SlideShare a Scribd company logo
1 of 42
TIPUS DE CIUTATS

Ciutat d’origen comercial. Ciutats   Ciutats al voltant dels castells o
que creixien en llocs estratègics    monestirs i que moltes es van
com ponts, rutes de peregrinatge     convertir en ciutats
o rutes comercials. En aquestes      emmurallades.
ciutats s’establien artesans i
comerciants
CIUTAT BAIXA EDAD MITJANA
POBLE A L’EDAT MITJANA
Les cases de la gent dels pobles eren molt senzilles. Tenien una
única habitació on tota la família menjava i dormia, allà també hi
havia el foc amb el que s'il·luminaven i s’’escalfaven.
A les cases del camp sovint hi vivien els animals en la mateixa
cambra ja que els hi donaven escalfor encara que això suposava
que les cases fessin molt mala olor.
A la nit no es permetia que tinguessin el foc obert ja que hi havia
molts incendis ja que els sostre era de palla o canya i les parets de
fusta. En aquella època no hi havia bombers.
CASA EDAT MITJANA
.
                  PERSONES I ANIMALS AL MATEIX
                  LLOC




ARCÓ                                  FOC




                                   TAULA
Hi havia molts pocs mobles, una taula , un bagul i algun tamboret. No
tenien llit i dormien sobre una roba o sobre palla




No tenien cadires, ni forquilles i els més pobres tampoc plats i feien servis les
llesques de pa com a plats.
Com tampoc tenien neveres havien de guardar la carn i el peix que pescaven en
barrils amb sal per a que no es podrissin. Tampoc tenien el costum de guardar
menjar en un rebost
NO TENIEN AIGUA
La gent menjava bàsicament sopes de pa, verdures i hortalisses i la majoria de
carn que menjaven eren de xai, porc o ovelles. També menjaven llegums i
formatges
 Les classes més pobres es menjaven les parts de menuts com fetge, budells,.... Al
camp també menjaven animals que caçaven però els animals pertanyien al
senyor del castell i havien de demanar permís.
A les ciutats que estaven a prop del mar hi tenien més aliments gràcies al comerç
dels vaixells i també hi tenien peix fresc.


                               La beguda que més bevien era el vi




                                   Cal dir que ells ja tenien el costum de rentar-se les
                                   mans abans de menjar
Els senyors més rics vivien en cases de pedra o en els castells.
  Com era una època de guerra hi havia ciutats emmurallades en les que es
  tancaven les portes per la nit.




El castell com a fortalesa i residència era un símbol de poder del senyor. A dins hi
havia cavallerisses, cellers, rebosts, jardins, habitatges de soldats i servents que
feien que els seus habitants visquessin sense haver de sortir a l’exterior per abastir-
me en cas de setge perllongat.
El senyor del castell impartia la justícia, signava aliances, recaptava tributs i rebia
els seus hostes. El senyor podia actuar com a policia i jutge.
La gent del camp havia de donar una part de les seves collites al
senyor del castell i ell a canvi, havia de proveir-los de forns, molins,
pous i premses




                                          Molí de vent o d’aigua per moldre
                                          els cereals i les olives
En aquella època l’agricultura era la principal activitat econòmica. Cada pagès
intentava produir una mica de tot allò que necessitava: cereals, verdures,
raïm…No obstant, encara que havien de treballar molt, la terra donava pocs
fruits i no tenien gaire eines




                                           No hi havia tractors
A les ciutats va començar a desenvolupar-se el comerç i a ser tot un centre
econòmic. Es portaven productes (aliments, robes, estris...) i es canviaven per
altres elaborats a les ciutats. S’organitzaven fires en les que artesans i
comerciants es reunien per vendre les seves mercaderies, i cadascun tenia la
seva especialitat: el pollastrer venia pollastres, el ramader vaques...
A cada professió li corresponia una organització anomenada gremi, que supervisava
la formació dels aprenents, fixava els horaris de treball, controlava la qualitat dels
productes, el preu...Tots s’ajudaven entre si i tot artesà havia de pertànyer a un gremi.
Es comencen a fer rutes comercials entre zones i sorgeix la moneda i la banca
MEDIS DE TRANSPORT
La ciutat s’organitzava per barris. Disposava d’un barri administratiu, el campanar,
el jutjat i la casa del batlle (el delegat del rei).
Roba
·De llana basta.
·Els homes portaven una túnica curta i mitges
·Les dones faldilla llarga i corpiño i cap tapat amb un mocador.
NO TENIEN NEVERES



    SOL




                SAL
EDAD MITJANA
·Alimentació
·cereals, les verdures i les llegums.
·Alguns teníen gallines, una vaca o una ovella . Obtenien ous, llet i formatge.
·La carn i el peix només els més rics.
·Bebien vi amb aigua o vinagre o cervessa.
·
·
NO TENIEN COTXES
FORNER
FORN DE PA
FERRETERIA
HORT A CASA I EINES
CARRERS I VIVENDES




  SORRA I FUSTA   QUITRÀ I MAONS
LA VIDA A L'EDAT MITJANA
LA VIDA A L'EDAT MITJANA
LA VIDA A L'EDAT MITJANA
LA VIDA A L'EDAT MITJANA
LA VIDA A L'EDAT MITJANA
LA VIDA A L'EDAT MITJANA

More Related Content

What's hot (20)

EL REI (EDAT MITJANA)
EL REI (EDAT MITJANA)EL REI (EDAT MITJANA)
EL REI (EDAT MITJANA)
 
Nobles
NoblesNobles
Nobles
 
La vida en els monestirs
La vida en els monestirsLa vida en els monestirs
La vida en els monestirs
 
Power point edat mitjana
Power point edat mitjanaPower point edat mitjana
Power point edat mitjana
 
Les ciutats medievals
Les ciutats medievalsLes ciutats medievals
Les ciutats medievals
 
POWER EDAT MITJANA 6è A
POWER EDAT MITJANA 6è APOWER EDAT MITJANA 6è A
POWER EDAT MITJANA 6è A
 
ELS MONJOS (EDAT MITJANA)
ELS MONJOS (EDAT MITJANA)ELS MONJOS (EDAT MITJANA)
ELS MONJOS (EDAT MITJANA)
 
Edat mitjana vida al castell
Edat mitjana vida al castellEdat mitjana vida al castell
Edat mitjana vida al castell
 
L’art de l’edat mitjana
L’art de l’edat mitjanaL’art de l’edat mitjana
L’art de l’edat mitjana
 
Els castells medievals
Els castells medievalsEls castells medievals
Els castells medievals
 
La vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat durant l'Edat MitjanaLa vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
 
Els monjos
Els monjosEls monjos
Els monjos
 
Artesans
ArtesansArtesans
Artesans
 
2.3r ESO. Europa feudal.
2.3r ESO. Europa feudal.2.3r ESO. Europa feudal.
2.3r ESO. Europa feudal.
 
Cavallers
CavallersCavallers
Cavallers
 
El feudalisme 1
El feudalisme 1El feudalisme 1
El feudalisme 1
 
Els castells
Els castellsEls castells
Els castells
 
T4 Feudalisme
T4 FeudalismeT4 Feudalisme
T4 Feudalisme
 
L'Edat Mitjana
L'Edat MitjanaL'Edat Mitjana
L'Edat Mitjana
 
El clergat
El clergatEl clergat
El clergat
 

Viewers also liked (17)

Edat mitjana
Edat mitjanaEdat mitjana
Edat mitjana
 
L'edat mitjana
L'edat mitjanaL'edat mitjana
L'edat mitjana
 
El Franquisme (1939 - 1975)
El Franquisme (1939 - 1975)El Franquisme (1939 - 1975)
El Franquisme (1939 - 1975)
 
Elsmovimentsmigratoris 120304122802-phpapp02
Elsmovimentsmigratoris 120304122802-phpapp02Elsmovimentsmigratoris 120304122802-phpapp02
Elsmovimentsmigratoris 120304122802-phpapp02
 
Franz Marc
Franz MarcFranz Marc
Franz Marc
 
Prehistoria
PrehistoriaPrehistoria
Prehistoria
 
La Guerra Freda
La Guerra FredaLa Guerra Freda
La Guerra Freda
 
L'europa feudal
L'europa feudalL'europa feudal
L'europa feudal
 
Edat mitjana a Catalunya
Edat mitjana a CatalunyaEdat mitjana a Catalunya
Edat mitjana a Catalunya
 
Ponencia castillos
Ponencia castillosPonencia castillos
Ponencia castillos
 
Els castells medievals
Els castells medievalsEls castells medievals
Els castells medievals
 
Edad medieval 1r,2n, i 3r de primària
Edad medieval 1r,2n, i 3r de primàriaEdad medieval 1r,2n, i 3r de primària
Edad medieval 1r,2n, i 3r de primària
 
Escola Nova Projecte època medieval
Escola Nova Projecte època medieval Escola Nova Projecte època medieval
Escola Nova Projecte època medieval
 
1.3r ESO. L'Islam
1.3r ESO. L'Islam1.3r ESO. L'Islam
1.3r ESO. L'Islam
 
Adaptació edat mitjana (primària).ppt
Adaptació edat mitjana (primària).pptAdaptació edat mitjana (primària).ppt
Adaptació edat mitjana (primària).ppt
 
3.3r ESO. La ciutat medieval.
3.3r ESO. La ciutat medieval.3.3r ESO. La ciutat medieval.
3.3r ESO. La ciutat medieval.
 
Power point edad media
Power point edad mediaPower point edad media
Power point edad media
 

Similar to LA VIDA A L'EDAT MITJANA

Similar to LA VIDA A L'EDAT MITJANA (20)

Edat Mitjana
Edat Mitjana Edat Mitjana
Edat Mitjana
 
La forma de vida dels romans
La forma de vida dels romansLa forma de vida dels romans
La forma de vida dels romans
 
La vida a l'edat mitjana
La vida a l'edat mitjanaLa vida a l'edat mitjana
La vida a l'edat mitjana
 
Edatmitjana
EdatmitjanaEdatmitjana
Edatmitjana
 
Edat mitjanaaaaa
Edat mitjanaaaaaEdat mitjanaaaaa
Edat mitjanaaaaa
 
Treball edadt mitjana
Treball edadt mitjanaTreball edadt mitjana
Treball edadt mitjana
 
EDAT ANTIGA
EDAT ANTIGAEDAT ANTIGA
EDAT ANTIGA
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
 
Viatge per la història_4t Primària
Viatge per la història_4t PrimàriaViatge per la història_4t Primària
Viatge per la història_4t Primària
 
Ca nostra
Ca nostraCa nostra
Ca nostra
 
Edat mitjana
Edat mitjanaEdat mitjana
Edat mitjana
 
L'Edat Mitjana
L'Edat MitjanaL'Edat Mitjana
L'Edat Mitjana
 
3. la ciutat medieval
3. la ciutat medieval3. la ciutat medieval
3. la ciutat medieval
 
Tema 9 l'edat mitjana
Tema 9 l'edat mitjanaTema 9 l'edat mitjana
Tema 9 l'edat mitjana
 
Els estaments prvilegiats
Els estaments prvilegiatsEls estaments prvilegiats
Els estaments prvilegiats
 
La ciutat medieval
La ciutat medievalLa ciutat medieval
La ciutat medieval
 
Edat mitjana
Edat mitjanaEdat mitjana
Edat mitjana
 
La ciutat medieval
La ciutat medievalLa ciutat medieval
La ciutat medieval
 
La edat mitjana
La edat mitjanaLa edat mitjana
La edat mitjana
 
EDAT MITJA / EDAD MEDIA
EDAT MITJA / EDAD MEDIAEDAT MITJA / EDAD MEDIA
EDAT MITJA / EDAD MEDIA
 

More from Escola Santa Anna (9)

RODOLINS 2013
RODOLINS 2013RODOLINS 2013
RODOLINS 2013
 
Prova
ProvaProva
Prova
 
RODOLINS 2011 P4
RODOLINS 2011 P4RODOLINS 2011 P4
RODOLINS 2011 P4
 
RODOLINS 2010
RODOLINS 2010RODOLINS 2010
RODOLINS 2010
 
Els Dofins
Els DofinsEls Dofins
Els Dofins
 
Henry Moore
Henry MooreHenry Moore
Henry Moore
 
ENLLAÇOS SOBRE BALENES
ENLLAÇOS SOBRE BALENESENLLAÇOS SOBRE BALENES
ENLLAÇOS SOBRE BALENES
 
RODOLINS P4 ESCOLA SANTA ANNA 08-09
RODOLINS P4 ESCOLA SANTA ANNA 08-09RODOLINS P4 ESCOLA SANTA ANNA 08-09
RODOLINS P4 ESCOLA SANTA ANNA 08-09
 
RODOLINS 08
RODOLINS 08RODOLINS 08
RODOLINS 08
 

Recently uploaded

ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.Lasilviatecno
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERSSuperAdmin9
 
transició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller attransició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller atJuliaBasart1
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555twunt
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 

Recently uploaded (9)

ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
 
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
 
transició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller attransició historia segon de batxiller at
transició historia segon de batxiller at
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 

LA VIDA A L'EDAT MITJANA

  • 1. TIPUS DE CIUTATS Ciutat d’origen comercial. Ciutats Ciutats al voltant dels castells o que creixien en llocs estratègics monestirs i que moltes es van com ponts, rutes de peregrinatge convertir en ciutats o rutes comercials. En aquestes emmurallades. ciutats s’establien artesans i comerciants
  • 4. Les cases de la gent dels pobles eren molt senzilles. Tenien una única habitació on tota la família menjava i dormia, allà també hi havia el foc amb el que s'il·luminaven i s’’escalfaven. A les cases del camp sovint hi vivien els animals en la mateixa cambra ja que els hi donaven escalfor encara que això suposava que les cases fessin molt mala olor. A la nit no es permetia que tinguessin el foc obert ja que hi havia molts incendis ja que els sostre era de palla o canya i les parets de fusta. En aquella època no hi havia bombers.
  • 5. CASA EDAT MITJANA . PERSONES I ANIMALS AL MATEIX LLOC ARCÓ FOC TAULA
  • 6. Hi havia molts pocs mobles, una taula , un bagul i algun tamboret. No tenien llit i dormien sobre una roba o sobre palla No tenien cadires, ni forquilles i els més pobres tampoc plats i feien servis les llesques de pa com a plats. Com tampoc tenien neveres havien de guardar la carn i el peix que pescaven en barrils amb sal per a que no es podrissin. Tampoc tenien el costum de guardar menjar en un rebost
  • 8. La gent menjava bàsicament sopes de pa, verdures i hortalisses i la majoria de carn que menjaven eren de xai, porc o ovelles. També menjaven llegums i formatges Les classes més pobres es menjaven les parts de menuts com fetge, budells,.... Al camp també menjaven animals que caçaven però els animals pertanyien al senyor del castell i havien de demanar permís. A les ciutats que estaven a prop del mar hi tenien més aliments gràcies al comerç dels vaixells i també hi tenien peix fresc. La beguda que més bevien era el vi Cal dir que ells ja tenien el costum de rentar-se les mans abans de menjar
  • 9. Els senyors més rics vivien en cases de pedra o en els castells. Com era una època de guerra hi havia ciutats emmurallades en les que es tancaven les portes per la nit. El castell com a fortalesa i residència era un símbol de poder del senyor. A dins hi havia cavallerisses, cellers, rebosts, jardins, habitatges de soldats i servents que feien que els seus habitants visquessin sense haver de sortir a l’exterior per abastir- me en cas de setge perllongat. El senyor del castell impartia la justícia, signava aliances, recaptava tributs i rebia els seus hostes. El senyor podia actuar com a policia i jutge.
  • 10.
  • 11.
  • 12. La gent del camp havia de donar una part de les seves collites al senyor del castell i ell a canvi, havia de proveir-los de forns, molins, pous i premses Molí de vent o d’aigua per moldre els cereals i les olives
  • 13. En aquella època l’agricultura era la principal activitat econòmica. Cada pagès intentava produir una mica de tot allò que necessitava: cereals, verdures, raïm…No obstant, encara que havien de treballar molt, la terra donava pocs fruits i no tenien gaire eines No hi havia tractors
  • 14. A les ciutats va començar a desenvolupar-se el comerç i a ser tot un centre econòmic. Es portaven productes (aliments, robes, estris...) i es canviaven per altres elaborats a les ciutats. S’organitzaven fires en les que artesans i comerciants es reunien per vendre les seves mercaderies, i cadascun tenia la seva especialitat: el pollastrer venia pollastres, el ramader vaques...
  • 15.
  • 16. A cada professió li corresponia una organització anomenada gremi, que supervisava la formació dels aprenents, fixava els horaris de treball, controlava la qualitat dels productes, el preu...Tots s’ajudaven entre si i tot artesà havia de pertànyer a un gremi. Es comencen a fer rutes comercials entre zones i sorgeix la moneda i la banca
  • 17.
  • 19. La ciutat s’organitzava per barris. Disposava d’un barri administratiu, el campanar, el jutjat i la casa del batlle (el delegat del rei).
  • 20. Roba ·De llana basta. ·Els homes portaven una túnica curta i mitges ·Les dones faldilla llarga i corpiño i cap tapat amb un mocador.
  • 21. NO TENIEN NEVERES SOL SAL
  • 22.
  • 23.
  • 24.
  • 25. EDAD MITJANA ·Alimentació ·cereals, les verdures i les llegums. ·Alguns teníen gallines, una vaca o una ovella . Obtenien ous, llet i formatge. ·La carn i el peix només els més rics. ·Bebien vi amb aigua o vinagre o cervessa. · ·
  • 30.
  • 31.
  • 32. HORT A CASA I EINES
  • 33.
  • 34.
  • 35.
  • 36. CARRERS I VIVENDES SORRA I FUSTA QUITRÀ I MAONS