1. Les raons econòmiques per
l’Estat Propi
Novembre 2012

2. Índex
L’Estat Propi: Necessari i Urgent
 L’espoli fiscal
 L’aïllament sistemàtic i planificat
 Espanya ens frena
L’Estat Propi: Legítim i Legal
L’Estat Propi: Possible i Imminent
L’Estat Propi: Pròsper i Avançat
2

3. Un territori té dèficit fiscal quan els seus ciutadans i empreses
paguen més impostos que la despesa pública que reben
Impostos pagats per ciutadans i empreses
 Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF)
 IVA
 Impost de societats
 Impost d’hidrocarburs
…
Balança fiscal
Si els impostos són superiors
a la despesa pública rebuda, el
territori pateix dèficit fiscal
Balança fiscal Dèficit fiscal
Despesa pública rebuda
negativa
 Infraestructures (carreteres,
aeroports, trens, hospitals, …)
 Transferències a l’Administració
del Territori
…
Font: CEC Espoli del Països Catalans 22.10.2008, Elisenda Paluzie 3

4. El dèficit fiscal que pateix Catalunya ha crescut al llarg dels
darrers 20 anys, tant en import com en percentatge
Dèficit fiscal de Catalunya Dèficit fiscal de Catalunya
(milers de milions d’euros) (% sobre el Producte Interior Brut)
16.500 milions 17.2
d’euros anuals 15.9
16.4 10.0% 10.0%
8.9%
13.7 13.6
14.5 8.5%8.7% 8.3%8.1% 8.4%
8.2%
7.8% 7.4%
14.2 7.4% 8.6%
7.3% 7.2% 8.5%
6.7% 7.9% 7.9%
13.0 7.6% 7.6%
6.9%
6.7% 6.7%
8.1
7.3 7.0 8.6
6.5 8.5
6.0
4.9 7.1
6.7 6.8
3.5
2.5
5.2 8,4 % sobre el PIB
4.1
2.9
2001
2006
1986
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2002
2003
2004
2005
2007
2008
2009
1986
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
45,2 milions d’euros cada dia
Font: Grup de Treball per l’actualització de la balança fiscal de Catalunya, 2005 i 2008.
Mètode de càlcul: Flux monetari (s’atribueix la despesa al territori on es materialitza, és a dir, l’activitat del sector públic beneficia a un territori) 4

5. El sistema de finançament provoca que Catalunya passi de la 3ª posició
en recursos tributaris generats, a la 11ª posició
Posició relativa de cada CCAA en recursos tributaris
(euros, any 2006)
Abans del repartiment Després del repartiment
(anivellament) (anivellament)
Madrid 141 Extremadura 125
Balears 132 Castella-Lleó 119
Catalunya 121 La Rioja 118
Aragó 114 Cantabria 117
Cantabria 102 Aragó 116
La Rioja 102 Galícia 114
Astúries 100 Astúries 113
Valencia 98 Castella la Manxa 109
Castella-Lleó 95 Andalusia 102
Galícia 85 Canàries 95
Múrcia 81 Catalunya 94
Andalusia 80 Múrcia 91
Castella la Manxa 80 Valencia 90
Extremadura 68 Madrid 89
Canàries 42 Balears 80
Fonts: Generalitat de Catalunya, abril del 2009
5

6. Catalunya ha aportat a Espanya molts més diners que Europa en
els darrers 25 anys
Fons aportats anualment per Catalunya i la Fons acumulats aportats per Catalunya i la
UE a Espanya UE a Espanya
(milers de milions d’euros) (milers de milions d’euros)
231
Dèficit fiscal català Catalunya
Fons de cohesió de la UE
150
81 87 130
63 102
45 49
32 38 33
27 18 58
18 19 UE
6 25
6
1986 -… 1991 -… 1996 -… 2001 -… 2006 -… 1986 -… 1991 -… 1996 -… 2001 -… 2006 -…
El 2014, Espanya deixarà de ser receptora neta de fons
de la Unió Europea, però Catalunya seguirà pagant
Font: Generalitat de Catalunya. Fons cohesió, Juan Carlos Martínez Lázaro en Economía Española. Resultats
de la balança fiscal de Catalunya amb el sector públic central 2006-2009 6

7. Les retallades per la crisi no existirien si no patíssim el dèficit
fiscal
Retallades Estalvi Dies d’espoli
►Retallades sous ►320 milions € ►7 dies
funcionaris
►Retallades en sanitat ►621 milions € ►14 dies
►Retallades a
universitats ►144 milions € ►3 dies
Fonts: Generalitat de Catalunya 5/1/2009, Dades actualitzades 2012. 7

8. La magnitud del dèficit fiscal català s’entén millor
quan es compara amb el cost de grans infraestructures
Dies en què es podria
Infraestructura Cost pagar amb els diners
del dèficit fiscal
►15 centres educatius ►60 milions € ►Poc més d’1 dia
►Un nou hospital ►70 milions € ►1 dia i mig
com el de Rubí
►Desdoblar l’Eix ►708 milions € ►16 dies
Transversal
Fonts: Generalitat de Catalunya 5/1/2009, Observatori del Finançament
de Catalunya .Dades actualitzades 2012. 8

9. De cada 100 € d’impostos que es paguen a Catalunya, 95 € van
directament a l’Estat i només 5 € van a la Generalitat
Impostos principals
• IVA
• IRPF
• Societats
• Especials
Catalunya
5€
95 €
Estat espanyol
Font: Anàlisi del CCN basat en dades de “Resultats de la Balança Fiscal de Catalunya amb l’Administració Central 2002-05”, Grup de Treball per a l’actualització de la
Balança Fiscal de Catalunya, 2008, “Pressupost de la Generalitat de Catalunya, 2011”, “Fons de Cohesió”, Juan Carlos Martínez Lázaro 9

10. Espanya rep, a més, 15 € procedents de fons socials europeus
(període 1986-2010)
Catalunya
5€
95 €
Unió Europea
Estat espanyol
15 €
Font: Anàlisi del CCN basat en dades de “Resultats de la Balança Fiscal de Catalunya amb l’Administració Central 2002-05”, Grup de Treball per a l’actualització de la
Balança Fiscal de Catalunya, 2008, “Pressupost de la Generalitat de Catalunya, 2011”, “Fons de Cohesió”, Juan Carlos Martínez Lázaro 10

11. Dels 110 € rebuts, Espanya retorna 55 € a la Generalitat, es gasta 35 € en
millorar el nivell de vida d’altres CCAA, i 20 € en inversions inútils
Inversions inútils
• AVE (50.000 milions)
• Autovies injustificables (35.000 milions)
• Aeroports sense pla de viabilitat (6.000 milions)
• PER, excés de funcionaris , ministeris sense feina
Catalunya Inversions inútils
5€
55 €
95 € Altres CCAA sense dèficit
Unió Europea fiscal
Estat espanyol 20 €
15 € 35 €
Font: Anàlisi del CCN basat en dades de “Resultats de la Balança Fiscal de Catalunya amb l’Administració Central 2002-05”, Grup de Treball per a l’actualització de la
Balança Fiscal de Catalunya, 2008, “Pressupost de la Generalitat de Catalunya, 2011”, “Fons de Cohesió”, Juan Carlos Martínez Lázaro 11

12. Per tant, per cada 100 € d’impostos pagats pels catalans, la
Generalitat rep només 60 €.
Catalunya Inversions inútils
5€
55 €
95 € Altres CCAA sense dèficit
Unió Europea fiscal
Estat espanyol 20 €
15 € 35 €
Font: Anàlisi del CCN basat en dades de “Resultats de la Balança Fiscal de Catalunya amb l’Administració Central 2002-05”, Grup de Treball per a l’actualització de la
Balança Fiscal de Catalunya, 2008, “Pressupost de la Generalitat de Catalunya, 2011”, “Fons de Cohesió”, Juan Carlos Martínez Lázaro 12

13. En conseqüència, la Generalitat ha d’endeutar-se en 24 € per a
poder fer front a les despeses del seu pressupost
Entitats
financeres, particulars,
...
Catalunya 24 € Inversions inútils
5€
55 €
95 € Altres CCAA sense dèficit
Unió Europea fiscal
Estat espanyol 20 €
15 € 35 €
Font: Anàlisi del CCN basat en dades de “Resultats de la Balança Fiscal de Catalunya amb l’Administració Central 2002-05”, Grup de Treball per a l’actualització de la
Balança Fiscal de Catalunya, 2008, “Pressupost de la Generalitat de Catalunya, 2011”, “Fons de Cohesió”, Juan Carlos Martínez Lázaro 13

14. Els interessos creixents que ha de pagar la Generalitat, fan que
cada cop pugui dedicar menys diners als catalans
Entitats
financeres, particulars, Interessos i amortització
... del deute
Catalunya 24 € Inversions inútils
5€
55 €
95 € Altres CCAA sense dèficit
Unió Europea fiscal
Estat espanyol 20 €
15 € 35 €
Font: Anàlisi del CCN basat en dades de “Resultats de la Balança Fiscal de Catalunya amb l’Administració Central 2002-05”, Grup de Treball per a l’actualització de la
Balança Fiscal de Catalunya, 2008, “Pressupost de la Generalitat de Catalunya, 2011”, “Fons de Cohesió”, Juan Carlos Martínez Lázaro 14

15. Índex
L’Estat Propi: Necessari i Urgent
 L’espoli fiscal
 L’aïllament sistemàtic i planificat
 Espanya ens frena
L’Estat Propi: Legítim i Legal
L’Estat Propi: Possible i Imminent
L’Estat Propi: Pròsper i Avançat
15

16. Espanya ha malgastat ingents quantitats de diners en
infraestructures faraòniques no rendibles
AVEs, Aeroports, Autovies i autopistes
16

17. En els últims 20 anys s’han construït 800 Km d’autovia a Madrid,
però només 20 Km a Barcelona
Font: Guia Michelín
17

18. En 8 anys s’han construït 809 km d’autovia gratuïta de Gijón a
Sevilla, mentre a l’autovia A-2 s’han fet només 8 km
A-2 l’autovia fantasma
Des del març del 2004 només s’han fet
vuit quilòmetres que van de Caldes de
Malavella a Fornells de la Selva del
desdoblament previst de la N-II a les
comarques gironines.
Aprox. 0,8 km / any
L’autovia Ruta de la Plata
De Gijón a Sevilla l’autovia A-66 té 809
km. S’acabarà l’any 2014 –falten 49
Km- després de 10 anys d’obres.
Aprox. 81 km / any
Font: Dir. Gral de Carreteras. Ministerio de Fomento 18

19. Catalunya és la Comunitat Autònoma amb la pitjor relació entre
quilòmetres d’autovia i quilòmetres d’autopista
Ranking de Comunitats Autònomes en Ranking de Comunitats Autònomes en
quilòmetres d’autovies gratuïtes quilòmetres d’autopistes de peatge
Andalucía 2,121 Catalunya 657
Castilla León 1,715 País Valencià 367
Cast La Mancha 1,314 Galicia 327
País Valencià 724 Castilla León 275
Extremadura 640 País Vasco 240
Madrid 608 Cast. La Mancha 239
Galicia 579 Andalucía 197
Catalunya 510 Aragón 157
Aragón 508 Madrid 144
Murcia 382 Navarra 138
Asturias 365 Rioja 119
Pais Vasco 270 Murcia 115
Canarias 217 Asturias 22
Cantabria 214 Balears 0
Navarra 207 Canarias 0
Balears 94 Cantabria 0
Rioja 40 Extremadura 0
Font: Ministerio de Fomento 19

20. Els convenis signats per l’Estat Espanyol amb nombrosos
països exclouen l’aeroport d’El Prat com a destí directe
Països amb els que és obligatori l’ús de l’aeroport de Madrid
1950 - 1959 1960 - 1969 1970 - 1979 1980 - 1989 1990 - 2000
Perú, 1954 República Bolívia, 1974 Canadà, 1988 El Salvador, 1997
Dominicana, 1968 Costa Rica, 1979
Guatemala, 1971
Mèxic, 1978
Amèrica Uruguai, 1979
Xile, 1974
EEUU (Miami i San Juan de
Puerto Rico), 1973
Kuwait, 1979 Corea, 1989 Iran, 1996
Pakistan, 1979 Índia, 1987 Malàisia, 1993
Àsia Síria, 1979 Iraq, 1980
Tailàndia, 1979 Japó, 1980
Costa d'Ivori, 1976 Kenya, 1981 Mali, 1990
Gabon, 1976
Àfrica Guinea Equatorial, 1971
Nigèria, 1975
Sierra Leone, 1976
Europa URSS, 1976 Croàcia, 1997
Font: “L’estat espanyol contra Catalunya: la prohibició d’ús dels aeroports catalans en els Convenis
Internacionals acordats per l’estat espanyol”, Cercle d’Estudis Sobiranistes, 19/2/2008 20

21. Només el 24% de les companyies aèries que operen vols
intercontinentals amb Espanya ho fan des d’aeroports catalans
Distribució de les companyies que operen vols
intercontinentals amb Espanya
Operen amb altres 0% 0% 0%
aeroports espanyols 5%
16%
33%
52%
70%
Operen amb 93% 94% 60%
Barajas 40%
48%
25% 27% 24%
Operen amb El
7% 6%
Prat, Girona, Reus
Amèrica del Amèrica Amèrica del Àfrica Àsia Total
Sud Central Nord
En el cas de Llatinoamèrica, només el 7% de les companyies
connecten directament amb aeroports catalans
Font: Estudi del CCN, basat en dades Aena, 2011 21

22. Espanya té 48 aeroports, dels quals només 9 tenen beneficis
Font: Ministeri de Foment, 2009 22

23. Alemanya, amb el triple del PIB d’Espanya i 40 milions més
d’habitants, només té 38 aeroports, 10 menys que Espanya
23

24. Cap país europeu te més kilòmetres de tren d’alta velocitat que
Espanya
Quilòmetres de tren d’alta velocitat, en servei i en construcció
Xina 10,025
Espanya 3,744
Japó 2,496
França 2,106
Alemanya 1,410
Itàlia 1,015
Turquia 745
Corea del Sud 412
Taiwan 345
Bèlgica 209
Holanda 120
Regne Unit 113
Suïssa 107
24

25. El traspàs de rodalies a la Generalitat el 1 de gener de 2010
només comprenia els horaris, preus, informació i neteja
Competències de rodalies
transferides a la Generalitat
Trens
Vies
Estacions
Instal·lacions
ferroviàries
Horaris

Preus

Informació

Neteja

Font: El Punt, 3/1/2010, 16/1/2010
25

26. A data de febrer de 2012, Foment només havia invertit el 9% del
Pla de Rodalies 2008-2015 per Catalunya
Inversió prevista i real del Ministeri de Foment
en el Pla de Rodalies 2008-2015 de Catalunya
(milions d’euros)
Mentrestant, Foment ha invertit:
 2.332 milions a l'AVE Madrid-Galícia
 3.829 milions a la línia Madrid-Extremadura
Només un 8,8%
 4.000 milions entre Madrid i Astúries
4,000
352
Inversió prevista Inversió executada
Font: Declaracions del Conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Lluís Recoder , Avui, Maig 2011 26

27. La Unió Europea ha projectat un eix ferroviari de mercaderies
que recorri Europa, passant pel corredor mediterrani
Projecte
europeu
27

28. Malgrat això, l’Estat vol desenvolupar un eix ferroviari que creui
el Pirineu, un trajecte molt més car que el corredor mediterrani
Proposta
espanyola
L’Estat prioritza les inversions basant-se en criteris polítics,
no en criteris econòmics ni de rendibilitat
28

29. Índex
L’Estat Propi: Necessari i Urgent
 L’espoli fiscal
 L’aïllament sistemàtic i planificat
 Espanya ens frena
L’Estat Propi: Legítim i Legal
L’Estat Propi: Possible i Imminent
L’Estat Propi: Pròsper i Avançat
29

30. El teixit empresarial català es caracteritza per tenir
un elevat nombre de petites empreses
Distribució de les empreses catalanes en funció del nombre
de treballadors (2010)
Autònoms 54.2%
Micro
39.5%
(1 - 9 treballadors)
Petita
5.1%
(10 - 49 treballadors)
Mitjana
1.0%
(50 - 199 treballadors)
Gran
0.4%
(> 200 treballadors)
Total 100%
El 94% de les empreses catalanes tenen menys de 10 treballadors
El 99% de les empreses catalanes tenen menys de 50 treballadors
Font: IDESCAT i ACC10, 2010 30

31. L’estratègia empresarial d’Espanya no és l’estratègia que
necessita Catalunya
Possible enfocament de
Estratègia d’Espanya
Catalunya
 Ser líders de la gran banca  Ser la porta logística d’Àsia amb
europea o mundial transformació de qualitat
 Subministradors de serveis  Ser líders en
per Amèrica Llatina biomèdica, farmacèutica i
 Ser la Florida del sud agroalimentari
d’Europa  La fàbrica de petits bens de
qualitat per tot el mon
 Líders en turisme cultural i de
qualitat
Els enfocaments són molt diferents, i per tant, on posarà
l’estat espanyol els recursos de que disposa?
31

32. Catalunya aporta una part molt important dels fons que van
destinats al fons de reserva de la Seguretat Social
Aportació al fons de reserva de la Seg. Social
(2006 al 2009) (milers de milions d’euros)
47
66
19
Aportat per Aportat per la Fons de reserva estatal
Catalunya resta de l'Estat
Font: “Resultats de la balança fiscal de Catalunya amb el sector públic central 2006-2009”. Dept.
d’Economia i Coneixement. Generalitat de Catalunya. Març de 2012 32

33. Dit d’una altra forma, Catalunya està finançant les pensions de
part d’Espanya, aportant més el 29% del fons de reserva estatal
Comparativa entre població i aportació al fons de
reserva estatal de la Seg. Social
Resta de l’Estat 71%
Espanyol 84%
Catalunya, amb un 16% de la població de
l’Estat, aporta el 29% del fons de reserva
estatal de la Seguretat Social
Catalunya 29%
16%
Població Aportació al fons de reserva estatal
Font: “Resultats de la balança fiscal de Catalunya amb el sector públic central 2006-2009”. Dept.
d’Economia i Coneixement. Generalitat de Catalunya. Març de 2012 33

34. El 88% del Fons de Reserva de les Pensions està actualment
invertit en deute espanyol, que es troba en una situació de risc
Distribució del Fons de Reserva en funció d’on està invertit
Actius financers 12.1%
estrangers 23.2%
El pes dels actius espanyols
és cada cop major
Actius financers
87.9%
76.8%
espanyols
2009 2010
Font: “Fondo de Reserva de la Seguridad Social, Informe a las Cortes
Generales”, 2010, Ministerio de Trabajo e Inmigración 34

35. Aquest risc és cada cop més elevat, com mostra la degradació
de la qualificació del deute públic espanyol
2010 2011 2012
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 1 2 3 4 5
Aa1
Aa2
A1
A3
AA
AA-
A
BBB+
AA+
AA+
AA- AA-
A A
Font: Moody’s, Standard & Poors, Fitch
35

36. El Govern català no té competències rellevants d’àmbit
econòmic. Totes depenen del Govern Central
Competències exclusives del
Polítiques que NO pot definir el Govern Català
Govern Central
 Contractes laborals, acomiadaments, expedients de regulació
Legislació laboral
d’ocupació, autònoms, subsidi d’atur, formació
 Constitució, fusió, absorció, liquidació i dissolució de societats
Legislació mercantil
mercantils, llei concursal
 Apujar, baixar o modificar l’impost de societats, IRFP, IVA, impost
Hisenda general i deute de l’Estat
sobre els hirdocarburs, impost sobre el tabac, ...
 Modificar les cotitzacions a càrrec de treballadors i a càrrec
Seguretat Social
d’empreses, pensions, ...
 Aeroports, espai aeri, trànsit i transport aeri, ferrocarrils i transports
Grans infrastructures terrestres que cobreixin més d’una CCAA, correus i
telecomunicaciones, cables aeris i submarins, radiocomunicació
Ordenació de crèdit, banca y  Bancs i caixes, institucions de crèdit, asseguradores, Comissió
assegurances Nacional del Mercat de Valors, …
Règim duaner i aranzelari  Acords internacionals amb altres països europeus
36

37. La mala gestió ha dut Espanya a una situació econòmica
dramàtica
5,3 milions d’aturats
Retrocés del PIB del -
376.945 empreses
1,7% (previst 2012) i
tancades
acumulat -3,3%
Caiguda del consum privat +3 milions de cases per
del 4% 2011 vendre
2011
27.421 milions d’euros en 88,3% de les PIMES sense
pagament d’interessos crèdit
Dèficit públic del
10-11% del PIB
Fonts: INE, El Mundo, El País, Eurostat, IdesCat, Presupuestos Generales del Estado
2011, OECD, http://www.elmundo.es/elmundo/2011/11/17/suvivienda/1321546929.html 37

38. Índex
L’Estat Propi: Necessari i Urgent
L’Estat Propi: Legítim i Legal
L’Estat Propi: Possible i Imminent
L’Estat Propi: Pròsper i Avançat
38

39. El Principat de Catalunya era una entitat de Dret Internacional
Públic
 Fins el 1716, el Principat de Catalunya havia estat una entitat de Dret
Internacional Públic.
 Com a tal estava dotat de subjectivitat internacional, i així era notori i estava
reconegut per la resta de membres de la Societat Europea d’Estats, de la qual
Catalunya en formava part.
 La sobirania de Catalunya era plena i originària, és a dir, no estava subjecte a
cap acte previ, ni depenia de la voluntat sobirana de cap altre entitat estrangera, ...
 ... i així gaudia de totes les manifestacions pròpies de la subjectivitat internacional
(ius legationis, ius contrahendi...).
39

40. La sobirania de Catalunya va ser suprimida mitjançant el Decret
de Nova Planta (1716), un acte il·legítim i il·legal
 La sobirania de Catalunya va ser suprimida mitjançant el Decret de Nova Planta (1716)
 Aquest decret suposà la dissolució de la Monarquia Hispànica i la nostra annexió a la
Corona de Castella per dret de conquesta
 Aquest mode d’adquisició de la sobirania està avui proscrit pel Dret Internacional
 Aquell Decret va ser un acte il·legítim i il·legal, ja que vulnerava:
 El testament de Carles II
 L’article XIII del Tractat d’Utrecht
 Les constitucions catalanes
 El jurament a Corts de Felip V
 Les capitulacions de Barcelona
 Els usos i costums de la guerra
 Però sobre tot, era il·legal perquè la sobirania d’un Estat no pot ser suprimida per la
voluntat d’un altre Estat
 El Dret Internacional contemporani reafirma la il·legalitat de la nostra annexió
 Avui el principi d’igualtat sobirana dels Estats, contingut a l’article 2.1 de la Carta de les Nacions
Unides és un principi estructural del Dret Internacional, i com a tal té efectes erga omnes.
 A més, la Guerra de Successió Espanyola va esdevenir en guerra d’agressió, igualment
proscrita pel Dret Internacional contemporani
40

41. Malgrat el sotmetiment de Catalunya a les autoritats espanyoles,
Catalunya ha contribuït a l’estabilitat de l’Estat espanyol
 La dominació del poble de Catalunya ha tingut diverses manifestacions, entre les quals:
 L’ocupació militar de Catalunya i el seu sotmetiment a una autoritat forana
 La uniformització jurídica i el sotmetiment de Catalunya a les lleis, usos i costums de Castella
 L’assimilació cultural, la repressió lingüística i la proscripció de l’ús públic de la nostra llengua
 El nostre sotmetiment al dret d’estrangeria que ens imposa un règim de segregació institucional
 El bloqueig econòmic, l'aïllament físic i l’embargament fiscal (altrament dit espoli fiscal)
 La nostra negació com a poble i el sotmetiment constant de la nostra voluntat a interessos aliens
 Des de sempre, Catalunya ha estat decisiva per a la estabilitat política i econòmica de l’Estat
espanyol
 Es va destacar molt especialment en la defensa de la democràcia i de les seves institucions
representatives durant la Guerra Civil i la restitució de la democràcia el 1978
41

42. El Principat de Catalunya mai ha acceptat la supressió de la seva
sobirania, institucions i autogovern
 Malgrat haver demostrat una actitud constructiva i pragmàtica fins a l’últim moment, el
Principat de Catalunya mai ha acceptat la supressió de la seva sobirania, institucions i
autogovern, tal i com ho demostren tot un conjunt d’esdeveniments:
Any Esdeveniment
1760 Memorial de Greuges
1869 Pacte de Tortosa
1883 Projecte de Constitució de l’Estat Català
1885 Memorial de Greuges de Valentí Almirall
1888 Missatge d’Àngel Guimerà a la reina regent
1892 Bases de Manresa
1902 Missatge de Joan Maragall a Alfons XIII
1907 Programa del Tívoli de Prat de la Riba
1931 Projecte de constitució catalana de Macià
1934 Proclamació de l’Estat català
1977 Restitució de la Generalitat de Catalunya
2006 Projecte d’Estatut d’autonomia
2012 Proposta de pacte fiscal
42

43. L’Estat Espanyol discrimina clarament als catalans en l’estructura
diplomàtica de l’Estat
Origen dels diplomàtics amb rang d’ambaixador
(2007)
43

44. L’Estat Espanyol també discrimina als catalans en el Govern de
l’Estat
Origen dels ministres espanyols
(1975 - 2008)
44

45. La independència no s’ha de plantejar com la secessió de part del territori
de l’Estat espanyol, sinó com la restitució de la sobirania de Catalunya
La voluntat de restituir la nostra sobirania es fonamenta en:
 L’evidència de que la nostra idiosincràsia mai ha tingut cabuda a l’Estat espanyol que
posa en greu perill la pervivència de la nostra identitat nacional i cultural
 La prevaricadora gestió dels nostres recursos mitjançant un sistema de repartiment de
rendes i un sistema de polítiques públiques que discriminen per raó d'identitat nacional
 La recentralització administrativa de l’Estat i la intervenció de les nostres institucions
polítiques sota pretext d’un endeutament públic induït per un règim fiscal amb caràcter
confiscador
45

46. La majoria de països europeus s’han independitzat els darrers anys
A Europa, 28 nous països van sorgir durant el segle XX, 15
d’ells en els darrers 21 anys, i 4 d’ells des de l’any 2000
(Font: Carles Lladó. Catalunya: estat de la nació. 2008)
46

47. Eslovènia va declarar unilateralment la independència
i en 10 dies va ser reconeguda
23 de maig de 1991  Els dotze membres de la UE i els EEUU van declarar que
mai reconeixerien Eslovènia i que mai seria part d’Europa
25 de maig de 1991  Eslovènia declara unilateralment la independència
 Alemanya i EEUU declaren que la independència
4 de juny de 1991 d’Eslovènia és inevitable vist el comportament de
Iugoslàvia
 Eslovènia presideix la UE, i té un atur inferior a la mitjana
2008
europea
Font: 2010, Vilaweb, Vicenç Partal 28-6-2011
47

48. Índex
L’Estat Propi: Necessari i Urgent
L’Estat Propi: Legítim i Legal
L’Estat Propi: Possible i Imminent
L’Estat Propi: Pròsper i Avançat
48

49. El nombre d’Estats al món ha experimentat un extraordinari
creixement en només 60 anys
Evolució del nombre d’Estats al món
x 2,6
196
74
1945 2011
Font: “Trade, Growth and the Size of Countries”, Alberto Alesina, Enrico
Spolaore, Romain Wacziarg 49

50. L’augment del comerç internacional entre països està viabilitzant
el naixement de petits nous Estats
Evolució del nombre de d’Estats i del grau d’obertura
comercial de l’economia
160 0.7
140
Comerç exterior 0.6
respecte PIB
120
0.5
100
Nombre 0.4 Comerç exterior
d’Estats respecte PIB
(exclosa Àfrica
80 Nombre d’Estats (promig de 61 països)
subsahariana) 0.3
60
0.2
40
20 0.1
0 0.0
1950 1960 1970 1980 1990
Font: “Trade, Growth and the Size of Countries”, Alberto Alesina, Enrico
Spolaore, Romain Wacziarg 50

51. Al llarg del període 2007-2012, diferents entitats han realitzat
enquestes sobre el suport dels catalans a l’Estat Propi
Institucions
públiques
Diaris
Televisions i
ràdios
Font:Viquipèdia,http://ca.wikipedia.org/wiki/Estudis_del_suport_social_a_la_independ%
C3%A8ncia_de_Catalunya 51

52. Comparant totes les enquestes, es constata un clar creixement
del suport social al “Sí”
Evolució dels vots favorables al “Sí” respecte el total
de vots vàlids (“Sí” i “No”)
80%
Sí
70%
60%
50%
40%
30%
Línea de tendència, amb un nivell
20% de correlació (R2) de 0,71
10%
0%
Font: Anàlisi del CCN en base a dades de Viquipèdia, ICPS, CEO, Baròmetre, Ara, La Vanguardia, El Periódico, TV3, RAC1, SER
Nota: anàlisi excloent els resultats de l’enquesta de la UOC, per ser estadísticament dispars amb la resta 52

53. Si aquesta evolució es manté, el “Sí” superarà el 70% dels vots el
2013
Extrapolació als anys 2013 i 2014 dels vots al
“Sí” respecte el total de vots vàlids (“Sí” i “No”)
79.3%
72.4%
65.9%
59.1%
49.4%
46.1%
Sí
2009 2010 2011 2012 2013 2014
(estimat) (estimat)
Font: Anàlisi del CCN en base a dades de Viquipèdia, ICPS, CEO, Baròmetre, Ara, La Vanguardia, El Periódico, TV3, RAC1, SER
Nota: anàlisi excloent els resultats de l’enquesta de la UOC, per ser estadísticament dispars amb la resta 53

54. El procés cap a l’Estat Propi requereix compaginar accions
d’àmbit polític amb accions d’àmbit operatiu (estructures d'Estat)
Actes de Primers mesos com a
Generar suport social
sobirania Estat independent
Proclamació de la
Àmbit polític independència
Internacionalitzar el procés, teixir aliances
Reconeixement internac.
amb països clau i pactar amb ells el
de l’Estat Català
reconeixement de l'Estat Català
Definir processos
de transició claus
Àmbit Definir funcions
necessàries
operatiu
(estructures
Designar, supervisar i coordinar persones clau i equips de treball
d'Estat)
Desenvolupar sistemes d’informació
54

55. En primer lloc, cal dur a terme accions polítiques proactives per
a fer créixer el suport social a l’Estat Propi
Acte de Primers mesos com a
Generar suport social
sobirania Estat independent
Proclamació de la
Àmbit polític independència
Internacionalitzar el procés, teixir aliances
Reconeixement internac.
amb països clau i pactar amb ells el
de l’Estat Català
reconeixement de l'Estat Català
Definir processos
de transició claus
Definir funcions
Àmbit operatiu necessàries
(estructures
d'Estat) Designar, supervisar i coordinar persones clau i equips de treball
Desenvolupar sistemes d’informació
55

56. En paral·lel, cal donar a conèixer internacionalment el procés cap
a l’Estat Propi, teixir aliances i pactar el reconeixement
Acte de Primers mesos com a
Generar suport social
sobirania Estat independent
Proclamació de la
Àmbit polític independència
Internacionalitzar el procés, teixir aliances
Reconeixement internac.
amb països clau i pactar amb ells el
de l’Estat Català
reconeixement de l'Estat Català
Definir processos
de transició claus
Definir funcions
Àmbit operatiu necessàries
(estructures
d'Estat) Designar, supervisar i coordinar persones clau i equips de treball
Desenvolupar sistemes d’informació
56

57. En paral·lel, cal donar a conèixer internacionalment la situació
actual de Catalunya i el procés cap a l’Estat Propi
 Viatges del President de la Generalitat a l’estranger, amb reunions amb líders
polítics dels països visitats i aprofitant per fer entrevistes a mitjans de referència
 Trobades amb ambaixadors d’altres països clau per pactar el reconeixement
previ a la proclamació:
 Israel, EEUU, Alemanya, UK, USA
 Contactes amb periodistes internacionals de renom per a que escriguin articles
sobre el camí de Catalunya cap a l’Estat Propi
57

58. Abans de la proclamació de l’Estat Català, cal dur a terme un
conjunt d’Actes de Sobirania
Actes de Primers mesos com a
Generar suport social
sobirania Estat independent
Proclamació de la
Àmbit polític independència
Internacionalitzar el procés, teixir aliances
Reconeixement internac.
amb països clau i pactar amb ells el
de l’Estat Català
reconeixement de l'Estat Català
Definir processos
de transició claus
Definir funcions
Àmbit operatiu necessàries
(estructures
d'Estat) Designar, supervisar i coordinar persones clau i equips de treball
Desenvolupar sistemes d’informació
58

59. Abans de la proclamació de l’Estat Català, cal dur a terme un
conjunt d’Actes de Sobirania
 Un acte de sobirania és aquell procés que a ulls de la comunitat internacional,
mostri de forma democràtica, decidida i majoritària, la voluntat del poble català a
esdevenir un Estat
 Hi ha diferents actes de sobirania:
 Manifestacions multitudinàries amb un lema clar a favor de l’Estat Propi
 Referèndum amb garanties democràtiques, vinculant o no, però en el qual hagi votat
més del 50% i doni un suport clarament majoritari
 Eleccions al Parlament amb la Declaració Unilateral d’Independència en els programes
 Un govern de concentració clarament majoritari emprenent un programa Constituent
 Desacatar l’ordenament constitucional
59

60. Entre els Actes de Sobirania hi haurà l’intent de fer un
referèndum o una consulta al poble de Catalunya
Actes de Primers mesos com a
Generar suport social
sobirania Estat independent
Proclamació de la
Àmbit polític independència
Internacionalitzar el procés, teixir aliances
Reconeixement internac.
amb països clau i pactar amb ells el
de l’Estat Català
reconeixement de l'Estat Català
Sol·licitud de Presentació de Noves eleccions catalanes amb
referèndum i Aprovació de la recurs d’incons- la proclamació unilateral de la
Eleccions
denegació per Llei de Consultes titucionalitat per independència en els programes
25N
l’Estat al Parlament part de l’Estat
Espanyol Espanyol
Espanya no pot impedir un procés pacífic i democràtic
60

61. El següent pas és la proclamació de l’Estat Català des del
Parlament de Catalunya
Acte de Primers mesos com a
Generar suport social
sobirania Estat independent
Proclamació de la
Àmbit polític independència
Internacionalitzar el procés, teixir aliances
Reconeixement internac.
amb països clau i pactar amb ells el
de l’Estat Català
reconeixement de l'Estat Català
Definir processos
de transició claus
Definir funcions
Àmbit operatiu necessàries
(estructures
d'Estat) Designar, supervisar i coordinar persones clau i equips de treball
Desenvolupar sistemes d’informació
61

62. La proclamació ha d’anar precedida d’una votació en seu
parlamentària, on els representants han de tenir llibertat de vot
 La proclamació d’independència és una acte unilateral que només pot formalitzar el
President de la Generalitat
 Això no obstant, s’hi poden afegir municipis, consells comarcals, diputacions i les entitats
socials que ho considerin oportú
 La proclamació ha d’anar precedida d’una votació en seu parlamentària, on els
representants han de tenir llibertat de vot
 El vot ha de ser públic
 L’aprovació de la declaració requereix de majoria simple
62

63. Cal gestionar amb eficiència i rapidesa els mecanismes de
funcionament del nou Estat en els primers mesos
Acte de Primers mesos com a
Generar suport social
sobirania Estat independent
Proclamació de la
Àmbit polític independència
Internacionalitzar el procés, teixir aliances
Reconeixement internac.
amb països clau i pactar amb ells el
de l’Estat Català
reconeixement de l'Estat Català
 Decret de restitució de la sobirania de Catalunya
 Atorgament al President d’amplis poders relatius a la sobirania nacional durant el
procés constituent, sota control Parlamentari
Legal  Decret d’aplicació directe i transitòria de lleis espanyoles fins ser derogades o
modificades per lleis catalanes
 Decret de gestió tributària
Fiscal  Recaptar tots els impostos (Hisenda catalana)
 Garantir el pagament a funcionaris, pensionistes i aturats
Àmbits Econòmic  Garantir el pagament als proveïdors de la Generalitat
Energètic i  Assegurar el subministrament de benzina, aigua, gas, electricitat, telefonia
comunicacions i Internet
 Assegurar la seguretat als carrers
Seguretat  Assegurar el control a llocs clau
 Garantir la prestació dels serveis socials a la ciutadania
Social
63

64. Segons el Conveni de Viena de 1978, l’Estat Català heretarà
automàticament els tractats internacionals signats per Espanya
 Els Estats successors d'un Estat previ passen a ser automàticament membres de
les instàncies internacionals a les quals estava adscrit l'Estat escindit
 Tot tractat en vigor en data de successió continua en vigor respecte a cada Estat
successor que es formi
 Catalunya heretarà el tractat de Schengen, que permet el lliure moviment de
persones, bens, viatgers i capitals entre els països signants del tractat
Font: “Catalunya independent en el si de la Unió Europea”, Dr. Antoni Abat i
Ninet, Professor visitant a la Law School de la Univ. de Stanford, Califòrnia 64

65. Catalunya continuarà formant part de la UE, perquè és el
que més interessarà a Catalunya, a Espanya i a Europa
Interessarà a  La major part de les exportacions d’Espanya van a Europa per carretera
Espanya a través de Catalunya
 Espanya ven gairebé tant a Catalunya com Catalunya ven a Espanya
 Catalunya serà un contribuïdor net a la UE
Interessarà a
 La UE vol guanyar països, no perdre’ls
Europa
 Els països europeus tenen centenars de multinacionals a Catalunya
 Europa voldrà que Catalunya retorni part del deute espanyol, i Catalunya
només ho farà quan sigui reconeguda per Espanya
 Mentre l’Estat Català no sigui reconegut per Espanya, continuarà formant
part de la UE
Procés transitori
 Mentre negocia l’adhesió, Catalunya signarà acords bilaterals de lliure
comerç amb la UE, pels quals no cal unanimitat a la UE
Font: Anàlisi del CCN
65

66. Cal també recordar que varis països que no estan dins la Unió
Europea no tenen cap aranzel amb la Unió Europea
 Noruega, Islàndia i Liechtenstein no estan dins la Unió Europea ...
 ... però formen part de l’Espai Econòmic Europeu (European Economic Area), ...
 ... i per tant, no tenen cap tipus d’aranzel amb els països de la Unió Europea
Font: Wikipedia (http://en.wikipedia.org/wiki/European_Economic_Area)
66

67. Catalunya continuarà utilitzant l’euro
 Mònaco, El Vaticà, Andorra i Montenegro utilitzen l’euro com a moneda i no
formen part ni de la Unió Monetària, ni de la Unió Europea
 Panamà, Equador, El Salvador, Timor Est, i les illes Marsall utilitzen el dòlar
americà com a moneda, i no han demanat permís per fer-ho
 L’Estat Català pot decidir utilitzar l’euro, independentment de si pertany o no a la
Unió Europea
67

68. Índex
L’Estat Propi: Necessari i Urgent
L’Estat Propi: Legítim i Legal
L’Estat Propi: Possible i Imminent
L’Estat Propi: Pròsper i Avançat
68

69. L’Informe Global de competitivitat del World Economic Forum
qualifica els països en funció de la seva competitivitat
Els 12 pilars de la competitivitat
 Institucions
 Infraestructures
Requeriments bàsics
 Entorn macroeconòmic
 Salut i educació primària
 Educació i formació superior
 Eficiència del mercat de bens
 Eficiència del mercat laboral
Factors d’eficiència
 Desenvolupament del mercat financer
 Situació tecnològica
 Mida del mercat
Factors d’innovació i  Sofisticació de negoci
sofisticació  Innovació
Font: “The Global Competitiveness Report 2011–2012”, Professor Xavier Sala-i-Martin, Columbia University, Chief Advisor of the Centre
for Global Competitiveness and Performance. World Economic Forum. Geneva, Switzerland 2011 69

70. Segons aquest informe, 8 dels 20 Estats amb major competitivitat del
món són Estats europeus petits
Ranking del “Global Competitiveness Index 2011-2012”
Suïssa 5.74
Singapur 5.63
Suècia 5.61
Finlàndia 5.47
Estats Units 5.43
Alemanya 5.41
Holanda 5.41
Dinamarca 5.40
Japó 5.40
Gran Bretanya 5.39
Hong Kong 5.36
Canadà 5.33
Taiwan 5.26
Qatar 5.24
El ranking demostra que no
Bèlgica 5.20
cal ser un país gran per a ser
Noruega 5.18 competitiu
Aràbia Saudí 5.17
França 5.14
Àustria 5.14
Austràlia 5.11
Font: “The Global Competitiveness Report 2011–2012”, Professor Xavier Sala-i-Martin, Columbia University, Chief Advisor of the Centre
for Global Competitiveness and Performance. World Economic Forum. Geneva, Switzerland 2011 70

71. L’Institut IMD publica un altre ranking on també 8 dels 20 Estats amb
major competitivitat del món són Estats europeus petits
Ranking del “World Competitiveness Scoreboard 2011”
Hong Kong 100.0
Estats Units 100.0
Singapur 98.6
Suècia 94.1
Suïssa 92.6
Taiwan 92.0
Canadà 90.8
Qatar 90.2
Austràlia 89.3
Alemanya 87.8
Luxemburg 86.5
Dinamarca 86.4
Noruega 86.3
Holanda 85.7
Finlàndia 84.4
Malàsia 84.1
Israel 81.6
Àustria 81.6
Xina 81.1
Gran Bretanya 80.3
Font: “The World Competitiveness Scoreboard 2011”, Lausanne’s
Institute for Management Development (IMD) 71

72. Catalunya té una superfície semblant a la d’alguns dels països
europeus més competitius
Països europeus amb dimensions semblants a les de Catalunya
(superfície en milers de km2)
Irlanda 70
Lituània 65
Letònia 65
Croàcia 57
Bòsnia 51
Eslovàquia 49
Estònia 45
Dinamarca 43
Holanda 42
Suïssa 41
Moldàvia 34
Catalunya 32
Bèlgica Catalunya té una superfície semblant
31
a la de Dinamarca, Holanda, Suïssa i
Albània 29
Bèlgica
Macedònia 26
Eslovènia 20
Montenegro 14
Xipre 9
Font: Wikipedia, 2011 72

73. Catalunya té també una població semblant a la d’alguns dels
països europeus més competitius
Ranking de Països europeus en funció de la seva població
(milions d’habitants)
Alemanya 83.3
Gran Bretanya 61.1
França 59.8
Itàlia 58.8
Espanya (inclosa Catalunya) 45.1
Polònia 38.6
Rumania 21.7
Holanda 16.3
Grècia 10.6
Portugal 10.4
Bèlgica 10.3
República Txeca 10.3
Hungria 10.1
Suècia 9.1
Àustria 8.2
Bulgària 7.6
Suïssa 7.5
Sèrbia 7.5
Catalunya 7.2
Dinamarca 5.6
Eslovàquia 5.4 Catalunya té una població semblant a la de
Finlàndia 5.2 Suècia i Suïssa, i superior a la de
Noruega 4.5
Croàcia 4.4 Dinamarca, Finlàndia i Noruega
Moldàvia 4.4
Irlanda 4.2
Bòsnia 3.8
Lituània 3.6
Albània 3.6
Letònia 2.4
Macedònia 2.1
Eslovènia 1.9
Estònia 1.4
Nota: no s’han inclòs els països amb menys d’un milió d’habitants
Font: Wikipedia, 2011 73

74. Els països més petits de la Unió Europea han crescut
persistentment molt per sobre dels països grans
Creixement del PIB dels països de la Unió Europea
5% Els països més petits han
Països amb població crescut més en tots els
anys del període 2002-2007
4%
entre 4,6 i 10,5 milions
3%
2%
Països amb població
superior a 38 milions
1%
0%
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
Font: Eurostat
74

75. Els Estats europeus que s’han independitzat recentment han
crescut més del doble que la mitjana de la Unió Europea
Creixement del PIB
9%
8% Països europeus
independitzats recentment
7% (Txèquia, Eslovàquia, Croàcia, L
etònia, Eslovènia, Estònia)
6%
5%
4%
3% Promig dels països
de la Unió Europea
2%
1%
0%
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006
Font: Eurostat
75

76. Els països més petits de la Unió Europea són també els que
estan sortint més aviat de la crisi
Creixement del PIB en el 2on trimestre de 2011 respecte població
4.0%
Lituània
Els països petits estan experimentant
3.0% creixements trimestrals per sobre del 0,7%
Creixement del
PIB en el 2on Letònia
trimestre de 2011 2.0%
Estònia
Irlanda Finlàndia
Els països grans estan experimentant
Àustria
creixements trimestrals per sota del 0,3%
1.0% Suècia
Bèlgica Regne Unit
Eslovàquia Espanya
Itàlia Alemanya
França
0.0%
0 20 40 60 80
Població (milions d’habitants)
Font: El Punt-Avui, 19/09/11
76

77. Espanya és el país d’Europa amb major nivell d’atur, a gran
distància de la majoria de països europeus
Taxa d’atur regional a Europa Taxa d’atur nacional
(2010) (gener de 2012)
Espanya 23.3%
Grècia 19.9%
Portugal 14.8%
Irlanda 14.8%
Letònia 14.7%
Lituània 14.3%
Eslovàquia 13.3%
Bulgària 11.5%
Hungria 10.9%
Polònia 10.1%
França 10.0%
Xipre 9.6%
Itàlia 9.2%
Gran Bretanya 8.4%
Suïssa 8.2%
Dinamarca 7.9%
Suècia 7.6%
Finlàndia 7.5%
Bèlgica 7.4%
Rumania 7.2%
Txèquia 6.9%
Malta 6.5%
Alemanya 5.8%
Luxemburg 5.1%
Holanda 5.0%
Àustria 4.0%
Font: Eurostat (European Commission), Idescat
77