2. Us fem arribar un petit recull de poemes amb motiu
del centenari del naixement de l’escriptora Joana
Raspall.
Són només una petita mostra d’entre la gran quantitat
que aquesta autora ha escrit pensant sobretot en els
nens i nenes de totes les edats, us els recomanem.
Són una bona eina per potenciar la imaginació, la
creativitat, la fantasia i el llenguatge, oral i escrit.
A l’escola els treballarem i ens agradaria que des de
casa poguéssiu col.laborar-hi, podeu llegir-los,
recitar-los … i sobretot, disfrutar-los en familia.
2
3. P3
EL CARGOL
AMB TRES GOTETES DE PLUJA
ENGANYARÉ EL CARGOL
PERQUÈ SURTI I TREGUI BANYA
ENCARA QUE FACI SOL.
QUAN VEURÀ LA TERRA EIXUTA
ES QUEDARÀ TOT PARAT,
I PER MÉS QUE MIRI ENLAIRE
NO SABRÀ QUI L’HA MULLAT.
- SÓC JO, CARGOL! NO T’ENFADIS,
NO TINC MALA INTENCIÓ;
SOLS VULL VEURE’T, QUE M’AGRADES,
TAN POLIT I TAN RODÓ!
JOANA RASPALL
3
4. EL POLLET
VOLDRIA SABER QUÈ DIU
EL POLLET QUAN FA “PIU,PIU...”
SI TÉ GANA, SI TÉ SET,
SI PATEIX CALOR O FRED;
SI ESTÀ TRIST, SI ESTÀ CONTENT,
SI M’ENTÉN O NO M’ENTÉN.
SI ELL NO POT SABER PARLAR,
HAURÉ D’APRENDRE A PIULAR.
JOANA RASPALL
4
5. P4
EL BANY
LA NINA DE DRAP
QUE MÉS M’ESTIMAVA
S’HA DESCOLORIT
PERQUÈ L’HE BANYADA.
QUAN LA MARE EM RENTA,
JO TAMBÉ TINC POR
QUE EM DESCOLOREIXIN
L’AIGUA I EL SABÓ
CADA DIA HO MIRO.....,
PERÒ VEIG QUE NO
JOANA RASPALL
5
6. UN RAGET DE SOL
UN RAGET DE SOL M’HA DIT
QUE SI EL VULL PER COMPANYIA
A PROP DEL MEU LLIT VINDRIA
A FER-ME LLUM CADA NIT.
JO LI DIC QUE VULL DORMIR
I EL SOL EM DESVETLLARIA
DE NIT, LA LLUNA, VOLDRIA;
EL SOL ,QUE VINGUI AL MATÍ
JOANA RASPALL
6
7. P5
L'estrella
La lluna, la pruna
voleia pel cel;
abelles amigues
la pinten de mel.
La mosca s’hi enganxa i
es vol atipar.
La pobra lluneta
es posa a plorar.
Al mar ho pregunta:
“Amic, què faré?”
El mar li diu: “Baixa,
que jo la trauré.”
La lluna tan bruna
s’enfonsa en el mar…
La mosca enganxosa
ho paga ben car!
Joana Raspall
7
8. La caseta
Un cuquet color de rosa,
que ha nascut dins d’una poma,
treu el cap per la finestra
per saber quin dia fa.
Com que veu que passen núvols
i la pluja no li agrada,
es torna a ficar a la poma
on té llit, taula i menjar.
Joana Raspall
8
9. Les síl.labes
Si dius gat
com si dius gos,
si dius sol
com si dius nit,
dius un mot que és un sol crit
Si dius lluna,
si dius terra,
si dius casa
o dius camí,
dius un mot que es pot
partir.
Si dius llàgrima
o joguines
o maduixa
o rossinyols,
pots partir-lo en tres, si vols.
9
10. Nuvolada,
farigola,
calendari
o xocolata,
pots partir-los molt bé en quatre.
Altres mots en cinc
poden ser tallats:
com llaminadura,
com esgarrinxada,
com ensabonada
o desemmascarat.
Que tinguin més síl·labes
altres mots hi ha.
Ens cal, per comptar-les,
dits de l’altra mà.
Joana Raspall
10
11. 1r
LES BOMBOLLES
Vine a fer bombolles,
que tinc un tassó
ple d’aigua i sabó.
Mira com voleien
i brillen al sol
tot fent tornassol!
Si la més bonica
proves d’agafar,
se’t fon a la mà...
i et quedes en dubte
de si l’has bufat
o ho has somniat.
Joana Raspall
11
12. REUNIÓ D’AMICS
El primer de la reunió
l’u, va dret com un bastó...
El dos que s’ha entrebancat
s’ha quedat agenollat.
En veure’l tan arrupit
que no li arriba a la sola,
el tres de riure es cargola.
El quatre sorrut se’l mira
assegut a la cadira.
Prop del cinc, que fa el gallet
Per fi entra el nou, capgrós
i llueix ploma al barret.
però escarransit de cos,
Entra el sis, panxacontent,
que en una safata neta
amable amb tota la gent,
porta un zero més gros que ell.
agafa’t al braç esquerre
Tots li criden: “Visca! visca!”
del set, que sols mira a terra.
Però el zero li rellisca...
Ve l’amic vuit, rodanxó,
I es queden sense tortell.
amb aires de gran señor
i contorns de carbasseta. Joana Raspall
12
13. 2n
DOS CUQUETS
Un cuc diu a l’altre:
—Amiguet, d’on véns?
fas molt mala cara;
no m’agrades gens!
—Ai, si tu sabessis!
M’he vist obligat
a marxar de casa…
—Doncs, què t’ha passat?
—El menjar coïa cosa de no dir:
era dins la ceba!
Déu meu, quin patir!
—Pobre amic!
A casa viuràs de primera;
vine a menjar amb mi
dintre la cirera.
Joana Raspall
13
14. ELS LLIBRES
Arrenglerats
en els prestatges
semblen soldats
o personatges
tots enrampats.
Si en prens algun
veuràs que són
una altra cosa.
Dintre la mà
seran un món
que es badarà
com una rosa.
Joana Raspall
14
15. ENDREÇA
Pujaré al cel blau
a collir paraules
per una escaleta
tallada en el vent.
És, cada graó,
un manyoc de boira;
a cada replà
hi brilla un estel.
Els cants dels ocells
hi fan de barana;
aromes de flors
hi posen dosser.
Espereu-me a baix:
tornaré amb les mans
curulles de somnis,
i us els donaré.
Joana Raspall
15
