2. TESEU
CRETA
Naixement
Infància El rapte d’Europa
El viatge a Atenes.
els 12 treballs Minos i Pasífae
El viatge a Creta:
Minotaure (Asterió)
Ariadna i el Minotauro
El retorn a Atenes: Dèdal: laberint
•Abandona Ariadna Ícar
•Mor Egeu
Teseu, rei d’Àtenes
3. Naixement de l’heroi
Egeu no tenia descendència / 50 Palàntides (nebots).
Consulta l’oracle de Delfos si tindrà descendència ....
L’oracle: “Oh el millor dels homes, no desnugues el peu del
teu odre fins que arribes a Atenes, si no vols un dia morir de tristesa”.
Només Piteu (rei de Trezé i pare d’Etra) el va saber interpretar
correctament: odre = ventre, peu = penis.
Piteu desitjava que la seva filla Etra donés a llum l’hereu del tron
d’Atenes. Va embriagar Egeu i va fer que tingués relacions amb ella.
Fruit d’eixa relació naixeria Teseu. Segons una altra versió, el pare fou
Posidó, qui havia violat Etra.
6. Joventut
Egeu tenia por que els Palàntides mataren qualsevol descendent seu.
Per això.....
Egeu, per si fos el cas que la jove quedés embarassada, deixà unes
sandàlies y una espasa amagades davall d’una roca.
Si tenia un fill, li havia de contar el seu origen i donar-li els objectes
amagats; però, només quan ell poguera treure’ls de davall de la roca.
Després l’havia d’enviar a conéixer el seu pare a Atenes
Així que, com altres herois, va créixer a Trezé, lluny de son pare.
7. Laurent de La Hyre
c. 1635-1640
Nicolas Poussin, 1630-35
9. Viatge iniciàtic a Atenes
Imitant Hèracles, Teseu fa el camí a Atenes sol i per terra, a través de
l’Istme de Corint, malgrat els perills que comporta (lladres i mostres
que dificultaven el trànsit de viatgers).
Superà amb èxit dotze proves a les quals s’enfrontà. I l’èxit el confirma
com a heroi.
Quan arriba a Atenes ja serà conegut i admirat pels atenesos i pel seu rei.
A Atenes, un altre perill: Medea, esposa d’Egeu el reconeix i vol eliminar-lo.
Convenç Egeu que és un traïdor i es disposen a enverinar-lo.
Però quan es disposa a beure el verí, Egeu reconeix l’espasa que deixà
oculta a Trezé per al seu fill. Això el salva. Medea fuig.
10. Va matar la truja de Cromió,
que havia mort moltes
persones
Matà Procustes o Damastes que tenia
una casa amb dos llits de mida diferent,
on feia jeure les seues víctimes. Si
eren de molta estatura, les posava en
el llit petit i els tallava el tros que
sobrava. Si no, les posava en el gran i
Matà Sinis, que es desfeia dels seus enemics
els estirava els membres fins que s'hi
doblegant dos pins pròxims, lligant les copes
adaptaren.
entre si i un braç de la seva víctima a
cadascuna d'elles. Quan alliberava els arbres,
aquests destrossaven el cos de l'infeliç.
Matà en Perifetes i s'apoderà de la seva maça
Matà Esciró un lladre que robava els viatgers i els matava a la roca
Escirònia, on una tortuga devorava els cossos de les víctimes.
17. Minos, rei de Creta
Zeus s’enamora d’Europa, princesa fenícia, i transformat en un
toro blanc, se l’endú a través del mar fins a Creta. De la unió
nasqueren tres fills: Minos, Radamantis i Sarpèdon.
Quan Zeus abandona Europa, la casa amb Asterió, rei de Creta.
Asterió va adoptar els fills de Zeus com si foren propis i, quan va
morir, els tres germans es van disputar la successió.
Minos deia tenir-hi dret pel suport dels déus. Va demanar a Posidó
que fera eixir un toro del mar, amb la promesa que li’l sacrificaria.
Posidó va accedir i un esplèndid toro eixí de les aigües.
Minos aconseguí el tron de Creta, però no li va sacrificar eixe toro
a Posidó, sinó un altre menys esplèndid.
La venjança de Posidó fou terrible: féu que Pasífae, l’esposa de
Minos, s'enamorés follament del toro.
19. Asteri: El Minotaure
Monstre amb cos d’home i cap de bou
Nasqué dels amors il·lícits entre Pasífae, esposa de Minos, i un bou
que regalà Posidó al rei, a canvi del seu sacrifici. Minos no li’l sacrifica,
i Afrodita incità en Pasífae l’amor pel bou.
Dèdal, arquitecte i inventor atenès, construí un artefacte en forma de vaca,
perquè Pasífae pogués tenir relacions sexuals amb el bou.
Fruit d’aqueixa unió nasqué Asteri, mig humà mig boví. Minos el
tancà en el Laberint, dissenyat per Dèdal.
S’alimentava de carn humana, fins que Teseu el matà.
30. Viatge a Creta
Tribut d’Atenes a Minos, rei de Creta: 7 xics i 7 xiques destinats a ser
sacrificats al Minotaure.
Teseu es presenta voluntari per a enfrontar-se al monstre
Les naus de l’expedició portaven vel·les negres. Egeu els demana que
les canvien per vel·les blanques, si retornen victoriosos.
A CRETA
Ariadna, filla de Minos, s’enamora de Teseu i proposa ajudar-lo,
si es casa amb ella. Ell accepta.
L’ajuda: com eixir del Laberint, lloc on viu el Minotaure. Dèdal,
el constructor del Laberint, li dóna la solució: un cabdell de llana
31. A quin episodi correspon aquesta
escena?
Compara l’actitud de Teseu amb la
de la resta de joves
34. En el laberint....
Teseu entrà en el laberint desfent el cabdell de llana, fins que es trobà
amb Asterió. El matà a cops de puny, segons la versió més estesa.
Dabana el fil de llana en un cabdell, per a trobar l’eixida del laberint
Marxen immediatament els atenesos amb Ariadna.
Afonen els vaixells de Minos per a impedir-ne la persecució.
Dèdal, descobert per Minos, és castigat: tancat en la pròpia
creació, d’on fuig per l’aire, construint unes ales.
Però perd el seu fill Ícar en la fugida.
44. La tornada a Atenes
En una parada a l’illa de Naxos, Teseu abandona Ariadna
Per pròpia iniciativa Per ordre dels déus (Atena, Hermes, Dionís)
Ariadna, desesperada, rep la visita de Dionís i la seua alegre i festiva cort de
bacants i sàtirs. Es casa amb ella i li regala una corona (constel·lació)
Ja prop d’Atenes, obliden canviar les vel·les de la nau, i quan s’acosten
al Pireu, Egeu, creient que el seu fill ha mort, se suïcida llançant-se al mar.
A Atenes Teseu és nomenat rei.
mar EGEU
47. Carraci, XVII
¿Quin moment de la vida d’Ariadna representa aquesta escena?
Tintoretto, Ariadna, Venus y Baco, 1576
Fixa’t què hi ha damunt del cap d’Ariadna.
51. La amazona Antíope
Durant un temps l’organització de l’Estat d’Atenes (unitat de la polis, creació
de festes i construcció d’edificis públics) el tingué ocupat. Però després trobà
a faltar un vida més activa ...
Per això, quan Hèracles el convidà a acompanyar-lo al país de les Amazones,
acceptà. Allí lluitaren amb les amazones i Teseu en segresta una com a botí
de guerra, Antíope. I aconseguí d’ella l’impossible: l’amor i tenir-ne un fill: Hipòlit.
Quan Teseu es disposa a prendre esposa legal, elegeix Fedra, filla de Minos,
i germana d’Ariadna. Antíope se sent rebutjada i, ajudada per les amazones
s’enfronta a Teseu i als atenesos. Són vençudes i assassinades.
53. Hipòlit i Fedra
Hipòlit es negava a complir amb la funció social pròpia d’un home: rebutjava el
matrimoni i l’amor sexual (Afrodita), i només sentia passió per la caça (Artemis)
Càstig d’Afrodita Suscita en Fedra un amor prohibit per Hipòlit
Fedra dóna a coneixer els sentiments a Hipòlit, que la rebutja radicalment.
Per a evitar la deshonra, Fedra deixa una carta acusant a Hipòlit d’intent de
seducció i se suïcida
Quan torna Teseu al palau llig la carta i creu a Fedra
Maleeix el seu fill i demana a Posidó que el castigue
Un monstre marí desboca els cavalls del carro d’Hipòlit. Ell cau i mor
57. Teseu i Piritou
Pirítou era rei dels làpites. Des de joves Piritou i Teseu es feren amics.
Per a celebrar les seues noces amb Hipodamia, Piritou convidà a les festes
els seus amics (Teseu entre ells), i també els centaures, germanastres seus,
que habitaven el país veí.
Però els centaures, excitats per la beguda, intentaren raptar la núvia,
fet que desencadenà una dura lluita que va poder acabar amb la victòria
dels humans gràcies a la intervenció dels herois convidats per Pirítou.
59. Desmesura en la maduresa
Ja en la maduresa, decideixen casar-se amb dues filles de Zeus:
Teseu rapta una Helena molt jove Piritou intenta raptar Persèfone.
Hades els enganya i els deixa
Els Dioscurs rescaten la germana, eternament adherits a un seient.
i prenen com a esclava Etra.
A més, els Dioscurs imposen Heracles rescata Teseu, però no pot
Meneceu com a rei d’Atenes rescatar Piritou.
61. I al final...
Després del rescat d’Hèracles, torna a Atenes.
El rei Meneceu l’exilia, i se’n va a la cort de Licomedes, cosí seu, a Esciros.
Licomedes, envejós de la seua fama, l’enganya i el llança per un penya-segat,
on mor sol i abandonat.
Ja en època històrica (476 aC) un oracle ordenà als atenesos buscar les
restes de Teseu i portar-les a Atenes.
Es van trobar seguint un presagi i es van guardar a un temple: el Teseion