Jornada Tècnica "Adolescents, protagonistes de l'acompanyament socioeducatiu" Data d'inici: 28/03/2017 Dates: 28/03/2017 - 09:00 - 13:15 Lloc: Espai Francesca Bonnemaison Adreça: Sant Pere més baix, 7 Barcelona Ubicació: Barcelona La FEDAIA organitza aquesta jornada, fruit del treball realitzat entre professionals d'entitats d'iniciativa social i d'ens locals que treballen amb i per als adolescents. Font: Fedaia. http://www.fedaia.org/esdeveniments/2017/03/28/jornada-tecnica-adolescents-protagonistes-de-lacompanyament-socioeducatiu Plantegem un espai de reflexió que ens permeti veure en perspectiva la intervenció socioeducativa, a més d'esdevenir un espai de trobada on intercanviar experiències i coneixements.

1. Els usos TIC en
l’acompanyament dels adolescents
Del carrer a la xarxa
Jordi Bernabeu-Farrús @jordibernabeu @sobrepantalles
Servei de Salut Pública (@granollers)
Jornada FEDAIA:
Adolescents, protagonistes de l’acompanyament socioeducatiu
Barcelona. 28 de març de 2017.
http://slideshare.net/fedaia17

2. www.sobrepantalles.net/generacio1x1

5. La digitalitat adolescent
És complementària >> Presencial // Digital
No substitueix, complementa
Esdevé bàsicament relacional
(‘existeixo, em relaciono, i no estic sol’ // Contactes)
Hiperconnectada
Connectabilitat <> Disponibilitat

7. 24hc o n e c t a b i l i t a t < > d i s p o n i b i l i t a t
c o n n e x i ó < > h i p e r c o n n e x i ó

8. La digitalitat adolescent
La importància de la imatge
Selfie
Genera relat
Expressa
Autoreferent
Autor / Narrador / Protagonista (Sibilla, 2008)

11. EP. 4 de gener
de 2015.

12. La digitalitat adolescent
Sense connexió/dispositiu [mòbil] difícilment hi ha identitat
‘Me estás quitando mi vida social’

13. ‘Formamos nuestras herramientas
y luego éstas nos forman’
El medio es el mensaje (1967)
Marshall McLuhan

14. smartphone #integrat
‘Al 2020 es calcula que un 80% de la població mundial tindrà smartphone’
The Economist (2015)

16. smartphone #integrat
‘Al 2020 es calcula que un 80% de la població mundial tindrà smartphone’
The Economist (2015)
ARA. 22 de febrer de
2016 #MWC16

17. La digitalitat adolescent
Busca reconeixement
Es prioritza que ‘et segueixin‘
Pot esdevenir font d’èxit
Influencers

18. Back, Stofer, Varize, Gaddis, Shumukle, Egloff i Gossling
(2010)
‘La vida off line tiene gran
correspondencia con la vida on line’
Rodríguez-Said (2010)
‘No ens presentem tal com som sinó com
volem que ens vegin’

19. Via @Dreig 2013
• Difícil crear identitats idealitzades en la web social // ‘No
som els ‘amos’ exclusius d’aquesta’
• Perfils altament falsejats correlacionen amb trets de
neuroticisme

20. #youtubers

21. Hores de video pujades a YouTube
per minut (2015)
300

24. Granollers
2n – 4t ESO (2012/13)
L'ús de les pantalles per crear continguts és
molt baixa (13%) per a tots: no hi diferències
per gènere, ni per edats, ni per 1x1. A un dels
grups de discussió es va apuntar que els
alumnes no entenen les feines de l’escola com
a creació de continguts.
h5p://prezi.com/wnhwjxtyoone/usos-­‐adolescents-­‐de-­‐les-­‐pantalles-­‐4-­‐abril-­‐2014/

25. Participació, col·laboració, cooperació…

26. La digitalitat adolescent
Tot dependendrà que es tracti de presències
acompanyades
Criteris
Usos complexos
Agilitat no és competència

27. Granollers
2n – 4t ESO (2012/13)
Els problemes més presents són els
insults entre ells mateixos (27.1% ho ha
patit i 14.8% ho ha fet i ho ha patit). Tot i
que no són xifres molt elevades, el
professorat afirma genera força
problemàtic.
h5p://prezi.com/wnhwjxtyoone/usos-­‐adolescents-­‐de-­‐les-­‐pantalles-­‐4-­‐abril-­‐2014/

28. Més variables a no perdre de vista,
apart de les ja exposades
#exponencialitat #rapidesa #dimensió_del_missatge
L’intragrup
L’audiència
El respecte
L’anonimat

29. LV
23/3/15

31. Granollers
2n – 4t ESO (2012/13)
El paper de referència de l'adult
davant situacions
problemàtiques és escàs.

32. “Equal
access
does
imply
equal
opportuni4es,”
says
the
report,
which
goes
on
to
point
out
that
while
anyone
can
use
the
internet
to
learn
about
the
world,
improve
their
skills
or
apply
for
a
well-­‐paid
job,
disadvantaged
students
are
less
likely
to
be
aware
of
the
opportuni4es
that
digital
technology
offers.
Font:
World
Economic
Forum.
Juliol
2016
h5ps://www.weforum.org/agenda/2016/07/rich-­‐and-­‐poor-­‐teenagers-­‐spend-­‐a-­‐similar-­‐amount-­‐of-­‐Lme-­‐online-­‐so-­‐why-­‐aren-­‐t-­‐we-­‐closing-­‐the-­‐
digital-­‐divide?utm_content=buffer46e60&utm_medium=social&utm_source=twi5er.com&utm_campaign=buffer

33. >>
Com
més
hores
davant
de
l'ordinador
i
menys
supervisió
dels
pares,
més
males
notes.
>>
El
27%
dels
adolescents
que
no
toquen
un
PC
o
un
portàLl
-­‐una
minoria-­‐
també
tenen
un
rendiment
escolar
baix.
Font:
La
Vanguardia.
29
de
gener
de
2015.

35. Festa des del mòbil d’un ciutadà i penjada a l’Instagram

36. Entre tantes pantalles, no oblidem…
La base sempre serà
l’acompanyament
socioeducatiu
Treballar per ser conegut
Professionals propers i positius >> referència
Intromissió equilibrada/pensada
Els però de la relació educativa (#dilemes)
L’acompanyament i dinamització (també a la xarxa)

37. L’espai 2.0 com un espai més (de
#relació)
Amb les tensions pròpies del món professional
El repte no és només adaptar-se a la revolució tecnològica,
pel que fa a l'adquisició, dinamització i coneixement de
tecnologies educatives, sinó sobretot pel que fa a les noves
categories que conformen el marc de l'educació i
aprenentatge –social-.

38. L’espai 2.0 com un espai més (de
#relació)
Amb les tensions pròpies del món professional
Més enllà de l'horari i itinerari laboral (ciutadà<>treballador)
En un context d'interconnexió permanent
Amb informació abundant
Que es complementa entre l'espai físic i digital
Que genera coneixement a partir de l'experimentació,
participació, producció i creació col.lectiva.

39. Canvis
per a nosaltres, els professionals
Vida
professional
//
Vida
personal
DisposiLus
propis
//
De
l’insLtució
Exposició
pública
//
Privacitat
Carrer/Escola/Ciutat
//
Escenaris
digitals
Horaris
//
Disponibilitat

40. Gràcies
Lluís
Cucurull

44. La digitalitat adolescent
També pot tenir els seus costats foscos. Que normalment
correlacionen amb altres malestars.

45. Comorbilidad i AI
(Matalí, 2013 HSJD)
T. Depresivo Mayor >> 41.4%
T. Bipolar (tipo I o II) >> 70%
T. Ansiedad Generalizada >> 36.4%
T. Ansiedad Social >> 45%
Abuso Sustancias >> 13.6%
T. Control de los impulsos >> 50%
TDAH >> 33%
TP >> T. Límite 14%;
T. Obsesivo 7%;
T. Evitativo 7%
Ko et al., 2008
Bernardi et al., 2009
Bakken et al., 2009

46. CRITERIS DIAGNÒSTICS
Ko,
Comprehensive
Psychiatry
2009
(via
Matalí,
HSJD)
Problemes durant més de 3m
Preocupació excessiva
No poder parar
Síndrome d’Abstinència: buidor
sense internet, irritabilitat,
ansietat
Molt temps i esforç
Alteració en la presa de
decisions
Repercussions negatives

47. Sobreutilització/Addicció

49. Granollers
2n – 4t ESO (2012/13)
L'alumne 1x1 el fa servir més com a eina de treball (“Feina d’escola”
70.2% vs 55.6%) i baixen molts dels altres usos: Comunicar-me amb els
amics (85.3% vs 92.2%), Comunicar-se amb familiars (50.4% vs 67.0%),
Informar- me (52.0% vs 60.1%), Escoltar música (81.3% vs 88%) i
Conèixer gent nova (28.2% vs 35.7%)
Els alumnes de centres amb el programa 1x1 presenten indicadors
més baixos d'addicció (mitjana sobre 21: 1x1 3’31 vs. no 1x1 3’92)
h5p://prezi.com/wnhwjxtyoone/usos-­‐adolescents-­‐de-­‐les-­‐pantalles-­‐4-­‐abril-­‐2014/

51. • Si tots els meus amics són virtuals…
• Si estic tota l’estona pensant: “Quan em
connectaré?”
• Si per culpa d’estar “tot el dia connectat” baixo a
l’escola, deixo l’esport, etc.
• Si sóc radicalment/oposadament diferent a la xarxa
que a la vida física…
• Si a casa em genera moltes discussions…
• Si estic despert molta estona de la nit per estar
connectat.
• Si després d’un problema no aprenc >> em torna a
passar
• Si estic fent mal a algú (o hi participo ‘activament’)

52. Bertomeu, 2012; Castaño, 2009; Malo, S. et altres, 2006; Chóliz,
M et altres, 2009.
La
qüesLó
del
gènere
és
cabdal
en
la
mesura
que
proposa
usos
diferents:
per
gènere
femení
pren
rellevància
la
qüesLó
comunicacional.
Elles
conversen
més,
uClitzen
aplicacions
més
centrades
en
la
missatgeria
instantània
.
I
ells
són
mes
proclius
al
joc
(videojocs,
MMPPGG,
etc.)
o
la
connexió
amb
finalitats
recreaCves).
Chóliz, M et altres, 2009.
Concretament,
amb
el
telèfon
mòbil,
les
dades
apunten
a
que
les
noies
adolescents
l'uLlitzen
més
-­‐
en
relació
amb
els
nois-­‐
per
superar
moments
d'avorriment,
solitud
o
gesLonar
l'ansietat.
Igualment,
estan
més
afectades
que
ells
quan
no
reben
trucades
o
missatges
d'altres
persones
Pel
que,
en
funció
d'aquestes
caracterísLques
d'ús
poden
aparèixer
factors
que
predisposin
o
faciliLn
problemàLques
vinculades
amb
la
dependència
o
sobreuLlització.
Buelga S, et altres, 2010.
En
aquest
senLt,
en
general,
alguns
estudis
situen
també
a
les
noies
amb
més
risc
de
vulnerabilitat
pel
que
fa
a
vicLmització.

53. Adolescents, també a la xarxa. (Granollers, 2015):
• La
mulLpantalla,
que
no
mulLtasca:
(només
un
9’3%
no
uLlitzen
mai
més
d’una
pantalla
a
la
vegada).
Mentre
que
un
46.9
%
dels
nois
diuen
que
sovint
o
sempre
fan
servir
més
d’una
pantalla
a
la
vegada,
puja
fins
el
58.3%
quan
li
preguntes
a
les
noies.
• A
més
edat,
més
Cnença
de
disposiCus.
I,
per
conseqüència:
més
usos
i
més
temps
connectats.
Quasi
el
60
%
dels
de
4t
d’ESO
passen
més
de
2
hores
diàries
amb
el
mòbil,
mentre
que
els
de
2n
d’ESO
no
arriben
al
40%
• Els
més
peCts
(2n
d'ESO)
tenen
menys
referents.
Davant
determinades
situacions
conflicLves,
un
percentatge
major
d’estudiants
de
2n
no
s’adreçarien
a
ningú
respecte
els
de
4t
(màxima
diferència
a
la
situació
“Enviament
de
fotos
ínLmes
sense
permís”
55.4%
els
de
2n
vs.
45.8%
els
de
4t)
• A
més
edat
hi
ha
més
diversitat
d'usos.
Els
de
4t
tenen
percentatges
superiors
a
molts
dels
usos.
Ens
sembla
especialment
interessant
l’augment
d’usos
respecte
a
“Cercar
informació
que
m’interessa”
(47.5%
vs.
58.1%)
i
respecte
a
“ComparLr
i
difondre
informació”
(15.1%
vs.
21.1%),
entenem
que
són
dos
usos
més
complexos
i
que
amb
l’edat
s’incrementa.

54. A treballar…
La
idenLtat
digital
Les
relacions
La
sobreuLlizació
La
visió
críLca
Ciutadania
i
conviència,
també
a
la
xarxa
h5p://blogs.cccb.org/lab/arLcle_laprenentatge-­‐a-­‐la-­‐xarxa-­‐2-­‐entre-­‐laccio-­‐prevenLva-­‐i-­‐educaLva/

55. 1.
Ajustar
l’enfocament
de
la
mirada.
2.
Apendre
a
veure,
a
observar,
a
conèixer
els
significats
i
els
senCts
de
les
seves
vides,
a
saber
preguntar
sobre
el
que
viuen.
3.
Tenir
conflictes
no
és
tenir
problemes.
4.
L’adolescència
potser
també
també
un
temps
de
malestars.
5.
L’escola
(o
els
centres
de
formació)
com
un
important
territori
per
intervenir.
6.
Construir
espais
d’influència
educaCva
al
seu
voltant.
7.
Suprimir
la
distància,
construir
la
proximitat.
Acceptar
converLr-­‐se
en
adults
propers.
#Referents_virtuals_d_adolescents_digitals
8.
Acompanyar
(que
no
derivar).
9.
Controlar
l’angoixa
que
ens
provoquen
els
seus
riscos.
GaranCtzar
que
no
s’estan
fent
mal.
10.
Deixar
de
considerar-­‐los
menors
i
tractar-­‐los
com
a
subjectes
responsables.
Que
es
construeixin
els
seus
propis
límits.
Decàleg d’idees per a la intervenció socioeducativa
(adaptació de Funes, 2010)
#Acompanyament
#Referència
#Comunitat
#ULlitat
#Responsabilitat

56. Quines idees per a quina intervenció?
Treballar
la
idenLtat
digital
La
ciutadania,
també
a
la
xarxa
Observar
amb
discreció
<>
ParLcipar
transparentment
Treball
i
detecció
de
factors
de
risc
de
l’addicció
Presentar
un
discurs
críLc
entorn
la
nostra
privacitat,
dades
i
drets
Transmetre
responsabilLat,
moderació
i
prudència
Desenvolupar
normaLves
d’ús
raonables
i
possibles
ComparLr
perfils
amb
adolescents
i
joves:
construir
xarxa
plegats
Oferir
pautes
per
usos
‘segurs’

57.
Gràcies ;-)
@JordiBernabeu
jbernabeu@ajuntament.granollers.cat

58. Fonts

59. I sobretot en l’impressionant llibre de Dolors Reig
Los jóvenes en la era de la hiperconectividad. Dolors Reig, Luis F. Vílchez. Fundación
Telefónica, 2013.
http://www.dreig.eu/caparazon/2013/05/17/jovenes-en-la-era-de-la-hiperconectividad/
En aquest es troben la majoria d’estudis que he citat. Destaco els que he contemplat i llegit en
les diapos següents. També destaca la seva obra Socionomía (Deusto, 2012) i el seu bloc de
referència El Caparazón (dreig.eu/elcaparazon). I les presentacions vistes a Josep Matalí (HSJD)
i els seus estudis i aprofundiments sobre la matèria.
Força inspiració en:
El món dels joves a través dels mitjans. Un nou paradigma de comunicació. Josep Maria
Ganyet
http://www.slideshare.net/ganyet/xarxes-socials-i-joventut-5813571
A
conCnuació
cito
les
fonts
uClitzade
si
que
no
s’han
fet
durant
la
presentació:

60. BACK, M. D., STOPFER, J. M., VAZIRE, S., GADDIS, S., SCHMUKLE, S. C., EGLOFF, B. y GOSLING, S. D. (2010): “Facebook
profiles reflect actual personality, not self‐idealization”, en Psychological Science, 21 (3), p. 372‐374.
BOYD, D. (2008): Taken Out of Context: American Teen Sociality in Networked Publics. Berkeley: Universidad de
California.
BOYD, D. y HARGITTAI, E. (2010): “FacebooK privacy settings: Who cares?”, en First Monday, 15(8).
BOYD, S. (2011): 307,369 Crashes Means Very Few Of Us Are Supertaskers. Yet. En http://stoweboyd.com/post/
4557503857/307‐369‐crashes‐means‐very‐ few‐of‐us‐are‐supertaskers (accedido el 8 de diciembre de 2012).
CARR, N. (2010): The Shallows: How the Internet Is Changing the Way We Think, Read and Remember. Atlantic Books.
CASTELLS, M. (2009): Comunicación y poder. Alianza Editorial.
DERESIEWICZ, W. (2009): “The End of Solitude”, en The Chronicle of Higher Edu‐ cation, http://chronicle.com/article/
The‐End‐of‐Solitude/3708 (accedido el 8 de diciembre de 2012).
ESADE (2012): Del consumismo feliz al consumo ciudadano. En http://www.esade.edu/web/esp/about‐esade/
today/news/viewelement/ 237601/1/un‐estudio‐de‐creafutur‐y‐esade‐senala‐un‐cambio‐en‐el‐ modelo‐de‐
consumo‐mundial:‐del‐consumismo‐feliz‐al‐consumo‐ciudadano (accedido el 8 de diciembre de 2012).
FLYNN, J. R. (2012): “Are We Getting Smarter?”, The Guardian. En http://www.guardian.co.uk/books/2012/sep/
28/are‐we‐getting‐smarter‐ review (accedido el 8 de diciembre de 2012).
FUNDACIÓN MACARTHUR (2012): Does the Internet Make for More Engaged Citizens? En http://
www.macfound.org/press/press‐releases/does‐the‐ Internet‐make‐for‐more‐engaged‐citizens/ (accedido el 3 de
septiembre de 2012).

61. GRAHAM, S. y HEBERT, M. (2010): Writing to Read: Evidence for How Writing Can Improve Reading. Washington:
Alliance for Excellent Education.
GRAHAM, S., MCKEOWN, D. KIUHARA, S. y HARRIS, K. (2012): “A Meta‐Analysis of Writing Instruction for
Students in the Elementary Grades”, en Journal of Educational Psychology, 104 (4).
ITO, M. (2009): Hanging Out, Messing Around, and Geeking Out: Kids Living and Learning with New Media. The
MIT Press.
JENKINS, H. (2008): Convergence Culture: Where Old and New Media Collide. Revised. NYU Press.
JENKINS, H. et al. (2009): Confronting the Challenges of Participatory Culture: Media Education for the 21st
Century. The MIT Press.
PEW RESEARCH CENTER (2011): Americans and Social Trust: Who, Where and Why. En http://
pewresearch.org/pubs/414/americans‐and‐social‐trust‐ who‐where‐and‐why (accedido el 8 de diciembre
de 2012).
Chih-Hung Ko, Ju-Yu Yen, Cheng-Fang Yen, Huang-Chi Lin, and Ming-Jen Yang. CyberPsychology & Behavior.
August 2007, 10(4): 545-551. doi:10.1089/cpb.2007.9992.
Laura Widyanto and Mary McMurran. CyberPsychology & Behavior. August 2004, 7(4): 443-450. doi:10.1089/
cpb.2004.7.443.
Mark Griffiths. CyberPsychology & Behavior. April 2000, 3(2): 211-218. doi:10.1089/109493100316067.
Silvia Bernardi, Stefano Pallanti. Comprehensive Psichiatry. Department of Psichiatry, Mount Sinai School,
Manhattan, NY. Universitá degli Fierenze, Florence, Italy. Instituto di Neuroscienze Firenze, Florence, Italy.

62. jbernabeu@ajuntament.granollers.cat - 93.842. 66.68
Font imatges: Getty Images, referenciades a flickr.com/jordibernabeu. Totes
les
fotografies
han
estat
extretes
d’internet
(si
en
alguns
casos
existeix
qualsevol
queixa
feu-­‐me-­‐la
arribar).
PRENSKY, M. (2006): Don’t Bother Me Mom ‐ I’m Learning. Paragon House.
REIG HERNÁNDEZ, D. y MARTÍNEZ, J. (2010): Entornos / Redes Personales de Aprendizaje en Organizaciones:
Compartim. En http://es.scribd.com/doc/34277315/Entornos‐Redes‐Personales‐de‐ Aprendizaje‐en‐
Organizaciones‐Compartim (accedido el 8 de diciembre de 2012).
REIG HERNÁNDEZ, D. y FRETES TORRUELLA, G. (2011): “Identidades digitales. Lí‐ mites poco claros”, en
Cuadernos de Pedagogía, 418. En http://www.dreig.eu/caparazon/2011/12/05/identidad‐digital/ (accedido
el 8 de diciembre de 2012).
SPARROW, B., LIU, J. y WEGNER, D. M. (2011): “Google effects on memory: Cog‐ nitive consequences of having
information at our fingertips”, en Science, 333 (6043), p. 776‐778.
YERKES, R. M. y DODSON, J. D. (1908): “The Relation of Strength of Stimulus to Rapidity of Habit‐formation”, en
Journal of Comparative Neurology and Psy‐ chology, 18(5), p. 459‐482.
Convivencia en la escuela. Convives Número 3.
http://convivenciaenlaescuela.es/wp-content/uploads/2013/06/Revista-CONVIVES-N_3-Abril-2013.pdf
A
www.sobrepantalles.net
i
www.slideshare.net/sobrepantalles
trobareu
la
resta
d’informació
que
complementa
les
fonts
d’aquesta
presentació.