament de l'esperit occidental.
*
7. • Mite: Hi ha un ordre tràgic i irracional instal·lat pels déus.
• Logos: Hi ha una Jerarquia física, material, concreta, que la
raó pot comprendre.
• A partir del s.VIII aC. amb el redescobriment de l'escriptura i els
canvis socials que imposa el comerç hi ha un replantejament
del mite, ajudat pels canvis que apareixen en la ciutat (creix la
importància de l'àgora, apareix la isonomia).
• L'esforç de la filosofia és passar del mite al logos.
• La raó humana experimenta la sorpresa davant l'ordre que es
percep en el món i es fa la primera pregunta filosòfica: Per
què hi ha cosmos (ordre) i no caos (desordre) en la fisis
(món)?
*
8. • A mesura que la narració ambigua del mite es va substituint
per la creença en què les coses tenen un origen i una conducta
determinades per lleis físiques, es pot considerar que està
naixent una nova forma de comprensió del món, que ha estat
anomenada filosofia. La primera pregunta que es fa la filosofia
a Jònia (Grècia, Àsia Menor) és:
- Per què són les coses?
- per a què són?
- i a partir de què són?.
• En altres paraules: es plantegen el problema de l'arkhé de la
phisis (el primer principi físic, material del món).
*
9. • Els primers filòsofs grecs s.VI aC. intentaran contestar aquesta
pregunta a partir d’un concepte fonamental: La phisis (món en
sentit físic).
• Phisis (en llatí: Natura) ve del verb phio, que significa acció de
produir, néixer, sorgir, etc.
• En aquest sentit la Phisis fa referència:
• 1)al conjunt d’éssers produïts i
• 2)també al principi que els genera.
• Etimològicament el verb Phiso (Phisis) implica la idea de
moviment. Pels Grecs la Phisis no és quelcom estàtic, acabat i
perfecte, sinó quelcom que està sempre en procés de formació,
és a dir, en procés de fer-se o esdevenir.
• Per tant, la Phisis pot ser entesa per la raó a condició que la raó
capti la seva Dínamis (moviment intern). La Phisis està canviant,
transformant-se a conseqüència de la Dínamis i la sorpresa
davant d´aquest canvi són el fonament de la filosofia.
10. • Els grecs establiren que la Phisis pertany al ordre de la
necessitat. La Phisis existeix necessàriament. No és el producte
de la voluntat d´un déu o d´un atzar còsmic, sinó que tots els
éssers que existeixen, existeixen necessàriament.
• Per els grecs la Phisis és eterna, no l´ha creat ningú, en tot cas
ella s´ha creat a si mateixa.
• Els grecs no tenen la idea de creació ni de final. El cosmos és
etern i la Phisis també. La paraula Phisis ve del grec phio, que
significa "brotar", "néixer", "aparèixer" (fixem-nos en la
diferència entre "crear" i brotar"). Però és un naixement al qual
segueix una vida dinàmica, un moviment. En la phisis hi ha canvi.
11. • Aquesta és una de les diferències fonamentals entre la mentalitat dels
grecs i la que tindran posteriorment els cristians. Pels grecs cap déu no ha
creat el cosmos, simplement ha brollat i té un moviment. Per a un grec el
temps és cíclic (com el de les collites) és un temps que retorna.
• Podem conèixer la Phisis perquè té un Arkhé. Un Arkhé és un principi
d´organització racional. L' Arkhé és l'element que governa el món físic. A
la Phisis hi ha un ordre, hi ha un principi d´estructura, quelcom d'ordre
material que és "primer" i "principal" en l'espai i en el temps. Per això els
grecs deien que hi ha cosmos i no caos.
• L´ordre del cosmos s´expresa a través de l´arkhé.El primer problema de
la història de la filosofia és l´Arkhé (ar/khé -> Paraula composta, ar- és
una síl.laba que prové de l´indoeuropeu [idioma anterior i origen
(substrat) del grec, del llatí i del germànic. No sabem si va existir
realment]. Significa: "primer"," principi"," principal", "el que mana", "el
més antic".... I "khe" o ge- és un apòcop de Gea (Terra).
• Arkhé és l´estructura, el principi fonamental del cosmos (el primer principi
del cosmos). L'arkhé és un element fix, que "mana", que dóna ordre o llei.
• Pensem, per exemple, en un pi o en un home. El pi i l'home poden patir
modificacions, però mai no deixen de ser el que són. Un pi mai no és un
faig, un home mai no és un llop. Donc bé, allò que fa que una cosa sigui el
que és essencialment, els grecs ho anomenen arkhé.
• Els grecs arriben a la conclusió que igual que a la ciutat hi ha algú que
mana (ar-cont) també a la natura hi ha algú/algun principi fonamental
(Arkhé) que dóna ordre a tot i que fa que les coses siguin el que són.
12. • Precisament perquè hi ha un arkhé es pot fer ciència, buscar
racionalment el principi que ens permeti comprendre aquest ordre.
Si no hi hagués arkhé no hi hauria cosmos (paraula grega que vol dir
"ordre"), sinó caos, desordre.
• En resum per a un grec l'arkhé és:
• 1.- La font i el principi de totes les coses
• 2.- L’estadi terminal de totes les coses (el que les coses
finalment seran)
• 3.- La realitat que mai no canvia malgrat que les coses canviïn,
neixin i morin
• 4.- L’element material que dóna sentit i estructura a les coses
• El pas del mite al logos és el procés a través del qual els grecs
comencen a explicar la Phisis com a quelcom material i per un
ARKHÉ propi que la Raó pot comprendre. Fer ciència per a un grec
és esbrinar l'arkhé del cosmos. Per això els primers "físics" són
també els primers filòsofs.
