1. Característiques bàsiques deCaracterístiques bàsiques de
la poesia actualla poesia actual
Teresa i Gemma

2. ContextContext
• Als anys 60 i 80:
- Pèrdua de grans mestres de la preguerra
- Canvis profunds en les orientacions
estètiques.
●
Literatura catalana gaudeix d'un cert suport
institucional.
- Transformacions.
- Utilització de llibres en qualsevol llengua.

3. Les característiques de la poesiaLes característiques de la poesia
no-realistano-realista
• Nous paràmetres del codi textual.
• Pràctica rebel: simbolisme, avantguardisme i
surrealisme.
• Nous valors de la paraula poètica.
• La poesia, eina d’investigació.
• Nous arguments: Punt de vista innovadors.

4. Línies poètiques:Línies poètiques:
Realisme: Poesia intensa produint sensacions i
emocions en el lector. Imaginació.
Retoricisme: Recupera les formes retòriques i
mètriques clàssiques i
tradicionals.
Experimentació: Reprèn les avantguardes i
afig noves tendències
culturals...

5. 70'70'
● Superació del realisme.
● Inclinació cap al simbolisme i al experimentalisme.
● Referents:
- PERE GIMFERRER.
- JOAN BROSSA.
- Joan Navarro.

6. Pere GimferrerPere Gimferrer
• Escriptor espanyol en llengües catalana i
castellana.
• En les seves obres predomina la sensibilitat
poètica del realisme, l'intens culturalisme,
per les anotacions i per la reflexió estilística i
poètica, i, oposada a la poesia social de la
dècada dels 50.

7. Art poètica.
Alguna cosa més que el do de síntesi:
veure en la llum el trànsit de la llum.

8. PORTEN UNA ROSA AL PIT ELSPORTEN UNA ROSA AL PIT ELS
ENAMORATSENAMORATS
Porten una rosa al pit els enamorats entre i
isolen besar-se un rumor|remor de gira-
solos hèlixs.
Hi ha pètals de rosa abandonats pel vent als
passadissos de les clíniques.
Els escolars enfonsen les seves plumillas
entre ungla i carn i oprimeixen suaument
fins que la sang comença a brollar.
Alguns apareixen morts sota els últims
pupitres.
Estaré enamorat fins a la mort i tremolaran
les meves mans en agafar les teves mans i
tremolarà la meva veu quan t'apropis i et
miraré als ulls com si plorés.
Els cambrers coneixen aquests clients que
demanen una fitxa en la matinada i fan
trucades|crides inútils, pengen després,
demanen una ginebra, procuren somriure, estan
pensant en la seva vida. En aquestes hores la nit
és un ocell blau.
Comença a fer fred i les noies rosses es miren
tremolant als aparadors.
Un rajar d'estrelles silenciós s'extingeix.
Llums en un vidre|cristall espejeante copien
l'esplendor llòbrega de la primavera, les seves
ombrívoles flamarades blaves, les seves flors de
sofre i de calç viva, el crit dels ànecs trucant|
cridant des del país dels morts.

9. JOAN BROSSAJOAN BROSSA
• És un poeta singular, autodidacta i dramaturg català
format en l'estètica de les avantguardes del segle
XX.
• La seva obra poètica: Poesia rasa és d'arrel
surrealista, copiosa i multiforme, coneguda en
1970.
• Escrigué les seves primeres poesies en les trinxeres a
causa de la guerra civil espanyola.
• S’obri a l'experimentació amb la poesia visual,
basada en imatges.

11. DESIGDESIG
Una vela, només, i una atzavara;
un mar ben blau i una blavor de cel;
una joia callada i ben avara,
i l'aquietament de tot anhel.
I trobar-se, Senyor, que em fossis
l'alba,
i la vela i el mar i el cant d'amor;
que em tornessis brillant l'ànima balba i
ben clara la font d'aquest meu cor.
Recerco l'alba dins la nit obscura
i se'm fan perdedors tots els camins.
Recerco el cant de l'única font pura
i totes les begudes són verins.
Voldria que el perfum de blanca rosa
ofegués la luxúria d'aquell nard.
Voldria que el meu cor que ja no gosa,
per l'amor no cregués que és massa
tard.

12. Poesia valencianaPoesia valenciana
● 1973 s'allunyà del realisme.
● Nous referents:
- JOAN NAVARRO.
- Salvador Jàfer.
- Amadeu Fabregat.

13. JOAN NAVARROJOAN NAVARRO
● Innovador en el panorama de la poesia
valenciana.
● Expressió amb gran llibertat.
● Utilitza el simbolisme, subrealisme i
romanticisme.
● Obres:
- Renills de cavalls d'algeps.

14. Qui em parla? Qui construeix aquest
discurs?
Qui em parla? ¿Qui construeix
aquest discurs
que balla als núvols d’aquesta
cambra que
s’enfonsa?
Et conec, amic. Sé on t’amagues,
drac de
flama. ¿Ets tu, o sóc jo el qui parla?
¿Us dono jo
la paraula, fruites de l’hivern, o sou
vosaltres
qui me la doneu?
Quan em penso em nego: flama i
cera.

15. 80'80'
● Visió de la realitat des del “jo”.
● Suma de vivències personals.
● Es definiren els grans poetes del S.XX.
- FOIX.
- JOSEP PIERA.
- Espriu.
- Estellés.

16. JOSEP PIERAJOSEP PIERA.
● Poeta valencia.
● Concep l'escriptura com la crònica
personal d'un temps.
● Expresió escrita d'un mon específic.

17. ODA A SANTORINIODA A SANTORINI
El fosc delit ardent que vaig buscant
per aquest mar de llum i d’esperances,
delit de ser aquell infant d’estels
que un dia va sentir-se somni d’àngel,
m’ha dut ací, com nau a la deriva,
fins al teu port de cendres esmolades,
lluna del blau Egeu, foc adormit
com l’ocell que renaix en immolar-se.
Illa del cel, nascuda de la flama,
erma de verd, fèrtil en hecatombes,
et desitjava tant, tant t’estimava,
que abans de posseir els teus abismes
ja et volia com ets, filla de l’alba
amb vinyes arrapades a la vida,
cingles d’estral, platges de freda lava,
on l’home, com les roques, canta i plora.

18. J.V. FOIXJ.V. FOIX
http://www14.gencat.cat/gencat_video/AppJava/detall.do?id=941042113031810

19. A VictòriaA Victòria
En tendre prat gaudir el paisatge estricte
Però trèmer amb el blat i la rosella
I la color que encén l'alba novella,
I coldre la Natura, el cor convicte
Davant la Ment, que la mesura dicta,
I caminar per l'ombrosa comella,
Escoltar ploriqueigs de fontanella
I preguntar-me, dubtós, ço que és ficte:
Els senys goluts -olfacte, tacte i ull
Que em fan el viure gai-, o el nombre cru
I sec, i nu de divina nuesa!
I a ple congost, que les remors acull
En defallent ressò d'aigua i devesa,
Copsar el Present fet de ment i de Tu.

20. 90'90'
● Tendiren al autobiografisme i al
intimisme.
● Tendència al discurs.
● Representants:
- ENRIC SÒRIA.
- Marc Granell.

21. Enric SòriaEnric Sòria
● És un poeta vitalista i hedonista.
● Defensa la claredat dels clàssics.
● Expressa la quotidianitat i la realitat dels
somnis.

22. WondersWonders MètodeMètode
Berkeley pensà que tot, el món i
els éssers,
vivien dins la ment d’un déu
meditatiu.
Berkeley, doncs, era un
pensament de Déu,
i Déu, un pensament del bo de
Berkeley.
Perquè el poema siga
tan sobri com convé,
cal beure fora mida.
Perquè siga tan pur
com és llegut, cal fer
uns altres sacrificis,
més obscurs.
Puc dir que és una llàstima.

23. WEB:WEB:
https://www.youtube.com/watch?v=QzZQUSoi8H0
Homenatge a Joan Brossa.
https://www.youtube.com/watch?v=HNgkOpIzq4c
J.V.Foix “ És quan dormo que hi veig clar”.
https://www.youtube.com/watch?v=TdTxRGWFPRM&featu
Homenatge a JOSEP PIERA
http://vimeo.com/11677967
Entrevista de Marc Granell 2:30