Apunts i alguns exemples pràctics

1. TIRANT
LO
BLANC
EPISODIS
AMOROSOS

2. TIRANT
LO
BLANC

3. TIRANT
LO
BLANC
• PARTS
I-­‐II
preparació
per
a
la
gran
gesta
• PART
III
SALVAR
L’IMPERI
GREC
ENAMORAMENT
A
1ª
VISTA
CONQUERIR
L’AMOR
DE
CARMESINA

4. ELS
CAVALLERS
• CAVALLERIA
institució
d’origen
feudal
constituïda
per
homes
d’armes
a
cavall
Es
fixa
al
segle
XII
amb
un
cerimonial
ple
de
religiositat
El
cavaller
ha
de
servar
una
fidelitat
feudal,
ajudar
els
dèbils
i
a
les
dames
indefenses

5. ELS
CAVALLERS
Segle
XV:
la
vida
cavalleresca
està
en
declivi
El
Tirant
també
és
un
alegat
nostàlgic
sobre
els
valors
perduts
de
la
cavalleria
El
llibre
mostra
una
cavalleria
sense
idealitzacions
ni
màgies
La
1ª
part
inclou
un
aprenentatge
del
cavaller.
El
contingut
prové
de
R.Llull
La
idealització
es
contrarresta
amb
un
realisme
directe
i
cruel:
la
violència
i
la
mort
de
molts
cavallers

6. SOCIETAT
ARTIFICIOSA
Importància
del
luxe
i
el
refinament
Gust
per
la
fastuosistat,
els
plaers
i
el
luxe
Sensualitat
artificiosa,
no
existent
ni
abans
ni
després
del
Tirant
L’amor
al
principi
és
un
element
de
joc
i
luxe,
com
el
valor
i
l’honor
La
disfressa:
Plaerdemavida/
Lauseta
JOC
DE
MIRALLS

7. EL
SOMNI
És
una
disfressa
de
la
realitat
El
somni
de
Plaerdemavida:
les
bodes
sordes
El
somni
de
l’emperadriu:
amor
amb
Hipòlit

8. L’AMOR
• L’amor
de
la
literatura
cavalleresca
era
l’amor
cortès
• En
canvi,
a
Tirant
lo
Blanc
hi
apareix
l’amor
corporal
i
lasciu:
– Diafebus
i
Estefania
– Emperadriu
i
Hipòlit:
pretesa
confusió
Hipolit/fill
– Tirant
i
Carmesina
• La
novel·∙la
és
també
un
aprenentatge
de
l’amor
per
part
del
cavaller:
inexperiència

9. L’AMOR:
TIRANT
• S’enamora:
descripció
de
l’amor
com
«el
mal
d’amar»
• És
inexpert
i
vergonyós:
només
es
deixa
guiar
per
l’instint
– La
seva
declaració
es
fa
a
través
del
mirall
• No
té
paraules
i
li
falta
acció:
no
sap
com
actuar
• És
desgraciat
i
maldestre
i
no
té
el
comportament
d’un
cavaller:
– fuig
de
la
cambra
de
Carmesina,
cau,
es
trenca
una
cama
i
el
confonen
amb
una
ànima
en
pena

10. L’AMOR:
CARMESINA
• La
princesa
obeeix
al
model
de
noia
que
preserva
la
seva
virginitat
fins
al
matrimoni
• Aquest
fet
desencadena
episodis
amorosos
i
eròtics:
– Els
pits
com
a
«pomes
de
paradís»
– La
sabata
i
la
mitja
– El
bany
de
la
princesa
– El
llit
de
la
princesa
• La
princesa
oposa
resistència
fins
al
final:
– «Ni
vós
us
heu
portat
com
un
cavaller,
ni
jo
he
estat
reverenciada
com
una
princesa,
raó
per
la
qual
sóc
així
de
veritat
ofesa.»
(p.
228)

11. L’AMOR
• La
metàfora
final
sobre
l’amor
és
cavalleresca:
COM
TIRANT
VA
GUANYAR
LA
BATALLA
I
AMB
LA
FORÇA
DE
LES
ARMES
VA
ENTRAR
EN
EL
CASTELL
• Tema
clau:
– La
diferència
de
llinatge,
pedra
de
toc
de
la
història
d’amor
entre
un
cavaller
de
la
petita
noblesa
i
la
filla
de
l’Emperador
de
Constantinoble
– L’amor
entre
classes
socials
diferents
és
propi
de
la
literatura
cavalleresca

12. L’AMOR
I
LA
MORT
• La
mort
de
l’heroi:
– Com
a
tantes
obres
clàssiques,
el
protagonista
mor
al
final
de
l’obra
– És
la
culminació
del
mite,
el
final
tancat
i
la
impossibilitat
de
2es
parts
– Influència
de
la
mort
de
Roger
de
Flor
– Crònica
de
Ramon
Muntaner

13. L’AMOR:
PLAERDEMAVIDA
I
LA
VIUDA
REPOSADA
• Plaerdemavida
i
la
Viuda
Reposada
coneixen
l’amor
i
lluiten
per
atreure
la
princesa
cap
a
bandes
oposades
• Plaerdemavida
representa
l’amor
lasciu:
– Insinuacions
eròtiques
cap
a
l’emperador
– És
l’organitzadora
de
les
trobades
Tirant-­‐Carmesina
– Episodi
de
les
bodes
sordes:
espia
els
enamorats
• La
Viuda
Reposada
representa
la
gelosia
i
hipocresia
amorosa:
– Malparla
a
Carmesina
de
Tirant
– Malpara
a
Tirant
de
Carmesina
– Prepara
l’episodi
del
doble
joc
de
miralls

14. L’AMOR:
EMPERADRIU
I
HIPÒLIT
• L’emperadriu
s’enamora
d’Hipòlit,
un
amor
edípic
que
ella
reconeix:
– «-­‐Com
senyora!
–va
dir
Hipòlit-­‐.
¿Què
he
fet,
jo
perquè
em
puguin
tenir
per
heretge?
-­‐Certament-­‐
va
dir
l’emperadriu-­‐,
sí
que
poden
tenir-­‐t’hi,
perquè
t’has
enamorat
de
la
teva
mare
i
m’has
demostrat
que
ets
valent.»
(p.
168)
• L’amor
dels
dos
és
libidinós
– «I
de
tal
manera
i
tan
a
gust
va
estar-­‐se
Hipòlit
a
la
recambra
per
tota
una
setmana.
Quan
va
semblar-­‐li
a
la
senyora
que
ja
l’havia
espremut
prou,
va
acomiadar-­‐se’n
dient-­‐li
que
un
altre
dia,
quan
hagués
descansat,
podria
tornar
a
la
cambra
i
podria
fer
amb
ella
tot
el
que
li
vingués
de
gust.»
(p.
175)

15. L’AMOR:
HIPÒLIT
• Hipòlit
és
un
personatge
libidinós
i
interessat:
– «
I
senyor,
això
serà
poc
premi
al
costat
del
que
us
mereixeu
per
treballar
la
vostra
mercè
perquè
jo
mantnigui
l’amor
d’Hipòlit.
Però
tinc
por
que
no
m’agradi
gaire
quan
comenci
a
veure
cap
on
vol
anar
amb
els
seus
passos
degenerats.
I
per
això
em
fa
por
el
perill,
perquè
sé
que
ell
serà
bo
amb
l’espasa,
que
no
mirarà
d’atacar
les
cames,
sinó
que
atacarà
el
cap.
En
sap
més
que
no
li
he
ensenyat
jo.»
(Plaerdemavida,
p.
120-­‐121)
– «…tot
l’Imperi
queda
en
poder
y
senyoria
de
l’emperadriu.
Si
bé
la
seva
edat
és
avançada,
algun
senyor
es
casarà
amb
ella
de
gust,
i
amb
aixó
serà
l’emperador…per
això
sóc
del
parer
que
seria
bo
que
féssim
un
de
nosaltres
emperador
i
que
tots
l’ajudéssim,
i
aquest
afavoriria
tots
els
altres.»
(p.
251)

16. EL
NARRADOR
• Veu
del
narrador-­‐
autor-­‐
influència
joglaresca,
en
1ª
persona
singular
o
en
1ª
del
plural
adreçant-­‐se
als
lectors
i
fent
aclariments:
– «El
conestable
va
entrar
per
la
plaça
gran
de
la
manera
que
diré»
(p.
111)
–
«I
de
tals
com
aquestes
que
us
he
dit
n’hi
havia
moltes»
(p.
110)
– «Va
anar
de
poc
que
no
s’asseu
a
sobre
el
cap
de
Tirant.
¡Déu
sap
quina
por
no
tenia
Tirant
de
passar
una
gran
vergonya!.
(p.
107)
– «Perquè
s’entengui:
un
home
té
una
ferida
a
l’espatlla,
¿com
la
podrà
veure?
Que
agafi
dos
miralls
i
que
en
posi
un
a
la
paret,
i
l’altre
de
cara
a
aquell
mirall
per
poder-­‐lo
veure.
I
la
ferida
es
reflecteis
al
primer
mirall,
i
d’aquest
es
reflecteix
a
l’altre.»
(p.
212)

17. EL
NARRADOR
• Narrador
en
3ª
persona
omniscient
absolut.
Ús
de
l’anticipació:
– «…i
van
deixar
entrar
els
ulls
de
Tirant,
que
a
partir
d’aquell
moment
ja
no
van
trobar
la
porta
per
sortir-­‐ne,
i
van
ser
per
sempre
presos
en
poder
d’una
persona
lliure,
fins
que
la
mort
els
va
separar
tots
dos.»
p.
51
• Narrador
omniscient
que
dóna
pas
als
parlaments
dels
personatges:
– «Quan
la
reina
se’n
va
haver
anat,
la
princesa
es
va
adreçar
a
Tirant,
que
la
combatia
de
més
a
prop,
i
li
va
dir
aquestes
paraules.»
(p.
225)

18. EL
LLENGUATGE
ELS
PARLAMENTS
• Extensos
• Serveixen
per
exterioritzar
els
estats
interiors
• Estil
retòric:
frases
llargues
i
estil
llatinitzant
LES
PARAULES
• Ús
de
joc
de
paraules
(mar/amar)
• Ús
de
frases
divisa:
«Una
val
mill
e
mill
no
valen
una»
• Escriptura
de
cartes:
Estefania
a
Diafebus
ELS
REGISTRES
• Llenguatge
culte
dels
parlaments/
referents
literaris
• Llenguatge
ple
de
referents
eròtics
i
d’expressions
picaresques

19. PARLAMENTS
(Diafebus
explica
el
motiu
de
l’anada
a
Constantinoble
i
l’enamorament
sobtat
de
Tirant)
«¡Oh
quanta
glòria
és
per
a
nosaltres
haver
travessat
tanta
mar
i
haver
arribat
bé
al
port
desitjat
de
la
nostra
felicitat!
Per
gràcia
divina
els
nostres
ulls
han
pogut
veure
la
més
bella
imatge
de
carn
humana
que
des
de
la
nostra
mare
Eva
hi
hagi
hagut
i
que
no
crec
que
mai
hi
torni
a
haver,
plena
de
totes
les
més
elevades
gràcies
i
virtuts,
gràcia,
bellesa,
honestedat,
i
dotada
de
saber
infinit!...I
tot
el
que
he
dit
agafeu-­‐ho
com
d’un
fervent
servidor,
i
guardeu-­‐ho
bé
en
els
llocs
més
secrets
de
la
vostra
ànima,
que
aquell
famós
cavaller
Tirant
lo
Blanc
ha
vingut
només
per
la
vostra
fama,
de
sentir
a
dir
de
la
vostra
persona
celestial
totes
les
bondats
i
les
virtuts
que
un
cos
mortal
pugui
arribar
a
tenir…»
(p.
57)

20. PARLAMENTS
• ¡Oh
quanta
glòria
és
per
a
nosaltres
haver
travessat
tanta
mar
i
haver
arribat
bé
al
port
desitjat
de
la
nostra
felicitat!:
frase
exclamativa
• Subratllat:
una
llarga
frase
subordinada
amb
una
coordinada
• Ulls:
motiu
literari
propi
de
la
literatura
amorosa
• La
nostra
mare
Eva:
comparació
bíblica
per
subratllar
les
virtuts
de
Carmesina
• gràcies
i
virtuts,
gràcia,
bellesa,
honestedat:
enumeració
amb
asíndeton
• Agafeu-­‐ho/
guardeu-­‐ho:
estructura
anafòrica

21. LES
PARAULES/EL
LLENGUATGE
• Jocs
de
paraules:
– «Cosí
meu
–va
dir
Tirant-­‐,
no
cal
que
el
sapigueu.
No
tinc
cap
mes
mal
que
l’aire
de
la
mar,
que
m’ha
agafat»
(p.
52)
–
«I
els
altres
pensaven
que
havia
perdut
la
gana
per
culpa
de
la
mar»
(p.
55)
• Ús
de
frases
divisa:
– Tirant
va
vestir-­‐se
amb
un
mantell
d’or
i
plata.
L’emblema
era
tot
de
garbes
de
mill,
i
les
espigues
eren
perles
molt
grans
i
belles,
amb
una
paraula
brodada
a
cada
requadre
del
mantell,
que
deia:
Una
val
mill
i
mill
no
en
valen
una.
– I
la
infanta
anava
amb
una
túnica
d’or
i
plata
tota
treballada
d’una
herba
que
es
diu
amorval,
i
amb
lletres
brodades
amb
perles
a
l’entorn,
que
deien:
-­‐Mas
no
a
mi

22. LES
PARAULES/EL
LLENGUATGE
• Escriptura
de
cartes:
– Tirant
a
Carmesina
– Estefania
a
Diafebus
per
declarar-­‐li
l’amor
i
el
matrimoni:
• «Havent
obtingut
la
llibertat
de
fer
amb
mi
el
que
jo
vull…veuran
i
sabran
com
jo,
Estefania
de
Macedònia,
de
gust
i
de
ciència
certa,
ni
obligada
ni
forçada…us
prometo
a
vós,
Diafebus
de
Muntalt,
que
amb
aquestes
paraules
us
prenc
per
marit
i
senyor
i
us
dono
el
meu
cos
generosament
sense
frau
ni
engany.»
(p.
89)

23. ELS
REGISTRES:
CULTE
• Llenguatge
culte:
– Els
parlaments
– Els
referents
literaris
o
culturals:
• «A
les
parets
hi
havia
imatges
de
Boors
i
de
Perceval
i
de
Galeàs,
quan
va
passar
l’aventura
del
seient
perillós,
i
s’hi
mostrava
tota
la
conquesta
del
Sant
Grial….»
(p.
56)
• «Amar
és
condició
natural
a
la
naturalesa
humana,
perquè
diu
Aristòtil
que
les
coses
desitgen
el
seu
semblant»
(p.
54)
– Les
descripcions
del
luxe
i
la
riquesa:
• «I
diré
com
la
van
trobar
vestida:
portava
una
túnica
de
tela
de
domàs
verda,
tota
adornada
a
les
vores
i
brodada
amb
perles
grosses
i
rodones;
duia
un
collaret
tot
de
fulles
d’or
esmaltades,
i
de
cada
fulla
no
hi
penjava
res
més
que
robins
i
diamants…»
(p.
95)

24. ELS
REGISTRES:
CULTE
– Les
descripcions
físiques,
amb
ús
de
recursos
estilístics:
• «Perquè
estava
admirat
dels
seus
cabells
que
resplendien,
rossos,
com
si
fossin
madeixes
d’or;
separats
en
dues
parts
iguals
per
una
clenxa
de
blancor
de
neu
que
passava
pel
mig
del
cap;
i
estava
admirant
encara
les
celles,
que
semblaven
fetes
amb
pinzell……I
estava
més
admirat
de
les
mans,
que
eren
d’una
blancor
extrema
i
tan
carnals
que
no
s’hi
veia
cap
os,
amb
els
dits
llargs
i
afilats,
i
les
ungles
acanonades
i
de
color
rosat,
que
es
veia
que
les
duia
pintades,
i
que
no
tenien
cap
defecte.»
(p.
64)
TÒPIC:
DESCRIPTIO
PUELLAE
COMPOSICIONS
METAFÒRIQUES:
en
groc

25. ELS
REGISTRES:
LES
INSINUACIONS
• Ús
de
referents
eròtics
i
picarescos:
– «Després
vaig
tenir
la
visió
de
com
ell
us
besava
molt
sovint
i
us
desfeia
la
peça
dels
pits
i
us
besava
amb
molta
pressa
les
mamelles.
I
quan
us
ha
ben
besat,
us
voli
aposar
la
mà
a
sota
la
faldilla
per
buscar-­‐vos
les
pessigolles.»
(pp.
98-­‐99)
– «Ai,
filla
de
mal
pare!
–va
dir
l’emperadriu-­‐,
això
em
dius?-­‐I
es
va
girar
cap
a
l’emperador-­‐:
I
vós,
beneit,
¿per
què
voleu
una
altra
dona,
per
poder
anar-­‐la
tocant
amb
l’espasa
plana,
i
no
clavar-­‐li?
¡Mireu
que
mai
cap
donzella
s’ha
mort
de
tocar-­‐la
amb
l’espasa
plana!.
(p.
129)

26. Tirant
lo
Blanc.
Episodis
amorosos
Les
eines,
72.
Educaula,
Barcelona
2012
Sílvia
Caballeria
i
Ferrer
Carme
Codina
i
Contijoch
Departament
de
Filologia
Col·∙legi
Sant
Miquel
dels
Sants
Vic

27. EPISODIS
AMOROSOS