Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Fedaia17

Jornada Tècnica "Adolescents, protagonistes de l'acompanyament socioeducatiu"

Data d'inici: 28/03/2017
Dates: 28/03/2017 - 09:00 - 13:15
Lloc: Espai Francesca Bonnemaison
Adreça: Sant Pere més baix, 7 Barcelona
Ubicació: Barcelona
La FEDAIA organitza aquesta jornada, fruit del treball realitzat entre professionals d'entitats d'iniciativa social i d'ens locals que treballen amb i per als adolescents.

Font: Fedaia.

http://www.fedaia.org/esdeveniments/2017/03/28/jornada-tecnica-adolescents-protagonistes-de-lacompanyament-socioeducatiu

Plantegem un espai de reflexió que ens permeti veure en perspectiva la intervenció socioeducativa, a més d'esdevenir un espai de trobada on intercanviar experiències i coneixements.

  • Login to see the comments

Fedaia17

  1. 1. Els usos TIC en l’acompanyament dels adolescents Del carrer a la xarxa Jordi Bernabeu-Farrús @jordibernabeu @sobrepantalles 
 Servei de Salut Pública (@granollers) Jornada FEDAIA: 
 Adolescents, protagonistes de l’acompanyament socioeducatiu Barcelona. 28 de març de 2017. http://slideshare.net/fedaia17
  2. 2. www.sobrepantalles.net/generacio1x1    
  3. 3. La digitalitat adolescent És complementària >> Presencial // Digital No substitueix, complementa Esdevé bàsicament relacional 
 (‘existeixo, em relaciono, i no estic sol’ // Contactes) Hiperconnectada Connectabilitat <> Disponibilitat
  4. 4. 24hc o n e c t a b i l i t a t < > d i s p o n i b i l i t a t c o n n e x i ó < > h i p e r c o n n e x i ó
  5. 5. La digitalitat adolescent La importància de la imatge Selfie Genera relat Expressa Autoreferent Autor / Narrador / Protagonista (Sibilla, 2008)
  6. 6. EP. 4 de gener de 2015.
  7. 7. La digitalitat adolescent Sense connexió/dispositiu [mòbil] difícilment hi ha identitat ‘Me estás quitando mi vida social’
  8. 8. ‘Formamos nuestras herramientas y luego éstas nos forman’ El medio es el mensaje (1967) Marshall McLuhan
  9. 9. smartphone #integrat ‘Al 2020 es calcula que un 80% de la població mundial tindrà smartphone’ The Economist (2015)
  10. 10. smartphone #integrat ‘Al 2020 es calcula que un 80% de la població mundial tindrà smartphone’ The Economist (2015) ARA. 22 de febrer de 2016 #MWC16
  11. 11. La digitalitat adolescent Busca reconeixement Es prioritza que ‘et segueixin‘ Pot esdevenir font d’èxit Influencers
  12. 12. Back, Stofer, Varize, Gaddis, Shumukle, Egloff i Gossling (2010) ‘La vida off line tiene gran correspondencia con la vida on line’   Rodríguez-Said (2010) ‘No ens presentem tal com som sinó com volem que ens vegin’    
  13. 13. Via @Dreig 2013 •  Difícil crear identitats idealitzades en la web social // ‘No som els ‘amos’ exclusius d’aquesta’ •  Perfils altament falsejats correlacionen amb trets de neuroticisme
  14. 14. #youtubers
  15. 15. Hores de video pujades a YouTube per minut (2015) 300
  16. 16. Granollers 2n – 4t ESO (2012/13)     L'ús de les pantalles per crear continguts és molt baixa (13%) per a tots: no hi diferències per gènere, ni per edats, ni per 1x1. A un dels grups de discussió es va apuntar que els alumnes no entenen les feines de l’escola com a creació de continguts.   h5p://prezi.com/wnhwjxtyoone/usos-­‐adolescents-­‐de-­‐les-­‐pantalles-­‐4-­‐abril-­‐2014/    
  17. 17. Participació, col·laboració, cooperació…
  18. 18. La digitalitat adolescent Tot dependendrà que es tracti de presències acompanyades Criteris Usos complexos Agilitat no és competència
  19. 19. Granollers 2n – 4t ESO (2012/13)     Els problemes més presents són els insults entre ells mateixos (27.1% ho ha patit i 14.8% ho ha fet i ho ha patit). Tot i que no són xifres molt elevades, el professorat afirma genera força problemàtic.   h5p://prezi.com/wnhwjxtyoone/usos-­‐adolescents-­‐de-­‐les-­‐pantalles-­‐4-­‐abril-­‐2014/    
  20. 20. Més variables a no perdre de vista, apart de les ja exposades #exponencialitat #rapidesa #dimensió_del_missatge L’intragrup L’audiència El respecte L’anonimat
  21. 21. LV  23/3/15  
  22. 22. Granollers 2n – 4t ESO (2012/13) 
 El paper de referència de l'adult davant situacions problemàtiques és escàs.  
  23. 23. “Equal  access  does  imply  equal  opportuni4es,”  says  the   report,  which  goes  on  to  point  out  that  while  anyone  can  use   the  internet  to  learn  about  the  world,  improve  their  skills  or   apply  for  a  well-­‐paid  job,  disadvantaged  students  are  less   likely  to  be  aware  of  the  opportuni4es  that  digital  technology   offers.     Font:  World  Economic  Forum.  Juliol  2016     h5ps://www.weforum.org/agenda/2016/07/rich-­‐and-­‐poor-­‐teenagers-­‐spend-­‐a-­‐similar-­‐amount-­‐of-­‐Lme-­‐online-­‐so-­‐why-­‐aren-­‐t-­‐we-­‐closing-­‐the-­‐ digital-­‐divide?utm_content=buffer46e60&utm_medium=social&utm_source=twi5er.com&utm_campaign=buffer  
  24. 24. >>  Com  més  hores  davant  de  l'ordinador  i  menys  supervisió  dels   pares,  més  males  notes.       >>  El  27%  dels  adolescents  que  no  toquen  un  PC  o  un  portàLl  -­‐una   minoria-­‐  també  tenen  un  rendiment  escolar  baix.     Font:  La  Vanguardia.  29  de  gener  de  2015.  
  25. 25. Festa des del mòbil d’un ciutadà i penjada a l’Instagram
  26. 26. Entre tantes pantalles, no oblidem… La base sempre serà l’acompanyament socioeducatiu Treballar per ser conegut Professionals propers i positius >> referència Intromissió equilibrada/pensada Els però de la relació educativa (#dilemes) L’acompanyament i dinamització (també a la xarxa)
  27. 27. L’espai 2.0 com un espai més (de #relació) Amb les tensions pròpies del món professional El repte no és només adaptar-se a la revolució tecnològica, pel que fa a l'adquisició, dinamització i coneixement de tecnologies educatives, sinó sobretot pel que fa a les noves categories que conformen el marc de l'educació i aprenentatge –social-.
  28. 28. L’espai 2.0 com un espai més (de #relació) Amb les tensions pròpies del món professional Més enllà de l'horari i itinerari laboral (ciutadà<>treballador) En un context d'interconnexió permanent Amb informació abundant Que es complementa entre l'espai físic i digital Que genera coneixement a partir de l'experimentació, participació, producció i creació col.lectiva.
  29. 29. Canvis per a nosaltres, els professionals  Vida  professional  //  Vida  personal   DisposiLus  propis  //  De  l’insLtució    Exposició  pública  //  Privacitat    Carrer/Escola/Ciutat  //  Escenaris  digitals   Horaris  //  Disponibilitat      
  30. 30. Gràcies  Lluís  Cucurull  
  31. 31. La digitalitat adolescent També pot tenir els seus costats foscos. Que normalment correlacionen amb altres malestars.
  32. 32. Comorbilidad i AI (Matalí, 2013 HSJD) T. Depresivo Mayor >> 41.4% T. Bipolar (tipo I o II) >> 70% T. Ansiedad Generalizada >> 36.4% T. Ansiedad Social >> 45% Abuso Sustancias >> 13.6% T. Control de los impulsos >> 50% TDAH >> 33% TP >> T. Límite 14%; T. Obsesivo 7%; T. Evitativo 7% Ko et al., 2008 Bernardi et al., 2009 Bakken et al., 2009
  33. 33. CRITERIS DIAGNÒSTICS Ko,  Comprehensive  Psychiatry  2009  (via  Matalí,  HSJD)     Problemes durant més de 3m Preocupació excessiva No poder parar Síndrome d’Abstinència: buidor sense internet, irritabilitat, ansietat Molt temps i esforç Alteració en la presa de decisions Repercussions negatives
  34. 34. Sobreutilització/Addicció
  35. 35. Granollers 2n – 4t ESO (2012/13)     L'alumne 1x1 el fa servir més com a eina de treball (“Feina d’escola” 70.2% vs 55.6%) i baixen molts dels altres usos: Comunicar-me amb els amics (85.3% vs 92.2%), Comunicar-se amb familiars (50.4% vs 67.0%), Informar- me (52.0% vs 60.1%), Escoltar música (81.3% vs 88%) i Conèixer gent nova (28.2% vs 35.7%) Els alumnes de centres amb el programa 1x1 presenten indicadors més baixos d'addicció (mitjana sobre 21: 1x1 3’31 vs. no 1x1 3’92)   h5p://prezi.com/wnhwjxtyoone/usos-­‐adolescents-­‐de-­‐les-­‐pantalles-­‐4-­‐abril-­‐2014/    
  36. 36. • Si tots els meus amics són virtuals… • Si estic tota l’estona pensant: “Quan em connectaré?” • Si per culpa d’estar “tot el dia connectat” baixo a l’escola, deixo l’esport, etc. • Si sóc radicalment/oposadament diferent a la xarxa que a la vida física… • Si a casa em genera moltes discussions… • Si estic despert molta estona de la nit per estar connectat. • Si després d’un problema no aprenc >> em torna a passar • Si estic fent mal a algú (o hi participo ‘activament’)
  37. 37. Bertomeu, 2012; Castaño, 2009; Malo, S. et altres, 2006; Chóliz, M et altres, 2009.     La  qüesLó  del  gènere  és  cabdal  en  la  mesura  que  proposa  usos  diferents:  per  gènere  femení  pren   rellevància  la  qüesLó  comunicacional.  Elles  conversen  més,  uClitzen  aplicacions  més    centrades  en   la  missatgeria  instantània  .  I  ells  són  mes  proclius  al  joc  (videojocs,  MMPPGG,  etc.)  o  la  connexió   amb  finalitats  recreaCves).     Chóliz, M et altres, 2009.   Concretament,  amb  el  telèfon  mòbil,  les  dades  apunten  a  que  les  noies  adolescents  l'uLlitzen  més  -­‐ en  relació  amb  els  nois-­‐  per  superar  moments  d'avorriment,  solitud  o  gesLonar  l'ansietat.  Igualment,   estan  més  afectades  que  ells  quan  no  reben  trucades  o  missatges  d'altres  persones  Pel  que,  en   funció  d'aquestes  caracterísLques  d'ús  poden  aparèixer  factors  que  predisposin  o  faciliLn   problemàLques  vinculades  amb  la  dependència  o  sobreuLlització.     Buelga S, et altres, 2010.   En  aquest  senLt,  en  general,  alguns  estudis  situen  també  a  les  noies  amb  més  risc  de  vulnerabilitat   pel  que  fa  a  vicLmització.  
  38. 38. Adolescents, també a la xarxa. (Granollers, 2015):     •  La  mulLpantalla,  que  no  mulLtasca:  (només  un  9’3%  no  uLlitzen  mai  més  d’una   pantalla  a  la  vegada).  Mentre  que  un  46.9  %  dels  nois  diuen  que  sovint  o  sempre  fan   servir  més  d’una  pantalla  a  la  vegada,  puja  fins  el  58.3%  quan  li  preguntes  a  les  noies.     •  A  més  edat,  més  Cnença  de  disposiCus.  I,  per  conseqüència:  més  usos  i  més  temps   connectats.  Quasi  el  60  %  dels  de  4t  d’ESO  passen  més  de  2  hores  diàries  amb  el   mòbil,  mentre  que  els  de  2n  d’ESO  no  arriben  al  40%   •  Els  més  peCts  (2n  d'ESO)  tenen  menys  referents.  Davant  determinades  situacions   conflicLves,  un  percentatge  major  d’estudiants  de  2n  no  s’adreçarien  a  ningú  respecte   els  de  4t  (màxima  diferència  a  la  situació  “Enviament  de  fotos  ínLmes  sense  permís”   55.4%  els  de  2n  vs.  45.8%  els  de  4t)   •  A  més  edat  hi  ha  més  diversitat  d'usos.  Els  de  4t  tenen  percentatges  superiors  a  molts   dels  usos.  Ens  sembla  especialment  interessant  l’augment  d’usos  respecte  a  “Cercar   informació  que  m’interessa”  (47.5%  vs.  58.1%)  i  respecte  a  “ComparLr  i  difondre   informació”  (15.1%  vs.  21.1%),  entenem  que  són  dos  usos  més  complexos  i  que  amb   l’edat  s’incrementa.  
  39. 39. A treballar… La  idenLtat  digital   Les  relacions   La  sobreuLlizació   La  visió  críLca   Ciutadania  i  conviència,  també  a  la  xarxa       h5p://blogs.cccb.org/lab/arLcle_laprenentatge-­‐a-­‐la-­‐xarxa-­‐2-­‐entre-­‐laccio-­‐prevenLva-­‐i-­‐educaLva/    
  40. 40. 1.  Ajustar  l’enfocament  de  la  mirada.   2.  Apendre  a  veure,  a  observar,  a  conèixer  els  significats  i  els   senCts  de  les  seves  vides,  a  saber  preguntar  sobre  el  que   viuen.   3.  Tenir  conflictes  no  és  tenir  problemes.   4.  L’adolescència  potser  també  també  un  temps  de  malestars.   5.  L’escola  (o  els  centres  de  formació)  com  un  important   territori  per  intervenir.   6.  Construir  espais  d’influència  educaCva  al  seu  voltant.   7.  Suprimir  la  distància,  construir  la  proximitat.  Acceptar   converLr-­‐se  en  adults  propers.   #Referents_virtuals_d_adolescents_digitals   8.  Acompanyar  (que  no  derivar).   9.  Controlar  l’angoixa  que  ens  provoquen  els  seus  riscos.   GaranCtzar  que  no  s’estan  fent  mal.   10.  Deixar  de  considerar-­‐los  menors  i  tractar-­‐los  com  a   subjectes  responsables.  Que  es  construeixin  els  seus  propis   límits.   Decàleg d’idees per a la intervenció socioeducativa (adaptació de Funes, 2010) #Acompanyament   #Referència   #Comunitat   #ULlitat   #Responsabilitat  
  41. 41. Quines idees per a quina intervenció? Treballar  la  idenLtat  digital   La  ciutadania,  també  a  la  xarxa   Observar  amb  discreció  <>  ParLcipar  transparentment   Treball  i  detecció  de  factors  de  risc  de  l’addicció   Presentar  un  discurs  críLc  entorn  la  nostra  privacitat,  dades  i  drets   Transmetre  responsabilLat,  moderació  i  prudència   Desenvolupar  normaLves  d’ús  raonables  i  possibles   ComparLr  perfils  amb  adolescents  i  joves:  construir  xarxa  plegats   Oferir  pautes  per  usos  ‘segurs’        
  42. 42.     Gràcies ;-) @JordiBernabeu   jbernabeu@ajuntament.granollers.cat        
  43. 43. Fonts
  44. 44. I sobretot en l’impressionant llibre de Dolors Reig Los jóvenes en la era de la hiperconectividad. Dolors Reig, Luis F. Vílchez. Fundación Telefónica, 2013. http://www.dreig.eu/caparazon/2013/05/17/jovenes-en-la-era-de-la-hiperconectividad/ En aquest es troben la majoria d’estudis que he citat. Destaco els que he contemplat i llegit en les diapos següents. També destaca la seva obra Socionomía (Deusto, 2012) i el seu bloc de referència El Caparazón (dreig.eu/elcaparazon). I les presentacions vistes a Josep Matalí (HSJD) i els seus estudis i aprofundiments sobre la matèria. Força inspiració en: El món dels joves a través dels mitjans. Un nou paradigma de comunicació. Josep Maria Ganyet http://www.slideshare.net/ganyet/xarxes-socials-i-joventut-5813571 A  conCnuació  cito  les  fonts  uClitzade  si  que  no  s’han  fet  durant  la  presentació:  
  45. 45. BACK, M. D., STOPFER, J. M., VAZIRE, S., GADDIS, S., SCHMUKLE, S. C., EGLOFF, B. y GOSLING, S. D. (2010): “Facebook profiles reflect actual personality, not self‐idealization”, en Psychological Science, 21 (3), p. 372‐374. BOYD, D. (2008): Taken Out of Context: American Teen Sociality in Networked Publics. Berkeley: Universidad de California. BOYD, D. y HARGITTAI, E. (2010): “FacebooK privacy settings: Who cares?”, en First Monday, 15(8). BOYD, S. (2011): 307,369 Crashes Means Very Few Of Us Are Supertaskers. Yet. En http://stoweboyd.com/post/ 4557503857/307‐369‐crashes‐means‐very‐ few‐of‐us‐are‐supertaskers (accedido el 8 de diciembre de 2012). CARR, N. (2010): The Shallows: How the Internet Is Changing the Way We Think, Read and Remember. Atlantic Books. CASTELLS, M. (2009): Comunicación y poder. Alianza Editorial. DERESIEWICZ, W. (2009): “The End of Solitude”, en The Chronicle of Higher Edu‐ cation, http://chronicle.com/article/ The‐End‐of‐Solitude/3708 (accedido el 8 de diciembre de 2012). ESADE (2012): Del consumismo feliz al consumo ciudadano. En http://www.esade.edu/web/esp/about‐esade/ today/news/viewelement/ 237601/1/un‐estudio‐de‐creafutur‐y‐esade‐senala‐un‐cambio‐en‐el‐ modelo‐de‐ consumo‐mundial:‐del‐consumismo‐feliz‐al‐consumo‐ciudadano (accedido el 8 de diciembre de 2012). FLYNN, J. R. (2012): “Are We Getting Smarter?”, The Guardian. En http://www.guardian.co.uk/books/2012/sep/ 28/are‐we‐getting‐smarter‐ review (accedido el 8 de diciembre de 2012). FUNDACIÓN MACARTHUR (2012): Does the Internet Make for More Engaged Citizens? En http:// www.macfound.org/press/press‐releases/does‐the‐ Internet‐make‐for‐more‐engaged‐citizens/ (accedido el 3 de septiembre de 2012).
  46. 46. GRAHAM, S. y HEBERT, M. (2010): Writing to Read: Evidence for How Writing Can Improve Reading. Washington: Alliance for Excellent Education. GRAHAM, S., MCKEOWN, D. KIUHARA, S. y HARRIS, K. (2012): “A Meta‐Analysis of Writing Instruction for Students in the Elementary Grades”, en Journal of Educational Psychology, 104 (4). ITO, M. (2009): Hanging Out, Messing Around, and Geeking Out: Kids Living and Learning with New Media. The MIT Press. JENKINS, H. (2008): Convergence Culture: Where Old and New Media Collide. Revised. NYU Press. JENKINS, H. et al. (2009): Confronting the Challenges of Participatory Culture: Media Education for the 21st Century. The MIT Press. PEW RESEARCH CENTER (2011): Americans and Social Trust: Who, Where and Why. En http:// pewresearch.org/pubs/414/americans‐and‐social‐trust‐ who‐where‐and‐why (accedido el 8 de diciembre de 2012). Chih-Hung Ko, Ju-Yu Yen, Cheng-Fang Yen, Huang-Chi Lin, and Ming-Jen Yang. CyberPsychology & Behavior. August 2007, 10(4): 545-551. doi:10.1089/cpb.2007.9992.   Laura Widyanto and Mary McMurran. CyberPsychology & Behavior. August 2004, 7(4): 443-450. doi:10.1089/ cpb.2004.7.443.   Mark Griffiths. CyberPsychology & Behavior. April 2000, 3(2): 211-218. doi:10.1089/109493100316067.   Silvia Bernardi, Stefano Pallanti. Comprehensive Psichiatry. Department of Psichiatry, Mount Sinai School, Manhattan, NY. Universitá degli Fierenze, Florence, Italy. Instituto di Neuroscienze Firenze, Florence, Italy.  
  47. 47. jbernabeu@ajuntament.granollers.cat - 93.842. 66.68 Font imatges: Getty Images, referenciades a flickr.com/jordibernabeu. Totes  les  fotografies  han   estat  extretes  d’internet  (si  en  alguns  casos  existeix  qualsevol  queixa  feu-­‐me-­‐la  arribar).     PRENSKY, M. (2006): Don’t Bother Me Mom ‐ I’m Learning. Paragon House. REIG HERNÁNDEZ, D. y MARTÍNEZ, J. (2010): Entornos / Redes Personales de Aprendizaje en Organizaciones: Compartim. En http://es.scribd.com/doc/34277315/Entornos‐Redes‐Personales‐de‐ Aprendizaje‐en‐ Organizaciones‐Compartim (accedido el 8 de diciembre de 2012). REIG HERNÁNDEZ, D. y FRETES TORRUELLA, G. (2011): “Identidades digitales. Lí‐ mites poco claros”, en Cuadernos de Pedagogía, 418. En http://www.dreig.eu/caparazon/2011/12/05/identidad‐digital/ (accedido el 8 de diciembre de 2012). SPARROW, B., LIU, J. y WEGNER, D. M. (2011): “Google effects on memory: Cog‐ nitive consequences of having information at our fingertips”, en Science, 333 (6043), p. 776‐778. YERKES, R. M. y DODSON, J. D. (1908): “The Relation of Strength of Stimulus to Rapidity of Habit‐formation”, en Journal of Comparative Neurology and Psy‐ chology, 18(5), p. 459‐482. Convivencia en la escuela. Convives Número 3. http://convivenciaenlaescuela.es/wp-content/uploads/2013/06/Revista-CONVIVES-N_3-Abril-2013.pdf   A  www.sobrepantalles.net  i  www.slideshare.net/sobrepantalles  trobareu  la  resta  d’informació  que   complementa  les  fonts  d’aquesta  presentació.  

×