2. Què és el micro-relat?
El micro-relat és un estil literari narratiu diferent a la
novel·la o el conte. La seva característica principal és la
brevetat del seu contingut. Alguns exemples de micro-
relats són les faules, les endevinalles, les paràboles, els
grafits...
Els micro-relats ens ajuden a millorar la nostra expressió
escrita i l’ortografia.
Existeixen moltes formes d’anomenar un conte brevíssim:
micro-conte, mini conte, conte minúscul, conte en
miniatura...
4. Aquest estil literari té origen a l’Edat Mitja, però
encara més enrere existeixen antecedents en
les paràboles de Jesús, separades del text,
com estructures narratives completes i breus i
de forma individual.
A Espanya Ramón Gómez de la Serna, Juan
Ramón Jiménez i Max Aub, i alguns més feien
el micro-relat.
5. Durant els anys 70, a Estats Units i Llatinoamèrica
es va començar a explorar aquest gènere.
En la segona meitat del segle XX, es donen a
conèixer els textos de David Lagmanovich, que es
presenten com una proposta literària.
Per entendre el micro-conte no es necessiten altres
referents per donar sentit a algunes expressions.
Aquesta narració té una gran intensitat expressiva,
és a dir, es basa en allò que conté el més important.
6. El microrrelat recupera i revisa gèneres de tradició clàssica
com l’aforisme, la sentència, l’anècdota, la fàbula, la
paràbola. Això provoca que les versions sobre els seus
antecedents siguin múltiples.
Lagamnovich defineix l’orígen, a través de la brevetat, a
l’haiku japonès.
Juan Armando Epple estableix un orígen dual: el microrrelat
recull ecos tant de la tradició oral o folclórica, com de la
tradició culta.
Pilar Tejero considera que el principi de la micronarrativa
s’ha de buscar-lo en la tradició literària de l’anècdota, i
l’origen està en la cultura occidental (antiguitat clàssica)
8. Autonomia
De manera similar al poema o al conte, el
micorrelat és un text literari complet,
independent, autònom i perfectament acabat,
malgrat que el final pugui quedar obert.
Brevetat
Sense brevetat el micro-conte no existiria. De
tota manera, l’extensió és molt variable: des
d’una ratlla a una pàgina.
Llenguatge
Es fa servir una prosa senzilla però molt acurada i
precisa, habitualment enginyosa o poètica.
9. Temes
La temàtica és molt variada, però d’una manera o altra ha de
referir-se a l’àmbit dels interessos humans, tot i que els
protagonistes puguin ser tota mena d’éssers –reals o imaginaris-
i fins i tot objectes.
Acostumen a centrar-se en un fet o incident individual.
Títol
La tria d’un bon títol és molt sovint fonamental a l’hora
d’entendre el sentit últim del text. El títol i el text formen una
unitat indissoluble.
Tan important és el títol que de vegades és més llarg que el
conte mateix:
Títol: “El sabor de una media luna a las nueve de la mañana en
un viejo café de barrio donde a los 97 años Rodolfo Mondolfo
todavía se reúne con sus amigos los miércoles a la tarde”
Text: “Qué bueno”
(Luisa Valenzuela)
10.
11. Fragmentarisme
La seqüència narrativa acostuma a ser
incompleta, i els finals sovint són
imprevistos, oberts a diferents
interpretacions que fan reflexionar al
lector.
Com tota literatura exigent, els millors
microrelats no s’acaben de llegir
mai, necessiten diverses lectures.
Humor
No són pocs els exemples de microrelats
en els quals l’humor és un referent. L’autor
juga amb l’escepticisme i la
ironia, contempla el món que l’envolta i el
jutja mitjançant el llenguatge.
12. Un aforisme és un text breu que expressa un pensament
complex de forma estètica. Es considera un gènere literari
i sovint es recull en frases cèlebres.
L’autor no dóna la seva opinió.
Els primers aforismes els va escriure. Són especialment
abundants durant el període hel·lenístic, al Renaixement i
a la Il·lustració.
13. Què són les gregueries?
Les gregueries són textos breus semblants als
aforismes, constituïts per una sola frase
escrita en una sola línia i que expressa
pensaments filosòfics, humorístics, i lírics.
humorisme + metàfora = gregueria.
14.
15. INCIDENT PORNODIPLOMÀTIC
La situació s'hauria desenvolupat de manera
molt diferent si, en anar a saludar a
l'ambaixador extraterrestre, s'hagués adonat
a temps que allò que anava a estrènyer no
era la mà.
Marc Recio i Calderó
16. L'ocell i el gat
Al bell mig de la carretera, l'ocell s'ha salvat
de miracle. El gat no ha tingut tanta sort.
Miquel Bohigas Costabella
17. Los Tres hombres
Dicen que hay tres hombres que nacieron en el
mismo hospital los tras a la misma hora, en el
mismo minuto y en el mismo segundo, pero los tres
eran de distintas madres, i el destino los mando a
diferentes partes del mundo.
Dicen que si esos tres hombres se encuentran en el
mismo sitio los tres todos los niños nacidos y que
quedaban por nacer moriran
Alvaro Aceña
18. John Spencer
John Spencer bajó de su nave, y
pisó una cosa verde;más tarde se
enteró de que había pisado al único
habitante de Marte.
Anna Solé Tremoleda
