Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Tema 8. Mesopotàmia i Egipte.

17,518 views

Published on

Presentació corresponent al tema 8 del temari de Geografia i Història de 1r d'ESO, dedicat a les primeres civilitzacions, concretament a Mesopotàmia i Egipte.

Published in: Education
  • If you’re struggling with your assignments like me, check out ⇒ www.HelpWriting.net ⇐.
       Reply 
    Are you sure you want to  Yes  No
    Your message goes here
  • Get the best essay, research papers or dissertations. from ⇒ www.WritePaper.info ⇐ A team of professional authors with huge experience will give u a result that will overcome your expectations.
       Reply 
    Are you sure you want to  Yes  No
    Your message goes here
  • Follow the link, new dating source: ❤❤❤ http://bit.ly/2F7hN3u ❤❤❤
       Reply 
    Are you sure you want to  Yes  No
    Your message goes here
  • Dating for everyone is here: ❤❤❤ http://bit.ly/2F7hN3u ❤❤❤
       Reply 
    Are you sure you want to  Yes  No
    Your message goes here
  • DOWNLOAD THIS BOOKS INTO AVAILABLE FORMAT (2019 Update) ......................................................................................................................... ......................................................................................................................... Download Full PDF EBOOK here { https://soo.gd/irt2 } ......................................................................................................................... Download Full EPUB Ebook here { https://soo.gd/irt2 } ......................................................................................................................... Download Full doc Ebook here { https://soo.gd/irt2 } ......................................................................................................................... Download PDF EBOOK here { https://soo.gd/irt2 } ......................................................................................................................... Download EPUB Ebook here { https://soo.gd/irt2 } ......................................................................................................................... Download doc Ebook here { https://soo.gd/irt2 } ......................................................................................................................... ......................................................................................................................... ................................................................................................................................... eBook is an electronic version of a traditional print book THIS can be read by using a personal computer or by using an eBook reader. (An eBook reader can be a software application for use on a computer such as Microsoft's free Reader application, or a book-sized computer THIS is used solely as a reading device such as Nuvomedia's Rocket eBook.) Users can purchase an eBook on diskette or CD, but the most popular method of getting an eBook is to purchase a downloadable file of the eBook (or other reading material) from a Web site (such as Barnes and Noble) to be read from the user's computer or reading device. Generally, an eBook can be downloaded in five minutes or less ......................................................................................................................... .............. Browse by Genre Available eBooks .............................................................................................................................. Art, Biography, Business, Chick Lit, Children's, Christian, Classics, Comics, Contemporary, Cookbooks, Manga, Memoir, Music, Mystery, Non Fiction, Paranormal, Philosophy, Poetry, Psychology, Religion, Romance, Science, Science Fiction, Self Help, Suspense, Spirituality, Sports, Thriller, Travel, Young Adult, Crime, Ebooks, Fantasy, Fiction, Graphic Novels, Historical Fiction, History, Horror, Humor And Comedy, ......................................................................................................................... ......................................................................................................................... .....BEST SELLER FOR EBOOK RECOMMEND............................................................. ......................................................................................................................... Blowout: Corrupted Democracy, Rogue State Russia, and the Richest, Most Destructive Industry on Earth,-- The Ride of a Lifetime: Lessons Learned from 15 Years as CEO of the Walt Disney Company,-- Call Sign Chaos: Learning to Lead,-- StrengthsFinder 2.0,-- Stillness Is the Key,-- She Said: Breaking the Sexual Harassment Story THIS Helped Ignite a Movement,-- Atomic Habits: An Easy & Proven Way to Build Good Habits & Break Bad Ones,-- Everything Is Figureoutable,-- What It Takes: Lessons in the Pursuit of Excellence,-- Rich Dad Poor Dad: What the Rich Teach Their Kids About Money THIS the Poor and Middle Class Do Not!,-- The Total Money Makeover: Classic Edition: A Proven Plan for Financial Fitness,-- Shut Up and Listen!: Hard Business Truths THIS Will Help You Succeed, ......................................................................................................................... .........................................................................................................................
       Reply 
    Are you sure you want to  Yes  No
    Your message goes here

Tema 8. Mesopotàmia i Egipte.

  1. 1. TEMA 8. MESOPOTÀMIA I EGIPTE Salvador Vila Esteve Geografia i Història 1r d’ESO
  2. 2. TEMA 8.- MESOPOTÀMIA I EGIPTE. 1. Característiques de les primeres civilitzacions. 2. Mesopotàmia. 3. Egipte.
  3. 3. 1.- CARACTERÍSTIQUES DE LES PRIMERES CIVILITZACIONS. Naixen al voltant de grans rius que permeten grans collites per inundació o regadiu: el Tigris i l’Èufrates a Mesopotàmia i el Nil a Egipte
  4. 4. 1.- CARACTERÍSTIQUES DE LES PRIMERES CIVILITZACIONS. Construeixen grans ciutats Tenen un poder polític fort concentrat en un rei o faraó, amb impostos i lleis que regulen totes les activitats BABILÒNIA TEBES Assurbanipal II Ramsés II Tutankamón
  5. 5. 1.- CARACTERÍSTIQUES DE LES PRIMERES CIVILITZACIONS. Com que hi ha excedents, es produeixen intercanvis comercials i culturals importants Hi ha fortes diferències socials entre els més rics (rei, nobles, sacerdots, militars,...) i els més pobres (llauradors, esclaus)
  6. 6. 1.- CARACTERÍSTIQUES DE LES PRIMERES CIVILITZACIONS. Utilitzen l’escriptura: cuneïforme a Mesopotàmia i jeroglífica a Egipte Vídeo explicació escriptura cuneïforme
  7. 7. 1.- CARACTERÍSTIQUES DE LES PRIMERES CIVILITZACIONS. Naixen les ciències (astronomia, matemàtiques,...) Tenien religions politeistes: adoraven molts déus PAPIR DE RHIND
  8. 8. Activitats punt 1.- CARACTERÍSTIQUES DE LES PRIMERES CIVILITZACIONS. 1.- A partir del mapa, respon: a) Quin és el tema del mapa (títol)? b) Què és el Creixent Fèrtil? Quins rius el banyaven? Per què creus que van aparèixer allí les primeres civilitzacions? c) Què construïen en Mesopotàmia i Egipte? Posa exemples del mapa. d) Quines obres destacaven en les ciutats? e) Qui tenia el poder polític? f) Quina escriptura utilitzaven en Mesopotàmia? I en Egipte? Per a què creus que la inventaren? g) Com eren les religions d’aquests pobles?
  9. 9. Activitats punt 1.- CARACTERÍSTIQUES DE LES PRIMERES CIVILITZACIONS. 2.- A partir de les imatges, respon: a) Per què en Mesopotàmia i Egipte practicaven una agricultura de regadiu? b) Explica, en forma de xicoteta redacció, les tres fases del cicle agrícola a Egipte a partir dels dibuixos. c) Quin tipus d’obres feien a Egipte per a drenar l’aigua? d) Descriu quins sistemes idearen els mesopotamis per a aprofitar l’aigua dels rius. e) Com seran les collites de l’agricultura de regadiu en comparació amb les de secà? f) Què és un excedent? Com sorgirien els primers excedents? Quines conseqüències tindrien en la demografia (quantitat de població), el comerç, les diferències socials i els intercanvis culturals?
  10. 10. 2.- MESOPOTÀMIA. 2.1.- Introducció. 2.2.- Organització econòmica. 2.3.- Organització social. 2.4.- Organització política. 2.5.- Etapes. 2.6.- Art. UR
  11. 11. 2.1.- Introducció. Què va ser? El lloc on naixen les primeres grans civilitzacions urbanes (primeres grans ciutats) i els primers imperis Quan es va produir? Entre el IV i el I mil·lenni aC On? A Mesopotàmia, la terra entre els rius Tigris i Èufrates Mesopotàmia. Introducció. Mesopotàmia i Orient Mitjà
  12. 12. 2.2.- Organització econòmica. Divisió i especialització del treball en diferents oficis La majoria es dediquen a l’agricultura (d’inundació o regadiu) i a la ramaderia Cada vegada són més importants l’artesania i el comerç i es comença a utilitzar la moneda Lídia, VI aC
  13. 13. 2.3.- Organització social. És una societat esclavista: divisió en lliures o amos (propietaris de terres, ramat, negocis i/o esclaus) i esclaus (propietat dels amos, sense cap dret) Hi havia tres grups socials, amb grans diferències entre ells Els awilum que tenien riquesa i poder (rei, nobles, sacerdots i alts funcionaris) Els muskenum que es dedicaven a produir (camperols, artesans, comerciants) Els wardum o esclaus Les dones estaven sotmeses a l’autoritat dels homes i, quan treballaven, cobraven la meitat que un home
  14. 14. 2.4.- Organització política. Són ciutats-estat en què cadascuna controla les terres del voltant i són independents unes d’altres, amb un rei o monarca que té el poder polític, militar i religiós i que governa en nom dels déus (són politeistes: adoren a molts déus) Rei Gudea de Lagash Hammurabi Déu Shamash (sol i justícia) Anat (fertilitat i guerra) Baal (principal a Babilònia) Inana o Ishtar (amor i guerra) Cel i pare dels déus Clima i tormentes Saviesa
  15. 15. 2.5.- Etapes (I). Sumer (3800 – 2400 aC) amb Gilgameix Accad (2400 – 1800 aC), amb Sargon Sumeria. La pri- mera civilització
  16. 16. 2.5.- Etapes (II). Babilònia (1800 – 1300 aC), amb Hammurabi
  17. 17. 2.5.- Etapes (II). Imperi assiri (1300 – 600 aC), amb Assurbanipal Grans civilitzacions. Mesopotàmia (resum)
  18. 18. 2.6.- Art (I). Destaca l’arquitectura, en què utilitzen l’arc i la volta per a construir temples (ziggurats) i palaus amb materials com rajoles i ceràmica vidrada Ziggurat d’Ur. Artehistoria Porta d’Ishtar. Robert Sepehr
  19. 19. 2.6.- Art (II). Fan escultures de déus i reis, relleus i esteles commemoratives
  20. 20. Activitats punt 2.- MESOPOTÀMIA. 1.- A partir del mapa i els teus coneixements, respon: a) Quin és el tema del mapa (posa-li títol)? b) Quins rius banyen Mesopotàmia? c) Què va sorgir a Mesopotàmia a partir del IV mil·lenni aC? Posa exemples del mapa. d) Quins quatre imperis podem veure al mapa? Digues en quines dates va existir cadascun d’ells i quines ciutats comprenien. e) Per què diem que eren ciutats-estat? Qui i com manava en cadascuna d’elles? Posa exemples de monarques dels imperis representats al mapa.
  21. 21. Activitats punt 2.- MESOPOTÀMIA. 2.- Com s’organitzaven econòmicament els mesopotamis? 3.- Amb l’ajuda del dibuix, elabora una redacció (mínim cinc línies) en què expliques com s’organitzaven socialment els mesopotamis. 4.- Quins edificis destaquen en l’art mesopotàmic? Com i amb què els construïen? 5.- Completa l’eix cronològic de les etapes de la història de Mesopotàmia:
  22. 22. 3.- EGIPTE. 3.1.- Introducció. 3.2.- Organització econòmica. 3.3.- Organització social. 3.4.- Ciència. 3.5.- Organització política. 3.6.- Etapes. 3.7.- Religió. 3.8.- Art.
  23. 23. 3.1.- Introducció. Què va ser? Van construir un gran imperi amb grans ciutats com Memfis i Tebes Quan es va produir? Entre el IV i el I mil·lenni aC On? A la vora del riu Nil, a Egipte Ciutats i cases d’Egipte
  24. 24. 3.2.- Organització econòmica. Fonamentalment vivien de l’agricultura, controlant les crescudes del Nil amb dics i canals (regadiu) Hosanna a tu, oh déu Hapi (Nil), que apareixes en aquesta terra i et presentes en pau per fer que Egipte visca. Tu dónes aigua als camps (...), dónes vida als animals. I mentre baixes pel teu camí des del cel dónes a beure incessantment a la terra. Ets amic del pa i la beguda, tu enforteixes el gra i el fas créixer (...). Eres el senyor del teu poble. Himne en honor del Nil, XIX dinastia (cap al 1200 aC).
  25. 25. 3.2.- Organització econòmica.
  26. 26. 3.2.- Organització econòmica. També són importants la ramaderia, l’artesania i el comerç al llarg del Nil
  27. 27. 3.3.- Organització social. És una societat esclavista Faraó Família del faraó, nobles i sacerdots Escribes, soldats, comer- ciants i artesans Camperols Esclaus
  28. 28. 3.3.- Organització social. Els més rics són el faraó i la seua família, els nobles i militars, els sacerdots i els escribes Un escriba no pateix en qualsevol lloc de la ciutat. Com cobreix les necessitats d’altre, no li faltaran recompenses. No veig altre ofici com aquest. Jo mai he vist al fill del ferrer com a ambaixador, però l’he vist treballant junt a la boca del seu forn, amb els dits com els d’un cocodril i fent més pudor que els ous de peix. El picapedrer treballa amb tota classe de pedres dures. Quan acaba les seues tasques, els seus braços estan esgotats i dorm ajupit fins que ix el Sol. El llaurador porta sempre la mateixa roba. La seua veu és ronca com la d’un corb. Els seus dits estan enfeinats i els seus braços han estat ressecats pel vent. Descansa, quan s’ho pot permetre, en el fang. Posa tot el teu interès en aprendre. No hi ha res que es puga comparar realment amb això. El que hages aprofitat en un sol dia d’escola és un guany per a l’eternitat. Ensenyaments de Khety, fill de Duauf (cap al 2100 aC). Faraó Habitatge de noble Sacerdot Nobles
  29. 29. 3.3.- Organització social. Els mercaders i artesans també són importants
  30. 30. 3.3.- Organització social.
  31. 31. 3.3.- Organització social. També eren lliures els xicotets llauradors, que eren els més nombrosos però no podien abandonar les terres i havien de donar al faraó una part de la collita i treballar per a ell durant un temps Els esclaus eren els que feien els treballs més durs i vivien en pitjors condicions, sense cap dret Les dones tenien alguns drets com tindre, administrar i heretar propietats, comprar i vendre els seus béns o divorciar-se, encara que normalment es dedicaven a cuidar de la casa i els fills, teixir, fer pa, participar en el treball del camp o fer de sirventes El faraó quasi sempre era un home. Tan sols cinc dones van arribar a ser faraones, bé que en alguns casos com a mares del futur faraó. Un cas particular va ser el de Nefertiti, a qui el seu marit, Amenofis IV (Akenaton), va convertir en reina en igualtat amb ell, segons sembla. En algunes representacions la reina porta la doble corona d’Egipte, símbol del poder dels faraons.
  32. 32. 3.4.- Ciència. Porten a terme avanços tècnics importants: desenvolupen el càlcul, la geometria, l’agricultura, l’astronomia, la hidràulica i les tècniques de construcció
  33. 33. 3.5.- Organització política. El faraó té el poder absolut és l’amo de totes les terres i controla les obres de canalització i el comerç, ajudat pels governadors de les províncies, l’exèrcit, els sacerdots i els funcionaris Egipte. El poder absolut dels reis i faraons
  34. 34. 3.6.- Etapes (I). Imperi Antic (2700 - 2200 aC), amb la unió de tot Egipte i la construcció de les grans piràmides Imperi Mitjà (2050 – 1750 aC), amb el trasllat de la capital de Memfis a Tebes i múltiples guerres
  35. 35. 3.6.- Etapes (II). Imperi Nou (1550 – 1070 aC), amb l’expansió territorial de Ramsés II Època tardana (685 – 30 aC), en què Egipte entre en una crisi final amb les invasions persa (684 – 332 aC), grega (332 – 69 aC) i romana (69 – 30 aC) Egipte. Una de les grans civilitzacions
  36. 36. 3.7.- Religió. Eren politeistes: adoraven molts déus (Ra, Amon, Osiris, Isis, Horus,...) El mite d’Osiris, Seth i Horus
  37. 37. 3.7.- Religió. El faraó era adorat com un déu Hi havia sacerdots, amb molt de poder, que s’encarregaven del culte als déus, obsequiant-los amb ofrenes Els sacerdots han d’observar unes regles d’higiene molt severes per no enutjar els déus: s’han de rasurar el cos sencer cada dos dies per servir els déus. Es llaven dues vegades al dia amb aigua freda i dues vegades cada nit. No mengen ni peix ni faves, però s’alimenten d’un pa sagrat especialment cuit per a ells. Cada dia mengen carn de bou en abundància acompanyada amb vi. HERODOT: Històries, segle I aC.
  38. 38. 3.8.- Art. En honor als déus feien grans temples arquitravats i de pedra, on sols accedien el faraó i els sacerdots Temple de Luxor Temple de Konsú (Karnak) Animation of Abu Simbel
  39. 39. 3.8.- Art. Decoraven les parets amb pintures murals que representaven les figures amb l’ull i el tronc de cara i la cara, els braços i les cames de perfil, sense profunditat i amb una perspectiva jeràrquica o social (quan més important era el personatge, més gran, destacant els déus i faraons) Pintura i escultura egípcia per a 1r d’ESO
  40. 40. 3.8.- Art. Per anar a l’altre món, soterraven els morts momificats, amb figuretes i el Llibre dels Morts: els més rics construïen tombes en forma de mastabes, piràmides i hipogeus Momificació i culte als morts
  41. 41. 3.8.- Art. Salve, déu gran, senyor de la veritat i de la justícia, jo porte al meu cor la veritat i la justícia, perquè he arrancat d’ell tot el mal. No he causat sofriment als homes. No he utilitzat la violència amb els meus parents. No he fet treballar amb excés en profit meu. No he intrigat per ambició. No he maltractat els meus servents. No he blasfemat contra els déus. No he privat l’indigent de la seua subsistència. No he permès que cap servent fóra maltractat pel seu amo. No he provocat la fam. No he ordenat matar, ni he matat. No he furtat les ofrenes del temple. No he tractat d’utilitzar mitjans il·lícits per augmentar els meus dominis, ni per usurpar els camps d’un altre. No he pres la llet de la boca de cap infant. No he obstruït les aigües quan havien de córrer. Sóc pur! Sóc pur! Sóc pur! Llibre dels Morts. Confessió negativa davant el tribunal, 1550 aC.
  42. 42. 3.8.- Art. MASTABA
  43. 43. 3.8.- Art. Les piràmides. Artehistoria ZOSER KEOPS MICERÍ KEFRÉN KEOPS Els sacerdots em van explicar que el faraó Keops va obligar a tots els egipcis a treballar per a ell. Uns s’encarregaven d’extraure de les pedreres d’Aràbia els milions de blocs de pedra que es necessitaven. Altres els transportaven fins el riu Nil i els carregaven en vaixells per traslladar-los fins el lloc triat. Cent mil homes treballaven a la vegada en la seua construcció. El treball era tan dur que calia substituir-los cada tres mesos. Els deu primers anys es va construir el camí d’accés i les cambres subterrànies. Es van necessitar vint anys més per construir la piràmide. La seua base és quadrada i està recoberta de pedres polides, perfectament ajustades. HERODOT: Històries, segle V aC. PIRÀMIDES
  44. 44. 3.8.- Art. Tomba de Nefertari HIPOGEUS TUTANKAMÓN
  45. 45. Activitats punt 3.- EGIPTE. 1.- A partir del mapa i el que has aprés, respon: a) Tema (posa-li títol). b) En quina zona viurien els antics egipcis? Per què? c) En quines dues parts es dividia l’antic Egipte? Quina és la capital de cadascuna? Digues dues ciutats importants més de cada part. d) Quan es va desenvolupar l’antiga civilització egípcia?
  46. 46. Activitats punt 3.- EGIPTE. 2.- A partir del dibuix, respon: a) Quina era la principal activitat econòmica? b) Com regaven els camps? c) Explica les diferents activitats relacionades amb el cultiu i el blat que es veuen al dibuix. d) A part de les relacionades amb l’agricultura, quines altres activitats econòmiques es veuen al dibuix? e) Per què el riu Nil era tan important per als egipcis? f) Quins van ser els avanços tècnics més importants? Quins d’ells tenen a veure amb l’economia?
  47. 47. Activitats punt 3.- EGIPTE. 3.- Amb l’ajuda del dibuix, explica en forma de redacció (mínim deu línies) la societat egípcia. 4.- A partir del dibuix, respon: a) Què representa el dibuix? b) Quins símbols del poder del faraó es veuen al dibuix? Què representa cadascun? c) Què era considerat el faraó a l’antic Egipte? Quins poders tenia? Qui l’ajudava a governar?
  48. 48. Activitats punt 3.- EGIPTE. 5.- Completa l’eix cronològic de les etapes de la història d’Egipte: 6.- Com era la religió egípcia? Posa cinc exemples de déus egipcis i digues de què era déu cadascun. 7.- Què construïen els egipcis en honor als déus? Com decoraven les parets? 8.- Què feien els egipcis amb els morts? Per què? 9.- Quins tres tipus de tombes o monuments funeraris va haver a l’antic Egipte? Dibuixa’ls.
  49. 49. ACTIVITATS DE SÍNTESI. 1.- Vocabulari: a) Mesopotàmia: b) Ciutat-estat: c) Esclavista: d) Politeista: e) Arc: f) Volta: g) Ziggurat: h) Faraó: i) Momificació: j) Piràmide:
  50. 50. ACTIVITATS DE SÍNTESI. 2.- Completa al teu quadern el quadre-resum següent (en una fulla sencera i en posició apaïsada): MESOPOTÀMIA EGIPTE Què? Quan? On? Organització econòmica Organització social Organització política Etapes de la seua història Religió Art

×