Programa Compartim. Aprenentatge col·laboratiu en l'àmbit artístic Ètica aplicada a la intervenció als tallers penitenciaris. Ester Busquets, professora de la Universitat de Girona i experta en bioètica Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, 14 d'octubre de 2016

1. 1
Ètica aplicada a la intervenció
als tallers penitenciaris
Programa Compartim
Ester Busquets Alibés, professora de la Universitat de Girona
i experta en bioètica
14 d’octubre de 2016
Avís legal
Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la comunicació del
material sempre que se citi l’autoria del material i el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (Departament de Justícia) i no se'n faci un ús
comercial ni es transformi per generar obres derivades. La llicència Reconeixement–No comercial–Sense obres derivades es pot consultar a
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca
Aprenentatge col·laboratiu

2. Introducció
Estructura tetradimensional
Dimensió
física
Dimensió
psíquica
Dimensió
social
Dimensió
espiritual

3. Els judicis morals
L’ésser
humà,
animal
ètic
Valoracions o
judicis ètics
Correcte
Incorrecte
Accions humanes
Pròpies Altres
Criteris
Universalistes
Consensualistes
Relativistes
> Llibertat
> Consciència moral
> Intel·ligència

4. Ètica i moral en les societats plurals
Pathos
1a naturalesa
Temperament
“Loteria biològica”
Ethos
2a naturalesa
Caràcter
“Manera de ser
adquirida”
Educació
moral
Ethos: caràcter
Sentit etimològic

5. Ètica i moral en les societats plurals
MORAL ÈTICA
Conjunt de valors,
principis i normes
que creiem
(individualment/
socialment) que
són bons, i
orienten la vida de
les persones.
Reflexió critico-
racional sobre
els fets de la
moral.
Justifica amb
raons racionals
la conducta
personal.
Sentit filosòfic

6. La dignitat humana i els drets humans
Dignitat ontològica
Dignitat ètica

7. Espais de reflexió ètica en serveis
d’intervenció social (ERESS)
Finalitats:
a/ Dotar a les entitats de serveis socials d’una eina consultiva
propera i fàcilment accessible davant casos o situacions que
generin conflicte entre les persones que participen en els serveis
socials (professionals, destinataris del servei i organitzacions).
b/ Promoure la sensibilització i la formació en valors ètics a les
organitzacions.
c/ Fomentar i difondre bones pràctiques professionals i
organitzatives en els serveis socials mitjançant l’elaboració de
protocols, criteris i recomanacions.
d/ Col·laborar en l’educació sobre l’ètica en l’ús dels serveis
públics per part de la població i difondre entre la ciutadania la
idea de la necessitat de fer un ús responsable dels serveis socials.

8. Espais de reflexió ètica en serveis
d’intervenció social (ERESS)
Composició:
La seva composició ha d’incorporar la perspectiva de les
diferents professions implicades en el servei, o sigui la
interdisciplinarietat. Recomanem un mínim de cinc persones
amb un compromís de vigència de tres anys i la permanència
d’un any per a cadascun dels seus membres. Cada ERESS
escollirà un portaveu o persona de referència.

9. Espais de reflexió ètica en serveis
d’intervenció social (ERESS)
Competències i formació:
Per formar part d’un ERESS cal tenir competències per al
diàleg, la deliberació i participar amb desig de consens.
Les persones que formin part dels ERESS haurien de tenir
un mínim de formació en ètica, equivalent a dos crèdits (o
a unes 20 hores específiques d’ètica), impartits per una
universitat, institut de formació o similar; si no la tenen, es
recomana que l’assoleixin en el primer any de formar-ne
part, i assumir el compromís de formació permanent en
qüestions d’ètica.

10. Espais de reflexió ètica en serveis
d’intervenció social (ERESS)
Compromisos dels membres:
Els seus membres es comprometen a:
a) Fomentar el respecte als drets humans en tots els àmbits dels
serveis socials.
b) Garantir l’autonomia, la independència i la pluralitat dels seus
membres en els processos de deliberació.
c) Permanència d’un any a l’ERESS.
d) Confidencialitat de la informació a què, com a membres dels
ERESS, tindran accés. El deure de confidencialitat continuarà
vigent tot i haver deixat l’ERESS.
e) Lideratge dels ERESS entorn a l’ètica en l’organització.
f) Escoltar el parer dels afectats.
g) Formació continuada en ètica.

11. Metodologies per a prendre decisions
1. Recollida de dades de la persona i
el seu entorn.
2. Identificació dels problemes ètics
del cas.
3. Anàlisi i discussió de cada problema
ètic i respostes.
4. Presa de decisions.
5. Justificació de la decisió presa.
J. J. Ferrer i J. C. Álvarez

12. Anàlisi i resolució de conflictes ètics
Casos pràctics