1. TEMA 4:
PAISATGE I MEDI
AMBIENT
(LÈXIC)
INSTITUT INFANTA ISABEL D’ARAGÓ
Ariadna Andorrà Moros, Laura Grande Jiménez i Lorena
López Milán (2n de batxillerat L, maig del 2014)
Professor: Rafael Palomero Caro

2. BIOSFERA
 1. Unitat funcional constituïda pel conjunt de la matèria viva de la Terra i
l’espai on es donen les condicions ambientals i funcionals compatibles
amb la vida.
 2. En un sentit més restringit, també s’ha entès per biosfera la interfase
entre atmosfera, hidrosfera i litosfera on és possible la vida, o bé el
conjunt dels éssers vius que poblen aquest espai.
2

3. BIODIVERSITAT (O DIVERSITAT BIOLÒGICA)
 Varietat d’éssers vius que hi ha sobre la Terra o
sobre una regió determinada de resultes d’un
procés natural de milers d’anys. És garantia i
exponent del benestar i de l’equilibri a la biosfera.
3

4. ENDEMISME
 Terme utilitzat per indicar que la distribució d’una
espècie animal o vegetal es limita a un àmbit
territorial reduït i no es troba enlloc més del món.
4

5. LANDA
 Matoll format principalment per brucs, ginebres i
ginestes, propi del bosc temperat oceànic. Apareix
per sobre dels 1.600 – 2.000 metres d’altitud.
5

6. ESCLERÒFIL
 Arbust o arbre de fulla dura i coriàcia, especialment
adaptat a dures condicions de calor i sequeres
estivals.
6

7. MÀQUIA
 Tipus de matollar que ocupa gran superfícies a les
zones de clima mediterrani, caracteritzat per
arbusts de fulla dura i persistent, densament
agrupats.
7

8. GARRIGA
 Tipus de matollar que ocupa gran superfícies a les
zones de clima mediterrani, caracteritzat per les
plantes de fulla plana, petita, dura i persistent tot
l’any, entre les quals predomina el garric.
8

9. ESTEPA
 Formació vegetal constituïda per un mantell
discontinu d'herba i matoll, característica de les
zones de clima semiàrid. A les regions de clima àrid
apareix l'estepa arbòria o arbrada,
9

10. LAURISILVA
 Bosc perennifoli, característic de les zones tropicals
o subtropicals marítimes, format per arbres i
arbustos de fulles coriàcies i relativament grans,
semblants a la del llorer.
10

11. CONTAMINACIÓ
 Alteració de les propietats d’un medi per
incorporació (generalment d’origen antròpic) de
pertorbacions, materials o radiacions que
introdueixen modificacions de l’estructura i de les
funciones dels ecosistemes afectats.
11

12. POL·LUCIÓ (O CONTAMINACIÓ) ATMOSFÈRICA
 Presència a l'atmosfera de gasos i partícules en suspensió
(aerosols), procedents sobretot de les activitats humanes
(combustió, emissions de gasos, etc.), en una proporció
superior a la que presenta l'aire no contaminat o net i en una
quantitat que implica risc per a la salut de les persones i dels
altres éssers vius.
12

13. BOIRUM (BOIRA CONTAMINANT O SMOG)
 Boira densa amb una alta concentració d’aerosols (partícules
procedents de la combustió d’hidrocarburs: carbó, gasoli,
benzines, etc.), produïts per la indústria, les calefaccions
domèstiques i, sobretot a les grans ciutats, pels vehicles a
motor. Es distingeix entre l’smog industrial produït per la
combustió de carbó i l’smog fotoquímic de les grans ciutats,
provocat pels vehicles.
13

14. ILLA DE CALOR
 Es tracta d'un fenomen microclimàtic que implica
un augment de la temperatura en el centre de la
ciutat en relació amb la seva perifèria.
14

15. IMPACTE (MEDI)AMBIENTAL
 Conjunt d’alteracions del medi ambient provocades per la
pràctica de determinades activitats humanes, com poden
ser l’agricultura, la indústria, la mineria, la urbanització, el
turisme...
15

16. AVALUACIÓ DE L’IMPACTE MEDIAMBIENTAL
 Estudi per predir les conseqüències ambientals
d’un projecte o actuació (com una autopista o una
presa) i propostes per minimitzar-ne els efectes
sobre el medi.
16

17. RISC AMBIENTAL
 Possibilitat de que es produeixi una catàstrofe en el
medi ambient a causa d’un fenomen natural o
d’una acció humana que pot tenir conseqüències
sobre les persones i els béns.
17

18. FENOMEN NATURAL
 Processos de tipus divers, com la pluja, la neu, els
llamps, l'onatge, els terratrèmols, les erupcions
volcàniques, etc., provocats pel funcionament i la
dinamica inherent als elements i sistemes de la natura.
18

19. RISC (O DESASTRE) NATURAL
Fenomen que té el seu origen en la pròpia dinàmica del medi
natural i que pot afectar la seguretat de les persones, dels
béns materials o dels propis elements del medi; els
desastres naturals succeeixen quan els fenòmens naturals
assoleixen una intensitat o magnitud tant elevada que
provoca danys severs a les comunitats humanes.
19

20. SISME
Tremolor o sacsejada de la superfície de la terra
resultat dels desplaçaments i les friccions de les
diferents plaques que formen l'escorça terrestre
(plaques tectòniques).
20

21. ESLLAVISSADA
Desplaçament sobtat de materials d'un vessant, cap
al seu peu, per acció de la gravetat, en molts casos
causada per pluges molt intenses.
21

22. RISC ANTRÒPIC (O ANTROPOGÈNIC)
 Possibilitat de que determinades activitats
humanes provoquin danys materials o humans, o
agreugin els efectes adversos de fenòmens
naturals susceptibles de causar danys.
22

23. RISC TECNOLÒGIC
 Són els relacionats amb l’ús de tecnologies que
poden provocar desastres per un accident o pel
mal funcionament d’una instal·lació, com, per
exemple, l’escapament radioactiu d’una central
nuclear.
23

24. RISC MIXT
 Són els provocats per substàncies o organismes
que comporten una amenaça per a la salut com ara
infeccions bacterianes, virus...
24

25. FORAT DE LA CAPA D’OZÓ
Reducció fins a 70% de l’ozó de l’atmosfera a causa de l’augment de
CFC (clorofluorocarburs, gasos que s'utilitzen principalment en la
indústria de la refrigeració i dels aerosols), que ha creat una mena de
forat sobre l’Antàrtida; la reducció de l’ozó (encarregat de filtrar les
radiacions ultraviolades procedents del Sol) és nociva per als éssers
vius.
25

26. CANVI CLIMÀTIC (GLOBAL)
 Modificació global del clima de la Terra en relació
amb el pas del temps.
26

27. DESERTITZACIÓ
 Procés de degradació en el qual el sòl fèrtil i
productiu perd total o parcialment el potencial de
producció, és a dir, evoluciona cap a unes
condicions climàtiques i ambientals 4 conegudes
com a desert.
27

28. DESFORESTACIÓ
 Procés de desaparició dels boscos i masses
forestals, fonamentalment causada per l'activitat
humana. Causada principalment per activitats com
la tala realitzada per la indústria de la fusta, així
com per a l'obtenció de sòl per a cultius agrícoles.
28

29. REFORESTACIÓ
 Operació de l'àmbit de la silvicultura destinada a
repoblar zones que en el passat estaven cobertes
de boscos i van sofrir la desforestació.
29

30. EFECTE (D’)HIVERNACLE / GASOS HIVERNACLE
 Fenomen pel qual certs gasos (com el diòxid de
carboni, el metà, el vapor d’aigua, etc.) retenen part
de l'energia emesa pel sòl (radiació infraroja)
després d'haver estat escalfat per la radiació solar.
30

31. ESCALFAMENT GLOBAL
Teoria que sosté que la temperatura de la Terra ha pujat en
les últimes dècades a causa de l'acció de l'home (en
especial per l’efecte d’hivernacle) i que seguirà creixent en
el futur si no es prenen les mesures mediambiental
adequades.
31

32. PLUJA ÀCIDA
 Precipitacions en forma de pluja o de neu que s'han
tornat àcides en combinar-se amb gasos contaminants
tals com el diòxid de sofre i els òxids de nitrogen.
32

33. EMPREMTA/PETJADA ECOLÒGICA
 Indicador de sostenibilitat que resumeix, per a cada
individu, quina és la superfície necessària per
produir els recursos que utilitza i per assimilar els
residus que genera. Avalua l’impacte sobre el
planeta d’un determinat mode de vida.
33

34. BIOCAPACITAT
Capacitat d’una àrea específica biològicament productiva
de generar un proveïment regular de recursos renovables i
d’absorbir els residus del consum. Quan l’empremta
ecològica d’una regió supera la seva capacitat biològica vol
dir que se n’està fent un ús no raonable.
34

35. SOSTENIBILITAT
 Equilibri d’una espècie amb el seu entorn, en el present
i en el futur.
35

36. DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE (O SUSTENTABLE)
 Model de desenvolupament capaç de satisfer les
necessitats actuals sense comprometre els
recursos i les possibilitats de les futures
generacions.
36

37. PROTOCOL DE KIOTO
 Acord internacional, signat en aquesta ciutat japonesa
el 1997, que té com a objectiu limitar les emissions de
gasos que provoquen l’escalfament global.
37

38. CIMERA DE RIO DE JANEIRO (1992)
 Reunió internacional en què es va reconèixer l’existència
del canvi climàtic i es van formular diverses propostes
per combatre l’escalfament de la Terra.
38

39. ECOLOGIA
 Branca de les ciències biològiques que estudia les
interaccions entre els organismes i el seu ambient.
39

40. ECOLOGISME
 Moviment que agrupa persones i entitats que es
preocupen activament de la defensa de la natura.
40

41. ECOSISTEMA
 1. Concepte abstracte que es refereix al funcionament
interrelacionat del conjunt d’éssers vius (animals i plantes) i els
factors del medi (clima i sòl, bàsicament) de l’hàbitat on els
primers viuen. De manera que el conjunt d’éssers vius d’un hàbitat
i els factors ambientals es consideren un ecosistema.
 2. També s’utilitza ecosistema per designar hàbitats concrets com
per exemple: un bosc, una bassa, un prat, un riu, etc.
41

42. MEDI AMBIENT
 Sistema format per elements naturals i artificials que
estan interrelacionats i que són modificats per l'acció
humana. És l'entorn que condiciona la forma de vida de la
societat i inclou valors naturals, socials i culturals que
existeixen en un lloc i moment determinat.
42

43. EDUCACIÓ AMBIENTAL
 Procés d’aprenentatge que inclou comprendre la
realitat del medi ambient i, especialment, el procés
que ha conduït al seu deteriorament actual.
43

44. CONSUM RESPONSABLE
Una de les pautes per dur a terme un canvi social a partir de
la modificació dels nostres hàbits quotidians. Consisteix en
triar els productes i serveis d’acord el seu impacte ambiental
i social i, per la conducta de les empreses que els elaboren i
no només per la seva qualitat i preu.
44

45. RECICLATGE
 Tractament total parcial de productes o materials ja
utilitzats (cartró, paper, llauna, vidre, plàstics i residus
orgànics) perquè pugin ser reutilitzats o per obtenir una
nova matèria primera.
45

46. BANCA ÈTICA
Entitat financera que combina els beneficis socials i
ambientals amb la rendibilitat econòmica dels banc
convencionals. Es distingeix dels bancs normals per la
naturalesa social dels projectes que finança, pel
compromís ètic de les empreses en què inverteix i per la
transparència de les seves actuacions.
46

47. MICROCRÈDIT
 Préstec d’una petita quantitat de diners a persones que es
troben en situació de pobresa i marginació perquè puguin
desenvolupar projectes d’autoocupació que els permetin
obtenir una font regular d’ingressos. Als països del Tercer
Món ha estat una font de progrés i de desenvolupament
local.
47

48. AGRICULTURA ECOLÒGICA
 Sistema de conreu basat en la utilització òptima
dels recursos naturals sense fer servis llavors
transgèniques ni productes químics.
48

49. XARXA ECOINDUSTRIAL
 Estructura en què es combinen centrals de producció
elèctrica, factories industrials i aprofitaments agropecuaris
i domèstics, tot respectant les condicions mediambientals.
49

50. PAISATGE
 Espai caracteritzat per un tipus de combinació
dinàmica de factors naturals i humans.
50

51. BANALITZACIÓ DEL PAISATGE
 Pèrdua de la diversitat i de les característiques
específiques d'un paisatge, és a dir la seva uniformització.
51

52. ÀREA PROTEGIDA
 Zona que rep un tractament legal diferenciat respecte al
territori circumdant, amb l'objectiu de conservar les
característiques singulars del seu medi ambient
(orografia, hidrografia, fauna, flora, etc...).
52

53. ESPAI NATURAL PROTEGIT
 Part del territori que es troba molt poc modificada per
l’acció humana i que, segons diverses legislacions, tenen
algun tipus de protecció per tal de preservar el seu interès
científic, ecològic, cultural, educatiu o paisatgístic.
53

54. PARC NACIONAL O REGIONAL
Espai natural d’extensió relativament gran, no modificat
essencialment per l’acció humana, amb interès científic,
paisatgístic i educatiu. No s’hi permeten activitats d’explotació
dels recursos naturals, ni d’alteració del paisatge.
54

55. PARC NATURAL
 Espai amb valors naturals qualificats, protegit legalment
amb l’objectiu d’assegurar la seva conservació de forma
compatible amb l’aprofitament ordenat dels recursos i
l’activitat dels seus habitants.
55

56. LLOC D’IMPORTÀNCIA COMUNITÀRIA (LIC)
 Ecosistemes protegits, considerat prioritaris pels estats
membres de la Unió Europea, a fi de garantir la
biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats
naturals i de la fauna i flora silvestres. Aquests llocs van
integrar-se en la Xarxa Natura 2000 europea.
56

57. XARXA NATURA 2000
 Inclou tots aquells ecosistemes que tenen algun nivell o
altre de protecció legals segons les directives de la UE, a
fi de garantir la biodiversitat i la conservació dels hàbitats
naturals i de la fauna i la flora silvestre.
57

58. AUDITORIA AMBIENTAL
 Informe en el qual es descriu com influeix sobre el medi
ambient (o pot influir, si encara no s’ha realitzat) l’activitat
de les empreses, organitzacions, obres públiques, etc.
58

59. RESERVA DE LA BIOSFERA
Cas especial d'àrees protegides, ja que el seu reconeixement
depèn de la UNESCO, tal com passa amb els llocs naturals i
llocs natural-culturals declarats patrimoni mundial 8 per aquest
organisme internacional. Es tracta d’àrees amb valors naturals a
conservar però habitat i explotat per la societat.
59

60. PLA D’ESPAIS D’INTERÈS NATURAL (PEIN)
Pla aplicat l’any 1985 per la Generalitat de Catalunya
segons el qual se seleccionaven diverses zones de tot
l’espai català, tant terrestre com marítim, que calia protegir.
60

61. ESPAI CINEGÈTIC
 Terreny susceptible d’aprofitament per a la caça, declarat i
reconegut així per l’autoritat competent. N’existeixen
diverses modalitats: reserva nacional de caça, zona de
caça controlada, refugi de fauna salvatge i refugi de caça.
61

62. PARATGE NATURAL D’INTERÈS NACIONAL
 A Catalunya, espai o element natural d’àmbit mitjà o reduït amb
característiques singulars pel seu interès científic, paisatgístic i
educatiu, declarat així mitjançant una llei per tal de garantir-ne la
protecció. En aquests paratges les activitats s’han de limitar als
usos tradicionals agrícoles, ramaders, silvícoles compatibles amb
els objectius concrets de la protecció de l’espai i les altres
activitats pròpies de la seva gestió.
62

63. REFUGI DE CAÇA
Zona on es prohibeix la caça per tal d’assegurar la conservació
de determinades espècies de fauna cinegètica. Amb
característiques similars existeixen, igualment, “refugis de
pesca” i “zones de pesca controlada”.
63

64. REFUGI DE FAUNA SALVATGE
 Àrea on es limiten totes aquelles activitats que puguin
perjudicar determinades espècies o poblacions de fauna
salvatge en perill d’extinció. No s’hi permet la caça.
64

65. RESERVA NACIONAL DE CAÇA
 Àrea amb especials característiques fisicobiològiques,
ideals per les seves possibilitats cinegètiques. L’objectiu
de la seva protecció és la conservació i el foment de les
espècies que hi viuen.
65

66. ZONA DE CAÇA CONTROLADA
 Zona constituïda sobre terrenys cinegètics
d’aprofitament comú en els quals la protecció,
conservació, foment i aprofitament cinegètic s’ha
d’adaptar als plans que aprovi l’Administració competent.
66