U1. El segle XVIII, la crisi de l'Antic Règim

1. El segle XVIII:
la crisi de l’Antic Règim
Ciències socials, història - 4ESO
socials4.wordpress.com

2. 4ESO sortir
Concepte
Amb aquest nom designem el sistema econòmic, social i polític que
procedia de la descomposició del feudalisme medieval i que es va
mantenir vigent a Europa fins a la Revolució Industrial i liberal (S.
XIX).
Les societats de l'Antic Règim es caracteritzaven per tenir:
− una població estancada,
− una economia agrària de tipus feudal-senyorial en pugna amb
un incipient capitalisme comercial,
− una societat estamental i
− un sistema polític absolutista.
L’Antic Règim
El terme
Aquest terme fou emprat pels revolucionaris francesos del 1789
per referir-se a la situació del seu país abans de la Revolució
Francesa.
U1

3. 4ESO sortir
1.1. Demografia i economia
 La terra era la principal font de riquesa.
 La propietat de la terra estava vinculada a: la
noblesa, a l’Església, als municipis o a la Corona.
SENYORIA JURISDICCIONAL (drets senyorials):
― territorials: prestacions personals i monopolis senyorials.
― jurisdiccionals: impartir justícia, dret d’immunitat, dictar lleis, anomenar
càrrecs, cobrar impostos pels usos senyorials (molí, forn…)
U1
Societat agràriaSOCIETAT AGRÀRIA
- 80% població
- Poc productiva
- Retràs tecnològic
- Dependència del clima
- Producció limitada
- Rotació triennal amb guaret
- Impostos
- Mala nutrició (no carn)
- Revoltes (fam, preus,
misèria, pocs aliments...)
Caracteritzat per un escàs creixement vegetatiu,
amb unes taxes de mortalitat i de natalitat
elevades, una esperança de vida baixa i
l’existència d’unes crisis demogràfiques
periòdiques.

4. 4ESO sortir
1.2. Economia de subsistència
Crisis de subsistència
• Es tractava de crisis econòmiques
periòdiques: males collites, guerra,
gelades, sequera, seguides de
l’augment de preus dels aliments i
productes artesanals, que portaven a la
fam i a l’atur, i fins i tot a la mort.
• Era una agricultura de subsistència
dedicada al policonreu (cereals).
• I una producció ramadera també
insuficient.
LA CRISI S’ORIGINA EN LES
ZONES RURALS
MALES COLLITES
AUGMENT DEL
PREU DEL BLAT
FAM
DIFICULTATS PER A PAGAR ELS IMPOSTOS
REDUCCIÓ DE LA
VENDA DE
PRODUCTES
ARTESANALS
ATUR
DISMINUCIÓ DELS
INGRESSOS REALS
(dèficit
pressupostari)
U1
REVOLTES
DE FAM

5. 4ESO sortir
1.3. Indústria tradicional
Món rural
(artesanal)
Família pagesa
Unitat de producció bàsica
Treball domèstic
Gremis (treball artesanal) Manufactures (industrial)
factory system - manufactures
U1
SISTEMA GREMIAL
Agrupació d’artesans que
controlava (monopoli) la
producció artesanal de cada ofici
CONTROL:
- Tècniques de producció
- Qualitat del producte
- Preu final
- L’accés a l’ofici
• Solidaritat col·lectiva
• Tallers
Món urbà
(artesanal i
industrial)
domestic system

6. 4ESO sortir
1.4. Comerç i transport
Comerç
interior
Comerç
exterior
local i
comarcal:
- Escassos excedents
- Baix nivell d’especialització
- Insuficiència dels transports
(camins i carreteres)
- Mercats setmanals i fires anuals
U1
Institucions
financeres
• Monopoli comercial
• Controlat per grans
companyies privilegiades
CAPITALISME
COMERCIAL
•Expansió colonial
•Augment de la demanda
COMPANYIA DE
LES ÍNDIES
COMERÇ
TRIANGULAR

7. 4ESO sortir
1.5. Expansió econòmicaU1
- Relativa pau (1713).
- Equilibri internacional.
Fort creixement
demogràfic:
1650-1800: 100 a 200 milions
d’habitants
- Pau
- Absència d’epidèmies
- Nous conreus
- Creix demanda
- Alça de preus
- Augmenten els guanys
- Augmenta la producció
MONARQUIES
van potenciar el creixement econòmic:
- Manufactures
- Protegir companyies comercials
- Millores del transport marítim (carreteres
i canals)
- Comerç colonial

8. 4ESO sortir
2.1. Societat estamentalU1
ESTAMENT:
Un estament es correspon amb un grup
social. També se l’anomena estat o ordre.
Són grups tancats en els quals l’ascens
social és molt difícil.
-Desigualtat civil per naixement.
- Privilegi jurídic.
- Europa feudal.

9. 4ESO sortir
2.1. Societat estamentalU1
PRIVILEGIS:
- ECONÒMICS: exempts d’impostos,
concentren gairebé 1/3 de les terres, i
viuen de les seves rendes.
- JURÍDICS: tribunals especials, no
pateixen presó per deutes.
- JURISDICCIONALS: poden nomenar
càrrecs públics, cobrar impostos i
administrar justícia en els seus
senyorius.
- POLÍTICS: controlen els càrrecs públics
i militars.
- SIMBÒLICS: portar espasa, carruatge,
sedes, seients preferent a l’església.
TIPUS:
• ALTA NOBLESA: titulats (ducs, comtes,
marquesos, barons...). Gaudien de nombroses
propietats vinculades, càrrecs polítics, militars,
diplomàtics i religiosos. És una noblesa
cortesana, viu junt al rei.
• NOBLESA DE TOGA: Arriba a la noblesa pels
seus serveis a l’estat, fonamentalment en
l’administració estatal. Formen part dels
consells de la monarquia,m resideixen a la cort.
• BAIXA NOBLESA: amb menor poder i
recursos, no viuen en la cort i constitueixen els
anomenats “hidalgos”, propietaris de terres,
militars o conqueridors d’Amèrica.
MENTALITAT:
• Ser propietaris de terres i viure de rendes és l’ideal de bona part de la societat.
• El treball manual i les activitats comercials o mercantils no els estaven permeses.
• Les possibilitat d’ascens social passaven per la compra d’un títol al rei, o el matrimoni amb
una família noble, recursos emprats per la burgesia.
NOBLESA

10. 4ESO sortir
2.1. Societat estamentalU1
ASPECTES:
-ECONÒMICS: exempts d’impostos,
cobren el delme i concentren gairebé
1/3 de les terres en règim de “mans
mortes”, fruit de les donacions dels laics
–legats-.
- MORALS: tenen gran influència en la
societat gràcies a l’educació, i la labor
catequètica. Ajuden a mantenir una
moral pública i privada dels fidels,
inclosos membres de la noblesa i la
reialesa.
TIPUS:
• ALT CLERGAT: d’origen noble, doncs els
segons de les cases nobiliàries professaven en
institucions religioses, l’església els oferia una
posició social i econòmica adient al seu
naixement. El formaven els arquebisbes i
bisbes, així com abats i abadesses dels
monestirs rurals.
•CLERGAT MITJÀ: membres dels capítols
catedralicis (canonges).
• BAIX CLERGAT: d’origen humil, de vegades
poc format intel·lectualment, patia unes
condicions semblants al poble.
MENTALITAT:
Molts membres de l’alt clergat (arquebisbes i bisbes), així com els capítols catedralicis
detentaven senyorius, individuals o col·lectius, en funció del càrrec que ocupaven.
Generalment, tots els membres de l’estament estaven exempts del pagament d’impostos,
rebien els delmes i altres donatius per serveis i llegats.
CLERGAT

11. 4ESO sortir
2.1. Societat estamentalU1
ESTAMENT:
Un estament es correspon amb un grup
social. També se l’anomena estat o
ordre. Són grups tancats en els quals
l’ascens social és molt difícil.
-Desigualtat civil per naixement.
- Privilegi jurídic.
- Europa feudal.
NOBLESA:
- Posseïa la major part de les terres.
Concessions:
- Honorífiques: espasa, banc a
l’Església, accés alts càrrecs...
- Econòmiques: caça, exempció de
treballar en obres públiques...
- Fiscals: no impostos, dret a cobrar-los.
- Judicials: desigual davant la llei.
- Hereu: béns familiars.
- Aristocràcia: nivells superior de la
noblesa (alts càrrecs de l’administració i
l’exèrcit).
- Vida ociosa, plena de luxes.
Privilegiats
CLERO:
- Gran riquesa patrimonial i rellevància
intel·lectual i espiritual; política.
- Concessions fiscals: no paguen
impostos directes; ingressos venen del
delme i de l’amortització de terres.
Alt: abats, bisbes, canonges. Riquesa i
privilegis nobiliaris.
Baix: sacerdots, rectors i monges. Mida
modesta, sense luxes ni privilegis.

12. 4ESO sortir
2.1. Societat estamentalU1
ESTAT POPULAR:
- 90-95% de la població.
- Sense privilegis ni concessions.
BURGESIA:
- Rendista, manufacturer, comerços...
- Actiu econòmicament
- Creixement econ.
- Sense influència política (marginada
del poder).
No Privilegiats
CLASES POPULARS:
- Artesans, servents, soldats, obrers...
- Treballadors manuals agrupats
- Delinqüents, captaires...
PAGESOS:
- Serfs, arrendataris, esclaus...
- 80 % població
- Condicions dures de vida, impostos...

13. 4ESO sortir
Discurs de Lluís XV
3.1. Política: monarquia absoluta
Bossuet
U1
MONARQUIA ABSOLUTA:
- Poder absolut: legislatiu, executiu i
judicial.
-Autoritat divina.
- Dirigia la política exterior.
- Cap de l’exercit.
Limitacions del poder:
- Poders locals i governs municipals.
- Necessitaven el reforç de les assemblees
representatives (noblesa i clero)
Institucions:
- Consell d’Estat (assessora)
- Parlaments (Les Corts)
- Funcionaris, secretaris, alcaldes...
- Mantenir sistema feudal (privilegis)
- Senyoria jurisdiccional.
- Exèrcit.
Lluís XIV

14. 4ESO sortir
 Espanya, Portugal, Països Baixos, L’imperi
austriac, Països nòrdics i Rússia eren
MONARQUIES IL·LUSTRADES.
 Les Províncies Unides (Holanda) i la
República de Venècia, eren REPÚBLIQUES
OLIGÀRQUIQUES
 Anglaterra, al Segle XVIII, era ja una
MONARQUIA PARLAMENTÀRIA
 Els Estats Units es convertiren en una
REPÚBLICA CONSTITUCIONAL
U1
Alternatives al model absolutsita:
3.2. Sistema polític: monarquia absoluta

15. 4ESO sortir
3.3. Un sistema polític absolutista
 D’una part, dels grups socials defensors dels
privilegis feudals, la noblesa i el clergat.
 I d’altra banda, els reis van intentar destruir
aquesta oposició i atreure d’altres sectors
socials, mitjançant el Despotisme il·lustrat.
U1
RESISTÈNCIES I OPOSICIÓ:

16. 4ESO sortir
Resum: característiques de l’ARU1
L’ANTIC
RÈGIM
SOCIETAT
ESTAMENTAL
ECONOMIA
PREINDUSTRIAL
MONARQUIA
ABSOLUTA
Divisió
en tres
estaments
Dues bases
Predomini del
sector primari
Indústria
artesana<
Impuls
comercial
Noblesa
Clergat
Classes
populars
Immobilisme vertical
Privilegi
Producció de subsistència
Endarreriment tècnic
Subsisteix el senyoriu
Gremis
Fàbriques reials
Comerç exterior = Companyies comercials
MONOPOLI
Comerç interior: problemes
El rei controla tots els poders
Les persones no tenen drets
El rei és representant de Déu
PRIVILEGIATS
NO PRIVILEGIATS

17. 4ESO sortir
4.1. La Il·lustració (idees)U1
Moviment intel·lectual (filosòfic, literari i
científic) que es va desenvolupar a
l’Europa del segle XVIII (“segle de les
Llums”). Les idees il·lustrades van inspirar
la independència dels Estats Units i la
Revolució Francesa
PRECEDENTS:
John Locke:
- Divisió de poders
- Igualtats drets
- Pacte social
Isaac Newton:
- Mètode científic
BASES DE LA IL·LUSTRACIÓ:
- Raó (entendre el món). Oposat al
principi d’autoritat.
- Coneixement comporta educació i
progrés.
- Tolerància
- Codis morals
- Llibertat i igualtat
- Mobilitat social i mèrit
- Naturalesa com a font de justícia i
bondat.
- Felicitat.
Divisió de poders

18. 4ESO sortir
4.2. La Il·lustració (economia)U1
PENSAMENT ECONÒMIC:
-Mercantilisme: acumulació de metalls
preciosos com a font de riquesa i poder.
NOVES IDEES ECONÒMIQUES:
- Fisiocràcia: l’agricultura era la base de
riquesa (F. Quesnay).
- Liberalisme: Per als seus defensors, la
riquesa de l’Estat recau en la libertat del
mercat; aquest és regula per la llei
d’oferta i demanda. L’Estat no ha
d’intervenir en l’activitat econòmica.
L’ideòleg fou Adam Smith.
Adam Smith
Tot home, mentre no violi les lleis de la justícia, ha
de ser perfectament lliure a l’hora d’abraçar el mitjà
que li sembli millor per tal de buscar la seva manera
de viure i els seus interessos, i que els seus
productes puguin sortir a competir amb els de
qualsevol altre individu [...] Segons el sistema de la
llibertat de negocis, al sobirà només li queden tres
obligacions [...] la primera, protegir la societat de la
violència i invasió d’altres societats [...]; la segona,
vigilar la injustícia o l’opressió que pugui exercir un
membre de la república contra un altre membre que
també ho sigui [...]; la tercera, mantenir i erigir
certes obres i establiments públics.
A. SMITH, La riquesa de les nacions, 1776

19. 4ESO sortir
4.3. La Il·lustracióU1
PENSAMENT POLÍTIC:
LIBERALISME POLÍTIC
Montesquieu
(1689-1755)
L’Esperit de les lleis (1748)
La divisió de poders:
Legislatiu: Parlaments
Executiu: rei
Judicial: independent
Voltaire
(1694-1778)
Tractat sobre la
tolerància (1763)
Contra la intolerància
i la superstició
religiosa
(deísme)
Jean-Jacques Rousseau
(1712-1778)
El Contracte Social, Emili,
Discursos...
- L’ésser humà és bo per naturalesa;
la societat el corromp.
- Les persones cedeixen la soberania
a un poder superior (un govern):
CONTRACTE SOCIAL.

20. 4ESO sortir
 Les societats científiques, literàries o artístiques i les
acadèmies, recolzades pels poders públics.
 Les societats d’amics del país, establertes
normalment en les principals ciutats i capitals de
província.
 Els Salons. Llocs de tertúlies o reunions de il·lustrats,
on es confrontaven i discutien les noves idees.
 L’Enciclopèdia: Diderot i D’Alembert.
VEHICLES DE DIFUSIÓ DE LES NOVES IDEES:
U1 4.4. La Il·lustració

21. 4ESO sortir
U1
Sistema domèstic de
treball
(domestic system)
Fora del control dels gremis
Un empresari
capitalista compra la
matèria prima i la
distribueix entre
famílies pageses
Els pagesos fabriquen la
matèria durant els mesos de
descans agrari
L’empresari agafa el
producte
L’empresari
distribueix o
ven la
producció
Augment de la
producció
Altres formes de producció:
- manufactures reals
- factory system (industrial)
Manufactures

22. 4ESO sortir
U1 Evolució demogràfica

23. 4ESO sortir
Societat estamentalU1

24. 4ESO sortir
Societat estamentalU1

25. 4ESO sortir
U1 Esquema de la monarquia i sistema espanyol

26. 4ESO sortir
U1 Absolutisme
És tan sols sobre la meva persona on resideix el poder sobirà, el
caràcter propi del qual és l’esperit de consell, de justícia i de raó; és a
mi a qui els meus cortesans deuen la seva existència i autoritat; la
plenitud d’aquesta autoritat que ells només exerceixen en nom meu
resideix sempre en mi; només a mi pertany el poder legislatiu sense
dependència i sense divisió; és per la meva autoritat que els oficials
de la meva cort procedeixen, no a la creació, sinó al registre, a la
publicació i a l’execució de la llei; l’ordre públic emana de mi, i els
drets i els interessos de la nació, dels quals se sol fer un cos separat
del monarca, estan units necessàriament al meu i només descansen
en les meves mans.
Discurs de Lluís XV al Parlament de París, 3 de març de 1766

27. 4ESO sortir
U1 J. Locke: la societat civil
En su consecuencia, siempre que cierto número de hombres se unen en
sociedad renunciando cada uno de ellos al poder de ejecutar la ley
natural, cediéndolo a la comunidad, entonces y solo entonces se
constituye una sociedad política o civil. Ese hecho se produce siempre que
cierto número de hombres que vivían en el estado de naturaleza se
asocian para formar un pueblo, un cuerpo político, sometido a un
gobierno supremo, o cuando alguien se adhiere y se incorpora a cualquier
gobierno ya constituido. Por ese hecho autoriza a la sociedad o, lo que es
lo mismo, a su poder legislativo, para hacer las leyes en su nombre según
convenga al bien público o de la sociedad, y para ejecutarlas siempre que
se requiera su propia asistencia (como si se tratase de decisiones propias
suyas). Eso es lo que saca a los hombres de un estado de naturaleza y los
coloca dentro de una sociedad civil.
J. LOCKE, Tratados sobre el gobierno civil. 1690

28. 4ESO sortir
U1 Esquema: divisió de poders

29. 4ESO sortir
U1 Montesquieu: separació de poders
Quan els poders legislatiu i executiu es troben reunits en una
mateixa persona o corporació, no hi ha llibertat, perquè és
possible que el monarca o el Senat facin lleis tiràniques per
executar-les de la mateixa manera. [...]
En l’estat en què un home sol o una sola corporació de
pròcers o de nobles, o del poble, administrés els tres poders i
tingués la facultat de fer les lleis, d’executar les resolucions
públiques i de jutjar els crims i conteses dels particulars, es
perdria absolutament tot.
MONTESQUIEU, De l’esperit de les lleis, 1748

30. 4ESO sortir
U1 J-J. Rousseau: sobirania nacional
Què és, doncs, el govern? Un cos intermediari establert entre
els súbdits i el sobirà per correspondre’s mútuament [...]. En
l’instant en què el govern usurpa la sobirania, el pacte social es
trenca. [...]
Els diputats del poble no són, doncs, ni poden ser els seus
representants, només són els seus mandataris; no poden
acabar res definitivament. Tota llei no ratificada pel poble en
persona és nul·la; no és una llei. El poble anglès creu que és
lliure, i s’enganya molt; tan sols ho és durant l’elecció dels
membres del Parlament; des del moment que aquests són
escollits, el poble ja és esclau, no és res.
J. J. ROUSSEAU, Del contracte social, 1762

31. 4ESO sortir
U1 Bossuet: justificació de l’absolutisme
La palabra del rey es poderosa y nadie puede decirle: ¿Por qué obráis así?
(Eclesiastés, 8, 2-5). Sin esta autoridad absoluta el rey no podría ni hacer el bien ni
reprimir el mal: es preciso que su poder sea tal que nadie pueda esperar escapar a él;
la única defensa de los particulares contra el poder público debe ser su inocencia.
Cuando el príncipe ha juzgado, ya no hay otro juicio. Los juicios soberanos se
atribuyen a Dios mismo. […] Es preciso obedecer a los príncipes como a la justicia
misma. Ellos son dioses y participan de algún modo de la independencia divina. Solo
Dios puede juzgar sus juicios y sus personas. El príncipe puede corregirse a sí mismo si
se da cuenta de que ha obrado mal; pero contra su autoridad solo puede haber
remedio en su autoridad. Solo al príncipe pertenece el mandato legítimo; por tanto,
solo él posee la fuerza coactiva. […]
El príncipe es, por su cargo, el padre del pueblo; por su grandeza está por encima de
los pequeños intereses; más aún, toda su grandeza y su interés natural consisten en
que el pueblo permanezca, pues si falta, él ya no será príncipe. Por tanto, no hay
mejor que dejar todo el poder del Estado a aquel que tiene más interés en la
conservación y en la grandeza del propio Estado.
J. B. BOSSUET, La política sacada de las propias palabras de las Sagradas Escrituras, 1709
(publicació pòstuma)

32. 4ESO sortir
U1 Enciclopèdia: “privilegi”
Privilegi significa una distinció útil o honrosa de què gaudeixen certs membres de la
societat i de la qual la resta de membres manquen. Hi ha diverses classes de
privilegis:
1. Els que es poden dir inherents a la persona en funció dels drets del seu naixement
o del seu estat [...]
2. Els que es van cedir mitjançant les cartes del príncep [...]. Seria molt desitjable que
les necessitats de l’estat, la necessitat dels negocis o de les intencions particulars no
haguessin multiplicat els privilegis tant com ho han fet i que, de tant en tant, es
tornés als motius als quals deuen el seu origen [...] i es decidís conservar només els
privilegis que es dirigissin a la utilitat del príncep i el públic. És molt just que la
noblesa, el deure de la qual és servir l’estat en els exèrcits [...] i que els magistrats
dignes de consideració [...] i que fan justícia en els tribunals superiors, gaudeixin de
distincions honroses que alhora són la recompensa dels serveis que fan i els procuren
la tranquil·litat espiritual i la consideració que necessiten per dedicar-se útilment a
les seves funcions [...].
DIDEROT i D’ALEMBERT, Enciclopèdia (1751-1752).
Article «Privilegi», redactat per Jaucourt

33. 4ESO sortir
U1 Mapa: règims polítics europeus del XVIII

34. 4ESO sortir
U1 Mapa: règims polítics europeus del XVIII